Mostrando las entradas para la consulta estreñit ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta estreñit ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

viernes, 26 de julio de 2024

1. 9. De cóm Pedro Saputo va pintá la capella de la Virgen de la Corona.

Capítul IX.

De cóm Pedro Saputo va pintá la capella de la Virgen de la Corona.

De cóm Pedro Saputo va pintá la capella de la Virgen de la Corona.

O u hay ensomiat o u hay vist; yo crec que es lo segón. ¡Y en quina ocasió y cóm u vach vore! Encara me bull la sang y me se ensén lo coraje de pensáu. ¡Cobart! Allí debía morí, allí debía acabá, que esta va sé la seua intensió o lo seu aturdimén. Pero me va salvá l'ángel antic de Pedro Saputo perque sabíe que passán lo tems había de tindre la inspirassió de escriure la seua vida. Agraíxco la seua protecsió, y cumplixco lo encárrec de la Providensia.  

Tenen los de Almudévar, a la part del poble que mire cap a Saragossa, un santuari y capella de la nostra Siñora de la Corona a un puch o eixecada aon a un atre tems estáe lo castell dels moros

Y com la habíen renovat de la seua dixadesa y ruines van volé tamé pintala, buscán pera la obra un pintó mol afamat de Huesca, Raimundo Artigas, home melancólic, estreñit de genio, coló de fel, sec de carn, llarc de coll y cla de barbes; éste va demaná tressentes libres jaqueses per lo seu traball en la condissió que ell ficaríe los colós y l'aigua llimpia.

un pintó mol afamat de Huesca, Raimundo Artigas, home melancólic, estreñit de genio, coló de fel, sec de carn, llarc de coll y cla de barbes

U va sabé lo chiquet Pedro Saputo y se va alegrá mol perque volíe sabé de pintura, faltanli entre atres coses vore la compossisió y mescla dels colós, ya que al dibuix habíe arribat al extrem de primor y fassilidat. Va aná al mestre Artigas y li va di que lo prenguere com aprendís y criat; y la primera vegada no va volé. Pedro va rogá, suplicá, y veénlo sempre du li va di una mica enfadat pero templadamén:

- Miréu, pos, siñó mestre Artigas, que vullguéu o no vullgáu yo hay de sé lo vostre discípul; y si no, lo vostre mestre. 

Lo va mirá entonses lo mestre Artigas, va menejá lo cap y va contestá: 

- Yo tos admitixgo, chiquet Pedro, perque me es impossible fé un atra cosa obliganme una forsa secreta que no sé lo que es; pero entén que sirás lo meu discípul mentres sápigues menos que yo y may lo meu mestre encara que arribos a pintá milló que Miguel Ángel, perque per an aixó han de passá mols añs y yo soc ya vell, que ting sixanta y nou añs, y an ixa hora que me buscon al món. 

Y tots se van admirá de que lo mestre Artigas li haguere contestat tan blanamen, perque ere de condissió mol aspra, de voluntat absoluta y de opinió forta y asserada.

Van escomensá, pos, a pintá; y lo primé que lo mestre li va enseñá va sé a moldre los colós; y Pedro li preguntáe moltes vegades cóm se mesclaben y quina diferensia ñabíe dels que portáen oli als que no ne dúen, en atres coses del art. Lo mestre Artigas se importunabe, pero unes vegades de bona gana, y atres de mala, satisfée al discípul; y alguna tamé se quedabe mut o li allargáe una clatellada per resposta. Pero ell no se aburríe ni arredráe, sino que cada día procuráe servil en mes afissió y tornáe a les preguntes.

Habíen demanat los del consell al mestre Artigas que primé pintare parres y muixons y después lo que vullguere; y va pintá a la faixa del altá a la má dreta un abre en una parra y mols muixons an ella picán los raíms; y a la punta de un sarmén que fée eixí per un costat va pintá un corv. Li va di entonses Pedro: 

- Siñó mestre Artigas, si me done llissensia li diré una cosa que observo an esta pintura. La hi va doná, y va di:

Lo corv. Edgar Allan Poe.

- Astí hau pintat un corv a la parra, y los corvs mes van als muladás que a les viñes. Una garsa quedaríe milló. Se va assombrá lo mestre Artigas per l'atrevimén del discípul, y li va maná que callare y no sen ixquere de moldre los colós. Va passá un rato, y un atra vegada va di Pedro Saputo:

- Pos encara si me donáreu llissensia diría un atra cosa, siñó, mestre meu. 

- No te la dono, va contestá éste mol alsada la veu. 

- Es una cosa sense importansia, va replicá lo sagal: volía di a vostra mersé que lo corv té que pesá tan com una gallina o poc menos; y de raó hauríe de fé inclinás eixe sarmén solt, y la vostra mersé lo ha pintat tan tiesso com si fore de asser o lo corv estiguere fofo. Al sentí aixó va sé tan gran la rabia del mestre Artigas, que no podén atiná en les paraules va acudí al cacharro dels colós que teníe entre les mans y la hi va aviá en molta furia, chafanse en trossets contra enterra perque lo chiquet va esquivá lo tiro, y va di:

- No vull pintá mes, perque eres un llauradó, un descarat, un insolén, un perillán, un grandíssim bellaco. Y va cridá al poble, y ajuntanlos a la plassa los va di, que mentres tingueren al poble al atrevit de Pedro Saputo, no pintaríe la capella. Entonses Pedro Saputo va demaná llissensia pera parlá y va contá lo que habíe passat en lo seu mestre; y li van doná la raó y lo van aprobá, y no van volé que sen aniguere del poble.

- Pos men aniré yo, va contestá mol emborrascat lo mestre Artigas. 

- Anéu en hora bona, van cridá tots; pero que no se pinto la capella. Y Pedro Saputo eixecán la veu desde una pedra va di al poble: 

- Si lo mestre Artigas sen va y vatres voléu yo pintaré la capella. 

- ¡Que la pinto, que la pinto!, va cridá lo gentío. Y lo justissia y lo consell en los prohomens del poble van encarregá la pintura a Pedro Saputo. Ell entonses mol contén va di:

- Ara miréu, poble de Almudévar; yo pintaré la capella de la nostra Siñora de la Corona, pero me hau de doná lo mateix que li donáeu al mestre Artigas. Y lay van prometre. Los va preguntá qué volíen que pintare, y no sabíen qué dili. Y va torná a preguntáls: 

- ¿Voléu que pinta lo que veéu o lo que no veéu? 

Y van contestá tots: 

- Lo que no veém. 

- Pos yo, va di ell, u pintaré, y tos ha de agradá.

