Mostrando las entradas para la consulta farmassia ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta farmassia ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

sábado, 27 de julio de 2024

3. 4. De cóm Pedro Saputo se va fé dotó. Seguix lo seu viache.

Capítul IV.

De cóm Pedro Saputo se va fé dotó. Seguix lo seu viache.

3. 4. De cóm Pedro Saputo se va fé dotó. Seguix lo seu viache.


Deu mos libro dels tontos: amén. Perque tratá en ells es lo mateix que entrá de nit y sense llum a una casa en tot escampat aon no se ha estat may. Pero tamé tíndreles en homens tan espabilats es traball y demane sing dotsenes de sentits. Y si són antojadisos o garchos de intensió, no són ya homens sino dimonis.

Lo nostre héroe no coneixíe lo mal pera guardás. Ara se li va antojá fes meche; sí, siñós, dotó, sense mes ni mes, meche, siñó, com qui no diu res.

Totes les professions haguere ell volgut coneixe ejersínles per la seua cuenta; pero com es tan curta la vida del home, li va pareixe impossible. Fora de que algunes teníen per an ell poc atractiu.

Ne teníe mol gran entre datres la de soldat; pero va habé de renunsiá an este gust per la obligassió y cariño de sa mare.

De mossen de almes no podíe ordenás y ejersí lo ofissi una temporada; perque lo sacerdossi es un llas mes fort encara que lo del matrimoni, y lo que una vegada se arribe a ordená, ordenat se quede in eternum. Flare, ya podíe di que u habíe sigut habén sigut monja, y habén estat mich añ al Carmen de Huesca aon va coneixe mol be lo flarisme. De la professió de lletrat se contentabe en la siensia. Lo que va di don Severo, de anassen en los gitanos, va sé una veu que ell mateix va soltá y va fé corre pera omplí lo buit del seu eclipse al convén. Encara que be u dessichare; perque, ¿quína vida com la del gitano o la del sossiollingüista? Pero lo tiráe cap atrás lo habé de sé lladre per forsa y engañadó, de perdre tota la vergoña y acomodás a tota la brutissia y gorrinada. Envejo la vida de eixos filóssofos judaicossinics, díe; pero no ting estómec per an aixó. La seua curiosidat habíe de escomensá o mes be seguí de algún modo y probá alguna nova professió u ofissi, va volé inissiás a la de meche.

Passán de Valensia a Mursia va sentí parlá de un meche famós que ñabíe a una vila prinsipal, uns diuen que ere Alberique, datres que Elche, atres Cullera; y va di: bona ocasió; allá que vach, y assento plassa de practicán. Dit y fet. Va y se presente al Esculapio de aquella terra, al que li díen lo siñó meche y li va di que habíe estudiat a la Sertoriana de Huesca y que anáe de siudat en siudat, de regne en regne buscán un mestre que u fore digne de ell; no per lo talento que Deu li habíe donat, que no ere mes del nessessari, sino per la aplicassió en que pensabe está penjat de les seues paraules y portá después la recomanassió de la seua escola; que la seua bona estrella li habíe fet sabé de la seua molta sabiduría; y li rogáe que lo admitiguere entre los seus dissipuls. Me dic, va afechí, Juan de Jaca, soc aragonés, fill de bons pares y natural del poble de Tretas, a la montaña.

Li va agradá al dotó lo empaque y desparpajo de Pedro Saputo, y per vía de examen li va preguntá en latín qué es calentura, qué es pols, y qué es meche. Ell, que per passatems habíe lligit alguns llibres de medissina y teníe tan bona memoria, li va contestá tamé en latín, parlán micha llarguíssima llengua, a la que va regirá, ajuntá, concordá, y casá a Hipócrates, Galeno, Andrés Piquer, Raimundo Lulio o Ramón Lull y lo Mestre de les sentensies; a Aristófanes, Varrón y Paracelso, en Plinio, Averroes, Nebrija y Pico de la Mirándula; afegín de ell reflexions tan propies y adecuades, que ni Piquer después va parlá milló de calentures, ni Solano de Luque del pols, cuan van vindre al món a enseñá als meches lo que encara no sabíen. Tamé va pujá a la lluna y de allí mes a dal, y va nomená mes planetes y constelassions de les que va coneixe don Diego de Torres, y va parlá maravilles de la astrología médica y de la influensia dels astres (dels sastres no) al cos humano; va fingí una fe que no teníe.

La definissió del dotó la va reduí a dos paraules, dién que es Lucifer de la salut. Pero después la va extendre y la va ampliá donán mes de vin definissions del meche a modo de letanía.

Se omplíe de goch lo mestre al vore que un home tan consumat veníe a sé discípul, y se va creure lo mateix Esculapio en gayata y gorra a la moderna. Ben serio li va di: Recte, fili; in discipulum te coopto; et spero fore ut intra paucos menses par sis magistro, et mihi in schola succedere possis. Que vol di: "Mol be, fill; te admitixgo com a dissípul, y espero que en pocs mesos me igualos com a maestre y pugues relevám a la escola.»

Va escomensá, pos, la práctica, les práctiques, y lo mestre cada día mes enamorat de ell, distinguínlo mol entre los discipuls, que ne eren de dotse a quinse. Los van ressibí mal un día a una casa, y encara van ofendre de paraula al mestre; y mostranse mol sentit Pedro Saputo, li va di:

- Gustosa la siensia, fill, pero odiosa la professió. Porte mols disgustos, desazones, sinsabores, corcovos, singlots y tamé indigestions ; pero tamé alguna bendissió y favor y sobre tot es mol socorrida. Per lo demés ya sabrás los secrets del art. Pero no te arredros, no te faigues cap atrás. Ya saps que al home se li va di:

in sudore vultus tui (a la suó del teu fron); pos per al dotó se mude a P la S, afán y traball; roins díes y pijós nits es la condissió del home en general; dos díes de tristesa, y un repartit entre la alegría y les distracsions del doló; y aixó cuan li va be; pero lo meche...

En fin, ya sabrás, repetixgo, los secretos de la professió, lo segón arte del dotó. Perque a tú sol, fill, a tú sol vull revelatu.

Faríe uns tres mesos que practicabe cuan lo seu mestre va ressibí una carta del consell de Villajoyosa, a la que li demanáen un meche de la seua escola; y si no lo teníe cumplit o de la seua satisfacsió a má, los enviare un dels seus discipuls mes adelantats.

Li va pareixe cridáls a tots, los va lligí la carta, y los va proposá que ya que cap de ells habíe cumplit la práctica, designaren al que en mes confiansa podríe enviá, ya que entre ells teníen que coneixes. Tots al sentí aixó se van girá cap a Pedro Saputo y va di lo mestre:

- Enteng, siñós, enteng; tamé yo me inclinaba per Juan de Jaca; pero en lo vostre testimoni se assegure mes lo meu. Hi anirá Juan de Jaca, y repelará y furgará los morbos que afligixen a la poblassió, y tallará la tabe que la infecte. (Perque an aquella siudat se estáen patín unes calentures podrides de pus que díen que se apegaben una mica a la roba, y hasta a la carn.)

Sápigue Juan de Jaca, lo meu mol dilecte discípul, que Villajoyosa es teatro de proba pera un dotó. Mols marinés, com a port de mar; caló a la sang, afrodisis als alimens, pubertat y amors primerengs, passions tiranes y vellea antissipada. Sangría, vomitoris y purgues als jovens; vomitius, purgues y sangría a les persones de micha edat; purgues, sangría y vomitines als agüelos com lo Sebeta; después sudorifics a tots, tintures analéptiques y dieta amoressén. Pero sobre tot tingues presén que la sang es lo mes gran enemic del home; después entre lo amor. Per aixó an ixa vila ña lo que ña, com porto dit. Y bons que los tingues, y als que te consulton, dieta y separatio toriabsoluta desde san Miquial de Mach a san Miquel de Setembre. Aixó ya se véu que no u farán, se extenuarán, caurán, morirán; pero lo meche ya sen va eixí per la seua porta.

Que se mórigue en hora bona lo que vullgue morís. ¿Va pagá les visites?, pos requiescat in pace. Dirán, parlarán: requiescat in pace. Lo dotó lo ha matat; requiescat in pace. Fora de que, fill meu, tots segons lo poeta, sedem properamus ad unam (caminem a una cap al atre món). Y fet com cal lo nostre ofissi, que lo dolén o dolenta se mórigue del mal o de la medissina, lo tímpano dels coribantes (que es tocá la zambomba y fé soroll). Si te se oferix algún cas fort, audaces fortuna juvat (als audasos, valens, osats, ajude la fortuna): sang y mes sang, que, com vach di, es lo nostre mes gran enemic; y después, passo lo que vullgue passá, lo tímpano damún dit, y si lo dolén se mor, que en pas descanso, requiescat in pace, R. I. P.

Estire la garra lo folclorista Carrégalo

Acabada esta famosa llissó, lo va abrassá tendramen, y va escriure y li va entregá la carta de autoridat y persona. Ell, compranse una mula en bona memoria, va tirá cap a Villajoyosa montán an ella, en lo que se va acreditá mol, pos ya abans de ejersí la professió cabalgabe en mula, que an aquell tems ere distintiu y siñal de exelensia entre los dotós. Y es sert, desde que van baixá de la mula la professió va per enterra y no se veuen mes que mechets. Portáe tamé una gran gorra negra, un gabán coló de palla en forro morat, y una gayata llarga en empuñadura de plata a la que figurabe una serp enrollada a la fusta com símbol de la medissina o farmassia.

Perque Esculapio, que ere lo Deu dels meches y dels boticaris entre los gentils, va vindre de Grecia a Roma transformat en serpota a petissió y honor del senat que va enviá a buscá los tres embaixadós en un hermós buque de la república (res publica).

Va arribá, va presentá les seues cartes de recomanassió; y com an elles lo seu mestre lo va ficá per damún dels cuernos de la lluna y lo va anivellá en los estels, no van repará en la seua curta edat.

Ni van repará tampoc en les calentures ni la tabe o lo que fore, pos encara que resseptabe a paupontes, allí aon apuntáe, la ensertáe, la passia declinabe, en quinse díes se va quedá sense dolens, passiens y cliens, curats tots felismen en los purgans, les sangríes y los suorans o fessuás; exepte sis monges, dos capellans, vuit marinés, tres buhoneros y algún atre, que entre tots no arribáen a sen; en atres tans flares y un Argos que lo enfadabe selán a una nebodeta que per la seua molta bellesa díe ell que se habíe escapat del Olimpo y baixat a la terra. Va morí la tía esta perque va arribá la seua hora, y se supose; pero es sert que Pedro Saputo (casi tremolo al díu) va tindre gran tentassió de ajudala. ¡Ay!, la ocasió pot mol. 

Deu faigue san al meu meche.

Com discurríe y sabíe fé aplicassions per analogía y consecuensia, encara va formá una espessie de sistema, reformán la doctrina del seu mestre y de les práctiques que entonses se seguíen, va curá entre atres a un epiléptic (mal del cor), a un en gota y a un maniátic; al primé en un parche de cerato fort y revulsiu a la boca del estómec; al segón en fregues seques los matins abans de alsás, per lo esquinás y totes les juntes o articulassions; y al tersé en sangríes sense vi (Deu mos libro), purgues y música, fenli adependre la música y la poesía. Les sagales se ficáen dolentes sol per lo gust de que ell les visitare. Y hasta ne va ñabé dos que van fé vore que les habíe picat una tarántula; ell va reconeixe lo mal, elles lay van confessá, y va obrá lo milagre de la seua curassió en gran crédit y no menos profit, habén sigut mol ben pagat per los pares.

Anáe, pos, assombrosamen fen la seua práctica; lo seu mestre li escribíe continues enhorabones; tots lo miráen com al orácul de Delfos, y los marinés de Villajoyosa portáen la seua fama a les cuatre parts del món. Pero ell en ell mateix; ¡quín cachondeo cuan tornáe de visitá y se embutíe al seu cuarto! Allí se vée lo eixecá los muscles y soltá la carcañada, lo pegá puñades a la taula, lo fé pasmos y no acabá de admirás y enríuressen de lo que veíe y tocáe, que ere la tontería de la gen y los doblers que guañabe, en los mol rics regalos que li féen, si haguere estat allí un añ s'haguere pugut comprá un coche (si ne hagueren ñagut). Villajoyosa es un poble entonat y los seus naturals generosos y agraíts. Ademés ixíe als pobles de la roglada y se emportáe mol bon or y riques propines. Pero se li va acabá la nova consiensia, y als cuatre mesos de ejersissi li va pegá per una ocasió que igual haurán tingut mols atres y no lo haurán imitat.

Lo van cridá pera un arriero de Carcagente o Carcaixent que al passá en la seua recua un barranquet que ña prop de Villajoyosa, creixcut per l'aiguat de la tarde anterió, va doná un pas en fals lo seu burret y va caure en la cárrega. Eren les deu del matí al mes de juliol; fée molta caló, y lo arriero amerat de un mar de suó va tindre que aviás al aigua casi gelada, y va traure de ella y en lo burro una enfermedat que lo va acompañá mol tems. Lo va visitá lo nostre Galeno, y se va di per an ell: esta es la ocasió de probá lo remey de Quinto Curcio. Lo mateix li va passá a Alejandro, y lo seu meche li va propiná un mejunje en lo que lo va fé dormí tres díes, y después va rompre a suá com un carboné y aixó lo va saná, en vuit díes estáe sano. Grassies, pos, al remey. Y en efecte se va ficá mans a la obra. Pero com lo amic Quinto Curcio no diu de qué se componíe, se va ficá Pedro Saputo a adiviná, y li va pareixe que teníe que mesclá los narcotics y los fesmessuá; y així u va fé. Pero va carregá massa la má dels primés; y sí que va dormí lo dolén dos díes, pero después al tems de rompre a suá fort, cosa favorable y esperada, tamé li van vindre les basques de la mort, o mes be quedás geladet al llit, pos ni basques va tindre lo pobret. Y encara díe la gen: ¡Quín meche! 

Tres díes li ha allargat la vida; un atre l'haguere dixat morís.

Poc satisfet Pedro Saputo de sí mateix, y demanán la venia al consell va aná a vore al seu mestre. Li va contá lo cas, y lo mestre li va contestá: no desaprobo lo fet, pero un atra vegada, y com díe Juan de Jaca, esperimentum fac in anima vili (fes la proba o experimén a persona que valgue poc).

- Pos ¿quína ánima mes vil podía habé trobat?, va di Pedro Saputo.

