Mostrando las entradas para la consulta espasa ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta espasa ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

viernes, 30 de octubre de 2026

Ludus sancti Jacobi. Al bel son de ma trompeta


Ludus sancti Jacobi, fragment de mystère provençal, découvert et publié par Camille Arnaud, Marseille 1858; cf. Jahrbuch fur romanische Literatur III, 196. - Grdr. § 53, p. 86 s. St. p. 56.

Ludus sancti Jacobi. Al bel son de ma trompeta



Trompeta. Al bel son de ma trompeta
ieu vos diray uno serveto;
a fin que la causa sia plus neto,
de ma trompeta sonaray (de ma trompeta sonaré, tocaré)
e pues apres beuray. (bibit). (y después beuré. Beu)
Per lo sant buon Jeusulas,
que lo mel fay mel es louas;
mes que vos ulha a tos pregar, (vulha : vullgue)
que mon companhon ulhas 'scotar, (vulhas : vullgues escoltá)
et ieu ulho tirar ma vio. (vulho : y yo vullga tirá ma vía)
Nuncius. Salut a tos e bona vio! (salut a tots y bona vía!)
Vevos aysi la companio
per vos autres bonas gens
solas et ebatement
… donar!
Pensas vos de vos arregar
en aquest ebatement.
Un essemple vos demostren,
que vengas veyre l'esbat
de sant Jame, en beritat,
que si fara joussament
en esta plassa sertament. (an esta plassa sertamen)
E si Dieus nos dona victoria,
dimenge jugaren l'estoria,
e volen a Dieu pregar
que nos done las obras far
que en paradis pussan intrar. (pugam entrá)
Per tant vos y vendres,     (per tan vos hi vindréu)
tant quan vos dinat seres,
per veyre l'esbatement.
Ades aco ne portares.
Mas pur si voles ben entendre,
grant eyssemplo y porres pendre.
Autra causa non say que dio:
Dieu gard de mal la companio.
Trompeta. Ieu vos fauc comandament (yo tos fach manamén)
que tot home d'aval d'amont
de entendre sio prestament
e d'escotar la rason
que vos dyra mon conpanhon.
Quar el vol declarar
... e senso tarsar                 (y sense tardá)
lo miracle que deven jugar.
Per so vos prege, bonas gens,
que non ulhas perdre lo temps.
Nuncius per villam. Avant, avant bonas gens!     (Nuncio per la vila)
Vos aves comandament
del senhor de mantenent
e dels nostres conpanhos,
que, si vos plas, de bon' amor,
que vengas en nostra plassa,
e venes y tos, no us desplassa:
mes dinas vos primieyrament,
e pues venes tot prestament,
que nos volen far, sen doptansa,
un petit de plassansa,
e si vos volen demostrar,
conssi on se deu governar
ny al diable laysar tentar.
Per so vos y vendres
e grant yssimple y prendres.
Per so vos ulh pregar
que vos ulhas despachar.
E qui non vendra vere la festo,
li sera facha una enquesta;
e qui non vendra de matin
pagara un pichier de vin. (pagará una pichella de vi)
Trompeta. Senhors e donnas de vallor,
ieu vos prege de bon' amor
que non ulhas gayre parlar,
mes ulhas ben escotar (sino que vullgues be escoltá)
et entendre la rason (y entendre la raó)
que vos dira mon conpanhon. (que tos dirá mon compañ o compañó)

Primo nuncius. 

