A Calaseit ña una partida que se diu La Fontanella, aon va a beure
Carlos Rallo Badet, milló dit, va a abeurás.)
Castellá: Después... deben jurar a él : jurarle : rendir homenaje, sacramento.)
(lo riu que naix a Horna).
champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
Prat, s. m., lat. pratum, pré.
Quan vei florir pratz e boyssos.
E. Cairels: Mout mi platz.
Quand je vois fleurir prés et buissons.
Pel gent estiu ni per las flors del prat.
Le moine de Montaudon: Aras pot.
Par le gentil été et par les fleurs du pré.
ANC. FR. Ung certain prat... ouquel prat ung lors nommé Jehan de Clavaire eust beuté... pasturer.
Lett. de rém., 1442. Carpentier, t. III, col. 388.
CAT. Prat. ESP. PORT. Prado, IT. Prato. (chap. Prat, prats; la vall del prat a Beseit; lo prat está damún de l'assut, aon viu mon cusí Pistoles, José Ramón Urquizú Guimerá, en la seua dona de Tailandia, y en sa mare Pilar Guimerá Ramia.)
2. Pradal, s. m., pré, prairie.
El tornei rengat, espes,
A Saill, fora del pradal,
N' aic lo bon elme que tan val.
G. de Berguedan: Talans m'es.
Au combat aligné, épais, à Sail, hors de la prairie, j'en eus le bon heaume qui tant vaut.
Dos deniers del pradal.
Cartulaire du Bugue, fol. 1.
Deux deniers de la prairie.
ANC. ESP. Pradal.
3. Pradelh, Pradel, s. m. dim., préau, petit pré, pelouse.
M' anava sol per un pradel.
Guillaume d'Autpoul: L'autr'ier.
J'allais seul par un préau.
E 'l doutz pradelh
E 'l vergier on chanton l' auzelh.
P. Vidal: Pois ubert.
Et la délicieuse pelouse et le verger où chantent les oiseaux.
ANC. FR. Le roi descendi, après manger, ou prael, desouz la chapelle.
Joinville, p. 8.
ESP. Pradillo. IT. Pratello. (N. E. Pradell de la Teixeta, Tarragona)
4. Pradet, s. m. dim., petit pré.
En un pradet, culhen flor,
Encontrei pastora ses par.
J. Esteve: L'autr'ier.
En un petit pré, cueillant fleur, je rencontrai bergère sans pareille.
Volc esser venc en un pradet.
R. Vidal de Bezaudun: En aquel temps.
Il voulut être vaincu dans un petit pré.
CAT. Pratet. ESP. Pradito (pradillo, pradecito).
(chap. pradet, pradets.)
5. Prada, s. f., prairie, pré.
Non chan per auzel ni per flor...
Ni per reverdir de la prada.
Rambaud d'Orange: Non chan.
Je ne chante pour oiseau ni pour fleur... ni pour le reverdir de la prairie.
Par la flor en la prada.
Marcabrus: Lanquan.
La fleur paraît dans la prairie.
ANC. FR. Se logèrent tous ensemble au bout de la prée en une ville.
Monstrelet, t. II, fol. II.
6. Pradaria, s. f., prairie.
Vergiers e pradarias.
(chap. Vergés y praderes; vergé tamé se li diu al jardí.)
Brev. d'amor, fol. 46.
Vergers et prairies.
Passan vilas e borcx e boys e pradaria.
Roman de Fierabras, v. 64.
Ils passent villes et bourgs et bois et prairie.
ANC. FR. Les sains enmi la praerie.
Roman del conte de Poitiers, v. 1123.
Forès et praeries tout ce n'i faut noient.
Roman de Berte, p. 14.
CAT. ESP. (pradera) PORT. Praderia. IT. Prateria.
(chap. Pradera, praderes.)
7. Pradela, s. f., prairie.
Els pratz Marimonda, qu'es bela la pradela.
Ar si fay Ferabras armar en la pradela.
Roman de Fierabras, v. 1293 et 132.