- Mol engañat estás, fill, li va contestá lo mestre; encara que la culpa es meua que no te vach previndre. Alma vil es un flare, un benefissiat, una monja; y en cas de nessessidat, una donsella vella; una casada estéril, un catalanet filólogo com Arturo Quintana Font, una viuda sense fills, pero no un pobre arriero, y mes pare de familia. An aquelles, particularmén a monges y flares, se fan eixes probes, que no li poden doldre a ningú y fan mes falta al atre món que an éste. Torna al teu partit, a la teua vila joyosa, y de aquí a un mes o dos, perque ara estic afaenat, mira de dixát vore mes, pera revelát los secretos de la professió y la compossisió de la persona del meche. Va besá Pedro Saputo les mans al seu mestre y se va despedí dels seus condiscipuls. Pero espantat de la seua temeridat y corcat per la consiensia, no va volé torná a Villajoyosa, aixina que va pará a Mursia, aon va vendre la mula y va torná al seu ofissi de pintó aventurero.

Van sentí mol la seua desaparissió a Villajoyosa, y mes les donselletes, creénse totes huérfanes y abandonades de la providensia. ¡Cuántes lo van plorá! ¡Cuántes lo ensomiaben de día y lo suspiraben de nit! ¡Cóm se torsíen les mans invocán lo seu nom desesperades! ¡Quína amargó! Díen: ¡Juan de Jaca de la meua alma! Y es de advertí que desde entonses saben les sagales de Villajoyosa pronunsiá la jota com natros, habense esforsat an esta gutural pera cridál be y no oféndrel convertín lo seu apellit en una paraula fea y malsonán. (Xuan de Xaca, Chuan de Chaca.)

Va passá después a Mursia y de allí a Granada. La seua curiosidat se va sebá sense terme a les memories de la gran siudat dels árabes, de la gran siudat dels Reys Catolics, de la siudat dels Vegas, Mendozas y Gonzalos: de la Troya de la Europa moderna.

Va visitá después la de Santafé y de allí va aná a Sevilla, aon se va aturá un añ per la mateixa raó que a Valensia. Va pujá a Córdoba y va saludá a la mare de les siensies, después de nous siglos, cuan les demés nassions de Europa eren encara semirrassionals y se alimentaben (o poc menos) de les bellotes de la primitiva ignoransia.

Lexique roman; Girgo – Esglandar

De allí va passá a Castilla, sen la primera siudat que va visitá la imperial Toledo, y va vore que ben just podíe aguantá la grandesa del seu nom. De Toledo va aná a Salamanca, la Atenas de España, y se va admirá del sarabastall a les escoles, del número de elles y de estudians, y entrán a examiná la doctrina va vore que no corresponíe a la opinió ni al afán y concurs dels estudis.

Va passá a Valladolid, la vall de Olit u Olite; va vore la seua catedral; y cansat de curiosidats se va adressá cap a la Cort que entonses estáe a Madrid o Madrit, un poblacho a un atre tems, y ara una de les mes hermoses poblassions de Europa, encara que sense memories antigues, sense glories dels siglos passats. No se va volé cansá mol en examinala perque sabíe lo que ere; y per un atra part la auló que ixíe dels palaus y ofissines li va entabuchá lo cap y lo va obligá a eixí de allí lo mes pronte milló sense vore mes que algunes coses que sempre ha tingut com a bones; y va empendre lo camí de Burgos. Esta antiga Cort de Castilla, esta primera capital de la antiga Castilla, va di al arribá, no put y corrom com l'atra. Eixe es lo palau, en gust lo voría tot; eixa la catedral, hermosa, magnífica, digna de la seua famosa antigüedat. Pero estáe desabrit, se añoráe, lo seu cor se dolíe de una aussensia tan llarga, y pensán en sa mare, va estretí lo sírcul del seu viache y va adressá al dret voltán cap a Aragó per Saragossa.

lo camí, Miguel Delibes, Moncho, chapurriau

Les ales del pensamén li van ficá lo dessich als peus desde lo momén en que va determiná entornassen cap a la seua terra.

Encara no acababe de eixí de Burgos, per díu així, y ya estáe a Calatayud y va arribá a La Almunia. Va aná al messón, y apenes fée micha hora que habíe arribat que lo van vindre a buscá un home y una dona preguntán si ere meche.

- Sí, los va di, enteng algo de medissina, ¿qué se oferix?

- Miréu, van di; lo meche del poble va aná a Ricla a una consulta, y jugán a una casa va reñí en lo albéitar, menescal o veterinari per una jugada, y lo menescal an ell li va arrencá lo nas de una mossegada; y ell al veterinari li va fé saltá un ull, y allá que van los dos en lo seu mal y los cirujanos.

Un tío nostre, ya mol agüelet, va caure anit per la escala; no se va fé cap mal; sol se va quedá adormit o estamordit; lo vam gitá, y an esta hora encara no se ha despertat; y diuen que així dormín y respirán sen pot aná a l'atra banda y quedamos a copes de la herensia si no fa testamén o desfá lo que té fet.

Va entendre Pedro Saputo lo que ere; va aná cap allá y va vore a un home de uns setanta añs de edat llarc al llit, en lo coló natural, una mica ensés, y com en una son mol descansada; ya li habíen aplicat candeletes, ferro ruén, lo habíen pessigat mil vegades, y res, dorm que dormirás.

Va di: - Este home se va tindre que sangrá después de la caiguda; pero se li aplicará un atre remey. Que me porton una mica de pólvora, algo mes de un parell de onses de pes. Lay van portá, y ficada a una escudella en una mica de aigua, va escomensá a remóurela o regirala y pastala, y después va fé en ella dos flarets (petardos, cohets) y manán eixí a tots de la alcoba, exepte a dos homens que eren los que mes dessich mostraben de la salut del dolén, lo va ficá pancha per aball y de un costat; y cuan lo va tindre així, li va aplicá un flaret al cul y li va botá foc.

Se ensén la pólvora, chispege, se agarre, se consumix, y lo dolén adormit com un soc. Li va embutí l’atre, y va fé mes estrago, pos va escomensá a chumali sang en tanta abundansia, que se formabe un charco al llit. Y al poc rato va escomensá a menejá los peus, después a queixás y fotre algún bram, y va torná del tot a la vida.

Pedro Saputo va dixá eixí molta sang, y cuan li va pareixe prou, va maná que lo rentaren en oli y aiguardén batut y li aplicaren después compreses empapades o amerades y un atre día los va di lo que habíen de fé pera curá la llaga. Li van doná un doblón, sen va aná pel matí y va quedá al país lo prodigiós remey pera sempre.

Ña qui diu que no va sé aixó a La Almunia, sino al Frasno, y atres que a Épila. Poc importe; yo de La Almunia de Doña Godina u vach trobá escrit.

Jaca, siglo XIII, románs

jueves, 18 de noviembre de 2021

LTDF, ABOURLHOUS - ACATE

Abourlhous (D'), (it. da bornio), loc. adv. A l' aveuglette, en Dauphiné, v. cluchoun, plegoun.
Coumo siéu sèns ressourso, 
Fau qu' ane d' abourlhous. 
G. Martin. 
R. à, borlhe, borgne.
 
Abourma (S'), v. r. S' accroupir sur le fumier, se blottir, en Forez, v. agroua, agroumeli.
R. à, bourmo. 
 
Abourna (rom. bornar, b. lat. abonnare), v. a. Aborner, borner, délimiter, v. bouina. 
Aborne, abornes, aborno, abournan, abournas, abornon. R. à, borno, bouino.
 
Abournamen, s. m. Abornement, délimitation, bornage, v. agachoun.
Lou Rose ne siguèt l' abournamen. 
X. de Ricard. 
R. abourna.
 
Abourni (S'), S' Abournesi (lim.), v. r. S' échauffer, se gâter, se moisir, v. escaufa, mousi.
Lou la s' abournis, le lait s' échauffe. (cat. escalfe, escalfar; calentar; chap. escofá, escofás al foc)
PROV. Emé lou tèms s' abournira.
Abourni, abournido, part. et adj. Moisi, moisie, en bas Limousin. 
Froumage abourni, fromage gâté; viando abournido, viande échauffée. (escalfada)
R. à, buerno.
Abòuro, v. ahouro; abourra, v. bourra; abourrela, v. bourrela.
 
Abourri, Averri (d.), Esbauri, Aberra (g.), (rom. aborrir, aorrir, cat. aborrir, avorrir, esp. aburrir, it. aborrire, lat. abhorrere), v. a. Abhorrer, avoir en horreur, prendre en aversion, v. enira, ourri.
Abourrisse, abourrisses, abourris, abourrissèn, abourrissès, abourrisson. 
Abourris pancaro li femo, il aime encore le cotillon. (pancaro : pas encore)
S' abourri, v. r. Prendre les aliments en aversion, se dégoûter; tomber dans la crapule, v. abouli; fondre sur, en Béarn, v. toumba; s' exécrer.
E voulès pas que nous abourriguen?
J. Roumanille. 
PROV. B. Aglo nou s' abourreich sus mousco, 
l' aigle ne fait pas la chasse aux mouches.
(chap. l' águila o áliga no casse mosques.) 
Abourri, abourrit (l.), abourrido, part. et adj. Abhorré; dégoûté, dégoûtée; luxuriant, luxuriante; pour fané, v. abouli. 
Ai abourri la car, (chap. hay aburrit la carn) j' ai pris la viande en dégoût. (cas. he aborrecido la carne, la aborrezco) 
Mai óublides, di roso en furnant li boutoun, 
Que n' ères enca ièr qu' uno toro abourrido.
L. Roumieux. 
Fen abourri, foin touffu; pèu abourri, cheveux épais.
 
Abourrimen (cat. aborriment, esp. aburrimiento, it. aborrimento), s. m. Horreur, aversion, dégoût, v. escor, fàsti (fàstic, fástic, fástig), iro. 
L' iro, l' abourrimen,
L' endignacioun e l' escaufèstre. 
Calendau. 
 
Abourrissa, Aboutrissa (it. abborracciare, bousiller), v. a. Brouiller, emmêler, en Gascogne, v. embourrissa. 
Lous empèuts entre-laçats 
E lous brancs touts aboutrissats. 
G. D' Astros. 
R à, bourro, ou broussa.
 
Abourrissado, s. f. Pêle-mêle, choses brouillées, v. barbouiado. 
R. abourrissa. 
Abourrour, v. ourrour. 
 
Aboursage, Aboussàgi (m.), s. m. Piquenique, repas de société, v. escoutissoun. R. à, bourso. 
Abourta, v. avourta; abourtoun, v. avourtoun; abous, v. aguères.
 
Abóusa, Abausa (l.), Abóuva, Abauva (m.), (rom. abauzar), v. a. Coucher sur le ventre, retourner un vase sens dessus dessous, accabler, v. abouca; abattre, renverser, v. esterni. 
Abòuse, abòuses, abòuso, abòusan, abòusas, abòuson. (chap. aboco, aboques, aboque, aboquem o abocam, aboquéu o abocáu, aboquen; tombá) 
S' abóusa, v. r. Se coucher à plat ventre, se prosterner; tomber à plat. s' ébouler, s' affaisser; se poser, en parlant d' un oiseau.
Jan emé Jano 
Fasien uno cabano: 
Jan petè, 
La cabano s' abóusè. 
DICTON ENFANTIN.
Abóusa, abóusado (esp. abuzado), part. et adj. Couché sur le ventre, prosterné; accablé, accablée. R. à, bòuso. 
 
Abóusamen, Abausomen (l.), Abauvamen (m.), s. m. Prosternement; prostration, accablement, affaissement, effondrement, v. aboucamen. 
R. abóusa. 
Oh! quente abóusamen!
L. Moutier. 
 
Abouscassi, v. a. Mettre une terre en bois, v. abousqui. 
S' abouscassi, v. r. Devenir sauvage, se couvrir de bois, de broussailles, s' abâtardir; se ratatiner; se négliger dans sa tenue, v. abartassi, agarrussi.
Abouscassi, embouscati, ido, part. et adj. Devenu sauvage; boisé, boisée. 
S' es abouscassi, il s' est fait laid.
Se permenavo un jour dins la Vau-fèro, rode adounc sóuvertous, arèbre, abouscassi. 
V. Lieutaud. 
Encountrado abouscassido.
J.-B. Gaut. 
R. à, bouscas. 
Abouseira, v. esbousela, esboudela. 
 
Abousiga, v. a. Affricher, laisser en friche, v. acampassi. R. à, bousigo. 
 
Abóusoun (D'), D' Abóuvoun (m.), D' Abausou, D' Abausous (l.), Abaous (a.), (rom. abauzos, d' abauvon, b. lat. abovo), loc. adv. A plat ventre, à plate terre, ventre à terre, v. aboucoun, rebaloun.
D' oune toumba d' abóusoun. 
M. Lacroix. 
Un marit pourra d' abóuvoun 
Li faire petar la boufigo. 
C. Brueys.
R. abòusa. 
 
Abóusouna, Embóusouna, Embausouna, Esbousouna, v. a. Faire ébouler ou écrouler, v. agrasa. 
Lachèt un pet qu' empouisounavo
E que cujèt embóusouna
L' Italio e lou mount Etna. 
C. Favre.
S' abóusouna, s' embóusouna, s' esbóusouna, v. r. S' ébouler, s' écrouler, v. esboudela, esboudena, vedela. 
Ai pòu que ma pauro cabano s' abóusoune. 
L. Roumieux. 
Sa gleiseto toumbavo en rouino, s' esbóusounavo. 
A. Arnavielle. 
Abóusouna, abousounat (l.), abousounado, part. et adj. Éboulé, éboulée, en ruines.
Ah! se veirié pulèu lou mounde abóusouna! 
P. Gaussen. 
L' aubre que s' aubouro 
Sus Israèl abóusouna.
S. Lambert.
Dirias-ti que moun fil Ceset 
La voudriè vèire abóusounado! 
J. Reboul. 

R. abóusoun. 

 

Abóusounaduro, Embousounaduro, Esbousounaduro (l.), s. Éboulement, v. poulin, vedèu, embousenado. 
Lou cors d' un paure mestierau enseveli souto uno esbousounaduro. 
ARM. PROUV. 
R. abóusouna. 
 
Abóusounaire, Abóusounarello, Abóusounairo, s. et adj. Celui, celle qui fait ébouler, démolisseur, euse, v. destrùssi. 
Lou picou abóusounaire a escampihat toutos las pèiros. 
C. CAVALLIER. (escampihat : chap. escampat; cas. Esparcido; pèiros : chap. pedres, roques; cas. piedras, rocas)
R. abóusouna.
 
Abousqui (S') (chap. abosquí, abosquís; abosquit, abrosquillat), v. r. 
Se couvrir de bois, se pourvoir de bois, v. abouscassi. 
Abousqui, abousqueiri, ido, part. et adj. Pourvu de bois, boisé, boisée.
Aquelo colo es bèn abousqueirido. (chap. aquell coll, aquella montañeta está ben abrosquillat, abrosquillada; se ha tapat de brosquill)
J.-J. Bonnet.
R. à, bosc. 
 