Pax et consolatium
vulha donar nostre Senhor
aquesto bello conpanhio
et la vuelha, per sa cortesio,
de tot mal gardar.
Dieus que nasque ... 
de humana natura
e d'una berges net' e pura, (verges : verge : virgen)
nos don far tal portamen
que vengan tos a salvamen.
Bonas gens, an breu parlar,
un miracle vos volen mostrar
de sant Jame, en veritat. (san Jaume, Jaime, Iavmes, Santiago)
Et si voles de cor Dieu servir
et a sanct Jame hobeir, (y a Santiago obeí)
els vos gardarant de morir,
como vos veyres de tres pellegrins, (com voréu de tres pelegrins)
coysi tos tres, un bon matin,
se partigron de bon corage,
per anar en romavage, (romería; romeu, romieu)
et van trobar en lur via
huna hostalaria, (una hostelería, hostal, fonda)
en la qualla an trobada (a la cual han trobat : trobada)
una servanta nonada
per son nom Beatrix,
que lo filh del pellegrin
... vay priar
que li deguessa s'amor donar,
e d'autre causa li vay demandar,
como vos veyres aysi jugar.
Mes el fonc illuminat,
de sant Jayme fonc gardat;
car avio Dieu en son entendement
e la verges Maria parelhament.
E la filha vay reservar
et aysi li vay prear
que ello lo deges layssar
et de aco non parlar;
car el volio far son viage
et far le volio sans autrage.
Et ella si vay esmaginar,
consi ella poyria far
que ella fossa vengada,
car el l'avio refusada.
Et del demon fonc tentada
que ella degessa maniera trobar
que en sa maleta butar
degues una tassa d'argent,
affin que el fos pendut encontinent. (penjat enseguida)
Aco ella vay far,
car lo diable la vay tentar,
et feys la cort apres anar
et lo filh feys encarcerar,
et a la forcha lo van butar. (y a la forca lo van botá, portá; horca)
Mes lo filh vay Dieu pregar
et a sant Jame se vay recomandar,
que lo volges de tot gardar,
e mays la verges Maria,
que lo gardes de vilhania.
Per so Dieus li vay mandar
dos angiols per lo confortar
et sant Jame per lo sostenir,
car tostens l'avia servit. (tostemps; tot lo tems, sempre)
Per tant vos dic, grans et petis,
que vulhas entendre a mos dichs
et non ulhas gayre parlar,
mas vulhas ben 'scotar;
car, si voles ben entendre,
grant esemple hi poyres prendre.
Car qui aura bona devocion
ny hi metra sa entension
enver Dieu e sos sans servir,
et sant James vol hobeyr,
sera gardat de tot mal prendre.
Per so vulhas ben entendre
et en vostra memoria conpendre
los personages que jugaran,
que vulhas ben auvir (que vullgues be escoltá; oír; auzir)
e los dis retenir,
coma sant Jame, amic de Dieu,
car aissi cres o ben ieu,
per la requesta de Jesus Crist
miracle fist al pellerin
que de tot mal lo vay gardar,
como dessus declararan.
E la serventa nonea Beatrix,
li fero son cor marit
et si la feron cremar
e la van en lo fuec butar;
car ella so avia ganhat.
Mantenent non vos dich plus,
car vos ho declayraren dessus.
Per vos non plus detriar
vos prege vos vulhas asetar
et vos fasses un pauc arriero, (arriera : y tos faiguéu un poc cap atrás)
car vos ne veyres la maniera.
Et los angils faran silete,
e qui deu comensar comense,
car es causa covenabla.
Lo fol. Ola, ola, ieu venho de Fransa (lo tonto, sompo, loco)
et de Englaterra e de Patilalona,
que ay vist lo sol et la luna
que se conbatian ensenble. (que se combatíen juns; essemble)
Et ay agut grant paor, lo cor mi trembla,
que non mi conoguessa Dieus.
Ieu mi estendiey dereyre un catieu,
de paor que non me veguessa prendre
e per lo col en arbre pendre. (y per lo coll a un abre, albre penjá)
Mas s'ieu trobessa una 'spada (pero si yo trobara una espasa)
que fossa cuecha ho cremada,
ieu perdre ben aquella jornada
de aquesto en avant.

Silete.

Pater. Molher, e tu mon enfant, (Pare, payre, paire; père; padre)
ieu vos dich en veritat
que deman al plus matin
ieu vole estre lo pellegrin (yo vull sé lo pelegrí, peregrino; Fontanet)
de sant Jame, lo bon martir, 
et al pont del jor vole partir.
Per tant ay deliberat
de demandar quere lo curat,
per acomplir mon testamen.
Per so ti prege charamen,
mon filh, que lo vagas sonar.
Filius. Serta, aquo anaray ieu far, (Fill. Sert, aixó aniré yo a fé)
mon payre, que ansi voles. (mon pare, que aixina u voléu)
Mes ieu voli que vos saches
que ieu vos tendray conpanhia
et per ren non restaray mia,
car vos daray gran confort
e vos gardaray de la mort,
car vos s'es dega de grant age
per far un si grand romayrage,
et si vos aves confort
de qualque un que sia plus fort.
Vos anarias pendre la mort, (vosté aniríe a pendre la mort)
can seres sus lo cami.
Pater. Mon filh, per la fe que ay a sant Marti,
anbe ta mayre restaras (am, amb, ab : en ta mare te quedarás)
et conpanha tu li faras (y compañía tú li farás)
entretant que ieu retornaray. (mentrestán que yo tornaré)
Filius. Per ma fe, payre, non faray,
car anbe vos m'en anaray, (ya que en vosté m'en o men aniré)
si vos plas de me licencia donar,
car devocion ay de l'anar,
e uferta li aportaray,
ieu vos afi, mon payre, en lai.
Mater. He ieu restaray aysi dedins
solleta coma los chins? (soleta com los gossos; chiens)
Per ma fe no n sera ges
et de aquo non parles,
car ieu anaray anbe vos
veyre l'apostol glorios.
Ieu non say, coysi l'entendes,
car vos perdes vostre temps
si a mon plasir non fases.
Pater. Molher, per ren vos non vendres.
Vos gardares nostra maysson, (guardaréu la nostra casa; maison)
car non seria pas rayson
de laysar l'ostal sollet. (de dixá l'hostal solet)
Mater. Ieu anaray, et non doptes, (mare, maire, mayre; madre)
mon bon marit, non dotes pas: (doptes, dotes : no dudos)
car ieu vos lavaray los draps (yo tos llavaré, rentaré, los draps)
et vos tendray ben netamen.
Filius. Ella dis ben sertamen,
mon payre, selo mi sembla.
Pater. Nos anaren tos tres ensemble; (mon anirem tots tres juns)
ieu non sabe bessonha de demandar
lo cura per deliberar
de mon filh, pues que tos tres anaren.

