Mostrando las entradas para la consulta ferro ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta ferro ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

sábado, 5 de septiembre de 2026

Verm, Verma, Vermet, Vermena, Vermiculacio, Vermen, Vermenos, Avermar - Verrolh, Berrolh

Verm, s. m., lat. vermis, ver.
Si vostr' auzel a el cors verms.
(chap. Si vostre muixó té al cos cucs.)
Deudes de Prades, Auz. cass.
Si votre oiseau a dans le corps des vers.
Si cum verms corrump lo fust. Trad. de Bède, fol. 62.
Ainsi comme ver corrompt le bois.
(chap. Aixina com la quera corrom la fusta; quera : classe de cuc, termita; corrom tamé signifique : rossegue, minge, gaste, desgaste.)
Fig. Hyeu soi verms e non pas homs. V. et Vert., fol. 90.
Je suis ver et non pas homme.
ANC. FR. Jo acertes sui verms. Anc. trad. du Psaut., Ms. n° 1, ps. 21.
Rouille et verm qui luy ronge l'âme.
Amyot, trad. de Plutarque. Morales, t. II, p. 254. 
PORT. Verme. IT. Verme, vermo. (chap. Cuc, cucs; cuquet, cuquets; quera, queres : termita, termites. Cuan algú se fique dolén, sobre tot de la pancha, y sane, se diu : ya ha cagat lo cuc. ESP. Gusano, termita.)

  quera, querat, querada, carcoma, corcó, corcat

2. Verma, s. f., ver.
La verma qu' estrenheretz
E desempre ab un filetz.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Le ver que vous étreindrez et sans retard avec un petit fil.

3. Vermet, s. m. dim., vermisseau.
D' escorpios naysho vermetz. Eluc. de las propr., fol. 259.
De scorpions naissent vermisseaux.

4. Vermena, s. f., vermine.
Negras foro pueis creadas de carn, formitz del femps de buou e d' autras vermenas assatz. Liv. de Sydrac, fol. 28.
Les puces furent ensuite créées de chair, les fourmis de la fiente de boeuf et d'autres vermines assez.

5. Vermiculacio, s. f., lat. vermiculatio, vermoulure.
Aytal humor... es cauza de vermiculacio. Eluc. de las propr., fol. 62.
Pareille humeur... est cause de vermoulure.

6. Vermen, adj., vermineux, de l'espèce des vers, des insectes.
La formitz es plus flairans bestia vermena que sia. Liv. de Sydrac, fol. 77.
La fourmi est la plus flairante bête vermineuse qui soit.
ANC. FR.
Et lors les nettoyer de l'ordure et vermin
Qui gaste leur demeure et les ruine enfin. P. Hegemon, p. 40.

7. Vermenos, adj., lat. verminosus, véreux, vermoulu.
Ayssi com la poma qu' es bela e flairans deforas, e dedins es poirida e vermenosa. Liv. de Sydrac, fol. 86.
(chap. Aixina com la poma que es bella y flairán per fora, y adins está podrida y cucada.)
Ainsi comme la pomme qui est belle et odorante en dehors, et dedans est pourrie et véreuse.
Fig. Cors poirit ab cor vermenos.
(chap. Cos podrit en cor cucat.)
P. Vidal: Cant hom.
Corps pourri avec coeur véreux.
ESP. Vermenoso. PORT. IT. Verminoso. (chap. Cucat, cucats, cucada, cucades : ple de cucs.)

Aquí descanse Fulano, que va aná a vore en un misto si ñabíe gas al depósit, y sí que ne quedabe. RIP (no ton enriguéu o enrigáu)

8. Avermar, v., avoir des vers, engendrer des vers.
Auzel, cant s' averma,
Deu hom socorre per desempre.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Oiseau, quand il engendre des vers, on doit (le) secourir tout aussitôt.

Vern, s. m., aune, sorte d'arbre.
Nég. expl.
No 'ls tem ni no 'ls blan una rusca de vern.
P. Bremon Ricas novas: En la mar.
Je ne les crains ni ne les caresse une écorce d'aune. 
CAT. Vern. (chap. Alisso, alissos. ESP. Aliso, familia Alnus.)

chap. Alisso, alissos. ESP. Aliso, familia Alnus


2. Vernha, s. f., aune, sorte d'arbre.
Freg, aura e buerna
S' atrai e chai e despuelha la vernha.
A. Caille: Aras quan.
Froid, vent et bruine s'attire et tombe et dépouille l'aune.

Vernassal, adj., du lat. vernaculus, bas, vil, bouffon, servile.
Tal es vil e vernassals
Que torna leu cortes e pros.
Nat de Mons: Al bon rey.
Tel est vil et bas qui devient bientôt courtois et preux.
Fig: Un sirventes leugier e vernassal
Vuelh ab vils motz de vil razo bastir.
Durand de Carpentras: Un sirventes.
Un sirvente léger et bouffon je veux avec vils mots de vil motif fabriquer.

Tomás Bosque Peñarroya; Vernassal, adj., du lat. vernaculus, bas, vil, bouffon, servile.

