Mostrando las entradas para la consulta hauréu ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta hauréu ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

viernes, 26 de julio de 2024

2. 9. De cóm Pedro Saputo se va fé estudián de la tuna.

Capítul IX.

De cóm Pedro Saputo se va fé estudián de la tuna.


Eixe es lo sol: a tota la terra ilumine, y tota la terra es meua. Perdono mare, no torno per ara al seu cariño. Y dién aixó afluixáe lo pas y camináe en nou sabor y contén pareixenli que ere la primera vegada que fée aná la seua agilidat. No sabíe cap aón anáe, y sol procuráe donali la esquena a la seua terra, vinguere lo que vinguere. Pero va vore no mol lluñ una serra tota vestida de abres y mol tancada, y se va adressá cap an ella pera atravessala en lo propósit de amorsá allá dal, mirán cap atrás y cap abán pera vore lo país y lo sel que dixáe y lo que anáe a registrá per primissies del seu viache. Va empendre la costa amún; y veén una quebrada, un claro, una selva espessíssima va aná cap allá, com Pelayo a Beseit, y la frescoreta del puesto lo va convidá a sentás, y después va traure les provisions, detall de sor Mercedes y la mare priora, va minjá pera tot lo día, perque en eixecás de allí no pensabe pará mes que pera beure de la primera aigua que trobare; y se va ficá a reflexioná sobre la temeridat de habés embutit al convén, pareixenli entonses tan gran hassaña, que tremoláe de pensáu. Habíe dormit poc la nit passada; y trobanse mol cómodo sentat y apoyat contra un terré se va quedá adormit com un soc.

No va passá ni una hora que dormíe, cuan van assertá a passá per allí prop uns estudians que anáen de motus, que com joves y de peus ligeros buscaben les dresseres hasta aon no les ñabíe per lo gust de no aná pel camí. Lo van vore y se li van arrimá; lo van mirá un rato, y ell dorm que dormirás. La seua apassibilidat, juventut, la seua pressiosa cara, aquells pels tan negres y solts que tan l'habíe adornat com a dona y ara fée gloria a la vista, van encantá als estudians, y un de ells va di:

- ¿Qué li fa falta an este mosso pera sé un ángel? ¿Qué no donaríe per séli pare lo mateix Rey de España y de les Indies?

- Dixémlo en pas, va di un.

- No, va replicá l'atre, que l’ham de despertá y emportámol en natros. Va parlá lo cuart (pos no ne eren mes) y va di lo mateix, y pareixénlos be als dos primés lo van despertá cridán un de ells: expergiscere, frater, et surge (que vol di: desperta, germá, y ix, paraules de Cristo a Lázaro.)

Se va ficá dret de un bot, no per la forsa del latín, que ell no lo enteníe, sino per lo soroll de les paraules que van entrá als seus oíts; y al vóres dabán als cuatre llissensiats, va pensá que siríen alguasils; pero los va vore alguns instrumens de música y reparán en lo traje va adiviná lo que eren.

- Noli turbari, va di lo mateix, escolastici enim sumus, et te miramur et amore prosequimur. (Vol di: no te turbos, no te assustos, pos som estudians y te contemplam admirats y te volem.)

- Siñós, va di ell ya eixecat: si vostres mersés no me parlen en la meua llengua, no entendré lo que me diuen.

- Non licet nobis, va di sempre lo mateix, alio sermone uti quam latino. (No mos es permitit parlá mes que latín.)

- Siñós, va di ell una mica mes sansé; si me ha de fé la burla, parlo en llengua que yo entenga, y voré lo que me convé.

- Calléu, per la vostra vida, va di un de ells en latín; lo mosso té raó. ¿Qué li hau de di en latín? Sabéu, jove exelén, que tos ham topetat y mos hau paregut be. Sentim que no sigáu del gremio, perque vindríeu en natros, y tos sertifico per la experiensia que ting, que passaríeu la vida mes alegre que hau de coneixe al món.

- Esta faena, siñós, va di ell entonses, no me pareix a mí cosa roína; eixe latín es lo que me estorbe, perque si se oferix alguna vegada parlál descubriré la meua falsa roba.

- Yo tol enseñaré, va di un de ells, en quinse díes.

- Pos yo, va contestá Saputo, tos dono paraula de adepéndrel en vuit, y ton sobren set pera mirá y remirá la obra que hauréu fet. 

Va sé tan lo gust que los va doná als cuatre esta resposta, que lo van abrassá en molta alegría, diénli ya compañ.

- La primera dificultat, va di ell, está al vestit, pos no ting capa (manteo).

- Aixó es lo que no tos faltará, va contestá un; lo meu está sansé; que vingue una navalla o estisora y lo retallarem. Y dién y fen van agarrá entre dos lo manteo, lo van tallá de dal a baix, van hilvaná les noves vores, lo va pendre Pedro Saputo, y ficánsel y fen en ell tres o cuatre plantes, va quedá ordenat estudián. 

Después de un retall de un atre manteo van ficá de dol la gorra en una funda, y van arrencá a caminá, beneín primé un de ells en moltes creus la nova roba y la persona del nou compañ.

Pel camí y abans de eixí del brosquill de la selva los va di:

- Yo no dudo, siñós, que sabrán moltes habilidats; yo voré tamé de ajuntán algunes meues. Per ejemple: quedautos firme (va di a un de ells), y tersianse, apartanse a una vora, lo tros de manteo y después dixanlo caure, va pegá una correguda de tres passes y li va salta als muscles.

- Caminéu, compañ, li va di, que yo vach aquí tan formal y segú com a la seua llitera una matrona romana. Va caminá lo estudián algunes passes, y Pedro Saputo va fé l'águila, lo mono, lo gorrino, lo tornavos, l'ama que críe, lo sastre, lo sabaté, y datres coses y figures, tot en gran admirassió dels compañs, que van di que sol en alló pensaben guañás la renta de un canónigo o canonge de Toledo aquell estiu.

- ¿Sabéu, compañ, va di lo que lo portáe, que me pareix que sou tot espíritu segons lo poc que pesáu?

Lexique roman; Mensa – Immensitat, Inmensitat

- Pos, ara, va di Pedro Saputo, forméu corro; lo van formá y donáe la volta per los muscles y hasta per los caps de tots. Los va fé formá lo púlpito, y cubrín lo cap a tots en lo seu manteo menos al que miráe dabán, va di en veu de predicadó, que aquell ere l'ángel conductó que veníe a redimí al món perdut. Y escomense de repén un sermó irónic tan disparatat, que de rissa no van pugué mantindre la forma de moxiganga los compañs castellés y van caure tots llarcs enriénsen mich cuart de hora.

- Ara, pos, los va di, vull fetos vore si soc espíritu com diéu, compañ, o si ting ossos y musculs. Veniu astí, y no sigáu torpe. 

Li va ficá lo peu al costat, li va fotre la má al cul y alsanlo de enterra y aviánlo com un barró, lo avente a deu passes com si fore un ninot de palla, esbarramuixons, o de un atra materia mes llugera o ligera.

Lo van mirá entonses los estudians, y se van enrecordá de la forma en que los habíe preguntat si li féen la burla en lo seu latín que no enteníe. En tot los va agradá la proba, y pera perfecsionala van volé que la faiguere moltes vegades en tots ells, perque podríe vindre be alguna vegada pera dixá admirada a una sala.

Ignacio Belanche, Iñaki, instituto Matarraña

Cap de ells pesabe deu arrobes, ni la mitat, y tots estáen entre los setse y vin añs; pero un en particulá, lo mes grassiós, Francisco (se creu que se apellidabe Celma Tafalla), com a músic ere mol pito, se diríe que se va dixá a casa seua les carns y que se va emportá sol en ell per al viache los ossos y la pell; an este va agarrá moltes vegades y lo aventáe moltes passes, y ell anáe entrenán a caure de peus ya com una estatua, ya com una birla, ya de atres maneres, movense mol be al mateix tems, y pareixén segons jugabe que los brassos y cames los teníe apegats al cos.

- Botovadéu, va di un de ells, que vosté, compañ, sou desde avui lo faraute o heraldo, lo mestre y cap de la compañía. Diguéu quí sou, de aón y cóm tos diéu; perque res li habíen encara preguntat. 

Y ell va contestá:

- Lo que soc, siñós ya u veéu; de aón ving, me se está olvidán a tota mecha y ya no podría díu; lo meu nom, lo que vullguéu, perque tantes regirades li hay donat al que solía tindre, que per totes les seues lletres se está desfén. No reparéu en tornám a batejá y fiqueume lo nom que tos paregue, encara que sigue de dona, perque igual tos podéu topetá en una sagala mes gachona que una gitana y mes sandunguera que una bandera de régim; o be per lo contrari, mes modesta y gazmoña que una beata. Lo que tos asseguro es que lo vostre nou compañ es honrat y ve de bones, y que no se trobe tan desastrat per lo presén. Si algún día falte la Providensia tunesca, porto aquí en mí la santa compañía de vin a trenta escuts d'or y plata que no ña cosa mes sana y pura a les mines de América.

Los estudians al sentí tantes discressions y al vore tantíssimes grassies y tal noblesa no acababen de admirás y de manifestá lo contens que estáen, li van ficá nom; y pera que no fore difíssil diferensiá lo de home y lo de dona van aprobá unanimemen lo de Paquito. No va volé ell asseptá la direcsió de la compañía excusanse en que ere lo radé que habíe entrat an ella y en que en realidat no ere estudián. Pero en estos jocs y olvidos no van repará en que lo día habíe avansat mol, y van minjá de les vitualles de Pedro Saputo y de lo que ells portáen, que se reduíe a pa y vi, perque tamé portáe una bota de cuartet y mich; be que tots piaben per aigua, secs del mol parlá y de la caló del día que no va sé poca. 

Van eixí al final de la serra y van prosseguí lo seu camí.

2. 2. De lo que li va passá a Huesca.

Capítul II.

De lo que li va passá a Huesca.


Aufanós, alegre, altiu, confiat y tan ligero de peus y de cos camináe lo nostre homenet aventurero buscán nous confins y noves tiarres, homens, opinions y costums, que no estampabe cap marca de pas al pols del camí, com si anare per l'aire o volare en lo seu pensamén. Lo sol de les set del matí, a michans del mes de mars, puríssima la atmósfera, cla lo horizonte, cotet lo ven y mol bon orache, alegráe la humida terra que reviscolada ya pel seu caló amic y apuntán la primavera, li haguere oferit la naturalesa renován la seua vida a la estassió mes apassible del añ, si la campiña que atravessáe, despullada, aburrida y tristota, presentare a un costat y a l'atre a la vista algo mes que algunes verdes esplanades de cams de blat, y al frente la foscó de la serra de Gratal formán falda als lluñans y encara blangs Pirineos que pareix que aguanton la bóveda del sel pera dixala caure a l'atra part, que ya sabíe que ere lo regne de Fransa.

Arribat de un vol a les Canteres, va vore abaix escomensán desde la mateixa vall la negra y agorera selva de Pebredo extenense per un gran terme, en les seues carrasques del tems del diluvio y habitada encara de les primeres fieres que la van poblá. La va atravessá insensiblemen, va descubrí los famosos plans de Alcoraz, va arribá a San Jorge, y va di:
Ya estic a Huesca. Y no habíen tocat encara les nou del maití.

EL ESCARMIENTO DE LOS NOBLES EN HUESCA (SIGLO XII. HUESCA)

Mol abans se trobáe ya sa pobre mare a casa de la padrina, a la que li va aná a di en gran pena:

- ¡Ya sen ha anat! 

Van plorá les dos un rato llarg, acompañanles tamé la chiqueta Rosa per imitassió y algún sentimén que al seu modo alcansabe, pos ya teníe dotse añs, no ere boba y volíe mol a son germanet Pedro.

Ell, mentrestán, estáe ya a les avingudes de la siudat, aon va topetá en un flare motilón del Carmen calsat, y trabán conversa en ell, va entendre que al seu convén se tratabe de pintá la capella de la Virgen; pero que lo mestre Artigas ere mol judío, que los demanáe singsentes libres y ells n' hi donáen tressentes sincuanta y no volíe.

- Yo, pos, va contestá Pedro Saputo, voré ixa capella, y pot sé que busca an algú que la pinto per neixes perres.

- Si es de Saragossa, va di lo motilón, ni u probos, perque si los pintamones de Huesca demanen tan, ¿Cuán demanarán los famosos pintós de Saragossa? Y en aixó van arribá a la siudat y se van atansá juns cap al convén.

Va vore Pedro Saputo la capella, y va pujá a la habitassió del prior y li va di que si lo mestre Artigas no habíe de tindre queixa, ell buscaríe algún pintó que igual rebaixaríe algo la cantidat que aquell demanáe. Va contestá lo prior que lo mestre Artigas no podíe fé mes que ressignás, perque aixó de totes les maneres se faríe, y no tindríe raó pera queixás, perque ya después de ell habíen tratat en un atre pintó y tampoc se habíen entés.

Podíe di quí ere lo pintó que se proposáe: 

- Yo, - va contestá Pedro Saputo.

- ¿Vosté pot di quí es?

- No dic aixó, sino que soc YO lo pintó que ha de pintá la capella. 

-  ¿Vosté?

- Yo, sí, pare prior; yo mateix. 

- Feume lo favor -, va di entonses lo prior en desdén, - de aná a la Creu de San Martín a comprá un boliche y vaigue a jugá per neixos carrés, o arreplego cuatre pedres y codolets al vostre morralet y anéu a cantalejá gossos per los racons y plasses.

- Pos es verdat, pare reverendo, va contestá Pedro Saputo, que encara que se enfado li hay de di que les seues paraules desdiuen de la vostra seriedat. ¿A quin llibre hau vist, a quin autó hau lligit, a quin sabut sentit a la vostra vida, que no haygue ñabut may al món home de la meua edat que no puguere pintá una capella de flares?

Si haguere preguntat cóm me dic, si ya sapiguere quí soc, si s'haguere informat qué ting o no ting fet, entonses podríe parlá com li vinguere en gana, y tan menospreu no lo puc esperá de consevol atre home mes prudén. Així que, podeu encarregá y doná la vostra obra a qui vullgáu, que ya vech que no arribarem a cap acuerdo o acord. Quedautos en Deu y en la vostra capella, que a mí no me cal tratá en homens de tan mala raó y conveniensia. 

Y dit y fet, li va doná la esquena al prior y va agarrá lo pañ de la porta.

Pero lo prior, que a les seues paraules habíe vist molta discressió y prudensia, lo va cridá y va eixí a detíndrel, y entrán un atra vegada en ell li va di en veu mes atenta que no se extrañare que li haguere parlat de aquella manera, ya que los sagals de la seua edat se solíen dedicá mes an aquells entretenimens de brutos, que a obres de tanta empresa y capassidat. Pero que si teníe confiansa de eixissen be en elles, se serviguere di quí ere y trataríen. Perque lo flare ya sospecháe quí podíe sé, ya que teníe de ell notissia per la fama del seu nom. Entonses va contestá lo mosso: 

- Yo me dic Pedro Saputo; soc...

- Prou, prou, prou, fill meu, va di en gran exclamassió lo prior al sentí lo seu nom. Y eixecanse lo va abrassá en molta voluntat, y lo va fé sentás al seu costat, y li va di:

- Miréu, Pedro Saputo; ya que Deu ha dessidit portatos an esta santa casa, yo actuaré de modo que a vosté no li peno habé vingut. Per descontat tos acomodaré a una cámara ben arreglada y en tots los servissis; tos ficaré assiento al refectori en los pares mes importans; y tos pagaré les singsentes libres jaqueses que demanáe lo mestre Artigas. Yo sé que hau pintat la capelleta de la ermita de la Corona a la vostra vila, y raderamen dos sales; y persones inteligentes que tos han vist me han sertificat que hau derramat en elles mes arte que lo que ha pintat en tota la seua vida lo adotsenat del mestre Artigas. Y si no me importunaren al seu favor alguns flares y dos caballés de la siudat, ya tos volía escriure que vinguereu a fé la nostra obra. La faréu, y yo men alegro mol. A vosté, lo arte de la pintura, este arte divino que entenen pocs y alcansen mes pocs encara, tos u ha amostrat la mateixa naturalesa, y per aixó, fill meu, sou tan aventajat. Sol tos demano que no tos unfléu, perque contra mes humildes som, mes grans y mes exelens són les grassies que ressibim de Deu lo nostre Siñó, y les mersés que la seua gran misericordia y bondat infinita mos fa de pura grassia. No olvidéu que humille als soberbios y arrogans, y exalte als humildes. Una enfermedat pot anugolatos lo juissi, una caiguda estronchinatos y dixatos inútil per al vostre arte y pera tota obra de profit, y donantos llarga vida obligatos a mendigá de porta en porta una almoina, sén mol infelís y despressiat. La gloria y les riqueses que podeu esperá alcansá en la vostra gran habilidat y talento que yo del modo que puc beneíxco, y en lo cor ficat an aquell abisme de bondat y omnipotensia del Siñó, li rogo encamino a la seua mes gran honra y gloria, així com al profit teu y descans de les persones a qui tingues obligassió y correspondensia. Ara aniréu a descansá hasta la hora de diná, y después ya tos aniréu preparán pera la vostra obra.

Va entrá en aixó un lectó, un home de ixos que sense cridáls van a tot arreu y se arrimen a tots y apliquen la orella a tots los foradets, y u volen tot sabé y mangonejá, que se beuen l' aire, y encara del flat y de la seua mateixa movilidat, qui habén sentit algo del payo que estáe a la cámara del prior, se va embutí per farol y compare. 

Va preguntá entonses Pedro Saputo qué ere lo que s'habíe de pintá a la capella pera aná formanse la idea (va di), regirala y perfecsionala. Agarrán la paraula lo lectó va contestá y va di (cuan ixíe lo prior de la selda a doná orden de que prepararen la que destinabe a Pedro Saputo):

- Ya sé yo lo que vol lo pare prior. Miréu: hau de pintá lo primé l'  infern, y a la boca o entrada, a la part de fora, a Nostra Siñora del Carmen desvián de la boca uns cuans beatos que van a pará allí, aguardanlos mols diables, y la má de sa Majestat de María Santíssima los siñalará un atre camí, que sirá lo del purgatori, y ells lo empendrán mol contens. Después hau de pintá lo purgatori y a Nostra Siñora del Carmen traén de ell a tots los seus devotos en lo escapulari. Después hau de pintá lo sel, y a la mateixa Siñora mol gloriosa rodejada de una caterva de devotos seus; y lo mes amún de tots y mes prop del seu trono a N. P. S. Elías en mols flares a la seua sombra. Y después, per los racons o aon tos paregue pintéu una dotsena de milagres, los mes inaudits que puguéu imaginá. 

- Pero ixos milacres, va di Pedro Saputo, mels hauréu de referí, o amostrám lo llibre aon consten, perque yo no men sé cap. 

