Quintil., Institut., orat. IX, 2.
champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
lunes, 8 de diciembre de 2025
Prozopopeya - Psalteri, Salteri, Sauteri
Quintil., Institut., orat. IX, 2.
domingo, 31 de marzo de 2024
Lexique roman; Geysha, Geicha - Girfalc, Gerfalc
Geysha, Geicha, s. f., gesse, sorte de plante, fruit de cette plante.
Geysha es especia de legum. Eluc. de las propr., fol. 211.
(chap. La guixa es una espessie de llegum. Es la preferida de Pininfarinetes.)
La gesse est espèce de légume.
Mesura de geichas e de sezes redons.
(chap. Mida de guixes y de pesols redons.)
Cout. de Moissac du XIIIe siècle. DOAT, t. CXXVII, fol. 8.
Mesure de gesses et de pois ronds.
Giba, Gibba, s. f., lat. gibba, bosse, tumeur, monticule, colline.
Apostema et gibba.
(chap. Un apostema es un gaburro, tumor, gepa o chepa.)
Camels... aquels han doas gibbas el dors.
Eluc. de las propr., fol. 26 et 241.
Apostème et tumeur.
Chameaux... ceux-là ont deux bosses au dos.
Las gibas destra.
Quant aura de larc en miech de la giba.
Trad. du Tr. de l'Arpentage, part. I, ch. 5 et 39.
Mesure les collines.
Combien aura de large au milieu de la colline.
ESP. PORT. Giba. IT. Gobba. (chap. Gepa, chepa; gaburro si es un tumor.)
2. Gibos, adj., lat. gibbosus, bossu, inégal, montueux.
Aquest avia un fraire malaute et enclin, gibos. V. de S. Honorat.
Celui-là avait un frère malade et courbé, bossu.
Subst. Ab tu va s colcan,
E manj' e beu la femna d'un gibos.
B. Carbonel: Joan Fabre.
Avec toi va se couchant, et mange et boit la femme d'un bossu.
Demoniatz, cexs e gibos
Mot soven sana, vezen nos.
Trad. de l'Évangile de Nicodème.
Démoniaques, aveugles et bossus moult souvent il guérit, nous voyant.
Destrar una terra boitosa ho gibosa en diversas parts.
Trad. du Traité de l'Arpentage, part. I, ch. 39.
Arpenter une terre tortueuse ou inégale en diverses parties.
ESP. PORT. Giboso. IT. Gibboso. (chap. Geput, geperut, cheput, cheperut; geputs, geperuts, cheputs, cheperuts; gepuda, geperuda, chepuda, cheperuda; gepudes, geperudes, chepudes, cheperudes; gepudet, geperudet, chepudet, cheperudet; gepudets, geperudets, chepudets, cheperudets; gepudeta, geperudeta, chepudeta, cheperudeta; gepudetes, geperudetes, chepudetes, cheperudetes.)
3. Gilbositat, Gelbozitat, s. f., enflure, tumeur, gonflement.
Al comensament de la gilbositat.
Que cauteri no sia administrat en gelbozitat que sia fayta per spasme de nervi. Trad. d'Albucasis, fol. 10.
Au commencement de l'enflure.
Que cautère ne soit administré en tumeur qui soit faite par spasme de nerf.
Givre re plus no es mas ros congelat. Eluc. de las propr., fol. 137.
(chap. La gebra o gebrada no es res mes que rosada congelada; escarcha.)
Givre n'est rien de plus que rosée congelée.
E 'l gibres e 'l neus son a flocx.
P. Raimond de Toulouse: Era pus.
Et le givre et la neige sont à flocons.
Lancan son passat li givre.
A. Daniel: Lancan son.
Lorsque les givres sont passés.
CAT. Gebre. (chap. Gebra, gebrada : escarcha, rosada congelada.)
2. Gibrar, v., se couvrir de givre.
Quan la neus chai, e gibron li verjan.
(chap. Cuan la neu cau, y se gebren o gelen o escarchen los vergés, jardins.)
R. Jordan, Vicomte de S.-Antonin, ou Cadenet: Quan la neus.
Quand la neige tombe, et se couvrent de givre les vergers.
CAT. Gebrar.
Gigua, Guiga, s. f., gigue (ANC. Viele), instrument de musique.
(all. Geige, Violine. ESP. chap. Violín.)