Aux prés de Marimonde, qu'est belle la prairie.
Maintenant Fierabras se fait armer dans la prairie.
Pratica, s. f., lat. practica, pratique.
La pratica e uzança.
Doctrine des Vaudois.
La pratique et usage.
CAT. (pràctica) ESP. (práctica) Practica. PORT. IT. Pratica.
(chap. práctica, práctiques.)
2. Practic, adj., lat. practicus, pratique.
Entendement practic... es dit practic, quar praxis vol dire operacio.
Ars mechanica et practica.
(chap. L'art mecánica y práctica; les arts.)
Eluc. de las propr., fol. 22 et 105.
Entendement pratique... est dit pratique, parce que praxis veut dire opération.
Art mécanique et pratique.
ANC. FR. Juger de ce à quoi il est pratic, et dont il fait profession.
Joyeusetez, Facéties, etc., p. 10.
CAT. Practic (pràctic). ESP. Practico (práctico). PORT. IT. Pratico.
(chap. Práctic, practics, práctica, práctiques.)
3. Praticamen, s. m., pratique, ce qui regarde le praticien.
De fesiqua sai ieu aisi sometamens
E de rethorica e dels praticamens.
Pierre de Corbiac: El nom de.
De physique je sais aussi supérieurement et de rhétorique et des pratiques.
4. Praticar, v., pratiquer, exercer.
En las cors ont an a praticar.
Statuts de Provence. BOMY, p. 8.
Dans les cours où ils ont à exercer.
CAT. ESP. Practicar. PORT. Praticar. IT. Praticare.
(chap. practicá : practico, practiques, practique, practiquem o practicam, practiquéu o practicáu, practiquen; practicat, practicats, practicada, practicades; antigamén practicá ere com platicá : parlá, discutí, sobre tot a les corts : “En las cors ont an a praticar.” : A les corts, aon han de platicá, o be exersí - ejersí, practicá.)
Prau, adj., lat. pravus, pervers, méchant.
Las pravas obras.
Trad. de Bède, fol. 60.
Les perverses œuvres.
CAT. Prau. ESP. IT. Pravo. (chap. Pervers, perversos, perversa, perverses; roín, roins, roína, roínes : ruín, ruins, ruína, ruínes; mesquí, mesquins.)
2. Pravitat, Pravetat, s. f., lat. pravitatem, perversité, iniquité, dépravation.
La pravetaz dels mals homes.
Cant el sufre las doras pravitaz dels homes.
Trad. de Bède, fol. 22. et 50.
La perversité des hommes méchants.
Quand il souffre les dures iniquités des hommes.
ANC. FR. Nous appellons les pravitez de l'âme, vices.
Anc. trad. des Paradoxes de Cicéron, fol. 9.
CAT. Pravitat. ESP. Pravedat (pravedad). PORT. Pravidade. IT. Pravità, pravitate, pravitade. (chap. Pravedat, pravedats; perversidat, perversidats; ruindat, ruindats; iniquidat, iniquidats; depravassió, depravassions.)
3. Pravamen, adv., perversement.
Nuils non pot aver misericordia en altrui, que, vivent pravamen, no l' a en se.
Trad. de Bède, fol. 64.
(chap. Dingú pot tindre misericordia de un atre, qui, vivín perversamen (pravamen), no la té pera nell.)
Nul ne peut avoir miséricorde pour autrui, qui, vivant perversement, ne l'a pas en soi.
IT. (ESP.) Pravamente. (chap. Pravamen, perversamen, roínamen, vissiosamen.)
4. Depravar, v., lat. depravare, dépraver, vicier.
Part. pas. La libertat natural dels mals es depravada... per obstinacio.
(chap. La libertat natural dels roíns es depravada... per obstinassió, tossudés.)
Eluc. de las propr., fol. 8.
La liberté naturelle des méchants est viciée... par obstination.
