Mostrando las entradas para la consulta gallina ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta gallina ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

viernes, 4 de octubre de 2024

Poizo, Poyzon - Polguar


Poizo, Poyzon, s. m., lat. potionem, potion, breuvage.

(N. E. Acordaros de la potion magique, la poción mágica de Panorámix, el druida, brebaje que bebía Astérix y todo el pueblo bretón para luchar contra los locos romanos; excepto Obélix, que se cayó en la marmita de pequeño y no le daban, pese a insistir. Carlos Rallo Badet se cayó en la marmita de la gilipollez en Calaceite.)

Eixecacóduls, haciendo escuela, Moncho, pedrolo, piedra, roca

Pueis gitara

La poizo e la malautia.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Puis il jettera la potion et la maladie.

A fag far poyzons, un dia, 

D' alcunas herbas que sabia.

(chap. Ha fet (va fé) fé possions, un día, d' algunes herbes que sabíe, coneixíe.)  

V. de S. Honorat.

A fait faire breuvages, un jour, d'aucunes herbes qu'il connaissait.

ANC. FR. Que je vos ai la poison quise

Qui bone est contre vostre mal. 

Vez la poison ci en present, 

Je l' aportai por vos garir. 

Roman du Renart, t. II, p. 358 et 359.

ESP. Poción. IT. Pozione. (chap. Possió, possions, per ejemple la possió mágica de Panorámix.)

2. Poizonar, v., donner des potions, abreuver, médicamenter, empoisonner, enivrer.

Mas el es soen en paor et en doptansa de poizonar o de beure la mort.

Liv. de Sydrac, fol. 107.

Mais il est souvent en crainte ou en incertitude de s'empoisonner ou de boire la mort. 

Fig. Ab sos belhs huoills amoros 

De qe m poizona e m faitura

Silh que m' a joya renduda.

B. de Ventadour: Aitantas bonas. 

Avec ses beaux yeux amoureux dont m'empoisonne et m'enchante celle qui m'a rendu la joie. 

Part. pas. Can l' auretz aisi poizonat.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Quand vous l'aurez ainsi médicamenté.

PORT. Peçonhentar. (chap. Medicá, medicás, medicamentá, medicamentás; tamé envenená, envenenás.)

3. Empoizonar, Enpoyzonar, v., empoisonner.

Qui tol ni trais ni men

Ni aucis ni empoizona.

P. Cardinal: L'arcivesque.

Qui prend et arrache et ment et tue et empoisonne.

Part. pas. Ni ja de lunh (: nulh) veri non er enpoyzonat.

Roman de Fierabras, v. 2031.

Ni jamais d'aucun venin ne sera empoisonné.

PORT. Empeçonhentar. (chap. envenená, envenenás)


Pol, s. m., lat. pullus, poulet, coq.

La natura del pol es que canta lo vespre... e 'l mati.

Naturas d'alcus auzels. 

La nature du coq est qu'il chante le soir... et le matin.

Anet al moli, e pres X pols que y avia bos e grosses amb una galina.

(chap. Va aná al molí, y va pendre deu pollastres que ñabíen bons y grossos en una gallina. Pol tamé pot sé lo gall.)

Philomena. 

Il alla au moulin, et prit dix poulets qu'il y avait de bons et gros avec une poule.

Il se disait en parlant des petits des oiseaux.

Ufriron doas tordolas 

Per ell e dos polz de colombas.

Trad. d'un Évangile apocryphe.

Ils offrirent deux tourterelles pour lui et deux petits de colombes.

Totz aucels naturalmen 

Noiris sos pols.

Brev. d'amor, fol. 51.

Tout oiseau naturellement nourrit ses petits. 

CAT. Poll. ESP. IT. Pollo. (chap. Pollastre, pollastres; poll, polls són los piojos; polla, polles : lloca, lloques, gallines ponedores que s' alloquen, cloca, cloques; cría, críes de muixons : pollet, pollets, polleta, polletes, sobre tot los de la gallina, pollastret, pollastrets, pollastreta, pollastretes; no confundí en la polleta o polla estreta de Mario Sasot, 

lo capsot franchiste de Saidí.)

2. Pola, s. f., poule.

No chant' auzels ni pola.

A. Daniel: En breu.

Ne chante oiseau ni poule.

Las polas fan atretal.

Deudes de Prades: Auz. cass.

Les poules font pareillement.

ANC. FR. Je n' ai chapon, oison ne pole.

Roman du Renart, t. II, p. 259.

CAT. ESP. Polla. (chap. Polla, polles; lloca, lloques; cloca, cloques. Vore lo nial. La polla del home, lo pene, se diu aixina perque está damún dels ous, pareix que los covo.)

3. Polhe, Polet, Pollet, s. m., poulet.

Mais volria una calha 

Estreg tener en mon se

No faria un polhe

Qu' estes en autrui sarralha.

Cercamons: Car vei.

Davantage je voudrais une caille étroitement tenir dans mon sein que je ne ferais un poulet qui fût en la clôture d'autrui.

Il se disait en parlant des petits des oiseaux.

Pelican es un auzels que ama mot sos poletz. Naturas d'alcus auzels.

Le pélican est un oiseau qui aime moult ses petits. 

Una colomba noiris los polletz de l' autra. V. et Vert., fol. 73.

Une colombe nourrit les petits de l'autre.

CAT. Pollet. ESP. Pollito. (chap. Pollet, pollets, polleta, polletes.)

4. Pollat, s. m., poulet.

L' emportet plus leu assatz

Que no fai l' aygla un pollatz.

Trad. de l'Évangile de Nicodème. 

Escudo español en el suelo de la embajada de la Santa Sede

L'emporta plus légèrement beaucoup que ne fait l'aigle un poulet. 

CAT. Pollastre. IT. Pollastro. (chap. Pollastre, pollastres; pollastret, pollastrets.)

