champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
jueves, 22 de enero de 2026
Pulsar - Compulcion
miércoles, 21 de enero de 2026
Pudit - Pulegi
Pudit, s. m., pudit, sorte d'arbuste.
La grana
D' un arbre que a nom
puditz.
Deudes
de Prades, Auz. cass.
La graine d'un arbre qui a nom pudit.
ANC.
CAT. Pudich.
Pueg, Poig, Puoi, s. m., lat. podium, puy, montagne, mont, coteau, sommet, hauteur.
La
remazuda
Del pueg que brugi VII ans,
D' on issic mas la
sorritz.
Guillaume de Saint-Didier: Malvaiza m' es.
Le résultat
de la montagne qui mugit sept ans, d'où il ne sortit que la souris.
(“Parturient montes, nascetur ridiculus mus”, Horacio.)
Abans
que il blanc puoi sion vert.
(chap. Abans (antes) de que los
blancs puchs siguen (estiguen) verts.)
P. d'Auvergne: Abans.
Avant
que les blancs coteaux soient verts.
Fig. El pueg de
perfectio.
(chap. Lo chapurriau ya está arribán al puch de la
perfecsió.)
V.
et Vert., fol. 63.
Au sommet de perfection.
Loc.
fig. Ieu tenc lo pueg e lays la plana.
Perdigon: Aissi cum.
Je
tiens le coteau et laisse la plaine.
Per plan e per poig e per
ser.
T. de Folquet et de Porcier: Porcier.
Par plaine et par
mont et par colline.
ANC. FR. Passe les vaus et les puis et les
monts.
Roman de Garin le Loherain, t. 1, p. 24.
Rollans
regarde ens puit et ens valées.
Roman de Roncevaux. Ducange, t.
V, col. 595.
Le pui descend tout embronchiez.
Le pui devale
contreval.
Roman de Florimond. Ducange, t. V, col. 595.
CAT.
Putx (Valencià: puig, les normes de El Puig) IT. Poggio.
(ESP. Aragonés:
pueyo, pueyos; podium, podiums.)
(chap. Puch, puchs. Marca famosa de motos, y famós tamé lo puch de Valderrobres, aon Puyo entrene.) (Puigdemont)
2. Puiol, s. m., hauteur, élévation.
Les puiols del mont Liba.
Eluc.
de las propr., fol. 159.
Les hauteurs du mont Liban.
(N. E.
Pujol, Podiolo, apellido famoso en Cataluña por el enano mafioso y racista que fue molt honorable president de la Generalitat. Los
Pujols.)
3. Puiansa, s. f., ascendance.
Puians, puiansa.
Leys
d'amors, fol. 70.
Montant, ascendance.
(ESP. Pujanza; ascenso)
4. Puiamen, Poiament, s. m., ascendance, hauteur.
En los autres elevatios et puiamens.
Leys
d'amors, fol. 9.
Dans les autres élévations et hauteurs.
Fig.
Malautia... es el siu gran poiament.
Eluc. de las propr., fol.
74.
La maladie... est à la sienne grande hauteur.
(chap.
Pujamén, pujamens : pujada, pujades : aumén, aumens)
5. Pueiar, Poiar, Puiar, v., monter, élever.
Sus
li puoia sobr' el dos.
Guillaume de Berguedan: Un sirventes.
Sus
il lui monte sur le dos.
K. dix a Thomas: Pugatz sobre I cavalh.
Philomena.
(chap. Carlos li va di a Tomás: puja (pugéu) damún
de un caball : monta, montéu en sentit mes respetuós, de
vosté.)
Charles dit à Thomas: Montez sur un cheval.
Fig.
Quan cug poiar, l' ome ave a deissendre.
Pons de la Garde: Sitot
non.
Quand il croit monter, l'homme vient à descendre.
Quar
fon pros e francx e debonaire,
Puget son pretz tan quan poiar
podia.
Perdigon: Aissi cum.
Parce qu'il fut preux et franc et
débonnaire, son mérite monta autant que monter il pouvait.
Loc.
Poiar en dignitat.
V.
et Vert., fol. 8.
Monter en dignité.
Substantiv. Tals es en gran poiar
Cui
la roda, en breu virar,
Fai son poiar e descendre.
Giraud
de Borneil: Honratz es.
Tel est en grand élever à qui la roue,
en rapide tourner, fait son élever en descendre.
Part. prés.
