champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
(chap. De la tranquilidat de nostre regne o reino.)
De la tranquillité de notre royaume.
Fos hom de gran tranquillitat. Cat. dels apost. de Roma, fol. 32.
Fut homme de grande tranquillité.
CAT. Tranquilitat. ESP. Tranquilidad. PORT. Tranquilidade. IT. Tranquilità, tranquilitate, tranquilitade. (chap. Tranquilidat, tranquilidats; tranquil, tranquils, tranquila, tranquiles; v. tranquilisá, tranquilisás : yo me tranquiliso, tranquilises, tranquilise, tranquilisem o tranquilisam, tranquiliséu o tranquilisáu, tranquilisen; tranquilisat, tranquilisats, tranquilisada, tranquilisades; tranquilisaré; tranquilisaría; si yo me tranquilisara.)
Trantol, s. m., balancement, agitation.
Amors en ayssi, tot dia,
En aquest trantol me te.
Leys d'amors, fol. 27.
Amour par ainsi, tout le jour, dans ce balancement me tient. (N. E. Raynouard no encontró trontollar)
//
TRONTOLLAR v. (DCVB)
|| 1. intr. Moure's d'un costat a l'altre una cosa poc segura, que no s'aguanta bé; cast. oscilar, traquear, traquetear. I sota els peus trontolla lo món d'on som pubills, Atlàntida iii. La porta de l'escala trontollà una estona, Pons Com an. 17. Alguns borratxons de la vigilia van alçar-se trontollant amb les cames poc segures, Caselles Mult. 138. El sostre trontolla y el mur s'estremeix, Ruyra País pler 63. a) fig. Que vulla exalsar la ley chrestiana | qui va trontollant per desordes grans, Jaume d'Olesa (ap Bover Bibl. ii, 15). El sansimonianisme trontolla d'aquest fet, Oliver Obres, i, 197.
|| 2. intr. Fer soroll com de cosa remoguda violentament; cast. retemblar. L'esquerdat trontollar dels trons, Pous Empordà 35.
|| 3. tr. Atordir amb excés de soroll o de moviment repetit; cast. aturdir, marear. Mentres la terra trontollen | vents y pluja, llamps y trons, Llorente Versos 152. La tartana... a tombollons fa cap al Port, a on baixen los trontollats passatjés, Moreira Folkl. 220.
Var. form.: atrontollar. Aquesta forma l'hem vista usada només per Joaquim Ruyra, amb un significat que sembla esser ‘oprimir’: El cor se li atrontollava i se li omplia d'una angúnia estranya, Ruyra Pinya, ii, 157; Atrontollant-se-li l'alè, va rompre a plorar a mars desfetes, ibid. 229.
Etim.: onomatopeia del soroll de cosa que oscil·la violentament.
Parce qu'il est si hardi, je prie Dieu qu'il ne m'attrape pas.
ANC. FR. Et li rendu l'ont atrapé
Qui l'ont moult durement frapé.
Roman du Renart, t. 1, p. 258.
Euripide fut mangé des chiens, Milon Crotoniate des bestes sauvages, ayant les mains attrapées dans les éclats d'un arbre qu'il s'estoit esforcé de rompre.
Camus de Belley, Diversités, t. 1, fol. 158.
CAT. Atrapar. ESP. Atrampar (Atrapar). IT. Attrapare. (chap. Atrapá, pessigá, enchampá, agarrá, pendre, ficá trampes, cassá en una ratera, o en la lloseta y culla. Yo atrapo, atrapes, atrape, atrapem o atrapam, atrapéu o atrapáu, atrapen; atrapat, atrapats, atrapada, atrapades; atraparé; atraparía; si yo atrapara un onso en un llas.)
CAT. Tombar. ESP. PORT. Tumbar. IT. MOD. Tomare. (chap. Tombá, tombás : yo me tombo, tombes, tombe, tombem o tombam, tombéu o tombáu, tomben; tombat, tombats, tombada, tombades; tombaré; tombaría; si yo tombara.)
2. Tom, s. m., chute, culbute, élan en bas.
Trop gran tom
Pren can davala.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Trop grand élan il prend quand il descend.
La gensers par qu' aya pres un tom
Plus bas de lieys.
A. Daniel: Si m fos Amors.
La plus gentille il paraît qu'elle ait pris un élan plus bas qu'elle.
Loc. Be us menon de tom en tom,
E no sabetz qui ni com.
Cominal: Comtor d'Apchier.
Bien ils vous mènent de chute en chute, et vous ne savez qui ni comment.
L' autr' el tenon per dessenat,
E menon lo de tom en vil.
P. Cardinal: Una cieutat.
Les autres le tiennent pour insensé, et le mènent de chute en humiliation.
CAT. Tomb. ESP. Tumbo. PORT. Tombo. IT. Tomo. (chap. Tom, toms; tomb, tombs.)