5. Polier, s. m., poulailler, marchand de volaille.

Que cascun polier, que d'ayssi enans tenra o menara bestia, fazen lo mestier de polaria. Cartulaire de Montpellier, fol. 186.

Que chaque poulailler, qui dorénavant tiendra, ou mènera bête, faisant le métier de poulaillerie.

ESP. Pollero. (chap. Pollé, pollés : los que se encarregaben del menesté u ofissi de pollería, mercadé de pollastres y volatils o avería.)

6. Polieyra, s. f., poulaillère, marchande de volaille.

Que cascun polier e cascuna polieyra. Cartulaire de Montpellier, fol. 186.

Que chaque poulailler et chaque poulaillère.

(chap. pollera, polleres : mercaderes, venedores de avería, volatils, pollastres y demés muixons pera minjá.) 

7. Polaria, s. f., poulaillerie, commerce de volaille.

Cascun home e cascuna femena, que uze del mestier de polaria, portan gals o galinas, o pols o polas. Cartulaire de Montpellier, fol. 186.

Retrato de Jaime I, por Jaume Mateu. Museo de Arte de Cataluña.

Chaque homme et chaque femme, qu'il use du métier de poulaillerie, portant coqs ou gelines, ou poulets ou poules.

ESP. Pollería. (chap. Pollería, comers de pollastres, volatils, avería, muixons pera minjá.)

8. Pouzi, Polzi, s. m., poussin, poulet.

Prendetz la carn d'un auco tenre

O de vacca o de pouzi.

(chap. Prenéu la carn d' una oca tendra o de vaca o de pollastret, pollet; tamé pot sé lo pollet del colom, un colomet o pichó. Yo ne vach minjá bastans de chiquet y de sagal.)

Deudes de Prades, Auz. cass.

Prenez la chair d'un oison tendre ou de vache ou de poulet.

Si las peiras eran pa... 

E li pueg bacon e pouzi.

(chap. Si les pedres foren pa... y los puchs (collets) cuixots y pichons. Siríe tanta la gloria que 'n parlaríe la historia...)

P. Cardinal: Tan son.

Si les pierres étaient pain... et les coteaux jambons et poulets.

Il se disait en parlant des petits des oiseaux.

Pan' al auzel son pouzi.

Marcabrus: Soudadier per. 

Vole à l'oiseau son petit. 

ANC. FR. Les poules... avec quelle diligence et sollicitude traitent-elles leurs poulcins étendant leurs aeles. 

Amyot, trad. de Plutarque. Morales, t. II, p. 129. 

IT. Pulcino.

9. Polin, Poli, s. m., poulain.

Aras naiso dui poli

Bel e borden, ab saura cri.

Marcabrus: Dirai vos.

Maintenant naissent deux poulains beaux et bondissants, avec blonde crinière.

Ieu doney a son senhor polin paissen.

Le Comte de Poitiers: Companho.

Je donnai à son seigneur poulain paissant.

CAT. Pollí. ESP. Pollino. PORT. Poldro. IT. Poledro, puledro.

(chap. Pollino, pollinos, cría del burro, ruc, ase, acémila, burret, ruquet, aset, com lo fill que tingue Carlos Rallo Badet.)

Una sagala que vivíe a un poble del Matarraña, Pepa,


Polce, Pouse, Polzer, Pauzer, Poze, Pous, Poutz, s. m., lat. pollicem, pouce.

Fa m batre 'ls polces

Cum li martel can fero sus l' enclutge. 

Leys d'amors, fol. 20.

Me fait battre les pouces comme les marteaux quand ils frappent sur l'enclume.

Vi 1 polzer de trop gran blancor. 

Tres gotas de sanc ichiro tantost del poze.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 80. 

Vit un pouce de fort grande blancheur. 

Trois gouttes de sang sortirent aussitôt du pouce.

Metre pogratz per la nar

Amdos los pouses, ses mal far.

Roman de Jaufre, fol. 12.

Mettre vous pourriez dans la narine les deux pouces, sans mal faire.

Segon la longitut del dit pous. Trad. d'Albucasis, fol. 3.

Selon la longueur dudit pouce. 

Premier apelam... poutz. Eluc. de las propr., fol. 49.

Le premier nous appelons... pouce. 

Pouzer a nom l' arteill premers.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Pouce a nom l'orteil premier.

- Ergot.

Pouze, talo et arteill gros.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Ergot, talon et gros orteil.

CAT. Polse. IT. Pollice. (chap. Pols, polsos; pulsera, pulseres (tamé patilla, patilles); lo dit gros se diu pulgar (pun 2 y 3) perque té pols, se note la intermitensia de la sang o sanc; un púlsar es paregut.)

2. Polga, s. f., pouce.

Premier apelam polga. Eluc. de las propr., fol. 49.

Le premier nous appelons pouce.

3. Polguar, s. m., pouce.

Tota la ley qu'el plus de las gens au

Escriuri' eu en un petit de pelh,

En la meitat del polguar de mon guan.

P. Cardinal: Tos temps.

Toute la loi que le plus des gens ont, j' écrirais sur un peu de peau, sur la moitié du pouce de mon gant.

ESP. Pulgar. PORT. Polgar, polegar.

sábado, 10 de agosto de 2024

Oire, Oyre - Olier

 

Oire, Oyre, s. m., lat. utrem, outre.

Nostre oyre son sec e vuech. Trad. d'un Évangile apocryphe. 

Nos outres sont sèches et vides.

El segonz Guiraut de Borneill 

Que sembla oire sec al soleill.

Pierre d'Auvergne: Chantarai. Var.

Le second Giraud de Borneil qui ressemble à outre sèche au soleil.

ANC. CAT. ESP. PORT. Odre. IT. Otre. (chap. Odre, odres : cuero cusit per a ficá liquits; bota, botes, normalmen per al vi.)

Odre, odres : cuero cusit per a ficá liquits; bota, botes, normalmen per al vi

Oissor, s. f., lat. uxor, épouse.

Li fillat e ill oissor.

Torcafols: Comunal veill.