CAT. ESP. PORT. Depravar. IT. Depravare. (chap. Vissiá, depravá : depravo, depraves, deprave, depravem o depravam, depravéu o depraváu, depraven; depravat, depravats, depravada, depravades.)
5. Adepravar, v., gâter, endommager, dépraver.
Part. pas. Los digs consols an... la conoychenssa... de aiguieras adepravadas.
(chap. Los dits consuls tenen... lo coneiximén (coneixensa, saben)... de aigüeres espentolades, en mal estat, que se han de arreglá.)
For de Montcuc. Ord. des R. de Fr., 1463, t. XVI, p. 126.
Lesdits consuls ont... la connaissance... des ruisseaux d'arrosage endommagés.
Prazin, s. f., lat. prasina, prasine, terre verte. (N. E. Ver Prat.)
Prazin es terra o greda vert cum porr, per que es dita prazin, quar prazon en grec vol dire porr. (N. E. Ver Porr, porro, puerro, más arriba.)
Eluc. de las propr., fol. 267.
La prasine est terre ou craie verte comme porreau, c'est pourquoi elle est dite prasine, parce que prazon en grec veut dire porreau.
Prebenda, Prevenda, s. f., lat. praebenda, prébende, bénéfice.
Senhors que an alcunas prebendas a donar, que las donan a personas non dignas.
V. et Vert., fol. 16.
Seigneurs qui ont aucunes prébendes à donner, qui les donnent à personnes non dignes.
Ieu viu de paupra prevenda.
Hugues de Saint-Cyr: Servit.
Je vis de pauvre bénéfice.
CAT. ESP. PORT. IT. Prebenda. (chap. Prebenda, prebendes; benefissi, benefissis; renta, rentes.)
2. Prevendar, (N. E. No se encuentra con b, prebendar?) v., prébender, donner une prébende.
Part. pas. Am degua et am canorgues prevendatz.
(chap. En degá (decano) y en canonges (canónigos) prebendats, benefissiats.)
Cat. dels apost. de Roma, fol. 217.
Avec doyen et avec chanoines prébendés.
ESP. Prebendar.
Le CAT., le PORT, et l'IT. font usage du part. pas. Prebendat, prebendado, prebendato. (chap. canonge prebendat, canonges prebendats; abadesa prebendada, abadeses prebendades; no sé si a les monges o abadeses sels donabe prebendes, pero sí rentes sobre les propiedats del monasteri o convén.)
Precipient, adj., lat. praecipientem, ordonnant, commandant.
Per voluntat de Dieus precipient o eficient.
Auctoritat precipient et imperativa.
Eluc. de las propr., fol. 6 et 9.
Par volonté de Dieu ordonnante ou efficiente.
Autorité ordonnante et impérative.
Porr, Poyre, s. m., lat. porrum, poireau, porreau, sorte de légume.
Herbas agudas cum es porr, ceba.
Eluc. de las propr., fol. 31.
Herbes piquantes comme est porreau, oignon.
- Sorte de verrue.
Per poyre o per carnada.
Trad. d'Albucasis, fol. 30.
Par poireau ou par excroissance de chair.
CAT. Porro. ESP. PORT. Puerro. IT. Porro. (chap. Porro, porros : verdura; tamé són porros los de fumá, que li agraden mol a Manel Riu Fillat.)
2. Porrat, s. m., porreau.
La carga de cebat e de porrat, tres deners.
(chap. La cárrega de sebes y de porros, tres dinés.)
Tit. de 1248. DOAT, t. CXVI, fol. 17.
La charge d'oignons et de porreaux, trois deniers.
3. Perezin, adj., porrosin, qui tient du porreau.
Colra perezina, verda en color, et amara en sabor, et aguda cum la herba don pren son nom, dita porr o marrubium.
Eluc. de las propr., fol. 31.
Bile porrosine, verte en couleur, amère en saveur, et piquante comme l'herbe dont elle prend son nom, dite porreau ou marrube.
Pors, s. m., lat. porus, pore, ouverture imperceptible dans la peau de l'animal par où se fait la transpiration.