Inmediatamen sen va aná cap a la capella y va borrá lo que habíe pintat lo mestre Artigas, que ere poca cosa. Tres mesos va está pintán, y va acabá l' obra y va di al poble a la plassa: 

- La pintura está acabada. Ara vull que la ermita estigue vuit díes uberta pera que vaiguen a vórela tots los del poble, grans y minuts, sabuts y ignorans, y que si algú trobe defectes a la pintura me los digue pera enmendáls. Y van aná tots a vórela y ningú va trobá cap falta, sino al contrari, lo alabáen mol y díen: 

- ¿Cóm sap fé aixó lo fill de la pupila, que es un chiquet y ningú la hi ha amostrat? Pero li van di que no enteníen les escenes que habíe pintat ni la intensió de ixos cuadros. Y ell los va di: 

- Escolteume, fills de Almudévar: yo tos vach preguntá si había de pintá lo que veéu o lo que no veéu, y me vau contestá que pintara lo que no veéu. Pos be: segons ixa paraula, yo tos hay pintat a un lienzo dos cuadros; la un es un olivá, y l’atre una viña, que són coses que pera vore teniu que aná a Huesca y al Semontano; pero lo que es al vostre lloc no les veéu per dixats y dropos

Al atre lienzo ñan dos cuadros mes; la un es una dona de casa seua mol asseada y cuidada, mol atenta, modesta y aplicada a la seua faena y a la inteligensia de les coses del gobern doméstic, la volten dos chiquets y una chiqueta, fills seus mol grassiosos, llimpios, asseats, ben vestits y criats; que tamé es cosa que no veéu al vostre poble. Al atre ña una sogra y una nora minchán les dos a un plat mol concordes, amigues y ben animades entre elles: cosa que tampoc veéu a la aldea. Per lo voltán y per l'aire ñan bosques, fieres y muixons, nugols, y atres coses segons me s'anáen ocurrín, importabe poc que foren estes o datres. Y a dal a la bóveda o sel de la capella hay pintat a María Santíssima en les mans tancades perque no ña an este poble qui les óbrigue en orassions devotes y sinseres, y la obligo a obriles pera dixá caure damún de vatres les bendissions de que les porte plenes.

Al sentí esta explicassió se van quedá tots espantats de la sabiduría de les pintures, y van cridá mol rato en gran ardó y jubileu: 

- ¡Es verdat!, ¡es verdat! ¡Viva Pedro Saputo! ¡Viva lo fill de la pupila! ¡Viva la honra de Almudévar! Y lo van agarrá y lo van portá a muscles a casa seua alabanlo y cantán a la seua gloria y lo van presentá a sa mare y li van di que ere la dona mes dichosa del món. Ella lo va ressibí plorán de goch, y va doná a tots les grassies per aquell favor que mostraben a son fill.

miércoles, 17 de julio de 2024

Libre de caça. Libre de animals de casar.

N.° 1295 En la cubierta: Libre de caça. Libre de animals de casar.

Hoja 2.a: Capitol de les fayçons e dels plomatges que deuen hauer los sparuers per a ser bons. (N. E. esparvers. Hay que consultar a Deudes de Prades, Auzels cassadors; por ejemplo en las obras de Raynouard.)

esparvé, cernícalo, halcón, falcó

94 hojas útiles, excepto las 1.a y última en blanco y las 90 a 96, de las que sólo se conserva la parte inferior; foliación 4 a 91 (las primeras hojas han sido cortadas). - Papel, cuya filigrana consiste en mano con estrella de cinco puntas, 0,314 alto X 0,215 ancho: caja escritura 0,236 X 0,154. - Letra S. XV; algunos claros prueban (que) es una copia.

Perg.°

(De la Librería de D. Vicente Hernández Máñez.)

¿Será el presente tratado la obra de cetrería del famoso Antonio de Vilaragut que cita Salvá?

Se conservan los capítulos siguientes:

De les fayçons e dels plomatges que deuen hauer los sparuers per a ser bons.

De les condicions, maneres e volers que deu aver lo astor prim que es dit femeniu.

Dels mijans astors quins deuen eser.

Dels noms de les plomes del cors de qualquier oçell.

Dels astors terçols que son dits mascles e son los menors.

Quant e com deu hom traure del niu e criar astors e sparuers e per conseguent tots altres ocells de presa.

Com deu fer hom hobrir la boca al falco o al oçell

Per a fer bo e ben volar e ben casar e ardit al astor o esparuer.

Dels astors o esparuers que son de auol cor e de auol condicio que no uolen caçar ne pendre res e an bona talla e bona pena. (N. E. Pena : ploma : com lo rat penat.)

De les natures dels falcons e dels oçells de presa e de les talles e fayçons e plomatges de aquells quines an a esser per a ser bons.

De no pendre lo falco o lo oçell si gran nesisitat no es.

Com deu hom tenir lo falco o lo oçell e que li deu hom fer quant lo a brau e saluatge.

Del pes cantitat e mesura de medeçines e altres coses que son conuenibles e haura prou qualquier oçell segons lo gran de aquell poch mes o menys.

Com deu abaxar hom los falcons o los oçells.

De la barra o percha qui es bona pera tenir qualseuol ocell.

Per a fer adompdar e amançar e asossegar a oçell malenconich e per ferli perdre que nos debata molt, ni basque e sia pus ayna dompde el fara abaxar molt e perdre algun poch de la brauea e fets axi.

De quant haurets tengut lo falco o lo oçell deu o quince jorns e sera bax e vendra be al puny quey salte volenters o un poch al lloure seguentment que li deuets fer e fets li pebrada e daula y en deju que no haja menjat res a hora de misses majors.

Seguentment que deueu fer al oçell e com li adobareu la nefa e en quin temps ne quant.

De quant voldrets dar la dita bossa o porga al falco o al oçell per denejar (N. E. netejar) li lo ventrell com ho farets.

Qui deu hom fer al falco o al ocell quant hom coneix questa algun poch empachat e volrets que esmirle be.

De la poluora que es mol bona per a dar al falco o al ocell que volrets questiga llarch de ventre.

Per a quant conuendra de dar plomada al falco o al ocell e com la y dareu e quant e en quina manera.

Com deu hom guardar de llançar ne fer pendre al aztor ni al falco ni al oçell ralees ni ceuar lo y ne darliu amenjar.

Com se deu a saytar falco monteri o pelegri a perdiu.

Per a afaitar lo falco a llebre o a perdiu o a altra cosa la qual vos volrets. 

Com vos deuets guardar de dar a menjar al oçell que esta molt flac e baix.

Per a tornar gras e engordar lo ocel, que sia vengut a gran flaquea e de falliment (defalliment) de carns.

Quant deu hom tenir lo falco o lo oçell flach o gros segons lo temps.

Com deu exer avisat tot caçador per a caçar be ab lo falco o ab lo oçell.

Per a guardar que lo falco o lo ocell no rode per desig de sol e de esser sbanyat car mols sen van per aquesta raho.

Del falco o del ocell qui desempara la preso qui presa aura ans que y plegue son senyor.

Per a fer ardit lo falco o lo oçell.

Si lo falco o lo ocell es squiu que nos dexe cobrar.

De quant lo falco o lo oçell sesbarrara o fogira del hom es ceuara de qualquier mal past que li deu hom fer.

Quant hom be de caça ab lo falco o lo ocell que li deu hom fer.

Que deu hom fer al falco o al oçell quant be de caça.

Com deuets ceuar lo vostre ocell o falco de oçells de aygua.

Com no deuets fer pendre ni dar res per medecina al falco o al ocell sino en deju si gran necessitat no es.

