Mostrando las entradas para la consulta espasa ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta espasa ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

viernes, 8 de mayo de 2026

Scindir - Scintilla, Cintilla

Scindir, v., lat. scindere, scinder, fendre, couper, trancher, diviser.
Part. prés. Dens..., en hom..., las quatre denant so egals, scindens et agudas...; doas autras... so ditas caninas, que son plus fortas que las scindens, plus longas et may agudas.
Eluc. de las propr., fol. 43.
Dents..., en l'homme..., les quatre de devant sont égales, tranchantes (incisives) et aiguës...; deux autres... sont dites canines, qui sont plus fortes que les tranchantes (incisives), plus longues et plus aiguës.
Subst. Uzar no s pot ni rompre sa costura
D' estoxs, retailhs, de scindens. 
Palaytz de Savieza.
User ne se peut ni (se) rompre sa couture par estocs, (par) taillants, par tranchants.
IT. Scindere. (ESP. Escindir. chap. Escindí o essindí; tallá, retallá.)

2. Inscindir, Inscidir, Incidir, v., lat. incidere, inciser, couper, tailler, trancher.
Incidic alcunas arterias del colh.
Quan tu vols inscidir aquelas..…, observa que no inscindas la arteria.
Entro que incidiscas la arteria.
Trad. d'Albucasis, fol. 1, 13 et 3.
Il coupa aucunes artères du cou.
Quand tu veux couper celles-là..., observe que tu ne coupes pas l'artère.
Jusqu'à ce que tu incises l'artère.
CAT. ESP. PORT. Incidir. IT. Incidire. (chap. Insidí.)

3. Incizio, Inscizio, s. f., lat. incisio, incision, coupure, entaille.
Per inscizio d' espada. Trad. d' Albucasis, fol. 41.
(chap. Per incisió o insisió d'espasa.)
Par coupure d'épée.
- Ente, greffe.
Es temps de podar aybres et vinhas, et de incizio.
(chap. Es tems de podá abres y viñes, y de incisió : empeltá.)
Eluc. de las propr., fol. 129.
Il est temps de tailler arbres et vignes, et d'ente.
CAT. Incisió. ESP. Incisión. PORT. Incisão. IT. Incisione. (chap. Insisió, incisió.)

4. Incisori, Inscissori, s. m., bas. lat. incisorium, tranchoir, bistouri.
De incisoris e de serras. 
Plus subtil que los autres inscissoris.
Trad. d'Albucasis, fol. 46 et 59.
De bistouris et de scies. 
Plus subtil que les autres bistouris.
ESP. Incisario (bisturí). (chap. Bisturí, bisturís; escalpel, escalpels.)

Bisturí, bisturís; escalpel, escalpels


5. Inscididor, adj., taillable, propre à être coupé, taillé.
Sapias qual es inscididors. Trad. d'Albucasis, fol. 45.
Sachez quel est taillable.

6. Incisiu, Inciziu, Insiziu, adj., incisif, propre à diviser.
Dissolutiu, incisiu. 
Vinaigre es... inciziu.
Medicina..., cum sia insiziva et diviziva.
Eluc. de las propr., fol. 184, 228 et 104.
Dissolutif, incisif.
Vinaigre... est incisif.
Médecine..., comme elle soit incisive et divisive.
ESP. PORT. IT. Incisivo. (chap. Incisiu, incisius, incisiva, incisives. Les dens incisives se diuen pales.)

7. Prescindir, Precidir, v., lat. praescindere, couper d'avance, trancher, séparer.
Part. prés. Prescindent la lengua e 'l fel. Eluc. de las propr., fol. 246.
Coupant d'avance la langue et le fiel.
Part. pas. Membre, quan es rumput e precis dels autres membres, re no sent.
Eluc. de las propr., fol. 17.
Un membre, quand il est rompu et séparé des autres membres, rien ne sent.
IT. Prescindere.

8. Precisamen, Precizamen, adv., précisément, formellement.
Jurant precizamen se tot o en part del deute aver pagat.
Statuts de Montpellier, de 1212.
Jurant formellement soi tout ou en partie de la dette avoir payé.
CAT. Precisament. ESP. PORT. IT. Precisamente. (chap. Pressísamen, en pressisió; formalmen.)

9. Abscidir, Abscindir, Abcindir, v., lat. abscidere, abscindere, trancher, couper, séparer, détacher, extraire.
No uses de aquelas a abscidir sanc en tot loc del cor.
Trad. d'Albucasis, fol. 27.
N'use pas de celles-là pour séparer le sang en tout lieu du coeur.
Part. pas. Entro que sia abcindit. 
Si la sania es abscindita. 
Trad. d'Albucasis, fol. 12 et 6.
Jusqu'à ce qu'il soit coupé.
Si la sanie est détachée.
(ESP. Abscindir. chap. Absindí.)

10. Abcizio, Abcissio, Apsisio, s. f., lat. abscisio, abscissio, retranchement, coupure, extraction.
La abcissio de aquel gra, lo qual es cahut en l' aurelha.
En la abcizio.
Trad. d'Albucasis, fol. 14 et 3.
L'extraction de ce grain, lequel est tombé en l'oreille.
En la coupure.
Fig. L' abbas uze del glavi d' apsisio.
Regla de S. Benezeg, fol. 42.
Que l'abbé use du glaive de retranchement.

11. Scisma, Sisma, s. m., lat. schisma, schisme, division, séparation. 
La Glyeia fo turbada per aquest scisma.
(chap. La Iglesia va sé turbada (destorbada) per este cisma.)
Cat. dels apost. de Roma, fol. 157.
L'Église fut troublée par ce schisme. 
Sisma... contra la fe. L'Arbre de Batalhas, fol. 4.
Schisme... contre la foi.
CAT. ESP. Cisma. PORT. Schisma, cisma. IT. Scisma. (chap. Cisma, cismes, com lo protagonisat per lo Papa Luna y datres.)