Frejor es... dels pors del corrs restrictiva.
Per razo de la apercio... dels pors.
(chap. Per raó de la apertura... dels poros.)
Eluc. de las propr., fol. 25 et 74.
La froidure est... des pores du corps restrictive.
Par raison de l'ouverture... des pores.
CAT. ESP. PORT. IT. Poro. (chap. Poro, poros; poret, porets; NO porret, porrets, de porro, porros.)
2. Poros, adj., lat. porosus, poreux.
Fust es poros, et recuelh dins sa porozitat ayre qui 'l soste sobre l' ayga.
(chap. La fusta es porosa, y ressibix adins de la seua porosidat l'aire que la sosté sobre (damún de) l'aigua (: la fa flotá))
Ha semblansa d' esponja, es poroza e cavernosa (plena de forats).
(chap. S'assemelle (s'apareix) a la esponja, es porosa y cavernosa.)
Eluc. de las propr., fol. 197 et 135.
Bois est poreux, et reçoit dans sa porosité l'air qui le soutient sur l'eau.
A ressemblance d'éponge, elle est poreuse et creuse.
CAT. Poros. ESP. PORT. IT. Poroso. (chap. Porós, porosos, porosa, poroses.)
3. Porozitat, s. f., lat. porositatem, porosité.
La porozitat de la pel.
(chap. La porosidat de la pell.)
Per razo de la granda porozitat.
(chap. Per raó de la gran porosidat.)
Eluc. de las propr., fol. 65 et 25.
La porosité de la peau.
Par raison de la grande porosité.
CAT. Porositat. ESP. Porosidad. PORT. Porosidade. IT. Porosità, porositate, porositade. (chap. Porosidat, porosidats.)
Port, s. m., lat. portus, port.
Las naus yssiron del port.
(chap. Les naves (los barcos) van eixí (issí, ixí, eissí) del port.)
Roman de la Prise de Jérusalem, fol. 21.
Les navires sortirent du port.
Que nos trameta a port, e nos e nostra nau.
V. de S. Honorat.
Qu'il nous transmette à port, et nous et notre navire.
Fig. Chansos, al port d' alegratge
On pretz e valor s' aten,
Al rey que sap et enten
M' iras en Arago dire.
Pierre Raimond de Toulouse: Atressi cum.
Chanson, au port d'allégresse où mérite et valeur aspire, au roi qui sait et entend tu m'iras en Aragon dire.
Loc. Coma aquells que son tempestat el mar deziron venir a bon port.
V. et Vert., fol. 33.
Comme ceux qui sont agités par la tempête en mer désirent venir à bon port.
Fig. Quar si ns vols a bon port traire.
Pierre de Corbiac: Domna dels.
Car si tu nous veux conduire à bon port.
Peritz soi si non venc al port.
Arnaud de Marueil: Dona genser.
Je suis mort si je ne viens au port.
Abans que trigue gaire
Venretz a mal port.
G. Figueiras: Sirventes vuelh.
Avant qu'il tarde guères vous viendrez à mauvais port.
Per que fay mestiers que endresse sa vela a port de salut... ab ven ferven d'amor. V. et Vert., fol. 72.
C'est pourquoi il est besoin qu'il dirige sa voile vers port de salut...
avec vent fervent d'amour.
Prov. Prop del port periss soven la nau que es passada segura per auta mar. V. et Vert., fol. 72.
Près du port périt souvent le navire qui a passé sûr à travers la haute mer.
CAT. Port. ESP. Puerte (Puerto). PORT. IT. Porto. (chap. Port, ports; portet, portets; vore portell, portells, Portellada.)
Polus, s. m., lat. polus, pôle.
Polus anthartic o meridional.
Eluc. de las propr., fol. 119.
Pôle antarctique ou méridional.
CAT. ESP. PORT. IT. Polo.
9. Interpolat, adj., lat. interpolatus, intermittent.
Si es interpolada, so es a dire que adhoras cesse et puiss retorne; mais si es ses interpolacio.