Per a fer curar les plomades que los falcons o los ocells se retenen.

Com no deu hom de dar plomada ni curall ni osfada al falco o al oçell.

Del falco o del ocell que apresa la plomada o lo curall e so rete que no vol llancar (llançar) per tracio que en ell regna ho (o) per malaltia.

Del falco o del oçell que te alguna cosa en lo ventrell e vomiteja e no la pot llançar per a ferla y llançar fets axi.

Quant los falcons ho los ocells tenen algunes plomades velles pegades en lo ventrell en ques conexera e com lo guarreu. (guariréu : sanaréu)

Del falco o del ocell que fa sanch per dauall ab lo que smirla.

Del falco o del oçell com lo deu hom guardar que no begua de neguna sanch en special sia guardat que no vega (begua, begue, de beure) sanch de oçell vell.

Del falco o del oçel que no sab hom quin mal sea ni lo y pot hom conexer que li deu hom fer.

De quant se aborracara alguna ploma o plomes al falco o al oçell o seli machucara o lluxara o torçra o trencara pero que del tot no sia trencada adobaules hi en la forma seguent.

Que deu hom fer al falco ho al oçell que se li haura trencada alguna ploma o plomes de les alles o de la coha prop la carn com la y deuets escatir.

Per a escatir de agulla.

De quant se li aranca alguna ploma per força al ocell.

Quant se arranca al oçell alguna ploma de les ales ho de la coha per força que li faça sanch.

Per a falco o ocell que sia tacat de oli o de grex en les plomes.

De la formiga ques fa als falcons e als oçells en les plomes de les ales e de la coha que se les tallen ab la nefa e no sab hom quin mal se han.

Per a fer desfer los hous als falcons o als oçells que son femelles.

Per a al falco o oçell que no pot pasar la gorga.

De la polbora qui es bona per a dar al falco o al oçell qui llança la gorga.

Per a qui volra fer llançar la gorga al falco o al oçell.

Per a curar falco o ocell que no pot pasar la gorga e la te ja corrompuda que li put lo ale si la y o letg e la vianda que y te dins que li farets.

Del falco o del ocell que te la gorgua e lo ventrell e les tripes fredes e per raho de aquesta fredor lança la gorgua.

Del falco o del ocell que llança la mitat de la gorga poch mes o menys.

Del falco o del ocell que te la gorga e les tripes plenes de vent.

Del falco o del oçell ques forada la gorga.

Per a falco o oçell que ha defalliment de cor que no pot volar com solia.

Quant lo falco o lo oçell te les mans inflades.

Com se deu fer oli apati.

Del falco o del oçell que te les mans inflades e no y te plaga alguna.

Dels porets e claus ques fan en les mans dels falcons o dels oçells e ab que guaran.

De la ungla quant vol eixir al falco o al oçell que las arranca del dit de la ma.

Com deu hom fer per guardar lo oçell que no se li façen les malalties de la aygua congelada en lo cap.

Que deu hom fer al falco ho al oçell per a que stiga sans tot lany.

Que deu hom fer per guardar lo falco o lo oçell que no haja aygua en lo cap e per sostenirlo sans tot lany.

Per a falco o oçell que te aygua en lo cap.

Del falco o del oçell que te aygua congelada en lo cap e te lo cap inflat.

De mal de aygua congelada ques fa als falcons o als oçells en lo cap.

De altra aygua congelada que es mala.

Si lo falco o lo oçell te blancor o desfeta o tel en lull. (l'ull) 

Del falco o del oçell que te tel en lull o desfeta per colp o per als.

Del falco o del oçell que reb colp en lull e sel haura trencat.

De una malaltia ques fa als falcons o als oçells que a nom mal de cap.

Per quines rahons ve lo mal del cançer en la boca als falcons o als oçells.

De quines viandes deu hom guardar al oçell que no li de a menjar quant tendra mal de cançer en la boca.

Del falco o del ocell que te la boca inflada e no y te alre malt. (mal)

Del mal ques fa als falcons o als ocells que sels infla la boca per scalfament.

De una malaltia ques fa als falcons o als oçells en la boca que dien garmolls ho grans.

De altre gormis ques fa en la boca del falco o del oçell qui es a manera de cançer lo qual es mortal sino es acorregut e curat.

De mal de cancer ques fa als falcons e als oçells en la boca.

De altre cançer ques engendra en algunes plagues o talls ques fan als falcons, o als oçells en la boca.

De altre cançer ques fa en la boca del falco o del oçell.

De altre cançer ques fa es engendra en la boca del falco o del oçell que es pijor que tots e es perillos e mortal.

De altra medeçina que es bona per a guarir mal de cançer que sia fort.

Del guermez ques fa en les orelles dels falcons o dels oçells.

Quant per alguns colps o debatudes se li sera inflat al falco o al ocell en algun lloch e se li sera alli represa alguna sanch cuallada entre lo cuyro e la carn.

Del falco o del oçell que haura rebut colp com dit es en lo altre capitol e no se li ajustara sanch ni sera molt inflat sino que u tendra blau.

De altra manera de cascament que lo falco o lo ocell esta cascat en lo cos e no pasa be lo que menja.

Per a falco o oçell que sera estat mal tractat e cascat.

Quant lo falco o lo ocell sera cascat que ha pres colps.

De altra manera de malaltia que ve per cascament als falcons o als oçells.

Del mal de fetge que ve per cascament als falcons o als oçells.

Del falco o del oçell ques debat per beure quant veu laygua en beu molta e tantes vegades com veura aygua tantes ne vol beure e de fet ne beu si lin dexau beure e tot aço fa per mal que te en la vexiga.

Del falco o del ocell que smirla ab afany que seli comença a fer pedra.

De mal de pedra ques fa als falcons e als oçells.

Dels falcons o dels oçells que han mal de pedra.

Com se deu obrir lo falco o lo ocell quant te tan grosa la pedra que nol dexa smirlar e no la pot lançar.

De una pedra chica ques fa als falcons o als oçells entre les çelles e le cuyro questa sobre la nefa alli hon comença la ploma del cap.

Del falco o del ocell que se li fa pedra o durullo entre la çella e lo cap.

Del falco o del oçell que haura pantax.

Del enguent que es bo per a curar totes nafres als falcons ho als ocells.

De la poluora que es bona per a guarir los falcons o los oçells que han nafres giques que no han mester cosir ni obrir.

Del falco o del oçell que reb colp.

Per a falco o oçell que sera nafrat de fora en la caça.

Per a guarir al falco o al oçell que tendra plaga en les mans o en les cames de la ploma avall.

De quant lo falco o lo oçell per nafra li hixen les tripes de fora.

Com se deu fer la consolda per a les trencadures.

Com se deu fer la consolda per a les trencadures. (sic)

De quant lo falco o lo oçell se trenca alguna canyella de la ala os trenca la ala tota en redo e no li ix os ni sanch ni te romput lo cuyro.

Del falco o del oçell que haura la cama trencada o la cuxa que nos haura romput lo cuyro ne li haura exit os ni canyella ni sanch.

