17. Requiem, s. m., lat. requiem, requiem.
champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
jueves, 5 de febrero de 2026
Quetz - Requiem
17. Requiem, s. m., lat. requiem, requiem.
miércoles, 28 de enero de 2026
Pustula, Pustella, Postella - Puteiar, Putaneiar
Pustula, Pustella, Postella, s. f., lat. pustula, pustule, abcès, petite gale, bouton.
So pustulas fetidas, las quals so feytas de materias... corruptas.
(chap. Són pústules fétides, les cuals están fetes de materies... corruptes o corrompudes. Lo catalá, inclús después de Pompeyo Fabra, fee aná lo plural o plurals en AS, bonas Pasquas, las casas, Casasnovas, etc, etc.
Lo ingeniero químic y lingüístic Pompeyo va voldre diferensiás del castellá, pero sol va fé una ristra de cagades y burrades.)
Trad. d'Albucasis, fol. 12.
Sont pustules fétides, lesquelles sont faites de matières... corrompues.
Pustella en son huelh.
Bertrand de Born: Ges de far.
Pustule dans son oeil.
Haia en son oill postella.
Folquet de Romans: Auzels no.
Qu'il ait dans son oeil pustule.
CAT. ESP. (pústula) PORT. Pustula. IT. Pustula, postola. (chap. pústula, pústules.)
2. Pustulacio, s. f., lat. pustulatio, pustulation, état de ce qui est pustuleux.
Per ulceracio del paladar et pustulacio.
(chap. Per ulserassió del paladar o paladá y pustulassió.)
Eluc. de las propr., fol. 85.
Par ulcération du palais et pustulation.
(chap. pustulassió, pustulassions.)
3. Postulos, adj., lat. pustulosus, pustuleux, couvert de pustules.
Lors cambas so postulozas. Eluc. de las propr., fol. 99.
(chap. Les seues cames són pustuloses; pustolós, pustulosos, pustulosa, pustuloses; ple de pústules; algo paregut a leprós, leprosos, leprosa, leproses, ple de pústules de la lepra; de la peste: apestat, apestats, apestada, apestades. Si es peste, pudó, corrompina: apestós, apestosos, apestosa, apestoses; v. apestá, putí.)
Leurs jambes sont pustuleuses.
Puta, s. f., fille, putain.
Primitivement ce mot était pris en bonne acception.
Goldoni a composé une comédie dont le titre est: la Puta honorata, la Fille honnête.
Dans une traduction en patois bolonais, on a rendu virginella du Tasse par:
A savia putta. Ch. V, st. 71.
Una putta d' vint ann o poch d' piu. Ch. II, st. 14.
La vergogna da putta. Ch. II, st. 17.
![]() |
Les Portugais ont employé ce mot dans la même acception: Origem e Ortographia de (da) Lingua portuguesa, p. 54.
On trouve aussi en italien le mot putto, fanciullo, employé dans le même sens.
Les troubadours ont toujours employé ce mot en mauvaise part: putain, courtisane, vilaine.
Aissellas putas ardens
Qui son d' autrui maritz cossens.
Marcabrus: Pus mos.
Ces putains ardentes qui sont de maris d'autrui consentantes.
En puta qui si fia
Es hom traitz.
(chap. Qui se fíe de una puta, es traissionat.)
Marcabrus: Soudadier.
En putain qui se fie est homme trahi.
Adj. Qui te femna puta, coma qui ten serpen. Trad. de Bède, fol. 40.
(chap. Qui té dona puta, com si té una serp.)
Qui tient femme putain, comme qui tient serpent.
Sarrazis los asalho, la puta gen malvada.
Roman de Fierabras, v. 2745.
Les Sarrasins les assaillent, la vilaine gent mauvaise.
ANC. FR. Des Sarrasins qui tiennent putes lois.
Roman d'Ogier le Danois. Notes sur Véland, p. 83.
Toutes estes, serés ou futes
De fait ou de volenté putes.