Febre dita interpolada.
Eluc. de las propr., fol. 79 et 89.
Si elle est intermittente, c'est-à-dire que parfois elle cesse et puis revienne; mais si elle est sans intermittence.
Fièvre dite intermittente.
3. Interpolacio, s. f., lat. interpolatio, intermittence.
Si es interpolada, so es a dire que adhoras cesse et puiss retorne; mais si es ses interpolacio.
Aytals febres han veraya interpolacio en las interpoladas.
Eluc. de las propr., fol. 79 et 89.
Si elle est intermittente, c'est-à-dire que parfois elle cesse et puis revienne; mais si elle est sans intermittence.
Pareilles fièvres ont vraie intermittence dans les intermittentes.
Pom, s. m., lat. pomum, pomme.
Anc pus Adams manget del pom.
Rambaud de Vaqueiras: Er quan.
Oncques depuis qu'Adam mangea de la pomme.
Apren del pom
Per que ni com
Na Discordia lo fes legir.
Giraud de Calanson: Fadet joglar.
Apprends de la pomme pourquoi et comment dame Discorde la fit choisir.
- Pommeau.
No s' ac de sa espaza mas quant la pom.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 74.
Il n'eut de son épée excepté que le pommeau.
CAT. Pom. ESP. PORT. IT. Pomo. (chap. Pom, poms; de la espasa, de una porta pera picá.)
2. Poma, s. f., pomme.
Manget la poma que Dieus lh' avia devedada.
La poma qu'es bela e flairans.
Liv. de Sydrac, fol. 12 et 86.
Mangea la pomme que Dieu lui avait défendue.
La pomme qui est belle et sentant bon.
Nég. expl. D' als jauzir,
No m val joys una poma.
A. Daniel: L' aur' amara.
De jouir d'autres, la joie ne me vaut une pomme.
CAT. ESP. (manzana) IT. Poma. (Chap. Poma, pomes; pomera, pomeres : abre que les fa.)
3. Pometa, s. f. dim., petite pomme.
Dona grossa que troba mays sabor en una pometa agra que en pan de fromen.
V. et Vert., fol. 31.
Dame grosse qui trouve plus de saveur en une petite pomme aigre qu'en pain de froment.
(Chap. Pometa, pometes; pomereta, pomeretes: abre)
4. Pomer, Pomier, s. m., lat. pomarium, pommier.
Del pomier vezem lo pom eyssir.
(chap. De la pomera veém la poma eixí.)
Serveri de Girone: Del mon.
Du pommier nous voyons la pomme sortir.
Dorm lay desot aquel pomier.
Roman de Blandin de Cornouailles, etc.
Dort là dessous ce pommier.
(chap. Dorm allá deball de la pomera.)
Co esta lo pomer que es em boula tot dreg.
Tit. de 1230. Arch. du Roy., J. 307.
Comme est le pommier qui est en boule tout droit.
CAT. Pomer. IT. Pomiero, pomiere. (ESP. manzano)
5. Pomel, s. m., pomme, boule.
Paucx pomels,
Ab dos cotels,
Sapchas gitar e retenir.
Giraud de Calanson: Fadet joglar.
Petites pommes, avec deux couteaux, sache jeter et retenir.
Hirisso... si tot si recuelh en un pomel, n' i ve hom mas espinas.
Eluc. de las propr., fol. 252.
Le hérisson... si tout il se rassemble en une boule, on n'y voit qu'épines.
(cha. L' arissó, si tot ell se fa una bola (poma), no se veuen mes que “espines”, punches.)
- Pommeau.
Dessus, un pomel
D'un carboncle novel.
P. Cardinal: Sel que fes.
Dessus, un pommeau d'une escarboucle neuve.
ANC. FR. Et prend l'espée par le pommel et la tyre à soy.
Roman de Giron le Courtois, fol. 49.
Son espée qui avoit le pomel d'or.
Galien Rethoré, fol. 92.