Vernis, Vernitz, s. m., vernis.
Desus fer e acier que relhuzis,
Et azur e vernis que resplandis.
D' acier e de vernitz tal resplandor.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 29 et 27.
Dessus fer et acier qui brille, et azur et vernis qui resplendit.
D'acier et de vernis telle splendeur.
CAT. Barnis. ESP. Barniz. PORT. Verniz. IT. Vernice. (chap. Barnís, barnisos o barnissos; varnís, varnisos o varnissos si tenim en cuenta la paraula antiga en ocsitá, vernis.)

2. Vernissar, v., vernisser, vernir. 
Part. pas. Una urcha... ben vernissada dedins et defora.
(chap. Una engerra (jarra)... ben barnisada o barnissada per dins y per fora.)
Hist. de la Bible en prov., fol. 4.
Une jarre... bien vernie dedans et dehors.
ESP. Barnizar. IT. Vernicare, verniciare. (chap. Barnisá o barnissá : barniso, barnises, barnise, barnisem o barnisam, barniséu o barnisáu, barnisen; barnisat, barnisats, barnisada, barnisades; barnisaré; barnisaría; si yo barnisara la caseta de fusta del freginal de Beseit, del meu amic lo vivet.)

Verquiera, Verchiera, s. f., dot.
Donar volia sa filha...
Am be mot gran verquiera
A un noble donzell.
V. de S. Honorat.
Il voulait donner sa fille... avec bien moult grande dot à un noble damoiseau.
La verchiera de sa sor
Vendet.
(chap. La dote de san germana va vendre.)
Garins d'Apchier: Mos Cominals.
La dot de sa soeur il vendit.
ANC. FR. Payer à l'ancienne comtesse de Valentinois,... à cause de la verchiere, ou dot, dont ladicte comtesse où aultre pourroit faire poursuite.
Titre de 1404. Carpentier, t. III, col. 1136.
(chap. Dote, dotes. ESP. Dote.)

Verrolh, Berrolh, s. m., verrou.
L' huysh e 'l verrolh.
Verrolh o ferrolh o berrolh. 
Leys d'amors, fol. 29 et 68.
La porte et le verrou.
Verrou ou verrou ou verrou.
Voyez Fer.
(chap. De ferro, ferrollat o forrollat, ferrollats o forrollats. ESP. Cerrojo.)

Fardar; Farga, forja, Forges, Fraguas, herrar es humano, errar

viernes, 7 de agosto de 2026

Traititz, Trama, Tranquillitat, Tranquilitat, Trantol, Trap, Destrapar, Trapa, Atrapar

Traititz, adj., bien fait, régulier.
Quan vei vostre bel nas traititz
E 'ls cils gignosetz e petitz.
Folquet de Romans: Domna ieu.
Quand je vois votre beau nez bien fait et les cils délicats et minces.
ANC. FR. Et si n'ot pas nés d'Orlenois,
Ainçois l'avoit lonc et traitis,
Iex vairs, rians, soreis votis.
Roman de la Rose, v. 1201.

Silvia Dilla Vidal; Quan vei vostre bel nas traititz E 'ls cils gignosetz e petitz.

Trama, s. f., lat. trama, trame.
Voyez Mayans, Orig. de la Leng. esp., t. II, p. 254.
Aiatz an fil dins remenat
De trama, e d' aital mezura
Qu' en poscatz far al col sentura.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Ayez un fil de trame ramené dedans, et de telle mesure que vous en puissiez faire ceinture au cou.
CAT. ESP. PORT. IT. Trama. (chap. Trama, trames.)

Biblioteca valenciana, tomo 2, Gregorio Mayans Siscar

Tranquillitat, Tranquilitat, s. f., lat. tranquillitatem, tranquillité.
De la tranquilitat de nostre ryalme. Ord. de Philippe-le-Bel, de 1306.
(chap. De la tranquilidat de nostre regne o reino.)
De la tranquillité de notre royaume.
Fos hom de gran tranquillitat. Cat. dels apost. de Roma, fol. 32.
Fut homme de grande tranquillité.
CAT. Tranquilitat. ESP. Tranquilidad. PORT. Tranquilidade. IT. Tranquilità, tranquilitate, tranquilitade. (chap. Tranquilidat, tranquilidats; tranquil, tranquils, tranquila, tranquiles; v. tranquilisá, tranquilisás : yo me tranquiliso, tranquilises, tranquilise, tranquilisem o tranquilisam, tranquiliséu o tranquilisáu, tranquilisen; tranquilisat, tranquilisats, tranquilisada, tranquilisades; tranquilisaré; tranquilisaría; si yo me tranquilisara.)