domingo, 4 de octubre de 2026

20. Rambaldo di Vaqueiras. Aras cant vei verdejar

20. Rambaldo di Vaqueiras. *

La prima poesia è data secondo il testo ricostituito da P. Meyer (Recueil d'anciens textes bas-latins, provençaux et français, Paris, 1874, p. 89); 
per la seconda si dà la lezione del Bartsch (Crest. prov. p. 128); 
per la terza la lezione d'J pubbl. dallo Stengel (Rivista di filologia romanza, I, 33; cf. Crescini, Araistrigò, Padova, 1887).

Rambaud de Vaqueiras. Raimbaut.

Aras cant vei verdejar
pratz e vergiers e boscatges
voil un descort comensar
d'amor per qu' ieu vauc a ratges:
c'una domnam sol amar, (domna 'm : me)
car camjatz l'es sos coratges,
per qu'ieu fauc desacordar
los motz els sons els lengatges.
Ieu so quel que ben non aio,
ni encora non l'averò
per abrilo ni per maio, 
si per ma dona no l'ò; 
e s'entendo son lengaio
sa gran beutat dir non so. 
plus fresqu' es que flor de glaio
e ia no m'en partirò.
Bele douse dame chiere, 
a vos mi don e m'otroi; 
ja n'aurai mais joi' entiere
si ne vos ai e vos moi. 
molt estes male guerriere 
si je muer par bone foi, 
mais ja per nule maniere 
nom partrai de vostre loi.
Dauna, io mi rent a bos, 
coar es la mas bon' e bera
c'anc fos, e gaillard' e pros, 
ab que nom fossetz tan fera. 
mout abetz beras haisos
ab color fresqu' e noera. 
bos m'abetz, e sibs agos 
nom sofraisera hiera.
Mas tan temo vostro pleito 
todo 'n soi escarmentado, 
per vos ai pen' e maltreito
e mio corpo lazerado.
la not cant jatz en mio leito
soi mochas vetz resperado; 
per vos era non porfeito; 
faillit soi en mon cuidado, 
mais que faillir non cuide io. 
Bels Cavaliers, tant es cars 
lo vostr' onratz senhoratges 
que cada iorno m'esglaio. 
oimè! lasso, que farò 
si cele que j'ai plus chiere
me tue, ne sai por quoi?
ma dauna, he que dei bos 
ni peu cap santa Quitera, 
mon corasso m'avetz traito
e mot gen favlan furtado.

Truan, mala guerra sai volon comensar
domnas d'esta terra e vilas contrafar;
en plan o en serra cuidan ciutat levar
ab tors: quar tan poja l'onors
de leis que sotzterra lor pretz el seu ten car,
qu'es flors de totas las melhors
na Biatritz; car tan lor es sobreira 
qu'encontra leis faran totas senheira
e guerr' e foc e fum e polvereira. 
La ciutatz s'ajosta e fan murs e fossatz;
domnas ses semosta i venon daus totz latz,
si que pretz lor costa e jovens e beutatz;
em pes quel filha del marques
n'aura dura josta, car a conques en patz
totz bes e totz bos aibs cortes:
e quar es pros e franch' e de bon aire,
non estara plus en patz que sos paire,
que tornatz es a lansar et a traire.
Domnas de Versilha volon venir en l'ost, 
Sebeli e Guilha e na Riqueta tost;
la mair' e la filha d'Amsiza, quan que cost; 
apres ven de Lenta n'Agnes,
e de Ventamilha na Guilhelm' a rescost.
empres er la ciutatz en pes;
de Canaves i ven molt gran companha,
de Surian e domnas de Romanha,
na Tomazin' el domna de Suranha.
Engles e Garsenda e Palmeir' e n'Auditz,
n'Aud' e na Berlenda, n'Agnes e n' Eloitz
volon que lor renda joven na Biatritz;
sino, las domnas de Ponso
en querran esmenda, e lai part Mon Senitz
somo la ciutatz contenso,
qu'ades guerrei leis qu'es tan bon' e bela, 
que sos gens cors tol a la damizela
et a totas color fresqu' e novela.
Maria la Sarda el domna de San Jortz, 
Berta e Bastarda, mandon tot lor esfortz,
que joves Lombarda no rest de sai los portz: 
e sai qu'a na Biatritz plai,
quar lor reiregarda non pot esser tan fortz
qu'esglai lo seu fin pretz verai.
donan lor senh, cavalcon ab gran joia,
fag an ciutat et an li mes nom Troia, 
poestat fan de mi dons de Savoia.
La ciutatz se vana de far ost en arrenc, 
e sonal campana, e lo velhs comuns venc, (sona 'l : la)
e ditz per ufana que chascuna desrenc; 
pois ditz quel bela Biatritz
es tan sobeirana de so quel comuns tenc, 
c'aunitz n'es totz e desconfitz. 
trompas sonon e la poestatz cria: 
demandem li beutat e cortezia, 
pretz e joven; e totas cridon: sia!
La ciutatz si voja e movon lor carros, 
el velhs comuns poja, e geton en lor dos 
cuirassas de troja ab que cobron lor os: 
gambais an et arcs e carcais,
e non temon ploja, ni mals temps no lor nos. 
oimais veirem de grans assais.
de totas partz comenson a combatre,
na Biatritz cuidan de pretz abatre;
mas non lor val, s'eran per una quatre.
Per lor murs a fendre fan engenhs e carels, 
e calabres tendre, gossas e manganels,
foc grezesc acendre e fan volar cairels:
de jos trencan murs  ab bossos.
per tal nos vol rendre lo seus gentils cors bels
joios, fatz de belas faissos.
totas cridan: ajuda tras l'esponda !
l'un' a l'autra; la tersa ten la fronda,
e trazon tuit li genh a la redonda.
Na Biatritz monta, e vas de pretz garnir;
ausberc ni porponta non vol, e vai ferir;
cel' ab cui s'afronta es certa de morir;
e jonh et abat prop e lonh.
fait a mainta jonta si que l'ost fai partir;
pois ponh tant quel carros desjonh.
tanta n'a prez' e derrocad' e morta, 
quel velhs comuns s'esmaj' es desconorta, 
si qu'a Troia l'enclaus dedins la porta.
Na Biatritz, bem plai quar etz estorta 
a las velhas, quel vostres gens cors porta 
pretz e joven qu'a lor proeza morta.
Bels Cavaliers, vostr' amors mi conorta 
em dona joi e m'alegr' em deporta, 
quant autra gens s'esmaj' desconorta.