Les fillâtres et les épouses.

Que 'l verchiera de sa oissor 

Vendet.

Garins d'Apchier: Mos comunals. 

Vu que la dot de son épouse il vendit. 

ANC. FR. C' on ne savoit si bele oissor 

Ne si cortoise ne si franche.

Fables et cont. anc., t. 1, p. 186. 

Ke li frere li donast e cil en fist s' oisour. Roman de Rou, v. 2316. 

Avoir vollez no dame à femme et à oisour.  

Poëme d'Hugues Capet, fol. 15.

(chap. Dona, esposa.)


Oit, Ueit, s. m., nom de nombr. card. (nombre cardinal, 8), lat. octo, huit.

Per dos sols serai meillz accoillitz... 

Dels doze aurai ab beure et ab manjar, 

E 'ls oitz daria a foc et a colgar.

G. Magret: Non valon. 

Pour deux sous je serais mieux accueilli... avec les douze j'aurai à boire et à manger, et je donnerais les huit pour feu et pour coucher.

Loc. Qui aisso fai d' ueit en ueit jorns. 

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Qui fait ceci de huit en huit jours.

ESP. Ocho. PORT. Oito. IT. Otto. (chap. Vuit, vuits, 8; huit tamé en valensiá.)

TRATAT DE ADAGES, Y REFRANYS VALENCIANS, Y PRACTICA PERA ESCRIURE AB PERFECCIÒ LA LENGUA VALENCIANA. ESCRIT PER CARLOS RÒS,  NOTARI APOSTOLICH, NATURAL de esta mòlt Noble, Illustre, LL. y Coronada Ciutat de Valencia. SEGONA IMPRESSIÒ. AB LICENCIA: En Valencia, en la Imprenta de Josep Garcia, any 1736.

2. Ochen, Uchen, Oche, adj., huitième.

L' ochen, es Bernatz de Sayssac, 

Qu' anc negun bon mestiers non ac.

P. d'Auvergne: Chantarai.

Le huitième, c'est Bernard de Sayssac, qui oncques n'eut nul bon métier.

Al sest jorn en Betleem intret 

On compli lo seten, e estet 

Al uchen jorn.

Trad. d'un Évangile apocryphe. 

Au sixième jour il entra à Bethléem où il accomplit le septième, et demeura au huitième jour.

Autreiam ad oche et acapte V sestairadas de terra... Per l' oche que m devetz donar de totz los blatz. 

Tit. de 1279. Arch. du Roy. Toulouse, J. 321. 

Nous octroyons à huitième et à acapte cinq sétérées de terre... Pour le huitième que vous me devez donner de tous les blés.

(chap. Vuité, vuités, vuitena, vuitenes.)

3. Uchena, s. f., huitaine.

Poyria hom dire seizenas, setenas, uchenas. Leys d'amors, fol. 33.

(chap. Se podríe di sisenes, setenes, vuitenes.)

On pourrait dire sixaines, septaines, huitaines.

4. Octau, adj., lat. octavus, huitième.

Al octau jorn que sera natz. Liv. de Sydrac, fol. 84.

Au huitième jour qu'il sera né. 

Escorpios es per semblan 

L' octau signe.

Brev. d'amor, fol. 27.

Le scorpion est en apparence le huitième signe.

CAT. Octau. ESP. Octavo. PORT. Oitavo. IT. Ottavo. (chap. Octavo, octavos, octava, octaves; vuité.)

5. Octava, Uctava, s. f., lat. octava, octave, intervalle de huit jours. Dimartz aprop la octava de Pasca. Philomena. 

(chap. Dimats después de la octava de Pascua.)

Mardi après l'octave de Pâques.

Tro l' uctava de Pandecosta. V. de S. Honorat. 

(chap. Hasta la octava de Pentecostés.)

Jusqu'à l'octave de Pentecôte.

- Terme de musique.

La premeira e l' octava son aissi respondens.

P. de Corbiac: El nom de. 

La première et l' octave sont ainsi correspondantes.

CAT. ESP. Octava. PORT. Oitava. IT. Ottava. (chap. Octava, octaves.)

6. Octavament, adv., huitièmement.

Octavament per... predications. Doctrine des Vaudois. 

Huitièmement par... prédications.

7. Oytenal, adj., huitième, de la huitième partie.

Moldre... lo sesteyr per una copa oytenal.

Tit. de 1400. Arch. du Roy., K. 772. 

Moudre... le setier pour une coupe de la huitième partie.

8. Octobre, Octembre, Octoyre, s. m., lat. octobris, octobre.

Octobres es ditz lo dezes. Brev. d'amor, fol. 47.

(chap. Octubre es dit (se diu) lo déssim; abans ere lo octavo o vuité mes, pero se van afegí juliol, Julio César, y agost, Augusto.)

Octobre est dit le dixième.

Aiso fo en octembre.

Arnaud de Marsan: Qui comte. 

Ceci fut en octobre.

Octoyres es le X mes..., es octoyre apelat, quar es le VIII apres mars.

Eluc. de las propr., fol. 125. 

Octobre est le dixième mois..., il est appelé octobre, parce qu'il est le huitième après mars. (N. E. Marzo se considera hoy en día el tercer mes, quizás en esa fecha se contaba diferente y por eso pone que es el octavo mes después de marzo.)

CAT. ESP. (chap.) Octubre. PORT. Outubro. IT. Ottobre.


Ol, s. m., lat. oleum, huile.

Ab ol rozat.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Avec huile rosée.

2. Oli, s. m., huile.

L' olivier fai oli qu' es dous e fis.

(chap. L' olivé fa oli que es dols y fi.) 

Serveri de Girone: Del mon. 

L' olivier fait huile qui est douce et fine. 

Fas lum de cera e d' oli.

A. Daniel: Ab guay. 

Je fais lumière de cire et d'huile.

Fig. An lo cor plen d' oli de pietat. V. et Vert., fol. 91. 