Trantol, s. m., balancement, agitation.
Amors en ayssi, tot dia,
En aquest trantol me te. 
Leys d'amors, fol. 27.
Amour par ainsi, tout le jour, dans ce balancement me tient.
(N. E. Raynouard no encontró trontollar)
//
TRONTOLLAR v. (DCVB)
|| 1. intr. Moure's d'un costat a l'altre una cosa poc segura, que no s'aguanta bé; cast. oscilar, traquear, traquetear. I sota els peus trontolla lo món d'on som pubills, Atlàntida iii. La porta de l'escala trontollà una estona, Pons Com an. 17. Alguns borratxons de la vigilia van alçar-se trontollant amb les cames poc segures, Caselles Mult. 138. El sostre trontolla y el mur s'estremeix, Ruyra País pler 63.
a) fig. Que vulla exalsar la ley chrestiana | qui va trontollant per desordes grans, Jaume d'Olesa (ap Bover Bibl. ii, 15). El sansimonianisme trontolla d'aquest fet, Oliver Obres, i, 197.

|| 2. intr. Fer soroll com de cosa remoguda violentament; cast. retemblar. L'esquerdat trontollar dels trons, Pous Empordà 35.

|| 3. tr. Atordir amb excés de soroll o de moviment repetit; cast. aturdir, marear. Mentres la terra trontollen | vents y pluja, llamps y trons, Llorente Versos 152. La tartana... a tombollons fa cap al Port, a on baixen los trontollats passatjés, Moreira Folkl. 220.
Fon.: tɾuntuʎá, tɾuntuјá (or.); tɾontoʎá (occ.); tɾontoʎáɾ (val.); tɾantoʎá (Tortosa, Maestrat).
Var. form.: atrontollar. Aquesta forma l'hem vista usada només per Joaquim Ruyra, amb un significat que sembla esser ‘oprimir’: El cor se li atrontollava i se li omplia d'una angúnia estranya, Ruyra Pinya, ii, 157; Atrontollant-se-li l'alè, va rompre a plorar a mars desfetes, ibid. 229.
Etim.: onomatopeia del soroll de cosa que oscil·la violentament.
//


Trap, s. m., tente, pavillon, baraque.
Quan lay aura son trap tendut.
Bertrand de Born: Lo coms m' a.
Quand là il aura son pavillon tendu.
Tendas e traps desplegar.
Pierre du Vilar: Sendatz vermelhs.
Tentes et pavillons déployer.
Loc. Ades tendes vostre trap 
Lai on sentes taverna.
T. de G. Rainols d'Apt et de G. Magret: Maigret.
Incessamment vous tendez votre tente là où vous sentez taverne.
- Demeure, habitation.
Ja per negu no m partrai de son trap.
Raimond de Miraval: Selh que joys.
Jamais pour nul je ne me départirai de sa demeure.
Encaras mens cre que ses dan escap
Qui vil femna acolh dins en son trap.
Serveri de Girone: A greu pot.
Encore moins je crois qu'il échappe sans dommage celui qui accueille vile femme dans sa demeure.
ANC. FR. Maint riche tref et maint paveillon. Villehardouin, p. 30.
Dedenz le tref fu la pucele. Marie de France, t. I, p. 210.
(chap. Tenda, tendes (de campaña, campamén, acampá); barraca, barraques; pabelló, pabellons.)

Pierre Vidal. Peire Vidal, Vidals

2. Destrapar, v., détendre, reployer.
Si fan destrapar los traps e 'ls pabalhos. Guillaume de Tudela.
Ils font détendre les tentes et les pavillons.
- Débander. 
Piereras far destrapar e destendre.
Bertrand de Born: Ar ven la.
Pierriers faire débander et détendre.
ANC. FR. Ceste passion est tellement entrée et enclavée en rostre âme, que nous ne nous en pouvons destrapper.
(chap. Despará, una tenda, la taula; arreplegá; arretirá.)
Camus de Belley, Diversités, t. 1, fol. 184.
3. Trapela, s. f., tente, pavillon.
Anem tendre la trapela. Leys d'amors, fol. 32.
Allons tendre la tente.

Trapa, s. f., trappe, piége, trébuchet.
Aissi tendon lur trapa.
Germonde de Montpellier: Greu m' es.
Ainsi ils tendent leur piége.
Fig. A mala trapa
Es lo mons cazutz.
G. Figueiras: Sirventes vuelh.
En mauvaise trappe est le monde tombé.
CAT. Trapa. ESP. Trampa. PORT. Trapa. (chap. Trapa, trapes; trampa, trampes.)

Les olives 2, Los torts 1, ratera, trampa, ferro, cuc, oliva

2. Atrapar, v., attraper, saisir, prendre.
Quar es tan arditz, prec Dieu que no m' atrap.
P. Bremon Ricas Novas: En la mar.
Parce qu'il est si hardi, je prie Dieu qu'il ne m'attrape pas.
ANC. FR. Et li rendu l'ont atrapé
Qui l'ont moult durement frapé.
Roman du Renart, t. 1, p. 258.
Euripide fut mangé des chiens, Milon Crotoniate des bestes sauvages, ayant les mains attrapées dans les éclats d'un arbre qu'il s'estoit esforcé de rompre.
Camus de Belley, Diversités, t. 1, fol. 158.
CAT. Atrapar. ESP. Atrampar (Atrapar). IT. Attrapare. (chap. Atrapá, pessigá, enchampá, agarrá, pendre, ficá trampes, cassá en una ratera, o en la lloseta y culla. Yo atrapo, atrapes, atrape, atrapem o atrapam, atrapéu o atrapáu, atrapen; atrapat, atrapats, atrapada, atrapades; atraparé; atraparía; si yo atrapara un onso en un llas.)