Roman de la Rose, v. 9194.
On dit cest proverbe:
De pute rachine, pute hierbe.
(chap. De puta arraíl, puta herba.)
Roman de Cléomades. Carpentier, t. III, col. 448.
CAT. ESP. PORT. Puta. IT. Putta. (chap. Puta, putes; putarranca, putarranques; v. putejá. Vore la dansa de la dona a La Venteta, La Vall - Calaseit.)
2. Putana, s. f., putain, prostituée.
Jazon ab putanas tro 'l solelh es levatz.
P. Cardinal: Un estribot.
Couchent avec prostituées jusqu'à ce que le soleil est levé.
T. de Hugues et de Reculaire: Cometre us.
ANC. CAT. Putana. IT. Puttana.
3. Putanela, s. f. dim., petite putain, petite prostituée.
Vay, dis el, putanela, laycha m' estar en patz.
(chap. Vesten, va di ell, puteta, díxam está en pas.)
Roman de Fierabras, v. 4908.
Va, dit-il, petite putain, laisse-moi être en paix.
4. Putan, s. m., putassier, libertin.
Mout se fez grazir als arlotz et als putans. V. de Guillaume Figueiras.
Moult il se fit agréer par les goujats et par les putassiers.
5. Putanier, Putaner, adj., putassier, libertin.
Ai! fals clergue, messongier, traidor,
Perjur, lairo, putanier, descrezen.
B. Carbonel: Per espassar.
Ah! faux clergé, menteur, traître, parjure, voleur, putassier, mécréant.
Enchantaire o putaners.
Traité de la Pénitence en provençal, fol. 59.
Enchanteur ou putassier.
ESP. Putanero. PORT. Putanheiro. IT. Puttaniere. (chap. Putero, puteros; libertino, libertinos o libertins.)
6. Putage, s. m., prostitution.
Sibilia per cert a consentit putage. V. de S. Honorat.
Sibilie pour sûr a consenti prostitution.
ANC. FR. Qui sacrement de mariage
Tornent à honte et à putage.
Nouv. rec. de fables et cont. anc., t. 1, p. 122.
Et miz par povreté mainte fame et putage.
Roman de Rou, v. 1873.
7. Putaria, s. f., putanisme, prostitution.
Malvestat e putaria
No 'l laisson tener dreita via.
Un troubadour anonyme: Seinor vos que.
Méchanceté et putanisme ne lui laissent tenir droite voie.
ANC. FR. Onc, foi que doi sainte Marie,
Ne fis de mon cors puterie.
Roman du Renart, t. II, p. 7.
D'yvrognerie,
De puterie,
Scandale et bruict.
Blason des faulces Amours, p. 227.
ESP. Putería (prostitución, puterío). PORT. Putaria. (chap. Puterío, prostitussió.)
8. Putia, s. f., putanisme, prostitution.
Greu er amor ses putia
Tro qu' el mon sia fenitz.
B. Martin: Companho.
Difficilement amour sans prostitution sera changeant, jusqu'à ce que le monde soit fini.
La putia l' es apres.
Marcabrus: Lanquan.
Le putanisme lui est après.
9. Puteiar, Putaneiar, v., se prostituer, paillarder, forniquer.
O mentir o putaneiar. Brev. d'amor, fol. 62.
Ou mentir ou paillarder.
Fig. Domneis ar puteia.
Marcabrus: Pus la fuelha.
Courtoisie maintenant se prostitue.
ANC. FR. Et tout briser,
Rompre, casser
Et putasser.
Blason des faulces Amours, p. 286.
ESP. Putear, putañear. PORT. Putear. IT. Putaneggiare.
(chap. Putejá : fé putades; putanejá, prostituís, fornicá, follá. Yo putejo, puteges, putege, putegem o putejam, putegéu o putejáu, putegen; putejat, putejats, putejada, putejades; yo putejaré; yo putejaría; si yo putejara als putos catalanistes. Putechá a Vallchunquera, La Fresneda : putechat, putechats, putechada, putechades.)
miércoles, 21 de enero de 2026
Pudit - Pulegi
Pudit, s. m., pudit, sorte d'arbuste.