Si lo falco ho lo ocell tendra la cuxa o la cama o la ala trencada que sia romput lo cuyro que ixca sanch.

Dels filandres ques engendren en lo ventrell del falco o del oçell.

Des filandres que son engendrats prop los rinyons de fora lo ventrell dins en lo cos.

Del inflament que los falcons o los oçells tenen en lo ventrell de ram de enfit que stan enpachats.

Joaquim Montclús, Joaquín Monclús, gordo, seboso, gort, gras, craso, empachat

Del falco o del oçell que esta costribat que fa la smirla dura a durullons.

(constipado : estreñit, que fa la merda dura a cagallons : truños.)

Luis Rajadell, wc, tassa del wc, assentat, cagán, merda, merdós,

Del falco o del oçell que ha mal de febra questa empachat.

Del inflament ques fa als falcons o als oçells en lo ventre que ha nom tropich.

Del inflament ques fa al oçell entre lo cuyro e la carn per ventositat.

Del falco o del oçell que se li fa potra.

Del falco o del oçell que tendra les barres fora de lloch. (barres : mandíbula, mandíbules.)

Del mal de fistola ques fa als oçells.

Del falco o del oçell que se li fara sobre os.

Que deu hom fer al oçell quant lo vol posar en muda.

Com vol star lo oçell en muda e en quin loch lo deu hom tenir e en quina forma.

De les viandes e altres coses que son bones per a fer be mudar e tost lo falco o qualseuol oçell. E dauli de aquestes viandes al començ mentre menja ab fam que depuix no voldra menjar ni pendre nenguna poluora per a quel faça mudar tost e despullar.

Que deu hom fer per a tenir sanch (N. E. sa, sano) lo falco ho lo oçell quant estiga en muda e per conseguent tot lany.

De una malaltia ques fa als falcons o als oçells en lo temps que estan en muda que sels puxen filandres als renyons.

Que deu hom fer al falco o al oçell quan ix de muda e quant hom lo vol traure.

Que deu hom fer al oçell que remuda les plomes.

De una malaltia ques fa als falcons o als oçells en lo temps que muden que ha nom prohija de ques guasta les plomes.

Per a fer desfer lupia.

Per a desfreçar e mudar de color los falcons o los oçells que nols coneguen.

Per a guarir sarna per molta que tingan qualseuol gos o altre animal e encara persona...

lunes, 22 de abril de 2024

Lexique roman; Lavar - Lazert, Lauzert


Lavar, v., lat. lavare, laver.

Nos dirnem ab gaug, ses pro manjar,

D'un pan tot sol, ses beur' e ses lavar.

Rambaud de Vaqueiras: Senher marques.

Nous dînâmes avec joie, sans assez manger d'un pain tout seul, sans boire et sans laver.

Lavarai soven ma cara.

(chap. Llavaré, rentaré, llimpiaré assobín la meua cara.)

Folquet de Marseille: Senher Dieus. 

Je laverai souvent ma face.

Fig. Las mans sian netas de peccat

Que lavan l'autrui malvestat.

V. de S. Honorat. 

Que les mains soient nettes de péché qui lavent la méchanceté d'autrui. 

Proverbial. Ab la una ma, lavon l'autra.

(chap. En una ma (se) llaven, llimpien, renten l'atra.)

Amanieu des Escas: Dona per cui. 

Avec une main, ils lavent l'autre. 

Fig. et prov. Cent vetz li ay lavat la testa. V. de S. Honorat. 

Cent fois je lui ai lavé la tête.

Part. pas. Er del tot mons e lavat.

Pons de Capdueil: En honor. 

Sera du tout pur et lavé. 

ANC. FR. Tous vont laver, puis mangier.

Fables et cont. anc., t. IV, p. 184.

ANC. CAT. Lavar. CAT. MOD. Llavar. ESP. PORT. Lavar. IT. Lavare. 

(chap. Llavá, llavás: yo me llavo, llaves, llave, llavem o llavam, llavéu o llaváu, llaven; llavat, llavats, llavada, llavades.)

2. Lavatiu, adj., lavatif, propre à laver.

De budels lavativa. Eluc. de las propr., fol. 273. 

(chap. De budells lavativa. Pressisamén fem aná la paraula lavativa, s. f., cuan se trate de llavá, rentá, llimpiá, purgá los budells: fé cagá.)

Lavative de boyaux.

ESP. IT. Lavativo.

3. Lavament, s. m., lat. lavamentum, lavement, ablution.

Si pel sanh lavamen

Non esperes venir a salvamen.

P. Cardinal: De selhs qu'avetz. 

Si par la sainte ablution il n' espérât venir à salut.

En lo lavament de la font del baptisme. Hist. abr. de la Bible, fol. 81.

Dans le lavement de la fontaine du baptême. 

ANC. FR. Par le lavement du baptesme. 

Camus de Belley, Diversités, t. II, fol. 52.

- Clystère.

En emplautz o en lavamens. Brev. d'amor, fol. 51. 

En emplâtres ou en lavements. 

ANC. CAT. Lavament. ESP. Lavamiento. IT. Lavamento. (chap. Llavamén, llavamens; ablussió, ablussions.)

4. Lavador, s. m., lavoir. 

Fig. Veraia confessio, que es lavador on hom se deu soven lavar.

V. et Vert., fol. 84. 

Vraie confession, qui est lavoir où on se doit souvent laver.

ESP. Lavadero. PORT. Lavadeiro. IT. Lavatoio. (chap. Llavadó, llavadós; normalmén se fa aná en plural. Vore foto dels llavadós de Beseit. Al Matarraña ne ñan encara a mols pobles. Llavadó en singular es un home que llave; llavadora, llavadores: dona, dones que llaven (: llavandera, llavanderes), y máquina, máquines de llavá, rentá: rentadora, rentadores. Llimpiadó, llimpiadós, llimpiadora, llimpiadores.)

Antiguas redes sociales completo abandono, lavadero, acequia mayor, Beceite, Beseit

5. Lavaci, s. m., ravine, torrent, inondation.

Ploia soptament fazen lavaci.

Trameto lavacis a terras planas.

Eluc. de las propr., fol. 135 et 161. 

Pluie faisant soudainement ravines.

Transmettent inondations aux terres planes.

(chap. Aiguat, aiguats; riada, riades; inundassió, inundassions; creixcuda, creixcudes del riu; diluvio, diluvios. Aigua als alls!) 

6. Lavadura, s. f., lavure.

Lavadura de carn grassa. Eluc. de las propr., fol. 94. 

Lavure de viande crasse.

7. Lavandiera, s. f., lavandière, laveuse.

Aras auch qu' en una lavandiera 

A mes son cor e tota sa esperansa.

Hugues de Saint-Cyr: Antan.

Maintenant j'apprends que dans une lavandière il a mis son coeur et toute son espérance.

ANC. CAT. Llavandera. ESP. Lavandera. PORT. Lavandeira. IT. Lavandara, lavandaia. (chap. llavandera, llavanderes; llavadora, llavadores : dona, dones que llaven, per ejemple als llavadós o al riu.)

8. Lavanca, s. f., lavange, ravine.

Non tem folzer ni lavanca.