ANC. CAT. Pomell. IT. Pomello.
6. Pomat, s. m., pommé, cidre.
Det lor cena
De pomat que el ac fah, e pan d'avena.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 84.
Leur donna souper de pommé qu'il eut fait, et pain d'avoine.
IT. Pomato.
7. Pomada, s. f., pommé, cidre.
En pomas habundoza de las quals fan pomada.
Eluc. de las propr., fol. 165.
Abondante en pommes desquelles ils font pommé.
CAT. ESP. PORT. Pomada. IT. Pomata.
(N. E. a Mallorca encara se li diu pomada a una beguda: ginebra en llimó.)
Pomat, adj., pommelé.
Del saur pomat.
Rambaud de Vaqueiras: El so que.
Du gris pommelé.
2. Pomelat, adj., pommelé.
El mes son pe a terra del destrier pomelat.
Ar en dreyt montaray sul destrier pomelat.
Roman de Fierabras, v. 1404 et 913.
Il mit son pied à terre du destrier pommelé.
Maintenant justement je monterai sur le destrier pommelé.
ANC. FR. E desoz vos cil destriers pumeleiz.
Roman de Gerard de Vienne, v. 1814.
IT. Pomellato. (chap. Tacat, placat, que té taques, plaques, corros de un atre coló, per ejemple un caball corredó: destrier de aquí damún.)
Poizo, Poyzon, s. m., lat. potionem, potion, breuvage.
(N. E. Acordaros de la potion magique, la poción mágica de Panorámix, el druida, brebaje que bebía Astérix y todo el pueblo bretón para luchar contra los locos romanos; excepto Obélix, que se cayó en la marmita de pequeño y no le daban, pese a insistir. Carlos Rallo Badet se cayó en la marmita de la gilipollez en Calaceite.)
Pueis gitara
La poizo e la malautia.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Puis il jettera la potion et la maladie.
A fag far poyzons, un dia,
D' alcunas herbas que sabia.
(chap. Ha fet (va fé) fé possions, un día, d' algunes herbes que sabíe, coneixíe.)
V. de S. Honorat.
A fait faire breuvages, un jour, d'aucunes herbes qu'il connaissait.
ANC. FR. Que je vos ai la poison quise
Qui bone est contre vostre mal.
Vez la poison ci en present,
Je l' aportai por vos garir.
Roman du Renart, t. II, p. 358 et 359.
ESP. Poción. IT. Pozione. (chap. Possió, possions, per ejemple la possió mágica de Panorámix.)
2. Poizonar, v., donner des potions, abreuver, médicamenter, empoisonner, enivrer.
Mas el es soen en paor et en doptansa de poizonar o de beure la mort.
Liv. de Sydrac, fol. 107.
Mais il est souvent en crainte ou en incertitude de s'empoisonner ou de boire la mort.
Fig. Ab sos belhs huoills amoros
De qe m poizona e m faitura
Silh que m' a joya renduda.
B. de Ventadour: Aitantas bonas.
Avec ses beaux yeux amoureux dont m'empoisonne et m'enchante celle qui m'a rendu la joie.
Part. pas. Can l' auretz aisi poizonat.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Quand vous l'aurez ainsi médicamenté.
PORT. Peçonhentar. (chap. Medicá, medicás, medicamentá, medicamentás; tamé envenená, envenenás.)
3. Empoizonar, Enpoyzonar, v., empoisonner.
Qui tol ni trais ni men
Ni aucis ni empoizona.
P. Cardinal: L'arcivesque.
Qui prend et arrache et ment et tue et empoisonne.
Part. pas. Ni ja de lunh (: nulh) veri non er enpoyzonat.
Roman de Fierabras, v. 2031.
Ni jamais d'aucun venin ne sera empoisonné.
PORT. Empeçonhentar. (chap. envenená, envenenás)
Pol, s. m., lat. pullus, poulet, coq.
La natura del pol es que canta lo vespre... e 'l mati.
Naturas d'alcus auzels.