La grana
D' un arbre que a nom
puditz.
Deudes
de Prades, Auz. cass.
La graine d'un arbre qui a nom pudit.
ANC.
CAT. Pudich.
Pueg, Poig, Puoi, s. m., lat. podium, puy, montagne, mont, coteau, sommet, hauteur.
La
remazuda
Del pueg que brugi VII ans,
D' on issic mas la
sorritz.
Guillaume de Saint-Didier: Malvaiza m' es.
Le résultat
de la montagne qui mugit sept ans, d'où il ne sortit que la souris.
(“Parturient montes, nascetur ridiculus mus”, Horacio.)
Abans
que il blanc puoi sion vert.
(chap. Abans (antes) de que los
blancs puchs siguen (estiguen) verts.)
P. d'Auvergne: Abans.
Avant
que les blancs coteaux soient verts.
Fig. El pueg de
perfectio.
(chap. Lo chapurriau ya está arribán al puch de la
perfecsió.)
V.
et Vert., fol. 63.
Au sommet de perfection.
Loc.
fig. Ieu tenc lo pueg e lays la plana.
Perdigon: Aissi cum.
Je
tiens le coteau et laisse la plaine.
Per plan e per poig e per
ser.
T. de Folquet et de Porcier: Porcier.
Par plaine et par
mont et par colline.
ANC. FR. Passe les vaus et les puis et les
monts.
Roman de Garin le Loherain, t. 1, p. 24.
Rollans
regarde ens puit et ens valées.
Roman de Roncevaux. Ducange, t.
V, col. 595.
Le pui descend tout embronchiez.
Le pui devale
contreval.
Roman de Florimond. Ducange, t. V, col. 595.
CAT.
Putx (Valencià: puig, les normes de El Puig) IT. Poggio.
(ESP. Aragonés:
pueyo, pueyos; podium, podiums.)
(chap. Puch, puchs. Marca famosa de motos, y famós tamé lo puch de Valderrobres, aon Puyo entrene.) (Puigdemont)
2. Puiol, s. m., hauteur, élévation.
Les puiols del mont Liba.
Eluc.
de las propr., fol. 159.
Les hauteurs du mont Liban.
(N. E.
Pujol, Podiolo, apellido famoso en Cataluña por el enano mafioso y racista que fue molt honorable president de la Generalitat. Los
Pujols.)
3. Puiansa, s. f., ascendance.
Puians, puiansa.
Leys
d'amors, fol. 70.
Montant, ascendance.
(ESP. Pujanza; ascenso)
4. Puiamen, Poiament, s. m., ascendance, hauteur.
En los autres elevatios et puiamens.
Leys
d'amors, fol. 9.
Dans les autres élévations et hauteurs.
Fig.
Malautia... es el siu gran poiament.
Eluc. de las propr., fol.
74.
La maladie... est à la sienne grande hauteur.
(chap.
Pujamén, pujamens : pujada, pujades : aumén, aumens)
5. Pueiar, Poiar, Puiar, v., monter, élever.
Sus
li puoia sobr' el dos.
Guillaume de Berguedan: Un sirventes.
Sus
il lui monte sur le dos.
K. dix a Thomas: Pugatz sobre I cavalh.
Philomena.
(chap. Carlos li va di a Tomás: puja (pugéu) damún
de un caball : monta, montéu en sentit mes respetuós, de
vosté.)
Charles dit à Thomas: Montez sur un cheval.
Fig.
Quan cug poiar, l' ome ave a deissendre.
Pons de la Garde: Sitot
non.
Quand il croit monter, l'homme vient à descendre.
Quar
fon pros e francx e debonaire,
Puget son pretz tan quan poiar
podia.
Perdigon: Aissi cum.