lloseta, culla

martes, 2 de junio de 2026

Sol, Sola, Soldar, Consolidar

Sol, s. m., lat. solum, sol, terre.
El grata e fer e mor lo sol. Roman de Jaufre, fol. 84.
Il gratte et frappe et mord le sol.
Mi lais soven plasmar e 'l sol cazer.
G. Faidit: Mout m' enuget.
Je me laisse souvent pâmer et tomber à terre.
Adv. comp. En miey del sol l' a trastornada. V. de S. Honorat.
Au milieu du sol (par terre) il l'a renversée.
En mieg del sol
Era 'l suari e 'l lensol.
Brev. d'amor, fol. 175. 
Au milieu du sol (par terre) était le suaire et le linceul.
CAT. Sol. ESP. Suelo. IT. Suolo. (chap. lo terra, an terra, anterra; al sol del carré, costa aball o en desnivell, al sol del bancal.)
- Sole, plante des pieds.
Loc. Que siatz totz redons del cap tro 'l sol.
T. de R. Gaucelm et de J. Miralhas: Joan.
Que vous soyez tout rond de la tête jusqu'à la sole.

abarca, abarques, albarca, albarques, sola de goma, soles

2. Sola, s. f., sole, plante des pieds.
Tota bestia cornuda ha las solas dels pes fendudas.
(chap. Tota bestia cornuda té les soles (plantes) dels peus (potes) badades, tallades, en un tall.)
Eluc. de las propr., fol. 230.
Toute bête cornue a les soles des pieds fendues.
Loc. Sieus es Arnautz del sim tro en la sola.
A. Daniel: Ans qu' els.
Sien est Arnaud du sommet jusqu'à la plante des pieds.
ANC. FR. Lui chauffèrent si fort et appreinguirent les plantes des piez, que les soles d'iceulx lui en sont cheutes.
Lett. de rém. de 1421. Carpentier, t. III, col. 815.
CAT. Sola. ESP. Suela. PORT. Sola. (chap. Sola, soles del calsé; planta, plantes dels peus.)

3. Solar, s. m., étage.
Cazet d' un haut solars jos.
G. Raimond: N Ots de Buguli.
Il tomba d'un haut étage en bas.

4. Solier, s. m., charpente, plancher, plate-forme.
Ab que metray 
Fuoc al cloquier, a la tor et al solier.
Arnaud de Carcasses: Dins un verdier.
Avec quoi je mettrai le feu au clocher, à la tour et à la charpente.
Un jorn anet juguant per un solier antic,
Los traus son tut romput, et el cay adenant.
V. de S. Honorat.
Un jour il alla jouant sur un plancher antique, les poutres sont toutes rompues, et il tombe en avant.
Ab tan laisso las plassas e los soliers,
Davalen s' en molt tost per escaliers.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 21.
En même temps ils laissent les places et les plates-formes, ils descendent moult vite par les escaliers. 
ANC. FR. En un solier entrèrent, ù il se herbergèrent.
Anc. trad. des Livres des Rois, fol. 11.
Justice en jugement, firmament del solier de lui.
Anc. trad. du Psaut., Ms. n° 1, ps. 96.
Avecq les bains mirificques à triple solier. Rabelais, liv. I, ch. 55.
Du solier suis descendue en la cave.
J. Marot, t. V, p. 45.
ESP. Solero. (chap. Solera, soleres, de hormigó; plataforma, plataformes, de ferro.)

5. Solar, v., consolider, établir.
Part. pas. Perdon so c' auran solat VII ans, en un jorn o en dos.
(chap. Perden lo que haurán consolidat en 7 añs, en un día o en dos.)
R. Vidal de Bezaudun: En aquel temps.
Ils perdent ce qu'ils auront établi (pendant) sept ans, en un jour ou en deux.
ESP. Solar. (consolidar) (chap. consolidá.)

6. Soldar, Soudar, v., lat. solidare, souder, réparer, consolider.
A soudar rompedura. Brev. d'amor, fol. 50.
(chap. (per) A soldá fractura.)
Pour souder fracture.
Part. pas. Que sian soudatz ab estanh.
(chap. Que siguen soldats en estañ.)
Cartulaire de Montpellier, fol. 139.
Qu'ils soient soudés avec étain.
Tant cum sem frait en aquest segle, tant sem soldat en l' altre.
Trad. de Bède, fol. 68.
Autant comme nous sommes brisés dans ce monde, autant nous sommes consolidés dans l'autre.
ANC. FR. Mais soudain que l'hyver... 
Que la face il solide du baltique Neptun.
Du Bartas, p. 136.
CAT. ESP. PORT. Soldar. IT. Sodare. (chap. Soldá: soldo, soldes, solde, soldem o soldam, soldéu o soldáu, solden; soldat, soldats, soldada, soldades; soldaré; soldaría; si me soldare la fractura de la cadera, aniría a ballá una jota, pero com encara no ha soldat, aniré a ballá una sardana o ball sardo, de Cerdeña, Sardeña y varians.)