EL CADÁVER DEL PAPA LUNA, ILLUECA

12. Scismatic, Sismatic, Cismatici, s. m., lat. schismaticus, schismatique.
Declaret aquel Charle per scismatic.
Plusors fals sismatix.
L'Arbre de Batalhas, fol. 225 et 4.
Déclara ce Charles pour schismatique.
Plusieurs faux schismatiques. 
Establi que... li cismatici foso punitz per las seculars potestatz.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 71.
Il établit que... les schismatiques fussent punis per les séculiers pouvoirs.
Aquela falsa gent e sismatiqua. L'Arbre de Batalhas, fol. 4.
(chap. Aquella falsa gen y cismática.)
Cette fausse gent et schismatique.
CAT. Scismatico, cismatico. ESP. Cismático (N. E. sin tilde, para variar). 
PORT. Schismatico, cismatico. IT. Scismatico. (chap. cismátic, cismatics, cismática, cismátiques.)

13. Concis, adj., lat. concisus, concis, serré, tronqué, accourci.
En aquela sillaba de la dictio cant es concisa, rompuda, trencada.
Leys d'amors, fol. 10.
Dans cette syllabe de l'expression quand elle est tronquée, rompue, coupée.
CAT. Concis. ESP. PORT. IT. Conciso. (chap. Consís, consisos, consisa, consises.)

14. Concisio, s. f., lat. concisio, concision, coupure.
Concisios vol dire rompemens e trencamen de dictio.
Leys d'amors, fol. 10.
Concision veut dire rupture et coupure d'expression.
CAT. Concisió. ESP. Concisión. IT. Concisione. (chap. Consisió, consisions; trencamén, retallamén, retall.)

15. Decisio, s. f., lat. decisio, décision.
Decisios d' alqus motz. Leys d'amors, fol. 6.
Décision d'aucuns mots.
CAT. Decisió. ESP. Decisión. PORT. Decisão. IT. Decisione. (chap. Dessisió, dessisions; v. dessidí.)

16. Indecis, adj., indécis. 
Proces que son pendents et indecis. Fors de Béarn, p. 1077.
Procès qui sont pendants et indécis.
CAT. Indecis. ESP. PORT. IT. Indeciso. (chap. Indessís, indessisos, indessisa, indessises; no dessidit, dessidits, dessidida, dessidides.)

17. Ressizar, v., séparer, retrancher.
Fig. De s' amistat me ressiza. 
B. de Ventadour: Tant ai mon.
De son amitié elle me retranche.
18. Rescinder, v., lat. rescindere, couper, tailler, trancher.
Part. pas. Usquecx a facha gonelha 
Corta resciza. 
Pierre d'Auvergne: Belh m'es qu' ieu.
Un chacun a fait robe courte taillée.
CAT. ESP. PORT. Rescindir. IT. Ricidere. (chap. Rescindí o ressindí, per ejemple, un contrate. Retallá, tallá.)

19. Circumcir, Circumsir, Cincumcire, v., lat. cincumcidere, circoncire. 
Vengron a circumcir l' enfant. Trad. d'un Évang. apocr.
Vinrent pour circoncire l'enfant.
Que judeus ni pagas ni eretgues non aian ser que sia chrestias, ni non lo devunt circumcire. Trad. du Code de Justinien, fol. 3.
Que juif ni païen ni hérétique n'aient serf qui soit chrétien, ni ne le doivent circoncire.
Part. pas. Sera cincumsis per ahumplir la ley. Liv. de Sydrac, fol. 119.
Il sera circoncis pour accomplir la loi.
IT. Circoncidere. (ESP. Circuncidar. chap. circunsidá o sircunsidá.)

20. Circumcisio, Circumcizio, Circumcision, s. f., lat. cincumcisionem, 
circoncision.
De la circumcizio
E de la presentatio.
Brev. d'amor, fol. 85.
De la circoncision et de la présentation.
En la circumcision de nostre Senhor.
(chap. A la (festa de la) circunsisió o sircunsisió de nostre Siñó.)
Cartulaire de Montpellier, fol. 179.
En la circoncision de notre Seigneur.
CAT. Circumcisió. ESP. Circuncisión (Circoncision). PORT. Circuncisão. IT. Circoncisione. (chap. circunsisió o sircunsisió, circunsisions o sircunsisions.)


Scintilla, Cintilla, s. f., lat. scintilla, étincelle.
Scintilla, es una menuda partida de foc. Eluc. de las propr., fol. 132.
(chap. Sentella (purna), es una menuda part del foc.)
Étincelle, c'est une menue partie de feu.
Entro que sia mot rog e gete cintillas.
Trad. d'Albucasis, fol. 10.
Jusqu'à ce qu'il soit moult rouge et qu'il jette étincelles.
ANC. FR. S'il luy estoit resté quelque scintille de bien, elle l'esteignoit du tout. 
Amyot, Trad. de Plutarque. Vie d'Antoine.
ESP. Centella (chispa). PORT. IT. Scintilla. (chap. Purna, purnes; chispa, chispes. Sentella, rellámpec, sentelles, rellámpecs. Apellit Centelles, Centellas.)

purna, espurna, chispa, flama, foc, sendra

2. Scintillament, s. m., scintillement.
So scintillament o belugament. Eluc. de las propr., fol. 132.
Son scintillement ou bluettement.
IT. Scintillamento. (ESP. Centelleo. chap. Sentelleo, sentelleos; chisparrada, chisparrades.)

3. Scintillacio, Sintillacio, s. f., lat. scintillacio, scintillation, étincellement, pétillement.
Los uelhs han redons..., et lor regart (a) sintillacio.
Apres la extinccio de la scintillacio.…, del carbo.
Eluc. de las propr., fol. 99 et 132.
Les yeux ont ronds..., et leur regard (a) étincellement.
Après l'extinction du pétillement... du charbon.
ANC. ESP. Centilacion (MOD. centelleo). PORT. Sintillação. IT. Scintillazione.