Abousquimen. s. m. Boisement, reboisement. 
L' abousquimen di colo, le boisement des montagnes. R. abousqui.
 
Aboussa (esp. abosar), v. a. t. de mar. Bosser. 
Abosse, abosses, abosse, aboussan, aboussas, abosson. 
Aboussa, aboussado, part. Bossé, bossée. R. à, bosso. 
 
Aboussage, Aboussàgi (m.), s. m. t. de mar. Action de bosser; pour pique-nique, v. aboursage. R. aboussa. 
Abóussi, abousses, abousse, aboussem, aboussets, aboussen, ou abóussi, abóussis, abóussie, abóussim, abóussits, abóussin, imparf. subj. béarnais et aquitain du v. abé, avé.
Aboussina, v. aboucina. 
 
Abouta (rom. abotar), v. a. Haler un chien, exciter, v. Cassa, bourra. 
Abouto, abouto, chou! chou-pille! R. à, buta, ou abuto. 
Aboutal, v. agoutal; aboutas, v. ah! boutas. 
 
Abouti, v. n. Aboutir, v. recouti.
Aboutisse, aboutisses, aboutis, aboutissèn, aboutissès, aboutisson. 
En qu' aboutis acò? à quoi cela peut-il aboutir? 
Au doute tout aboutis.
H. Morel. R. à, bout. 
Aboutia, v. aboucha.
Abouticairis, s. f. Femme d' apothicaire. La sorre abouticairis, la soeur apothicairesse. R. abouticàri. (chap. boticaria, apotecaria; sorre, soeur, sor, germana, maña.)
 
Abouticàri, Bouticàri (m.), Bouticaire, Pouticàri (niç.), Apouticàri, Apoutingaire (l.), Apouticaire (d.), Pouticaire (g.), (rom. abotiquari, apotecari, ipoticari, ipotecari, ipoticaire, cat. apotecari (boticari, farmacèutic), esp. boticario (farmacéutico), lat. apothecarius). s. m. Apothicaire, pharmacien, v. farmacian. 
Comte d' abouticàri, mémoire d' apothicaire, sur lequel il y a beaucoup à rabattre; abouticàri sènso suere, (chap. apotecari sense suero) marchand mal approvisionné. 
Sàbi faire lou bouticàri. 
C. Brueys.
PROV. Vièi medecin, jouine cirourgian, riche abouticàri.
 
Abouticarié, Bouticarié (m.), Pouticariè, Apouticarìo (l.), (b. l. apothecaria), s. f. Apothicairerie, pharmacie, v. farmacìo. (cas. cat. Farmacia; chap. farmassia.)
Las pouticairiès soun deforo. (catalan actuel: Les farmàcies són defora; chap. les farmassies están a fora.)
J. Michel.
R. abouticàri. 
Abóutiera, v. abauqueira. 
 
Aboutissènt, Aboutissent (l.), Aboutissènto, Aboutissento, adj. et s. Aboutissant, Aboutissante, v. counfront. R. abouti. 
 
Aboutouli, Aboutoulit (l.), Aboutoulido, adj. Boursoufflé, boursoufflée, v. boudenfle.
R. à, boudoul. 
Aboutrissa, v. abourrissa; abouts, v. aguerias; abóuva, v. abóusa; abóuvi, v. abauvi, abausi; abóuvidou, v. abauvidou; abóuvimen, 
v. abauvimen; abóuvissènt, v. abauvissènt. 
 
Abouvia, v. a. Dételer les boeufs, v. desjougne. (chap. desjuñí, deschuñí, soltá los bueys – bous - del jou o chau o chou.)
Abòvie, abòvies, abòvio, abouvian, abouvias, abòvion. 
Abouvia, abouviado, part. Dételé, détaché de la charrue. R. à, biòu. 
 
Abra (messin apar, allumer, esp. aburar, brûler, hébr. baar, brûler, all. amberen, brûler) (all. brennen), v. a. Allumer, embraser, exciter, v. aluma, atuba, embranda. (all. Brand) (chap. cremá, ensendre, fé brasa)
Abre ou àbri (m.); abrave ou abràvi (m.); abrère ou abrèri (m.); qu' abrèsse ou abrèssi (m.). 
Abras lou lume, allumez la lampe; ai uno set que abre, je brûle de soif.
Sant Jan fai fiò, Sant Pèire l' abro,
paroles qu' on chante en allumant le feu de la Saint-Jean. 
(cas. palabras que se cantan cuando se enciende la hoguera de San Juan; chap. paraules que se canten cuan se ensén la foguera de San Juan)
L' ermito diligènt abro la regalido.
A. Crousillat. 
Sàbi que vous plasès au lume,
Car vous en abras sèt o vuech. 
G. Zerbin.
Baroun, abren la guerro santo.
J.-B. Gaut.
Abrarias uno brouqueto sus si gauto. 
M. de Truchet. 
S' abra, v. r. S' allumer.
Pertout la vounte lou fuec s' abro. 
C. Brueys.
Abra, abrado, part. et adj. Allumé, embrasé, embrasée. Abra d' iro, enflammé de colère. 
 
Abraca, Ablaca (l.), Abranca, v. a. et n. Accourcir, trancher, couper, v. trenca; abattre, verser les blés, v. abouca; tendre un câble, v. souca; pour braquer, v. braca.
Abraque, abraques, abraco, abracan, abracas, abracon. 
Abraca de maiòu, raccourcir des ceps nouvellement plantés; abraca la vido, trancher la vie; abraca l' amoulat, abattre l' airée; abraca 'no boutiho, briser une bouteille à coups de pierres; abraca de soutiso, accabler d' injures; abraco, embraque, commandement de marine pour faire roidir une manoeuvre; la cordo abraco trop, la corde est trop tendue. 
Se poudian abraca toun alo trop laugèro. 
J. Jasmin. 
PROV. En parlant, long camin s' abraco. 
Abraca, abracat (l.), abracado, part. et adj. Coupé, retranché, coupée, retranchée; brisé, brisée, accablé, accablée, abattu, abattue. 
Roure abraca, chêne renversé. R. à, brac.
Abracadis, s. m. Abatis, v. boucadis. R. abraca.
 
Abracado, Ablacado (l.), s. f. Chablis, abatis d' arbres, v. chaple; versement des blés par les pluies, v. estrai; jonchée, airée, v. soulado. 
E de la séuvo espalancado
Alor ié conte l' abracado. 
Calendau. 
R. abraca. 
 
Abradou, s. m. Lieu où l' on allume, foyer embrasé, fournaise, v. fiò.
L' abradou di fassaio, le foyer où l' on allume les brandons. 
(cas. obrador; horno, forno; lat. operatorium; chap. obradó, fornal, forn, forns, al Matarraña: Fornos, Fórnols.)
D' alegresso aro siéu un abradou terrible. 
G. B.-Wyse. 
R. abra.
 
Abragui, Abregui, Abregi, Abreguia, Abouriga (rom. abraguir), 
v. a. et n. Amener à suppuration; s' abcéder, v. apoustemi.
Acò abraguira, cette tumeur s' abcédera; faire abragui, ulcèrer. (chap. este gaburro supurará, traurá pus.)
S' abragui, v. r. Venir à suppuration. (cas. supurar – un tumor.)
Se s' abraguis, siéu gari. (gari : guarit : cas. sanado, sano, curado.)
J.-J. Bonnet.
Abragui, abraguido, part. et adj. Abcédé, abcédée, en suppuration, plein de pus; rempli, remplie, qui se répand; Abrachi, nom de fam. prov. 
R. à, brac.
 
Abraguiduro, Abreguiduro, s. f. Abcès, tumeur qui s' abcède, plaie qui suppure, v. apoustemiduro. R. abragui.
 
Abraire, Abello, airo, s. Allumeur, euse, v. alumaire, atubaire. R. abra.
 
Abram (rom. Abram, Abraham, it. Abramo, esp. Abrahan - Abraham, hébr. Abram, Abraham), (ar. Ibrahim) n. d' h. Abraham, personnage qui figurait jadis dans les jeux de la Fête-Dieu d' Aix; Abram, Abran, nom de fam. prov. israëlite.
Raço d' Abram, enfants d' Abraham, Hébreux; sant Abram, saint Abraham, mort en 472, honoré en Auvergne.
 
Abrama, Abrameja, Abrasama, Abresema (a.), Abramina (d.), ado, (it. bramare, désirer ardemment), adj. Enflammé de désir, passionné, affamé, affamée; âpre à la curée, avide, cupide, v. afri, aloubati, coubès, mau-plen.
Quand vèi l' argènt, es abrama, la vue de l' argent le tente.
L' abramado fielairis. 
T. Gros.
De tant d' abrasama l' apetis l' enfetavo. 
J.-B. Gaut. 
R. à, bram. 
 
Abramadisso, Abramaduro, s. f. Passion désordonnée, désir immodéré, avidité, cupidité, v. avariço, remoulige. 
Es d' uno abramadisso incouncevablo. (cas. es de una avidez inconcebible; chap. es de una avarissia inconsebible.)
J.-J. Bonnet.
R. abrama. 
Abranat, v. branat; abranca, v. abraca; abrand, v. à brand. 
 
Abrand (rom. Atbran, b. lat. Atbrandus), n. p. Habrand, Aybram, noms de fam. mérid. 
 
Abranda, Ablanda (lim.), (rom. abrandar, abrandir, all. Brand, incendie), v. a. et n. Embraser, incendier, enflammer, v. embranda, abrasa; attiser, propager, v. empura; pour appréhender, v. aprehèndre. 
Lis uei abrandon, les yeux flamboient. (uèlhs, uei, ulls, uyls, ojos, oios, güellos, Augen, eyes, occhi, etc...) 
Le bouissoun preservat dins le foc que l' abrando. (+ fuego, fuocco, foch, foc)
Guitard.
S' abranda, v. r. S' embraser, se propager.
La ploio es abranda (for.), la pluie tombe à verse.
O flamo
Ounte se purifico e s' abrando l' amour.
Calendau. 
Abranda, abrandat (l.), abrandado, part. et adj. Embrasé, enflammé, enflammée. 
Abranda de set, brûlant de soif.
PROV. Abranda coume un fiò de sant Jan, coume un carboun rousent. (chap. rousent : ruén; cat. ruent)
R. à, branda.
 
Abrandant, Ablandant (lim.), anto, adj. Enflammé, enflammée, brûlant, brûlante, v. auben, rousent.
Ferre abrandant, fer rougi au feu; uei abrandant, oeil flamboyant. 
Candèlo abrandanto.
Calendau. 
R. abranda. 
Abrano, v. brando; abrard, v. ebrat. 
 
Abrasa (rom. abraizar, cat. esp. port. abrasar) v a. Garnir de braise; (chap. fé brasa, caliu, calius) embraser, v. embranda; souder au feu, braser, v. brasa.
Abrasa 'no escaufeto, mettre de la braise dans un réchaud; abrasa sis esclop, passer de la braise dans ses sabots, pour les échauffer.
(chap. esclops y sabates ben calentetes, com les de aquell catalaniste de Torredarques.)
Abraso la jouvènço.
J.-B. Gaut. 
Quicon d' abrasant qu' es dins moun sen.
P. Gaussen. 
S' abrasa, v. r. S' embraser. 
Abrasa, abrasat (l.), abrasado, part. et adj. Embrasé, passionné, embrasée, passionnée. 
Pipo abrasado, pipe allumée. 
Abrasa d' uno fièro ardour.
S. Lambert.
R. à, braso. 
 
Abrasaduro, s. f. Brasure, soudure, v. brasaduro, sóudage. R. abrasa. 
 
Abrasaire, Estamarrasaire, Estabrasàri (lim.), Tabrasa, Estabrasa, Tarabrasa (l.), Estabrasaire (g.), s. m. Chaudronnier ambulant, étameur, v. estamaire, magnin. 
Fai un foc d' abrasaire. 
La Lauseto.
R. abrasa. 
Abrasama, v. abrama.
 
Abrasamen (cat. abrasament, port. abrasamento, esp. abrasamiento, it. abbracciamento), s. m. Embrasement, v. embrasamen. R. abrasa.
 
Abrasca, v. a. et n. Ébrancher, casser les branches, v. esbranca, espalanca, escranca. 
Abrasque, abrasques, abrasco, abrascan, abrascas, abrascon. 
Aubre qu' abrasco de fru, arbre qui rompt sous le fruit. 
(chap. esbrancá : es : des + branca; esguellás una branca, chafás, per massa pes de la fruita, esbrancamén, v. esbrancá. adj. esguellat, esguellada.)
En abrascant la cimerlo dau pivo. 
Lafare-Alais. 
S' abrasca, v. r. Rompre sous le poids des fruits.
Abrasca, abrascat (l.), abrascado, part. Ébranché, surchargé de fruits, surchargée. R. à, brasc. 
 
Abrascage, s. m. Action d' ébrancher, v. esbrancamen (chap. esbrancamén). R. abrasca. 
 
Abrascaire, Abrascarello, Abrascairo, s. et adj. Celui, celle qui ébranche, casseur de branches, v. esbrancaire. R. abrasca.
 
Abrascamen, s. m. Ébranchement, v. espalancamen. R. abrasca.
Abrasque, abrasco, v. brasc, asco. 
 
Abrassa (rom. cat. abrassar, it. abbracciare), v. a. Prendre avec les bras, embrasser, v. embrassa. (esp. abrazar; chap. abrassá; yo abrasso, abrasses, abrasse, abrassem o abrassam, abrasséu o abrassáu, abrassen.)
E pièi que la pas abrasse lou mounde.
F. Martelly.
S' abrassant a sa rusco.
Peyrounet. 
R. à, bras.
 
Abrassa, Abrassac et Aubrassac (g.), Arbassac, Aubressac (l.), Arressac, Orbiossa (d.), (all. Habersack), s. m. Havre-sac, v. sa, carnié. 
Tiro de soun abrassa l' Armana prouvençau. 
ARM. PROUV. 
Belèu fara rampli l' abrassac d' aucelous. 
L. Vestrepain. 
 
Abrassado (cat. abrassada, it. abbracciata), s. f. Prise à bras, embrassade, v. embrassado, brassado.
A forço d' abrassados, de plours sens fi. 
B. Floret.
R. abrassa.
 
Abrassagat, s. m. Contenu d un havre-sac. R. abrassa.
Abrausi, v. brausi, brounzi; abravaja, v. esbravacha; abravis, v. aubo-vit. 
 