Parce qu'il fut preux et franc et
débonnaire, son mérite monta autant que monter il pouvait.
Loc.
Poiar en dignitat.
V.
et Vert., fol. 8.
Monter en dignité.
Substantiv. Tals es en gran poiar
Cui
la roda, en breu virar,
Fai son poiar e descendre.
Giraud
de Borneil: Honratz es.
Tel est en grand élever à qui la roue,
en rapide tourner, fait son élever en descendre.
Part. prés.
Puians, puiansa.
Leys
d'amors, fol. 70.
Montant, ascendance.
Part. pas. fig. Son
poiat en qualque dignitat.
V. et Vert., fol. 10.
Sont élevés
en quelque dignité.
L'
emperairitz cui jovens
A pueiat els aussors gratz.
Folquet
de Marseille: Us volers.
L'impératrice en qui mérite a monté
aux plus hauts degrés.
ANC. FR. Contre mont puie le degré.
Fables
et cont. anc., t. III, p. 343.
Amont l'arbre prent à puier.
Roman
du Renart, t. III, p. 187.
E si fet bon puier sur mer.
Nouv.
rec. de fables et cont. anc., t. 1, p. 376.
Por li è por son los
amont Saine puièrent.
Roman de Rou, v. 4915.
CAT. ANC. ESP.
Pujar. PORT. Pojar. IT. Poggiare. (chap. Pujá: pujo, puges, puge,
pugem o pujam, pugéu o pujáu, pugen; pujat, pujats, pujada,
pujades; yo pujaría; yo pujaré; si yo pujara al puch. A Vallchunquera, La Fresneda: puchá.
ESP. Subir,
pujar en una puja.)
6. Empuiar, v., monter, s'élever.
Quan enpugiei sus el bar merlat.
G.
Rainols: Auzir cugei.
Quand je montai sus en le rempart fortifié.
7.
Sobrepoiar, Sobrepuiar, v., surmonter, dominer, surélever.
Tant
sobrepoia 'l dans
Que mos cors non pot pensar.
Folquet
de Marseille: Si cum.
Tant le dommage domine que mon coeur ne
peut penser.
Es
fols qui be no 'l merma,
Quan lo vetz sobrepuiar.
Bertrand
de Born: Mout mi plai.
Est fou qui bien ne l'abaisse, quand il le
voit surmonter.
Part.
pas. Tant es sobrepoiatz
Vostre pretz.
Pons
de Capdueil: Ja non.
Tant est surélevé votre mérite.
CAT.
ESP. Sobrepujar. PORT. Sobrepujar, sobrepojar.
(chap. Sobrepujá,
dominá, destacá, sobreixí, pujá mol amún, o massa.)
Puericia,
Pueritia, Puerissia, s. f., lat. pueritia, âge puéril, puérilité,
bas âge.
Infancia, puericia.
Cartulaire
de Montpellier, fol. 174.
Enfance, âge puéril.
Si la
gelbozitat accideys de puerissia.
Trad. d'Albucasis, fol. 68.
Si
la gibbosité vient de bas âge.
Lo rey Loys en sa pueritia.
Cat.
dels apost. de Roma, fol. 181.
Le roi Louis en son bas âge.
CAT. ESP. PORT. Puericia. IT. Puerizia. (chap. Puerissia, edat pueril, cuan se es chiquet, sagalet, chiquets, sagalets, chiqueta, sagaleta, chiquetes, sagaletes; cuan se dixe la mamella, lo mamá. Los de la Ascuma encara no han dixat la mamella, encara mamen, los mol mamons y mamones.)
2.
Pueril, adj., lat. puerilis, puéril.
Puericia, o etat pueril...
en la qual intra quascu... quan laissa la popa.
Eluc.
de las propr., fol. 69.
Puérilité, ou âge puéril... dans
lequel entre chacun... quand il laisse la mamelle.
- Par extens. Ce qui est de peu d'importance.
Pecatz et faytz puerils.