P. Vidal: Cara amiga.

Je ne crains foudre ni ravine.

IT. Valanga. (ESP. Si se trata de nieve, avalancha. Chap. avalancha, avalanches. Alemán: Lawine.)


Lax, Lasc, adj., lat. laxus, lâche, large, mou.

Si son trop laxas. Eluc. de las propr., fol. 99. 

Si elles sont trop lâches.

Las trenas son lascas, e lo membres s'esten e esdeve grans.

Liv. de Sydrac, fol. 103.

Les tissus sont lâches, et le membre s'étend et devient grand.

Fig. De boca de morgue non deu issir lascha ni mala paraula.

(chap. De la boca del monjo no deu issí - ixí, eixí - laxa ni mala paraula; fluixa, tova, molla, relajada.)

Trad. de Bède, fol. 61.

De bouche de moine ne doit sortir lâche ni mauvaise parole. 

ESP. PORT. Laxo. IT. Lasco.

2. Laxatiu, adj., lat. laxativus, laxatif, propre à relâcher.

Adhoras laxatius, adhoras costipatius.

Herbas laxativas.

Eluc. de las propr., fol. 75 et 274. 

Tantôt laxatif, tantôt constipatif. 

Herbes laxatives. 

Medecinas laxativas. Trad. d'Albucasis, fol. 6.

Médecines laxatives.

ESP. Laxativo. IT. Lassativo. (chap. Laxán, laxatiu; laxans, laxatius; laxativa, laxatives. Se fa aná respecte al ventre, budells. Costipatius vol di que estreñix, que aprete; en rumano encara diuen constipat : estreñit. Pedro Saputo va fé aná uns "flarets" per a purgá a un agüelo de La Almunia.)

Luis Rajadell, wc, tassa del wc, assentat, cagán, merda, merdós,

3. Laxar, Laschar, v., lat. laxare, lâcher, relâcher.

Herba per laxar lo ventre. 

Laxo ventre ple.

Eluc. de las propr., fol. 261 et 271.

Herbe pour relâcher le ventre.

Relâchent ventre plein.

Fig. Lascha la man al sers, e querra livreza. Trad. de Bède, fol. 74.

Lâche la main au serf, et il cherchera délivrance.

CAT. ESP. PORT. Laxar. IT. Lasciare. (chap. Laxá.)

4. Laxacio, s. f., lat. laxatio, élargissement, relâchement.

Per laxacio del col de la vezica. Eluc. de las propr., fol. 95. 

Par élargissement du col de la vessie.

ESP. Laxación. (chap. Laxassió, laxassions.)

5. Laxament, s. m., lat. laxamentum, relâchement.

Laxament de ventre. 

Prendo laxament excessiu.

Eluc. de las propr., fol. 56 et 99. 

Relâchement de ventre. 

Prennent relâchement excessif. 

CAT. Laxament. ESP. Laxamiento. (chap. Laxamén, laxamens.)

6. Laxetat, s. f., lat. laxitatem, lâcheté.

Que jamais... laxetat no li seria reprochada. 

Chronique des Albigeois, col. 15.

Que jamais... lâcheté ne lui serait reprochée. 

ESP. Laxidad. IT. Lasciatà, laschità.

7. Relaxatiu, adj., relaxatif, propre à relâcher.

Causas mollificativas et relaxativas. Eluc. de las propr., fol. 82.

Choses émollientes et laxatives.

(chap. Relaján, relajans.)

8. Relaxar, Relachar, v., lat. relaxare, relâcher, desserrer, détendre, élargir, ébranler.

Resolvo la dura humor, et relaxo. Eluc. de las propr., fol. 270.

Résolvent l'humeur dure, et relâchent.

Fig. Desira nostra cofessio, e relacha nostre deleiz.

Trad. de Bède, fol. 49.

Désire notre confession, et relâche notre plaisir.

- Mettre en liberté.

Contra lo dih rey qu' el pres en batalha, mas relaxet lo.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 153. 

Contre ledit roi qu'il prit en bataille, mais le relâcha.

- Remettre, pardonner, faire grâce, acquitter.

Aquels a qui vos autres relaxares los peccatz, seran relaxatz.

Abr. de l'A. et du N.-T., fol. 30.

Ceux à qui vous autres remettrez les péchés, ils seront remis. 

Part. prés. Humiditat relaxant lors ligamens. Eluc. de las propr., fol. 43.

Humidité relâchant leurs ligaments. 

Part. pas. Referma las dens relaxadas. Eluc. de las propr., fol. 188.

Raffermit les dents ébranlées. 

Que la sentensia de la mort que era contra lhui dada, lhi fos relaxada.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 78. 

Que la sentence de la mort qui était contre lui donnée, lui fut remise.

Relaxats et absouts dels crims a lor empausats.

Tit. de 1390. DOAT, t. CXLVII, fol. 174.

Acquittés et absous des crimes à eux imputés.

CAT. ESP. (relajar) PORT. Relaxar. IT. Relassare, rilassare. (chap. Relajá o relaxá.)

9. Relaxacio, s. f., lat. relaxatio, relâche, relâchement.

Per contraccio, per relaxacio.

Per relaxacio dels nervis.

Eluc. de las propr., fol. 63 et 60.

Par contraction, par relâchement. 

Par relâchement des nerfs. 

CAT. Relaxació. ESP. Relajación. PORT. Relaxação. IT. Relassazione. (chap. Relajassió, relajassions; relaxassió, relaxassions.)

10. Relaxamen, s. m., relâchement. 

Tota la dissiplina de la regla l' er a gardar ses tot relaxamen.

Trad. de la règle dé S. Benoît, fol. 31. 

Toute la discipline de la règle lui sera à observer sans aucun relâchement.

- Rémission.

II cartas de relaxamen. Cartulaire de Montpellier, fol. 201. 

Deux chartes de rémission.

ESP. Relajamiento. PORT. Relaxamento. IT. Relassamento.

(chap. Relajamén, relajamens; relaxamén, relaxamens.)

11. Relaxi, s. m., relâche, répit.

El cas que no vulhia donar un pauc de temps de relaxi.

Tit. de 1381. Ville de Bergerac.

Au cas qu'il ne veuille donner un peu de temps de répit.

12. Alaschar, v., relâcher, amollir. 

Part. pas. fig. Lo cors es alaschaz a nualia. 

Trad. de Bède, fol. 42.

Le corps est relâché vers paresse.

13. Alaschamen, s. m., relâchement. 

Arc frain tendemens, et alaschamens coratge. Trad. de Bède, fol. 3. 

La tension brise l'arc, et le relâchement le courage.

- Rémission.

Perdos es alaschamens de deguda pena. Trad. de Bède, fol. 8. 

Le pardon est rémission de peine due.


Lazert, Lauzert, s. m., lat. lacerta, lézard

Un lazert querretz vert e gran.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Vous chercherez un lézard vert et grand. 

Grapautz e lauzertz mot grans.

(chap. Sapos y fardachos mol grans.)

Perilhos, Voy. au Purgatoire de S. Patrice. 