4. Sintillar, v., lat. scintillare, scintiller, étinceler.
La vezo sintillar. Eluc. de las propr., fol. 117.
La voient scintiller.
Part. prés. Cum aur lusent et cum foc sintillant.
Eluc. de las propr., fol. 186.
Comme or luisant et comme feu scintillant.
ESP. Centellar (centellear). PORT. Scintillar, sintillar. IT. Scintillare.
(chap. Sentellejá.)

miércoles, 6 de mayo de 2026

Sang, Sanc

Sang, Sanc, s. m., lat. sanguis, sang.
Jhesu...
Chi nos redems de so sang dolzament.
Poëme sur Boèce.
Jésus... qui nous racheta de son sang doucement.
Pus N Oc e Non a mes foc, e trag sanc.
Bertrand de Born: Non estarai.
Puisque le seigneur Oui et Non a mis feu, et tiré sang.

Rochos (agüelo Sebeta); sang, sanc

- Race.
Aquelas armas, autres no deu portar, sinon que sia d' aquel sanc.
L'Arbre de Batalhas, fol. 144.
Ces armes, autre ne doit porter, sinon qu'il soit de cette race.
Prov. Veramen
Bon sanc no men.
B. Carbonel de Marseille, Coblas esparsas.
Vraiment bon sang ne ment pas.
CAT. Sang. ESP. Sangre. PORT. IT. Sangue. (chap. Sang, sangs; sanc, sancs; dessangrá, dessangrás; sanguinari, sanguinaris, sanguinaria, sanguinaries.)

sanguinari, sanguinaris, sanguinaria, sanguinaries

2. Sangnia, Sancnia, Sagnia, s. f., saignée.
De las sangnias.
Titre d'un petit Traité sur la Saignée.
Touchant les saignées.
Non deu hom penre purgador
Voluntiers, ni far sagnia.
Brev. d'amor, fol. 37.
On ne doit pas prendre purgatif volontiers, ni faire saignée.
Deves far sagnia de cascu bras, si 'l pacient es fort.
Eluc. de las propr., fol. 91.
Tu dois faire saignée de chaque bras, si le malade est fort.
CAT. ESP. (sangría) PORT. Sangria. (chap. sangría, sangríes, extracsió de sang, flebotomía, flebotomíes. Se féen aná sangoneres; sangonera)

3. Sangnar, Sancnar, Sagnar, v., lat. sanguinare, saigner, jeter du sang.
Can lo nas sangna a home e no 'l pot estancar.
(chap. Cuan lo nas li sangre al home y no lo pot estancá : pará la hemorragia.)
Si tos nas ti sagna e no 'l podes restancar.
Liv. de Sydrac, fol. 117.
Quand le nez saigne à homme et il ne le peut étancher. 
Si ton nez te saigne et tu ne le peux arrêter.
- Tirer du sang.
Per febre, lo sol hom sancnar.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Pour fièvre, on à coutume de le saigner.
Una vetz lo mes si sagne. Liv. de Sydrac, fol. 73.
Une fois le mois qu'il se saigne.
Subst. Seria 'n greus per lo sancnar. De las sangnias.
Il en serait appesanti par le saigner.
Part. prés.
Tant hi ferray que mos brans n' er sanglens. 
Boniface de Castellane: Sitot no.
Tant j'y frapperai que mon glaive en sera sanglant.
Del cel cayra plueia sancnenta. Los XV Signes de la fi del mont.
Du ciel tombera pluie sanglante.
CAT. ESP. PORT. Sangrar. IT. Sanguinare. (chap. sangrá, sanguejá: sangro, sangres, sangre, sangrem o sangram, sangréu o sangráu, sangren; sangrat, sangrats, sangrada, sangrades; yo sangraré; yo sangraría; si yo sangrara. Yo sanguejo, sangueges, sanguege, sanguegem o sanguejam, sanguegéu o sanguejáu, sanguegen; sanguejat, sanguejats, sanguejada, sanguejades; yo sanguejaré; yo sanguejaría; si yo sanguejara.)

4. Sannador, s. m., saigneur.
Sannadors e barbiers. Cartulaire de Montpellier, fol. 45.
Saigneurs et barbiers.
(chap. Sangradó, sangradós, sangradora, sangradores; barbé, barbés, barbera, barberes.)

5. Sancnos, Sancnoz, adj., saigneux, sanglant, ensanglanté.
La sageta cazec davant luy, en lo taulier, e fon tota sancnoza.
V. et Vert., fol. 17.
La flèche tomba devant lui, sur le damier, et fut toute sanglante.
Trobero sa lansa sancnosa.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 143.
Trouvèrent sa lance ensanglantée.
(chap. Sangrós, sangrosos, sangrosa, sangroses; ensangrentat, ensangrentats, ensangrentada, ensangrentades; sangrán, sangrans, sangrán o sangranta, sangrantes; sanguinós, que seguix.)

6. Sanguinos, adj., lat. sanguinosus, sanguin.
Tempta..... hom sanguinos, de luxuria e de gayeza.
V. et Vert., fol. 61.
Il tente... homme sanguin, par luxure et par gaîté.
CAT. Sanguinos. ESP. PORT. IT. Sanguinoso. (chap. sanguinós, sanguinosos, sanguinosa, sanguinoses.)

7. Sanguini, adj., sanguin, couleur de sang.
Homs sanguinis...
A motz bonas proprietatz.
Brev. d'amor, fol. 55.
L'homme sanguin... a de nombreuses bonnes propriétés.
Ac un mantel acolat
D' escarlata ab pel d' ermini
E blisaut de sendat sanguini. 
Roman de Jaufre, fol. 56.
Elle eut un manteau accolé d'écarlate avec fourrure d'hermine et bliau de taffetas sanguin.
ANC. CAT. Sangui. ESP. Sanguino. PORT. Sanguinho. IT. Sanguigno. 