- Tampoc yo ne sé cap en particulá, va contestá lo lectó, no ña cap llibre de milacres que yo sápiga, encara que hay sentit que se está escribín. Per aixó hay dit que los hau de imaginá vosté mateix.

- ¿Y ne han de sé mols? Va contestá Saputo. 

- An eixa materia, va di lo lectó, hau de tindre entés que may podréu pecá per massa; contra mes ne siguen y mes estupendos, mes alabansa redundará al pintó y mes crédit a la orden carmelita. 

- Pos a fe, va di Pedro Saputo, que no quedaréu descontens la comunidat ni la orden, perque vach a pintatos allí tals milagres, que no entrará cap home en vista a la capella que no se esglayo.

- Pos aixó mos fa falta y no datra cosa, va acabá lo lectó, perque aixina se inflame la caridat dels parroquians y carregue lo poble al convén.

Una mica sospechosa li va pareixe a Pedro Saputo la religió, o mes be la filossofía del lectó; pero com res caíe sobre la seua consiensia, va fé la seua cuenta y va pensá en la má plena dién: l'alma a la palma. Y en son demá va escomensá a prepará les parets de la capella y a provís de broches, pinsells y colós.

Va pintá una semana, y lo prior y tots los flares no se fartáen de mirá la pintura, de alabá al pintó dissípul de la naturalesa, que aixina li díen. Tamé del poble anáen a vórel mols curiosos y bachillés sense bachillerat (pero may lo mestre Artigas).

Blas Flare, black friday


- ¿Quí u diríe? - un canonge y un pintaire, dels que, díe Pedro Saputo, que la un enteníe algo perque habíe vist mol, y l’atre si en ves de fé pintes se haguere dedicat de jove a un atra cosa, podríe sé lo seu compañ; y lo volíe mol, se van fé amics.

Va pintá dos semanes; y al tersé dilluns va tindre que dixá la obra y eixí de la siudat mes depressa del que habíe entrat.

Ñabíe al convén un flare dels que diuen de missa y olla, perque de ababol que ere no sabíe adependre datra cosa que di missa y acudí al papeo; tots los díes anáe a la capella a donali un mal rato y fótreli la tabarra a Pedro Saputo, fenli sempre les mateixes preguntes, que eren:

- ¿Cóm se diu lo pintó? ¿De quín poble es lo pintó? ¿Cóm se diuen los pares del pintó?

Lexique roman; Moleste – Molleta

Ya lo mosso se habíe queixat al pare prior y demanat que no dixare aná an aquell flare a la capella; y lo prior, home sense malissia, li va contestá que com ere un flare de poc entenimén no teníe que fé cas de les seues tontades. Pero a Pedro Saputo lo cabrejáe tan, que aquell día, així com lo va vore entrá, se li va ensendre la cara, y de rabia va malmetre lo cap de un ángel que estáe pintán.

Va escomensá lo flare a preguntali en soflama lo mateix de sempre, cóm se diu lo pintó de la nostra santa capella?

Y Pedro Saputo, ensés, li va contestá: 

- Avui lo pintó se diu Pedro Códul!

eixecacoduls, avui lo pintó se diu Pedro Códul!

Y dién aixó li va aventá en gran saña y tota la forsa que teníe, que ere molta, un códul de la mida del puñ que teníe a má, li va fotre al pit y lo va tombá an terra; va agarrá los pinsells y los cacharros dels colós en un sarpat, va saltá de la embastida, y per si lo flare tramontabe, que no se sorolláe ni queixabe mes que en un ressuello aufegat y ronco, sense despedís de ningú va ficá peus en polvorossa. Vull di, que va doná de colses al convén fugín en tal ligeresa, que en dos minuts ya dixáe atrás lo Puch de don Sancho (ara Puch dels martirs o fossá), y en no mols mes ya pujáe y passáe lo estret del Quinto y perdíe de vista la siudat y la seua Hoya.

Se diu costa o estret del Quinto la pujada del riu Flumen (flumen en latín es una de les maneres de di riu) als collets y matolls aon después escomense ya lo Somontano.

peña de Amán

lunes, 29 de abril de 2024

Lexique roman; Legir, Ligir - Leitiera, Littiera


Legir, Ligir, v., lat. legere, lire. 

Si com in isto pargamen es escrit, et om legir i o pot. Titre de 1053.

Ainsi comme en ce parchemin il est écrit, et on y peut lire.

Mais volia per C dobles combatre e fayr batalha que legir sauteri ni cantar. Philomena.

Plus il aimait au centuple combattre et faire bataille que lire psautier et chanter.

Cant nos oram, nos parlam ab Deu, e cant legem, parla ab nos.

Trad. de Bède, fol. 82. 

Quand nous prions, nous parlons avec Dieu, et quand nous lisons, il parle avec nous. 

Luparts que liegon Eduardus. Tarif des monnaies en provençal. 

Les léopards où ils lisent Eduardus. 

Part. prés. Legens, legeyres, legedors. Leys d'amors, fol. 49.

Lisant, lecteur, lecteur. 

Part. pas. Ieu ai ja vist home que conoys fort, 

Et a legit nigromansi' e sort. 

G. Adhemar: El temps d'estiu. 

J'ai déjà vu un homme qui connaît beaucoup, et a lu nécromancie et sort.

Moysen ay lescut. V. de S. Honorat. 

J'ai lu Moïse.

ANC. CAT. Leger. CAT. MOD. Llegir. ESP. Leer. PORT. Ler. IT. Leggere. (chap. lichí o lligí: llixco o llixgo, lliges, llich, lligim, lligiu, lligen; lligit, lligits, lligida, lligides; llichit, llichits, llichida, llichides. Alguns hauréu llichit al agüelo Sebeta de Valchunquera, Luis Arrufat.)

2. Legible, adj., lat. legibilem, lisible. 

Per sa transparencia fa letras legiblas. Eluc. de las propr., fol. 186. 

Par sa transparence fait les lettres lisibles.

CAT. Llegible. ESP. Legible. PORT. Legivel. IT. Leggibile. (chap. Lligible, lligibles.)

3. Leisso, Lesso, Leyczon, s. f., lat. lectionem, leçon, lecture.

Leissos de las divinas Escripturas. Trad. de Bède, fol. 82.

Lecture des divines Écritures. 

Volc li sa leisson mostrar. Évangile de l'Enfance. 

Voulut lui montrer sa leçon.

Una nobla leyczon. La nobla Leyczon

Une noble leçon.

La nobla leyczon.

- Terme de liturgie.

Chanton e dizon lurs lessos. 

Pujols: Si 'l mal. 

Chantent et disent leurs leçons. 

CAT. Llissó (Post Pompeyo Fabra: lliçó). ESP. Lección. PORT. Lição. 

IT. Lezione. (chap. Llissó, llissons; no se diu lecsió, lecsions.)

4. Legenda, Legensa, Ligenda, s. f., lat. legenda, légende.

Segon que la legenda ditz. Brev. d'amor, fol. 188. 

Selon que la légende dit. 

Si troba per la ligenda de sant Paul. Tit. de Narbonne. DOAT, t. L, fol. 3.

(chap. Se trobe per la legenda de san Pol o Pablo.)

Se trouve par la légende de saint Paul.

Car sos sagels es 

De tan breu legensa.

B. Arnaud de Montcuc: Er can li. 

Car son sceau est de si petite légende.

- Inscription autour des monnaies.

Al comensament de la ligenda a una cros. 

Tarif des Monnaies en provençal.

Au commencement de la légende il y a une croix. 

CAT. Llegenda. ANC. ESP. Legenda (MOD. Leyenda). PORT. Lenda. 

IT. Leggenda. (chap. Legenda, legendes.)

5. Lectre, Lector, s. m., lat. lectorem, lecteur, lettré, littérateur.

Bos lectres es qui quer l' ententio dels ditz. 

Pros e sabis lectre.

Trad. de Bède, fol. 83.

Bon lecteur est qui cherche l'intention des mots.

Preux et sage lettré.

- L'un des quatre ordres mineurs de l'Église.

Aitals clercs non deu aver molier, si el a orde sobre cantor o sobre lector.

Trad. du. Code de Justinien, fol. 2.

Tel clerc ne doit pas avoir femme, s'il a ordre au-dessus de chantre ou au-dessus de lecteur.

CAT. ESP. Lector. PORT. Leitor. IT. Lettore. (chap. Lectó o lector, lectós o lectors; lectora, lectores.)

6. Legeyre, Legedor, Legidor, s. m., lecteur.

Ignacio Sorolla Vidal, Natxo Sorolla Vidal, Penarroija de Tastavins, no sap lligí ni un cromo

Legens, legeyres, legedors. Leys d'amors, fol. 49.

Lisant, lecteur, lecteur.

- Celui qui, dans les couvents, fait la lecture au réfectoire. 

La taula dels fraires... no deu esser ses legidor..., ni votz de negu home no sia auzida, mas del legidor. Trad. de la règle de S. Benoît, fol. 19.

La table des frères... ne doit être sans lecteur..., et que la voix de nul homme ne soit entendue, excepté du lecteur.

Aquil qu' el digmergue, intran legidors. Regla de S. Benezeg, fol. 49.

Ceux qui, le dimanche, entrent lecteurs.

CAT. Llegidor. (chap. Lligidó, lligidós, lligidora, lligidores; llichidó, llichidós, llichidora, llichidores.)


Legum, Liume, s, m., lat. legumen, légume.

Fava, antiquament aquest legum era uzat en vianda.

(chap. La faba o fava, antigamén esta llegum ere usada, empleada com a minjá. A Pompeyo Fabra lo cap de fava li agradáen mol. Natros li diém fava o faba al castellá haba; ya sabéu que moltes paraules antigues castellanes se escribíen en f, y después en h; los asturians diuen faba al nostre fesol blanc, latín phaseolus.)

Eluc. de las propr., fol. 208.

La fève, anciennement ce légume était employé en nourriture.

Pero d' erbas saladas e de liume prenia

Cant venian las grantz festas.

V. de S. Honorat. 

Pourtant il prenait des herbes salées et du légume quand venaient les grandes fêtes.

ANC. FR. Cil alad pur herbes querre e léum.

Anc. trad. des Liv. des Rois, fol. 127.

Bestes et gens, blez et léun. (N. E. Bestes : bêtes; chap. besties.)  

G. Guiart, t. 1, p. 258.

CAT. Llegum. ESP. Legumbre. PORT. IT. Legume. (chap. Llegum, llegums; plantes leguminoses o lleguminoses, leguminosae, fabaceae, com: faba, fesol, sigró, llentía, garrofa, aufals, pésol, trébol, guixa, tramús o altramús, cacahuet, soja.)

pataques, guixes, sigrons

Leissa, s. f., lat. lycisca, lice, chienne.

E us met...

Mangua per lebre, leissa sol non glata. 

T. de Bonnefoy et de Blacas: Seingn' En Blacas. 

Et vous met... manchon pour lièvre, seulement que la lice ne glapisse pas.

ANC. FR. D'une leisse vus veil conter 

Qui preste esteit à chaeler.

Marie de France, t. II, p. 86.


Leit, Leich, Liech, Lieg, Liet, s. m., lat. lectum, lit. 

Venc s'en al leit de ma dona N' Azalais. V. de P. Vidal. 

S'en vint au lit de madame dame Azalais. 

Ben sai, la nueg quan mi despuelh, 

En leich que non dormirai ges.

(chap. Be sé, a la nit cuan me despullo, que no dormiré gens al llit.)

Dos joves se alberguen a casa de un. En la seua filla sen va un a gitás, y la seua dona se gite en l´atre. Lo que estabe en la filla se gite en son pare y lay conte tot, creén que parláe en lo seu compañ. Se arme un gran abalot, la dona, donánsen cuenta, se embutix al llit de la filla y después en algunes paraules los passifique a tots.

B. de Ventadour: Quan par la. Var.

Je sais bien, la nuit quand je me déshabille, que dans le lit je ne dormirai point. 

Fig. Deu soven lavar, ab sas caudas lagremas, lo lieg de sa conciencia, ont s'es voludat lo serpen verinos de yfern. V. et Vert., fol. 68.

Doit souvent laver, avec ses chaudes larmes, le lit de sa conscience, où s'est vautré le serpent venimeux d'enfer. 

Loc. Ai estat en grant error

En leit e quan sui vestida.

La Comtesse de Die: Estat ai. 

J'ai été en grande erreur au lit et quand je suis habillée.

CAT. Llit. ESP. Lecho. PORT. Leito. IT. Letto. (chap. Llit, llits.)

2. Leitiera, Littiera, s. f., du lat. lectica, litière.

Se fazia portar en leitiera. Cat. dels apost. de Roma, fol. 30. 

Se faisait porter en litière.

Sa littiera cuberta. Tit. de 1535. DOAT, t. CIV, fol. 322. 

Sa litière couverte.

CAT. Llitera. ESP. Litera. PORT. Leiteira. IT. Lettica, lettiga. (chap. Llitera, lliteres; la Llitera no e Cataluña.)

La Llitera no e Cataluña

miércoles, 15 de noviembre de 2023

Verbo habé, auxiliar

Lo verbo habé: auxiliá + partissipi O equivalén a tindre.

Yo hay - o hai - begut.
Tú has trascolat.                
Ell, ella, vosté ha dinat.
Natros, natres ham (habem) minjat.
Vatros, vatres hau (habéu) sopat.
Ells, elles, vostés han amorsat.

Yo hauría
Tú hauríes
Ell hauríe
Natros hauriem
Vatros haurieu
Ells hauríen

Yo hauré
Tú haurás
Ell haurá
Natros haurem
Vatros hauréu
Ells haurán

Si yo haguera
Si tú hagueres
Si ell haguere
Si natros haguerem
Si vatros haguereu
Si ells hagueren

Que yo haiga
Que tú haigues
Que ell haigue
Que natros haigam o haiguem
Que vatros haigáu o haiguéu
Que ells haiguen

Etc.

Curiosidats que trobo al dicsionari de F. Mistral, Lou Tresor dóu Felibrige

Ague, Àgui (m.), Àigui (niç.), Age (l.), Atge (auv.), Àgi (bord.), Àugi, Àugei (g.), Aie (a. Lim.), Àyi (b.), Ave, Avo (viv. d.), (rom. ag, aig, cat. haja, it. abbia, lat. habeam), que j' aie, v. avé. (chap. que yo haiga + partissipi, ejemple, que yo haiga minjat. Se apareix mes al de Niza, sigue en h o sense.)

Ague, Aigue (niç.), Age (l.), Àgi, Ayi (bord), Ajo (rouerg.), Atjo (auv.), Auge, Aujo (g.), Aie, Aio (a. Lim.), Aye (b.), Ave (d.), (rom. ag, ac, aga, aia, aya, aye, cat. haja, it. abbia, lat. habeat), qu' il ou qu' elle ait. v. avé. (chap. que ell o que ella haigue + partissipi, ejemple, haigue fet. Coinsidix en lo de Niza, sigue en h o sense.)

Agué, Aguer (a.), Aguedre, Agudre, Agure (l.), Agé, Augé, Augué (g.), (rom. aguer, auer, cat. aver, haber, goth. aigan, lat. habere), 

v. aux. Avoir, v. avé plus usité. (chap. verbo auxiliá habé. Presén del infinitiu: yo hay, tú has, ell o ella ha, natros o natres ham o habem, vatros o vatres hau o habéu, ells o elles han.)

Aguè, Aguèt (l.), Aiguèt (niç.), Aguèc, Aguit (a. D.), Agèt, Augèt (toul.), Atgèt (querc.), Auguèt (b. lim.), Auguèc, Auèc, Augouc, Auouc, Augout, Agout, Aouc, Aout, Augut (g.), Auut, Auu (bord.), Abou (b.), At (Velay), (rom. aguet, ago, ag, ac, cat. haguè, lat. habuit), il ou elle eut, v. avé.

Aguènt, Agent (g.), Aient (a. L.), Ajant (périg.), Aiant (lim. d.), (rom. avent, ayan), ayant, v. avent. R. aguè. (chap. habén + partissipi, ejemple: Habén suspés este examen, - tú - no passarás de curs.)

Aguère, Aguèri (m.), Aiguèri (niç.), Aguèro (d.), Aguèi, Agui, (lim.), Agère, Agèri, Agèi (toul.), Auguère, Auguèi (b. Lim.), Agóuri, Augoui,  Augùri, Augu (g.), Auùri (bord.), Aboui (b.), (rom. agui, agra, cat. hagui, lat. habui, habueram), j' eus, v. avé. (chap. yo haguera + partissipi; haguerahaguereshaguerehagueremhaguereuhagueren.)

Aguères, Aiguères (niç.), Aguèreis (d.), Aguèrei (d. Lim.), Aguèra, Auguèras (lim.), Agères, Agèros (l. toul.), Auures (bord.), Augous (g.), Abous (b.), (rom, aguist, agras, cat. haguères, lat. habuisti, habueras), tu eus, v. avé. (chap. Si tú hagueres + partissipi. Coinsidix sense la h en lo de Niza y Tolosa: Toulouse, y en lo catalá segons Mistral. Lo catalá normatiu ha modificat lo hagueres per haguesses, haguessis.)

Aguerian, Agueian (rh.), Aiguerian (niç.), Aguèren, Aguren (alb.) Aguèrem, Aguèbam (lim.), Auguèram, Auguèm (b. Lim.), Aguèrim, Aguèron (d.), Aguen, Agerian, Agèren, Agèen (l.), Augùren, Augoum (g), Auùrem (bord.), Aboum (b.), (rom. agram, cat. haguèrem, it. avemmo, lat. habueramus, habuimus), nous eûmes, v. avé.

(chap. natros o natres haguerem + partissipi. Coinsidix en lo lemosín, treta la h. Lo catalá normatiu ha modificat haguèrem per nosaltres haguessem o haguessim.)

Aguerias, Agueia (rh.), Aiguerias, (niç.), Agerias (toul.), Aguerèts, Aguèrit (d.), Agères, Aguères, Aguèrets (l.), Aguèrei, Aguèra (lim.), Auguerats, Auguets (b. lim.) Auurèts (bord.), Augouts (g.), Abouts (b.), (rom. agratz, cat. haguèreu, lat. habueratis, habuitis), vous eûtes, v. avé. (chap. Vatros o vatres haguereu + partissipi.
El català subnormalitzat ha modificat lo haguèreu per haguesseu o haguessiu.)

Aguèro, Aguèros, Aguèro, Agueram, Aguerats, Aguèrou (rom. agra, agras, agra, agram, agratz, agron, lat. habueram, habueras, habuerat, habueramus, habueratis, habuerant), 2e imp. du subj. usité en Albigeois et Limousin: j' eusse, tu eusses, il eût, nous eussions, vous eussiez, ils eussent, v. aguèsse, auriéu.