Valen marques, ja non dires de no, 
Que aitals es, e vos sabes ben, co 
Me tinc ab vos a lei de vassal bo, 
Cant assailhis a Cart entr' Ast e No,
Cant quatre sen cavalier a tenso
Vos encausavon feren az espero,
Que nos tengron ab vos mas sol trei companho; 
Can vos tornes e feris de rando,
Pueis vos dupteron mais non fai grua falco, 
Et hieu tornei a vos als magers obs quei fo, 
Que hieu e vos levem malamen del sablo 
N' Albert marques, qu' era cazutz jos de l'arso. 
Et ai estat per vos en mainta greu preiszo
Per vostra guerra, e n' ai a vostre pro 
Fag maint asaut e ars mainta maiszo 
E pres maint colp d'outra la garniszo;
E vos cobri a Messina d'un gros gambaiszo, 
En la batailha vos vinc en tal sazo, 
Queus ferion pel peitz e pel mento 
Dartz e cairels, sagetas, lanseo, 
Lansas e bran e coutel e fausso. 
Pueissas prezes Randas e Paterno, 
E Lissel e Termen e Lendin e Aido 
E Pale e Pazerma e Qualatagiro.
Fui als premiers sotz vostre gonfano; 
E cant' anes per crozat ves Saisso, 
Hieu non avia en cor, dieus m' o perdo, 
Que passes mar, mai per vostre resso 
Levei la cros e pris confessio. 
Adoncx era pres lo fort castel Babo
E no m' avion re forfag li Grifo, 
Quel vinc ab vos guerrejar a bando 
Entorn Blaquerna sotz vostre gonfano.
E portei armas a lei de Bramansso 
D'elm e d'ausberc e de gros gambaiszo, 
Em combatei sotz la tor al peiro 
Ei fui nafratz d' outra la garniszo 
E portei armas aitan pres del domo 
Tro que cazec l' emperador fello,
Sel que destruis son frair' ab trassio. 
Can vil gran fum e la flam' el quarbo 
El mur traucat en maint luec ses bon so 
Eus vi el camp per combatr' a bando 
Ab tan gran gaug ses tota failhiszo, 
Que dels lur eron sent per un per raszo, 
E vos penses de far defensio,
El coms de Flandres e Franses e Breto, 
Alamans e Lombartz e Borgonho 
Et Espanhols, Proensals e Gasco, 
Tug fom rengat, cavalier e pezo,
E l'emperaire ab lo cor al talo 
Esperonet son malvais companho; 
Plen d' avolesza pueis volgron li gloto, 
Nos fom austor et ilh foron aigro, 
E cassem los si com lops fai mouto; 
E l' emperaire fugit s' en a lairo 
E laisset nos palais Boqualeo 
E sa filha ab la cara faisso.
...
E franc vassal, can ser a senher bo, 
Pretz l' en rema e an bon guizardo; 
Perq' ieu esper de vos esmend' e do, 
Senher marques.