8. Sanguine, adj., lat. sanguineus, sanguin, couleur de sang.
Es sanguinea, de fosca color. Trad. d'Albucasis, fol. 22.
Elle est sanguine, de couleur brune.
CAT. ESP. (sanguíneo) PORT. IT. Sanguineo. (chap. Sanguíneo, sanguíneos, sanguínea o sanguínia, sanguínees o sanguínies, que perteneix a la sang, de coló de la sang.)

9. Sanguinenc, adj., sanguin.
No es util uzat a colerix ni a sanguinencs.
Potz... so vermelhas per razo de la pel subtil, que pren de leu color sanguinenca.
Eluc. de las propr., fol. 219 et 42.
N'est pas utile usé à bilieux ni à sanguins.
Les lèvres... sont vermeilles par raison de la peau subtile, qui prend facilement couleur sanguine.

10. Sanglentar, v., ensanglanter.
Part. pas.
Olivier esgardet, tot lo vic sanglentat. 
Can Rollan l' entendet, s' espaza a gardada,
Et Olivier la sua qu' es tota sanglentada. 
Roman de Fierabras, v. 2153 et 4417.
Olivier regarda, il le vit tout ensanglanté.
Quand Roland l'entendit, son épée il a regardée, et Olivier la sienne qui est toute ensanglantée.
ANC. ESP. Sangrentar. (MOD. Ensangrentar. Chap. Ensangrentá, ensangrentás; gaviñet ensangrentat, gaviñets ensangrentats, espasa ensangrentada, navalles ensangrentades.)

11. Ensaynar, v., ensanglanter.
Part. pas. Si que li bras e li costatz
De totas partz son ensaynatz.
V. de S. Honorat.
De sorte que les bras et les côtés de toutes parts sont ensanglantés.
CAT. Ensangar.

12. Ensanglentar, Essanglantar, v., ensanglanter.
Part. pas.
De sanc e de cervelas son tuh ensanglentat. Roman de Fierabras, v. 371.
(chap. De sang y de servells están tots ensangrentats.)
De sang et de cervelles ils sont tous ensanglantés.
Vermeil gonfaino essanglantat. 
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 56.
Vermeil gonfanon ensanglanté.
CAT. ESP. (ensangrentar) Ensagrentar. PORT. Ensanguentar. 
(chap. Ensangrentá.)

13. Consanguinitat, s. f., lat. consanguinitatem, consanguinité, parenté, 
proximité du sang.
Loys rey de Fransa..., jurada consanguinitat, laisset sa molher Helienor, filha... de Guilhem, comte de Peytios e duc d'Aquitania.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 156.
Louis roi de France..., la consanguinité jurée, laissa sa femme Héliénor, fille... de Guillaume, comte de Poitou et duc d'Aquitaine.
Totas personas de propria consanguinitat. 
L'Arbre de Batalhas, fol. 167.
Toutes personnes de propre consanguinité.
CAT. Consanguinitat. ESP. Consanguinidad. PORT. Consanguinidade. 
IT. Consanguinità, consanguinitate, consanguinitade. (chap. Consanguinidat, consanguinidats.)

14. Sania, s. f., lat. sanies, sanie, pus, sang corrompu.
Prem la fistula, si es uberta, et tra... sania. Trad. d'Albucasis, fol. 5.
(chap. Aprete la fístula, si está uberta, y trau... lo pus.)
Presse la fistule, si elle est ouverte, et extrais... la sanie.
ESP. PORT. IT. Sanie. (chap. Pus; sang corrompuda o corrupta. ESP. Pus.)

15. Sanios, adj., lat. saniosus, sanieux, corrompu, plein de pus, de sanie.
Tot loc sanios, so es a dire on ha poyre.
Mundifica nafras saniozas.
Eluc. de las propr., fol. 57 et 219.
Tout lieu sanieux, c'est-à-dire où il y a pus.
Purifie blessures corrompues.
ESP. PORT. IT. Sanioso. (chap. Saniós, saniosos, saniosa, sanioses; corromput, corromputs, corrompuda, corrompudes; podrit, podrits, podrida, podrides.)

16. Sanguisuga, Sanguissuga, Sancguisuga, s. f., lat. sanguisuga, sangsue.
Entro que la sanguisuga sia morta.
Si es necessaria iteracio de sanguissugas.
Trad. d'Albucasis, fol. 23 et 56.
Jusqu'à ce que la sangsue soit morte.
Si est nécessaire réitération de sangsues.
PORT. IT. Sanguisuga. (ESP. Sanguijuela. Chap. Sangonera, sangoneres.)

Sanguijuela; Sangonera, sangoneres; Sanguisuga, Sanguissuga, Sancguisuga, sanguisuga, sangsue

17. Sancsuga, Sancssuga, s. f., sangsue.
Sancssuga es dita, car ama sanc e 'l suca.
Es semlant a sancsuga, qui may ha set quan may sanc suca.
(N. E. Ambas suca parece que son ç)
Eluc. de las propr., fol. 258 et 227.
Sangsue est dite, parce qu'elle aime sang et le suce.
Est semblable à sangsue, qui plus a soif quand plus sang elle suce.
ESP. Sanguja (sanguijuela).

18. Sansuc, s. f., sangsue.
Aygua de sansuc. Trad. d'Albucasis, fol. 55.
(chap. Aigua de sangonera.)
Eau de sangsue.

19. Sanc de drago, s. m., lat. sanguis draconis, sang-de-dragon, gomme résine de couleur rouge.
Sang de drago
Li daretz tres jorns per sazo.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Sang-de-dragon vous lui donnerez trois jours par fois.
Sobre aquela pulveriza sanc de drango (sic). 
Trad. d'Albucasis, fol. 20.
Sur celle-là pulvérise sang-de-dragon.
CAT. Sang-de-dragó. ESP. Sangre-de-drago (sangre de dragón). IT. Sangue-di-dragone. (chap. Sang de dragó : goma resinosa de coló roch.)