Puians, puiansa.
Leys
d'amors, fol. 70.
Montant, ascendance.
Part. pas. fig. Son
poiat en qualque dignitat.
V. et Vert., fol. 10.
Sont élevés
en quelque dignité.
L'
emperairitz cui jovens
A pueiat els aussors gratz.
Folquet
de Marseille: Us volers.
L'impératrice en qui mérite a monté
aux plus hauts degrés.
ANC. FR. Contre mont puie le degré.
Fables
et cont. anc., t. III, p. 343.
Amont l'arbre prent à puier.
Roman
du Renart, t. III, p. 187.
E si fet bon puier sur mer.
Nouv.
rec. de fables et cont. anc., t. 1, p. 376.
Por li è por son los
amont Saine puièrent.
Roman de Rou, v. 4915.
CAT. ANC. ESP.
Pujar. PORT. Pojar. IT. Poggiare. (chap. Pujá: pujo, puges, puge,
pugem o pujam, pugéu o pujáu, pugen; pujat, pujats, pujada,
pujades; yo pujaría; yo pujaré; si yo pujara al puch. A Vallchunquera, La Fresneda: puchá.
ESP. Subir,
pujar en una puja.)
6. Empuiar, v., monter, s'élever.
Quan enpugiei sus el bar merlat.
G.
Rainols: Auzir cugei.
Quand je montai sus en le rempart fortifié.
7.
Sobrepoiar, Sobrepuiar, v., surmonter, dominer, surélever.
Tant
sobrepoia 'l dans
Que mos cors non pot pensar.
Folquet
de Marseille: Si cum.
Tant le dommage domine que mon coeur ne
peut penser.
Es
fols qui be no 'l merma,
Quan lo vetz sobrepuiar.
Bertrand
de Born: Mout mi plai.
Est fou qui bien ne l'abaisse, quand il le
voit surmonter.
Part.
pas. Tant es sobrepoiatz
Vostre pretz.
Pons
de Capdueil: Ja non.
Tant est surélevé votre mérite.
CAT.
ESP. Sobrepujar. PORT. Sobrepujar, sobrepojar.
(chap. Sobrepujá,
dominá, destacá, sobreixí, pujá mol amún, o massa.)
Puericia,
Pueritia, Puerissia, s. f., lat. pueritia, âge puéril, puérilité,
bas âge.
Infancia, puericia.
Cartulaire
de Montpellier, fol. 174.
Enfance, âge puéril.
Si la
gelbozitat accideys de puerissia.
Trad. d'Albucasis, fol. 68.
Si
la gibbosité vient de bas âge.
Lo rey Loys en sa pueritia.
Cat.
dels apost. de Roma, fol. 181.
Le roi Louis en son bas âge.
CAT. ESP. PORT. Puericia. IT. Puerizia. (chap. Puerissia, edat pueril, cuan se es chiquet, sagalet, chiquets, sagalets, chiqueta, sagaleta, chiquetes, sagaletes; cuan se dixe la mamella, lo mamá. Los de la Ascuma encara no han dixat la mamella, encara mamen, los mol mamons y mamones.)
2.
Pueril, adj., lat. puerilis, puéril.
Puericia, o etat pueril...
en la qual intra quascu... quan laissa la popa.
Eluc.
de las propr., fol. 69.
Puérilité, ou âge puéril... dans
lequel entre chacun... quand il laisse la mamelle.
- Par extens. Ce qui est de peu d'importance.
Pecatz et faytz puerils.
Eluc.
de las propr., fol. 66.
Péchés et faits puérils.
CAT. ESP.
PORT. Pueril. IT. Puerile. (chap. pueril, puerils.)
Pulegi,
s. m., lat. pulegium, pouliot, sorte de plante.
Pulegi, es herba mot aromatica.
(chap. Lo puliol es una herba mol aromática.)
Eluc.
de las propr., fol. 219.
Pouliot, c'est herbe moult aromatique.
IT. Puleggio. (chap. Puliol, a Beseit se fa bastán té
de puliol. ESP. Poleo - menta.)
lunes, 29 de diciembre de 2025
Los Reis Magos son de verdat. (Luis Arrufat)
Los Reis Magos son de verdat. (Luis Arrufat Jarque)
Un cuentet pa pares, per si un día lo hu tenen que contá als seus fills.