Sapchas arpar,
E ben tenprar
La guiga, e 'l sons esclarzir.
Giraud de Calanson: Fadet joglar. Var.
Saches jouer de la harpe, et bien accorder la gigue, et éclaircir les sons.
- Air, chant.
En plor a tornada ma gigua.
Deudes de Prades: Si per amar.
En pleur a tourné ma gigue.
ANC. FR. En harpe, en viele et en gigue
En devroit en certes conter.
Fables et cont. anc., t. II, p. 314.
Harpes et gigues et rubebes.
Roman de la Rose, v. 21286.
ESP. (violín; quizás también la viola.) IT. Giga.
Gigant, Jaian, Jaant, s. m., lat. gigantem, géant.
Ad un gigant donaria hom per adjutori un petit effant.
Eluc. de las propr., fol. 11.
A un géant on donnerait pour aide un petit enfant.
La maire d' un jaian. Roman de Jaufre, fol. 58.
La mère d'un géant.
E 'l jaantz quan lo vi venir. Roman de Jaufre, 2e Ms., p. 65.
Et le géant quand il le vit venir.
CAT. Gigant. ESP. PORT. IT. Gigante. (chap. Gigán, jagán.)
Gimpla, s. f., guimpe. (all. Wimpel.)
La gimpla non sia ges mesa
El cap a gisa de pagesa.
Un troubadour anonyme: Seinor vos que.
La guimpe ne soit point mise à la tête à guise de paysanne.
ANC. FR. Elle ot ung voile en leu de gimple.
Roman de la Rose, v. 3574.
Qui mesdites de la plus franche
Qui onc portast guimple ne manche.
Roman du Renart, t. III, p. 315.
Sans gimple, I chapel d'or el chief. Roman de la Violette, p. 234.
Gingebre, Gingibre, s. m., lat. zingiberem, gingembre.
De gingebre que sia bels. Deudes de Prades, Auz. cass.
De gingembre qui soit beau.
Gingibre, dex e oeit deniers.
(chap. Jengibre, devuit dinés.)
Tit. du XIIIe siècle. DOAT, t. LI, fol. 150.
Gingembre, dix et huit deniers.
Am pebre, canela, gingiebre. Trad. d'Albucasis, fol. 53.
Avec poivre, cannelle, gingembre.
CAT. Gingebre. ESP. Gengibre (jengibre). PORT. Gengibre, gengivre.
IT. Zenzero, zenzevero, zenzovero. (chap. jenjibre, jenjibres; se escriu en dos jotes si pronunsiem les dos jotes; cuan se talle fi té un gust com de ginebra, ginebre, del latín juniperus; pronunsiem ginebra y ginebre en la g de gen, ges, girá, exepte alguns pobles que pronunsien ch, com Valchunquera o Vallchunquera o Valjunquera y La Fresneda.)
2. Gingibrat, s. m., gingembré, sorte de composition médicinale.
D' aisso er esseptat gingibrat e sucre rozat.
Cartulaire de Montpellier, fol. 129.
De ceci sera excepté gingembré et sucre rosé.
IT. Zenzoverata.
Girar, v., lat. gyrare, tourner.
Lo gira e lo regira a dextre et ha senestre.
Dona Fortuna gira e regira totz jorns sa roda.
(chap. Lo gire y lo regire a dreta y a esquerra o isquiarra o zurda.
Dona o doña Fortuna gire y regire tots los díes sa (la seua) roda.)
V. et Vert., fol. 72 et 29.
Le tourne et le retourne à droite et à gauche.
Dame Fortune tourne et retourne toujours sa roue.
Giret los huels al Creator. V. de S. Honorat.
Tourna les yeux vers le Créateur.
Per natura es movens
Sel cels, e s gira tot entorn.
Brev. d'amor, fol. 28.
Par nature est mouvant ce ciel, et se tourne tout à l'entour.
ANC. FR. Gyrer autour d'icellui pole par occident.
Rabelais, liv. IV, ch. 1.
Qui est celui que mort gire à l'envers.
Desmasures, Trad. de l'Énéide, p. 276.
CAT. ESP. PORT. Girar. IT. Girare. (chap. Girá: giro, gires, gire, girem o giram, giréu o giráu, giren; girat, girats, girada, girades. Chirá.)
2. Gir, s. m., lat. gyrus, tournoiement.
An revirat vas totas partz lor gir.