Crapauds et lézards moult grands. 

ANC. CAT. Lluert. CAT. MOD. Llagart. ESP. PORT. Lagarto. IT. Lucerta.

(chap. Sargantana, sargantanes; fardacho, fardachos; esfardacho, esfardachos. Mon yayo me va di que ell va minjá carn de fardacho, y que ere ben bona y fina.)

Sargantana, sargantanes; fardacho, fardachos; esfardacho, esfardachos. Mon yayo me va di que ell va minjá carn de fardacho, y que ere ben bona y fina

miércoles, 21 de febrero de 2024

Lexique roman; Estenher - Estoc


Estenher, Esteinger, Extenjer, v., lat. extinguere, éteindre.

Aigua esteing lo foc ardent.

(chap. L'aigua extinguix, apague lo foc ardén.)

Trad. de Bède, fol. 66.

L'eau éteint le feu ardent.

Anc flama tan tost no s' esteys.

Rambaud de Vaqueiras: No m' agrad. 

Jamais flamme ne s'éteignit sitôt. 

Fig. Fuecx d'amor escart e destreing 

Que vins ni l' aigua no l' esteing. 

Arnaud de Marueil: Dona genser. 

Feu d'amour tenace et concentré que vin ni l'eau ne l' éteint.

Pus fon enpris, pueis no s' esteys.

Arnaud de Marueil: Dona genser. 

Depuis qu'il fut épris, après il ne s'éteignit.

Las ardens sajetas del diable devem extenjer per lo freit de dejuns e de vigilias.

(chap. Les ardentes saetes (fleches) del diable ham de extinguí (apagá) per lo fret de dejuns y de vigilies.

Trad. de Bède, fol. 53.

Nous devons éteindre les ardentes flèches du diable par le froid des jeûnes et des veilles. 

Ieu for' esteyns e relinquitz.

Rambaud de Vaqueiras: No m'agrad.

Je serais éteint et abandonné. 

Part. pas. Don ja non er estendida 

La braxa.

Un troubadour anonyme: Si saubesson.

Dont jamais la braise ne sera éteinte. 

Caus non extincta. 

(chap. Cals viva.)

Trad. d'Albucasis, fol. 41. 

Chaux non éteinte.

Substantiv. Al estinct de la candela.

Tit. de 1441. Toulouse, bibl. Monteil. 

A l'extinction de la chandelle.

CAT. ESP. PORT. Extinguir. IT. Estinguere. (chap. extinguí: extinguixco o extinguixgo, extinguixes, extinguix, extinguim, extinguiu, extinguixen; extinguit, extinguits, extinguida, extinguides.)

2. Extinctiu, adj., extinctif, capable d'éteindre.

Fig. De malas suspicios extinctiva.

De luxuria extinctiva.

Eluc. de las propr., fol. 189 et 67.

Extinctive des mauvais soupçons.

Extinctive de la luxure.

(chap. Extinguidó, extintó, extinguidós, extintós; extinguidora, extintora, extinguidores, extintores.)

3. Destenher, v., éteindre.

Tota falha escandida si aluca, et tota falha alucada si destenh.

(chap. Tota falla apagada s' ensén, y tota falla ensesa s' apague.)

Eluc. de las propr., fol. 150.

Tout flambeau éteint s'allume, et tout flambeau allumé s'éteint.

Fig. part. pas. Lo crim e la confiscation sia destent.

Cout. de Condom.

Que le crime et la confiscation soit éteints.


Esterelitat, Sterilitat, s. f., lat. sterilitatem, stérilité. 

Delhieurara una bona femna, Anna, de sa esterelitat.

(chap. Librará a una bona dona, femella, Anna (sa mare de María) de sa (la seua) esterilidat.)

Liv. de Sydrac, fol. 119.

Délivrera une bonne femme, Anne, de sa stérilité.

Las esterilitats de la terra.

V. de S. Flors. DOAT, t. CXXIII, fol. 266. 

Les stérilités de la terre.

La ciptat 

Ac tan de carestia e de sterilitat.

V. de S. Honorat. 

La cité eut tant de chèreté et de stérilité.

CAT. Esterilitat. ESP. Esterilidad. PORT. Esterilidade. IT. Sterilità.

(chap. Esterilidad, esterilidats, estéril, esterils.)


Esterlin, s. m., sterling.

Voyez Leibnitz, Coll. étym., p. 58.

Totz trez gaban qu'els marcs e 'ls esterlis

Faran metre els enaps e 'ls bacis.

Rambaud de Vaqueiras: Del rei d'Arago. 

Tous trois prétendent que les marcs et les sterlings feront dépenser les coupes et les bassins. 

O lai, en Normandia, 

Conquerr' esterlis.

G. Faidit: Era nos sia. 

Ou là, en Normandie, conquérir sterlings.

- Fig. et allusivement à la monnaie des Anglais. 

E m plai quan la trega es fracha 

Dels Esterlins e dels Tornes.

Bertrand de Born: Guerra e trebalh.

Et me plaît quand la trêve est rompue des Sterlings et des Tournois. 

ESP. (libra esterlina) PORT. Esterlin. IT. Sterlino. (chap. Esterlí, esterlins, libra esterlina, libres esterlines; als textos antics la moneda libra se trobe liura, lliura, liures, lliures.)


Estern, s. m., trace, chemin.

(N. E. Stern, alemán estrella, como la que guió a los reyes magos.)

Cant Hero vi qu' esquern

An fach li rey per lur estern.

Trad. d'un Évangile apocryphe.

Quand Hérode vit que les rois ont fait moquerie pour leur trace.

No m part del estern.

P. Bremond Ricas Novas: En la mar.

Je ne me sépare du chemin.

Fig. Per qu'a mal govern...

Qui sec vostr' estern.

G. Figueiras: Sirventes vuelh.

C'est pourquoi a mauvaise gouverne... qui suit votre trace.

2. Esternar, v., poursuivre, suivre à la piste.

(N. E. Seguir la estrella, Stern, die Sterne, como las de Mercedes Benz.)

Mas qui be us quer ni us esterna,

Trobar vos pot.

T. de G. Rainols et de G. Magret: Maigret.

Mais qui bien vous cherche et vous poursuit, vous peut trouver.


Esters, adj., lat. externus, exempt, dépourvu, privé.

De totz bos aips esters.

Le Moine de Montaudon: Gasc pec.

Dépourvu de tous bons avantages.

Cum fols de saber esters.

Giraud de Borneil: Ar auziretz.

Comme fou privé de savoir.

ANC. FR. Ja de ce ne serai estiers 

Que je ne die vo plaisir.

Roman de la Violette, p. 12.

CAT. Ester, extern. ESP. (exento) PORT. Externo. IT. Esterno.

(chap. exén, exens, exenta, exentes; extern, externs, externa, externes.)


Esters, Estiers, adv., autrement.

S' esters non pogues fenir.

T. de G. de la Tour et de Sordel: Us amicx.

S'il ne pouvait finir autrement. 

Be m cugei fos estiers

Ma domna que non es.

Raimond de Miraval: Ben aia 'l. 