3. Tombaire, Tombador, Tunbador, s. m., sauteur, danseur, voltigeur, faiseur de tours.
Tug li trobador
E tug li tunbador.
G. Riquier: Sitot s' es.
Tous les troubadours et lous les sauteurs.
(chap. Tombadó, tombadós, tombadora, tombadores; saltadó, saltadós, saltadora, saltadores; saltarín, saltarins, saltarina, saltarines; qui fa curumbeles, saltos, bots, voltes al aire.)
4. Retombar, v., tomber, s'abattre.
Al gran request que sia fortz cum retomba.
Guillaume de Durfort: Quar say petit.
Au grain il demande qu'il soit fort lorsqu'il tombe.
ESP. PORT. Retumbar. (chap. Retumbá no té lo mateix sentit que re + tombá, sino de ressoná; pera retombá fem aná redolá.)
5. Retomba, Retumba, s. f., siphon, cycloïde.
Ses muiol e ses retomba.
A. Daniel: Lancan son.
Sans moyeux et sans cycloïde.
- Pot, bouteille, ampoule, fiole.
Atressi cum la retumba
Franh leu e fai maynta lesca,
Franh amors.
E. Cairels: Era no vei.
Ainsi comme la fiole se brise facilement et fait maint morceau, (se) brise amour.
Amors d' aital hom non dura,
Ans fraing plus leu d' una retomba.
Roman de Jaufre, fol. 94.
L'amour de pareil homme ne dure pas, mais se brise plus vite qu'une ampoule.
Yrundas... lor coas so a forma de tozozas. Eluc. de las propr., fol. 147.
(chap. Oronetes... les seues coes tenen forma de estisora.)
Hirondelles... leurs queues sont en forme de ciseaux.
6. Tozoirier, s. m., tondeur.
Del dimecres son tozoiriers.
A tozoiriers,.… lo portal.
Cartulaire de Montpellier, fol. 45 et 44.
Du mercredi sont les tondeurs.
Aux tondeurs,... le portail.
7. Tonsurar, v., tonsurer,
Part. pas. Que era... tonsuratz. Cat. dels apost. de Roma, fol. 88.
Qui était... tonsuré.
CAT. ESP. PORT. Tonsurar. IT. Tonsurare. (chap. Tonsurá, tonsurás : tonsuro, tonsures, tonsure, tonsurem o tonsuram, tonsuréu o tonsuráu, tonsuren; tonsurat, tonsurats, tonsurada, tonsurades; tonsuraré; tonsuraría; si yo me tonsurara.)
8. Tonsura, s. f., lat. tonsura, tonsure.
No porton plus de morgues mas tan solamen la tonsura.
Regla de S. Benezeg, fol. 7.
Ne portent plus de moines excepté tant seulement la tonsure.
CAT. ESP. PORT. IT. Tonsura. (chap. Tonsura, tonsures.)
9. Retondre, v., retondre, tondre de nouveau.
Tondre, retondre. Leys d'amors, fol. 98.
Tondre, retondre.
(chap. Retallá, retallás : yo me retallo la barba, retalles, retalle, retallem o retallam, retalléu o retalláu, retallen; retallat, retallats, retallada, retallades; retallaré; retallaría; si yo me retallara les pulseres o patilles.)
Topazi, Thopazi, s. m., lat. topazius, topaze, sorte de pierre précieuse.
Thopazi et mantas autras peyras preciozas.
Topazi... siec la dispozitio de la luna.
Eluc. de las propr., fol. 168 et 190.
Topaze et maintes autres pierres précieuses.
Topase... suit la disposition de la lune.
CAT. Topaci. ESP. Topacio. PORT. IT. Topazio. (chap. Topacio, topacios.)
2. Estopassy, Estopaci, s. m., topaze.
Ganre y a de peiras pressiosas que an ganre de vertutz... so so li nom: Sardi, estopassy, etc. Liv. de Sydrac, fol. 139.
Beaucoup il y a de pierres précieuses qui ont beaucoup de vertus... ce sont les noms: Sarde, topaze, etc.
Estopacis verai per cert
Val mot ad home que sanc pert.
Brev. d'amor, fol. 40.
Topaze vraie pour sûr vaut moult à homme qui perd sang.
Topi, s. m., pot, marmite.
Qu' el topis sia fort cubert.
Ab un pauc d' aiga las cosetz
Totas ensemps en un topi.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Que le pot soit fortement couvert.
Avec un peu d'eau vous les cuisez toutes ensemble dans une marmite.
ESP. (flauta) IT. Tibia. (chap. Flauta, flautes; fabriol, fabriols. Tibia signifique ni freda ni calenta y un os de la cama; vore tibio, tibios, tibia, tibies.)
Part. pas. Dreit en Arles s' en es tirat. Chronique des Albigeois, col. 5.
Droit à Arles il s'en est tiré (allé).