* Biografia, v. in Facsimili di antichi manoscritti, tav. 2; inoltre, dallo Chabaneau (op. cit. p. 86): 
... Et apellava la Bel Cavalier; e per aiso l'apelava enaisi que a 'n Raembaut segui aitals aventura, que podia vezer madona Biatritz quant el volia, sol qu'ela fos en sa cambra, per un espiraill don neguns non s'apercebia. et un jorn venc lo marques de cassar & entret en la cambra e mes la soa espaza a costa d'un leit e tornet s'en foras. e madona Biatritz remas en cambra e despoillet se son sobrecot e remas en gonella. e tolc l'espaza e se la ceins a lei de cavallier, e trasia la for del fuer e getet la en alt, e pres la en sa ma e menet se l'al bratz d'una part e d'autra de l'espasa, e tornet la costa del leit. et en Raembautz de Vaqueiras vezia tot so que vos ai dich per lo spiraill. don per aiso l'appellet pois totas vez Bel Cavalier en sas chansos...

martes, 11 de agosto de 2026

Treilla, Trelha, Trilla, Trichilia, Treillar, Trelhier, Entreillar, Entrelhar - Estrepar

Treilla, Trelha, Trilla, s. f., lat. trichila, treille.

Bel m' es quan s' azombra ill treilla.

Marcabrus: Bel m' es quan.

Il m'est beau quand s'ombrage la treille.

Lay desotz una trelha.

Rambaud de Vaqueiras: El so que.

Là dessous une treille.

Pres de la via,

Desotz una trilla.

G. Riquier: D' Astarac.

Près de la voie, dessous une treille.

(ESP. Trichilia es un género de plantas fanerógamas de la familia Meliaceae.)

Treilla, Trelha, Trilla, s. f., lat. trichila, treille.


2. Treillar, v., s'étendre comme la treille, s'enlacer, entrelacer, grimper, 

s'étaler.

Fig. Malvestatz treilla,

E jois torna en paissel.

Marcabrus: Lo vers comensa.

Méchanceté s'étend en treille, et joie se transforme en pieu.


3. Trelhier, s. m., treillageur, faiseur de treillage ou de treillis.

A trelhiers, lo portal. Cartulaire de Montpellier, fol. 44.

Aux treillageurs, le portail.


4. Entreillar, Entrelhar, v., s'étendre comme la treille, s'élancer, grimper, s'étaler.

Fig. Aissi pueia jois e 'ntrelha. 

Hameus de la Broquerie: Quan reverdeion.

Ainsi monte joie et s'étale. 


Tremir, v., lat. tremere, trembler, frissonner, frémir.

El peneden fa temeros tremir.

G. Riquier: No puesc.

Téméraire fait trembler le pénitent.

E 'ls angels del cel tremiran. Contricio e Penas infernals.

Et les anges du ciel frémiront. 

Malautz suy, e tremi de murir.

Le Comte de Poitiers: Farai un vers.

Malade je suis, et je tremble de mourir.

ANC. FR.

Dont vous deussiez prendre vengeance 

Pour faire les aultres trémir.

Charles d'Orléans, p. 251.

ESP. (Temblar, estremecer, estremecerse) PORT. Tremer. 

(chap. Tremolá: tremolo, tremoles, tremole, tremolem o tremolam, tremoléu o tremoláu, tremolen; tremolat, tremolats, tremolada, tremolades; tremolaré; tremolaría; si yo tremolara; ¡tremola, porró!)

Para tocarte, moceta,  venimos aquí un montón,  con guitarras y laudes,  bandurrias y acordeóns.  Guitarrico, trompa y gaita,  tocaremos con ardor,  aunque tu pandero, niña  tocaríamos mejor.


2. Tremor, s. f., lat. tremor, tremblement, frisson, frémissement.

Quan endeve a alcu tremor per frey. Trad. d'Albucasis, fol. 12.

Quand advient à aucun tremblement par froid.

Quant l' abbat ausic las letras de K., hac gran tremor. Philomena.

(chap. Cuan l'abat va escoltá les lletres de Carlos, va tindre gran tremoló.)

Quand l'abbé ouït les lettres de Charles, il eut grand tremblement.

ANC. FR. Por la trémor et por la dotance de l'empereor Alexis.

Villehardouin, p. 56.

En telle trémeur que je trembloye tout ainsi que les feuilles dedans les arbres.

J. Marot, t. V, p. 47.

ESP. PORT. Tremor (Temblor). IT. Tremore.


3. Tremol, s. m., tremblement, frissonnement, frémissement.

Fig. Per qu' el cor m' intra en tremol.

Pierre d'Auvergne: Dieus vera.

C'est pourquoi le coeur m'entre en tremblement. 

CAT. Tremoló. (chap. Tremoló, tremolons.)

pixacantons, pixaracons, vado permanente, cochera


4. Tremol, s. m., lat. populus tremulus, tremble, sorte de peuplier.

De tremol l' escorsa meiana.

Deudes de Prades, Auz. cass.

De tremble l'écorce moyenne.

(ESP. Álamo (chopo). chap. Chop, chops; Populus tremula, aspen, abre mol conegut a Nonasp, Nonaspe; chopera, choperes : puesto aon ñan mols chops.)

ESP. Álamo, chopo. Chap. Chop, chops

5. Tremola, s. f., tremble.

Sas fuelhas so leugieras cum de tremola. Eluc. de las propr., fol. 223.

Ses feuilles sont légères comme de tremble.