Eluc.
de las propr., fol. 66.
Péchés et faits puérils.
CAT. ESP.
PORT. Pueril. IT. Puerile. (chap. pueril, puerils.)
Pulegi,
s. m., lat. pulegium, pouliot, sorte de plante.
Pulegi, es herba mot aromatica.
(chap. Lo puliol es una herba mol aromática.)
Eluc.
de las propr., fol. 219.
Pouliot, c'est herbe moult aromatique.
IT. Puleggio. (chap. Puliol, a Beseit se fa bastán té
de puliol. ESP. Poleo - menta.)
viernes, 21 de marzo de 2025
pueblos del Bajo Aragón, Alberto Gargallo Vidiella
PUEBLOS DEL BAJO ARAGÓN, papel, ALBERTO GARGALLO VIDIELLA
historia primitiva, Alberto Gargallo Vidiella, poblados, Mazaleón, Calaceite, Cretas, Valderrobres, Beceite, Fuentespalda, Peñarroya de Tastavins, Monroyo, La Fresneda
(comarca del Matarraña, Matarranya, Matarramam) / se encuentra incluso Matarratas
lunes, 9 de septiembre de 2024
Pel, Pelh, Peil - Pelugar, Pelucar
Pel, Pelh, Peil, s. m., lat. pilus, poil, cheveux, bourre.
Om per veltatz n' a pas lo pel chanut. Poëme sur Boèce.
Homme par vieillesse n' a pas le poil blanc.
Creisso li pel el cors d' ome per vestir s' anta. Liv. de Sydrac, fol. 94.
Les poils croissent au corps d'homme pour vêtir sa honte.
Ab capa griseta ses pelh.
Guillaume d'Autpoul: L'autr' ier.
Avec cape de grisette sans poil.
Mos pels malastrucx mi tolrai.
Rambaud d'Orange: Er no sui.
Mes cheveux malheureux je m' ôterai.
Prov. C om veia 'l pel en l' autrui oill,
Et, el seu, non conois la trau.
P. Vidal: Ges per lo.
Que l'homme voie le poil dans l'oeil d'autrui, et, dans le sien, il ne connaît pas la poutre.
CAT. Pel. ESP. PORT. IT. Pelo. (chap. Pel, pels; pial, pials a Valjunquera.)
2. Pelos, adj., lat. pilosus, poilu, velu, fourré.
Mon fraire es pelos e plen de pels. Hist. de la Bible en prov., fol. 7.
Mon frère est velu et plein de poils.
Era gros... e pelos.
Sa coa grossa, redonda e pelosa.
(chap. Sa coa grossa, redona y peluda.)
Carya Magalon, p. 2.
Il était gros... et velu.
Sa queue grosse, ronde et poilue.
E 'l cogola sia, en ivern, peloza. Regla de S. Benezeg, fol. 63.
(chap. Y la cogulla sigue, al ivern, peluda o velluda.)
Et que le capuchon, en hiver, soit fourré.
CAT. Pelos. ESP. IT. Peloso. (chap. Vore Pelut, al pun 4.)
- Subst. Satyre, demi-dieu des païens.
Pelozes so animans estranhs, a semblansa d'home, autrament ditz satiris. Eluc. de las propr., fol. 256.
Les poilus sont animaux étranges, à ressemblance d'homme, autrement dits satyres.
3. Pilozitat, s. f., pilosité, qualité de ce qui est poilu.
Ampleza del pieytz et pilozitat. Eluc. de las propr., fol. 53.
Ampleur de la poitrine et pilosité.
4. Pellut, Pelut, adj., poilu, velu.
Cum comensan esser pellutz. Trad. d'Albucasis, fol. 27.
Comme ils commencent à être velus.
Es fort laitz et pelutz.
A. Daniel: Pois En Raimon.
Est fort laid et velu.
CAT. Pelud. ESP. PORT. Peludo. (chap. Pelut, peluts, peluda, peludes.)