Pueys fo ab rosis vilmen la carn tirada. Roman de Fierabras, v. 5079.
Puis fut avec roussins vilement la chair tirée.
Fig. Vertatz es atras tirada,
E messonja enantida.
G. Riquier: Vertatz.
Vérité est en arrière tirée, et mensonge avancé.
CAT. ESP. PORT. Tirar. IT. Tirare. (chap. Tirá, tirás : yo me tiro a la pistina, te tires, tire, tirem o tiram, tiréu o tiráu, tiren; tirat, tirats, tirada, tirades; tiraré; tiraría; si yo tirara; estirá, estirás; aventá, aviá; gitá en lo sentit de expulsá.)
2. Tira, s. f., bande, tire.
Loc. Quand se vesian... a bela tira mirar. Chronique des Albigeois, col. 28.
Quand ils se voyaient... à belle tire mirer.
ANC. FR. S'en allèrent de belle tire
Au duc qui venoit en aval.
Vigiles de Charles VII, t. II, p. 91.
Lors li commenche en une tire. Fabl. et cont. anc., t. I, p. 219.
CAT. ESP. PORT. Tira. (chap. Tira del sorteo, tires dels quintos; tirita, tirites.)
3. Tirada, s. f., portée, trait, jet.
Tres tiradas y a d' arquer. V. de S. Honorat.
(chap. Tres tirades ña d'arqué o arquero; tirada d'arc o arco.)
Il y a trois portées d'archer.
- Tiret, trait de plume.
Peryodus, es us ponchs ab una tirada, so es ab una vergueta tirada en jos.
Leys d'amors, fol. 144.
Périodus, c'est un point avec un tiret, c'est-à-dire avec une barrette tirée en dessous.
CAT. ESP. PORT. Tirada. IT. Tirata. (chap. Tirada, tirades.)
4. Tiramen, s. m., tirement, tiraillement, effort.
Sos vestirs romp, sos pels estira. Trad. de l'Évangile de Nicodème.
Ses vêtements déchire, ses cheveux arrache.
Res no val qui a rey re 'stira
De sa senhoria francs.
Gavaudan le Vieux: A la pus.
Rien ne vaut qui à roi rien (quelque chose) arrache de sa franche seigneurie.
Part. pas. fig.
Pauc n' i trobaretz paubres ni estiratz
De vestirs.
Izarn: Diguas me tu.
Peu vous y en trouverez de pauvres et d'arrachés (privés) de vêtements.
CAT. ESP. PORT. Estirar. IT. Stirare. (chap. Estirá, estirás : yo me estiro, estires, estire, estirem o estiram, estiréu o estiráu, estiren; estirat, estirats, estirada, estirades; estiraré; estiraría; si yo estirara. No es lo mateix estirá que arrencá.)
11. Retirar, v., retirer, enlever.
Part. pas. Se eran retiradas aqui. Chronique des Albigeois, col. 29.
Elles s'étaient retirées là.
CAT. ESP. PORT. Retirar. IT. Ritirare. (chap. Retirá, retirás : yo me retiro, retires, retire, retirem o retiram, retiréu o retiráu, retiren; retirat, retirats, retirada, retirades; retiraré; retiraría; si yo me retirara o jubilara. A retiro que vol ploure! A retiro, que es mol tart.)
Tiriaca, Tyriaca, Terriada, Triacla, s. f., lat. theriaca, thériaque, antidote, remède.
Voyez Aldrete, p. 363.
S' era entoysseguatz...
No us cuidetz que 'l detz tiriaca.
Rambaud d'Orange: Ar vey bru.
S'il était empoisonné... ne vous imaginez pas qu'il lui donnât thériaque.
Ben cambi' anona per jueill
E terriada per vere.
P. Cardinal: D' un sirventes. Var.
Il change bien blé pour ivraie et thériaque pour venin.
Beure tyriaca ab vi caut, es, en aquest cas, util.
Eluc. de las propr., fol. 97.
Boire thériaque avec vin chaud, c'est, dans ce cas, utile.
Fig. Aysso es serpen ses verin don fon facha la triacla de nostra salut.
V. et Vert., fol. 84.
Ceci est le serpent sans venin dont fut faite la thériaque de notre salut.
CAT. Triaga. ESP. Teriaca, triaca. PORT. Triaga. IT. Teriaca. (chap. Tiriaca o triaca, antídoto contra veneno, remey.)
Titillic, s. m., du lat. titillus, titillation, chatouillement.
Cauterizacio de titillic.
En la partida dedintz del titillic. Trad. d'Albucasis, fol. 6.
Cautérisation de titillation.
En la partie (en) dedans du chatouillement.
2. Titillacio, s. f., lat. titillatio, titillation, chatouillement.
Dolor ab titillacio. Eluc. de las propr., fol. 84.
Douleur avec titillation.
CAT. Titillació. ESP. Titillación (titilación). PORT. Titillação. IT. Titillazione.