(chap. haguera, hagueres, haguere, haguerem, haguereu, hagueren.)

Aguèron, Aiguèron et Auguèron (niç.), Aguèrou, Agèrou (l.), Aguèren, Augueron (lim.), Auguèren, Augèbon (toul.), Augoun, Auoun, Aoun (g.), Auùren (bord.), Aboun (b.), Aguiron, Aguèrant (d.),

(rom. agron, agro, agren, agran, cat. haguèren, lat. habuerunt, habuerant), ils ou elles eurent, v. avé. (chap. ells o elles hagueren + partissipi. En lo cas de habé : tindre : tingueren.)

Agues, Aigues (niç.), Ages, Atges, Ajo (l.), Àtgei (auv.), Àgis, Àyis (bord.), Auges, Ajos (g.), Ayes (b.), Aies (a.), Àieis (d.), Àiei, Àia, Aio (lim.), (rom. aias, cat. hàjas, it. abbi, lat. habeas), impér. et subj. s. du v. avé, aie, que tu aies. (chap. que tú haigues + partissipi; en lo cas del verbo tindre, que tú tingues.)

Agués, Aigués et Augués (niç.), Agés, Agets, Atgets, Agas (l.), Atjas (auv.), Agits, Àyits (bord.), Augets, Ajats, Ajas (g.), Ayats (b.), Aies (a.), Aiei, Aia (lim.), Avit (d.), (rom. aiatz, aias, cat. hajau, it. abbiate, lat. habeatis), impér. et subj. plur. du v. avé, ayez, que vous ayez.

(chap. que vatros o vatres haigáu o haiguéu + partissipi.)

Aguessac, v. agassa.

hajatz

Aguèsse, Aguèssi (m.), Aiguèssi, Auguèssi (niç.), Agèsse, Agèssi (l.), Aguèsso, Aguèi, Aguè (lim.), Auèsse (toul.), Auguèsse (b. Lim.), Auguès (alb.), Agóussi, Óussi, Augóussei, Augusse (g.), Auùssi (bord.), Abóussi (b.), Aguèsso, Ausso, Ousso (d.), (rom. aguès, aguessa, cat. haguèsit. avessi, lat. habuissem), que j' eusse, v. avé. (chap. que yo haguera; en lo cas del verbo tindre: tinguera.)

Aguèsse, Aguesso (m.), Aiguèsse, Auguèsse (niç.), Agèsso, Agèsse, Agès (l.), Aguèsso, Aguè (lim.), Auèsso (toul.), Agousso, Agous, Augousse, Augusse, Augousso, Aousso, Ausso, Ousse (g.), Auùssi (bord.), Abousse, Aboussie (b.), Aièisse, Ausse, Eusse, Usse (d.), (rom. aguès, cat. haguès, it. avesse, lat. habuisset), qu' il ou qu' elle eût, v. avé. (chap. Que ell o ella haguere; en lo cas del verbo tindre: tinguere.)

Aguèsses, Aguèsseis et Aguèssei (d.), Aiguèsses, Auguèsses (niç.), Agèsses (l.), Aguèssa, Auguèssas (lim.), Auèsses (toul.), Augousses, Agousses, Aoussos, Ousses (g.), Auùssis (bord.), Abousses, Abóussis (b.), (rom. aguesses, cat. haguesses, it. avesti, lat. habuisses), que tu eusses, v. avé.

Aguessian, Aiguessian (niç.), Aguessam (lim.), Agaschan (auv.), Agèssen (l.), Augóussem, Óussem (g.), Aguèssim (d.), Auùssim (bord.), Abóussem, Abóussim (b.), (rom. aguessem, agossam, cat. haguèssem, it. avessimo, lat. habuissemus), que nous eussions, v. avé.

(chap. Que natros o natres haguerem.)

Aguessias, Aguessia (rh.), Aiguessias (niç.), Agaschas (auv.), Aguessas, Aguessa (lim.), Aguèsses, Aguèssets (l.), Agussets, Auguessets (alb.), Augoussets, Oussets, Augoussots (g.), Auùssits (bord.), Abóussets, Abóussits (b.), Aguèssit, Eussia, Ussia, Aussia, Oussia (d.), (rom. aguessatz, aguessas, aguessetz, cat. haguèsseu, it. aveste, lat. habuissetis), que vous eussiez, v. avé.

(chap. Que vatros o vatres haguereu.)

Aguèsson, Aguesson (m.), Aiguèsson (niç.), Agèsson, Agèssou (l.), Aguèssou, Aguèssan (lim.), Aguèssen, Agousson, Augóussen, Óussen (g.), Auùssin (bord.), Abóussen, Abóussin (b.), Aguèssant, Eussion, Ussion, Oussian (d.), (rom. aguesson, aguessen, aguessan, cat. haguèssen, it. avessero, lat. habuissent), qu' ils ou qu' elles eussent, v. avé. (chap. Que ells, elles, vostés hagueren.)


lunes, 31 de enero de 2022

Vocabulario valenciano - castellano, parte 2, F-Z

F.


fa, aquel hace.

faba, roncha con bulto pequeño. (haba)

faç (faig, fach), yo hago, y aquel hace (ell, ella fa).

faça, haga o hace aquel (aquell, ell, ella fa).

fadrí, mozo pequeño, o muchacho. (fadrina, moza pequeña, muchacha)

faena, hacienda (facienda; trabajo; feina, feyna). Faent (fent, feent), haciendo.

faent laus palesa, haciendo loor manifiesto.

faiçones, facciones. (faiçó, facción; faiçons)

falagar, halagar. (afalagar, afalagá; falaguer, falaguera)

falç, hoz para segar o cosa así. (falce, falz, fals, falseta; falsilla : vencejo)

falcò (falcó), halcòn (halcón). (falco)

fall, aquel falta y hallo yo. (fallar o faltar)

falléga, falte.

falleix, aquel falta (fallece). Fallença, falta (también se encuentra “no hi hage falla, siau aci sens tota falla”). 

fallesch, falto (yo) o desfallezco.

fallí, falté yo y faltó aquel.

fallides, faltas y fenecidas.

falliment, falta.

fallir, fallecer o faltar.

fallirém (fallirem), faltaremos.

fallits, faltos. (una almendra puede estar “fallida” : le falta el grano, fruto)

faloria, embuste engaño. (falordia en el DVA de Borao, aragonés)

fals, falso.

falt, falta y falto.

faltí, falté yo y faltó aquel.

falts, faltos y faltas.

fam, hambre. (fame)

famejants, hambrientos.

famolént (famolench, famolenc, famoleng), hambriento.

fanch, lodo o barro. (fanc, fang; fango; fangus)

far, el faro de Mecina.

faraut, intérprete. (faraute, haraut, herault, heraldo, traductor y enviado representante)

fardo, haz (feix) o manojo (manoll), lío apretado. (garva, garba)

farfallòs, tartajoso. (tartamudo, tartaja)

fart, harto. (farta, harta)

fartar, hartar.

fas, yo hago (faç, faig, fach) y tú haces.

fasas, hagas tú. (que tú faigues)

fástigs, hastíos o enojos. (también fástic o fástig : asco)

fastiját, enhastiado o lleno de hastío.

fastidi, fastidio.

fastich, hastío, inapetencia.

fat, hado. Fats, hados. (inglés fate; fatídico; tu destino está escrito; fatum latín?)

fát, hado tonto, bobo, fatuo.

faula, fábula. Faules, fábulas.

feble, cosa mujeril o para poco. (débil)

febra, la calentura. (fiebreFieberfever)

fectió, por afecto o afición. 

fege (fetge, feche), hígado.

feges, fechas. (Igual que data : dada : fecha; factum : fecho : hecho)

feya, hacía. Feyen, hacían.

feixos, hazes. (singular feix; fasces; haz; fascismo, etc.)

fiexa, afixa (afija, fija), o afierra (aferra) o se pega. (fixo : fijo)

fel, fiel, hiel. (Derivados de fidel, fideles - fieles - se encuentran fael, feel, faels, feels)

felix, dichoso. (feliz; Félix)

fellóna (fellona), enojada.

feltre, maraña difícil de deshacer. (fieltro, tipo de tejido; usado en caballerías)

fem, estiércol. (fiemo; femater : texto de Vicente Blasco Ibáñez : estercolero, el que recogía el estiércol y sobras de las casas pudientes para revender o usar en los campos propios)

fem, hacemos. (Verbo fer: hacer : en chapurriau: yo fach, tú fas, ell o ella fa, natros o natres fem, vatros o vatres feu o féu, ells o elles fan; facere; faire francés; rumano “ché fach” : qué haces?, cómo va?)

fembres, hembras. (fembra, hembra; faemina, fémina, feminismo, etc)

fembrerhombre dado a mujeres. (mujeriego)

fembril, femenil o mujeril.

fémen, femenil o mujeril.

fen, lo mismo que el anterior, viene del verbo fendre.

fendre, demoler, astillar, romper, arruinar.

feneix, fenece o se acaba. (finaliza; fine; fin)

feny, yo me burlé o me burlo o finjo.

fenyer, fenecer o acabar o burlar (fingir).

fenix (fénix, phoenix), el ave fénix sola en el mundo. (que renace de sus cenizas)

fente, el estiércol o barro o cieno.

fer, fierro (ferro; ferrum, férreo, Ferrer; farrier, ferrero, herrero) y hacer.



feréa, miedo y cosa fiera y vergüenza. (E perço sols desije molt exir de aquesta vida per no veure la crueldat e ferea de aquest miserable poble)

feríls, hiriolos (les hirió).

ferm, firmemente o firme.

férma (ferma), firmeza o firme. (y también firma, fermar : firmar, afirmar, refirmar)

fermamént (fermament), firmemente.

fermáll (fermall) joyel. Fermanza, firmeza.

férmals, fírmalos o confírmalos.

fermava, afirmaba o se sostenía (era firme).

ferme, afirme y firmemente.

fermetat, firmeza.

ferne, hacer. (castellano antiguo hacer ne)

fernu, ferni. Fermín, nombre de Santo.



ferre, el fierro o áncora de la nave. (también espada, o ferramenta : navaja)

fet, hecho. Feta, hecha.

fetje (fege anterior, fetge), el hígado. (foie francés, como el suculento foie gras)

fets, hechos o hazañas. (feitos, feytos, fechos, s'ha feito de nuey)

féu, hizo.

fexuch, pesado o enojoso.

fexuga, cosa pesada o enojosa.

fexúga, la tierra porque es pesada.

fi, fino y fino acabamiento.

fiant, fiándose (fiando).

fiblo (fibló), aguijón de la avispa o abeja.

fica, hinca (la rodilla: genoll, ginoll) y queda. 

ficte, fingido o fingida. (ficticio)

fil, el hilo. Filát, la red. (filat : hilado)

filastre, el alnado o hijo de su marido. (fill : fillastre)

fill, hijo. Fills, hijos. (fijo, fijos en castellano antiguo; aragonés “desafillo ad todo omne et afillo a vos don Sancho rey de Navarra” (Jaime I y Sancho el fuerte de Navarra); filio, filium, filia, filii)

fillol, ahijado.

fillola, hijuela (ahijada).

filoses, ruecas.

fin, fino y fin y hizo. (él, ella fin : va fer : hizo)

fina, cosa fina o acaba o fenece.

finan, fenecen o acaban.

finát, finado, y acabado y finido (finalizado).

fináu, morís o fenecéis y finado.

fine, acabe o fenezca o fine. 

finéu, fenezcáis o acabéis.

finí, acabó aquel. (verbo finir : finire : acabar, finalizar)

finitát (finitat), fineza.

fins, hasta.

finsa, funs, hasta. (fins a)

fique, quedé o hinqué. (ficar : poner, hincar p. ej la rodilla)

fiquen, hinquen o se peguen o queden.

fir, hiere. Firen, hieren. (ferir : herir)

fisgar, burlar.

fiu, yo fío y hizo o hice.

flac, flaco y flaca. (y débil, flácido)

flames, llamas de fuego. (flama : llama)

florí, florín, moneda de oro.

fluix, flojo o afloja o flojamente.

flúix, corrimiento o flujo.

flum, río. (flumen, además es el nombre de un río aragonés)

flúxen, aflojen y hacen flujo o corrimiento.

fluxen, el aceso y receso del mar. (acceso; flujo, fluctuar, marea, etc...)

flúxen, ir y venir o flujo.

foc, fuego (también foch, plural fochs) y fuere.

fóc, estará o será o fue.

folga, huelga. (algunos catalanes y catalanistas la llaman vaga, serán vagos …)

follamént (follament), locamente. (foll : loco; fool inglés; también tonto)

fóllas, locas. Fólles, locos. (follas : folles)

follia, locura. Folls, locos.

folls de pensa, locos de pensamiento.

fon, fue o estuvo.

fonament, fundamento.

fonch, fuere o fue.

fondes, hondas.

fondre, fundir.

fonevol (fonévol), ingenio de guerra. (es como una catapulta; fona : honda - de David)

fons, fuente. (font, fonts; fons latín)

fòns, hondo y hondura (profundidad).

for, fuero o ley o costumbre. (fur, furs; foro, foris)

fora mida, fuera de medida.

fora viats, echados a fuera (fora aviats; via fora : grito de defensa) o engañados.

foragitér (foragitar : fora + gitar : expulsar, echar), expeler, apartar.

forana, cosa extrema o cosa de afuera (fora, afora).

forans, los extremos o cabos de alguna cosa.

foráns, foranos o de afuera.

foratjant, echando afuera. (foragitán, foragitant, foragitando)

forat, agujero. Forca, la horca.

forcadura, horjadura.

força'l, fuérzale.

forja, imagina o forja en el pensamiento.

forment, trigo. (frumentum; Formentera; Formenta, masías entre Beceite y Fredes)

forn, horno. (furnus)

fornal, fragua. (forja, forges)

fornall, horno o hornaza.

fornit, fornido o bien proveído (provisto).

forquex, cosa de horcas.

fosch (fosc), fosco o oscuro. Fòsca, fosca o oscura.

foscament, oscuramente.

foscar, hocicar, mover la tierra con el hocico.

foure, la vaina de la espada.

frança, el reino de Francia.

franch juhí, franco y libre albedrío.

frares, hermanos y frailes (frater; flares).

frau, engaño. (fraude)

fraula, fresa.

fre, freno. Frens, frenos.

frecistol, facistol.

fregar, estregar. (restregar, frotar)

fregir, freír.

freix, fresno. (En la Fresneda, Matarraña, Teruel, el mote es frechit : fregit)

fret (fred), frío.

fretura, falta o menester. (freturar : faltar o hace falta o ser menester)

freturans, los que tienen falta.

freturau, tenéis falta o habéis menester.

freturen, carecen de lo que han menester.

freturos (freturós), el que ha menester.

frevol, flaco.

fruyrem, gozaremos. (fruyr, fruir : gozar)

fruyt, fruto o fruta.

fugì, aquel huyó. (verbo fugir : huir)

fuig, aquel huye o yo huyo.

fuyt, huído. Fuyta, huída.

fullat, cosa que tiene hojas. (fulla, folium, folio, etc : hoja)

full, pliego de papel.

fum, humo. (fumar : humear)

fus, derramado o echado aparte. (fundido; fondre : fundir)

fus, huso y huido y ahuyentado.

fust, madero. Fusts, maderos. (también barcos, embarcaciones; fusta : madera; fuster : carpintero, etc)



G.


gafet, corchete, especie de broche.

gayre, nada o ninguna cosa. (no tinc gayre temps : no tengo - nada de - tiempo)

gala, agalla.

galafre, galduf, galdirot, glotón. (gula : gola : garganta)

gallejar, gallear.

galtes, las mejillas. (la galta : mejilla)

ganya, agalla en los peces.

gandulejar, andar ocioso (gandul) y mal entretenido.

ganta, galta, carrillo (mejilla).

ganta, la garça o ave que vuela mucho.

gargalleig, gargajear. (gargall : gargajo)

garrò, el garrón del zancajo.

gast, gasto o gastado.

gasta, gastada. (gastá)

gastants, gastadores o que gastan.

gel, yelo (hielo). (italiano gelatto : helado)

gelar, helar. 

gelòs, celoso. (celos : gels)

gemechs, gemidos.

gemicar, gemir.

gens, ninguna cosa o nada.

gest, gesto. Gests, gestos.

gesta, cosa hecha o hecho.

gestes, hechos o cosas hechas.

giflet, galtada (golpe en el carrillo, mejilla : galta).

gimniós (ingeniós), ingenioso o que tiene ingenio.

ginyen, hacen algo con ingenio. (ingenian, piensan, cavilan, se las ingenian …)

giny, industria. (ingenio)

ginys, ingenios o artificios.

gir, yo me vuelvo o me rodeo. (me giro)

gira, vuelve o torna.

girarà, volverá.

giràt (girat), vuelto o rodeado.

gita, arroja, alanza, echa fuera. (gitar; foragitar)

gita (se : es), se pone o se echa o se acuesta (recuesta).

gitám (gitam), ponemos y echamos afuera. (planta medicinal gymtamnus albus)

gitant, echando afuera o acostándose (acostando; gitantse o gitant se).

giten, quiten o quitan o echan fuera.

giu giu, chio chio (pío pío), canto de gorriones.

giular, silvar. (chulá, chiular, xiular)

glaç, el yelo. (glaçons : cubitos de hielo; glaçada : helada)

glaça, la helada o la escarcha (glaçá, apócope de glaçada : helada).

glay (esglay, esglai), espanto.

glans, bellota. (glan singular; glans, bellotas)

glanola, glándula.

glob (glop), sorbo. (onomatopeya glup glup glup, sorber, tragar)

glorieja, se gloria.

glots, golosos. (golut, goluts; gola : garganta; gula)

goy (goig, goch), gozo. Goyg, gozo.

gojar, gozar, tener, poseer.

golf, golfo de mar o de otra cosa.

gonella, armadura a modo de coraza.

gonyjo, lo mismo que el anterior.

gorja, la garganta o el cuello.

gos, yo oso, y perro.

gosa, aquel osa. Gosàt (gosat), osado.

gosar, osar, atreverse.

gosàs, yo osase y aquel osase.

gose, ose yo y ose aquel.

got, vaso.

gotejar, escurrir poco a poco alguna cosa.

gra, grano. Grans, granos y grandes.

graçia, da gracia.

graeixch, agradezco.

graesch, agradezco.

grahòns, gradas o escalones. (como en el canticum gradum)

graìda (graída), agradecida.

grair, agradecer. Grayt, agradecido.

graiu, agradecedlo.

graixcau, agradezcaislo (lo agradezcáis).

gramalla, vestidura de autoridad (y de luto).

granda, grande.

graners, graneros del pan.

gran, grande. Grans, grandes y granos.

granisolar, granizar.

grao (graó o graò, como el puerto y población valenciana El Grao), grada.

graponar, manosear.

gras, graso o gordo.

grat, contentamiento o gracias o agradecedlo.

grau, grado o de grado.

grech, viento griego. (también sin viento, grec, Grecia)

greu, desabrido o malo y mala. (grave)

greuje (greuge), agravio. Greujaven, agraviaban.

greument, desabrida o malamente. (gravemente)

grifant, gerifalte, ave de rapiña.

groch (groc), amarillo. Groga, amarilla. (grochs, grocs : amarillos; grogues : amarillas)

gros, grueso o gordo.

guay, llanto.

guaiment, se lamente o llore.

gual, por egual, igual.

guany, yo gano y ganancia.

guanys, ganancias y lloros y plantos (plany, planys).

guanyada, ganada.

guará, garañón.

guardar, mirar y guardar.

guardeu, miréis vos.

guardo (guardó), galardón y yo guardo.

guardona, galardona.

guaret, barbecho.

guarì (guarí), guareció.

guart, yo miro y aquel mira o mire.

guart, aquella manera de mirar o de tener respeto.

guasta, gasta.

ques por agues, hubiese o tuviese.

guilla, cosecha, usufructo.

guillot, usufructuario.

guineu, raposo. (raposa, rabosa, zorra, zorro; rainard occitano)

guisa, manera, medida, orden.