Fernando Sánchez Dragó, catalán, bonita lengua romance, latín, provenzal

viernes, 6 de febrero de 2026

25 OCTUBRE, 1349. Tomás Aguiló Forteza

EL 25 D'OCTUBRE

1349.

https://es.wikipedia.org/wiki/Batalla_de_Lluchmayor

EL 25 D'OCTUBRE 1349. Asseguda dins la cambra, La cambra de mes endins, Dona Costança, l'esposa D'en Ramon de Sant Martí

Asseguda dins la cambra,

La cambra de mes endins,

Dona Costança, l'esposa

D'en Ramon de Sant Martí,

Pròp d'una taula, ab el colze

Demunt un coxí molt rich,

S'aguantava el front, enveja

Dels llíris de son jardí.

Deu del cel! qui l' hagués vista

Aquell vespre malehit,

En que li estavan devora

Trists com ella els seus dos fills!

 

EL 25 DE OCTUBRE

1349.

Sentada junto a una mesa, en su más apartado retrete, Doña Constanza, la esposa de Ramón de Sant Martí.

Apoyado el codo en riquísima almohada, sosteníase la frente, cuya blancura envidiaran los lirios de su jardín.

Dios del cielo! quién la viera aquella malhadada noche, cuando, como ella tristes, rodeábanla sus dos hijos!


A tres anys un no arribava,

No arribava l'altre a cinch,

Y per cert que tots dos eran

Com dos ángels de garrits.

El mes grandet la tenia

Agafada p'el vestit,

Esglayat la se mirava

Demunt sa falda el petit.

¡Pobre mare que no feya

Jochs y festes als seus nins,

Perque plena d'amargura

Sols pensava en son marit!

Pensava qu'en aquella hora

Se trobava en gran perill,

Y ja a dolses esperançes

No gosava doná' abrig.

Els seus ulls li espiretjavan,

De son cor treya suspirs,

Y per molt que fés esfòrsos

No 'l tenia gens tranquil.

En Gilabert de Centellas

De ciutat havia exit,

Y en son estol, gent valenta,

S'hi contavan molts de mils.


En los tres años frisaba el uno, el otro no llegaba a cinco, y eran los dos tan bellos que semejaban dos ángeles.

Teníala el mayorcito cogida de la falda de su brial, y en su regazo el pequeño mirábala aturdido.

¡Pobre madre, que no hacía mimos ni fiestas a los hijos de su amor, porque llena de amargura pensaba sólo en su marido!

Pensaba que en aquellos instantes hallábase en terrible riesgo, y no osaba dar albergue a lisonjeras esperanzas.

Asomó el llanto a sus ojos, exhalaba dolientes gemidos, y a pesar de sus esfuerzos no conseguía recobrar el perdido sosiego.

Gilaberto de Centellas había salido de la ciudad, y componíase su mesnada de muchos millares de valientes.


La llum del sol apagada,

S'anava el cel enfosquint,

Y a la cambra un esclau mòro

Ab un ciri entra summís.

- No guaytavas a la torre?

- En vench, senyora.- ¿Y qu'has vist?

- Ran de mar fòchs que servexen

Per doná' a ciutat avís.

- ¿Y res mes?- Fayes enceses

De Lluchmajor p'el camí.

- Y dius ver? Mon còr s'esclata,

Mon còr no'm cab dins el pit.

- De pols una nigulada

S'hi veya abans, y ferits

Del sòl los férros de llansa

Hi llambretjavan sovint.

- Ah! son ells, son ells que tornan,

Son els nostres inimichs;

¿Es que venen victoriosos

O s'en venen fugitius.

Y, digués, ¿son lluny encara?

- A retronar fins aquí

No 's tardará moltes hores

La remor del seus clarins.


Apagada ya la luz del sol, ennegrecíase el cielo; y con una vela en la mano entró humildemente en la cámara un esclavo moro.

- ¿No velabas en la torre? - De allí vengo señora. - ¿Y qué viste? - Orillas del mar grandes hogueras que deben ser aviso para los de la ciudad.

- ¿Nada más? - Antorchas encendidas camino de Lluchmayor. -

¿Es cierto? Se me rompe el corazón que no cabe, no, dentro mi pecho.

- Descubríase antes espesa nube de polvo, y los hierros de las lanzas reflejaban los rayos del sol poniente.

- Ah! son ellos los que vuelven; son sin duda nuestros enemigos: mas ¿es que vienen victoriosos o es que huyen derrotados?

Y, di, ¿están lejos todavía? - Dentro de breves horas se oirá desde aquí el sonido atronador de sus clarines.


- Vés, puja, puja a la torre,

Y si 's cumpleix mon desitj,

Si mon plant el cel escolta,

No serás ja mes catiu. -


D'exir lo esclau acabava,

Quant la dama exhala un crit,

Perque 's veu devant un frare

Que l'abrassa ab frenesí.

De fèrro una cervellera,

Un arnés mitj desguarnit,

Uns esperons sanguinosos,

Cubria el ropatje humil.

Espassada la sorpresa:

- Ramon! Esposa! qu'estim...

- ¿Y el Rey? - Amor de ma vida,

¿No estavas pensant en mí?

- El Rey?... Callas, y a la boca

l'' acòstas plorant el dit?

- En Centellas comandava

No soldats, sino botxins.

- ¿Qué vols dir? - Caygut en terra...

- ¡Pobre Don Jaume! Felis,

Qu'entre el desterro o l'afronta

No ha tengut temps d'elegir.



- Ve, sube, sube a la torre, y si mis anhelos se cumplen, si escucha el cielo mis suspiros, no seras ya cautivo. -

Acababa de salir el esclavo cuando lanzó la dama un grito de terror, al ver entre sus brazos a un fraile que la estrechaba con frenesí.

Cubría el humilde ropaje un acerado yelmo, un arnés desguarnecido y unas espuelas mojadas en sangre.

- Ramón! exclamó la dama, desvanecida su sorpresa. - Esposa adorada!.... - ¿Y el rey? - Amor de mi vida, ¿no estabas pensando en mí?