Ont le coeur rempli d'huile de piété. 

Establi que li malaude o 'ls enferms fosso onhs del sanh oli davant que morisso.

(chap. Va establí que los dolens (malals a Valjunquera) foren ungits del san oli abans de que moriren o morigueren; morí, morís : la extrema unsió.)

Cat. dels apost. de Roma, fol. 68.

Établit que les malades ou les infirmes fussent oints de l' huile sainte avant qu'ils mourussent.

ANC. FR. Saintefié de oile e de creisme.

B. de Sainte-Maure, Chr. de Norm., fol. 150.

CAT. Oli. ESP. Olio (óleo, aceite). PORT. Oleo. IT. Olio. (chap. Oli, olis.)

3. Oliva, s. f., lat. oliva, olive.

Ab oli d' olivas onhetz.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Avec huile d'olives oignez.

La raustia en oli d' olivas. Liv. de Sydrac, fol. 77. 

(chap. La rostíe en oli d' oliva, olives.)

La rôtissait en huile d'olives.

CAT. ESP. IT. Oliva. (chap. Oliva, olives.)

4. Olivier, Oliver, s. m., lat. olivier.

Un gran ram d' olivier tenc. Trad. d'un Évangile apocryphe. 

Un grand rameau d' olivier tint. 

Si el i plantet vinhas, o olivers. Trad. du Code de Justinien, fol. 50.

S'il y planta vignes, ou oliviers. 

Ad una fontanela, de pres un olivier. Roman de Fierabras, v. 140. 

A une fontanelle, près d'un olivier. 

CAT. Oliver. ESP. Olivo, olivera. PORT. Oliveira. IT. Olivo.

(chap. Olivé, olivés; olivera, oliveres. A Beseit está lo mas de oliveres. Natros tenim una finca als olivás, camí del pantano de Pena

Olivá, olivás : finca aon ñan olivés u oliveres.)


los olivares, camino, pantano de Pena, olivos, olivés, olivás

5. Olivar, adj., lat. olivaris; d'huile.

Aquest sia cauteri olivar. Trad. d'Albucasis, fol. 4.

Que celui-ci soit cautère d'huile.

6. Oleastre, s. m., lat. oleastrum, olivier sauvage.

Oleastre... amar es et no fructuos.

(chap. Olivé (salvache o) bort... es amarc y no fructuós : no fa (bona) fruita o (bon) fruit. Natros teníem tres olivés borts que feen unes olivetes paregudes a la arbequina.)

Beceite lanza olivos mandarinos al mercado

Eluc. de las propr., fol. 216. 

L' olivier sauvage... est amer et non fructueux.

ESP. IT. Oleastro. (chap. Olivé bort, olivera borda.)

7. Oliu, s. m., lat. olivetum, lieu planté d' oliviers, champ d' oliviers.

Si que pois lo penderon en 1 oliu. Guillaume de Tudela.

De sorte qu'après ils le pendirent en un champ d' oliviers.

(N. E. Monte de los olivos, Gethsemaní, Mont Olivet.)

8. Oliar, v., du lat. oleatus, huiler, oindre d'huile.

Pueis oliatz

Lai on la podagra sera.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Puis huilez là où la goutte sera.

CAT. Oliar. ESP. PORT. Olear. (chap. Untá de oli : oliá : ungí.)

9. Enoliatio, s. f., onction, action d'huiler.

El sagrament de matremoni et la sancta enoliatio. V. et Vert., fol. 5. 

(chap. Lo sacramén de matrimoni y la santa unsió.)

Le sacrement de mariage et la sainte onction.

10. Peroliamen, s. m., onction, extrême-onction. 

Lo premier sagramen, es bategar... lo VII, peroliamen.

Declaramens de motas demandas.

Le premier sacrement, c'est baptiser... le septième, extrême-onction.

(chap. Extrema unsió.)


Ola, s. f., lat. olla, marmite, grand pot, chaudière.

Doas serpens, o una sola 

Cotz hom en aiga en un' ola.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Deux serpents, ou un seul on cuit dans l'eau dans une marmite.

Coma la ola, bolhen sobre lo fuoc, que escampa tot so que es dins.

V. et Vert., fol. 25. 

Comme la marmite, bouillant sur le feu, qui répand tout ce qui est dedans. 

En la ola de Vulcan. Cat. dels apost. de Roma, fol. 67.

(chap. A l' olla de Vulcano.)  

En la chaudière de Vulcain.

CAT. ESP. Olla. PORT. Olha. IT. Olla. (chap. Olla, olles; a Beseit está lo toll de l' olla a la Peixquera, perque ña un' olla, un forat fondo ple d' aigua; al poble está la casa dita l' olla. Olleta, olletes. Aon tingues l' olla no hi ficos la polla, pero si es una gallina cloca o lloca que ya no pon, entonses sí, fótela adins.) 

Toll de l'olla, Beceite, helado, hielo, desde la pista

2. Olada, s. f., potée, chaudronnée.

Una olada de braza de la premera fornada.

For de Montcuc. Ord. des R. des Fr., 1463, t. XVI, p. 129.

Une potée de braise de la première fournée.

(chap. Ollada, ollades; calderada, a tot arreu couen fabes, y a casa meua a calderades; cassolada, cassolades; topinada, topinades.)

3. Olier, s. m., potier, chaudronnier.

Ad oliers et a teuliers, lo portal San Gili.

Cartulaire de Montpellier, fol. 44.

A potiers et à tuiliers, le portail Saint-Gilles.

CAT. Oller. ESP. Ollero. PORT. Oleiro. (chap. Ollé, ollés, ollera, olleres : persona que fa olles; poté, que fa pots, potés, potera, poteres; cassolé, cassolés, cassolera, cassoleres; topiné, topinés, topinera, topineres. Falten les paraules: sitera o sitrill, siteres o sitrills (cas. aceitera); tinet, tinets : aon se guardabe l' oli, que ere com una barrica. Vinagrera, vinagreres, porten oli y vinagre.)

viernes, 26 de julio de 2024

1. 9. De cóm Pedro Saputo va pintá la capella de la Virgen de la Corona.