H.


habents, teniendo (habientes).

hábit, hábito o costumbre.

habita, aquel habita o habitaba (habitá).

habuyra, sobresale o derrama o abunda.

habuyra, reposa y agüera.

hac, aquel ha o tiene.

hadulaments, aullidos (pone ahullidos; udols, udol : aullido)

hagùda (haguda), tenida.

hagueseu, tuviésedes vos. (tuvierais vosotros)

haja, aquel haya o tenga.

hair, me muevo a ira o me aíro.

hair, tener aquella manera de ira. (airar, airarse)

hayr (ahir, ir, air), ayer.

hayr amor, mueve a ira al amor.

hairè, yo me enojo me aíro.

ha llur sojorn, tiene su descanso.

ham, anzuelo y á me (me ha).

ham fet amar, á me hecho amar (me ha hecho amar).

harrar, desposar, casar.

harriejar, arrear aguijar las bestias.

ha sats, tiene asaz o mucho.

havè, aviene o acaece.

ha vent, tiene viento.

havent, teniendo (habiendo).

havents, teniendo ellos o aquellos.

ha vents, avientos o a los vientos.

havie, aquel había o tenía.

havirança, aventuranza.

havirát (havirat), aventurado.

haunit, unido o ajuntado. (unit, aunit)

havorresch, aborrezco.

havorrit, aborrecido.

hauréu, aureis vos. (habréis, tendréis)

hauts, autos o actos.

herves, yervas. (hierbas, yerbas; herbes)

heretaments, heredamientos.

heremita vida, vida de ermitaño. (eremita; se encuentra ermita y hermita)

he vent, tengo viento.

hevént, evento o suceso o acaecimiento.

heréu, heredeo.

hi, ay o allí.

hira, la ira.

hirá, aque irá o andará.

hirát (irat), airado o enojado.

hix (ix; exir, eixir), sale.

ho, lo. Hoc, si, (sí afirmativo en OCcitano : hoc, òc, och) y esto y también.

hoénts, oyentes.

hoges, oír. (escuches, oigas)

hóy, desamor, odio o ira. (oy, odi)

hója, aquel oiga. Hójes, oyas (oigas) tú.

hóig, yo oigo.

hoint, oyendo. Hoíu, oíd vos.

hom, hombre y húmedo (humit).

home, hombre. Homens, hombres.

homeyér, matador (homicida).

homey, homicidio.

homenívol, varonil y fuerte.

hom radical, húmedo radical.

homs, hombres y olmos (ulmus; oms, olms).

hon, adonde o de donde.

honta, afrenta y vergüenza.

hos (os), hueso.

hosca, cosa hueca.

host, hueste.

hostàl (hostal), mesón o posada. 

hoste, huésped.

hou, aquel oye. Hòuenla, óyenla.

hu, uno.

huberts, abiertos o descubiertos.

hudulaments, aullidos.

huy, hoy en día (pone oy dia).

hujar, fatigar, cansar.

humit, húmedo.

hus, yo uso. (us)



I.


iach, vel. Iaç yo estoy echado o caído (yazgo, de yacer, iacere, jacere). 

iaeu, estáis caído.

iaga, esté echado o caído. (yazga)

iamechs (gemechs, gemecs), gemidos o suspiros.

iames (james, jamés), jamás.

iaqueix, aquel deja. (de jaquir, iaquir)

iaquesch, le dejo yo. (jaquesch)

iaquida, dejada. Iaquir, dejar. (jaquida; jaquir)

iaquiu, dejáis o quitáis. (jaquiu)

iau (jau), aquel cae o está caído (yace).

iaure, caer (yacer).

iemech (gemech, gemec), gemido o suspiro.

iequida, dejada. (jaquida)

ignyor, ignoro o tengo soledad (añoro).

ignyor, aquella manera de soledad (añoranza) o de no saber (ignorancia).

ignorançans, ignorancia nos.

ills, y los (y els, i els, ils, i'ls, y'ls)

illumena, alumbra (ilumina).

inçita, incita o mueve (a).

infantèa (infantea), infancia o niñez.

infernades, infernales.

infinida, infinita.

influeixen, influyen.

infortit, enfortalecido (fortalecido).

inichs, inicuos y malos.

inportù, importuno (inoportuno).

inpugne, impugna o contradice.

insten, los instan o mueven (a).

instituts, instituciones.

intrinchs, intrínsecos.

invoch, yo invoco y llamo.

ioch (joch), juego o burla.

iom (yo me, yo'm) so, yo me soy.

iorn (jorn), día. Iorns (jorns), días. (jornada, jornadas)

iosos, jocoso o alegre. (jocós o jocòs, iocós o iocòs)

iou (jou), juego (joch, joc) o yugo.

iove (jove), mancebo de poca edad (joven).

iovens (jovens), mancebos. Iovent (jovent), juventud.

ipolit, nombre propio de varón. (Hipólito)

ipocràs, un hombre así llamado. (Hipócrates)

irada, airada o con ira.

irascible, airado o irascible.

iras, por mover a ira.

irescer, airarse o moverse a ira.

iros, irascible.

ivern, invierno.

iuga (juga), juega.

iuhéus (jueus, juéus, juheus, juhéus), judíos.

iuhí (juhí), juicio y juez. Iuhíns, juicios.

iuchs, juicios.

iuidór, justador.

iunctes (junctes, juntes), juntas o ayuntadas (ajuntadas).

iuny, junte o ayunta o viene bien.

iuny (juny), el mes de junio.

iuno, la diosa Juno.

iunt (junt), junto. Iuntes (juntes), juntas.

iur (jur), yo juro. Iuriste (juriste), jurista.

ius (jus, de jus, dejus, dejús), debajo. Iusà (jusà, jussà, com lo Pallars), lo de abajo.

iusanes (jusanes), bajas o bajeras.

ius mi, debajo de mí.

iustades (justades), ajuntadas.

iustar (justar), ajuntar o ajustar o justar.

iustats (justats), juntos o ajuntados.  

iutja'lsa (jutja'l sa), juzga el (le juzga) sano o júzgale sano.

iutjament, juicio o determinación.

iutjar, juzgar.

iutgesa, juzgadora o juez. (iutge, jutge)

ix, aquel sale y sal tú.

ixca, salga aquel (que ell, ella ixque; que yo ixca)

ixch, aquel sale o yo salgo. (ell, ella ix, yo ixco)

ixen, aquellos salen.


J.


ja, ya. (también se encuentra ya en valenciano, y yo)

jaç llit, lecho. (lectum; jaç : yacer)

jafar, chafar, rozar, cortar, destrozar o pisar algo.

jamay, jamás.

jangla, burla.

janglot (sanglot, singlot), hipo.

japallada, sabatuda, chaparrón.

japehuer, sombrero.

japeu, sombrero. (châpeau)

jatsia, caso que.

johuada, yugada de tierra.

jolla, cholla, la parte superior de la cabeza.

jop (chop), chopo, árbol.

jopar (chopar), empapar.

jorrar (chorrar), chorrear.

jorroll, chorro.

julla-as, costilla, costillas.

junta, conyuntura de dedos o manos (articulación), o unión o congregación de varios.

junyr, uncir, yugo, justar.

juplar (chuplar), chupar.





L. 


labint (laberint), laberinto.

l'acte, el acto.

ladata, la data de las tablas.

lagost, lagosta. (langosta)

lay, allá en aquel tiempo.

l'ayre, el aire.

l'altre, el otro.

l'amarch, lo amargo.

lamguiment, desmayo o desfallecer. (languidez)

lançalòt, nombre de un caballero.

languiment, desfallecimiento.

languint, desmayando.  

l'any, el año.

lantees, lámparas.

lahor, loor. Laor, loor.

l'anima, el alma.

l'arbre, el árbol.

la tira, la tira o lleva hacia sí.

l'atorch, la otorga o concede. 

laus palesa, loor manifiesto.

laus, loor. Laus, osla (os la).

laus toleu, os la quitéis.

lebre, la liebre.

lebrosia, lepra.

l'efecte, el efecto.

leg, feo. Legea, fealdad.

legir, leer.

legre, alegre.

leys, allá es y leyes.

leix, aquel deja o deje y yo dejo. (deix)

leixa, aquel deja. Leixal, deja el. (deixa)

leixant, dejando. Leixau, deja vos.

lença, la lanza. (lança, llança)

l'endreç, el aderezo.

l'engan, el engaño.

l'inginy, el ingenio.

lenegánt, resbalando o resbaladero.

lenta, ni fría ni caliente.

l'enteniment, el entendimiento.

l'escalf, el calor o encendimiento.

l'escandall, la sonda del marinero.

l'esencial, lo esencial.

lesió, lesión o daño.

lesquiu (l'esquiu), el esquivo o zaharoño.

lest, leído y aquel es.

lest, cosa clara.

lesta, leída y la lista.

l'estat, el estado.

l'estatje, el estado y la estancia.

lestes, leídas y diligentes.

l'estiu, el estío (verano).

l'estrém, el extremo.

l'estret, el estrecho o estrechura.

let, escogido o elegido (elet) o leído.

lets, leídos o elegidos.

levant, el viento solano. Leus (lleus : pulmones), ligero.

licençiants, dando licencia.

lig, yo leo y aquel lee y ley.

liga, leer.

l'inocent, el inocente.

l'imagín, le imagino.

l'infá, le hace (lin fa, li fa).

linçens, varón que veía mucho (lince).

l'invern, el invierno.

lir, lirio.

lis devench, le aviene o le acaece.

lisodegue (li sodegue) la porta, le toque a la puerta.


LL.


lla, allá. Llaç, lazo.

lla donch, allá pues.

llaberint, laberinto.

llabor, semilla, simiente.

llebros, leproso. (se repite más adelante; llabros)

llaça, enlaza (lazo, nudo). Llaços, lazos.

llach, lago o zaquizamí.

lladre, ladrón.

llay, adonde, o allá.

llam, rellam (rellámpec), relámpago.

llanç, la saeta o lance.

llança, la lanza y alanza.

llanceta, lanceta de sangrador.

llances, lanzas y tiros.

llanch o l'llanç, yo me lanzo.

llanda, hoja de lata (hojalata).

llansól (llançol), sábana.

llantia, lámpara.

llapis, lápiz de dibujar.

llar, hogar.

llarch, largo.

llas, triste o fatigado y cansado.

llase, canse.

llassat, cansado o fatigado.

llata, pleita.

llau, lauro.

llaujér (llauger, lleuger), ligero.

llaumente, llore.

llaurodór (llaurador, llauraor), labrador.

llavóns, entonces, en aquel tiempo.

llavóren, labran o hacen labor.

llavors, entonces, en aquel tiempo después.

llavórs, labores (pone lavores).

llebros, leproso. 

llech, hombre lego que no sabe.

llechs, hombres legos que no saben.

lledelles, ladillas.

llegea, fealdad.

lleigs, feos. Lleg, feo.

lleix, fea o fealdad.

lleixar, dejar.

lleja, fea.

llenç, lienzo.

llença, la lanza.

llepar, lamer.

llepó, lama o cieno llimach.

llepol (llépol), goloso.

llepolía, golosina.

llesca, rebanada de melón, pan &c.

llést, leído y aquel es.

llest, cosa clara.

llesta, leída y la lista.

llestes, leídas y diligentes.

llet, leche.

lletovaris, letuarios.

lletovaris, medicinas.

lleu, bofe liviano. (pulmón)

lleuja, aloja o está puesto.

lleument, ligeramente.

lleus, ligero. (pulmones; liviano)

llevant, el viento solano.

llevár (llevar), llevar o levantar. (elevar)

llevarse, levantarse.

lli, lino.

llibert, libre o libertado.

llibrell, barreño.

llich (llic; lligar), yo ato o ligo.

llidóns (llidons), almezas. (fruto del almez: latón)

llidonér, el árbol que da aquella fruta. (almez; litonero, lladoner, lledoner, etc)

lliga, junta o liga y ata.

lligám, atamos y atadura.

lligáms, ataduras o ligaduras.

lligança, ligadura o atadura.

lligants, que atan.

llima, limón (lima; llimó) o lima de acero.

llimit, límite.

llindar, umbral.

llinós, linaza simiente.

llirons, almezas. 

llista, cinta, lista de nombres.

llit, la cama.

lliura, libra como libranza.

lliura, libra o delibera, o defiende.

lliuràs, librase. Lliuras, libras.

lloants, loando o que loan.

lloca, clueca.

lloch, lugar. Llochs, lugares. (locum latín; lloc)

lloguèr, alquiler o jornal.

lloir, relucir.

llonch, largo.

llop, lobo.

llou, yo loo.

llubi, altramuz. (tramús, tramussos)

llucer, lucero.

ll'ull, el ojo. (l'ull : Lull)

lluyta (lluita), la lucha.

llums, lumbres (luces).

lluny, llunt, lejos.

lluny, aleja o alejos.

llunyament, alongamiento (alejamiento).

llunyar, alejar.

lluyten, luchen.

llur, suyo o suya y su.

llurs, suyos o suyas.

llus, merluza o pescada. (mare de llus : merluza; llus : lucio ?)

llutar, luchar o lidiar. (lluitar, lluytar)

lo (fil), el hilo.

lo deute, la deuda.

lo far, el faro de Mecina. (Mesina, Messina)

lo llas, el lazo y el triste.

l'home, el hombre.

lonya, se aleja.

lo nom, el nombre.

lo quer, lo busca. (lo requiere : lo requer)

l'or, el oro.

l'orb, el ciego o tuerto de un ojo. (lo garcho; el orbe?)

l'orella, la oreja.

losca, la mella y oscura o lóbrega (fosca). 

l'ostàl (hostal), el mesón.

lo test, el tiesto.

l'u, vl', l'hu, el uno. L'un, el uno.

l'ull, el ojo. Llull, el ojo.

lunya, aleja. Lunyant, alejando.

lunyàt (lunyat), apartado o alejado.

lunyava, alejaba.

lunyen, se alejen o se aparten.

l'us, el uso o costumbre.

lurs, sus.

M.


ma, mano, y mía y mi.

m'abuyra, me abunda o sobresale.

máda, por amada.

madelita (m'adelita), me deleita.

madona, mi señora o mi amada.

mafít, mustio o triste.

magréuje vl'. Magréuja (m'agreuje, agreuja), me agravia.

magresa, flaqueza.

magrír (magrir), enflaquecer.

maguer encara, aún.

maisó, posada, o casa o descansadero. (maison)

may, nunca.

may mia (m'aymía), mi señora o mis amores.

malaéix, maldice.

malalt, enfermo. (malaltia, malautia : enfermedad) 

malaltír (malaltir), enfermar o estar enfermo.

malavirát (malavirat, mal avirat), malaventurado (desaventurado).

malaesch, maldigo o maldice aquel.

maleír (maleir), maldecir.

malfát (mal fat), mal hado.

maliféts (malifets, malifetes), maleficios (cosas mal hechas).

m'alònya, me aleja.

malváts, malvados.

mam, por amam, amamos.

mána, mandá. Mánya, la maña.

manaménts, mandamientos.

manánt, mandando.

mancar, faltar.

manch, manco. (falto de un brazo)

mancha, fuelles para echar aire. (bomba de aire)

mancha, bufánr (bufant), soplando los fuelles.

maneig, manejo.

mantell, manto.

mans, manos.

ma pónya, mi deber o mi posible.

ma púnya, mi deber o mi posibilidad.

marag (amarg), amargo. (amaro italiano)

maravelles, maravillas.

marastra, madrastra.

marbre, mármol.

marejarse, marearse.

marfit, marchito.

marfega (márfega), jergón.

marfit, tomado o hurtado. Marçit, mustio (marchito, marchitado).

marmesor, albacea. (marmessor, marmessors, albaceas de un testamento)

marrimént, desmayo o tristeza.

marriment, alteración o atemorizamiento.

marroba (ma roba), mi ropa.

mart, el dios de las batallas, Marte.

martafallar, machacar.

martéll (martell), martillo.

mártre, mártir. Mártres, mártires.

marts, martas, piel para aforros. (marta, mustela)

mas que mi us am, más que a mí os quiero (amo).

massa, más y demasiadamente (demasiado).

massip (maçip), mancebo.

mastegar, mascar (masticar).

mat, mate. Matí, de mañana (la mañana; matinar : madrugar).

matalaf, colchón.

mateix, el mismo. Mateixs, los mismos.

matinejar, madrugar.

matrimoni, matrimonio.

mealla, meaja.

medía, me diga. (me digue)

médre, medra o medre.

meja, torcida.

melodiós, con melodía o melodioso.

melodiósa, llena de melodía.

melsa, el bazo.

membrám, nos acordemos.

mémbram, acuérdaseme.

mémbre, miembro y me acuerde.

mémbret, acuerde se te.

ména, trae y amenaza.

mena tristór, trae tristeza.

menaça, amenaza. Menacen, amenacen.

menciona, hace mención.

mene, traigo o trae aquel. Menen, traen.

menestral, oficial mecánico.

meneus, meneos.

mengita (m'en gita), me echa o me arroja.

menys, menos y sin.

menys de fruyt, sin fruto.

menyscaba, menoscaba.

menys préha (menysprea; preu, precio menys preu, menosprecio), menosprecia.

menys préus, menosprecios.

menys préhants, los que menosprecian.

menja, come. Menjar, comer.

menja'l, como él o come le (cómele, cómelo).

menjém, comamos.

mentres, mientras, ínterin.

mercenér, mercenario y escaso.

mercenér, haber merced o ser piadoso (mercedario).

mercèr, merecer.

mercer, el que vende cosas de mercería. (mercero)

mereixch, merezco y merece (ell, ella mereix).

mereixer, merecer.

merer, merecer.