Asó es un treball que corre per Internet, no hu sé de quí es, pero lo sé de fá mols añs y penso que pot achudá a més de un pare a eisí de un apuro.
(Yo sol lo traduisco y lo adapto a la nostra tiarra).
“Miquial sol se habíe sentat a la cadira, al arrivá a casa del campo, preparat, com tots los díes, a disfrutá escoltán lo que la seua filla, la Pili, li contáe de lo que habíe fet a la escola, cuan ella, a baiset, com si eise día tinguere po de algo, o un poc de vergoña, li diu:
- ¿Pare?
- Sí, filla, contam.
- Vull que me digo la verdat. (digue)
- Claro, filla, sempre te la dic. - Va contestá lo pare un poc asustat. -
- Es que… - Va escomensá la Pili, com si no se atrevire a seguí. -
- Disme, filla, disme.
La chica ya se atrevís….
- Pare ¿Los reis Magos, son de verdat?
Miquial se quede chelat, mut, mire a la seua dona, volén sabé de aón veníe aquella pregunta, pero tamé ella tenía la cara de no sabé res y li miráe asustá.
La chiqueta va seguí, com si se donare conta de la preocupasió de sons pares….
- Es que, a la escola, les chiques grans diuen que los Reis no son de verdat, que los Reis son los pares
¿Es verdat?
A Miquial, eisa atra pregunta de la seua filla, li fá chirá la vista cap an ella y tragán la saliva, mentres busque una resposta, li diu:
- ¿Y tú que penses, filla?
- No hu sé, pare: uns ratos penso que sí, uns atres que no. Per un costat crec que sí que existisen, perque vustés no me engañaríen; pero, com les chiques grans, que saben mol, diuen aisó…?
Miquial, com si lo hagueren pillat, desidís tirá per abán…
- Mira, Pili, es verdat que son los pares los que fiquen los regalos, pero…La chiqueta no li dise seguí, mich plorosa, li diu:
- Entonses es verdat!, me hau engañat!
Lo pare, en la gola tamé mich ocupada, pillánli la cara en les mans a la seua filla, seguís:
- No, mira, mai te ham engañat perque los Reis Magos son de verdat.
La chiqueta desorientada li conteste:
- Entonses no hu enteng, pare.
Lo pare pareis que se animo, li acabe de vindre al cap una historieta que pot sé la contestasió que ell vol doná y que la seua filla espere resibí, a ver sils contente als dos.
- Sentat, menuda, - li diu, al tems que li enseñe la cadira que está a la seua boreta - y escolta esta historia que te vach a contá. Ha arrivat lo tems en que ya la pots entendre.
Pili se sente entre sons pares, en moltes ganes de sentí cuansevol cosa que li aclarisque la seua duda y son pare se prepare pa contá lo que li ha vingut al cap, com la verdadera historia de los Reys Magos. O un cuento com los que li sol contá a la seua filla y que li fán dormís tranquila y no tindre sons roins.
Cuan lo niño Jesús va naise, tres Reis Magos que veníen de Oriente seguín a un gran estrial, van arrivá al Portal pa resali. Li portáen regalos pa donáli a entendre que li teníen cariño y respiate. Y Jesús se va posá tan contén y tan felis, que lo més vell del Reis, al que li díen Melchor, va dí:
- ¡Es una gran alifara veure tan contén al chiquet! Deuríem portá regalos a tots los chiquets y chiquetes del mon y aisí que tots se posaren conténs.
- ¡Oh, sí!, - va cridá Gaspar, un atre Rei Mago - Es una bona idea, pero mol difísil de fela. No podríem portá, al mateis tems, regalos a tots los millóns de chiquets que ñá al mon.
Baltasar, lo tersé Rei que estáe escoltán als dos amics seus, animat per la idea, va dí:
- Es verdat, seríe fenomenal, pero Gaspar te raó y encara que som Magos, ya som mol vells y seríe casi imposible aná per tot lo mon, donán regalos a tots lo menuts. Pero seríe tan majo...
Los tres Reis se posen mol tristos al pensá que, encara que es una bona idea, no se pot fé. Y lo niño Jesús que desde lo seu breset pobre, pareisíe escoltals, se va enriure y entonses al Portal se va sentí la veu de Deu nostre Siñó que los va dí als Reis Magos:
- Sou mol bons y tos dono les grasies per los regalos que li hau portat al meu fill. Per aisó tos vach a achudá a fé lo vostre desich.