Capítul IX.

De cóm Pedro Saputo va pintá la capella de la Virgen de la Corona.

De cóm Pedro Saputo va pintá la capella de la Virgen de la Corona.

O u hay ensomiat o u hay vist; yo crec que es lo segón. ¡Y en quina ocasió y cóm u vach vore! Encara me bull la sang y me se ensén lo coraje de pensáu. ¡Cobart! Allí debía morí, allí debía acabá, que esta va sé la seua intensió o lo seu aturdimén. Pero me va salvá l'ángel antic de Pedro Saputo perque sabíe que passán lo tems había de tindre la inspirassió de escriure la seua vida. Agraíxco la seua protecsió, y cumplixco lo encárrec de la Providensia.  

Tenen los de Almudévar, a la part del poble que mire cap a Saragossa, un santuari y capella de la nostra Siñora de la Corona a un puch o eixecada aon a un atre tems estáe lo castell dels moros

Y com la habíen renovat de la seua dixadesa y ruines van volé tamé pintala, buscán pera la obra un pintó mol afamat de Huesca, Raimundo Artigas, home melancólic, estreñit de genio, coló de fel, sec de carn, llarc de coll y cla de barbes; éste va demaná tressentes libres jaqueses per lo seu traball en la condissió que ell ficaríe los colós y l'aigua llimpia.

un pintó mol afamat de Huesca, Raimundo Artigas, home melancólic, estreñit de genio, coló de fel, sec de carn, llarc de coll y cla de barbes

U va sabé lo chiquet Pedro Saputo y se va alegrá mol perque volíe sabé de pintura, faltanli entre atres coses vore la compossisió y mescla dels colós, ya que al dibuix habíe arribat al extrem de primor y fassilidat. Va aná al mestre Artigas y li va di que lo prenguere com aprendís y criat; y la primera vegada no va volé. Pedro va rogá, suplicá, y veénlo sempre du li va di una mica enfadat pero templadamén:

- Miréu, pos, siñó mestre Artigas, que vullguéu o no vullgáu yo hay de sé lo vostre discípul; y si no, lo vostre mestre. 

Lo va mirá entonses lo mestre Artigas, va menejá lo cap y va contestá: 

- Yo tos admitixgo, chiquet Pedro, perque me es impossible fé un atra cosa obliganme una forsa secreta que no sé lo que es; pero entén que sirás lo meu discípul mentres sápigues menos que yo y may lo meu mestre encara que arribos a pintá milló que Miguel Ángel, perque per an aixó han de passá mols añs y yo soc ya vell, que ting sixanta y nou añs, y an ixa hora que me buscon al món. 

Y tots se van admirá de que lo mestre Artigas li haguere contestat tan blanamen, perque ere de condissió mol aspra, de voluntat absoluta y de opinió forta y asserada.

Van escomensá, pos, a pintá; y lo primé que lo mestre li va enseñá va sé a moldre los colós; y Pedro li preguntáe moltes vegades cóm se mesclaben y quina diferensia ñabíe dels que portáen oli als que no ne dúen, en atres coses del art. Lo mestre Artigas se importunabe, pero unes vegades de bona gana, y atres de mala, satisfée al discípul; y alguna tamé se quedabe mut o li allargáe una clatellada per resposta. Pero ell no se aburríe ni arredráe, sino que cada día procuráe servil en mes afissió y tornáe a les preguntes.

Habíen demanat los del consell al mestre Artigas que primé pintare parres y muixons y después lo que vullguere; y va pintá a la faixa del altá a la má dreta un abre en una parra y mols muixons an ella picán los raíms; y a la punta de un sarmén que fée eixí per un costat va pintá un corv. Li va di entonses Pedro: 

- Siñó mestre Artigas, si me done llissensia li diré una cosa que observo an esta pintura. La hi va doná, y va di:

Lo corv. Edgar Allan Poe.

- Astí hau pintat un corv a la parra, y los corvs mes van als muladás que a les viñes. Una garsa quedaríe milló. Se va assombrá lo mestre Artigas per l'atrevimén del discípul, y li va maná que callare y no sen ixquere de moldre los colós. Va passá un rato, y un atra vegada va di Pedro Saputo:

- Pos encara si me donáreu llissensia diría un atra cosa, siñó, mestre meu. 

- No te la dono, va contestá éste mol alsada la veu. 

- Es una cosa sense importansia, va replicá lo sagal: volía di a vostra mersé que lo corv té que pesá tan com una gallina o poc menos; y de raó hauríe de fé inclinás eixe sarmén solt, y la vostra mersé lo ha pintat tan tiesso com si fore de asser o lo corv estiguere fofo. Al sentí aixó va sé tan gran la rabia del mestre Artigas, que no podén atiná en les paraules va acudí al cacharro dels colós que teníe entre les mans y la hi va aviá en molta furia, chafanse en trossets contra enterra perque lo chiquet va esquivá lo tiro, y va di:

- No vull pintá mes, perque eres un llauradó, un descarat, un insolén, un perillán, un grandíssim bellaco. Y va cridá al poble, y ajuntanlos a la plassa los va di, que mentres tingueren al poble al atrevit de Pedro Saputo, no pintaríe la capella. Entonses Pedro Saputo va demaná llissensia pera parlá y va contá lo que habíe passat en lo seu mestre; y li van doná la raó y lo van aprobá, y no van volé que sen aniguere del poble.

- Pos men aniré yo, va contestá mol emborrascat lo mestre Artigas. 

- Anéu en hora bona, van cridá tots; pero que no se pinto la capella. Y Pedro Saputo eixecán la veu desde una pedra va di al poble: 

- Si lo mestre Artigas sen va y vatres voléu yo pintaré la capella. 