5. Pepelut, adj., pâtu.
Columba... on may es penada, may fructifica, cum vezem de las pepeludas. Eluc. de las propr., fol. 143.
La colombe... où plus elle est pennée, plus elle fructifie, comme nous voyons des pâtues.
6. Pelagge, s. m., pelage.
Simia... ha convensa... am lop en pelagge. Eluc. de las propr., fol. 258.
Le singe... a convenance... avec loup en pelage.
ESP. Pelage (pelaje). (chap. Pelache, pelaches : pell, pells.)
7. Pelio, s. m., paupière, cils.
Lo sex a e van bels pelios.
El ris e el joguet de sa bocha e en sos pelios.
Fornicatios de femna es en l' eslevament de sos oils e de sos pelios.
Trad. de Bède, fol. 43 et 40.
L'aveugle a en vain belles paupières.
Au ris et au jeu de sa bouche et en ses paupières.
La fornication de femme est dans l' exhaussement de ses yeux et de ses cils.
(chap. Pels de la sella, de les selles.)
8. Pelar, v., lat. pilare, peler, ôter le poil.
Fig. proverbial. Ans vuoill pelar mon prat c' autre lo m tonda.
Giraud de Borneil: Conseill vos.
Je veux peler mon pré avant qu'autre me le tonde.
- Par extens. Plumer, ôter la plume.
L' auzellador
Qu' apella e trai, ab dousor,
L' auzel, tro que l' a en sa tela,
Pueis l' auci e 'l destrui e 'l pela.
Un Troubadour anonyme: Seinor vos que.
L' oiseleur qui appelle et attire, avec douceur, l'oiseau jusqu'à ce qu'il l'a dans sa toile, puis il le tue et le détruit et le plume.
Pluma e pluma faretz pelar
De sus lo cap, ses escorgar.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Plume à plume vous ferez plumer sur la tête, sans écorcher.
Part. pas. Enueia m rauba pelada,
Pus la San Miguels es passada.
Le moine de Montaudon: Be m'enueia.
M'ennuie robe pelée, après que la Saint-Michel est passée.
Las testas, que avez peladas,
Aurez demantenen talhadas.
(chap. Les testes, que teniu pelades, tindréu enseguida tallades.
Los caps, que teniu pelats, tindréu enseguida tallats.)
V. de S. Honorat.
Les têtes, que vous avez pelées, vous aurez incontinent tranchées.
CAT. ESP. PORT. Pelar. IT. Pelare.
(chap. Pelá, de pel, pell, ploma: pelo, peles, pele, pelem o pelam, peléu o peláu, pelen; pelat, pelats, pelada, pelades.)
![]() |
9. Depilacio, s. f., dépilation, chute du poil.
Calviera, la qual depilacio sol venir per granda suptileza de pel.
Eluc. de las propr., fol. 66.
Calvitie, laquelle dépilation a coutume de venir par grande finesse de poil.
10. Depilatiu, adj., dépilatif.
Siccitat... es depilativa. Eluc. de las propr., fol. 26.
(chap. La sequera o sequía... es depilativa : u pele tot.)
Siccité... est dépilative.
(chap. Depilatiu, depilatius, depilativa, depilatives.)
11. Depilar, v., dépiler, dégarnir de poil.
Part. pas. Cara plumbenca, cilhs depilatz. Eluc. de las propr.., fol. 100. Face plombée, cils dépilés.
(ESP. Depilar. Chap. Depilá, depilás: yo me depilo, depiles, depile, depilem o depilam, depiléu o depiláu, depilen; depilat, depilats, depilada, depilades.)
Peleg, Pelec, s. f., lat. pelagus, mer, gouffre.
Los porton de la terra laynz en la peleg. V. de S. Honorat.
Les portent de la terre léans en la mer.
Cal causa es mayo crebada? - Nau en pelec.
Declaramens de moutas demandas.
Quelle chose est maison crevée? - Navire en mer.