Abre n. d' h. Saint Abre ou Avre, honoré à Grenoble; la mère de Fénélon s' appelait Louise de Saint-Abre. (¿Sanabria, leonés Senabria, galego Seabra, portugués moderno Sanábria?)
Abre, v. aubre; abrega, v. ablasiga; abregi, abregui, abreguia, v. abragui; abregoun, v. barjavoun; abreia, v. abriga; abreiga, v. ableiga, ablasiga; abreja, v. abréuja; abreja, v. abriga; abrejanço (d.), v. abreviacioun. 
 
Abrèl, Obrèl, s. m. Arroche, plante potagère, en bas Limousin, v. armòu. R. brèl, bruei. 
Abremba, v. membra. 
 
Abrena, v. a. Donner du son; charger de coups, rosser, v. ablada, acivada. R. à, bren.
 
Abrenouncia (lat. abrenuntiare), v. a. Renier, désavouer, abjurer, renoncer, en Béarn, v. renouncia. (chap. renunsiá, abjurá)
Es qu' aurian abrenounciat un quicoumet de nostos ideios? 
X. de Ricard 
Abresema, v. abrama; abressa, v. bressa; abrèu, v. abriéu. 
 
Abréuja, Abreja (g.), (rom. abreujar, abreviar, cat. esp. port. abreviar, it. lat. abbreviare), v. a. Abréger, v. acourchi. (cat. acurçar; chap. acursá, abreviá.) 
Abrèuje, abrèujes, abrèujo, abrèujan, abrèujas, abrèujon. 
Au travai, abrèujo un pau, il bâcle un peu le travail. 
Li chagrin abrèujon li jour.
J.-J. Bonnet.
Abréuja, abréujat (l.), abréujado, part. et adj. Abrégé, abrégée. 
En abrèuja, en abrégé, en peu de mots. R. à, brèu. 
 
Abréujaire, Abrejaire (g), arello, airo (cat. esp. abreviador, it. abbreviatore), s. Celui, celle qui abrège, abréviateur. R. abrèuja.
 
Abréujamen, Abrejamen (d.), (rom. abreviamen, cat. abreviament, esp. abreviamento (esp. abreviación, abreviatura), it. abbreviamento), s. m. Action d' abréger, diminution (cas. disminución), v. acóurchi. R. abréuja. 
 
Abréujat, Abrejat (g.), (esp. abreviado), (chap. abreviat), s. m. Abrégé, v. coumpendi, epitome, breviàri, lèmo. (cas. compendio, epítome, breviario.)
Vès-aqui l' abréujat d' aquelo nouvello obro.
A. Mathieu.
R. abrèuja. 
 
Abreviacioun, Abreviacien (m.), Abrebiaciéu (l. g.), (rom. cat. abreviació, esp. abreviación, it. abbreviazione, lat. abbreviatio, abreviatonis), s. f. Abréviation. (chap. abreviassió.)
 
Abri, Abric (l.), Abrit (g.), Apric (b.), (rom. abric, cat. abrich, port. esp. abrigo, it. aprico), (cas. aprisco) s. m. Abri, v. ardiero, aces, cagnard; haie morte, v. sebisso; protection, v. recès, sousto; Abric, Laprix, noms de fam. mérid. 
A l' abri, à l' abri, à couvert; (chap. a cubert) metre uno planto à l' abri, butter une plante; èstre à l' abri d' un ome, être en puissance de mari; 
i' a res à l' abri de sa lengo, sa langue ne respecte personne; n' avé ni ami ni abri, être dans l' abandon. (cas. no tiene ni amigo ni abrigo; estar abandonado, literal: estar dentro del abandono.)
Bouten-nous en aquest abri.
C. Brueys.
PROV. Mau vesti 
Vai pèr abri. 
- A auro drecho ges d' abri, 
E à paure ome ges d' ami.
PROV. L. Fai coumo la fourmic: (chap. fes com la formiga)
Met toun gran à l' abric. (chap. fica ton - lo teu - gra al abric.)
R. abriga.
Abria, n. d' h. Abriact, patron d' un village du Querci; Abria, nom de fam. mérid. 
Abria, v. abriga; abriago, v. ebriago; abriba, v. abriva; abribo, v. abrivo. 
 
Abrica (S'), v. r. Se poser sur un lieu élevé, se percher, dans les Alpes, v. ajouca, quiha; pour abriter, v. abriga. R. à, bric. 
Abricot, abricòu, v. aubricot. 
 
Abricoun (it. briccone, fripon), s. m. Charlatan, à Nimes, v. braguetian. 
 
Abriés (rom. Abries, Abriaux, b. lat. Communitas Abriarum, locus de Abriis), n. de l. Abriès (Hautes-Alpes); nom de fam. prov.
 
Abriéu, Abréu (rh.), Avriéu, Abril. Abrial (l.g.), Abriel (querc.), Abrier (a.), Abriau, Abri (lim.), Abriòu, Abriol (rouerg.), April (b.), (rom. abriu, abriel, april, cat. esp. port. abril, it. aprile, lat. aprilis), s. m. Avril, mois; Abrieu, Abrial, nom de fam. mérid.
Pèis ou peissoun d' abriéu, poisson d' avril. (chap. peix de abril.)
Serai peissoun d' abriéu pèr vous. 
G. Zerbin. 
Sian au mes d' abriéu, que lis ai s' abrivon; 
Quand saren au mes de mai, 
Lis ai s' abrivaran mai. 
DICTON POP. 
PROV. Au mes d' abriéu, 
Te *delèujes pas d' un fiéu; (delèujes o delènjes)
Au mes de mai, 
Vai coume te plais, 
ou Enca noun sai; 
Au mes de jun, 
Prengues counsèu de degun; 
Au mes de juliet,
Qu s' atapo es un *couiet, (o coniet, no atino)
- Au mes d' abriéu, 
Touto bèsti mudo de péu. 
- Au mes d' abriéu, 
Tout aubre a soun gréu. 
- Fau que lou mes d' abriéu 
Mete li valat à fiéu.
- Abriéu es de trento, mai quand plóurié trento-un, 
Farié mau en degun. 
- Quand en abriéu plóurié, 
Que tout lou mounde cridarié: 
Tout es nega, tout es perdu, 
Encaro aurié pas proun plóugu. 
- Se jamai abriéu venié, 
Jamai plueio arribarié. 
- Pichoto plueio d' abriéu 
Fai bello meissoun d' estiéu.
- D' abriéu e de mai se saup 
De l' an lou bèn e lou mau. 
- Abriéu n' a ges d' abri, 
Ni lou paure d' ami. 
- Quand abriéu en furour se met, 
*l' a pas dins l' an un pire mes. (I' a : hi ha) 
 
Lou diciounàri d' Abriéu, le dictionnaire provençal-français de J.-T. Avril, de Manosque (Apt, 1840).
Abriga, Abrica (l.), Abrita (g.), Abriça, Abreja (d.), Abria, Apriga (b.), (rom. abricar, abriar, cat. esp. port. abrigar, lat. apricari), v. a. Abriter, butter une plante, v. acala, acagnarda, acela, acessa; protéger, v. assousta. 
Abrigue, abrigues, abrigo, abrigan, abrigas, abrigon. 
(chap. abrigá, abrigás: me abrigo, te abrigues, se abrigue, mos abriguem o abrigam, tos abriguéu o abrigáu, se abriguen.)
Abrigo-me bèn, abrite-moi bien.
S' abriga, abriga-s (g.), v. r. S' abriter, se couvrir.
Me menèc abrica, que n' èro pas cubert.
A. Gaillard.
Abriga, abricat (l.), ado, part. et adj. Abrité, abritée. 
S' el se fousso voulgut, el se fous abricat.
A. Gaillard.
 
Abriga, v. a. Émier, briser, v. embriga; harasser, v. ablasiga. 
En resquibant, s' abrigon lou camard. 
P. Figanière. 
Ai bèn pòu que me l' abriguessias. 
M. Bourrelly. 
Enfounson lei pouerto duberto
En abrigant lei moussèu rout. 
M. Bourrelly. 
Abriga, abrigado, part. et adj. Émié, brisé, émiée, brisée, rompu, rompue, moulu, moulue. R. à, brigo. R. abriga.
 
Abrigado, s. f. Partie abritée; abri, asile, v. retirado, sousto.
L' ausèl cerco abrigado. (cas. el pájaro busca abrigo, refugio, retiro; chap. lo muixó busque retiro, abric, refugi.)
L. Piat.
R. abriga. 
 
Abrigage, Abricatge (l. g.), s. m. Action d' abriter, abri, v. souplè. 
Ana dins lous oustals pèr trouba d' abricatge.
J. Castela.
R. abriga.
 
Abrigaire, Abrigarello, Abrigairo, s. et adj. Celui, celle qui abrite, v. assoustaire. R. abriga.
 
Abrigalh, s. m. Vêtement pour se couvrir, cape, manteau, en Gascogne, v. roupo. (chap. abrigall; abrigo, manta, capa.)
R. abriga. 
Abrignoun, v. prugnoun. 
 
Abrigo, s. f . Tout ce qui abrite ou qui couvre, couverture de laine, v. cuberto, parofre. (chap. tot lo que abrigue o que cubrix, cobertura de llana; cobertó, cobertora, banua, manta).
Toutes dounen foço abrigos de lano.
M. Barthés.
R. abriga.
 
Abrigous, Abritous (g.), ouso, ouo (m.) adj. Qui est à l' abri, qui offre un abri, v. adrechous, souleiant. 
Abrigous coumo uno serro.
J. Laurès.
*Salisson lou mati toutes engrepesits (o Salissou)
Del bartas abrigous ount se soun refaudits. 
B. Fabre.
Savès que pèr fa 'n som l' endrech es abrigous.
ID. (B. FABRE.)
R. abric.
 
Abriguet, Abritet (g.), s. m. Petit abri, v. ardeirolo, cagnardet. 
R. abric.
 
Abrihando, Abrilhando (a.), Abriéurando, Brihando, Brihanto, s. f. Les quatre premiers jours d' avril, auxquels le peuple attribue une importance climatérique, v. vaqueirièu, emprunta. 
PROV. Se l' abrihando es ventouso, n' i' a pèr quaranto jour. 
- L' abrihando, 
Coume fai lou tres, fai lou quaranto,
ou bien, 
Abriéu lando 
Tau tèms jusqu'au quaranto, 
Se lou dès noun l' aplanto. 
R. abriéu. 
 
Abrihous, Abrilhous (l.), ouso (rom. avrillos), adj. Du mois d' avril, v. printanié. R. abriéu. 
Abriou, v. abriéu. 
 
Abriva, Abriba (g.), Embriva (l.), Esbriva (rom. abrivar, esbrivar, cat. abribar, it. abbrivare), v. a. et n. Accélérer, lancer, précipiter, hâter, faire courir, donner la chasse; t. de mar. faire force de rames (cas. fuerza de remos), v. coucha, suta; donner un poisson d' avril, en faire accroire, attraper, v. atrapa. 
Abrivo, élance-toi, en avant. 
Abrivant sus li front lou signe de la crous. 
Calendau. 
PROV. Abriéu abrivo, 
ou bien, 
Abriéu abrivo 
Lou blad à l' espigo.
S' abriva, v. r. S' élancer, se précipiter, se hâter, s' empresser, se laisser attraper; mûrir trop promptement.
T' abrives pas tant, ne te lances pas tant.
PROV. Au travai qu noun s' abrivo 
Es carogno touto vivo.
Abriva, abrivat (l.), abrivado, part. et adj. Lancé, lancée, entraîné, entraînée; attrapé, attrapée, trompé, trompée; Abribat, nom de fam. gasc.
Parti abriva, partir en toute hâte; bastimen abriva, navire porté par le vent ou entraîné par les courants.
PROV. Un couioun abriva travessarié 'n paié. 
R. à, briéu. 
 
Abrivacioun, Abrivacien (m.), Abribaciéu (l.g.), s. f. Accélération, précipitation, v. coucho, freto, suto; pour abréviation, v. abreviacioun. 
Hola, sourtès, la bello estello, 
Presènto pèr abrivacien. 
G. Zerbin. 
 
Abrivado, Abrivo, Abribo (l.), s. f. Élan, escousse, essor, hâte, v. empencho, vanc; préliminaire des grandes courses de taureaux, qui consiste à les lancer à outrance, à leur arrivée dans une ville, escortés d' un escadron de cavaliers, ce que les Espagnols appellent algarrada; forte réprimande, v. enflancado; poisson d' avril, attrape, fausse alerte, 
v. achapatòri. 
Fai acò d' uno abrivado, fais cela promptement et sans t' arrêter;
i' an douna l' abrivado, on l' a mystifié. 
Lou reinardié prouvoco uno abrivado. 
J. Désanat.
Iéu tabé soi *coutat sens vanc ni mouvemen, (o contat)
Despèi qu' ai perdut moun abrivo.
J. Laurès.
Tout d' uno abrivo.
J.-F. Roux. 
R. abriva.
 
Abrivaire, Abribaire (l.), arello, airo s. et adj. Accélérateur, accélératrice, v. couchaire; celui, celle qui lance, ou attrape, mystificateur, trompeur, trompeuse, v. enganaire, embulaire. (chap. engañadó, embustero.) 
Bèn gramaci, gros abrivaire.
L. Piche.
R. abriva. 
 
Abrivamen, Embrivamen (rom. abrivament, cat. abribament), s. m. Impétuosité, empressement, entraînement, irruption, v. rabino.
L' abrivamen de l' aguieloun. 
F. Du Caulon. 
R. abriva. 
 
Abrivau, s. m. Éperon? v. esperoun. (cast. espuela, espuelas)
Sus, Martin, douno-mi mous abrivaus de ferre. (chap. espola, espoles de ferro.)
La Bellaudière. 
R. abriva. 
Abro, v. aubre; abro, abrò, abrou, abroua, v. bro. 
 
Abroua (S'), (it. approdare), v. r. S' approcher du bord des champs, des broussailles qui bordent les champs, v. óuriera, ribeja.
Faire abroua l' avè, faire paître les brebis sur la lisière des champs, v. arriba. R. à, bro.
 
Abrouca, v. a. Mettre en perce, v. brouqueta; ficher, piquer, v. brouca. 
N' abroucaran la barriqueto. 
G. D' Astros. 
R. à, broco. 
 
Abroudi, v. a. Rendre paresseux, acoquiner, v. agourrini. 
(cast. acoquinar; Del fr. acoquiner. 1. tr. coloq. amilanar, acobardar, hacer perder el ánimo; chap. acoquiná, acolloná, acobardí, amilaná.)
Abroudisse, abroudisses, abroudis, abroudissèn, abroudissès, abroudisson. 
S' abroudi, v. r. Devenir paresseux. 
Abroudi, abroudit (l.), abroudido, part. et adj. Acoquiné, acoquinée; indolent, indolente. 
Uno meno d' abroudit. 
Bacqueira. 
R. à, brodo. 
 