7. Solidar, v., lat. solidare, affermir, consolider.
Part. pas. En ayssi que sia solidada la palpebra. Trad. d'Albucasis, fol. 17.
Par ainsi que soit consolidée la paupière.
IT. Solidare.

8. Soliditat, s. f., lat. soliditatem, solidité, fermeté.
Terra... es apelada sol, quar ha soliditat.
Eluc. de las propr., fol. 157.
La terre... est appelée sol, parce qu'elle a solidité.
CAT. Soliditat. IT. Solidità, soliditate, soliditade. (chap. Solidés. ESP. Solidez.)

9. Solidatiu, adj., solidatif, propre à rendre solide.
May dezicatius et mens solidatius. Eluc. de las propr., fol. 267.
Plus dessiccatif et moins solidatif.
(chap. Solidatiu, solidatius, solidativa, solidatives : que se solidifique pronte; v. solidificá : solidificatiu, solidificatius, solidificativa, solidificatives; per ejemple, lo ges, alchés, alchez, o lo simén mesclats en aigua; o la gelatina.)

10. Assolar (asolar), v., unir, aplanir, lier, consolider.
Part. pas. fig. I s te molt fort, e molt es asolada en lhuy.
Liv. de Sydrac, fol. 71.
S'y tient moult fortement, et moult est consolidée en lui.
(chap. Assolá, tombá una paret, casa, etc, anterra, enruná, sorsí : assolo en la massola, assoles en les massoles, assole, assolem o assolam, assoléu o assoláu, assolen; assolat, assolats, assolada, assolades. Va fé airegaz o ventolina y vam plegá les olives a solades, ya no ne ñabíe cap a dal.)

Memoria histórica. A Barselona tindrán que retirá lo alumbrat públic de uns cuáns carrés perque va sé instalat en época franquista.

11. Consoldar, v., lat. consolidare, consolider.
Mundifica be e consolda. Rec. de remèdes en provençal.
Purifie bien et consolide.

12. Consolidar, v., lat. consolidare, affermir, consolider.
Part. prés. Medecinas la carn engendrantz e consolidantz. 
Trad. d'Albucasis, fol. 39.
Médecines la chair engendrant et consolidant.
Part. pas. Pulmo... ulcerat...no pot esser consolidat.
Eluc. de las propr., fol. 52.
Poumon... ulcéré... ne peut être consolidé.
Sia curada entro que sia consolidada. Trad. d'Albucasis, fol. 2.
Qu'elle soit soignée jusqu'à ce qu'elle soit consolidée.
CAT. ESP. PORT. Consolidar. IT. Consolidare. (chap. Consolidá : consolido, consolides, consolide, consolidem o consolidam, consolidéu o consolidáu, consoliden; consolidat, consolidats, consolidada, consolidades; consolidaré; consolidaría; si yo consolidara.) 

13. Consolidacio, s. f., lat. consolidatio, consolidation.
La consolidacio de la plagua.
(chap. La consolidassió de la ferida - llaga.)
Cove que aquela consolidacio sia inscidida.
Trad. d'Albucasis, fol. 13 et 39.
La consolidation de la plaie.
Il convient que cette consolidation soit incisée.
CAT. Consolidació. ESP. Consolidación. PORT. Consolidação. IT. Consolidazione. (chap. consolidassió, consolidassions.)

14. Consolidament, s. m., affermissement, consolidation.
Pren planta... consolidament. Eluc. de las propr., fol. 197.
La plante prend... affermissement.
IT. Consolidamento. (chap. Consolidamén, consolidamens; afortimén, afortimens.)

15. Consolidatiu, adj., consolidatif, propre à consolider.
Emplastres consolidatius. 
Medecinas consolidativas.
(chap. Emplaste consolidatiu. Medissines consolidatives.)
Trad. d'Albucasis, fol. 20 et 47.
Emplâtres consolidatifs.
Médecines consolidatives.
Betum... ha virtut atractiva, consolidativa. Eluc. de las propr., fol. 185.
(chap. Lo betún... té virtut atractiva (s'apegue o enganche), consolidativa (fa fort, enfortix).
Le bitume... a vertu attractive, consolidative.
ESP. IT. Consolidativo. (chap. Consolidatiu, consolidatius, consolidativa, consolidatives.)

Sol, s. m., lat. solidum, sou.

Sol, s. m., lat. solidum, sou.
Per dos sols serai meillz accollitz...
Que per cent vers ni per dozenz cansos.
G. Magret: Non valon.
Pour deux sous je serai mieux accueilli... que pour cent vers et pour deux cents chansons.
Quan pot tant donar, costa il mil sol la bera.
Le Dauphin d'Auvergne: Vergoigna aura.
Quand il peut donner autant, lui coûte mille sous la bière.
ANC. FR. Tort lor fait quant lor sols lo tolt.
Roman du Renart, t. IV, p. 296.
Ils font de cent solds quatre livres, et de quatre livres rien.
Contes d'Eutrapel, fol. 50.
CAT. Sol. ESP. Sueldo. PORT. IT. Soldo. (chap. Sou, sous : moneda. Sueldo, sueldos; Jornal, jornals es lo que pagaben en un día (jorn, jornada); salari de sal.)