- El rey... Callas y llorando me impones silencio? - Los de Centellas no eran soldados sino verdugos.

- ¿Qué dices?- Caído en tierra... - Pobre Don Jaime! - Feliz, pues no pudo escoger entre el destierro y la afrenta.



- Deu etern! ¿y la justicia

Consent tan horrible crim?

- ¿Y ha de viure sens corona

Qui en son cap corona ha vist?

- Ingrata, ingrata Mallorca!

Y l'infant? - Está ferit.

- Tot perdut! - Tot, fòra l'honra

Guanyada aquex dematí.

- Els traydors tan valerosos!

Y els faels...- Mes qu'ells ardits,

Y per cada tres dels nostres

Ne duya en Centellas vint!

Tres llansades he rebudes...

- Ah!... - Mon cavall mes de sis.

Còps d'espasa, ¿quí los conta?

Sols sé que masell n'estich.

De la sang qu'ara 'm degota

N'está aquex trispol homit;

Ja 'l veurás com vermeyetja,

Ja 'l veurás demá matí.

Venturós si a les galeres

Viu encara jo hi arrib,

Y un poch de terra sagrada

Pot esser mon derrer llit. -

- Dios eterno! ¿y tu justicia consiente tan horrible crimen? - ¿Y puede vivir sin corona quién la llevó en su cabeza?

 

- Ingrata, ingrata Mallorca! ¿Y el infante? - Está herido. - Perdióse todo! - Todo, menos la honra alcanzada en este día.

- Los traidores tan valientes! y los leales... - Más esforzados que ellos; por cada uno de los nuestros llevaba Centellas veinte!


Tres lanzadas recibí... - Ah! - Mi caballo más de seis. Golpes de espada, ¿quién pudo contarlos?

Con la sangre que mana mi cuerpo humedécese el pavimento, a la luz de la mañana le verás todo enrojecido.

Dichoso si puedo llegar con vida a las galeras, y cubre mis huesos un puñado de tierra bendecida! -


Dona Costança esmortida

No sent ja lo que li diu,

Y als nins, Don Ramon abrassa

Plorant també com un nin.

El front gelat de sa esposa

Besa ja p'el derrer pich,

Y sortint d'aquella cambra

De sang dexa un regalim.

___

Desvanécese Doña Constanza y no oye ya la voz de su marido. Don Ramón estrecha contra su corazón a sus hijos llorando como un niño.

Besa por última vez la frente helada de su esposa, y al salir de aquella cámara deja en el suelo un reguero de sangre.

martes, 2 de diciembre de 2025

Pretz - Prevaricador

Pretz, s. m., lat. pretium, prix, valeur.
Loc. Ells fan mercat ab ells de far lur obras a pres fag.
(chap. Ells fan mercat en ells de fé les seues obres a preu fet.)
V. et Vert., fol. 14. 
Ils font marché avec eux de faire leurs ouvrages à prix fait.

Ells fan mercat en ells de fé les seues obres a preu fet.


Per pres fach am lui. 
Tit. de 1433. Hist. de Nîmes, t. III, pr., p. 237. 
Pour prix fait avec lui.
- Récompense.
Costuma es que ieu laisse a vos, 
Esta festa, 1 pres o dos.
(chap. Costum es que yo tos dixo a vos, esta festa, un premio o dos; recompensa.)
Trad. de l'Évangile de Nicodème.
C'est la coutume que je laisse à vous, cette fête, un prix ou deux.
- Fig. Mérite, qualité, vertu, valeur.
Paratge d' auta gen,  
Poders d' aur ni d' argen,
No us daran ja bon pretz, 
Si ric cor non avetz.
Arnaud de Marueil: Razos es. 
Parage de haute gent, pouvoir d'or et d'argent, ne vous donneront jamais bon mérite, si coeur généreux vous n'avez.
Vostre fin pretz es tan poiatz 
Que sobre totz es enansatz.
Blacasset: Be m platz. 
Votre pur mérite est si élevé qu'au-dessus de tous il est avancé.
Ab trebalh et ab larguetat 
Conquier reys pretz e 'l guazanha. 
Bertrand de Born: Ieu chan. 
Avec fatigue et générosité roi conquiert valeur et la gagne.
Prov. Vers es so qu' el reprochier ditz,
Que bon pretz creis, on plus loin es auzitz.
Gui d'Uisel: Ades on plus. 
Est vrai ce que le proverbe dit, que bon mérite croît, où plus loin il est ouï. 
ANC. FR. Quand les lettres et les sciences grecques y ont esté en honneur et en prix. 
Amyot, Trad. de Plutarque. Vie de M. Caton. 
CAT. Preu. ESP. Prez, precio. PORT. Preço. IT. Prezzo
(chap. Preu, preus; premio, premios, recompensa, recompenses; valor.)
2. Preza, s. f., valeur, prix, mérite.
Per vostra preza 
E per la gentileza 
Qu' en vos es.
Amanieu des Escas: En aquel mes. 
Par votre mérite et par la gentillesse qui en vous est.
ANC. IT. Prezza.
3. Prezar, v., priser, apprécier, estimer, évaluer, avoir du prix.
Quar tot l' autre dan 
Non prezera un guan. 
P. Raimond de Toulouse: No m puesc. 
Car tout l'autre dommage je ne priserais pas un gant.
Mens preza vieure que morir.
Arnaud de Marueil: Dona sel. 
Moins prise vivre que mourir.
El fai valer valor e pretz prezar.
Aimeri de Peguilain: Ancmais de. 
Il fait valoir valeur et mérite avoir du prix. 
Pauc prezeria, si trobar non saupes.
(chap. Poc valdría, si trobá (fé cansons) no sapiguera. Tomás Bosque Peñarroya, de La Codoñera, no val res, y aixó que sap trobá.)
B. Zorgi: Mal aia cel.
Peu j'aurais de prix, si trouver je ne savais pas.
Part. prés.
Pero, tal ren ten hom vil, qu' es prezans.
G. Faidit: Tant ai sufert. 
Pourtant, telle chose on tient pour vile, qui est ayant du prix.
Vos etz del mon la plus prezanz.
Rambaud de Vaqueiras: Era m requier. 
Vous êtes du monde la plus ayant du prix. 
Part. pas. A tal que fos pros e prezatz.
Folquet de Romans: Tornatz es en.
A tel qui fut preux et prisé.
S' anc fui belha ni prezada, 
Ar sui d' aut en bas tornada.
Cadenet: S' anc. 
Si oncques je fus belle et prisée, maintenant je suis tournée de haut en bas. 
Subst. Plazo mi 'l pros e 'lh prezat.
P. Cardinal: Qui volra. 
Me plaisent les preux et les prisés.
ANC. CAT. Presar. PORT. Prezar. IT. Prezzare.
4. Precios, Pretios, adj., lat. pretiosus, précieux, exquis.
Es pus pretios, pas cars e pus valens 
Que peiras pretiosas ni fis aurs ni argens. 
Pierre de Corbiac: El nom de. 
Est plus précieux, plus cher et plus valant que pierres précieuses ni or fin ni argent.
Nos rezems de son sanc precios.
Pons de Capdueil: So qu' om. 
Nous racheta de son sang précieux. 
Non quier preciosas viandas ni curiosamens adobadas.
V. et Vert., fol. 53.
Ne recherche pas exquis aliments ni soigneusement apprêtés. 
CAT. Precios (preciós). ESP. PORT. Precioso. IT. Prezioso.
(chap. Pressiós, pressiosos, pressiosa, pressioses; un chiquet pressioset, una chiqueta pressioseta, chiquets pressiosets, chiquetes pressiosetes.)