Abroudimen, s. m. Action d' acoquiner, de s' acoquiner, v. agourrinimen. R. abroudi. (cas. Ver gurrumino.)
Abroue, v. brouo, bro. 
 
Abroues, Abrouas (esp. abrojo, chardon, écueil, lat. abruptum, précipice, ravine), s. m. Touffe de broussailles, tertre sur le bord d' une 
rivière, v. bros, matas, mourras; Abros, nom de lieu près Saint-Geniès (Basses-Alpes). 
Un tarnagas sóuvàgi 
Pounchejant d' un abroues. 
A. Crousillat. 
Quand l' eigagno en perleto,
Risouleto,
Trelusis sus leis abroues.
J.-B. Gaut. 
 
Abrouga, Abrouja (lim.), (cat. esp. port. abrogar - derogar, abolir -, it. lat. abrogare), v. a. Abroger. 
Abrogue, abrogues, abrogo, abrougan, abrougas, abrogon. 
Abrouga, abrougat (l. g.), abrougado, part. et adj. Abrogé, abrogée. 
 
Abrougacioun, Abrougacien (m.), Abrougaciéu (l. g.), (cat. abrogació, esp. abrogación, it. abrogazione, lat. abrogatio, abrogatonis), s. f. Abrogation. (chap. abrogassió)
Abroui, v. bruei; abroulha, v. brouia; abroulhoun, v. brouioun. 
 
Abrounca (S'), (rom. abroncar), v. r. Broncher, se heurter, v. brounca, embrounca. 
Mès à chasque pas s' abrounco, trantaio. 
A. Langlade.
Abrounca, abrouncat (l.), abrouncado, part. et adj. Heurté, penché, refrogné, ée. 
Lou front abrouncat. 
ID. 
R. à, brounc. 
Abrounda, v. asounda.
 
Abrouqui, Abrougui, v. a. Manger les sommités des arbrisseaux, brouter, v. esbrouta. (chap. esbordá, de brot, brots)
Abrouquisse, abrouquisses, abrouquis, abrouquissèn, abrouquissès, abrouquisson.
S' abrouqui, v. r. Se rabougrir, v. rabruga. 
Abrouqui, abrouquit (l.), abrouquido, part. et adj. Abrouti, abroutie, rabougri, rabougrie. 
Au cafour abrouqui.
Lafare-Alais. 
R. à, broco.
 
Abrouquiduro, s. f. Ce qui a été brouté, v. broustage. R. abrouqui.
 
Abrouquimen, s. m. Abroutissement, v. abroutimen. R. abrouqui. 
Abrouta, v. avourta; abrouta, v. esbrouta, abroutado, v. esbroutado; abroutaire, v. esbroutaire.
 
Abrouti, v. a. Détruire les bourgeons, brouter, v. esbrouta. 
(chap. esbordá; podá; als amelés u olivés - oliveres: despullissá.) 
Abrouti, abroutit (l.), abroutido, part. et adj. Abrouti, abroutie; rabougri, rabougrie. R. à, brout. (chap. brot, verbo brostá; cast. brote; brotar.)
 
Abroutiduro, s. f. Ce qui a été brouté ou ébourgeonné, v. rousigadisso. 
R. abrouti. 
 
Abroutimen, s. m. Abroutissement, v. abrouquimen. R. abrouti. 
Abroutun, v. esbroutun; abrudi, v. esbrudi.
 
Abrum, s. m. "Vieux mot qui exprime le hoquet d' une personne ivre" (J.-.J. Bonnet), v. chouquet.
"A brum, a brum, je suis prebstre Macé." 
(Rabelais, propos des beuveurs).
 
Abruti (rom. abruzir), v. a. Abrutir, v. abesti, abestiassi.
Abrutisse, abrutisses, abrutis, abrutissèn, abrutissès, abrutisson. 
(cast. Embrutecerse, de bruto, bestializarse, de bestia.)
S' abruti, v. r. S' abrutir.
Abruti, abrutit (l.), abrutido, part. et adj. Abruti, abrutie. 
Cadun s' es abrutit. 
Miral Moundi. 
Mena vido abrutido. 
M. Trussy. 
R. à, brut. 
 
Abrutimen, Abrutissimen. (Var), Abrutissomen, Abrutissènco (l.), s. Abrutissement, v. abestimen. R. abruti.
 
Abrutissènt, Abrutissènto, adj. Abrutissant, abrutissante, v. abestissènt. R. abruti.
 
Absaloun (rom. Absalon, Ansalo, lat. Absalo), n. p. Absalon.

Absènci, Assènci, Aussénci, Abséncio (g.), Absenço (l.), Assènço (niç.), (rom. absencia, absensa, cat. port. absencia, esp. ausencia, it. assenza, lat. absentia), (chap. ausensia) s. f. Absence. 
Après dous mes d' assènci e de languitudo. 
A. Crousillat. 
Moun aussènci, parai? noun t' a pesa 'no brigo. 
R. Marcelin. 
PROV. L' absènci es la maire de la demembranço.
(cas. La ausencia es la madre de la desmembranza, del desmembramiento.)
 
Absènt, Assènt, Aussènt, Absent (l.), ènto, ento (rom. absen, absens, cat. absent, it. assente, esp. ausente, port. absente, lat. absens, absentis), adj. et s. Absent, absente, v. mancant. (mancar : faltar; ni mes ni manco : ni más ni menos; chap. aussén, aussenta.)
Se siéu absènt à toun retour.
H. Morel. 
Moun amour va toujour creissènt, 
Bèn qu' àgi demourat absènt. 
G. Zerbin.
PROV. Is absènt e i mort
Noun ié fau faire tort.
 
Absenta (S'), S' Assenta (niç.), S' Aussenta (rom. cat. port. absentarse, it. assentarsi, esp. ausentarse, lat. absentare) (chap. aussentás, aussentá; yo estic aussén, yo me aussento, aussentes, aussente, aussentem o aussentam, aussentéu o aussentáu, aussenten), 
v. r. S' absenter, v. ana deforo. (chap. aná defora, fora, afora; cas. Ir – irse - fuera.)
Absènte, absèntes, absènto, absentan, absentas, absènton. 
Absentas-vous pendent quànquis meses.
H. Birat. 
Lou flagèt déu grand Diéu de ta tèsto s' absènte! 
Du Bartas.
Diligènt, assidu, noun s' aussentant jamai. 
A. Crousillat. 
Absenta, absentat (l.), absentado, part. Absenté, absentée. R. absènt.
 
Absido, Assido (b. lat. absida, lat. absis, absidis), s. f. Abside d' une église, v. lanterno. (cas. el ábside de una iglesia.) 
Lei bràvei Rousseten edificon subran 
La glèiso e sei doues tourre, e lei vouto e l' absido.
F. Vidal.
 
Absint, Absinte, Achinte (l.), (rom. absens, absinti, port. absinthio, lat. absinthium, absinthe), s. m. Absinthe, liqueur, v. (cast. absenta)
verdalo; plante, v. aussent. (chap. la absenta de Julián Segarra, Xert)
Absinte de sant Jan, armoise, à Toulouse, v. artemiso.
 
Absòudre, Assoudre (d.), Absolve, Absolbe (g.), Assolve (niç.), (rom. absolve, absolre, absolvre, absolver, asolver, cat. absoldre, esp. port. absolver, it. assolvere, lat. absolvere - ego te absolvo in nomine ...), v. r. Absoudre, v. aquita, desliga.
Absòuve, absòuves, absòu, absóuven, absóuvès, absòuvon; absóuvièu; absóuguère; absóudrai; absóudriéu; absòuve, absóuven, absóuves; qu' absóugue; absóuguèsse; absóuvènt.
L' ome de Diéu, en grand soucit.
Gueitavo l' istant de l' absòudre. 
H. Morel. 
T' absòuve, iéu, di pecat de ta vido.
Abbé Bresson. 
La glèiso absòu li pecadou. 
A. Peyrol. 
Iéu se pòu-ti que vous assòugue? 
Mirèio. 
Absòut, assolt (niç.), absòuto, absolto (rom absout, assout, assot, outa, ota), part. Absous, absoute. (cast. absuelto, absuelta; chap. absolt, absolta.)
Absoulu, v. assoulu; absoulucioun, (cast. absolución) v. assoulucioun; absourbi, v. assourbi. 
 
Absòuto, Assòuto, Sòuto (cat. absolta), s. f. Absoute, v. bèn-dire, canta. R. absòudre. Abstencioun, v. astencioun; absteni, v. asteni; abstinéncio, v. astinènci. 
 
Abstracioun, Abstracien (m.), Abstracciéu (l. g.), (rom. abstraccio, abstractio, cat. abstracció, esp. abstracción, it. astrazione, lat. abstractio, abstractonis), s. f. t. sc. Abstraction.
 
Abstraire (rom. astraire, cat. abstraure, it. astrarre, esp. abstraer, lat. abstrahere), v. a. t. sc. Abstraire. 
Se conj. comme traire. 
Abstra, Abstrach (l.), Abstrait (g.), abstracho, abstraito (rom. abstrayt, cat. abstret, lat. abstractus) (cast. abstraído), part. et adj. Abstrait, abstraite. (chap. encantat; no se sol di abstraít.)
 
Abstratiéu, Abstractiéu (l. G ), ivo, ibo (rom. cat. abstractiu, abstractiva, esp. port. abstractivo, it. astrattivo), adj. t. sc. Abstractif, abstractive. R. abstraire. 
Absurdamen, Absurdomen (l.), (cat. absurdament, it. assurdamente), adv. Absurdement v. niaisamen. R. absurde. (cast. absurdamente; chap. absúrdamen.)
 
Absurde, Absurdo (cat. esp. port. absurdo, it. assurdo, lat. absurdus), adj. Absurde, v. irresounable (cast. irrazonable). (catalan inventat, después de Mistral, Alibèrt y Pompeyo Fabra: absurd, absurds, absurda, absurdes.)
 
Absurdeta, Absurditat (l.), (cat. absurditat, esp. absurdidad, it. assurdità, lat. absurditas, absurditatis), s. f. Absurdité, v. nesciour. 
Vendras jamai à la sesoun 
Que toun absurditat atènde. 
G. Zerbin. 
Abuca, v. abouca; abucla, abugla, v. avugla; abucle, abugle, v. avugle; abudre, v. avé; abugada, v. bugada.
 
Abuha, v. a. Étonner, étourdir, désorienter, dans le Gers, v. abalourdi. 
Abuhat, abuhado, part. et adj. Etonné, etonée. R. à, bufo. 
Abuio, v. abiho; abula, v. aboula. 
 
Abulo, Abuelo (m.), Abello, s. f. Bûchette servant à mesurer la distance de deux boules, v. cano, broco, pamello. 
Èstre court à l' abulo, rester court, ne pas arriver à temps; lou cop es 
d' abulo, le coup est à mesurer; èstre luen d' abulo, être loin de compte; sian pas luen d' abulo, nous sommes près d' être d' accord.
Pèr la babiho èro pas liuen d' abulo. (liuen, luen : luny, lluny; chap. lluñ.)
J. Aubert.
R. abula, aboula. 
Abuoura, v. abéura; abuouròur, v. abéuradou; abure, v. avé. 
 
Aburrela, Burrela, v. a. Mettre en petits tas les plantes fourragères, en Castrais, v. acounoulha, acuchouna. 
Aburrèlli, aburrelles, aburrello, aburrelan, aburrelas, aburrellon. 
Aburrelat, aburrelado, part. Entassé, entassée. R. à, burrèl. 
 
Abus, Abèu (bord.), (rom. cat. abus, it. esp. port. abuso, lat. abusus), s. m. Abus, v. mal-adoubat. 
Abuses, plur. lang. d' abus. (chap. los abusos.)
Es un abus de l' entreprene, c' est une entreprise vaine; faire uno causo pèr abus, agir abusivement. (Voire Pasquier, Recherches de la France.)
PROV. Lou mounde es qu' un abus.
- Abus i' avié, abus i' aura, (chap. abús va ñabé, abús ñaurá.)
Tant que lou mounde durara. (chap. tan com lo món durará.)
 
Abusa (rom. cat. esp. port. abusar, it. abusare), v. a. et n. Abuser, v. engana (chap. engañá; sine engan); tromper, distraire, amuser, en Gascogne et Limousin, v. amusa. 
Vosto cresènço vous abuso. (N. E. Es pot aplicar al catalanisme.)
C. Favre.
S' abusa, v. r. S' abuser.
I' a de richas que s' abuson. 
M. de Truchet. 
Abusa, abusat (l.), abusado, part. Abusé, abusée, trompé, trompée. 
O gus, l' as abusado. 
A. Crousillat. 
R. abus.
 
Abusage, Abusatge (l. g.), (rom. abuzatge), s. m. Action d' abuser, v. enganamen (chap. engañamén). (cas. acción de abusar, abuso, engaño.) R. abusa. 
 
Abusaguet, s. m. Jouet d' enfant (cas. juguete; chap. juguet; cat: joguina), amusette, en bas Limousin, v. demouret, jouguet.
Jano d' Abusaguet, vieille femme qui fait des contes. R. abusa, amusa.
 
Abusaire, Abusarello, Abusairo (l.), s. et adj. Celui, celle qui abuse, abuseur, trompeur, trompeuse, v. enganaire. (cas. abusón, abusador, engañador.)
Coucoun abusaire ou ambusaire (l.), flûte, cocon de mauvaise qualité, à moitié percé par la chrysalide. 
Luquet n' es rèn qu' un abusaire. 
C. Brueys.
R. abusa.
 
Abusanço, s. f. Abus, mauvais usage. R. abusa.
 
Abusiéu, abusivo, abusibo (g.), (cat. abusiu, abusiva, esp. port. it. abusivo, lat. abusivus), adj. Abusif, abusive; musard, lambin, en bas Limousin, v. musaire. R. abus.
 
Abusivamen, Abusibomen (l. g.), (cat. abusivament, esp. port. it. abusivamente), adv. Abusivement. Abuso, v. aubuso.
 
Abuso-pastou, s. m. Engoulevent, oiseau, en Gascogne, v. cabrihau, chaucho-gàrri, esquicho-grapaud. R. abusa, pastour. 
(cast. engañapastores, engañapastor; chap. engañapastós.)
Abut, abudo (eu, eue), à Toulouse, v. avé.
 
Abuta (it. buttare), v. n. et a. Quiller, tirer vers un but pour savoir qui jouera le premier, v. revesi; pousser, bousculer, v. buta. 
L' abuto e pièi s' enva. 
J. Rancher.
R. à, but.
 
Abutoun, s. m. Poussée, coup de poing (chap. puñada; cop de puñ), à Nice, v. butado, butoun. 
Es qu' à la liberta cau douna l' abutoun 
E pensa que bèn lèu vènon li sabatoun. 
J. Rancher.
De tout coustat cadun si douno d' abutoun.
ID. 
R. abuta. 
 