2. Solta, Souta, s. f., soulte.
Fassa carta de solta o de quittansa.
(chap. Que faigue carta de solta o de quitansa - quitassió, pago, pagamén.)
Tit. de 1270, de la famille Gasc.
Fasse charte de soulte ou de quittance.
Comptatz los fruitz en souta et en paya.
Tit. de 1287. DOAT, t. XI, fol. 26.
Les fruits comptés eu soulte et en paiement.

3. Soltament, s. m., soulte, paiement.
Soltament et quitament de tot.
Tit. de 1309. DOAT, t. XV, fol. 43.
Paiement et acquittement de tout.
(chap. Soltamén, solta, pago o pagamén.)

4. Soldier, s. m., mercenaire, stipendiaire.
Un soldier es logatz a un senhor. L'Arbre de Batalhas, fol. 127.
(chap. Un soldat mersenari es llogat a un siñó.) 
Un stipendiaire est loué à un seigneur.
5. Sout, s. m., solde, soulte.
El sout que pren cobra son gazardo.
Guillaume de Mur: D' un sirventes.
À la soulte qu'il prend il recouvre sa récompense.
Ieu passera, si 'l soutz del rey agues.
R. Gaucelm: Qui vol.
Je passerais, si la solde du roi j'avais.
ESP. Sueldo. (chap. Sueldo, sueldos; soldada, soldades; jornal; salari.)

6. Soldada, Soudada, s. f., solde, salaire, soulte.
Far t' ai donar tals soldadas.
R. Vidal de Bezaudun: Unas novas.
Je te ferai donner de tels salaires.
Om non lor dara soudada.
Bertrand de Born: Rassa mes.
On ne leur donnera pas de salaire.
ANC. FR. Toutes manières de femmes qui n'ont enfans vont en la bataille avec eulx; aussi bien donnent-il soudées aus femmes comme aus hommes.
Joinville, p. 102.
Quant ireit ses soudées quere.
Marie de France, t. I, p. 408.
CAT. ESP. PORT. Soldada. (chap. Soldada, soldades.)

7. Soldadier, Soudadier, Sodadier, s. m., stipendiaire, mercenaire.
Em sos cavaliers e sos soldadiers. V. et Vert., fol. 56.
Nous sommes ses cavaliers et ses stipendiaires.
Cum sodadier qu' es del tot bezonhos.
Deudes de Prades: Ai! s' ieu.
Comme stipendiaire qui est du tout besogneux.
Desfeiron lor ostz, e deron comjat als soudadiers. V. de Bertrand de Born.
Défirent leurs armées, et donnèrent congé aux stipendiaires.
Ieu estau sai sos paubres soudadiers, 
E 'n lais ma terra.
Aimeri de Belmont: Ja n' er credut.
Je demeure ici son pauvre mercenaire, et j'en laisse ma terre.
- Soudoyer, soudard.
Ges no sap d'Artus tan com ieu fas,
Ni de sa cort on ac man soudadier.
Bertrand de Paris de Rouergue: Guerdo.
Il ne sait point d'Artus autant comme je fais, ni de sa cour où eut (fut) maint soudoyer.
ANC. FR. S' ai retenu maint sodoier... 
O moi remeingniez en soudées.
Roman du Renart, t. 1, p. 75.
Jeo eim le novel soudéer
Eliduc li bon chevaler.
Marie de France, t. I, p. 424.
(chap. Soldat, soldats mersenaris, a sueldo.)

8. Soudadeira, Soudadera, s. f., fille de joie, prostituée.
Pres per molher una soudadeira, que menet ab si lonc temps per cortz.
V. de G. Faidit.
Il prit pour femme une fille de joie, qu'il mena avec soi longtemps dans les cours.

Gaucelm Faidit.

A lei de soudadera e de joglar.
Elias d'Uisel: Lo desirier.
À manière de fille de joie et de jongleur.
(chap. Puta, putes; prostituta, prostitutes; dona a sueldo; escort.)

Puticlub, Venteta, Valdeltormo, Calaceite; Puta, putes; prostituta, prostitutes; dona a sueldo; escort

9. Soldadar, v., solder, payer.
Part. pas. Un cavalier no deu pas, si el es soldadat, acaptar teras (terras) ni vinhas en aquel temps que el es als gatges.
L'Arbre de Batalhas, fol. 93.
Un cavalier ne doit pas, s'il est soldé, acheter terres ni vignes en ce temps qu'il est aux gages.
Subst. Lo soldadat avia pres los gatges per una annada.
L'Arbre de Batalhas, fol. 126.
Le soldé avait pris les gages pour une année.