La chiqueta María teníe un corderet

5. Preziu, Pressiu, adj., précieux, estimable.
Tant es adoniva, 
De totz bes preziva.
G. Riquier: Voluntiers faria. 
Tant elle est généreuse, en tous biens précieuse.
6. Sobreprecios, adj., très précieux.
Aquest pas es sobreprecios e sobrenobles e sobreben aparelhatz.
V. et Vert., fol. 43.
Ce pain est très précieux et très noble et très bien apprêté.

pastas típicas, panaderías, Caballé, Ibáñez

(chap. Sobrepressiós, sobrepressiosos, sobrepressiosa, sobrepressioses.)
7. Preciositat, Preciozetat, s. f., lat. pretiositatem, excellence, valeur, grand prix.



Celidoni es peyra... granda en virtut et en preciositat.
Eluc. de las propr., fol. 186.
La chélidoine est pierre... grande en vertu et en excellence.
(N. E. Calcédoine Botryoïdale y variantes.)

Calcédoine Botryoïdale



La terssa razo per que vergenetat deu esser lauzada mot, es preciozetat.
V. et Vert., fol. 96. 
La troisième raison pour quoi virginité doit être louée moult, c'est grand prix. 
ANC. FR. De fin or et aultres préciositez.
Roman fr. de Fierabras, liv. II, part. III, ch. 10.
CAT. Preciositat. ESP. Preciosidad. PORT. Preciosidade. IT. Preziosità, preziositate, preziositade. (chap. Pressiosidat, pressiosidats.)
8. Prezansa, s. f., estime, appréciation.
Prezans, prezansa. Leys d'amors, fol. 70.
Estimant, estime.
(chap. Estima, estimes, v. estimá : apressiá : fé apressio; apressiassió, apressiassions.)
9. Apreciar, v., lat. appreciare, apprécier.
Part. pas. Mon loguier an apreciat XXX deniers. Leys d'amors, fol. 135.
(chap. Mon llogué (salari) han apressiat trenta dinés; li han ficat lo preu de 30 dinés, suposo que al día.)
Mon salaire ils ont apprécié trente deniers.
Fos estada apreciada.
Tit. de 1384. Arch. du Roy., K. 70. 
Fut été appréciée.
CAT. ESP. Apreciar. PORT. Appreciar. IT. Apprezzare, appregiare.
(chap. Apressiá, ficá preu, valorá, premiá, recompensá: apressio, apressies, apressie, apressiem o apressiam, apressiéu o apressiáu, apressien; apressiat, apressiats, apressiada, apressiades; apressiaría; apressiaré; si yo apressiara.)
10. Desprezar, Despreciar, v., lat. depretiare, déprécier, mépriser.
E 'l chaitieu mon desprezar 
On passam cum vianans.
Folquet de Marseille: Si cum sel. 
Et mépriser le monde chétif où nous passons comme voyageurs.
Despreciar e tenir vil. Doctrine des Vaudois.
(chap. Despressiá y tindre (com a) vil)
Déprécier et tenir vil.
ANC. FR. Desprisent et rejettent d'un sourcil plus que stoïque toutes choses escriptes en françois.
Œuvres de Du Bellay, fol. 3.
Et desprise les vents et les flots de Neptune. 
Ronsard, t. II, p. 1127.
CAT. ESP. Despreciar. PORT. Desprezar. IT. Disprezzare, dispregiare.
(chap. Despressiá: despressio, despressies, despressie, despressiem o despressiam, despressiéu o despressiáu, despressien; despressiat, despressats, despressiada, despressiades; despressiaré; despressiaría; si yo despressiara.)
11. Despreczi, s. m., mépris.
Intitulé d'un poëme vaudois.
Le mépris du monde.
(chap. Lo despressio del món. Ojo cóm cambie lo ocsitá del Vaud, Suiza, de circa l'añ 1100 en lo chapurriau de 2025.)
ANC. FR. En cestuy despris Bacchus tousjours gaignoit pays.
(chap. En este despressio Baco tots los díes guañabe país : terreno. 
Baco va guañá hasta los paísos catalans, un dels seus servidós va sé Mossen Borra, als tems de Alfonso V lo Magnánim, rey de Aragó, Nápoles, etc.)
Rabelais, liv. V, ch. 39.
CAT. Despreci. ESP. Desprecio. PORT. Desprezo. IT. Disprezzo, dispregio.
(chap. Despressio, despressios.)
12. Despreziament, s. m., dépréciation, mépris.
Han las empromessions... en despreziament. La nobla Leyczon.
Ils ont les promesses... en mépris.
ANC. FR. Desprisement incroyable de tout ce pourquoy les humains tant veiglent. Rabelais, Prologue, liv. I.
ANC. ESP. Despreciamiento. IT. Disprezziamento, dispregiamento.
(chap. Despressiamén, despressio, menospressio.)
13. Endesprezar, v., mépriser, dédaigner.
Part. pas. Enaziratz,
Enfrevoltatz, 
Endesprezatz.
Esperdut: Qui non. 
Affligé, affaibli, méprisé.