ANC. CAT. Pelech. ESP. Piélago. PORT. IT. Pelago.
(chap. Piélago : profundidat del mar u océano.)
3. Peleagre, s. m., mer.
Hom peris en peleagre.
(chap. Se mor al mar.)
A. Daniel: En breu briza.
On périt en mer.
Pelegrin, Pellegrin, Pelegri, Pellegri, Pelleri, Peleri, s. m., lat.
peregrinus, voyageur, étranger, pélerin.
Am que passava l' aigua del Var als pellegrins. V. de S. Honorat.
Avec quoi il passait l'eau du Var aux pélerins.
Ieu vauc m' en lay a selui
On merce claman pelegri.
Le Comte de Poitiers: Pus de chantar.
Je m'en vais là à celui où merci crient pélerins.
Salvaire Crist, donatz forsa, vigor
E bon cosselh als vostres pellegris.
G. Figueiras: Totz hom qui.
Christ sauveur, donnez force, vigueur et bon conseil à vos pélerins.
Si qu' en sia conquis
Lo sans luecs e la via
Faita als peleris,
Que nos tolc Saladis.
G. Faidit: Era nos sia.
En sorte qu'en soit conquis le saint lieu et la voie faite pour les pélerins, que nous enleva Saladin.
Abraam que receup los angels a semblansa de pelleris.
V. et Vert., fol. 79.
Abraham qui reçut les anges en manière de voyageurs.
Fig. Car en aquest mont nos sen tuit pelegrin. La nobla Leyczon.
Car en ce monde nous sommes tous voyageurs.
CAT. Pelegri, peregri. ESP. PORT. Peregrino. IT. Pellegrino.
(chap. Peregrí, pelegrí, peregrins, pelegrins, peregrina, pelegrina, peregrines, pelegrines. A Valderrobres y a La Fresneda ñan alguns de mote Pelegrí, apellit Fontanet.)
- En terme de fauconnerie. Une des espèces de faucons.
(chap. Falcó pelegrí o peregrí; se li diu aixina perque no se trobe lo seu niu.)
Lo segons es lo pelegris...,
E per so a nom pelegri
Car hom non troba lo sieu ni.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Le second (lignage) est le pélerin..., et pour cela it a nom pélerin qu'on ne trouve pas le sien nid.
2. Peregrinacio, Pelegrinatio, s. f., lat. peregrinatio, pérégrination, voyage, pélerinage.
Si cum es longa peregrinacios. Trad. du Code de Justinien, fol. 11.
Ainsi comme est une longue pérégrination.
De dejunis et de peregrinacios e de silicis e de disciplinas.
V. et Vert., fol. 74.
De jeûnes et de pélerinages et de cilices et de disciplines.
CAT. Pelegrinació, peregrinació. ESP. (Peregrination) Peregrinación.
PORT. Peregrinação. IT. Pellegrinazione.
(chap. Peregrinassió, pelegrinassió, peregrinassions, pelegrinassions.)
3. Pelegrinatge, Pelerinatge, Pellerinatge, Perelinatge, s. m., pélerinage, voyage.
Ja Dieus no m do,
Roma, del perdo
Ni del pellerinatge
Que fetz d' Avinho.
G. Figueiras: Sirventes vuelh.
Que jamais Dieu ne me donne, Rome, du pardon ni du pélerinage que vous fîtes à Avignon.
Vuelh anar en pelerinatge ab vos a Sant Antoni de Vianes.
V. de Guillaume de Saint-Didier.
Je veux aller en pélerinage avec vous à Saint-Antoine de Viennois.
Venc en Fransa en perelinatge. Cat. dels apost. de Roma, fol. 85.
Vint en France en pélerinage.
ESP. Peregrinaje. IT. Pellegrinaggio. (chap. Peregrinage, peregrinages, pelerinage, pelerinages; peregrinache, peregrinaches; pelerinache, pelerinaches.)