Abza (rom. Abzac, Apsac), n. de l. Abzac (Gironde), v. ajat. 
 
Ac, Ag, At, Au (l.), A, Bac, Bat (g.), Ba (l.), Va (m.), Oc, Goc, Ot (g. b.), (rom. hec, hoc, lat. ac, hac, hoc), pron. relat. Le, cela, en Gascogne, Guienne et Béarn, v. va, ba, hou, lou. 
Ac cau agusa, cau ac agusa, il faut l' aiguiser; ac trucara, il le frappera; 
si nou ac sap, s' il ne le sait; s' ac podes pas dire, si tu ne peux le dire; 
ac vesèn, nous le voyons; bac couneguèn, nous le connaissons; n' ac an pas boulut, ils ne l' ont pas voulu; si lou marit at sabè, si le mari le savait; qu' at sèi, je le sais; qu' at harèi, je le ferai; digats-m'at, 
dites-le-moi; jou t' ag è dit e t' ag dìsi (G. d' Astros), je te l' ai dit et te le dis (cas. yo te lo he dicho y te lo digo; chap. yo te u hay dit y te u dic);
Diéu m' a perdou (F. de Cortète), Dieu me le pardonne; sabes-oc-tu? le sais-tu? (u saps tú?; ho saps tú?)
Ac se contracte avec les infinitifs et impératifs: pèr aima-c, pour aimer cela; pèr hè-c pour le faire; pèr frounsi-c, pour le froncer; pèr da-c oc à entène, pour le donner à entendre; demando-c, demande-le; minjo-c 
mange-le. 
Aça, v. eiça; aça, v. ah! ça, ah! ço, aisso (: açò, aço, aixó).
 
Acaba, Acava (l.), Achaba (lim.), Caba (g. B.), Chaba (d.), (rom. acabar, achabar, cat. acavar) (cast. acabar; chap. acabá; acabo, acabes, acabe, acabem o acabam, acabéu o acabáu, acaben), v. a. et n. Achever, terminer, parfaire, v. assouida; finir, cesser, v. fini; dissiper tout son bien, v. aplana, manja; gourmander, réprimander, en Castrais, v. charpa. 
Acabo, commandement de marine pour ordonner à l' équipage de prendre son repas; acabo ta sieto, vide ton assiette; acabara, il mangera tout; en Camargo, i' a d' arabi que vous acabon, dans la Camargue on est dévoré par les moustiques (: cas. mosquito, mosquitos; chap. mosquit, mosquits, coí, coíns); acaben, chabam-n'en (périg.), finissons-en. 
PROV. Es foulié de coumença 
Ço que noun pos acaba. (chap. Es tontería escomensá lo que no pots acabá)
S' acaba, v. r. S' achever; achever de se ruiner, de se tuer, de se griser. 
Acaba, acabat (l.), acabado, part. et adj. Achevé, achevée; Accabat, nom de fam. lang. 
Un acaba, un homme ruiné; es acaba, c' est un homme fini, usé; acaba que siegue, sitôt fini, ceci terminé; as pancaro acaba de soufri, tu n' es pas encore au terme de tes peines; a acaba de bèn faire, il n' a jamais 
rien fait de bon. 
Acabadet, acabadeto, presque achevé, à peine achevée. R. à, cap.
 
Acabado, Acabasou (l.), Acabanço (b.), (rom. acabansa), s. f. Achèvement, fin, v. assouido. (ing. achievement; cas. el acabose, fin, final.) 
A l' acabado! cri des revendeuses pour achever le débit de leurs marchandises, et des chefs de travailleurs pour encourager leurs hommes à finir l' ouvrage; eiçò 's l' acabado, c' est la fin. R. acaba.
 
Acabadou (rom. acabador), s. m. Achevoir, outil pour achever, lieu où l' on achève. R. ababa.
 
Acabadou, Acabadouiro (rom. cat. esp. port. acabador), s. Consommateur, dissipateur, mangeur, mangeuse, v. acabaire. R. acaba. 
 
Acabaduro, Cabaduro (lim.), (rom. acabadura), s. f. Achèvement, partie où l' on achève; fil d' une autre couleur que le tisserand met au bout d' une pièce de toile, v. listo. R. acaba.
 
Acabaio, Acabalhos (l. g.), s. f. pl. Fête rustique que l' on célèbre dans le Médoc, après l' achèvement de la vendange, v. assouido, reboulo, roulado. R. acaba. (cas. Fiesta rústica que se celebra en el Médoc, después de acabar la vendimia.)
 
Acabaire, Acabarello, Acabairis (m.), Acabairo (l.), s. et adj. Celui, celle qui achève, dissipateur, dissipatrice, qui mange son bien, prodigue, (cas. como el hijo pródigo), v. degaié, manjaire. 
A pres un acabaire, elle a épousé un gaspilleur.
Fau ploura, quau? lis acabaire 
Que manjon si castèu e que bevon si mas.
AD. Dumas.
Oh! la bello vido (N. E. Leo: oh l la bello, b parece h, v do)
Que fan lis acabaire!
Soun de sèns-soucit, 
Vivon dins li plesi. 
CH. POP. 
R. acaba. 
Açabal, v. eiçavau. 
 
Murillo, hijo pródigo, vuelve

 

 
Acabala, Achabala (l. m.), (rom. cat. esp. acabalar), v. a. Meubler une ferme, la munir des bestiaux et outils nécessaires, v. abestiala, 
prouvesi.
S' acabala, v. r. Se fournir de cheptel et d' outillage aratoire; 
s' approvisionner. 
Talo, dins soun tut, se fatigo, 
Pèr s' acabala, la fournigo. 
F. D' Olivet. 
Acabala, acabalat (l.), acabalado, part. et adj. Équipé, équipée, outillé, outillée. R. à, cabau. 
Acabala, acabalga, v. acavala. 
 
Acabamen, Acabomen (l.), Achabament (d. lim.), (rom. acabamen, cat. acabament, port. acabamento, esp. acabamiento), s. m.
Achèvement, consommation, extinction, perfection, v. perfin. R. acaba. 
 
Acabani, Acabana, v. a. Incliner comme le toit d' une cabane.
S' acabani, v. r. Être en forme de cabane, se courber en ogive, v. vouta.
Acabani, Acabana, acabanado, part. et, adj. Voûté, voûtée, ogival, ogival le. (cas. ojival, de ojiva) 
Sebisso acabanado, haie penchée en avant. R. à, cabano.
 
Acabassi (S'), v. r. Se flétrir, se faner, s' user, par l' effet de l' âge, des excès ou du travail, v. abouli, afatrassi. 
Acabassi, acabassit (l.), acabassido, part. et adj. Flétri, flétrie, usé, usée,  fané, fanée. 
Femo acabassido, femme qui se laisse aller, qui néglige sa toilette. 
Adounc la vierge benesido 
De-vers la chourmo acabassido 
Soun enfant a vira. 
S. Lambert.
R. à. cabas.
Acabbat, v. à cap-bat. 
 
Acabla, Acapla (l.), (du fr.), v. a. Accabler, v. aclapa, agrasa.
La languino m' acablo. 
F. de Cortète.
Sourtès d' eici, car iéu tramble de pòu
Que l' estable
Noun vous acable.
N. Saboly.
Acabla, acablat (l.), acablado, part. et adj. Accablé, accablée. 
Lou mau que me tèn acablat.
C. Brueys.
E l' on es acablat de penos e trabals. 
A. Gaillard.
 
Acablamen, Acaplomen (l.), s. m. Accablement, v. ablasigaduro, escrancaduro, agrasamen, lassige. R. acabla.
Acabra, v. encabra; acabussa, v. cabussa; acacagna, v. escarcagna. 
 
Acacha, Acassa, Acaissa (g.), Encacha (rom. acaissar, ocaizar, trancher avec les dents), v. a. Couper net, trancher, v. abraca, escacha; ajuster, égaliser, parer, unir; arranger, agencer, adoniser, v. atrenca, alisca, couti; rompre, écraser, briser, v. cacha. 
Acacha lou bos, appareiller le bois pour le mettre en fagot; aquelo raubo t' acacho, cette robe te va bien.
S' acacha, v. r. S' ajuster, s' attifer, se soigner, s' engraisser.
Acacho-te pèr parti, fais toilette pour partir.
Acacha, acachat (l.), acachado, part. et adj. Coupé net; propre, en ordre, ajusté, orné, ornée, fringant, fringante; écrasé, brisé, brisée.
PROV. Fiho acachado 
Mié-maridado. 
Un ome acaissat de lassièro. 
J. Castela.
R. à, cais. 
 
Acachadamen, Acachadomen (l.), adv. Avec netteté, avec ordre, v. proupramen. R. acacha. 
 
Acachaduro, Acassaduro, s. f. Netteté, propreté; ajustement, toilette, v. atrencaduro. 
I' a forço acachaduro dins l' oustau, c' est une maison très bien tenue.
R. acacha. 
 
Acachouli, v. a. Cajoler, amadouer, en Rouergue, v. cachoula.
Acachouli soun calignaire, enjôler son amant.
S' acachouli, v. r. Cacher sa figure dans le sein de sa mère, en parlant d' un enfant.
Acachouli, acachoulit (l.), acachoulido, part. et adj. Cajolé, cajolée. R. acatoula. 
Acachoun, v. acatoun (d').
 
Acacia, Agacia (l.), Cacia (cat. esp. it. lat. acacia), s. m. Acacia, robinier, arbre, v. cacìo. Acacia rouge, gainier, arbre, v. avelatié.
Acadeira, v. acoudoula, aqueira, acarreira. 
 
Acadèmi, Acadèmio (l. G.), Academio (rh.), Academié (m.), (it. accademia, cat. esp. port. lat. academia), s. f. Académie, v. counsistóri. (chap. academia, consistori; cas. consistorio del Gay Saber)
L' acadèmi di Jo Flourau, l' académie des Jeux Floraux de Toulouse, la plus ancienne société littéraire de l' Europe, v. jo; on dit pourtant que, vers 1100, les Juifs avaient fondé une académie à Lunel. 
Anan faire, dóu còup, e meissoun e vendèmi: (*vendèmi no se atina)
Sian urous mai-que-mai, sòci de l' acadèmi.
F. Vidal.
(cat. Jochs Florals de Barchinona, jocs florals de Barcelona)
 
Academi, Academic (l. g.), Academico (cat. academich, esp. port. it. academico – cas. académico -, lat. academicus), adj. Académique. 
Nosto founfònio academico 
Vous a di soun alleluia. 
H. Morel. 
Li felibre tènon à taulo si sesiho academico.
ARM. PROUV.
Academicamen (cat. academicament, it. accademicamente), adv. Académiquement. (cast. académicamente; chap. académicamen) 
R. academic.
 
Academician (angl. academician), s. m. Académicien. 
L' academician Raynouard èro de Brignolo. 
ARM. PROUV.
R. academic. 
 
Academisto, s. m. Académiste, membre d' une académie de jeu, 
d' armes ou d' équitation. R. acadèmi. (cast. académico, de la RAE.)
 
Acagassouns (D'), loc. adv. A croupetons, dans les Alpes, v. agrouva. 
E se metié d' acagassouns 
Pèr las culi sout lous bouissouns. 
L. Gorlier.
R. escagassa. 
(Dans la position d' une personne accroupie, le derrière sur les talons. https://www.larousse.fr/dictionnaires/francais/%C3%A0_croupetons/20711) 
 
Acagna (cat. acanyar), v. a. Rendre indolent, v. aperesi; irriter, acharner, v. encagna. 
S' acagna (génevois s' accagner), v. r. Se laisser aller à la paresse; 
s' accroupir; s' irriter, s' acharner.
Acagna, acagnado, part. et adj. Nonchalant, nonchalante, accroupi, accroupie; acharné, acharnée. 
Lou rabot, la destrau, dins si man acagnado
De cinq jour fan pa 'no journado.
S. Lambert.
R. à, cagno. 
 
Acagnarda, Acanarda, Cagnarda, v. a. Exposer au soleil, abriter, v. abriga, arraja. 
S' acagnarda, v. r. Se mettre au soleil devant un abri; s' acagnarder, 
s' acoquiner. 
Acagnarda, acagnardado, part. Abrité au soleil. R. à, cagnard.
 
Acagnardi, v. a. Acagnarder, acoquiner, v. agourrini.
Acagnardissè, acagnardisses, acagnardis, acagnardissèn, acagnardissès, acagnardisson.
S' acagnardi, v. r. S' habituer à prendre le soleil, s' acoquiner.
Acacnardi, acagnardit (l.), acagnardido, acacnardido, part. et adj. Acagnardé, acagnardée. 
Acagnardi coume un chin, acagnardit coumo un gous (l.), 
fainéant comme un chien. R. à, cagnard.
Acahut, v. aquedu. 
 
Acaian, Acaiano (it. Acajano), adj. et s. Achéen, enne, nom de peuple. R. Acaio.
 
Acalauda, Acalhauda (l.), v. a. Poursuivre à coups de cailloux, lapider, injurier publiquement, v. acoudoula, aqueira. (chap. Códol, códul, acodolá, lapidá, de lapide : pedra; cast. lapidar, apedrear.)
Cridarai coumo un sourd, vous acalhaudarai. 
J. Azaïs. 
T' espoumpisses d' avedre acalhaudat uno republico.
X. de Ricard. 
R. à, caiau. 
 
Acaio (cat. lat. Achaia), s. f. L' Achaïe, province de Grèce. 
Prince d' Acaio, prince d' Achaïe, titre que portaient les fils des rois de Naples, comtes de Provence.
Acaira, v. aqueira; acaira, v. esqueira; acaissa, v. acacha; acaissa, v. agassa.
 
Acajou (port. acajú, esp. acayoiba, malais kayou, bois), s. m. Acajou.
Moble d' acajou, meuble en acajou.
 
Acala (esp. acallar), v. a. Abriter, butter, protéger, v. abriga, acela; tasser, presser, v. quicha; apaiser, calmer, v. abauca. 
Acala sa nisado, couvrir sa nichée de ses ailes; acala la caiado, presser le caillé avec les mains.
Lou loup e l' elefant
Avien talent, e res pèr acala sa fam.
P. de Gembloux.
S' acala, s' acalha (g.), v. r. S' abriter; * se calmer, se taire.
Lou vent s' acalo, le vent s' apaise.
E se sa maire me crido, 
S' acalara, santa-Diéu! 
A. Rigaud. 
Acala, acalat (l.), acalado, part. et adj. Abrité, apaisé, abritée, apaisée. 
Digats-me lou boun mont e serèi acalat.
A. Gaillard.
R. à, calo.
 