14. Menespretz, s. m., mépris, dédain, dépréciation.
Mostro renegamen, oblic e menespretz. Leys d'amors, fol. 15.
Montrent reniement, oubli et mépris.
CAT. Menyspreu. ESP. Menosprecio. PORT. Menospreço. 
(chap. Menospressio.)
15. Mesprezar, Mensprezar, Menesprezar, Menespressar, v., mépriser, dédaigner.
No deu mesprezar autrui. Brev. d'amor, fol. 133.
(chap. (ell, ella) No deu menospressiá a datre; al atre - a datra persona.)
Il ne doit pas mépriser autrui.
Cossirar
E mensprezar falhir.
Nat de Mons: Si Nat de Mons.
Considérer et mépriser le faillir. 
Lo menesprezon coma fems. V. et Vert., fol. 29.
(chap. Lo menospressien com al fem.)
Le méprisent comme fumier.
Matran, menespressan K. e sos messagiers, no y volc venir. Philomena.
Matran, méprisant Charles et ses messagers, n'y voulut venir.
Part. pas. Que non sias mesprezatz dels majors.
Trad. de Bède, fol. 2.
Que tu ne sois pas méprisé des supérieurs.
CAT. Menyspresar, menysprear. ESP. Menospreciar. PORT. Menosprezar.
(chap. Menospressiá : valorá menos, despressiá : yo te menospressio, menospressies, menospressie, menospressiem o menospressiam, menospressiéu o menospressiáu, menospressien; menospressiat, menospressiats, menospressiada, menospressiades; menospressiaría; menospressiaré; si yo menospressiara; no vull menospressiát, pero no vals pera res.)
16. Mesprezo, Mensprezo, s. m., mépris, dédain, dépréciation, injure.
Lo mayor fays de mensprezo.
(chap. Lo feix mes gran de menospressio; feix, feixos; de fascis; fascismo, fascisme; los sabocs catalans van inventá feixisme, feixista, feixiste, feixistes.)
Arnaud de Cotignac: Mout dezir.
Le plus grand faix de mépris.
17. Mesprezament, Mesprezamen, Mensprezamen, Menesprezamen, 
s. m., mépris, dédain.
Menesprezamen de totz los bes d' aquest mun.
(chap. Menospressio de tots los bens d'este món.) 
V. et Vert., fol. 29.
Mépris de tous les biens de ce monde. 
Nuils hom, per pauc de sen que aya, 
E ton mensprezamen non caya.
(chap. (nul) Cap home, per poc de señ que tingue, en ton menospressio no caigue.)
Deudes de Prades, Poëme sur les Vertus.
Que nul homme, pour peu qu'il ait de sens, en ton mépris ne tombe.
Fig. Fier e romp, am l' espaza del mesprezamen, l' albre que nays d' amor de bes temporals.
(chap. Sentit figurat: Ferix y romp (rom, trenque, chafe), en la espasa del menospressio, l'abre (l'albre) que naix de bens temporals.)   
Brev. d'amor, fol. 5.
Frappe et romp, avec l'épée du mépris, l'arbre qui naît d'amour des biens temporels.
Prov. Familiaritatz aparelia mesprezament. Trad. de Bède, fol. 80.
(chap. La familiaridat aparelle (amanix, prepare) menospressio. 
La confiansa fa escrúpol.)
Familiarité prépare mépris.
ANC. FR. Par l'erreur du mesprisement que tu en as acquis.
Œuvres d'Alain Chartier, p. 392. 
ANC. ESP. Menospreciamiento.
18. Mesprezaire, s. m., méprisant, contempteur.
Mesprezaire de la regla. Regla de S. Benezeg, fol. 77.
Contempteur de la règle. 
CAT. Menyspreador. ESP. Menospreciador. (chap. Menospressiadó, menospressiadós, menospressiadora, menospressiadores; p. ej. de la regla de San Benito, Benet, Benezeg.)
19. Mesprezable, adj., méprisable. 
Trad. de l'Épître de S. Paul aux Corinthiens.
Ceux qui sont méprisables dans l'église. 
CAT. Menyspreable. ESP. Menospreciable. 
(chap. Menospressiable, menospressiables.)

Prevaricador, s. m., lat. praevaricator, prévaricateur. 
Establic mi prevaricador.
Trad. de l'Épître de S. Paul aux Galates. 
Je m'établis prévaricateur.
CAT. ESP. PORT. Prevaricador. IT. Prevaricatore. 
(chap. Prevaricadó, prevaricadós, prevaricadora, prevaricadores. 
Lo fiscal general del Estat español, Álvaro García Ortiz es un prevaricadó, ha cometut prevaricassió. No res, una condeneta de multa y dos añs de inhabilitassió per revelassió de secretos. Ara lo ficará al consell administradó de consevol empresa mich pública lo pressidén del gobern, Pedro Sánchez Castejón, del PSOE, partit sossialista obré español.)

Álvaro García Ortiz, prevaricador, revelación de secretos, condena, Fiscal General

(Li han pintat les selles an este cara sompo?)