- ¡Que la pinto, que la pinto!, va cridá lo gentío. Y lo justissia y lo consell en los prohomens del poble van encarregá la pintura a Pedro Saputo. Ell entonses mol contén va di:

- Ara miréu, poble de Almudévar; yo pintaré la capella de la nostra Siñora de la Corona, pero me hau de doná lo mateix que li donáeu al mestre Artigas. Y lay van prometre. Los va preguntá qué volíen que pintare, y no sabíen qué dili. Y va torná a preguntáls: 

- ¿Voléu que pinta lo que veéu o lo que no veéu? 

Y van contestá tots: 

- Lo que no veém. 

- Pos yo, va di ell, u pintaré, y tos ha de agradá.

Inmediatamen sen va aná cap a la capella y va borrá lo que habíe pintat lo mestre Artigas, que ere poca cosa. Tres mesos va está pintán, y va acabá l' obra y va di al poble a la plassa: 

- La pintura está acabada. Ara vull que la ermita estigue vuit díes uberta pera que vaiguen a vórela tots los del poble, grans y minuts, sabuts y ignorans, y que si algú trobe defectes a la pintura me los digue pera enmendáls. Y van aná tots a vórela y ningú va trobá cap falta, sino al contrari, lo alabáen mol y díen: 

- ¿Cóm sap fé aixó lo fill de la pupila, que es un chiquet y ningú la hi ha amostrat? Pero li van di que no enteníen les escenes que habíe pintat ni la intensió de ixos cuadros. Y ell los va di: 

- Escolteume, fills de Almudévar: yo tos vach preguntá si había de pintá lo que veéu o lo que no veéu, y me vau contestá que pintara lo que no veéu. Pos be: segons ixa paraula, yo tos hay pintat a un lienzo dos cuadros; la un es un olivá, y l’atre una viña, que són coses que pera vore teniu que aná a Huesca y al Semontano; pero lo que es al vostre lloc no les veéu per dixats y dropos

Al atre lienzo ñan dos cuadros mes; la un es una dona de casa seua mol asseada y cuidada, mol atenta, modesta y aplicada a la seua faena y a la inteligensia de les coses del gobern doméstic, la volten dos chiquets y una chiqueta, fills seus mol grassiosos, llimpios, asseats, ben vestits y criats; que tamé es cosa que no veéu al vostre poble. Al atre ña una sogra y una nora minchán les dos a un plat mol concordes, amigues y ben animades entre elles: cosa que tampoc veéu a la aldea. Per lo voltán y per l'aire ñan bosques, fieres y muixons, nugols, y atres coses segons me s'anáen ocurrín, importabe poc que foren estes o datres. Y a dal a la bóveda o sel de la capella hay pintat a María Santíssima en les mans tancades perque no ña an este poble qui les óbrigue en orassions devotes y sinseres, y la obligo a obriles pera dixá caure damún de vatres les bendissions de que les porte plenes.

Al sentí esta explicassió se van quedá tots espantats de la sabiduría de les pintures, y van cridá mol rato en gran ardó y jubileu: 

- ¡Es verdat!, ¡es verdat! ¡Viva Pedro Saputo! ¡Viva lo fill de la pupila! ¡Viva la honra de Almudévar! Y lo van agarrá y lo van portá a muscles a casa seua alabanlo y cantán a la seua gloria y lo van presentá a sa mare y li van di que ere la dona mes dichosa del món. Ella lo va ressibí plorán de goch, y va doná a tots les grassies per aquell favor que mostraben a son fill.

miércoles, 17 de julio de 2024

Catálogo manuscritos; N.° 1294; Incipit liber de gestis siculorum sub friderico Rege et suis

N.° 1294 Hoja 2.a col. 2.a: Cristus vivat christus regnat christus imperat. Incipit liber de gestis siculorum sub friderico Rege et suis. Incipit prologus.

Hoja 2.a v.ta, col. 2.a: Explicit prologus. Incipiunt capitula libri primi.

Hoja 3.a 2.a col.: Incipit liber primus. de Sicilia.

Hoja 117 v.ta, 2.a col: Nunia. terra gemit. Rex fridericus obit. ... excripsit.

Hoja 119 v.ta: [Versos latinos de Petrarca].

Hoja 120: [Nota latina].

120 hojas a 2 col.s y 32 líneas. - Vitela 0,250 alto X 0,189 ancho: caja escritura 0,185 X 0,140. - Letra S. XV; escudo de las cuatro barras ocupando el verso de la primera hoja; miniatura muy borrosa, que comprende la 1.a columna de la hoja 2.a (donde está sobre fondo dorado el Padre Eterno en la parte superior, y debajo la Anunciación del Ángel); en la hoja 4.a vuelta una vista de Sicilia; en muchas capitales (en rojo y azul y en las márgenes) hállanse dibujadas a pluma diversas e interesantes escenas; otras capitales en oro y colores; títulos y epígrafes en rojo; calderones alternados de rojo y azul; huecos para muchas capitales, y manillas.

P.ta 

(De la Librería de San Miguel de los Reyes).

El índice es como sigue:

Liber I. De Sicilia.

De oppressionibus illatis siculis sub dominio Regis Karoli et suorum.

De legatis siculorum ad summum pontificem.

De rebellione siculorum contra Regem Karolum.

De apparatu Regis Karoli contra siculos et obsidione messane.

De consilio agitato coram Rege Karolo an melius esset in ferre statim bellum ad menia messanensium an expectare dedicionem eorum.

De solicitudine messanensium in reparandis menibus.

De consilio agitato inter siculos ut quererent defensorem.

De verbo incogniti senis consulentis advocari Regem petrum in dominum. 

De legatis siculorum misis ad Regem petrum.

De particularibus oppressionibus illatis siculis a gallis quas legati referunt regi Petro.

De responsione Regis Petri ad legatos et consilio suorum.

De provisione Regis petri contra consilia suorum et progressu eius in siciliam.

De fama adventus Regis petri et tercia obsidione messane debellata.