Acalaire, Acalarello, Acalairo, s. Celui, celle qui abrite, tasse ou apaise, v. abrigaire, R. acala.
 
Acalamen, s. m. Mise à l' abri; tassement, pressée; apaisement, v. abaucamen. R. acala. 
Acalfura, v. escaufura. 
 
Acalignassi (S'), S' Acaligni, v. r. S' adonner aux fréquentations amoureuses (N. E. a ca l' Ignaci), v. fringa.
Acalignassi, acarignassi (m.), ido, part. et adj. Qui a une intrigue d' amour, amouraché, amourachée, v. fringarèu. 
Calendau. 
R. à, caligna, calino. (chap. calina, calorina; passió, va calén, calenta.)
 
Acalina, Achalina (lim.), Achalena, Achanela (metátesis) (b. lim.), (rom. acalinar), v. a. Échauffer (cat. escalfar), attacher fortement, v. afisca, engalina. 
S' acalina, v. r. S' échauffer à quelque chose, s' appliquer, s' attacher à une occupation. 
Acalina, acalinat (l.), acalinado, part. et adj. Attaché, passionné, appliqué, attachée, passionnée, appliquée. R. à, calino.
 
Acaloura, Acalouna (l.), Acaura (niç.), Achaura (l.), Acharla (lim.), Achaua (bord.) (rom. acalorar, acalivar, cat. esp. acalorar, it. accalorare), v. a. Échauffer, donner de la chaleur, v. escaufa, escaufura, escalouri. (chap. acalorá; yo me acaloro, acalores, acalore, acalorem o acaloram, acaloréu o caloráu, acaloren.)
E la tèndro bestiolo
Acalouro e cubris 
L' umblo paiolo. 
S. Lambert.
S' acaloura, v. r. S' échauffer, se mettre à la chaleur.
Lou tèms s' acalouro pas gaire, le temps ne se radoucit guères.
Acaloura, acalourat (l.), acalourado, part. et adj. Échauffé, échauffée, qui a chaud pour être trop couvert. 
(chap. acalorat, acalorada, qui té caló per está mol cubert.)
D' aquel enguènt puissant n' a doui vas acaurat. 
J. Rancher.
R. à, calour. (chap. caló.)
 
Acalourant, Acharlant (lim.), anto, adj. Échauffant, étouffant de chaleur, v. escaufant, caudinas. R. acaloura.
Acalustra, v. escalustra. 
 
Acamaia, v. a. Accoster, v. abourda. 
Adounc qu' ounestamen l' aguèt acamaiat. 
P. de Gembloux.
R. à, camai. 
 
Acamba, Acama (b.), v. a. Mettre à califourchon, v. acavala; enjamber, v. encamba; laisser les jambes libres à un enfant, en Gascogne, v. douna li pèd. 
Acamba, acambat (l.), acamat (bord.), acamado, part. et adj. A califourchon.
Bèn acamba, bien jambé, v. emboutela. 
R. à, cambo.
 
Acambarada (S'), s' Acamarada, v. r. Se faire camarade, devenir compagnon, v. amiga, assoucia. (chap. amigá, assossiá)
S' acambarado emé quau que siegue, il se lie avec le premier venu. (chap. Ell se ajunte en consevol que sigue.)
R. à, cambarado. 
 
Acamina, Achamina (d.), (rom. acaminar), v. a. Acheminer, v. adraia, avia, encamina; mettre en train, v. atrina; mettre en fuite, chasser, v. coussaia. (chap. acaminá, encaminá, pendre camí, fé camí; yo me acamino, acamines, acamine, acaminem o acaminam, acaminéu o acamináu, acaminen.) 
S' acamina, v. r. S' acheminer, se diriger, s' avancer, se hâter; parvenir. 
Li grand s' acaminon toujour, les grands font toujours leur chemin.
Aici moussu Birat que vès nous s' acamino.
H. Birat. 
Acamina, acaminat (l.), acaminado, part. et adj. Acheminé, empressé, acheminée, empressée, en train. R. à, camin. (chap. lo camí, novela de Miguel Delibes, traduída al chapurriau.)
 
lo camí, novela de Miguel Delibes, traduída al chapurriau

 

 
Acaminaire, Acaminarello, Acaminairis, s. et adj. Celui, celle qui achemine; guide, soutien, protecteur, trice, v. menaire. R. acamina. (esp. encaminador, encaminadora; guía; protector, protectora; chap. encaminadó, que encamine; encaminá: encamino, encamines, encamine, encaminem o encaminam, encaminéu o encamináu, encaminen; protectó, protectora.)
 
Acaminamen, s. m. Acheminement, v. aviamen. R. acamina
Açamount, v. eiçamount. (chap. acaminamén, encaminamén.) 
 
Acamp, Achamp (a.), (rom. acamp), s. m. Ramas, réunion, assemblée, v. rabai; abcès, v. apoustemiduro, amasso.
Faire l' acamp, se réunir pour frayer, en parlant des poissons. 
Calèndo es l' acamp di famiho.
A. Tavan.
R. acampa. 
 
Acampa, Achampa (a.), (rom. cat. acampar), (chap. acampá) v. a. et n. Amasser, cueillir; ramasser, recueillir, v. cuieic; acquérir, entasser, économiser, gagner, v. rabaia; réunir, assembler, v. assembla; transporter, charrier, v. carreja; chasser, mettre en fuite, v. campeja; augmenter, croître, v. crèisse; aboutir, abcéder, v. abragui.
Acampa de vièure, amasser du bien; acampa li carto, relever les cartes; acampa de graisso, de forço, prendre de l' embonpoint, des forces; acampa de sèn (seny, señ), prendre du bon sens; acampa sa car, acampa sis os, se relever d' une chute; acampa fam, gagner de l' appétit; acampa set, devenir altéré; acampa fre, être saisi par le froid; acampa som, tomber dans le sommeil; acampa querèlo, prendre querelle; li fedo acampon de lano, la laine des brebis commence à croître; (la llana de les ovelles escomense a creixe); s' acampa d' ounour, acquérir de l' honneur; acampo acò souto l' envans, transporte cela sous le hangar; moun det acampo, mon doigt apostume. 
Pèr acampa l' óubrage, 
Dóu tèms fau eissuga l' óutrage. 
Mirèio. 
Dins un jardin de rèi m' acampavon de flour.
J. Roumanille. 
Grand rèbe acampo lou bonur, pichou rèbe toujour l' atiro,
J. Jasmin. 
grand rêve chasse le bonheur, petit rêve l' attire toujours.
PROV. Anen plan e acampen bèn, 
ne nous hâtons pas et amassons bien tout (Rabelais).
- Quau pago, acampo.
- Fòu desiron, sage acampon.
S' acampa, v. r. S' amasser, se réunir, se rassembler; se relever d' une chute; revenir au gite, rentrer chez soi; se procurer, v. achabi. 
Faire acampa lou mounde, faira amasser la foule; aquèli blad s' acampon, ces blés s' épaississent; acampo-te 'no femo, cherche une femme; s' acampara mies que d' òli, il se relèvera bien tout seul, en parlant de quelqu'un qui tombe; acampas-vous lèu, rentrez bientôt. 
PROV. La fiero sara bello, li marchand s' acampon, 
la foire sera bonne, les marchands s' assemblent. 
(chap. La fira sirá bona, los marcháns, venedós, se ajunten.)
Acampas-vous, jouvènt, aliscas-vous, fiheto. 
F. Vidal.
Acampa, acampat (l.), acampado, part. et adj. Amassé, amassée, recueilli, recueillie, réuni, réunie, rentré, rentrée.
Ma fiho s' es pancaro acampado, ma fille n' est pas encore rentrée.
R. à, camp.
 
Acampado, Acampat (l.), s. Ce qu' on amasse en une fois, cueillette (chap. cullita, cullida), ramassis, réunion, recueil (cat. recull), v. amassadis, rejouncho, rabaiado. 
L' acampado dis iòu, la collecte des oeufs, que les garçons des villages font le mardi gras, v. carementreto. 
Calèndo es la bello soupado,
Quand degun manco à l' acampado.
A. Tavan.
R. acampa.
Acampadou, s. m. Lieu où l' on amasse, lieu de réunion, v. amassadou. R. acampa.
 
Acampadou, Acampadouiro, s. Ramasseur, thésauriseur, thésauriseuse, dont la passion est d' amasser, v. acampaire, amassadou.
PROV. A bon acampadou
Bon escampadou. 
R. acampa. 
(chap. a bon acampadó : arreplegadó, aclaperadó, acumuladó, tessorero, amassadó, bon escampadó.)
 
Acampaduro, s. f . Apostume, mal d' aventure, v. apoustemiduro, gor. R. acampa.
 
Acampage, Acampàgi (m.), s. m. Action d' amasser, de recueillir, de réunir, de charrier, de chasser, v. amassage. 
L' acampage de flous que n' as ta faudalado. 
A. Arnavielle. 
R. acampa. 
 
Acampagnardi (S'), v. r. Devenir campagnard, prendre du goût pour la vie rurale, v. apaïsani. R. à, campagnard.
 
Acampaire, Acamparello, Acampairis, Acampairo, s. et adj. Celui, celle qui amasse, qui recueille, qui accroît sa fortune, v. rabaiaire. 
Acampaire de garbo, celui qui ramasse les gerbes. 
(chap. Arreplegadó de garbes.)
PROV. A paire acampaire 
Enfant escampaire, (chap. A pare acumuladó, fill, infán, escampadó.)
ou 
Après un acampaire 
Arribo un escampaire.
R. acampa. 
(N. E. chap. Vore después del Rey Charles le Sage qué va passá.)
 
Acampamen (cat. acampament), s. m. Amas d' humeurs, pléthore, v. amas.
Acò n' èro qu' un acampamen, disent les femmes qui, après une suppression des règles, éprouvent une perte considérable. R. acampa.
 
Acampassi (S'), S' Achampassi (a.), Champesi (lim.), v. r. Devenir inculte, v. ermassi, trescampa. (N. E. champ, camp; campo.)
Acampassi, Acampassido, part. et adj. Inculte. R. à, campas.
 
Acampat, s. m. Ce qui est amassé, épargne, économies, v. espargne; cueillette, ramassis, v. acampado.
Aro vièu sus l' acampat, maintenant il vit de ce qu' il a gagné. R. acampa. 
Acampeira, v. champeira; acampeja, v. campeja.
 
Acampestri (S'), S' Achampestri (a ), v. r. Tomber en friche, devenir inculte, v. ermassi, achampi, trescampa. 
Acampestri, acampestrit (l.), acampestrido, part. et adj. Tombé en friche, inculte. 
Acampestrido e secarouso, 
L' inmènso Crau, la Crau peirouso
Au soulèu pau à pau se vesié destapa.
Mirèio. 
R. à, campèstre. 
 
Acampestrimen, s. m. Abandon à l' état inculte; état d' une terre en friche. R. acampestri. 
 
Acampo, Campo, s. f. Poursuite, chasse, combat à coups de pierres, en Languedoc, v. aqueirado. 
Douna l' acampo, donner la chasse; à l' acampo! à l' acampo! cri de guerre des enfants qui se battent avec la fronde, v. tabò. 
Entourat de roumans qu' abioi toujour en campo, 
J. Jasmin. 
entouré de romans que j' avais toujours sous la main.
Malos, paquets, tout èro en campo,
ID. 
malles, paquets, tout était en mouvement, R. acampa.
 
Acampo-bóuso, s. Ramasseur de crottin, v. bóusié. 
Istarié d' agi 'nsin emb un acampo-bóuso! 
A. Arnavielle. 
R. acampa, bòuso.
 
Acampo-bren-escampo-farino, s. m. Celui qui fait de petites économies et de grandes prodigalités, estrech au bren e larg à la farino. R. acampa, bren, escampa, farino.
Acampòu (d') pour d' enca 'n pau, à Nice.
 
Acana, Decana (m.), Achana, Dechana (a.), (b. lat. acanare), v. a. Abattre les olives avec un roseau, gauler les fruits, v. abala, caneja, escoudre, toumba; fronder; insulter, injurier, v. esqueireja; tromper, enjôler, v. engana.
Acana lis amelo, li nose, gauler les amandes, les noix; acana l' enemi, mitrailler, terrasser l' ennemi. (chap. Fé baixá en una batolla – o en una caña - : amela, ameles; anou, anous, oliva, olives.)
Quau n' acano fai d' argènt.
J.-B. Nalis.
Em' uno chico sus lou nas,
Souvèntei-fes leis acanas.
M. Bourrelly. 
E coumo bravamen acanon, las drouletos! 
M. Faure. 
Acana, acanat (l.), acanado, part. Gaulé, gaulée. R. à, cano.
 
Acanado, s. f. Ce qu' on gaule en une fois; époque où l' on gaule les fruits. R. acana.
 
Acanadouiro, Achanavouiro et Chanouiro (a.), s. f. Gaule pour abattre les fruits, v. gimble, jorg; fronde, v. foundo. 
Sèmblo uno acanadouiro, dit-on d' une personne trop grande. R. acana. 
(chap. Pareix, se assemelle a una batolla; verbo abatollá; yo abatollo, abatolles, abatolle, abatollem o abatollam, abatolléu o abatolláu, abatollen.)
 
Acanage, Acanàgi (m.), s. m. Action de gauler les fruits, v. abalage. 
R. acana.
 
Acanaire, Achanaire et Dechanaire (a.), arello, airo, s. Celui, celle qui gaule, v. abalaire; frondeur, v. foundejaire. 
La grelo que dins un istant
Toumbo mai de nose e d' amelo
Qu' un acanaire dins sèt an.
A. Autheman. 
R. acana.
 
Acanala (cat. acanalar), v. a. Canaliser, diriger l' eau par un canal, v. arriala, besala. (cas. canalizar, acanalar; de canal.) (chap. acanalá, canalisá, dirigí l' aigua per un canal.)
Acanala, acanalat (l.), acanalado, part. et adj. Canalisé, canalisée, qui suit un canal. R. à, canau. 
Acanarda, v. acagnarda; acanau, v. canau; acance, acànci, v. cance; acando, v. cando. 
 
Acandoula, Acandoura (m.), Acandouria (Var), Achandoura (a.), v. a. Achalander, v. apratica, aparrouquia; abonner, v. abouna, apountana. 
S' acandoula, v. r. S' abonner, v. afeva. 
Acandoula, acandoulado, part. et adj. Achalandé; abonné, achalandée, abonnée. R. à, cando.
 
Acandoulaire, Acandoularello, Acandoulairo, S. et adj. Qui achalande, qui amène des pratiques. R. acandoula.
 