Lo agüelo y lo Mar. Ernest Hemingway; sol, sols, solet, solets

Sol, s. m., lat. sol, soleil. 
Tan quan lo sols raya.
Pons de Capdueil: Humils e fis.
Autant que le soleil rayonne.
Que l' an cercan... 
D' orient tro 'l sol colguan.
Bertrand de Born: Mon chant.
Que je l'aille cherchant... d'orient jusqu'au soleil couchant.
CAT. ESP. PORT. Sol. IT. Sole. (chap. Sol, sols; solet, solets.)

2. Solelh, Solel, Soleilh, Soleil, s. m., soleil.
Del solelh es esclarzitz lo rays.
B. de Ventadour: Quan la fuelha.
Du soleil est éclairci le rayon.
En luec privat, ab soleil clar.
Deudes de Prades, Auz. cass.
En lieu privé, avec soleil clair.
Fig. Tu yest l' alba del dia
Don lo tieus filhs solelhs es.
P. Cardinal: Vera vergena.
Tu es l'aube du jour dont le tien fils est soleil.
Loc. Anar 1 mes engal soleilh. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 93.
Aller un mois égal soleil (du lever au coucher du soleil).
ANC. FR.
Vespres aprochent, solels est resconsés.
Roman de Garin le Loherain, t. 1, p. 20.

3. Soleillet, s. m. dim., petit soleil, soleil doux, tempéré.
E 'l fai estar al soleillet.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Et le fait rester au soleil tempéré.
ANC. FR. Ses beaux yeux soleillez qui la faisoient paroistre
Vray tige lumineux de Phébus, son ancestre.
R. Garnier, Trag. d'Hippolyte, act. II, sc. II.
(chap. Solet, solets; al solet, cuan toque pero no fa caló.)

no reguéu, que ve aigua a cabassos, Tío Visantico

4. Solart, s. m., soleil.
Folquet intra en Avigno de vas solartz.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 8.
Folquet entre dans Avignon devers le soleil. 

5. Solelhar, Soleillar, v., faire soleil, briller, luire.
Lo sol al matin solelha.
Bernard de Venzenac: Hueymais.
Le soleil au matin brille.
Fig. Una clardat mi soleilla
D' amor.
B. de Ventadour: Era non.
Une clarté d'amour me luit.
Vai e ven rais, quan solelha,
Per la fenestra vezina.
Pierre de Corbiac: Domna dels.
Quand il fait soleil, va et vient le rayon par la fenêtre voisine.
- Être au soleil, se trouver au soleil.
Loc. Mal aia lo tezaurs si ab mi solelha.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 79.
Mal ait le trésor si avec moi il est au soleil.
ANC. FR. Les costaux soleillez de pampres sont couvers.
Œuvres de Du Bellay, fol. 385.

6. Solstici, s. m., lat. solstitium, solstice.
El tems del solstici estival. Cat. dels apost. de Roma, fol. 114.
Au temps du solstice d'été.
CAT. Solstici. ESP. PORT. Solsticio. IT. Solstizio. (Solsticio, solsticios de hivern o invern y estiu; solstissi, solstissis; solstissio, solstissios.)

7. Solsticial, adj., lat. solstitialis, solsticial, du solstice.
Mes solsticial.
Es dit cercle solsticial estival. 
Eluc. de las propr., fol. 125 et 108.
Mois solsticial.
Est dit cercle du solstice d'été.
CAT. ESP. PORT. Solsticial. IT. Solstiziale. (chap. Solstissial, solstissials són los mesos de juñ y desembre.)

Solstissial, solstissials són los mesos de juñ y desembre; vaya cul que té esta paya!


Sol, adj., lat. solus, seul, unique. 
Un sol Dieu ieu azor.
Pierre d'Auvergne: Lauzatz sia.
Un seul Dieu j'adore.
Sols aura 'l pretz, que sols sofre l' afan. 
Bertrand de Born: Ara sai eu.
Seul il aura le prix, que seul il souffre la peine.
Loc. Estava ab ella sol e sol. V. et Vert., fol. 86.
Demeurait avec elle seul à seul. 
ANC. FR. Et fu en grant enui toz sols. 
Roman de Partonopex de Blois, not des Mss., t. IX p. 59.
Tuit menjuent sol, et sol gisent.
Fabl. et cont. anc., t. II, p. 350.
Tot sol à sol en cest repere.
Qu'en sa méson aliez sole.
Roman du Renart, t. 1, p. 135 et 312.
Adv. Sol nuech respiech mi do.
Arnaud de Cotignac: Mout dezir.
Seulement la nuit me donne répit.
Adv. comp. Non sol aquel que nos fay ben, mas aquel que nos fay mal.

(chap. No sol aquell que mos fa (lo) be, sino aquell que mos fa mal. Ojito al chapurriau de Suiza, cantón del Vaud. Se troben textos de voltans del 1100. La noble llissó dels Vaudois, una secta cristiana. Lo romanche encara se parle y escriu, plana lengua romana, llengua romans.)