Je m'imaginai bien que ma dame fut autrement qu'elle n'est.

Estiers no us aus pregar de re.

Peyrols: Atressi col. 

Autrement je ne vous ose prier de rien.

- Prép. Hormis, contre.

Ges no l'aus mostrar ma dolor, 

Estiers adhorar.

Arnaud de Marueil: A guisa de.

Je ne lui ose point montrer ma douleur, hormis adorer. 

Estiers mon grat mi faitz dir vilania.

T. d' Isabelle et d' E. Cairels: N Elias Cairel.

Contre mon gré vous me faites dire vilenie. 

Conj. comp.

Trop vuelh s'amor, mas querre no l' aus ges,

Esters qu' ab ditz cubertz li vau parlan.

Peyrols: D'un bon vers. 

Je désire beaucoup son amour, mais je ne l'ose point quérir, à l'exception qu'avec mots couverts je lui vais parlant.

Atressi m nafr' amors

Fort 

Cum vos de sa lansa,

Estiers que gaug e deport

N' avetz, et ieu pezansa.

Rambaud de Vaqueiras: Engles un.

Amour me blesse fort de sa lance tout comme vous, excepté que vous en avez joie et amusement, et moi chagrin.


Esteva, Estiva, s. f., musette.


Esteva, Estiva, s. f., musette.

Ni estevas ni chan.

Pons de Capdueil: Per joy d'amor.

Ni musettes ni chants.

Estivas

Ab votz pivas.

Giraud de Calanson: Fadet joglar.

Musettes avec sons aigus.

No vuelh ja m prest' hom viula ni estiva. 

Guillaume de S. Gregori: Razo e dreit.

Je ne veux qu'on me prête jamais viole ni musette.


Estever, v., falloir. 

Per tant l' estut morir.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 45.

Pourtant il lui fallut mourir.

ANC. FR. Il li ad dit que al vesprer 

Estuverat od li aler.

Marie de France, t. 1, p. 456.

Par estevoir hurter.

Roman de Garin le Loherain, t. I, p. 26.

Déporter m'en estavera.

Roman de la Violette, v. 150.


Estil, s. m., lat. stylus, style, usage.

Estilhs mudatz, es can la sentencia e la materia del comensamen es nauta e de gran fag, de gran auctoritat e de gran excellensa e pueysh se varia, e desshen en fort humil et en trop bassa materia.

Leys d'amors, fol. 117.

Le style changé, c'est quand l'expression et la matière du commencement est haute et de grand fait, de grande autorité et de grande excellence, et puis change, et descend en fort humble et en très basse matière. 

Per so car l' estil es ancian al contrari.

Statuts de Provence. Julien, t. II, p. 432. 

Parce que l'usage est ancien pour le contraire. 

CAT. Estil. ESP. Estilo. PORT. Estilo, estylo. IT. Stilo. (chap. Estil, estils.)


Estimar, v., lat. aestimare, estimer, calculer.

Nombrar et estimar lo monde que se era assemblat.

Chronique des Albigeois, p. 52. 

Nombrer et calculer le monde qui s'était assemblé. 

Non pot cor estimar ... ni escriptura demonstrar.

V. et Vert., fol. 56. 

Ne peut esprit estimer... ni écriture démontrer.

- Avoir de l'estime pour quelqu'un, pour quelque chose, apprécier. Estiman los homes del mun en lauzan et honran lurs riquezas.

Li fay amar et estimar sos deliegz carnals.

V. et Vert., fol. 8 et 71. 

Estiment les hommes du monde en louant et honorant leurs richesses. Lui fait aimer et estimer ses délices charnelles.

Mi dons no m' estima, 

Et ieu, las! la estim.

(N. E. En las Baleares aún se usa estim, de estimar.)

Raimond de Miraval: Aissi m ten. 

Ma dame ne m'apprécie pas, et moi, malheureux! je l' apprécie.

(chap. La meua dama no me apressie, vol, y yo, desdichat, la vull.)

CAT. ESP. PORT. Estimar. IT. Estimare, stimare. (chap. Estimá : calculá, estimassió, estimassions; voldre.)

2. Estima, s. f., estimation, évaluation.

Li fil leial devun (devon) noirir aquels fils de la concoa, ad estima d'un pros hom.

Trad. du Code de Justinien, fol. 52. 

Les fils légitimes doivent nourrir ces fils de la concubine, à estimation d'un honnête homme.

CAT. ESP. PORT. (chap.) Estima. IT. Stima.

3. Estimatio, s. f., lat. aestimatio, estimation, évaluation.

Estimacion de maestres.

Tit. de 1310. DOAT, t. CLXXIX, fol. 224.

Estimation de maîtres.

Per justa e covinen estimacion.

Statuts de Montpellier de 1258.

Par juste et convenable évaluation.

- Jugement, instinct.

Aysso es sens et estimatio d'efan.

V. et Vert., fol. 32.

Cela est sens et jugement d'enfant.

La ovelha, per sa estimacio, percep lop... cum enimic, e 'l fug.

Eluc. de las propr., fol. 18.

La brebis, par son instinct, sent le loup... comme ennemi, et le fuit.

CAT. Estimació. ESP. Estimación. PORT. Estimação. IT. Estimazione, stimazione.

4. Estimable, adj., lat. aestimabilem, estimable, calculable.

Una trinitat, e non estimabla. Liv. de Sydrac, fol. 137.

Une trinité, et non estimable. 

Preondeza d'aygas no estimabla.

(chap. Profundidat (fondaria) de aigües no estimable : calculable.)

Eluc. de las propr., fol. 152.

Profondeur d'eaux non calculable.

CAT. ESP. Estimable. PORT. Estimavel. IT. Stimabile.

5. Estimatiu, adj., estimatif, appréciatif.

Diferencia es entre la potencia estimativa et ymaginativa.

Eluc. de las propr., fol. 18.

Différence est entre la puissance appréciative et imaginative.

6. Inestimable, adj., lat. inaestimabilem, inestimable.

Granda richessa et inestimabla.

Chronique des Albigeois, col. 36. 

Grande et inestimable richesse. 

CAT. ESP. Inestimable. PORT. Inestimavel. IT. Inestimabile.

(chap. Inestimable, inestimables.)

7. Adestimar, v., évaluer, estimer, apprécier.

Deu adestimar la causa.

Trad. du Code de Justinien, fol. 13. 

Doit apprécier la chose.

8. Adesmar, Azesmar, Aesmar, v., estimer, calculer, évaluer, apprécier, préparer, comparer.

Aesmar e apersebre si es plus fortz. Liv. de Sydrac, fol. 60.

Estimer et reconnaître s'il est plus fort. 

Ieu no say qui vos etz, ni no us puesc adesmar.

Roman de Fierabras, v. 2104.

Je ne sais qui vous êtes, ni ne puis vous apprécier.

Aissi vos pogratz un denier 

Adesmar contr' un marc d'argen.

T. de Giraud de Borneil et de P. Roi d'Aragon: Be m plairia.

Ainsi vous pourriez estimer un denier contre un marc d'argent.

A lui s' azesmaran

Cill q'entorn lui seran.