IT. Tremula.


6. Tremble, s. m., tremble.

Escut de tremble nulh ni de til. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 29.

Nul écu de tremble ni de tilleul.


7. Tremolar, v., trembler, frémir, frissonner.

Comenset fort a tremolar,

De gran paor non poc parlar.

(chap. Va escomensá fort a tremolá, de gran temó (paó) no podíe (va pugué) parlá.)

V. de S. Honorat.

Il commença fort à trembler, de grande peur il ne put parler.

Mi fan en aissi tremolar

Cum fai la fuelha lo fortz vens.

(chap. Me fan aixina tremolá com (li) fa (a) la fulla lo fort ven.)

Pons d'Ortafas: Aissi cum.

Me font par ainsi trembler comme fait la feuille le fort vent.

Subst. Lo tremolars s' esmov el cors. Liv. de Sydrac, fol. 79.

Le frissonner s'émeut au corps.

CAT. ESP. (Temblar) PORT. Tremolar. IT. Tremolare, tremulare. 

(chap. Tremolá. Vore la conjugassió una mica mes amún.)

carpit



8. Tremolament, s. m., tremblement, frémissement.

Tremolament dels potz en febres agudas,... es senhal de mort.

(chap. Tremolamén (tremoló) dels labios en fiebres agudes,... es siñal de mort.)

Eluc. de las propr., fol. 42.

Tremblement des lèvres en fièvres aiguës,... c'est signe de mort.

ANC. CAT. Tremolament. (chap. Tremolamén, tremolamens; tremoló, tremolons.)


9. Tremulos, adj., lat. tremulus, tremblant, frémissant, frissonnant.

Home ebrios, en sa cara es falbelos,… en las mas tremulos.

Eluc. de las propr., fol. 227.

Homme ivre, en son visage est blême,... en les mains tremblant.

ESP. Tremuloso (tembloroso). IT. Tremoloso. (chap. Tremolós, tremolosos, tremolosa, tremoloses : que tremole, que está tremolán.)


10. Tremblar, v., trembler, frissonner, frémir.

Auzel qu' el ve de paor trembla.

(chap. Muixó que lo veu de temó (paó) tremole.)

Deudes de Prades, Auz. cass.

Oiseau qui le voit de peur tremble.

Fig. Aissi m fai tremblar,

Ma domna, 'l cor e frire.

G. Faidit: Solatz.

Ainsi me fait trembler, ma dame, le coeur et frémir.

Part. pas.

La pelz li rua, hec lo kap te tremblant. Poëme sur Boèce.

La peau lui ride, voici que le chef tient tremblant.

ESP. Temblar.


11. Terra tremol, s. m., tremblement de terre.

Fes tan gran terra tremol

Que 'l barry tot entorn

Son cazut. 

V. de S. Honorat.

Fit si grand tremblement de terre que les remparts tout autour sont tombés.

Voyez Terra. 

Terra tremol, s. m., tremblement de terre.


Tremueia, s. f., trémie.

Del blat qu' era en la tremueia. Roman de Jaufre, fol. 2.

Du blé qui était daus la trémie.

Loc. fig. Per que 'l deu hom la tremueia

Totas sazos tener vueia.

Bertrand de Born: Mout mi plai.

C'est pourquoi on lui doit la trémie (en) toutes saisons tenir vide.

CAT. Tramuja. (Tremuja)

La desclofadora es la máquina que se fa aná per a desclofá, traure lo clofo, de les ameles, armeles; tramuja, tremuja


2. Trameiar, v., remuer comme la trémie, s'agiter, frétiller.

Part. pas. Ai gros cul espes e trameian.

T. d'une Dame et de Montant: Ieu venc.

J'ai gros cul épais et remuant.


Trena, s. f., tresse, filet.

Que puescon portar garlanda o trena ses tota coronadura d' aur.

Statuts de Montpellier, du XIIIe siècle.

Qu'elles puissent porter guirlande ou tresse sans aucun couronnement d'or.

Las trenas son lascas. Liv. de Sydrac, fol. 103.

Les filets sont lâches.

CAT. Trena. (chap. Trena, del pel, d'alls; trenes.)


2. Entrenar, v., entrelacer, tresser.

Part. pas. Corona...

D' espinas fo ponhens e de jonc entrenada.

Roman de Fierabras, v. 4972.

La couronne... d'épines fut poignante et de jonc tressée. 

CAT. Entrenar. (chap. Entrená : fé trenes, per ejemple, de jung, junc, chunc, com a Vallchunquera. Vore trenes a “Tú no eres de Fórnols si”.)


Trencar, Trenchar, Trinquar, v., lat. truncare, trancher, tailler, fendre, couper, casser, briser, rompre.

Voyez Muratori, Diss. 33; Denina, t. III, p. 85.

Trencar ausbercs, e sentir colps mortals.

Aicarts del Fossat: Entre dos reis.

Fendre hauberts, et sentir coups mortels.

Qui vol culhir ni trencar

Las flors.

(chap. Qui vol cullí (ni) y trencá les flos.)