La nobla leyczon

Non seulement celui qui nous fait bien, mais celui qui nous fait mal.
Conj. comp. Sol que ma dona conogues
Aissi cum ieu l' am finamen.
B. de Ventadour: Non es.
Seulement que ma dame connût ainsi comme je l'aime fidèlement.
Vuelh o ben, e mi play, sol qu' ieu no y an.
Granet: Comte Karle.
Je le veux bien, et il me plait, pourvu que je n'y aille pas.
Ab sol que m diguatz a 'N Richart
So qu' el paus ditz a la gralha.
Bertrand de Born: Un sirventes on.
Pourvu seulement que vous me disiez au seigneur Richard ce que le paon dit à la corneille.
CAT. Sol. ESP. Solo. PORT. Sò. IT. Solo. (chap. Sol, sols, sola, soles.)

2. Solet, adj. dim., seulet.
Estava soletz del jorn una partida. V. de S. Honorat.
Il demeurait seulet du jour une partie.
Mi layssiest
Tota soleta.
Trad. d'un Évang. apocr.
Vous me laissâtes toute seulette.
ANC. FR. Seullet à seullette pour vous bien desporter en amours.
Roman fr. de Fierabras, liv. II, part. II, ch. 5.
CAT. Solet. ESP. Solito. IT. Soletto. (chap. Solet, solets, soleta, soletes.)

3. Solamen, adv., seulement.
Tug miei dezir son en leis solamen.
Pierre d'Auvergne: Molt m' entremis.
Tous mes désirs sont en elle seulement. 
Adv. comp. No solamen d' aquestz, mas dels autres. Leys d'amors, fol. 43.
(chap. No solamen d'estos, sino dels atres.) 
Non seulement de ceux-ci, mais des autres.
CAT. Solament. ESP. Solamente. PORT. Somente. IT. Solamente.
(chap. Solamen. Solamén, solamens són los de una casa, alacet.)

4. Soletament, Solletamens, adv. dim., seulettement.
Plus ren que sia non l' a portat,
Mas la palma c' avia gardat
E son vestir soletament.
V. de S. Honorat.
Plus rien qui soit elle ne lui a porté, excepté la palme qu'elle avait gardée et son vêtir seulettement.
Quatre vegadas lan solletamens.
Lett. de preste Jean à Frédéric, fol. 33.
Quatre fois l'an seulettement.
IT. Solettamente. 

Leopoldo Alas. Clarín. Chapurriau. Amazon.

5. Solitari, Soletari, adj., lat. solitarius, solitaire, isolé.
Morgues deu querre luec solitari. Trad. de Bède, fol. 62.
(chap. Lo monjo deu buscá un puesto (lloc) solitari.)
Moine doit chercher lieu solitaire.
Fug la companhia de las autras, et estay solitaria. V. et Vert., fol. 93.
Fuit la compagnie des autres, et demeure isolée.
Demoret soletaris, fazen penedensa. Cat. dels apost. de Roma, fol. 9.
Demeura solitaire, faisant pénitence.
Subst. Lo solitaris si seira, e tazera si. Trad. de Bède, fol. 62.
Le solitaire s'asseyera, et se taira.
CAT. Solitari. ESP. PORT. IT. Solitario. (chap. Solitari, solitaris, solitaria, solitaries.)

6. Solitariament, adv., solitairement.
Esta solitariament. Eluc. de las propr., fol. 149.
Sois solitairement.
CAT. Solitariament. ESP. PORT. IT. Solitariamente. (chap. Solitariamen o solitáriamen.)

7. Solestansa, s. f., solitude, isolement.
Aquel es perfetz que soferta en l' ermitatge de la solestansa.
Trad. de Bède, fol. 62.
Celui-là est parfait qui souffre en l'ermitage de la solitude.
(chap. Solestansa, la estansa sol, solestanses; solitut, solituts.)

8. Solan, adj., solitaire.
Pasturgar tanta bestia
En aital terra solana.
Marcabrus: L' autr' ier.
Faire paître tant de bêtes en pareille terre solitaire.
(chap. Solana, solanes són puestos aon toque lo sol, contraris a la umbría, de umbra, sombra. Allí tamé se va a pasturá, y se sol está sol, són puestos solitaris, y mes ara, que casi no ñan ramats de ovelles y/o cabres.)

9. Asolodament, adv., isolément.
Fa ho asolodament et atempradament.
(chap. Fesu aisladamen y templadamen : moderadamen.)
Trad. du Tr. de l'Arpentage, part. I, ch. 44.
Fais-le isolément et modérément.

10. Desolar, v., lat. desolare, désoler, isoler, laisser seul, rester seul. 
Part. pas. Faran la desolada en un jorn.
Trad. de l'Apocalypse de S. Jean, ch. 17.
La feront désolée en un jour.
Esta letra L sola e desolada. Leys d'amors, fol. 60.
Cette lettre L seule et isolée.
CAT. PORT. ESP. Desolar. IT. Desolare, disolare. (chap. Desolá o dessolá; aislá; dixá sol o abatut, triste; desolat, desolats, desolada, desolades; dessolat, dessolats, dessolada, dessolades; aislat, aislats, aislada, aislades; abatut, abatuts, abatuda, abatudes.)

11. Desasolar, v., isoler, rester seul.
Part. pas. Nos fraires desasolatz de vos.
Trad. de la 1° Épître de S. Paul aux Thessaloniciens.
Nous frères isolés de vous.