Aimeri de Peguilain: Totas honors.
Ont retourné vers toutes parts leur tournoiement.
ANC. CAT. Gir. ESP. PORT. IT. Giro. (chap. Giro, giros; volta, voltes.)
3. Giramen, s. m., rotation, parcours, passage.
A lo cels per son giramen
(chap. Té lo sel per son giramén – rotassió - dotse signos y set planetes. Allacuanta sol ne ñabíen set o sat, 7, incluíts la lluna y lo sol.)
Brev. d'amor, fol. 26.
Le ciel a pour sa rotation douze signes et sept planètes.
Mudamen e giramen d'una lengua en autra. Leys d'amors, fol. 45.
Changement et passage d'une langue en une autre.
ANC. CAT. Girament. ANC. ESP. Giramiento. IT. Giramento. (chap. Giramén, giramens; rotassió, rotassions; volta, voltes; giro, giros; órbita, órbites.)
4. Girada, s. f., retour, évolution.
Pueys broca son caval; quan venc a la girada,
Anet ferir Jutin, un rey de Valmorada.
Roman de Fierabras, v. 4638.
Puis pique son cheval; quand il vint au retour, il alla frapper Jutin, un roi de Valmorée.
CAT. ESP. Girada. IT. Girata. (chap. Girada, girades; tamé se pot di del tems, girás lo tems, cambiá, be de bo a roín com de roín a bo.)
5. Giraflor, s. f., tournesol.
Com la giraflor.
(chap. Com lo girassol.)
Le Moine de Montaudon: Aissi com cel.
Comme le tournesol.
CAT. ESP. PORT. Girasol. (chap. girassol, girassols; se podríe escriure en una s sol perque es una paraula composta, girá + sol, pero pronunsiem una s forta o doble, ss.)
6. Regirar, v., retourner, revirer.
Hanc non si volc regirar
Ves Joachim ni ves sa mayre.
Trad. d'un Évangile apocryphe.
Oncques ne se voulut retourner vers Joachim ni vers sa mère.
Dona Fortuna gira e regira totz jorns sa roda.
V. et Vert., fol. 29.
Dame Fortune tourne et retourne toujours sa roue.
Ab tant se regiret, vic payas desrengatz.
Roman de Fierabras, v. 3543.
Alors il se retourna, il vit les païens débandés.
Part. pas. Fe ab forcas regirat. Eluc. de las propr., fol. 209.
(chap. Fenás en forques regirat; tombat, voltat per a que se seco.)
Foin avec fourches retourné.
CAT. Regirar. IT. Rigirare. (chap. Regirá, rechirá: regiro, regires, regire, regirem o regiram, regiréu o regiráu, regiren; regirat, regirats, regirada, regirades. Té diferens significats, voltá o doná voltes, registrá buscán algo.)
7. Girovagan, s. m., coureur, vagabond, rôdeur.
(chap. Vagabundo, rodamón; ña un trobadó que se diu Cercamons.)
Son apelatz girovagans, so es a dire... que van per las cellas e pels prioratz dels altres morgues. Regla de S. Benezeg, fol. 8.
Sont appelés rôdeurs, c'est-à-dire... qui vont par les cellules et par les prieurés des autres moines.
Girbau, Guirbaut, s. m., goujat, vaurien.
(N. E. guère vaut; gaire val, sinónimo de Carlos Rallo Badet.)

Pueys li laissa sa molher prenh
D' un girbaudo, filh de girbau.
Pierre d'Auvergne: Belha m' es.
Puis lui laisse sa femme enceinte d'un petit goujat, fils de goujat.
Tenon guirbautz als tizos.
Marcabrus: L'autr'ier a l' issida.
Tiennent goujats aux tisons.
2. Girbaudo, Guirbaudo, s. m. petit goujat, petit vaurien.
Pueys li laissa sa molher prenh
D'un girbaudo, filh de girbau.
Pierre d'Auvergne: Belha m'es.
Puis lui laisse sa femme enceinte d'un petit goujat, fils de goujat.
Aplanen lor guirbaudos.
Marcabrus: L'autr' ier a l' issida.
Caressent de la main leurs petits vauriens.
3. Girbaudinar, v., tromper, avilir, outrager.
Son senhor en girbaudina.
Marcabrus: L'iverns vai.
Son seigneur en outrage.
4. Girbaudoneyar, v., libertiner.
Jovens girbaudoneya.