La nature du coq est qu'il chante le soir... et le matin.
Anet al moli, e pres X pols que y avia bos e grosses amb una galina.
(chap. Va aná al molí, y va pendre deu pollastres que ñabíen bons y grossos en una gallina. Pol tamé pot sé lo gall.)
Philomena.
Il alla au moulin, et prit dix poulets qu'il y avait de bons et gros avec une poule.
Il se disait en parlant des petits des oiseaux.
Ufriron doas tordolas
Per ell e dos polz de colombas.
Trad. d'un Évangile apocryphe.
Ils offrirent deux tourterelles pour lui et deux petits de colombes.
Totz aucels naturalmen
Noiris sos pols.
Brev. d'amor, fol. 51.
Tout oiseau naturellement nourrit ses petits.
CAT. Poll. ESP. IT. Pollo. (chap. Pollastre, pollastres; poll, polls són los piojos; polla, polles : lloca, lloques, gallines ponedores que s' alloquen, cloca, cloques; cría, críes de muixons : pollet, pollets, polleta, polletes, sobre tot los de la gallina, pollastret, pollastrets, pollastreta, pollastretes; no confundí en la polleta o polla estreta de Mario Sasot,
lo capsot franchiste de Saidí.)
2. Pola, s. f., poule.
No chant' auzels ni pola.
A. Daniel: En breu.
Ne chante oiseau ni poule.
Las polas fan atretal.
Deudes de Prades: Auz. cass.
Les poules font pareillement.
ANC. FR. Je n' ai chapon, oison ne pole.
Roman du Renart, t. II, p. 259.
CAT. ESP. Polla. (chap. Polla, polles; lloca, lloques; cloca, cloques. Vore lo nial. La polla del home, lo pene, se diu aixina perque está damún dels ous, pareix que los covo.)
3. Polhe, Polet, Pollet, s. m., poulet.
Mais volria una calha
Estreg tener en mon se
No faria un polhe
Qu' estes en autrui sarralha.
Cercamons: Car vei.
Davantage je voudrais une caille étroitement tenir dans mon sein que je ne ferais un poulet qui fût en la clôture d'autrui.
Il se disait en parlant des petits des oiseaux.
Pelican es un auzels que ama mot sos poletz. Naturas d'alcus auzels.
Le pélican est un oiseau qui aime moult ses petits.
Una colomba noiris los polletz de l' autra. V. et Vert., fol. 73.
Une colombe nourrit les petits de l'autre.
CAT. Pollet. ESP. Pollito. (chap. Pollet, pollets, polleta, polletes.)
4. Pollat, s. m., poulet.
L' emportet plus leu assatz
Que no fai l' aygla un pollatz.
Trad. de l'Évangile de Nicodème. 
L'emporta plus légèrement beaucoup que ne fait l'aigle un poulet.
CAT. Pollastre. IT. Pollastro. (chap. Pollastre, pollastres; pollastret, pollastrets.)
5. Polier, s. m., poulailler, marchand de volaille.
Que cascun polier, que d'ayssi enans tenra o menara bestia, fazen lo mestier de polaria. Cartulaire de Montpellier, fol. 186.
Que chaque poulailler, qui dorénavant tiendra, ou mènera bête, faisant le métier de poulaillerie.
ESP. Pollero. (chap. Pollé, pollés : los que se encarregaben del menesté u ofissi de pollería, mercadé de pollastres y volatils o avería.)
6. Polieyra, s. f., poulaillère, marchande de volaille.
Que cascun polier e cascuna polieyra. Cartulaire de Montpellier, fol. 186.
Que chaque poulailler et chaque poulaillère.
(chap. pollera, polleres : mercaderes, venedores de avería, volatils, pollastres y demés muixons pera minjá.)
7. Polaria, s. f., poulaillerie, commerce de volaille.
Cascun home e cascuna femena, que uze del mestier de polaria, portan gals o galinas, o pols o polas. Cartulaire de Montpellier, fol. 186.