Bernard d'Auriac: Nostre reys.

Qui veut cueillir et couper les fleurs.

Que jamais no rompa ni trenc.

Gavaudan le Vieux: Desemparatz.

Qui jamais ne rompe ni casse.

Fig. A gran poestat esta mal, fe que us dey, 

Que trenc treguas.

Bernard de Rovenac: Belh m' es.

A grande puissance il sied mal, foi que je vous dois, qu'elle rompe trêves.

Primeirament deu hom trenchar la cogitacio, e apres, l' obra.

Trad. de Bède, fol. 60.

Premièrement on doit trancher la pensée, et après, l'oeuvre.

Loc. prov. Tant vay lo dorc a l' ayga tro que se trenca. V. et Vert., fol. 86.

(chap. Tan va la cantrella al aigua (fon) hasta que se trenque.

ESP. Tanto va el cántaro a la fuente hasta que se rompe.)

Tant va la cruche à l'eau jusqu'à ce qu'elle se brise.

Part. prés.

Lansa portet trencan, targua reonda. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 44.

Il porta lance tranchante, targe ronde.

Fig. De guerra no s pot honrar lo rey

Trencan treguas.

Bernard de Rovenac: Belh m' es.

De guerre ne se peut honorer le roi rompant trêves.

Substantiv. Al trenquan de l' espasa. Chronique des Albigeois, col. 67.

Au tranchant de l'épée.

Part. pas. Anc no 'l vi bras ni flanc

Trencat. 

Bertrand de Born: Al dous nou.

Oncques je ne lui vis bras ni flanc coupé.

El meteys s' a trinquat la lengua. L'Arbre de Batalhas, fol. 127.

(chap. Ell mateix se ha trencat (tallat) la llengua.)

Lui-même s'est coupé la langue.

Fig. Tant era de dolor trencada. Passio de Maria.

(chap. Tan ere de doló trencada. Passió de María.)

Tant elle était de douleur brisée.

Aquills que an lur castetat trencada. V. et Vert., fol. 91.

(chap. Aquells que han la seua castidat trencada - truncada, arrebatada, etc.)

Ceux qui ont leur chasteté rompue.

- En termes de versification.

Ses motz vilas e ses rima trencada.

Serveri de Girone: Totz hom deu.

Sans mots vilains et sans rime tranchée.

Motz trencatz apelam, can la una partz del mot reman en fi de verset per rima, e per l' autra part, comensa le comensamens del segon verset.

Leys d'amors, fol. 7.

Nous appelons mot tranché, quand l'une partie du mot reste à la fin d'un verset pour la rime, et que, par l'autre partie, commence le commencement 

du second verset.

ANC. FR. Trenchied ad Deus ni li règne de Israël.

Anc. trad. des Livres des Rois, fol. 19.

CAT. Trencar. ANC. ESP. Trinchar. ESP. MOD. PORT. Trincar. IT. Trinciare.

(chap. Trencá; trinchá; truncá; tallá; capá; chafá, etc.)


2. Trencada, s. f., tranchée, traversée.

L' esparviers, ab bel semblant,

Va del pueg ves leis volant,

La longa trencada;

Pren lai sa volada.

B. Martin: Ben es dreitz.

L'épervier, avec beau semblant, va du coteau vers elle en volant, par la longue traversée; il prend là sa volée.

Tengan be las trencadas. Guillaume de Tudela.

Qu'ils tiennent bien les tranchées.

ESP. Trinchea (Trinchera). IT. Trincea. (chap. Trinchera, trincheres; trencada, trencades; mal de ventre, mal de hernia, está trencat, trencats, trencada, trencades.)

- Mal de ventre, douleur d'entrailles.

Majors trencadas auran

Que femna qu' a pena d' effan.

Brev. d'amor, fol. 113.

Plus grandes tranchées auront que femme qui a mal d'enfant.


3. Trencadura, s. f., coupure, action de canceller, cancellure. 

Charta ses razura, ses trencadura. Charte de Montferrand, de 1273.

Charte sans rature, sans cancellure.

CAT. Trencadura. (chap. Trencadura, trencadures : canselasió, canselasions.)

repartiment, llibre, liber


4. Trencamen, Trenquemen, s. m., taille, entaille, coupure, cassure, rupture.

En aquesta batalha fo... tans trenquemens de caps e de membres, que lonc seria de comtar. Philomena.

Dans cette bataille il fut (y eut)... si grandes tailles de chefs et de membres, qu'il serait long à compter.

Si com, ses trencamens faire,

Intra 'l bel rais, quan solelha,

Per la fenestra veirina.

Pierre de Corbiac: Domna dels angels. Var.

Ainsi comme, sans faire de cassures, entre le beau rayon, quand le soleil luit, par la fenêtre de verre.

Fig. Integritat de cor ses trencamen e ses corruptio carnal.

Trencamens de vot simple.

V. et Vert., fol. 95 et 93.

Intégrité de coeur sans entaille et sans corruption charnelle.

Rupture de voeu simple.