Marcabrus: Quan la.
Jeunesse libertine.
Girfalc, Gerfalc, s. m., gerfaut.
Girfalx ni l' aucell que son
Non agron tan tost tengut via.
V. de S. Honorat.
Gerfaut ni les oiseaux qui existent n'auraient si tôt tenu voie.
En aissi m ten en fre et en paor,
Com lo gerfalcx, quant a son crit levat,
Fai la grua.
P. de Cols d'Aorlac: Si quo 'l.
Par ainsi me tient en frein et en peur, comme le gerfaut fait la grue, quand il a levé son cri.
ANC. CAT. Girfalc. ESP. Gerifalco, gerifalte (N. E. Del fr. ant. girfalt, gerfalt o del occit. gerfalt, gerfalc, y estos del nórd. geirfalki, de geiri “objeto en forma de dardo” y falki “halcón”, por las listas semejantes a flechas de su plumaje. All. Gerfalke.) PORT. Gerifalte. IT. Girfalco.
(chap. Una classe de falcó mol gran que viu al nort, Falco rusticolus.
Al Decamerón en chapurriau trobaréu un falcó cassadó que van rostí, milló dit guisá.)
viernes, 29 de marzo de 2024
Lexique roman; Gel, Gil - Angiva
Gel, Gil, s. m., lat. gelu, gelée, glace, froid.
Neus ni gels ni plueia ni fanh
No m tolon deport ni solatz.
P. Vidal: Neus ni gel.
Neige ni glace ni pluie ni fange ne m'ôtent plaisir ni amusement.
Ieu ai ja vist albre fuilhat,
Que s cocha, puis gel lo mata.
Bertrand de Born: Fuilhetas ges.
J'ai déjà vu arbre feuillé, qui se hâte, puis gelée le frappe.
Fora mort de gil.
P. Raimond de Toulouse: Pos vezem.
Je serais mort de froid.
CAT. Gel. ANC. ESP. Gelo. ESP. MOD. Yelo (hielo). PORT. IT. Gelo.
(chap. Gel, gels; chal a Vallchunquera.)
2. Gelada, Gilada, s. f., gelée, froid.
Non temas ven ni gelada.
Bertrand de Born: Rassa.
Ne crains vent ni gelée.
Ve la gelada e ve una grans neula. Liv. de Sydrac, fol. 46.
Vient la gelée et vient un grand brouillard.
Ara perdon l' alegratge
Per frey e per la gilada.
Marcabrus: Lanquan fuelhon.
Maintenant perdent l' allégresse par froid et par la gelée.
ANC. ESP. Estaba don Enero con nieves è con geladas.
Poema de Alexandro, cop. 612.
CAT. Gelada. ESP. Helada. PORT. Geada. IT. Gelata. (chap. Gelada, gelades; gebra, gebres; gebrada, gebrades; rosada, rosades; escarcha, escarches.)
3. Gelar, v., lat. gelare, geler.
Tot quant es gelha,
Mais ieu no puesc frezir,
Qu' amors novelha
Mi fa 'l cor reverdir.
A. Daniel: Quan chai la.
Tout ce qui est gèle, mais je ne puis refroidir, vu qu'amour nouveau me fait le coeur reverdir.
Farai chansoneta nueva
Ans que vent ni gel ni plueva.
(chap. Faré una cansoneta nova abans de que faigue ven y gelo y plogue.)
Le Comte de Poitiers: Farai chansoneta.
Je ferai chansonnette nouvelle avant qu'il vente et gèle et pleuve.
Part. pas. Chans ni flors d'albespis
No m valon plus qu' yverns gelatz.
G. Rudel: Lanquan li.
Chant ni fleur d'aubépine ne me valent pas plus qu'hiver glacé.
CAT. Gelar. ESP. Helar. PORT. Gelar. IT. Gelare. (chap. Gelá, gelás; chelá, chelás.)
4. Congelacio, s. f., lat. congelatio, congélation.
Congelacio en terra et en ayga.
Per freior engendrant congelacio.
Eluc. de las propr., fol. 119 et 133.
Congélation en terre et en eau.
Par froidure engendrant congélation.
CAT. Congelació. ESP. Congelación. PORT. Congelação. IT. Congelazione.
(chap. Congelassió, congelassions.)
5. Congelar, v., lat. congelare, congeler.
Part. prés. Las humors congelant. Eluc. de las propr., fol. 55.