De terribili bello contra menia mesanensium et virtute matronarum.

De adventu Regis petri Randatium et topographia Messanensis.

De nunciis regis petri ad regem Karolum et relicta obsidione Messane.

De ingressu Regis Petri Mesanae et galeis Regis Karoli captis in lictoribus Calabrie. 

De victoria quam Jaymus primis admiratus habuit in Cathona et depositione ipsius propter tragressionem mandati Regis.

De Rogerio de lauria profecto in admiratum. (Roger de Lauria, almirante)

De Rogerio de lauria profecto in admiratum

De recessu Regis Karoli de Regio et Raymundo de balso cum provincialibus captis et peremptis in synopoli.

De officialibus Regis Karoli preocupatis et cesis noctis tempore in seminara.

De legatis Regis Karoli arguentibus Regem Petrum de lesa fide.

De responsione Regis Petri ad legatos.

De futuro bello constituto inter regem Petrum, et Regem Karolum apud burdegalum civitatem, et callidis procesibus utriusque.

De navali bello et galeis provincialium captis apud militensem insulam.

De navali bello ante neapolis in quo Karolus princeps filius Karoli regis captus est.

De iterato adventu Regis Karoli contra siciliam.

De obitu Karoli Regis.

De expugnatione insule gerbarum.

Liber II. De passagio Regis francie contra Cataloniam. et miraculo sancti Narcisci e adventu Rogerii de lauria cum classe siculorum in auxilium Catalonie.

De classe Regis francorum e Castro Rose captis bello a Rogerio de lauria. 

[D]e casu Comitis santi pauli.

De obitu Regis francie, et recessu francorum de Catalonia.

[D]e Insula maioricarum redacta sub dominio Regis aragonum.

De obitus Regis Aragonum et testamento eius.

[D]e naufragio siculorum redeuntium per mare leonum.

De coronacione Jacobi Regis de Regno Sicilie.

[D]e adventu Raynaldi de Velino contra siciliam et subita obsidione ipsius in Castro Auguste.

De venali bello ante neapolim et captis in eo pluribus Comitibus.

[D]e de ditione Raynaldi de velyno.

De transitu Regis Jacobi contra calabriam et obsidione Rogerii, de sanguineto apud belvidiri.

[D]e obsidione Cayete et reditu Regis Jacobi post treugas firmatas ibidem.

De liberatione Karoli principis et coronatione ipsius ac dissolutis treugis.

[D]e iteratis treugis et locis barbarorum que Rogerius de lauria depredatus est.

De obitu Alfonsi Regis Aragonu (Aragonum) et coronatione Jacobi regem 

de eodem Regno.

[D]e iteratis treugis et blasco de alagona misso in calabriam.

De victoria quam Rogerius de lauria optinuit de extendardo et pluribus insularum Romanie.

[D]e pace firmata inter Regem francorum Regem francorum Regem Karolum et dominum Karolum de francia. (N. E. Aquí hay algo de lío.)

De friderico qui tunc dicebatur Infans vocato ad Bonifacium summum pontificem pro tractatu pacis.

De discidio quorundam nobilium in sicilia, et legatis siculorum ad Regem Jacobum propter renunciationem sicilie.

[D]e conversione illorum qui discidium fecerant. et provisione coronandi fridericum in Regem sicilie.

De legatione Bonifacii de Calamandrano, et responsione siculorum.

[D]e catalanis et aragonensibus vocatis de sicilia ad Regem Jacobum. et sermone Blasci de Alagona.

Liber III. De coronatione frederici Regis.

De colloquio friderici Regis ad siculos. et responsione illorum.

De pompis Mesanensium in ocairsu friderici Regis propter coronationem eius.

De passagio friderici regem contra calabrian.

De obsidione squellachii et de dictione ipsius.

De obsidione catanzari et de dictione ipsius.

De succursu Rocae Imperialis. et captione policori.

De perturbatione friderici Regis, et Rogerii de lauria.

De reconciliatione Rogerii de lauria et fugata obsidione Rocae imperialis.

De deditione sanci severini et archiepiscopo.

De deditione Rosarii, et aliorum locorum.

De legato Regis Jacobi ad Regem fridericum ut viderent se Invicem.

De consilio agitato super legatione Regis Jacobi.

De reditu friderici Regis in siciliam.

De captione lethye et ydronti.

De conflictu super pontem brundusii.

De reditu Roger de lauria in siciliam et consilio agitato, si erat eundum ad Regem Jacobum.

De licteris Regis Jacobi ad Rogerium de lauria, et virtute petri salvacoxa.

De discordia Regis et Rogerii de lauria.

De Regina Constancia, et yolanda (Violante) filia eius vocatis ad Regem Jacobum conquibus abierunt Joahnes de procida, et Rogerius de lauria.

De nupciis yolande ac felicitate Regine Constancie.

De Rogerio de lauria qui hostis publicus a Friderico Rege nominatus est et castris eius obsidione superatis.

Lib. IV. De bello catanzarii ubi Rogerius de lauria, et plures nobiles galli a Blasco devicti sunt.

De imperatione Rogerii de lauria ad Regem Karolum, et vocatione Regis Jacobi Romanus.

De processu Friderici Regis apud ysclam insulam contra Regem Jacobum et eius reditu. 

De adventu Regis Jacobi contra siciliam et dedicione pactarum Melacii Nucar. Montis fortis et santi petri.

De obsidione syracusae et dedicione buxeme palacioli xurtini, ferule et buckerii.

De rebellione castrorum petre precienasi et capitis orlandi nec non Raymundo de cabrera cum catalanis captis in Gerratana.

De obsidione castri pactarum et succursu Rogerii de lauria.

De navali bello phari in quo Johannes de lauria captus est.

De rebellione Gangii.

De recessu Regis aragonum de sicilia et consiliis hinc inde agitatis ac decollatione Johannis de lauria.

De dedicione gangii petre precie et quorundam castrorum vallis nothi.

De sermone Regis friderici ad siculos.