Giraud de Borneil: Lo doutz chantz.

A lui se compareront ceux qui seront autour de lui.

Per que par que s' aesme

De grant sofrait' aver

Qui vol, a son plazer, 

Segon son cors despendre.

Nat de Mons: Sitot non. 

C'est pourquoi il paraît qu'il se prépare à avoir grande disette celui qui veut dépenser selon son coeur, à son plaisir.

ANC. ESP. Asmar.

9. Aesmansa, s. f., opinion, pensée.

Tota sabieza es en aesmansa e en obra.

Trad. de Bède, fol. 37. 

Toute sagesse est en pensée et en oeuvre.

10. Esmar, v., estimer, apprécier, calculer.

En drechura no cal esmar 

Cal causa si coven a far.

Deudes de Prades: Poëme sur les Vertus.

En droiture il ne faut pas calculer quelle chose il convient de faire.

Non esmon son albir.

Nat de Mons: Si Nat de Mons. 

Ils n'estiment son jugement. 

ANC. FR. Et les compaignes des crestiens esmer. 

Roman d' Agolant, v. 716.

Li chevaliers de s'ost à treis mille esma.

Roman de Rou, v. 4757. 

Il cuidièrent et esmèrent 

Que Gérars fust issus de vie.

Roman de la Violette, p. 232. 

Car nus ne nule ne set mie 

Esmer de soi ne de sa vie.

Fables et cont. anc., t. III, p. 232.

Et tant des autres chevaliers que il furent esmé à trois cens.

Joinville, p. 47.

11. Esme, s. f., estimation, appréciation, évaluation.

Car non pren do a esme,

Nat de Mons: Sitot non es. 

Parce qu'il ne prend pas don à estimation. 

Per vertut de sentir 

E per esme d' albir.

Nat de Mons: Al bon rey. 

Par vertu de sentir et par appréciation de jugement.

12. Esmansa, s. f., estimation, appréciation, opinion.

Segon la mia esmansa. 

T d' A. Marquis et de R. de Vaqueiras: Ara m. 

Selon mon estimation. 

Tem que non denh penre esmansa.

Sordel: Tos temps serai. 

Je crains qu'elle ne daigne prendre appréciation.

13. Aymar, Ymar, v., lat. aestimare, estimer, adjuger, apprécier. 

Mos mals no s' ayma, 

Et ieu sos bes aym.

Raimond de Miraval: Aissi m ten. 

Mon mal ne s'apprécie pas, et moi j'apprécie ses biens.

Part. pas. Venc I jorn que retornet la vaca del simple paure home a sson ostal, et amenet ab se de las vacas del capella entro a C, e foron li ymadas per son avesque, que totas fosson sieuas. V. et Vert., fol. 75.

Il advint un jour que la vache du simple pauvre homme retourna à sa maison, et amena avec elle des vaches du prêtre jusques à cent, et elles lui furent adjugées par son évêque, que toutes fussent siennes.

14. Adysmar, Adimar, v., apprécier, estimer, soudoyer, acheter, séduire.

O sia que aquel om que fetz la malafaita, adimet los oms ab cui fetz la malafaita, o sia que autre los adimes per son mal engein.

Trad. du Code de Justinien, fol. 100.

Ou soit que cet homme qui fit le méfait, séduisît les hommes avec qui il fit le méfait, ou soit qu'un autre les séduisît par sa mauvaise tromperie. Tant que lunhs hom non pot ben adysmar.

R. Gaucelm: Ab grans trebalhs. 

Tant que nul homme ne peut bien apprécier.

14. Azismamen, Ismamen, s. m., estimation, appréciation, évaluation. Tan grans gens ab els, non es azismamens. 

Pierre de Corbiac: El nom de. 

Si grande quantité de gens avec eux, il n'y a pas d' évaluation.

Lains a tal pudor que non es ismamens. 

Pierre de Corbiac: El nom de. 

Là dedans il y a telle puanteur qu'il n'y a pas d' appréciation.



Estipar, v., lat. stipare, entasser, boucher, calfater.

Stopa val ad estipar naus. Eluc. de las propr., fol. 223.

(chap. La estopa val per a calafatejá barcos.)

Étoupe vaut à calfater les navires. 

ESP. Estipticar. IT. Stipare.

2. Estiptic, Stiptic, Stipic, adj., lat. stypticus, styptique, astringent. L'ayga de ploia es estiptica et restrictiva.

Plus acetozas et stipicas.

Sabor stiptica que es en rozas et codonhs.

(chap. Gust astringén (aspre) que está a les roses y als codoñs.)

Eluc. de las propr., fol. 136 et 269.

L'eau de pluie est styptique et astringente. 

Plus acides et astringentes.

Saveur astringente qui est dans roses et coings.

CAT. Estitic (estític). ESP. Estíptico. PORT. Estitico. IT. Stitico.

3. Stipticitat, s. f., qualité astringente. 

Intenssa et fort stipticitat.

Eluc. de las propr., fol. 271. 

Intense et forte qualité astringente. 

ESP. Estipticidad. IT. Stiticità, stiticitate, stiticidade.

4. Costipar, v., lat. constipare, resserrer, constiper.

Part. pas. Mas qu' el pacient no sia costipat. 

Eluc. de las propr., fol. 186. 

Pourvu que le souffrant ne soit pas constipé. 

CAT. ESP. (estreñir) PORT. Constipar. IT. Costipare. 

(chap. estreñí, estreñís; en rumano se diu constipat : estreñit.)

5. Constipacio, s. f., lat. constipatio, constipation.

Don ve opilatio o constipacio.

Eluc. de las propr., fol. 57.

Dont vient opilation ou constipation.

CAT. Constipació. ESP. Constipación. PORT. Constipação. IT. Costipazione.

Stipula, s. f., lat. stipula, fétu, chaume, paille. 

Stipula o restolh. Eluc. de las propr., fol. 223. 

(chap. Estípula o rostoll.)

Chaume ou éteule.

2. Estobla, Stobla, s. f., lat, stipula, chaume, paille.

Pueis si gietava al lieg 

D' estobla o de junquier.

(chap. Después se gitabe al llit de palla o de juncs.)

V. de S. Honorat.

Puis il se jetait au lit de paille ou de jonc.

Metre son bestiari dedins las stoblas de aultruy.

Tit. du XVe sièc., entre le seigneur et les habitants de La Roche.

Mettre son bétail dans les chaumes d'autrui.

ANC. FR. Comme pourcelets en estoubles.

G. Guiart, t. II, p. 158. 

Les supplians faisoient pasturer leurs beufs arans en une estouble ou garet. Lett. de rem., 1470. Carpentier, t. II, col. 288.


Estoc, s. m., estoc, épée.

Voyez Denina, t. III, p. 76. 

Brantz e estocs agutz... 

Tans colps d' estocs e de dartz.

V. de S. Honorat. 

Glaives et épées aigus... 

Tant de coups d'épées et de dards. 

D' estox... es segura.

Palaytz de Savieza. 

Elle est assurée... contre estocs. 

CAT. Estoc. ESP. PORT. Estoque. IT. Stocco.