merescut, merecido.

merí, merecí o merezca o mereció.

meritaba, daba mérito o tener mérito.

meritist, diste mérito o tuviste mérito.

meríu, merecéis.

mes, le puso (de metre : meter) o le dio nombre.

mes, metido y más, y mes del año.

mes (m'es), me es a mí.

mesa, metida. Meses, metidas o metidos.

mescla, la mezcla del paño o cosa así. 

mescla, cosa revuelta o mezclada. (cassalla y moscatell : barreja, barrecha)

mesclats, mezclados y revueltos.

me setén (estén), me extiende. Mestench, me extiendo (me caigo todo lo largo que soy).

mesonja, mentira.

mestér, menester.

mestre, maestro, y un viento así llamado (mestral, mestralada, mistral).

mesura, medida o se mide.

met, pone y mete. Meta, ponga y meta.

mete, meta o gaste. Me té, me tiene.

metje (metge), médico o físico.

metre, poner o meter.

métre, mi amo o mi señor.

metre'ls peus, meter los pies.

metrien, meterían o pondrían.

metzina, veneno o pecado. (curioso el parecido con medicina, medecina)

metzíes, yerbas o hechizos para matar.

mi, a mí. Mig, medio o media.

mica, pizca. (un poco; miqueta)

mig jorn, mediodía. Migs, medios.

mig jor (jorn : jour : giorno : día), el viento abrego (caliente, bochornoso) que viene de medio día.

mijá, medianero o mediano.

mijáns, lo de enmedio o medios.

miláns, milanos.

mill, mijo y número mil.

millárs, millares. Millérs, millares. 

mills, mejor.

minát, cosa que está minada (un torreón minado).

minava, minaba o amenazaba.

mintent, mintiendo o el mentiroso.

minue, menor o mínimo. (minve : mengua)

minúe, menoscabe o apoque.

minvánt, disminuyendo.

minvar, disminuir (menguar).

miracle, milagro o cosa divina.

mirall, espejo.

mirént, mirador o el que mira.

mis, míos y mise. En mis fá (en mi se fa), en mí se hace.

mitjançánt (mitjançant), interviniendo como medianero. (mediante)

mitjáns (mitjans), medios y medianeros.

mixte, mixto o revuelto o mezclado.

móbles, móviles y muebles.

mocar, despabilar, espabilar (pone despavilar, espavilar).    

mocegar (mossegar; de mos : mordisco), morder.

moch, yo me muevo y aquel mueve (ell, ella mou).

mogué, movió.

mogúda (moguda), movida. Mogút (mogut), movido.

moír, morir o muero o muere.

mòla, muela como de molino (molendino latín). 

moldre, moler.

molinada, cisco carbón menudo.

moll, blando. Mólla (molla), blanda (también miga de pan).

molle, molde.

móllen, ablandan (mullen) o enternecen.

molt, mucho. Molts, muchos. (molt de moldre : molido)

moltó (mouton), carnero.

momént (moment), momento. Momén, momento.

mon, el mundo y mío (mi; mon pare). Mons, mundos (y mis; mons pares : mis padres).

momboy, mujer así llamada.

mondáns, mundanos o mundanales.

mon, dos (dors : dorso), mis hombros o mis espaldas.

monipoli, monipodio (monopolio).

monjóyes, mojones que señalan el camino.

mor, muere. (mort, muerte y muerto; morta, muerta)

mordases, mordazas.

morduts, mordidos. (mossegat, mossegats, mordido, mordidos)

moráls, morales.

morischs, moriscos.

morm, muermo.

moro çuna, moro que tiene su ley de la çuna (sunna).

mos, bocado o mordedura, y mis (mons) y míos.

most, muy.

mostalla, mostaza.

mot, mote o palabra.

movents, movibles o que se mueven.

móu, mueve. Mourá, moverá.

mugrò, pezón.

muir, morir.

muyr, muero o muere.

mul, mulo.

mull, yo mojo. Mullát (mullat), mojado.

munda, limpia.

munyir, ordeñar.

munt, arriba o en lo alto. (monte, como mont, montis, etc)

munt, una subida o un montón.

munta, sube tú y sube aquel.

muntá, aquel subió. Muntar (remontar), subir.

muntáts, subidos. Muntí, subí yo.

muntí rey, subí (pone tubí) a rey.

murmur, murmuración o murmura.

mur, ratón y muralla (muro).

muscles, los hombros.

mut, mudo que no habla.

mut, yo mudo o mude aquel.


N.


Na, en lo antiguo equivalía a Doña. (Donna, Dona, Na)

nadánt, nadando.

nade, estoy nadando y aquel nadó (aquell, aquella nade : nada ahora).

nafrar, herir.

naip, naipe.

naix, nace. Naixen, nacen.

nan, enano. Nans (ans, n'ans, abans, etc), antes.

napols (Nápols o Nàpols), Nápoles ciudad de Italia (y reino).

n'aprés, así le acaeció.

naprés, después o acaecióle.

nat, nacido. Náu, la nao (nave).

nau, nave.

nauchèr, el patrón de la nave. (nau + chef : jefe de la nave, patrón)

naujear, navegar.

n'auràn, aquellos auran (tendrán de ello).

navixella, navecilla.

'nbalça, por embalça, embasa (envasa).

nçena, por ençena, encienda.

nçenall, por ençenall, cosa para encender.

ne, ni. Nel, ni le. Nell, en él. 

nedejar, limpiar.

negát, por anegàt, anegado. (de agua)

negàt, negado.

negun, ninguno.

nels de, ni les dé.

nem, ni me.

nens, ni nos.

nepren ami, así me acaece.

net, nieto y limpio. Neta, limpia.

netament, limpiamente.

nesta, en esta. Nest, en este.

netejat, limpio (limpiado).

neteje, alimpie (limpie) aquel y alimpio (limpio) yo.

netes, nietas y limpias.

nets, limpios y nietos.

neu, nieve.

ne zel, ni zelo (celo).

nfluença, influencia.

niçi, necio.

nient, nada. (occitano; italiano niente)

nil, el río Nilo. (ni'l : ni le, ni lo)

nial, nidal.

nimaus do, por animausdo (ánima us do), os doy mi alma.

nina, niña. (también muñeca; ninot - de falles - : monigote, muñeco).

nit, noche. Niu, el nido.

ni us am, ni os amo.

niu, nido.

noblit, por en oblit, en olvido.

nodreix, no drece (nutre) o mantiene o se convierte.

nodrí, no drece o mantiene.

nodrit, mantenido (nutrido) o nodrecido.

no dubt, no dudo o no dude aquel.

no es huy conegùt, no es hoy conocido.

noguèm, dañome (me hizo daño). Nòguen, dañen.

noguèm la temença, dañome el temor.

no gos, no oso.

nol, nole (no le). Nolpos (no'l pos), no le pongo.

no guart, no mire.

nom, nombre y no me (no'm : no me : no em)

nom lluny (no'm : no me), no me aparto o alejo.

nomenen, nombren o nombran.

noms, nombres.

nons, no nos. Nons cal, no nos cale (no nos hace falta, no nos es preciso).

no res, no nada. (latín res : cosa, no cosa : nada)

nos', no se y nosotros.

nosa, enojo o embarazo. (fer nosa: causar molestia).

nosech (no sech) lo temps, no sigue al tiempo.

nos peix, no se ceba o no se mantiene.

not parteix, no te aparta.

notasios, dar nota de sí.

nou cal dir à mì (no ho cal dir a mí), no lo cale decir a mí (no hace falta que me lo digan, no es menester que se me diga, etc).

nou, daña y nueve y nuez (anou) y nuevo.

nou (no ho; del latín hoc), no lo. Nouse (no ho sé), no lo sé.

novells, nuevos. Noves, nuevas (noticias).

novella, nueva o cosa nueva.

novitats, novedades.

nourà, dañará. Noure, dañar.

nous, nueces (anous) y no os (no us) y nuevos.

npendre, por empendre, emprender alguna cosa.

npressa, por empresa, la empresa.

npressa, dar prisa (priesa) deprisa.

ntiga, por antiga, cosa antigua o vieja.

ntrenyora, tiene soledad o no se halla bien.

nu, por núu, desnudo y ñudo (nudo; nugo).

núu, nudo y desnudo.

nua, desnuda o añuda (anuda, de anudar, nudo).

nuch, nudo, nuez.

nueja, por enveja, envidia.

nuja, por enuja, enoja.

nuigs, por enuigs, enojos.

nul, nulo.

null, ninguno. Nulls, ningunos.

nuvolos (nuvolós), nublado o cosa anublada.

nuvols, nublados (nubes; núgols).

nyaular, maullar.


O.


obeìxen (obeíxen, obeixen), obedecen.

obeìnt (obeínt, obeint), obedeciendo.

obeìr (obeír, obeir, obeyr), obedecer. Obeyt, obedecido.

obeìxca, obedezca.

oblidades, olvidadas.

obliden, olviden.

oblit, olvido. Oblits, olvidos.

obre, abre. Obrels, ábrelos. 

obrir, abrir.

obs, menester.

obstacle, obstáculo o impedimento.

obte, muerte (óbito, obitus).

obtè, obtiene o alcanza.

obtès, alcanzado.

ocasiòs (ocasions), ocasiones.

oçell (aucell, aue, ave), pájaro. Oçells (aucells), pájaros.

odios, odioso.

oent, el que oye.

ofega, ahoga. Ofena, ofenda.

ofenent, ofendiendo.

ofès, ofendido y ofendidos y ofendedor.

oiala, ojala (oialá, ojalá), así sea.

oy, desamor, odio o ira.

ojar, escuchar.

oldre, olre, oler.

olis, aceites.

om, hombre y olmo.

ombra, sombra.

omes, hombres. Oms, olmos.

on, donde.

onta, vergüenza.

opinionatich, hombre ligero de seso.

opinionatich, hombre de varias opiniones.

ops, vl' Obs, menester.

or, oro. Orb, el ciego (tuerto).

oràt (orat), loco. Oradura, locura.

orb, orbe.

orde, orden. Orella, oreja.

oreig, viento favorable.

orgue, órgano.

ormeix, la jarcia de la nao.

oronell, la golondrina. (oronelles, oronetes, orenetes, etc)

ort (hort), huerto. Orts, huertos. (Orta, huerta; ortes, huertas)

orrupte, de improviso o súbito.

oure, oír.

ovidi'l prous, Ovidio poeta el bueno.

ovella, oveja.


P.


pa, pan. Pagues, pagas y tú pagas.

pacte, pacto.

pahìr (pahir, pahír), desmoler o gastar lo del estómago (digerir).

pahor, miedo.

paible, apacible. Paibles, apacibles.

paymentar, (pavimentar) solar, echar suelo (pavimento) a algún aposento.   

pajès (pagés), labrador.

palau, palacio.

palesament, manifiestamente.

palla, paja.

pall, perja.

palpebres, pestañas o párpados de los ojos.

pantaixar, resollar.

pantofes o pantofles, zapatos (pantuflas).

pap, buche.

papada, papo.

papalló, mariposa (papallona) y pabellón. 

papes, los papas.

par, igual y parece (pareix).

parastre, padrastro.

paraula, palabra.

pare, padre.

pareixen, parecen. Paren, parecen.

parença, apariencia. Pareixer, parecer.

parençer, perezoso y que parece bien.

parer, parecer.

paria, igualdad y parecía.

parlaments, hablas o parlamentos. (parlar : hablar : fablar)

parmi, paréceme (me parece).

parrà, parecerá.

parruz, parra silvestre.

parteix, parte.

partesch, parto o aparto. Partre, apartar.

pas, paso y ciertamente.

pasam, pasamos.

pascefich, pacífico y cierta moneda.

pàssi, pasión de los evangelistas.

past, pasto o manjar.

pasta, masa o pasta.

pastém, amasemos o amasásemos. (mosatros pastem ara : nosotros pastamos ahora)

pasten, amasen o amasasen.

pastes, engrudo.

pasts, pastos y manjares.

pati, zaguán (patio; pone zahuan).

patìr (patir), padecer.

patrici, patricio.

patrò, el patrón de la nave.

pau, paz y Pablo (Pau), nombre de varón.

pauruch, hombre temeroso.

pavesina, escudo.

pebre, pimienta.

péces (peces), piezas. Pecejat, hecho piezas.

pech, necio o bobo. Pechs, necios o bobos.

pecich (pessic, pessich), pellizco.

pédra (pedra), piedra.

pégament, groseramente (neciamente, bobamente, de pech).

peguéa, necedad o bobería.

peguesa, necedad o bobería.

péix, cebar el ave a sus hijos.

péix, pace o se apacienta o se ceba.

peix, pece (pez) o pescado. Peixca, aquel pesca.

peix, pacen o peces (peixos).

peixer, arrepentir, yom peix, me arrepiento. (pena, penedir, arrepentir)

peixir, parecer. (pareixer, pareixe)

pel (pe'l), por per el, por el.

pel, pelo y por él. Pell, pellejo o piel.

pel pensament, por el pensamiento.

pelech, piélago.

peles, por per les, por los.

pels, por los, y pelos.

penedint, arrepintiéndose.

penedír (penedir se), arrepentirse.

pendrá, tomará. Péndre, tomar.

penéll, veleta que señala el viento que corre.

pénja, está colgado. Penjánt, colgando.

penidént, penitente.

penident, arrepintiéndose o que le pesa.

penre, agarrar (prender, tomar, etc)

pens, yo pienso y piensa aquel.

pens, pensamientos. Pensa, pensamiento.

pensám, pensamos.

pénsam, el pensamiento me.

pénses, pensamientos.

pensiu, pensativo o cuidoso.

per, por. Péra, para.

perals, para los y perales árboles (perera, pereres : peral, perales)

percáça, percazar o tomar con industria.

percácen, percazan o traen.

percebesch, me apercibo.

percébre, percibir o entender.

percéb, percibo o me apercibo.

percéb, percibe o comprende.

per ço, por eso o por esto o por aquello.

perdiú (perdíu, perdiu), perdiz ave.

perdódes, perdones.

perdon, yo perdono.

perdrá, perderá.

pérdues, pérdidas.

perea, pereza.

peregrins, peregrinos, y los neblís, aves.

peréix, parece. Perésca, perezca.

peresch, yo perezco y aquel perece.

perillám, peligramos. Perillan (perillen), peligran.

perillósa (perillosa) riba, peligrosa cuesta o peligrosa ribera.

perles, perlas, joyas y por las (per les).

permés, permitido. Permét (permet), permite.

permi (per mi o mí), para mí o por mí.

persegueix, persigue.

per sí, para sí o por sí.

pert, yo pierdo (yo pergo) y aquel pierde.

pertanent (pertanyent), perteneciente.

per vè (pervé), le viene o le previene (prevé).

pes, el peso y peso yo.

pestell (pastell), pasador. (tipo de cierre para puertas de armarios, etc)

petit, chico. (¿cómo se llama en francés el principito?; menut : menudo, pequeño)

petit vaylet, mozo de servicio pequeño.

peu, pie. Pex (peix), pescado.

pexer, mantener o cebar alguna cosa.

pexer, pacer.

phedra, nombre propio de mujer (Fedra).

pich (pic), pico.

picor, comezón.

picurus, Epicuro, filósofo.

picurians, los secuaces de Epicuro (epicurianos).

pigér (picher), porrò, jarro (porrón).

pijoràt, empeorado. (de pijor : peor)

pilma, bisma, emplasto.

pint, yo pinto y aquel pinta (aquell pinte).

piramus, nombre de varón (Píramo - y Tisbe).

pit, pecho. Pits, los pechos.

plach, plega o aplaceme. (plau : place; s'il vous plait)

plach, plácele o este apacible o aquel.

placial vos oyr, plega os lo oír (plázcaos oírlo).

placiat', plégate o aplázate.

plagut, placido. Plahen, aplacen.

plahentment (plaentment), apaciblemente.

plaher (plaer), placer. Plahers (plaers), placeres.

plaja, playa de mar o cosa así.

planch, yo lloro (plaño, de plañir). Plangùt (plangut), llorado o plañido.  

plany, aquel llora o plañe.

planydres, dolerse.

planyer, doler, tener compasión.

planyer, llorar (plañir). Planyeu, llora vos (lloráis).

platja, playa de mar o de río.

plau, aplace o agrada.

plaureus, aplaceros (placeros).

ple, lleno. Plens, llenos. (plena, llena; plenes, llenas)

pledeje, pleitee.

plega (plegar), retraerse de lo que hacen (ejemplo: acabar el trabajo).

plega, aquel coge o ajunta y allega. (ell, ella plegue)

plegàt (plegat), todo junto. Plet, pleito.

pleuresis, dolor de costado.

plogués, lloviese.

plom, plomo.

plor, yo lloro y el mismo lloro o llanto. 

plora, llora tú. Plors, lloros o llantos.

pluja, la lluvia.

poblàs, poblase y pueblazo o canalla.

poble, pueblo. (populum, populatio, populis, etc)

pobra, pobre que tiene poco.

pobrejant, hombre que tiene poco.

poch, poco (poc) y pudo. Pochs, pocos.

pográs ser (pone pagràs), podríase (se podría) hacer. Pogra, podrá.

pogrén, por poguéren (pogueren), podrían.

pogués, pudiese. Poguí, yo pude. 

polç, polvo.

poll, piojo, pollo de gallina.

pólpa (polpa), pulpa. Pols, pulso y polvo.

pols, sien. (donde mejor se nota el pulso)

poltrò, follon, flojo, negligente.

pom (poma), manzana.

pomell, manojo de cualquier cosa. (manoll)

poncéll (poncell), virgen o doncell (doncel; poncella : doncella).

poncell amor. Nuevo amor o nuevo enamorado.

ponent, viento de poniente. (Oeste, donde se pone el sol)

ponya, punza o procura o hace su poder.

pons, pujos.

pont, puente. (ponts, puentes)

por, miedo. Porà, podrá

porcell, puerco pequeño.

poreu, podréis vos (vosotros). Porien, podriades. (podríais)

porga, purga.

poria, podría (yo). Porie, podría (él, ella).

porje, azotea. (porcho; pérgola o pergola italiano, perchi; desván, algorfa)

poro, pero.

porrò, pigèr, jarro. (picher, pitxer, porrón, barrala, barral, botijo, cantrella, etc)

porro, alcuza.

port, yo traigo (porto: de portar, portear, llevar, acarrear) y puerto. Ports, puertos. (tanto de montaña como de mar)

porta, puerta y aquel trae. (ell, ella porte)

portà, aquel trajo. Portar, traer.

portàm (portam, portám), nosotros traemos.

portau, trae vos (traéis). Portist, trajiste.

pos, descanso (repós, reposo).

pos, yo pongo (yo pose, poso). Posa, aquel pone (pose) o posa.

posa, aquel pueda. (ell, ella, pugue)

posar, poner. Posàt (posat), puesto.