Acanèio, Canèio, Aquèino (g.), (b. lat. haqueneya, esp. cat. hacanea, angl. hackney), s. f. Haquenée, v. faco.
Es vengu sus l' acanèio de sant Francès, 
il est venu sur la haquenée des Cordeliers, à pied.
(cas. Ha venido con el coche de San Fernando, un ratito a pie y el otro andando.)
Sus l' aquèino de nostre chicou, à pèd. 
P. Goudelin.
Acani, v. agani. 
 
Acanissa (b. lat. acannizare, esp. encarnizar - azuzar), v. a. Exciter un chien, mettre en fureur, haler, v. ahissa, bourra; gauler les arbres, v. acana.
Vous acanissaran à còup de cagatroues. 
Lou Tron de l' Èr.
Fa deganissa, faire endêver. 
S' acanissa, v. r. Se lever contre quelqu'un avec colère. R. à, canisso. 
 
Acantari, Acantairit (l.), Acantarido, Acantairido, adj. Toujours prêt à chanter, en train de chanter, v. cantarèu. R. à, canta. 
 
Acantela (rom. acantelar), v. a. Poser de champ, sur le côté; écorner, v. embreca. R. à, cantèu. 
Acanti, v. escanti. 
 
Acantin (lat. acanthinus, épineux), s. m. Chardon bénit, plante, v. cardoun, babis, gafo-l'ase. R. acanto.
 
Acanto (esp. it. acanto, cat. lat. acanthus), s. f. Acanthe, branc-ursine, plante, v. pato-d'ourse. 
Acanto espinouso, acanthe épineuse; fueio d' acanto, feuille d' acanthe. (cas. hojas de acanto, arquitectura.)
 
Acantouna (cat. esp. acantonar, port. acantoar, it. accantonare), v. a. Pousser, cacher dans un coin, rencogner, acculer; mettre au pied du mur; tirer à l' écart; cantonner des troupes; écoinçonner un mur, y placer l' écoinçon, la pierre angulaire, v. acoufina, ramba, sousqueira. 
Quand pòu vous acantouna, lorsqu' il peut vous rencontrer dans un coin. 
S' acantouna, se racantouna, v. r. Se cacher dans un coin, s' acculer. 
Vers la jasso à mouloun lou troupèu s' acantouno. 
T. Aubanel. 
Acantouna, acantounat (l. niç.), acantounado, part. et adj. Acculé, rencogné, acculée, rencognée. (chap. arraconat, racó, acantonat, cantó.)
Descuerbe acantounat un enorme gourbin. 
J. Rancher.
R. à, cantoun. 
 
Acapa, v. a. Cacher sous une cape, v. amanta.
Acapa, acapado, part. Caché, cachée, blotti, blottie. R. à, capo.
 
Acaparra (cat. esp. acaparrar), v. a. Couvrir d' un manteau, envelopper, v. amantoula; accaparer, v. encaparra.
S' acaparra de soun mantèu, s' envelopper de son manteau; s' acaparro pas, il n' est pas permis d' accaparer; acaparrado dins un chale, enveloppée d' un châle. R. à, capo, caparro. 
Acaparraire, v. encaparraire; acaparramen, v. encaparramen; acapbat, v. cap-bal; acapera, acapla, v. encapela. 
 
Acapi, v. a. Apprendre, à Nice, v. aprendre; comprendre, v. coumprendre. (it. capire; cas. entender, comprender; chap. adependre, compendre.)
La musico es coumo la fremo: pèr bèn l' acapi, la fau aima.
J.-B. Toselli. 
R. à, capi. 
 
Acapiala, v. a. Prendre dans un filet, en Rouergue, v. afielata. 
Trases toun esparbièl
Pèr nous acapiala joust aquelo rantelo.
A. Villié.
R. à, capial. 
Acapita, v. capita; acapla, v. acabla; acapladuro, v. aclapaduro. 
 
Acapouni (S'), v. r. S' acoquiner, s' acagnarder, se pervertir, v. degaia. 
Acapouni, acapounit (l.), acapounido, part. et adj. Acoquiné, acoquinée; apeuré, apeurée; devenu fripon.
Lou bouèmi acapounit.
X. de Ricard. 
R. à, capoun. 
Acapriça, v. encapriça; acapsus, v. cap-sus; acapta, v. acata; acapte, v. acate.
 
Acara (cat. esp. acarar, port. acarear), v. a. Confronter, mettre en présence, v. counfrounta; (cast. + confrontar, carear, careo) mettre un fusil en joue, v. agauta. (chap. encará: yo me encaro, encares, encare, encarem o encaram, encaréu o encaráu, encaren.)
Acara, acarat (l.), acarado, part. Confronté, ée. R. à, caro.
 
Acaralha (S'), v. r. Se chauffer à la flamme, à la partie la plus vive du feu, en Gascogne, v. tourroulha. (chap. escofás a la flama, a la part mes viva o calenta del foc – aon es lo foc mes viu.)
En bèt s' acaralha, 
G. D' Astros. 
en se câlinant au feu. R. à, caral.  
 
Acaramen (port. acareamento), s. m. Confrontation, v. counfrountacioun. R. acara.
 
Acarcaveli (S'), v. r. Tomber dans la décrépitude, en Languedoc, 
v. acorcoussouni. (cast. Volverse carca, decrépito; decrepitud.)
 
Acarcaveli, Acarcavieli, Carcavielit (l.), ido, part. et adj. Décrépit, décrépite, cassé, cassée, branlant de vieillesse ou de vétusté
Moble acarcaveli, meuble disjoint; es touto acarcavelido, elle est toute cassée. R. à, carcavièi, cascavèu. 
Acarèu, aphér. de macarèu. 
 
Acari, Acarias, n. p. Accary, Acarie, Acariès, Accarile, Acaria, Accarias, Carias, Carrias, Chairias, noms de famille dauphinois qu' on peut rapporter au latin aquarius, fontainier, ou bien aux Quariates, peuple gaulois qui habitait les Alpes, v. Queiras.
 
Acariastre, Acariastro, adj. et s. Acariâtre, v. charpinous, encaraire. 
Avié lou biais un pau acariastre. 
Isclo d' or.
R. acara.
Acarignassi, v. acalignassi. 
 
Acarna, Acarni, Acharna (a.), Acharni (lim.), (it. accarnare, accarnire), v. a. Acharner, exciter; donner le goût de la chair; pourvoir de viande, v. acarnassi. 
Acarna l' espitau, fournir la viande de boucherie de l' hôpital. 
S' acarna, s' acarni, v. r. S' acharner, s' irriter. 
Car sus elo li gus semblavon s' acarni.
F. Gras.
Acarna, acarnat (l.), acarnado, part. et adj. Acharné, acharnée.
E fan uno guerro acarnado (chap. Y fan una guerra encarnisada)
A nostro lengo tant mannado.
A. Mir.
R. à, carn. 
 
Acarnamen, Acharnamen (a.), g. m. Acharnement, v. achinimen. 
L' infatigable acharnamen. 
C. Favre.
R. acarna.
 
Acarnassi, Encarnassi (l.), Carnassi (rom. acarnacir, esp. encarnizar), v. a. Habituer à manger de la chair; acharner, v. acarna.
S' acarnassi, v. r. S' habituer à la chair, s' acharner.
S' aprocharon de l' ost de Carlemayne et aqui se van acarnassir. 
Tersin. 
Acarnassi, acarnassit (l.), acarnassido, part. et adj. Habitué à la chair, avide de chair ou de viande; acharné, acharnée. 
Li porc acarnassi soun dangeirous, les porcs nourris de viande sont dangereux. (ing. The porks nourrished with meat are dangerous)
Ounte cabusso acarnassido 
Aquelo escarrado d' arpians?
G. Azaïs. 
R. à, carnasso. 
 
Acarougnadi, Agaurignadi (l.), v. a. Rendre charogne, acoquiner, v. agourrini.
S' acarougnadi, v. r. Devenir rosse. 
 
Acarougnadi, Acarougnadit (l.), Acarougnadido, part. et adj. Acoquiné, acoquinée, paresseux, paresseuse. R. à, carougnado. 
 
Acarrali, v. a. Creuser des ornières dans un chemin. 
S' acarrali, v. r. Se remplir d' ornières.
Acarrali, acarralit (l.), acarralido, part. et adj. Plein d' ornières; foulé après la pluie. R. à, carrau. (chap. regall, regallá.)
 
Acarreira, v. a. Conduire ou loger dans une rue; acheminer, v. encarreira. (carrera, calle, carrer, carré, carraria)
Acarrèire, Acarrèires, Acarrèiro, Acarreiran, Acarreiras, Acarrèiron.
Se bèn acarreira, se loger dans une bonne rue; es mau acarreirado, elle habite un vilain quartier. R. à, carriero.
 
Acarreira, Acarrela, Acadeira, v. a. Fronder, lapider, chasser à coups de pierres, v. aqueira, esqueireja.
Acarrelle, Acarrelles, Acarrello, Acarrelan, Acarrelas, Acarrellon. 
S' acarrela, v. r. Se battre à coups de pierres. R. à, carrèu. 
 
Acarreiradou, s. m. Lieu où l' on se rendait pour s' exercer à la fronde ou pour se battre à coups de pierres, v. aqueirado, esqueirejado. 
R. acarreira.
Acarustra, v. escalustra. 
 
Acasa, Acasi (l.), Casi (rom. acazar, accasar, it. accasare), v. a. Établir, caser, marier, v. marida; enfermer, v. embarra; attirer dans ses intérêts, v. atira; acquérir, procurer, réserver, v. aquesi. 
S' acasa, s' acasi, v. r. S' établir, se marier. (chap. casá, casás: yo me caso, te cases, se case, mos casem o casam, tos caséu o casáu, se casen.)
Que lous Trouians un jour s' enangon acasi
Al païs italian.
J. de Valès.
Que s' aquel rèi vol se casi, 
Troubara rèinos tant aimablos
Que saurra pas quino causi.
Debar. 
Acasa, acasit (l.), acasado, acasido, part. et adj. Établi, établie; marié, mariée, casé, casée; enclos, enclose. 
La toustouno acasido en despièit des renouses.
Miral Moundi. 
R. à, caso.
 
Acasamen (it. accasamento, b. lat. accasamentum), s. m. Établissement, v. establimen. R. acasa.
 

 

 

Acasela, v. a. Empiler, en Rouergue, v. empiela. 
Acaselle, Acaselles, Acasello, Acaselan, Acaselas, Acasellon. 
Acaselat, acaselado, part. Empilé, empilée. R. à, casello. 
 
Acassa, v. a. Prendre à la chasse, attraper (chap. acassá, enchampá), v. arrapa, aganta; chasser, poursuivre, v. coucha; pour arranger, parer, v. acacha, pour couvrir, celer, v. acata. 
Acassa de niero, attraper des puces; un tèms acasso l' autre, après un temps il en vient un autre; m' acassaras pas pus (Bigot), tu ne m' y prendras plus.
Acassa, acassat (l.), acassado, part. et adj. Attrapé, attrapée, pris, prise; Acassa, nom de fam. prov. R. à, casso. 
Acassaduro, v. acachaduro; acasso, v. agasso.
 
Acastiha, Acastilha (l. g), (esp. acastillar, port. acastellar - acastelhar, it. accastellare), v. a. t. de mar. Accastiller, v. castela. 
Acastiha, Acastihado, part. et adj. Accastillé, accastillée, accompagné de ses deux châteaux, en parlant d' un vaisseau. R. à, castèu. (castell, chastel, castel, château, castello, castelho, castiello, castrum &c.) 
 
Acastihage, Acastihàgi (m.), (esp. acastillaje), s. m. Accastillage. 
R. acastiha.
 
Acata, Cata (lim. auv.), Acassa (d. Velay), (cat. acatar, fr. cacher),
v. a. Couvrir, celer, cacher, dissimuler, protéger, v. aclata, amaga (chap. amagá), curbi; enfouir, butter, v. enterra (chap. enterrá); abaisser, v. beissa (chap. baixá, baissá). 
Acata lou fiò, couvrir le feu; acata 'no fauto, cacher une faute; acato-me bèn, couvre-moi bien; acata lou cap, baisser la tête. (chap. acachá lo cap, baixá, abaixá; acacho, acaches, acache, acachem o acacham, acachéu o acacháu, acachen.)
Acatats açabal un regard de vostre èl. 
A. Mir.
Pèr acata si petoun.
B. Chalvet. 
S' a fre, l' enfant,
L' acatarai, pechaire!
L. Roumieux.
PROV. Entre Nosto-Damo de mars veni,
Acato lou fiò, e vai-t'en dourmi.
S' acata, v. r. Se couvrir, se tapir sous ses couvertures; se baisser, se courber, se taire; s' abaisser, s' humilier.
En m' acatant, m' a toumba de la pòchi, en me courbant, cela m' est tombé de la poche. 
Acata, acatat (l.), acatado, part. et adj. Couvert, couverte; dissimulé, dissimulée, humble; baissé, baissée.
Lou mort es acata, le cadavre est enterré: n' i' a terro acatado, la terre en est jonchée; parlaras se 'n cop lou fiò 's acata, tu auras la parole après le couvre-feu, se dit à un enfant; es un acata, c' est un sournois. 
R. à, cat, ato, coi. 
 
Acata, Cata (Menton), (rom. cat. esp. acaptar, it. accattare, b. lat. accaptare), v. a. Donner à emphytéose, (enfiteusis; enfiteutas) v. apensiouna: acheter, v. achata. R. acate.
 
Acatado, s. f. Ce qu' on couvre en une fois. R. acata.
 
Acatadou, Catadou (g.), s. m. Couvercle, v. curbecèu. R. acata.
 
Acatage, Acatàgi (m.), Acatatge (l. g.), s. m. Action de couvrir; couverture, v. cuberto.
Ai trop d' acatage, mon lit est trop couvert.
Toujour de soun coustat póutiron l' acatage. 
A. Bigot. 
Anen, quistas pertout, pourtas-li d' acatàgi. 
Emery. 
R. acata.
 
Acataire, Acatarello, Acatairo, s. et adj. Celui, celle qui couvre, cache, dissimule, v. mato.
Siéu crentous, siéu foneço acataire. 
J. Caulet. 
R. acata.
 
Acatamen, Acatomen (l.), s. m. Action de couvrir, de cacher, d' être caché; abaissement, v. abeissamen.
Al noum de l' acatamen e de l' escurino. (chap. escurina; cas. oscuridad) 
A. Fourès.
R. acata. 
 
Acate, Achate, Achapte et Achaptèl. (l.), (rom. acapte, achapte, capte, lat. acapitum), s. m. Acapte, droit qu' on payait au seigneur pour l' investiture emphytéotique: emphytéose, v. enfiteòsi, reacate, aubergamen. 
Lis Acate, les Accates, village de la banlieue de Marseille qui prit son nom de baux emphytéotiques établis par Jacques de Forbin. 
Rèire-acate, arrière-acapte.