![]() |
Chaque homme et chaque femme, qu'il use du métier de poulaillerie, portant coqs ou gelines, ou poulets ou poules.
ESP. Pollería. (chap. Pollería, comers de pollastres, volatils, avería, muixons pera minjá.)
8. Pouzi, Polzi, s. m., poussin, poulet.
Prendetz la carn d'un auco tenre
O de vacca o de pouzi.
(chap. Prenéu la carn d' una oca tendra o de vaca o de pollastret, pollet; tamé pot sé lo pollet del colom, un colomet o pichó. Yo ne vach minjá bastans de chiquet y de sagal.)
Deudes de Prades, Auz. cass.
Prenez la chair d'un oison tendre ou de vache ou de poulet.
Si las peiras eran pa...
E li pueg bacon e pouzi.
(chap. Si les pedres foren pa... y los puchs (collets) cuixots y pichons. Siríe tanta la gloria que 'n parlaríe la historia...)
P. Cardinal: Tan son.
Si les pierres étaient pain... et les coteaux jambons et poulets.
Il se disait en parlant des petits des oiseaux.
Pan' al auzel son pouzi.
Marcabrus: Soudadier per.
Vole à l'oiseau son petit.
ANC. FR. Les poules... avec quelle diligence et sollicitude traitent-elles leurs poulcins étendant leurs aeles.
Amyot, trad. de Plutarque. Morales, t. II, p. 129.
IT. Pulcino.
9. Polin, Poli, s. m., poulain.
Aras naiso dui poli
Bel e borden, ab saura cri.
Marcabrus: Dirai vos.
Maintenant naissent deux poulains beaux et bondissants, avec blonde crinière.
Ieu doney a son senhor polin paissen.
Le Comte de Poitiers: Companho.
Je donnai à son seigneur poulain paissant.
CAT. Pollí. ESP. Pollino. PORT. Poldro. IT. Poledro, puledro.
(chap. Pollino, pollinos, cría del burro, ruc, ase, acémila, burret, ruquet, aset, com lo fill que tingue Carlos Rallo Badet.)
Polce, Pouse, Polzer, Pauzer, Poze, Pous, Poutz, s. m., lat. pollicem, pouce.
Fa m batre 'ls polces
Cum li martel can fero sus l' enclutge.
Leys d'amors, fol. 20.
Me fait battre les pouces comme les marteaux quand ils frappent sur l'enclume.
Vi 1 polzer de trop gran blancor.
Tres gotas de sanc ichiro tantost del poze.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 80.
Vit un pouce de fort grande blancheur.
Trois gouttes de sang sortirent aussitôt du pouce.
Metre pogratz per la nar
Amdos los pouses, ses mal far.
Roman de Jaufre, fol. 12.
Mettre vous pourriez dans la narine les deux pouces, sans mal faire.
Segon la longitut del dit pous. Trad. d'Albucasis, fol. 3.
Selon la longueur dudit pouce.
Premier apelam... poutz. Eluc. de las propr., fol. 49.
Le premier nous appelons... pouce.
Pouzer a nom l' arteill premers.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Pouce a nom l'orteil premier.
- Ergot.
Pouze, talo et arteill gros.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Ergot, talon et gros orteil.
CAT. Polse. IT. Pollice. (chap. Pols, polsos; pulsera, pulseres (tamé patilla, patilles); lo dit gros se diu pulgar (pun 2 y 3) perque té pols, se note la intermitensia de la sang o sanc; un púlsar es paregut.)
2. Polga, s. f., pouce.
Premier apelam polga. Eluc. de las propr., fol. 49.
Le premier nous appelons pouce.
3. Polguar, s. m., pouce.
Tota la ley qu'el plus de las gens au
Escriuri' eu en un petit de pelh,
En la meitat del polguar de mon guan.
P. Cardinal: Tos temps.
Toute la loi que le plus des gens ont, j' écrirais sur un peu de peau, sur la moitié du pouce de mon gant.
ESP. Pulgar. PORT. Polgar, polegar.