posau, pone vos (ponéis).

poseesch, yo poseo y aquel posee. (poseex, posseeix, poseix, posseix)

poseescha, posea aquel.

posen, pongan o ponen.

posques (posqués, pogués, pugués), pudiese (o pudiera).

post, poste. Pot, puede.

potences, potencias.

potent, poderoso o poderosa (potenta) o potente.

prat, prado. (prats, prados)

pratica, se usa o se ejercita. (se practica).

pratich (práctic), práctico que sabe por experiencia.

prean, precian. Preant, preciando. (Preu : precio)

preareu, preciareis vos.

preat (preuat), preciado.

prechte, ruégote (te ruego). Prechs, ruegos.

precis (precís), preciso o précito.

predexen, preceden.

prega, ruega. Pregant, rogando.

pregar, rogar. (plegar, plegaria, pregaria, rogativa)

pregon, presente o público.

prehen, precien o precian.

preha, precia. Prehí, precie yo, o yo precio.

preicat (predicat), predicado o predicato.

prelats, prelados, obispos.

prem, lo apremia o constriñe.

prema, aprieta.

premen a mí, así me acaece.

premis, premios.

premut (permut), permute o trueque.

pren, aquel toma. Prenints, tomando.

prenedór (prenedor), tomador o usurpador.

pren men axi, asi me contece.

prench, yo tomo y empresa (prender : emprender).

prénga, tome yo y tome aquel.

prénen, toman. Prenia, tomaba.

prenint, tomando.

prenguen, tomen. Pres, tomado o preso.

prés (pres), preso.

pres, tomar determinación. Tomar consejo, pres consell.

présech (préssec), durazno (melocotón).

presichs, presagios o agüeros.

preso (presó), prisión. Presonér (presoner), prisionero.

prestey, la paciencia, presta paciencia.

preu, el precio o yo precio.

prexeixca, preceda. (preceixca)

prim, prima y justamente y delgado.

princep, príncipe.

pris, primero. Un jorn de pris, un día de mañanita.

prodich, pródigo, gastador.

proejant lo temps, ir contra el viento (con viento en la proa).

proferrer, ofrecer.

profit, provecho. Profita, aprovecha.

profite, aproveche. Profitós, provechoso.

profunda, honda o se funda o ahonda.

proisme, vel. Prohisme, próximo (prójimo).

prol, prole.

promes (prohomens, prohomes), buenos y abonados hombres.

promou, promueve.

prop, acerca (cerca). Prop si, acerca de sí.

propils es, propio les es. (propi los es, propi els es, propi´ls es)

prou, harto o lo que basta. (suficiente)

prou, provecho.

prou be, muy bien (bastante bien) o harto bien.

prous, hombres de buena providencia.

prous, hombres buenos y abonados. (hombres de pro, prohombres)

puat, lleno de púas.

pudor, hedor o mal olor. (olor pútrido)

pujar, subir.

pujes, moneda así llamada de poco valor.

puig, puyo (pueyo) y subida o cosa alta (podium).

puis, pues y después.

pujus, más bajo (pus jus, donde pus : plus : más y jus : dejús : jussà : bajo).

puix, pues y después.

pulgò, señal de pestilencia.

punctura, punzón, aguzamiento o cuidado.

puneix, castiga.

puny, puño y punge y punza.

punya, pelea o riña o hace su poder.

punyament, pelea o punción.

punyen, que pungen o que castigan. (punitio : punir : castigar)

punyen, trabajan o procuran.

punit, castigado. (puniment, castigo)

pur, puro y pues (puix, puis)

purna, una centella o migaja o cosa poca. (chispa)

pus, con tal.

pus, más. Pusjùs, más abajo. (ver pujus)

pusca, pueda. (chapurriau: cuan yo puga, pugues, pugue, pugam o puguem, pugau o pugueu, puguen)

pusch, yo puedo. (pusch: puc; tú pots, pot, podem, podeu, poden)

puxa o puixa, pueda.

puxen, puedan. (puguen)






Q.


quadréll (quadrell), cuadrillo de la saeta.

quàl, cuajo. Qualls, quajos.

quallar, cuajar. (collar, cuallar)

qualsevol, cualquiera (qual se vulla : cual se quiera, cualesquiera)

quan, cuando y cuanto. (quant; quantum)

quant, cuanto y cuando.

quebrant, quebranto.

quebraza, grieta. (cribassa, cribasses : grietas en las manos por frío)

quedamént (quedament), queda y sosegadamente.

quelals vehíne, que las avecinde o junte. (que + lals + vehí : vecino)

quem, yo quemo y queme. (cremar; cremo, cremes, creme, cremem o cremam, creméu o cremáu, cremen)

quem fa (que me : que'm : que em), que me hace.

quens, que nos. (que mos : nos, que ens, que'ns)

quer, aquel busca (requiere, requer) o yo busco. (yo requiero : yo requer; requerixco)

quesit (requisit, requisito, requerido), preguntado o pregunta o buscado.

quet, que té (te). Quet fá, que te hace. (Qué te fa : qué't fa : qué te hace?)

qu'espandéix ses tenebres, que esparce sus tinieblas.

qui, el que y quien (quí, el qué y quién). Quil, que le.    

qui llanç, que lanzo o que lanza.

quills, aquellos y que les.

quim, que me. Quin, que en, y que tal, y el que. (cual, cuál)

quina, que tal. (cual; quína?, cuál?)

quins, que nos y qué tales. (cuáles?)

quis, quien. Quisque, cualesquiera que.

quit son devánt, que (te) son delante. (que están delante de ti)

quiti, quito, o esquito o acabalado.

quixal, muela. (diente molar; quijada)


R.


rábia, rabia.

raça, la raza o la casta.

rabél, raíz. Rahel, raíces. (rael, rail, arrail, arrel, arrels)

raig, rayo.

ráixa, encendimiento libidinoso. (quizás Rache alemán : rabia, cólera)

rajola, ladrillo. (baldosa para alicatar) 

ram, ramo. Rams, ramos.

ramalladas, inconstancia en las personas.

ramalloles, no hacer las cosas por los términos regulares.

ranárt, raposo o raposa. (ai vist lo lop, lo rainard, la lebre; zorro, zorra; rabosa)

https://www.mamalisa.com/?t=ss&p=2170 




ranch, renco o cojo. Rancallar, claudicar.

ranciu, rancio.

ranquexar, ranquear.

raore (raure), raer (roer).

rar, raro.

ras, raído.

rascút (rascut), por irascút (irascut), airado.

rasura, limadura.

rastellar, rastillar.

rastre, rastro.

ráu, rae. Ráure, raer.

ráxa, encendimiento libidinoso de la carne. (ver ráixa)

reálmes (realmes), reinos. (realme, reino; regne, reine; rex, rey; regis, regum, etc)

reb, recibe y yo recibo.

rebalçar, rebalzar, recoger el agua. (hacer una balsa: baça, bassa)

rebellát (rebellat, rebel), rebelado o rebelde.

rebélle (rebelle), rebelde.

rebém (rebem), recibimos. Rében (reben), reciben.

rebés, recibiese (pone rescibiese). Rebre, recibir. (pone rescebir)      

reblar, remachar.

rebóltam (revóltam), revuélveme.

rebre, recibir.

rebúje (rebuje), rehúsa o rebuja o menosprecia. (rebujar : rehusar, no aceptar, etc)

rebút (rebut), recibido.

recámbi (recambi; recanvi), recambio.

rech, riego.

recialla, reliquia que deja un mal.

reçit, yo recito o digo.

reclocha, azud. (assut)

recó (racó o racò), rincón.

recólce, se recode o asiente.

recólce, recordar o tener asiento.

reconeixença, reconocimiento.

recónt, recuenta o cuenta.

recorde, recuerde o recuerdo.

recórs, recurso o acuerdo y correr.

recórt, acuerdo o memoria y traer a la memoria (recuerdo).

recós, recurso, socorro y remedio.

recúll, recoge. Recúlla, recoja.

reclús, encerrado (recluso; clos, closa, claustro, clausura, cloure, etc)

redolánt, rodando. Redolár, rodar.

reduéix, reduce.

redreçát, enderezado.

refá, rehace. Refér, rehacer.

refiren, refieren.

refugi, refugio, asilo.

refús, rehúse o huya o huimiento (huida).

regadora, regadera, reguera (reguer), canal que se hace por tierra para conducir el agua a los campos.

regata, carril.

regesch, aquel rige o se rige.

regira, rijira, aparta o espanta o vuelve.

regirám, volvemos o mudamos o trastornamos.

régla, la regla.

reglot, regüeldo. (eructo)

regna, reina aquel y el reino.

regne, el reino y reine aquel.

reguart, recelo.

reis, los reyes. (también aparece rey, reys)

reixa, la reja.

relaixos, chismes.

relamps (rellamp, rellamps), (relámpago) relámpagos. 

rella, reja de romper la tierra.

relléu, relieva (releva) o relieve.

relléu, relieve o cosa que sobra para que se guarde.

relléu, reluce. Rellú, reluce.

rellexár, dejar lo que otra vez se dejó.

rembre, redimir o remediar.

remés, remitido o perdonado.

reméy, remedio.

remeyar, remediar.

remija, divide o aparta.

remijá, cosa mediana.

remogùts, removidos.

remor, ruido.

remorden, remuerden la conciencia.

remugar, rumiar.

renárt, raposo o raposa. (ver ranart)

renatar o renat, darse prisa.

rench, la tela para ajustar.

renda, renta.

renéch, reniego o reniegue aquel.

reny, riñe. Renyánt, riñendo.

re novélla, cosa nueva.

renovella, renueva o trae a la memoria.

rent, masa acedada.

rentar, limpiar, enjuagar.

rependrán, reprenderán.

rependre, reprender o repetir.

replanell, tramo en la escalera. (llano de una escalera, replá o replà, pla)

report, deporte o placer.

repóst (respost, resposta), respuesta y respondido.

reprenimént, reprensión.

reprenien, reprendían.

représ, reprendido y arrepentido.

rept, aquel rete o reprenda o desafíe.

reptár, retar o desafiar o reprender.

reptat, retado o desafiado o reprendido.

repute, le reputa.

requer, requiere y busca.

requesta, instancia.

res, nada.

res, algo (latín res, rem, cosa, como res publica, rem publicam, rei publice, república), si fas res me sabrá mal, si haces algo lo sentiré (me sentará mal).

rescabalar, desquitar.

resollar, pantaixar, resollar.

rest, resto.

restan, restante. Restant, restante.

restrench, yo retengo o restriño.

restar, permanecer.

restrenyer, restreñir o apartar.

ret, rinde y paga tú y pague aquel. (ver retre)

retall, retal, desperdicio de tela.

reté, retiene. Retench, retiene (retengo).

retent, retenido o detenido o que tiene.

retès, retenido y rendimiento.

retès, rendido o rindióse.

retingam Deu, deténgame Dios.

retre, rendir o reptar o pagar.

retre, retrar, dar, rendir o renunciar.

retret, echando cargo o zahiriendo (retrén).

retria, pagaría o retaría o detendría (pone deternia).

ret sen, aquel se rinde.

retut, rendido o restituido o tornado.

revereixer, reverenciar.

revers, al revés o al contrario.

reverç, lo contrario o al revés.

reviu, revive.

rgúll, por ergúll (ergull, orgull), orgulloso, desasosegado (orgullo).

rialler, risueño. Riallosa, risueña (riallera).

rialls, risas (rialles, risses).

riba, ribazo o cuesta.

ribatje, ribera o ribazo o subida agra.

rich, rico.

rictat, título de señor o de rico hombre.

rients, riyentes. Riga, aquel ría.

rims, versos (rimas).

riquea, riqueza. Riqueses (riquees), riquezas.

ris, riso o risa.

risch, risco o despeñadero.

rista, por resta, queda o resta o arrisco.

riu, río. Rius, ríos.

rixa, rencilla.

roba, ropa y aquel roba (ell, ella, robe).

robell (rovell), orín (óxido).

robell d'ou, yema de huevo.

roberia, robo o robamiento.

roçegànt (roçegant, rossegant), arrastrando.  

rocegar, roer.

roch, el roque del ajedrez.

roden, me rodean o me cercan. (también ruedan)

rodeu, rodeo.

rogle, rolde. (círculo, circunferencia, rolde de estudios aragoneses)

roman, yo quedo y aquel queda y romano.

romach, yo quedo y aquel queda.

romandrà, quedará.

romanga, quede. Romanir, quedar.

romans, tú quedas y quedando.

romans, hombres romanos.

romas, quedado o que queda.

romp, rompe y rompo yo.

romper, arrastrar y romper y roer.

romrè (romer), romero.

roncallar, claudicar.

ronch, ronco.

rondalla, novela.

ronech, una cosa sola. No tinch sino una cosa rónega, sólo tengo una cosa.

ronya, sarna. (también suciedad en la piel)

ror, por horror.

ros, rubio, color.

rosinyòl, ruiseñor, pájaro. (rosignuolo y variantes en Boccaccio, el Decamerón)

rost, rompido o roto.

rost, lugar enhiesto como cuesta alta.

rostit, asado.

rou, roe.

ruat, arrugado. (arrugat)

ruca, oruga, planta.

ruch, borrico (rucio, burro, asno; ase). Ruch, rudo.


S.


sa, sano. Sabata, zapato.

sabença, ciencia (sapientia), inteligencia.

sabendes, a sabiendas.

sabes (sabés), supiese yo.

sabi, sabio y sé o supe.

sabiesa, sabiduría.

saboga, alosa, pescado.

sabreuja (se abreuja), se abrevia o se acorta.

sacsò, alforza que se hace en los vestidos de mujer que son largos.

sadollánt, hartando o contentando. (de satis)

sadollan, hartan o contentan.

sadollar, hartar o contentar.

sadollàt, harto que baste o contento.

safa, alcofaina (aljofaina).

safareig, safuny, cosa manoseada.

sa fi, su fin.

sagellát (sagellat, segellat), sellado (segell, sagell).

sagnía, sangría. (sagn : sang : sangre)

sagramentejarán, jurarán. (sacramento : jura sobre los cuatro evangelios)

sahó, sazón.

salomó, el rey Salomón.

salonya (se alunya), se aleja.

sancaixos, andrajos.

sancèr, entero y sano.

sancèra, entera.

sanch, sangre. Sanchs, sangres.

sangonent, sangriento.

sanglots, suspiros o sollozos (hipo).

sansera, entera o sinceramente.

sap, sabe. Sa pell, su pelleja.

saprien, sabrían.

saqueig, saqueo.

sarahuells, calzones.

sarraxa, su encendimiento.

sarraxa, se arroja o se sube.

sa'rma (sa arma), su alma.

sastench (sostindre, sostench), sostuvo.

sastrúga, desmenuza o desmenuzaba.

sasuabar, aquietar.

sats, asaz o mucho o harto.

saus, sahò, sazonado (sazón).

savi, sabio. Saviesa, sabiduría.

savil, el sabio.

s'aulesa, su soberbia o alteza.

sbaiment, esbaimiento o espanto.

sbatles (esbatles, espatles), espaldas. 

scalfa, se calienta.

scandil, tropezadero.

sclatás, reventase.

sclau, esclavo.

sclau de remença, cierto género de esclavos que hubo en Cataluña.

scampáts (escampats), esparcidos o escapados.

scarn, escarnio.

scas, escaso o que gasta poco.

scolans (escolans, scholans), estudiantes que aprenden.

scolt, la escucha o centinela.

scolt, yo escucho y escucha o sospecha.

sculls, rocas o peñas.

scurçons, alacranes.

scut, escudo.

seacuit (cuitar, acuitar, se acuit), se da prisa. 

se atengueren, se atuvieron o se alcanzaron.

sebénts, los que saben. (sabents)

sebollir, zabullir (zambullir) o hundirse.

secás, sacase o perdiese el humor.

sech, seco y seque y yo seco.

sech (seure), yo me asiento y sigo y sigue.

secláma (se clama), se queja.

sed o parra o sep, la vid (cepa).

sedejant, el que tiene mucha sed.

segle, siglo. Setgle, siglo.

segò, salvado (cereal).

segona (segóna), segunda. Segóns, según. 

seguéix, sigue. Seguesch, yo sigo.

seguisquen, sigan o siguen.

segurtát (seguretat), seguridad.

séhen (seuen), se asientan (sientan).

sehénts, los que son y los que se asientan.

sehénts, los bienes raíces.

sélla (sella), silla (de montar; cadira : cadiera : cátedra : silla : escaño).

seller, el que las hace (las sillas).

sellavos, entonces.

sem, el cojo o tullido.

sema, cosa consumida y coja.

sembla, parece y semeja.

semblánt, semblante y semejante.

semble, parece y juntamente.

sémble, semejo o señalo o parézcole.

sembre (sembren), siembran o siembren.

semen (semén, sement), simiente. (seminar : sembrar)

semença, semejanza.

semént, simiente para sembrar.

semitò, voz de música (semitono).

sems, juntamente.

senall, cesto de mimbres.

senar, cosa no doblada o simple.

se'nbólcan, se revuelven o se mezclan.

sendér, el camino (sendero), y rocín para caminar.

sengartana (sargantana), lagartija.

senglár, el puerco montés (jabalí).

sengles, unos, entrambos de por sí, o de uno en uno. (singular)   

sengrúna, se hace pedazos menudos.

senya, señal o seña.

senyal, signo.

senyaladament, señal especial. (señaladamente, en especial).

senyar, signo.

senyorejar, señorear.

seny, señal.

seny, seso o sentido y señor. (senyer, senyor)

senys, sesos o sentidos.

sémper vivol, gota coral.

senportal's dos, se lleva a los dos. (se emporta, enporta)

sen ret, se da y se rinde y responde.

sens, sin.

sensable, sensible.

sensal (sensál), tributo o censo. (censal)

sensa'quella, sin aquella. (sense o sens aquella)

sense nos, sin nosotros.

sent, siento yo y siente aquel.

sent ho mes, siente lo más (siéntelo).

sentáts, sintáis vos.

sentrá, sentirá. Sentré, sentiré.

séntre, sentir.

senvólpa, se arrevuelve o se arrodea. (se envuelve, rodea)

sep, muchas veces.

separa, aparta.

sepárals, apártalos.

sepulchre, sepulcro.

sercar, buscar.

serena, cosa clara.

sermonar, predicar.

seròl, cerato.

seri, serio.

seu, sebo, Seo. (y suyo)

sevòs, ple de seu, lleno de sebo.

severo, grave.

serp, sierpe (serpiente) o culebra.

serrás, aserrase.

serne, ser.

serva, guarda y cerva, animal. (y también acerola, serba)

servár, guardar.

servéy, servicio. Servént, servidor (sirviente).

servesca, sirva.

serventa, sierva o servidora (sirvienta).

sescombren, se escombren o se desembaracen.

sesdevé, acaece o aviene.