De navali bello captitis orlandi ubi Rex fridericus cum siculis debellati sunt.

De Ingressu friderici Regis Messanan et provisione defendendi siciliam.

De permutatione captivorum et reditu Regis Aragonum in cataloniam.

Liber V. De obsidione randacii et dedicione castellionis castrorum rocelle et placarum.

De dedicione adernionis et paternionis et pusillanimitate comitis camerarii

De rebellione bizini et bucherii.

De desolatione claramontis et obsidione Cathanie.

De dedicione aydoni et obsidione placee.

De sermone Regis friderici ad Cathanienses et responsione virgilii de scordia.

De rebellione Cathanie.

De rebellione nothi, buxeme, ferule, palacioli et cassari.

De rebellione Ragusie et adventu Gerardi de parma cardinalem in siciliam. 

De bello comisso inter fridericum Regem et phum. principem in quo princeps debellatus et captus est.

De rogerio de lauria misso Neapolim et eius consilio.

De bello gallina in quo captus est comes brehenne et cesisunt plures magni viri de gallis.

De cuscis qui venerunt contra siciliam et Rogerio de lauria redeunte neapolim.


De navali bello apud insulam poncii ubi siculorum clasis devicta est et multi nobiles de siculis capti sunt.

De constancia Johannis de claramonte Palmerii abbatis, peregrini de pactis et aliorum qui in bello poncii capti sunt.

De restitucione castri francaville et perdicione asari.

De rebellione Rachel Johannis, Tabarum et delie ac meritis perditorum.

De casibus quibus henricus de Incisa ex una parte et Rogerius de lauria ex altera, evaserunt manus hostium et captione Taurominii.

De naufragio ducis apud camerinam et Roger de lauria apud blorum.

De factione Petri de calatagerono et Gualterii de bellante.

Liber VI. De obsidione Messane et processu blasci de alagona.

[D]e succursu Messane per fratrem Rogerium de brundusio.

[D]e morte Blasci de alagona.

De succursu Messane per Regem fridericum.

De iterato succurssu e pietate Regis friderici erga Messanenses.

De visione et treugis habitis inter fridericum Regem et Robertum ducem apud Siracusas.

De sermone ducis et cathanienses et progressu eius neapolim et de dicione aydoni et ragusie.

De passagio Karoli fratris Regem francorum contra siciliam.

De rebellione Thermarum et conflictu ad portas Corilioni.

De eversione Castri ad mare de gulfo et obsidione terre sacre.

De pace quam Karolus frater Regis francorum composuit inter Regem friderici et ducem.

De classe Karoli fratris Regis francie et Roberti ducis redeunte cathaniam et reliquis yolande.

De processu friderici Regis leontinum et liberatione principis tarentini et aliorum captivorum.

De ingressu friderici Regis cathaniam resignatione terrarum, liberatione captivorum et processu Karoli et Roberti ducis Messanam.

De convivio Karoli fratris Regem francorum ad messanenses.

De sermone Karoli ad convivas et responsione nicoli de palicio. 

De sermone Karoli ad ducem et recessu eorum de sicilia.

De aceptatione pacis per Karolum Regem et alyonara sponsa missa in siciliam.

De reformatione capitulorum pacis et confirmatione per dominum Bonifacium summum pontificem.

De receptione alyonore sponse apud Messanam. (Elionor, Leonor.)

De conductu sponse ad ecclesiam et tradicione eius.

De transitu fratris Rogerii de brundusio in Romaniam.

De captione et carcere ferrandi filii Regis Maioricarum et Raymundi Montanerii. (Ramón Montaner o Muntaner.)

Liber. VII. De soluta pace inter fridericum et Robertum Reges et invasione Calabrie.

De accessu friderici Regis pisas et obitu henrici Imperatoris.

De reditu friderici Regis in siciliam.

De adventu Roberti Regis contra siciliam et responso spiritus.

De obsidione drepani. (Trapani)

De obsidione drepani. (Trapani)

De processu classis friderici Regis contra classem Roberti Regis et recessu eiusdem Roberti Regis de sicilia.

De expugnacione castri ad mare de gulfo.

De adventu thome de marchiano contra siciliam et bello ad menia marsalie.

De discursu Thoma de marchiano per siciliam et eius reditu.

De legatis summi pontificis ad fridericum Regem et eorum peticione.

De assignatione civitatis Regii aliorumque castrorum facta legatis summi pontificis.

De legatis friderici Regis ad summum Pontificem.

De genealogia friderici Regis per maternam lineam quam narrat franciscus de vintimilio comes iubente summo pontifice.

De responssione summi pontificis ad genealogiam et replicatione francisci comitis.

De discidio Januencium per quod pars guelforum introduxit Robertum Regem in dominum et pars gibellinorum univit se friderico Regi. (N. E. Güelfos y gibelinos, Januencium : Ianuensium, de Génova, genovés, genoveses.)

De coronatione Petri Regis et matrimonio cum elysabeth filia ducis de bavaria. (N. E. Isabel, Elisabeth, Duque de Bavaria, Bayern.)

De adventu Karoli ducis calabrie contra siciliam et obsidione panormi

(N. E. Palermo)

De relicta obsidione panormi et circuitu Karoli ducis per sicilliam.

De adventu comitis nobelli contra siciliam.

De adventu comitis coriolani contra siciliam.

De adventu barba uayra contra siciliam. 

Liber VIII. De progressu Petri Regis ad ludovicum Imperatorem.

De incendio Montisethne. (Monte Etna, volcán)

De rebellione et recuperatione Castri ad mare de Panormi.

De clandestina invasione butere.

De obitu Johannis summi pontificis et creatione benedicti atque legatis friderici Regis ad eundem benedictum.

De adventu Johannis de claromontis comitis contra siciliam. 

De perdicione insule Gerbarum.

De morte friderici Regis.

De vita et conversacione friderici Regis.

De Epistola henrici heremite ad Robertum Regem.