Congelant les humeurs.
Part. pas. Sanc es en vesica congelat. Trad. d'Albucasis, fol. 32.
Le sang est congelé en vessie.
Givre es vapor congelada.
(chap. La gebra es vapor congelada; escarcha.)
Eluc. de las propr., fol. 137.
Givre est vapeur congelée.
CAT. ESP. PORT. Congelar. IT. Congelare. (chap. Congelá: congelo, congeles, congele, congelem o congelam, congeléu o congeláu, congelen; congelat, congelats, congelada, congelades. Gelá se conjugue igual.)
6. Entregelar, v., entregeler.
Se entregela sus l' ayr per forsa de freyt.
L'Arbre de Batalhas, fol. 8.
S' entregèle en haut l'air par force de froid.
Gelda, Geuda, s. f., du saxon Gild, troupe, foule, peuple.
Voyez Leibnitz, p. 115.
La gelda venc ab arcxs et ab sagetas.
Fetz venir son pavalho
E la gelda que mena la garizo.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 106.
La troupe vint avec arcs et avec flèches.
Fit venir son pavillon et la troupe qui mène l'équipement.
De l'autra part atresi hac gran geuda e gran compaynha de pesoniers.
Philomena.
De l'autre part également il y eut grande foule et grande réunion de fantassins.
ANC. FR. Nostre gelde e nos homs fetes avant haster.
Gelde d'Engleiz e de Normanz.
Roman de Rou, v. 1522 et 13196.
Il i chairent trente mille de gelde. Anc. trad. des Liv. des Rois, fol. 6.
IT. Geldra. (chap. Gentada, tropa, mun de gen.)
Gelos, Gilos, adj., lat. zelotes, jaloux.
D'ome qu'es d'aital faysos
Non deu esser maritz gelos.
Garin d'Apchier: Mos Cominals.
D'homme qui est de telle façon mari ne doit pas être jaloux.
Ben pauc ama drutz que non es gelos.
B. de Ventadour: Bels Monruels.
Bien peu aime amant qui n'est pas jaloux.
Adonc fon mot giloza e trista car non l'ac retengut.
V. de Savari de Mauléon.
Alors elle fut moult jalouse et triste parce qu'elle ne l'eût pas retenu.
Subst. Patz non a gelos mati ni ser.
Pierre de Barjac: Tot francamen.
Jaloux n'a paix matin ni soir.
Tot o fassam en despieg del gilos.
Un troubadour anonyme: En un vergier.
Que nous fassions tout cela en dépit du jaloux.
ANC. FR. Vez ci le cox et le jalox.
Roman du Renart, t. II, p. 11.
CAT. Gelos. ESP. Zeloso (celoso). PORT. Cioso. IT. Celoso.
(chap. Selós, selosos, selosa, seloses.)
2. Gelosia, Gilosia, s. f., lat. zelotipia, jalousie.
Fon dic al marit d' ela, d'on el n' ac gran gelosia, et enserret la en una tor.
(chap. literal: Va sé dit al marit d'ella, d' aon ell ne va tindre grans sels, y la va tancá a una torre.)
V. de Guillaume de Cabestaing.
Fut dit au mari d'elle, d'où il en eut grande jalousie, et l'enferma dans une tour.
Er auiatz, senher, cal desastre
Li avenc per sa gilozia.
R. Vidal de Bezaudun: Unas novas.
Maintenant écoutez, seigneur, quel désastre lui advint par sa jalousie.
La gilosia de las femnas, que es molt ardens e molt malitioza.
Liv. de Sydrac, fol. 36.
La jalousie des femmes, qui est moult ardente et moult malicieuse.
CAT. Gelosia. ESP. Zelotipia (celotipia, celos). PORT. IT. Gelosia.
(chap. Sels, en plural; selet, selets cuan no són massa forts.)
3. Agelosir, v., enjalouser, devenir jaloux.
Part. pas. D'aitan sui agelositz.
Raimond de Miraval: Chans quan.
D'autant je suis enjalousé.
4. Engelozir, v., enjalouser, devenir jaloux.
L'amor de la domna e de Peirols montet tan, qu'el dalfi s' engelozi d'ella. V. de Peyrols.
L'amour de la dame et de Peyrols monta tant, que le dauphin s'enjalousa d'elle.