sesgo, una cosa cortada con sesgo.

sesmenta, se mienta o tráese a la memoria.

sespachen, se empachan o se ocupan.

sespérden, se pierden o se desesperen.

sestén, se extiende.

sestenga, se extienda o se atenga a él.

sestòja, se guarda.

set, siete y tiene sed.

setgle, siglo. Setgles, los siglos.

setjamént, cerca o cercadura al derredor. 

setje, el sitio o cerco sobre algún lugar. (setje, siti, sitio, asedio)

setje, el cebo del anzuelo.

setje, vl'. Sétge, la cercadura o seto.

setrill, alcuza.

setzánys (setze anys), diez y seis años. 

seuránt (seurán o seuran), se asentarán.  

seu, suyo y se asienta.

sever, severo.

sglesia, la iglesia.

sguart, tener respeto o miramiento.

si, pronombre.

si, adverbio para afirmar también. (hoc, och, oc en occitano)

si, conjunción condicional si.

si, seno, parte del cuerpo llamado seno.

si algun, si alguno.  

siau, seáis vos o asanteis os (sentaos).

sibéll, así hermoso o bello.

sibe'l, si bien el.

siclar, sincelar (cincelar), burilar.

si col, así como él.

si dech, si debo.

sidélls mordúts, si dellos mordidos.

sien, sean o son.

siént, sentado o siendo.

siénts, sentándose o siendo.

signe, signo o señal.

sils, si los. Sim', si me.

simular, disimular.

simolsa, orillo, orilla del paño.

sinia, senia de donde se saca agua.

sintént, el que siente o que siente.

sipela, erisipela.

sipia, sepia, pescado.

sis, si se. Sisdevé, si se acaece.

sisa, betún sobre que se asienta el oro.

sistar, tomar la siesta.

siti, sitio o asiento.

sitiament, sitio o asitiamento (asedio).

sive'l, si viene él.

sivella, hebilla (evilla).

sivellar ab sivelles, prender una cosa con hebillas.

siu, asienta.

siure, asentado o asentarse.

smenar, enmendar.

smor, se muere.

sment, parar mientes y traer a la memoria. (mentar)

smut, se mude.

soberch, grande o excesivo o soberbio.

sobirá, soberano (de arriba, superior, como el Pallars). Sobirán, soberano.

sobitana (sobirana) cosa, cosa superior.

sobmerre, enterrar. (soterrar)

sobrat, vencido o que le sobrepuja otro (superado).

sobrats, aventajas o sobras (superas). 

sobrats, los altos de las casas.

sobres, sobras o demasías.

sobreseure, sobreseer.

sobtat, presto. Sobtes, dar prisa.

sobtòs, presto o prestos o improviso.

socors, socorro.

sodegue la porta, menee o toque la puerta.

soferre, sufrir. Soférr, sufre.

sofertánt, que sufra o sufriendo.

soférts, sufridos. Sófre, sufrir.

sofir, sufre o sufrir.

sofrenar, refrenar.

sofirent, sufridor o que sufre.

sofirença, sufrimiento.

sofistiques, sofísticas o aparentes.

sojorn, reposo o descanso.

sojorna, reposa o descansa.

sojornem (sojornen), descansen o reposen. (sojornem, descansemos o reposemos)

sojorns, descansos o reposos.

sol, solamente y el sol.

sol, yo acostumbro y aquel acostumbra.

solas (solás), solaz o placer.

solcar, sulcar, surcar. (solc : surco)

solcir, surcir.

soldader, soldado o soldadillo.

so llas, soy cuitado o mezquino.

sols, solamente y solos.

solt, suelto. (solta, suelta)

som, somos y sueño (son).

somer, somera, jumento, jumenta.

somni, sueño. (sompni de joan joan)

sompo, soso, insulso.

son, sueño.

son aguayt, su presencia o su aspecto.

sonar, tañer.

soport, socorro o sufrimiento.

soportar, sufrir o soportar.

soptament, prestamente. Soptát, presto.

sorber, sorber.

sorbir, absorber o consumir.

sorigot, suero.

sort, el sordo y fuerte (suerte) o fortuna.

sortir, levantarse con presteza.

sortit, latido.

sosmet, sométese.

sospir, suspiro.

sospita, sospecha.

sostè, sostiene. Sostench, sostiene o sostuvo.

sostenguda, sostenida.

sostinença, sustentación o cosa que sostiene a otro (sustento; soporte).

sostrach, aquel sosaca (sonsaca) y tú sonsacas.

sostraje, aparta o aparto o apartamiento.

sostrau, sonsaca y quita y aparta.

sostraure, sonsacar.

sostráts, sonsacados.

sostrét, sacado o apartado.

sotánes, sótanos, cosas debajo (sota, sot) de tierra.

soterrani, sótano.

sots, debajo y sotos.

sots met, mete debajo (somete).

sovint, luego o presto o a menudo.

spay, espacio.

spasa, espada.

spavént, vel. Spaven, espanto.

spelta, scaña.

sper, esperanza. (yo espero)

spérdre, perder.

speróns, espuelas.

spersóna, es persona o hace presencia.

spill, espejo.

splét, la cogida del pan.

splich, yo explico o declaro.

spra, por aspra, cosa áspera.

squinça, hace pedazos.

squinçát, despedazado o rasgado.

stablit, establecido.

sténga, se extienda.

stens, extiendes.

stója, aquel guarda y guarda tú.

stólga, quita o quite aquel.

stórcre, quitar o librar o escusar.

stort, quitado. Storta, quitada.

stretament, estrechamente.

struch, venturoso o dichoso.

strument, instrumento para alguna cosa.

sturmént, instrumento de música.

suau, suave.

súbdit, súbdito o sujeto.

súbita, cosa pronta o caso de repente.

súbitament, de improviso (súbitamente).

subjugáda, sojuzgada (o subyugada).

subjugát, subyugado o sojuzgado. 

subvenir, ayudar o subvenir.

sucarrar, tostar, quemar (socarrar; socarraet de la paella).

sucre, azúcar.

such, pringue. (zumo)

suffér, sufre o tiene.

suffér, sufrido. Sufférta, sufrida.

sufliman (suflimar), soflamar.

suór, sudor.

suja, hollín. (suciedad : sutza)

suny, suño.

sunyir, regañar.

superbiós, soberbio o soberbioso.

superful, superfluo.

supergeria, superstición. (superchería)

surar, medrar, crecer, aumentarse. (suro : corcho, surar : flotar o salir a la superficie)

surbir, absorber o consumir.

suro, corcho.

surt, surte o resulta.

surtint, surtiendo.

sus, alto o ecima o sobre todo.

sus, presto o en un punto.

suspita, sospecha.

sutza, cosa sucia.

sútzeus, sucios.

sutzúres, suciedades.

T.


ta, tu. Ta dolor, tu dolor.

tabal, tambor.

taca, mancha.

tacat o clapat, cosa manchada.

taça o got, vaso para beber.

taginat, zaquizami o cobertizo de madera labrada.

talént, talento.

tall, yo corto y cortadura (corte).

tallát, cortado. (tallada, cortada, tajada de carne)

talls morischs, labrado a la morisca.

tam, adverbio para comparar. (tan)

també (y tamé), también.

tamís, cedazo (tamiz).

tancát, cerrado. Tanch, cierra.

tanda, turno.

tant, tanto. Tants, tantos o tantas.

tanteig, tanteo.

tantòst, luego a deshora.

tany, toca (tangere) o atañe o pertenece.

tant préu, tanto precio.

tántalus, varón así llamado. (Tántalo)

tantejar, tantear.

tapát, tapado (pone atapado).

tapi, sandalia.

tapiner, el que los hace (las sandalias, sandaliero).

tapinería, donde se venden.

tapit, cosa tapida.

taqui, tacaño.

tarda, tardança (tardanza) o tarda aquel.

tarrat, tejado. (terrat, terraza)

tarròs o terròs, pedazo de tierra duro.

tart, tarde o tardío.

tart, hombre tardo en hablar.

tártres, los tártaros.

tasca, tarea.

tast, gusto, y el sabor del bocado. (tastar, probar, catar)

tasta, aquel gusta y gusta tú.

tastart, hombre alocado o determinado.

tatra, vicio.

taula, la mesa o tabla. (tabula)

taula de perusa, tabla bien ordenada en la ciudad de Perosa (Perusa, Peruggia) en Italia.

taur, el toro. (tauro)

taxa, se atapa o se pega.

te, tiene. (té)

tebeu, tibio.

teble, terrible.

tedi, tedio, fastidio, aborrecimiento.

tel, tela. Tels, telas.

tem, yo temo y aquel teme.

tembrá, temerá. Témbre, temer.

temença, temor o miedo.

temoréjen, hayan o tengan miedo.

temprat, modesto.

tempransa, sobriedad (pone sobriedat).

témpte, lo tiente o lo haga.

témpre, temple.

temút, temido.

tench, yo tengo y aquel tiene.

téndra, cosa tierna o blanda.

tényen, por atenyen, atiende o se atienen.

tenir, tener. (tindre)

ténte, tiento o tentar lo hondo.

ténten, tienten.

térbol, turbio.

terç, tercero.

terç d'un punt de dau, la tercia parte de un punto de dado.

terçanyell, vestidura como de terciopelo.

terme, término. Termens, términos.

termini, plazo, término.

terre, terreno. (tierra, terra)

terrény, terreño o terruño para el pan.

terrer, terrero.

tes, tieso.

tesa, por atesa, alcanzada.

testa del cap, calavera.

test, texto sobre que algo se escribe.

testa, la cabeza.

teu, tuyo. Teus, tuyos.

teula, teja. 

teulada, techo (tejado). (también tellat, de tella; tegula)

ti, tino.

tile, tilde.

tim, timbre, blasón.

tinpes, cuestas o subidas.

tiny, tienen.

tint, tinte.

tir, tiro. Tirs, tiros.

tira, le tira o la lista.

tirant, tirano poderoso. 

tirant, el que tira o el que me tira.

tirant, tirante un caballero así llamado. (Tirant lo blanch)

tísbe, una mujer así llamada. (Tisbe, y Píramo)

tixen, tejen.

tixion, hombre, furia infernal.

to, tono.

tocán, por tocánt, tocando.

toch, yo toco y aquel toca, y el tocamiento. (y el toque de una campana)

tòlch, yo quito y quitado. (tolere : toldre, tolre)

tolga, quite.

tolgué, aquel quitó. Tolgués, quitase.

toll (tol), quita o aparta. (toll : badina : pozo de agua)

tòlre, quitar.

tolrre la'ans que la prenga, quitarla antes que la tome.

toltes, quitadas o quitados.

tom, tomo o libro separado. 

tòmba, tumba o ataúd.

tongada, cuando se arregla algo por divisiones. (ejemplo, el turno : tanda de riego)

tor, toro.

torbát, turbado.

torb, turbamiento o turbación.

torch, limpia o quita o neteja.

tórcre, torcer.

torn, rueda o vuelta o torno.

torns, tornos y vueltas.

torrada, tostada.

tort, tuerto.

tortra, la tortolilla, ave. (tórtola, tórdola)

tost, quitado y presto o luego.

tost, lugar enhiesto como cuesta.

tostemps, siempre o en todo tiempo. (tot, tots temps)

tot, todo. Tots, todos. (tota, toda; totes, todas)

tou, hueco, ufano, envanecido. (cojín mullido)

traball, trabajo.

trabucát, trabucado o echado a hondo.

traheix, hace traición o engaño.

trahen, sacan o traen (trauen) o engañan.

trahí, aquel engañó.

trahiment, traición o engaño.

trahir, engañar o hacer traición.

trahirme, engañarme o hacerme traición (traicionarme).

trahit, hecho traición (haber traicionado).

tramet, aquel envía (tramete).

trameten, envíen o envían.

transit, transido, consumido.

tránsit, tránsito o paso de un lugar a otro.

transmetres, mientras, ínterin.

transportát, transportado o pasado.

tranuytar, tresnuytar, estar en vigilia.

trau, ojal.

trau, aquel saca y trae o engaña.

trau, hace traición.

traurá, sacará.

traure, sacar o quitar o apartar.

traure, hacer traición o engaño.

treball, trabajo.

treballám, trabajamos. (y treballem, treballam, traballem, traballam) 

trebúlen, trabucan o tráfagan. 

tremóla, aquel tiembla. (tremolar, temblar; trémulo)

tremolamént, temblor.

tremolánt, temblando.

tremóli, yo tiemblo.

tremolí, temblé yo.

tremontána, el viento cierzo. (circio, noroeste; tras montano, tramontana, tremontana)

tremontanál, viento cierzo.

trenca, aquel quiebra. (rompe)

trench o chirlo, chichón.

trench, yo quiebro y aquel quiebra.

trenyora, tiene soledad o no se halla. (enyor : añoranza)

trenta, treinta.

tret, sacado o quitado. Treta, sacada o quitada.

treta, saeta o cosa que arroja la ballesta.

tretes, sacados y tiros (trets) como saetas.

tria, escogida (escogimiento) o elección.

tria, aparta o divide.

triada, escogida o apartada.

triága, atriaca (triaca).

triant, triador o escogedor.

trig, tarde. Trigám, tardamos.

trob, yo hallo y halle aquel.

troba, halla tú y aquel halla.

tróbas, hállase y coplas. (trobador, trobadores)

trobát, hallado.

trobe, halle yo y halle aquel.

troch, trueco o cambio.

troç, pedazo o trozo.

tronch, tronco.

trop, mucho o demasiado. (tropa : muchas personas; troup)

troya, cuento desde los años de troya.

troya, la historia de los troyanos.

trons, truenos.

trot, trote.

trotar (trufar), burlar. Yom truf, me burlo.

trull, lagar.

tuaiar (aturar), detenerse.

tudriu, Teodora, nombre de mujer. (tutrix : institutriz, tutora)

tuf, tufo, vapor o exhalación caliente. 

trufan, burlan. Trufant, burlando.

tuns, tunos. Tuns (tu nos - mos - ens) dius, tu nos dices.

turmell, tobillo en el pie.


V.


va, vano.

vaf (vraf o braf), vaho.

vag (vaig), yo voy y vago.

vaga, vaga o desocupada.

vagabunt, vagamundo (vagabundo).

vagava, estaba ocioso.

vagar, vacar una cosa o estar ocioso.

vaguen, estén vagos y ociosos.

vaig, yo voy.

vay, valle (vall, val) o distancia o vacío.

vayll, valladar.

vaylet petit, paje o mozo pequeño.

vaje yo, vaya yo o yo voy.

valença, valitut o sanidad.

valent, estando bueno y sano.

valent, valiente y poderoso y valiendo.

valeri, valeu, Valero.

vall, valle o vallado o cercado (valla).

valrrá (valrá), valdrá. Valrieu, valdriades (valdríais).

van, vano. Vans, vanos.

váne, alabe vanagloriosamente.

vantamént, vanagloriosamente.

vantár, vanagloriarse. Vánten, se alaben.

vari, vario.

ve, aquel viene.

vedar, prohibir.

vedell, becerro, ternero. (vitello italiano)

vedella, femenino del anterior. (vitella)

vedillut, greñudo, mechas de cabello.

vegada, se dice por vez, como vegada 1, 2, 3, &c; vez 1.a, 2.a o 3.a

veguer, justicia. (vicario)

vehí, vecino. Vehina, vecina.

vehinát, vecindario.

veig, yo veo.

veixéll, bajel o vajilla (vaixella).

véixen, vejen o fatiguen.

véja, vea aquel. Véjes, veas tú.

vel, velo. Véles, velas o los que velan.

vela, vela de nave o está despierto (dispierto).

vell, el viejo. Vells, los viejos.

vella, vieja o hermosa cosa (bella).

vellet, viejecito.

velléam'plau, (vellea me : em plau) la vejez me agrada.  

velledád, la vejez. (vellea)

vellut, pelfa (felpa), terciopelo.

ven, vende y viene (ve).

venda, venta.

vendicar, vindicar.

venc, vence. Véncre, vencer.

vençént, el que vence o venciendo.

vench, aquel vino o viene.

véngue, venganza.

vénes, las venas.

venja, aquel venga o toma venganza.

venjar, vengar.

venjansa, venganza.

venidor, que ha de venir.

venre, vender.

ventall, abanico.

ventrells o ventresques, vientres. (ventresca)

vent, viento. Vents, vientos.

venút, vendido. (como Raimon, ver línea anterior)

ver, verano y verdadero.

vera, cosa verdadera. (vera cruz)

verament, verdaderamente.

veri, podridura o pus o materia. (ver verí, veneno)

verdanch, cardenal, señal de golpe. 

verdanch, vástago o renuevo de un árbol.

verdejar, color que tira a verde.

vérg, yo veo. (veg, veig)

verga, vara.

verge, virgen o doncella o cosa sin usar.

verger, vergel.

vergonya, vergüenza.

vergonyit, vergonzoso.

verí, veneno o ponzoña.

verins, venenos o ponzoñas.

verlandines, siempre en plural, bernardinas, bravatas.

verme, gusano. Vermes, gusanos.

vermell, bermejo o colorado (rojo).

vers, hacia una parte. Versmi, hacia mí.

vers, verdaderos.

vert, verde.

vesllum, vislumbre.

vespa, la avispa.

vespre, la tarde o víspera.

vespre ferse, hacerse de noche.

vesta, diosa.

vestits, vestidos.

vestuari, vestuario o vestidura.

vetla, aquel vela y el que vela.

vetla, vela de sebo o vigila (está en vela, velar).

veu, voto.

veu, aquel ve y vio y la voz.

veu, vez y viene y aquel vino.

veuré, yo veré. Véure, ver.

veureu, vos veréis.

vexen, fatiguen o hagan vejación.

vi, el vino.

via, veía y el camino (vía).

vianda, comida. (je veux de la viande francés)

viats, idos o echados afuera.

vicis dona, da a los vicios.

vicins alta, vicio nos agrada y contenta.

vida hermitá, vida de ermitaño.

vidan do, la vida le doy.

vidre, vidrio (cristal).

vidriol, vitriolo para tinta.

vies, vías o caminos.

vila, la villa.

vilans, villanos.

viltáts, vilezas.

vimen, vimbre (mimbre).

vinent, aparejadamente.

vinent, viniendo o que viene.

vine tu a mi, ven tú a mí.

vi, el vino. Vins, vinos.

visca, aquel viva. Visch, yo vivo.

visquen, aquellos viven (viuen) o vivan.

viscút he, he vivido.

vist, yo visto y aquel viste.

viu, aquel vive y vivo.

vivent, que vive o viviente.

viver, enjambre, un viver de mosques, un enjambre de moscas.

vivificar, verificar.

viurán, vivirán. Viuría, viviría.

vius, vivos.