A ver: ¿Qué tos fá falta pa podé repartí, al mateis tems, regalos a tots los chiquets del mon?
- ¡Oh, Siñó! – van dí los tres Reis Magos, achiñollánse - Nesesitaríem millóns y millóns de pajes, casi un pa cada chiquet o chiqueta, que pugueren arrivá al mateis tems a cada casa en los nostres regalos.
Pero no podém tindre tans pajes, no ne ñán táns.
- No tos preocupeu per aisó – va dí Deu - yo tos donaré no un, sino dos pajes pa cada chiquet que ñá al mon.
- Si fá eise milagre, ¡Seríe fantástic! Pero ¿Cóm hu fará? – van dí al mateis tems los tres Reis, en una cara de sorpresa y alifara.
- A ver, dieume ¿no es verdat que los pajes que voldrieu tindre, deuríen de voldre mol als chiquets?
- Home, cla, aisó es fundamental – van di a coro los tres Reis -.
- Y ¿No es verdat que eisos pajes deuríen coneise mol be los deseos dels menuts y lo que los convé a cada u?
- Sí. Sí. Aisó es lo que li demanaríem a cada paje.
- Pos dieume, Reis amics meus, ¿Ñá algú que vullgue més als chiquets y quels conesque milló que los seus pares?
Los tres Reis se van mirá entre ells, donánse conta de la raó que teníe Deu, entenén al mateis tems que aisó seríe la milló solusió de tot.
Deu va seguí:
- Pos com tos ha paregut be y pa que en lo vostre nom tots los chiquets del mon resibisquen regalos, YO ordeno que als Nadals, selebrán estos moméns, tots los pares se tornon pajes vostres y que en lo vostre nom, la nit de Reis, los porton als chiquets regalos. Que cuan los chiquets se fasquen grans, los pares los conton esta historia y desde entonses tamé ells, al arrivá este día los farán regalos a sons pares.
Cuan Miquial acabe de contá esta historia, la menuda se eiseque y los done un beset, al mateis tems que los diu:
- Ara sí que hu enteng tot y estic mol contenta de sabre que me voleu mol y no me hau engañat.
Corrén sen va al seu cuarto y sopesán la hucha, enriense y contenta, mirán la foto de sons pares de damún de la mesilla, pense que este añ tamé ella será paje del reis Magos de verdat."
FIN.
viernes, 19 de diciembre de 2025
Dichosa repoblasió (agüelo Sebeta, Luis Arrufat Jarque)
(N. E. Sol edito lo que vech que es una errata, dixo les paraules que Luis escriu desde fa tems a la seua manera.)
– Ya val, cansat, ¿No veus que los quinse añs ya se han fet dosens?
U saben tot. Sempre les mateises escuses: los notaris, la repoblasió.
Y no tenen que demostrá res. O, com a mol, mos trauen a rellui que aisó u diuen los enterats y natres seguim callán.
La lengua en la franja es la misma. Antiguamente se extendía más al interior. En fin el divide y vencerás parece infalible.”
Y tamé disae que los moros que se volíen quedá tingueren la seua part, entre ells los meus abanpasats y aquí estem.
Lo Bofarull, no sol va fe aisó, mentres estáe encarregat del Archivo, va desapareise lo testamén del Rey, aón, según conten, se esclarien unes atres coses. Pensareu que a este home desleal lo van castigá, no siñó, no, pa Cataluña y los amics del catalá, va sé tot un modelo y, pa que no se olvido, sol entrá al Archivo, allí está la seua figura donante la benvinguda.
Mireu si, desde fa tems, arriben mils y mils de africáns a España, no hay vist que diguen que mos volen posá la seua llengua, encara que, pasán lo tems algúns dels seus apellits se mesclarán en los nostres.
¿Qué voleu que enseñon ara? Lo que han deprés. Y ¿Qué voleu que estudion y que defenguen a cualquier puesto o llibre? Lo Catalá. Pan ells tot es catalá.
Yo, podré está equivocat, pero u ting mol cla.
domingo, 30 de noviembre de 2025
Pres - Archipreire, Archipreyre, Arquipreire
A Calaseit ña una partida que se diu La Fontanella, aon va a beure
Carlos Rallo Badet, milló dit, va a abeurás.)
Castellá: Después... deben jurar a él : jurarle : rendir homenaje, sacramento.)
(lo riu que naix a Horna).