CAT. Engelosir. IT. Ingelosire. (chap. Enselá, enselás: yo me enselo, enseles, ensele, enselem o enselam, enseléu o enseláu, enselen; enselat, enselats, enselada, enselades.)
5. Gilosesca, s. f., gilosesque, sorte de poésie.
Jaciaysso que alcu fassan gilosescas al compas de dansa.
Leys d'amors, fol. 41.
Quoiqu' aucuns fassent gilosesques sur la mesure de danse.
Gem, s. m., lat. gemitus, gémissement, lamentation.
E 'ls pros, cortes, adreg, fan plors e gems,
Quar pretz es mortz e cazutz et envers.
P. Raimond de Toulouse: Era pus.
Et les preux, courtois, justes, font pleurs et gémissements, parce que mérite est mort et tombé et renversé.
D' autrui joi fan grans gems.
A. Daniel: Autet e bas.
De la joie d'autrui font grandes lamentations.
Los mals qu'ieu trac ni 'ls planhs ni 'ls gems
Que fauc la nueg quan sui colgatz.
Giraud de Borneil: Ben cove.
Les maux que je souffre et les plaintes et les gémissements que je fais la nuit quand je suis couché.
CAT. Gemeg. ESP. PORT. Gemido. IT. Gemito. (chap. Gemec o gemeg, gemecs o gemegs. Se diu gemegán pero no gemecán.)
2. Gememen, Gemimen, s. m., gémissement.
Non deu hom orar ses gemement. Trad. de Bède, fol. 27.
On ne doit pas prier sans gémissement.
Ieu ay trebalhat en mon gemimen. V. et Vert., fol. 67.
J'ai souffert dans mon gémissement.
E loc de cant ha gemiment. Eluc. de las propr., fol. 149.
En place de chant a gémissement.
3. Gemir, v., lat. gemere, gémir, déplorer.
Lo compains de ta bonauretat gem adonc. Trad. de Bède, fol. 3.
Le compagnon de ton bonheur gémit alors.
Car nos gemem en aysso la nostra habitatio.
Trad. de la IIe épitre de S. Paul aux Corinthiens.
Car nous déplorons en ceci notre habitation.
Part. prés. Gemen et ploran. Trad. de la Règle de S. Benoît, fol. 7.
Gémissant et pleurant.
ANC. FR. Qui armes baille à ennemi,
S'il meurt, ne doit estre gemi.
Ysopet Ier, fables 50. Robert, t. II, p. 363.
ANC. CAT. ESP. Gemir. PORT. Gemer. IT. Gemere. (chap. gemegá: gemego, gemegues, gemegue, gemeguem o gemegam, gemeguéu o gemegáu, gemeguen; gemegat, gemegats, gemegada, gemegades.)
Gema, s. f., poix, résine.
Qar flairaz sap en gema e pi.
(chap. Ya que flairéu sapí en ressina y pi; flairá, aulorá, de bona auló.)
Bertrand de Born: Fuilheta vos.
Car vous sentez sapin en résine et pin.
Gemma, s. f., lat. gemma, gemme, toute espèce de pierres précieuses.
Gemma es dita tota peyra precioza.
(chap. Gema es dita tota pedra pressiosa.)
Plena es de perlas et gemmas.
(chap. Plena está de perles y gemes : pedres pressioses.)
Eluc. de las propr., fol. 188 et 181.
Est dite gemme toute pierre précieuse.
Est pleine de perles et pierres précieuses.
Sal de gemma. Trad. d'Albucasis, fol. 19.
(chap. Sal de gema: pedra pressiosa.)
Sel de gemme.
ANC. FR. Gemme... est nommée.
B. de Sainte-Maure, Chr. de Norm., fol. 163.
IT. Gemma. (ESP. Gema, gemas. Chap. Gema, gemes.)
2. Gemar, v., orner, garnir de pierreries, brillanter.
Part. pas. L' escut ac a son col, el cap l' elme gematz.
(chap. L' escut teníe a son coll, al cap lo casco gemat, adornat de gemes, pedrería.)
Ara prenga cascus son bon elme gemat.
Roman de Fierabras, v. 739 et 2717.
Eut l'écu à son cou, en tête l' heaume garni de pierreries.
Que maintenant chacun prenne son bon heaume garni de pierreries.
ANC. FR. Rollans feri sor son elme gemmé.
Roman de Gérard de Vienne, v. 696.