CAT. Trencament. (chap. Trencamén, trencamens; trencadissa, trencadisses.)

Rompre, Rumpre, v., lat. rumpere, rompre, casser, déchirer, détruire, séparer, se détacher, entrecouper.


5. Trenchet, s. m.; tranchant, fil.

Lo trenchet de l' espasa. Chronique des Albigeois, col. 11.

Le tranchant de l'épée.

CAT. Trinxet. ESP. Trinchete, tranchete. PORT. Trinchete. IT. Trincetto. 

(chap. Lo trinchet o fil de la espasa; trinchets o fils.)


6. Trenso, Trenson, s. m., tranchoir.

Dartz e cairels, sagetas e trenso,

Lansas e brans e cotels e fausso.

Rambaud de Vaqueiras: Senher marques.

Dards et carreaux, flèches et tranchoirs, lances et glaives et couteaux et fauchons.


7. Trencason, s. f., brisure, cassure, rupture.

El a los engens estortz de trencason. Guillaume de Tudela.

Il a les engins délivrés de brisure.


8. Trencador, s. m., trancheur, coupeur. 

Fig. Nostre senhor lo rey de Fr., tercier et trencador et sobiran.

Tit. de 1279. DOAT, t. CXLVII, fol. 11. 

Notre seigneur le roi de France, tiers et trancheur et souverain.


9. Detrencar, Destrencar, v., pour-fendre, trancher, hacher, mettre en pièces.

Detrencan e talhan e fan tal chapladitz. Guillaume de Tudela.

Tranchent et taillent et font tel carnage.

Part. pas.

An mos companhos aucitz e detrencatz. Roman de Fierabras, v. 2307.

Ils ont mes compagnons occis et mis en pièces.

ANC. FR.

Les met à mort, les déchire et détranche.

Salet, trad. de l'Iliade, fol. 174.

L'ont fait choir sur la poudre où son corps détranché

De la chambre roiale a rougi le planché.

Bertaut, P. 197.


10. Entrencar, v., briser, casser, rompre, couper.

Er quan s' embla 'l fuelh del fraisse,

E 'l sim s' entrencon pel som.

Rambaud d'Orange: Er quan s' embla.

Maintenant quand s'envole la feuille du frêne, et les cimes se cassent par le sommet.


11. Entrencamen, s. m., bris, cassure, rupture, coupure.

Per lo gran entrencamen que s han. Leys d'amors, fol. 134.

Par la grande rupture qu'ils ont.


12. Estrencar, v., séparer, retrancher.

Fig. Ieu no sai que s' es amistatz,

Per que m luenh de vos e m' estrenc. 

Gavaudan le Vieux: Dezemparatz.

Je ne sais quoi se est (est à soi) amitié, c'est pourquoi je m'éloigne et me sépare de vous.


Trepar, v., lat. tripudiare, trépigner, folâtrer.

Pel sieu joi trep' e sauta.

A. Daniel: Autet e bas.

Pour le sien plaisir je trépigne et saute.

Part. prés. Tro que trobet en una val

Trepant e jugant so caval.

V. de S. Honorat.

Jusqu'à ce qu'il trouva dans une vallée son cheval trépignant et jouant.

Piuscella,

Tozeta benestan,

Trepan. 

P. Cardinal: Un sirventes.

Pucelle, jeune fille accomplie, folâtrant.

ANC. FR. E cilz de joie tripe et saut.

Roman du châtelain de Coucy, v. 3133.

Des Grâces troupe gent

D'un pied tour à tour trépant.

Luc de La Porte, trad. des Odes d'Horace, liv. I, fol. 8.

CAT. ESP. PORT. Trepar. (chap. Trepá : palsigá, calsigá; potejá, patejá.)


2. Trep, s. m, danse, gambade, folâtrerie.

Sabon de domney,

De trep e de bordey.

Arnaud de Marueil: Razos es.

Savent de courtoisie, de danse et de behourdie. 

Ab donas fas mon trep e mon joc.

P. Vidal: Baron de mon.

Avec dames je fais ma folâtrerie et mon jeu.


3. Trepador, s. m., endroit foulé par les pieds, promenade, allée, cours.

Estem tot lo dia la fora al trepador. Guillaume de Tudela.

Nous fûmes tout le jour là dehors au cours.

ESP. PORT. Trepador.


4. Trepejar, Trepeiar, v., trépigner, folâtrer, caracoler.

Part. prés. Caval... alegre et trepejant de pes. Eluc. de las propr., fol. 246.

Cheval... gai et trépignant des pieds.

CAT. Trepitjar. IT. Tripudiare. (chap. Palsigá, calsigá.)


JORNADA QUINTA. NOVELA DÉSSIMA. Pietro de Vinciolo


5. Estrepar, v., fouler aux pieds, écraser.

Lhi mostrarai d' armas tan gran audei

No lhi remanra vinha no la estrepei,

Ni fontana ni potz que no'l cansei.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 36.

Je lui montrerai d'armes si grande audace qu'il ne lui restera vigne que je ne la foule aux pieds, ni fontaine ni puits que je ne lui détruise.