4. Peregrinar, v., lat. peregrinare, pérégriner, voyager, aller en pélerinage.
Part. pres. E 'ls estrangiers peregrinans. Brev. d'amor, fol. 68.
Et les étrangers allant en pélerinage.
Fig. Peregrinans al cel. Eluc. de las propr., fol. 128.
Pérégrinants vers le ciel.
CAT. Pelegrinar, peregrinar. ESP. PORT. Peregrinar. IT. Pellegrinare.
(chap. Peregriná, pelegriná: peregrino, peregrines, peregrine, peregrinem o peregrinam, peregrinéu o peregrináu, peregrinen; peregrinat, peregrinats, peregrinada, peregrinades; pelegrino, pelegrines, pelegrine, pelegrinem o pelegrinam, pelegrinéu o pelegrináu, pelegrinen; pelegrinat, pelegrinats, pelegrinada, pelegrinades.)
Peleia, Peleya, Pelega, Pelieia, s. f., querelle, dispute.
Non puesc deniers traire
De loc on hom m' en deya,
Sinon ab gran peleya.
G. Riquier: Sel que sap.
Je ne puis arracher deniers du lieu où l'on m'en doive, sinon avec grande dispute.
Si m' en sors peleia ni contenz.
Pons de la Garde: Ans ogan.
S'il m'en surgit querelle et contestation.
Agro gran pelega entre els. Philomena.
Eurent grande dispute entre eux.
Mescla e pelieia. V. et Vert., fol. 25.
Débat et querelle.
CAT. ESP. Pelea. PORT. Peleja. (chap. Riña, riñes; combat, combats; pelea, pelees; disputa, disputes; querella, querelles.)
2. Peleiar, Peleyar, v., disputer, quereller.
Fay los mesclar e peleiar. V. et Vert., fol. 25.
Les fait débattre et quereller.
- Débaucher.
Qui peleia femna maridada es encorregutz als senhors, e qui peleia femna piocela deu la pendre a molher. Cout. de Gourdon, de 1244.
Qui débauche femme mariée est poursuivi par les seigneurs, et qui débauche femme pucelle doit la prendre pour femme.
Part. pas. Mot fort si penet, car si fo peleyatz
Am Karle, lo sieu oncle, que tant era onratz.
Roman de Fierabras, v. 746.
Moult fort il se peina, parce qu'il se fut querellé avec Charles, le sien oncle, qui tant était honoré.
CAT. ESP. Pelear. PORT. Pelejar. (chap. Reñí, pelejá o peleá; combatre o combatí; disputá, querellás.)
3. Pelegiu, adj., querelleur, disputeur.
Iros, pelegius, ergulhos. Leys d'amors, fol. 37.
Colère, querelleur, orgueilleux.
(chap. Reñidó, reñidós, reñidora, reñidores; pelejadó, pelejadós, pelejadora, pelejadores; querellós, querellosos, querellosa, querelloses; combatidó, combatidós, combatidora, combatidores.)
Pellica, Pelican, s. m., lat. pelicanus, pélican.
Papagay et pellica.
Pellica...; so doas especias de pellica. Eluc. de las propr., fol. 48.
Perroquet et pélican.
Pélican...; sont (il y a) deux espèces de pélican.
Pelican es us auzel que ama mot sos poletz.
(chap. Lo pelícano es un muixó que vol mol a sons pollets.)
Naturas d'alcus auzels.
Le pélican est un oiseau qui aime moult ses petits.
CAT. ESP. (pelícano) PORT. Pelicano. IT. Pellicano.
(chap. pelícano, pelícanos : pel + cano : pel blanc, pell blanca.
L'atra classe de pelícano es l' albatros, que tamé es blanc; albo, albis, albino, etc.)
Pelugar, Pelucar, v., éplucher, nettoyer.
Be s peluge e s peronga
Tro al vespre que fams lo ponga.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Qu'il s' épluche bien et s' oigne jusqu'au soir que la faim le poigne.
