Li escus au col et ses haumes gemmés.
Roman de Fierabras en vers français.
IT. Gemmare.
Gemini, s. m. plur., lat. gemini, gémeaux.
Gemini que vol dire gemels. Eluc. de las propr., fol. 111.
(chap. Gemini que vol di gemelos, bessons.)
Gémeaux qui veut dire jumeaux.
- Signe du zodiaque.
Renha en I signe que a nom gemini. Liv. de Sydrac, fol. 54.
(chap. Reine a un signo que té nom Géminis.)
Règne en un signe qui a nom Gémeaux.
CAT. ESP. (Géminis, gemelo, gemelos) PORT. Geminis. IT. Gemini.
(chap. Gemelo, gemelos; bessó, bessons; bessonada: cuan se tenen dos fills a la vegada; bessonera: la femella que té dos bessons, dos fills, normalmén una ovella.)
2. Gemol, s. m., jumeau.
Sapias que gemols motas veguadas so natz, et alcunas vetz tres o quatre. Trad. d'Albucasis, fol. 37.
(chap. Sápigues que bessons moltes vegades naixen (són naixcuts),
y algunes vegades tres o cuatre.)
Sachez que jumeaux nombreuses fois sont nés, et aucunes fois trois ou quatre.
3. Gemel, s. m., jumeau.
Gemini que vol dire gemels. Eluc. de las propr., fol. 111.
Gémeaux qui veut dire jumeaux.
ESP. Gemelo. PORT. Gemeo. IT. Gemello.
4. Geminar, v., lat. geminare, géminer, doubler.
Sa virtut si gemina, so es a dire si dobla.
Eluc. de las propr., fol. 111.
Sa puissance se gémine, c'est-à-dire se double.
ANC. ESP. Geminar. IT. Geminare. (chap. Doblá.)
Gena, s. f., lat. gena, joue.
Las genas.
Genas so aquelas partidas... on comensa la barba.
Eluc. de las propr., fol. 41.
Les joues.
Les joues sont ces parties... où commence la barbe.
IT. Gena. (ESP. Párpado inferior.)
Genciana, Gensana, s. f., lat. gentiana, gentiane.
Atressi la genciana
Es contra gotassa sana.
Brev. d'amor, fol. 50.
Également la gentiane est saine contre la goutte.
Gensana es cauda herba et amara. Eluc. de las propr., fol. 211.
(chap. La gensiana es herba calenta y amarga.)
Gentiane est herbe chaude et amère.
CAT. ESP. PORT. Genciana. (chap. Gensiana.)
Genesta, s. f., lat. genista, genêt.
Quan per la branca pueia 'l sucs
Don reviu la genest' e 'l brucs.
Marcabrus: Al departir.
Quand par la branche monte le suc dont revit le genêt et la bruyère.
ANC. FR. Le lonc d'un genestay qui estoit vert et bel.
Combat des Trente.
CAT. Genesta, ginesta (Ginestar, cerca de Tortosa). ESP. Ginesta (hay varias especies y nombres. Piorno serrano, piornal se llama al campo donde abundan, Cytisus oromediterraneus, Cytisus purgans, Cytisus scoparius, Genista cinerea, Genista scorpius, Sarothamnus purgans, Genista balansae, Genista europaea, Cytisus balansae balansae, Cytisus balansae europaeus, calabón, escoba de negrales, escoba negra, escoba serrana, escobón, espiorno, hiniesta, piorno gallego, retama angulosa, retama de escobas, retama negra, retama purgante, retamón. Es parecida a la aliaga.)
PORT. Giesta. IT. Ginestra.
(chap. Ginesta, pareguda a l' argilaga, archilaga. Lo conegut apellit Plantagenet, planta + genêt.)
Gengiva, s. f., lat. gingiva, gencive.
La gengiva mollificada es strenguda.
Nays sobre la gengiva carn ajustada.
Trad. d'Albucasis, fol. 6 et 20.
La gencive amollie est étreinte.
Naît sur la gencive chair ajoutée.
ANC. CAT. Gingiva. PORT. IT. Gengiva. (chap. Geniva, genives; cheniva, chenives.)
2. Angiva, s. f., gencive.
Quan las angivas son mollificadas. Trad. d'Albucasis, fol. 6.
Quand les gencives sont amollies.
ESP. Encía.