(aquí aparecen algunas con la u, sigue v y u juntas)

ulesa, por aulesa, traición y vileza.

ull ab gota serena, ojo sin lágrimas.

umple, hinche.

umgles (ungles, ungla), las uñas.

una'ntitat, una entidad o un ser.

unguer, uñero.

units, unidos o ajuntados.

vógi, rodeo o vuelta o rueda.

vol, yo quiero (yo vull) y aquel quiere.  

vol, el vuelo.

volch, aquel quiere o quiso.

volént, queriendo.

volença, voluntad o querer.

volenteros (volenterós), apetitoso o deseoso.

volér (voler, voldre), querer.

volérs, quereres o voluntades.

volguist, quisiste.

volgrá, por volguéra, quisiera.

volgral yo, quisiéralo yo.

volp, raposo o raposa.

volpell, raposo o raposa.

volpéll, engaño metafórico.

volten, vuelven o vuelvan.

volúm de libre, volumen o tomo.

vomit (vómit), vómito.

vori, marfil. (ivory, ivori)

vorridór, aborrecedor.

ubert, abierto.

ulular, aullar.

ultim (últim), fin o último. (rader, radé, darrer)

ulleiar, ojear o hacer señal con los ojos.

ullets, ojales en el vestido.

unció, untura o linimiento (unción).

uncle (oncle), tío hermano de padre o madre.

ungla, uña. (de ungula)

unguent, ungüento.

unicorn, unicornio, animal (con 1 cuerno).

unt, unto.

urella, por orella, oreja.

urina, orina, el suero de la sangre.

us, el uso, y use aquel, y os, y yo uso.

usat, usado o acostumbrado.

usatje, usanza. (usatges, usos - y costumbres)

vuf, soplo. (vufo, bufo)

vúy (huy, vui, avui), hoy día. Vúyt (vuyt, vuit), ocho.

vuyté, octavo en orden.

vuytena, parte de octava de ocho.

vuytanta, ochenta.

vull, yo quiero. Vulles (vullgues), quieras tú.

vult, vulto. (bult, bulto)



X.


xalóch, viento así llamado.

xambrana de porta, umbral de puerta.

xaquia cosa, ocasión de algo.


Y.


yom so, yo me soy.

y val, y vale.


Z.


zel, zelo (celo).


FIN DEL VOCABULARIO.


ÍNDICE POR APELLIDOS DE LOS AUTORES CONTENIDOS EN ESTE PRIMER VOLUMEN.

Los demás índices generales de los dos tomos se colocarán en el segundo.

(Se omiten las páginas porque no concuerdan con este formato odt, doc, ni html) 


A.


Abad, Juan.

Accila, Mosen N

Adrian, Vicente

Advan, Fr. Domingo

Agia, Fr. Miguel

Agramunt, Fr. Domingo

Agnesio o Anyes, Juan Bautista

Aguiló Romeu de Codinats, D. Juan

Aguilar, Francisco

Aguilar, Fr. Francisco

Aguilar, Gaspar

Agulló, Fr. Francisco

Aierdi, Maestro Joaquín

Aimeric, Domingo

Alagon, Vicente Mariner de

Alavanya, N'Albert de

Alanya, Luis

Albert, Miguel

Alcañiz, Luis

Aldana, D. Francisco

Alegre, V. Fr. Domingo

Alegría, Fr. Juan Martínez

Alenda, D. José de

Alepuz, Juan

Alepuz, Ilmo. Sr. D. Salvador 

Alicante, Fr. Cirilo de

Almenar, Juan

Almenar y de Monfort, Doña Ángela

Almodovar, Onofre (Almudevar, Almudévar, Almodóvar)

Almunia, Antonio

Andrés, Mosen Juan

Andrés, Juan

Andreu, Pedro Juan

Andreu, Guillem

Andreu, Fr. Antonio Juan

Anglés, Fr. Guillermo

Anglés, D. José

Anglesola, Gregorio

Antist, Mosen Gaspar

Antist, Fr. Vicente Justiniano

Antolín, Miguel

Artés y Muñoz, D. Rodrigo

Artieda, Andrés Rey de

Arcaina, Vicente

Ardevol, Juan Bautista

Arellano, D. Gaspar Guerau de

Ausina, José Teodoro

Aventurer, Guillermo

Ávila, Fr. Agustín


B


Ballester, P. Luis

Ballester, Juan Bautista

Bardaxí, Francisco Juan

Bas, Fr. Cristóbal

Belda, Juan Bautista

Bellot, Pedro

Belluga, Miser Pedro

Bellvís, D. Guillem de Castro y

Bellvís y Moncada, D. Vicente Tejedor

Bendicho, Jaime

Benito o Beneito, Mosen Francisco

Bernat, Fr. Antonio

Bertrán, Jaime

Bertrán, S. Luis

Beutér (Beuter), Pedro Antonio

Bezeis, Manfredo Ermengaudo de

Blanch, Antonio

Blasco, Silvestre

Blanes, Ilmo. D. Fr. Tomás

Bleda, Fr. Jaime Juan

Bodín, Miguel Juan

Boil, D. Carlos

Boix, Juan Lucas

Bonastre, Fr. Pascual

Bonastre, Fr. Luis de

Bonanad, Bernardo

Bonavida, D. Hernando

Bonia, Juan de

Borja, D. Pedro Luis de

Borja, S. Francisco de

Borja, D. Pedro Luis Galcerán de

Borrás, Fr. Pascual

Bosch, Dimas

Bou, Mosen Antonio


C


Caballer, Jaime

Caballer, Luis

Calbet, Pedro

Campan, Gerónimo

Campos, José

Canals, Fr. Antonio

Canet, Fr. Juan

Carbó, Pedro

Carbó, Fr. José

Carbonell, Juan

Carbonell, Fr. Andrés

Carbonell, Vicente

Cardona, D. Alonso de

Cardona, Juan Bautista

Cardona, D. Luis Ferrer de

Carranza, Fr. Miguel Alonso

Carroz (Carrós), Zeferino (Ceferino) Clavero de Falcés y

Capella, Onofre

Capdevila, Pedro Juan de

Capilla, D. Andrés

Casta, D. Pedro Pardo de la

Castelví, Mosen Francisco

Castelví y Ladrón, Fr. Julián

Castelló, Fr. Pedro

Castro, Fr. Jacinto de

Castro y Bellvís, D. Guillem de

Catalán, Felipe (valenciano, y Pedro Aragonés García es catalán, lo de presidente número 132 de la Generalitat es una buena bola; casa del General, generalitats,, casa de la Diputació)

Celaya, Juan de

Centelles, D. Serafín de (100)

Centelles, D. Serafín de (70)

Centelles, D. Francisco Gilabert de

Centelles, Antonio Juan de

Centelles, Juan

Cerdán de Tallada, D. Tomás 

Cerdán de Tallada, Maximiliano

Cerdaña, Francisco Tomás

Ceriol, Federico Furió

Chinchón, Bernardo Pérez

Cisneros, D. Vicente Ximénez de

Ciurana, Vicente

Clavero dels Porcells, D. Vicente

Clavero de Falcés y Carrós, Ceferino

Clemente, Cosme

Climent, D. Joaquín

Codinats, D. Juan de Aguiló Romeu de

Colera, Fr. Sebastián Dionisio

Coloma, Prudens

Cordero, Juan Martín

Cornell, D. Luis

Cortés, Pedro Luis

Crespí de Valdaura, D. Luis

Crespí de Valdaura, D. Francisco

Crespí de Valdaura, D. Cristóbal 

Cucala, Bartolomé

Culla, Fr. Juan Bautista


D


Daunes, Luis de les

Decio, Francisco

Diago, Fr. Francisco

Díez, D. Manuel

Domínguez, Fr. Cosme Agustín

Durá, Fr. Tomás


E


Escovár (Escobar), Francisco   

Escrivá, P. Francisco

Escrivá, Miguel Gerónimo

Espí, Pedro Juan

Esquerdo, Vicente

Esteve, Juan

Esteve, D. José

Esteve, Pedro Jaime

Esteve, Fr. Damián


F


Fachs, Bartolomé

Falcó, Gerónimo

Falcó, Fr. Jaime Juan

Favorés, Fr. José

Febrer, Mosen Jaime

Febrer, Andrés

Febrer, Miguel Cosme

Fenollar, Mosen Bernardo

Fernández de Heredia, D. Juan

Ferrández, V. Fr. Francisco

Ferrándiz, Vicente

Ferrandis, Luis

Ferrer, V. P. D. Bonifacio

Ferrer, S. Vicente

Ferrer, Pedro Juan

Ferrer de Blanes, Mosen Jaime

Ferrer, Miguel

Ferrer de Cardona, D. Luis

Ferrer, Fr. Antonio

Ferriol, Fr. Felipe

Ferruz, Jaime

D. Fernando I, Rey de Nápoles

Figueres, Fr. Nicolás José

Figueroa, Pedro de

Folch, Fr. Raimundo

Font, Juan

Font, Fr. Juan Bautista

Fort, V. P. D. Juan

Franc, Juan

Franco, Francisco

Franqueza y Gilart, Jaime

Fundoni, Fr. Luis

Furió Ceriol, Federico

Fuster, Gerónimo

Fuster, Fr. Gerónimo de Valencia, en el siglo




G


 

Galcerán de Borja, D. Pedro

Garcés de Marcilla, D. Juan

García de Xátiva, Pedro

García, Fr. Rafael

García, Miguel

García Ortiz, Gaspar

García Salat, Vicente

García, Vicente Blas

García, Fr. Anastasio

García, Vicente

Gassa, Fernando de la

Gazull, Jaime

Gavaldá, Ilmo. Sr. D. Francisco

Gelida, Juan

Genís, D. Francisco

Gentil, Bartolomé

Gil, Gerónimo

Gil, Pedro

Gil Polo, Gaspar

Gilabert de Centelles, Don Francisco

Gilart, Jaime Franqueza y

Giner, Matías

Ginart, Onofre Bartolomé

Girón y de Rebolledo, D. Alonso

Gómez, Fr. Vicente

Gomis, Pedro

Gomis, Miguel Juan

González, Francisco Ramón

González, Mosen Juan Ángel

Gordejuela, D. Frey Hipólito de Samper y

Guardia y Bellvís, D. Francisco de la

Guerau de Arellano, Don Gaspar

Guerau de Montemayor, Gaspar

Guete, Lupercio de

Gutiérrez, Fr. Vicente


H


Heredia, Gerónimo de

Heredia, Fr. Pedro Juan Saragozá de

Herrera, Vicente


I


Isquierdo, Ausias

Isquierdo, Vicente

Istela, Fr. Luis

Ivars, Juan Lucas


J


Jaffer, Guillem

Joan, Arnau

Jordá, Fr. Luis

Jordán, Dr. Sebastián

Jordán, Fr. Lorenzo Martín

Jorge, Mosen

Jover, Francisco

Juan de Centelles, D. Antonio

Just, Fr. Jaime


L


Larraz, Fr. Tomás

Ledesma, Miguel Gerónimo

León, Francisco

Leugim, Francisco

Llansol, D. Pedro Luis de Borja y

Llopis, Mosen Vicente

Llorens, Francisco

Loazes, D. Fernando de

Luján de Sayavedra, Mateo


M


Malferit, D. Fernando Miguel

Malvenda (Maluenda), Jacinto Alonso

March, Jaime

March, Mosen Ausias

March, Mosen Pedro

March, Francisco

Marcilla, D. Juan Bautista Garcés de

Marco, Fr. Luis Bertrán

Martorell, Pedro Juan

Marqués, Fr. Juan

Mascó, Domingo

Mascó, Mosen Gaspar

Marquesana, Lorenzo

Martí, Ilmo. Sr. D. Fr. Gilaberto

Martí, Pedro

Martí, Fr. Luis

Martí, Juan

Martí o Martín, Fr. Luis

Martín de Vedia, Fr. Pedro Mártir

Martínez Alegría, Fr. Juan

Martínez Paterna, D. Francisco

Martínez de la Vega, Gerónimo

Martínez, Crisóstomo

Marigó, V. Fr. Antonio

Marimón, Ilmo. Sr. Fr. Don Felipe

Marona, D. Fr. Marcelo

Mariner de Alagón, Vicente

Mas, Francisco Juan

Mas, Fr. Diego

Mas, Felipe

Mateu y Sanz, D. Lorenzo

Mateu y Sanz, D. Isidoro

Mateu, D. Francisco

Marqués, D. Fr. Miguel

Mercader, Juan

Mercader, Matías

Menaguerra, Mosen Ponce de 

Medina, José Benito

Mir, Guillermo

Miedes, Tomás

Miguel, Pedro

Micó, Fr. Juan

Milán, D. Luis

Micón, Fr. Pedro Juan

Mont-rocher, Guido de 

Morera, Arnau de

Monzó, Fr. Juan

Monleón, Martín

Moreno, Juan

Moreno, Juan

Moreno, Fr. Cristóbal

Molina, Fr. Francisco

Molina, Mosen Esteban

Monfort, doña Ángela Almenar y de

Montanyes, Fr. Jaime

Monzó, Pedro Juan

Monterde, Fr. Cristóbal Juan

Mos, Fr. Gerónimo

Moncada, D. Francisco de

Morlá, D. Matías

Moles, D. Marco Antonio Ortí y

Monllor, Juan Bautista 

Muñoz, Gerónimo


N


Navarro, Juan Blas

Navarro, Gerónimo

Navarro, Francisco Juan

Navarro, Fr. Gaspar

Nieto, Fr. Juan

Noguera, Fr. Vicente

Núñez, Pedro Juan


O


Oblites, Fr. Gerónimo Sisternes de

Oliver, D. Fr. Bernardo

Oliver, Francisco

Oliver, Pedro Juan

Oliver, Juan

Oliver, Miguel Gerónimo

Oliver, Juan

Oliver, V. Fr. Juan

Oliver, Juan

Ordóñez, Alfonso

Ortiz, Juan

Orta, Melchor

Ortz, Jaime

Ortiz, Gaspar García

Ortí, Marco Antonio

Ortí y Moles, D. Marco Antonio


P


Pascual, Fr. Gerónimo

Pastor, Francisco Juan

Pascual, Miguel Juan

Pascual, Bartolomé José

Pamenés, Felipe de

Pascual, Ginés

Palau, Marco Antonio

Paterna, Dr. D. Francisco Martínez

Pardo de la Casta, Fr. José

Pertusa, Francisco de

Pérez de Valencia, Vicente Jaime

Pérez, Miguel

Pérez Chinchón, Bernardo

Pérez, Ilmo. Sr. D. Juan Bautista

Pérez de Montoro, D. José

Perpiñá, P. Pedro Juan

Pellicer, Miser Cristóbal

Pereda, Pedro Pablo

Perera, P. Benito

Peris (Perís), Miguel Juan

Pintor, Pedro

Pineda, Andrés Martí

Pineda, Juan Bautista

Pineda, Andrés Onorato (Honorato)

Pomar, Pedro

Polo, Gaspar Gil

Polo, Gaspar Gil

Pons, Fr. Sebastián

Podera, Fr. Leonardo

Pórtico, Fr. José

Pontí, Fr. José Domingo

Planes, Mosen Francisco

Prada, D. Vicente

Punter, D. Gaspar


Q


Queralt, Juan Bautista


R


Rabaça, Genaro

Rabaça, Giner

Ramírez, D. José

Ramírez, Matías

Real, Tomás

Rebolledo, D. Alonso Girón y de

Rey de Artieda, Andrés

Rejaule, Mateo

Riera, Antonio

Riucech, Gabriel de

Ribelles de Vilanova, D. Miguel 

Ripollés, Antonio Juan

Roig, Mosen Jaime

Roiz de Corella, Mosen Juan

Roiz, Pedro

Rosignol, Pedro

Rocamora y Torrano, D. Ginés

Roures, Onofre Juan

Royo, Pedro

Roig, Juan Bautista

Rocafull, José

Roca de la Serna, Fr. Ambrosio

Rostrojo, José

Ros de Jesús, V. Rufina

Rubio, Francisco


S


Saguntino, Nicolás

Savall, Cosme Damián

Sanz, Pedro Luis

Sanz, Gerónimo

Sanz, V. Fr. Juan

Salat, Vicente García

Satorre, Fr. Juan Gregorio

Satorre, Lorenzo

Sanchiz, Fr. Jaime

Salón, Fr. Miguel Bartolomé

Saragozá de Heredia, D. Miguel Ángel

Saragozá de Heredia, Fr. Pedro Juan

Sancho, Fr. Vicente Nadal

Sanz de Proxita, Fr. Luis

Salvador, Fr. D. Jaime

Sala, D. José

Samper y Gordejuela, D. Fr. Hipólito de

Sebastián, Juan

Sempere, Gerónimo

Sempere, Andrés

Serra, Jaime

Serres y Valls, Licenciado Miguel

Siurana, Mosen Jaime

Silvestre, Fr. Tomás

Simó, V. Francisco Gerónimo

Simancas o Simanques, Tomás

Sisternes de Oblites, Fr. Gerónimo

Solivella, Pedro Juan

Sorió, Fr. Baltasar

Soler, Bernabé

Sorribas, D. Fr. Juan Bautista

Stanyol, Arnaldo (Arnau Estanyol, protagonista en la catedral del mar)

Strany, Juan Andrés


T


Tallant, Mosen Juan

Tárrega, Francisco

Tárrega, Mosen Açano de

Terián, Sancho

Texedor de Belvís y Moncada, D. Vicente

Timoneda, Juan

Torrella, Gerónimo

Tomás, Miguel

Thous, Fr. Esteban de

Trilles, Fr. Martín

Trilles, Pedro Juan

Tremiño, D. Juan

Tudela, Vicente Buenaventura

Tuesta, Fr. Gerónimo Diego


V


Valmanya, Bernardo

Valero, Fr. Juan

Vadillo, Vicente

Valeriola, V. P. Fr. Gerónimo

Valdepedrosa, Fr. Gaspar de

Valencia, Gerónimo de

Valencia, Fr. Mauro de

Valencia, Fr. Luis de

Valdaura, D. Fr. Francisco Crespí de

Valls, Licenciado Miguel Ferrer y

Valencia, Juan de

Vesach, Fr. Tomás de

Verdú, Fr. Juan

Vedia, Fr. Pedro Mártir Martín de

Vega, Gerónimo Martínez de la

Verdú, Gabriel

Villarrasa, Pedro de

Villaragut, Mosen Antonio

Vicent, Francisco

Viñoles, Mosen Narcís

Vilaspinosa, Pedro

Vives, Juan Luis

Villafranca, Antonio Juan

Viciana, Martín

Virues (Virués), Gerónimo

Virués, Cristóbal

Vich, D. Diego

Vilanova, Arnaldo de

Vives de Rocamora, D. Fr. Anastasio

Vorage, Fr. Gregorio Alberto


X


Ximénez de Salanova, Juan

Ximénez de Cisneros, D. Vicente

Ximeno, Pedro


Tomo segundo

BIBLIOTECA VALENCIANA.