Mostrando las entradas para la consulta día ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta día ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

sábado, 2 de mayo de 2026

Sagacitat - Sagecia - Sagel

Sagacitat, s. f., lat. sagacitatem, sagacité, discernement.
Maligna sagacitat. Eluc. de las propr., fol. 237.
(chap. Maligna sagassidat.)
CAT. Sagacitat. ESP. Sagacidad. PORT. Sagacidade. IT. Sagacità, sagacitate, sagacitade. (chap. Sagassidat, sagassidats; adj. sagaz o sagás, sagasos, sagás o sagasa, sagases.)

Ignacio Sorolla Vidal; CAT. Sagacitat. ESP. Sagacidad. PORT. Sagacidade. IT. Sagacità, sagacitate, sagacitade. (chap. Sagassidat, sagassidats; adj. sagaz o sagás, sagasos, sagás o sagasa, sagases.)

Sagecia, sagetia, s. f., de l'arabe satja, saïque, sorte de bateau léger.
Voyez Monti, t. II, part, I, p. 313.
Val mais grans naus en mar
Que lings ni sagecia.
P. Cardinal: Ieu volgra.
Vaut plus grande nef en mer que barque et saïque.
La sagetia que compreron.
Cartulaire de Montpellier, fol. 165.
La saïque qu'ils achetèrent.
CAT. Sagetia. ESP. Saetia. IT. Saettia.

Sagel, Sagell, Sagelh, s. m., lat. sigillum, scel, sceau, cachet.
Voyez Muratori, Diss. 33; Denina, t. III, p. 104.
Letras sageladas de son sagelh. Philomena.
(chap. Cartes (lletres) sellades de son sello.)
Lettres scellées de son scel.
Falces notaris que fan falsas letras, e falson los sagells.
(chap. Falsos notaris que fan falses cartes, y falsegen o falsifiquen los sellos.)
V. et Vert., fol. 15.
Faux notaires qui font de fausses lettres, et faussent les sceaux.
- Traité, code.
Lo sagel
D' amor senes biais,
Ay legit tot entier.
T. d'un Comte et de Guillaume: Guilhem.
Le traité d'amour sans biais j'ai lu tout entier.
ANC. FR. Je ai mis mon sael.
Charte de 1245, Carpentier, t. III, col. 792.
Puis brisa
Le saiel, et la lettre esgarda.
Roman du châtelain de Couci, v. 4006.
ANC. CAT. Sagell. ESP. Sigilo (sello, cuño). PORT. Sigillo. IT. Sigillo, suggello.
(chap. Sello, sellos; cuño, cuños; v. acuñá; lacrá, ficá lacre o sera roija.)

De sempre hay vist que ña chen que diu que parlem catalá per lo que se veu als treballs (protocolos) dels notaris de fa mol tems.

2. Sagellar, Sagelar, v., lat. sigillare, sceller, cacheter.
Pueis li Juzieu foron gardar
Lo sepulcre, e sagellar.
Passio de Maria.
Puis les Juifs furent garder et sceller le sépulcre.
Vos sagellam
Las presens de nostre sagel.
(chap. Vos sellam o sellem les presens (cartes) de nostre sello o cuño.)
Nous vous scellons les présentes de notre sceau.

La Crusca Provenzale di Antonio Bastero

Fig. Vuelh servir la bella
Que de grat sagella
Sos faitz gens.
G. Riquier: Voluntiers.
Je veux servir la belle qui de gré scelle ses faits gentils.
On joy s' enclau e s sagella.
Guillaume de Berguedan: Lai on hom.
Ou joie s'enferme et se scelle.
Part. pas. Messatge trametrai fizel,
Breu sagelat de mon anel.
Arnaud de Marueil: Dona genser.
Message je transmettrai fidèle, lettre scellée de mon anneau.
ANC. FR. Cesti chose ont fait saieler,
Et pendirent tout lour saiaus.
Ysengrins dist: Ce poise moi
Que vos ne l'avez saielée.
Roman du Renart, t. IV, p. 83 et 24.
ANC. CAT. Sagellar. ESP. Sigilar (sellar). PORT. Sellar. IT. Sigillare, suggellare.
(chap. Sellá: sello, selles, selle, sellem o sellam, selléu o selláu, sellen; sellat, sellats, sellada, sellades; yo sellaré; yo sellaría; si yo sellara.) 

3. Contrasagel, s. m., contre-sceau.
Avem facha sagellar aquesta carta ab nostre contrasagel.
(chap. Ham (habem) fet (feta) sellá esta carta en lo nostre contrasello. Facha : feta.)
Tit. de 1307. DOAT, t. CXIX, fol. 1.
Nous avons fait sceller cette charte avec notre contre-sceau.
(chap. Contrasello o contrassello, contrasellos o contrassellos; v. contrasellá o contrassellá. Les paraules compostes poden portá doble s o simple; contrasentit o contrassentit, pero se pronunsien en ss, s doble.)

4. Dessagelar, v., desceller, ôter le sceau.
Part. pas. La qual letra, al jorn d' huey, es dessagelada, tant es velha.
(chap. La cual lletra (carta), al día d'avui, está dessellada, tan vella es. Desde Valderrobres a Bergerac a peu ñan uns 575 km. Lo chapurriau de Bergerac del añ 1378 se entén perféctamen. Y lo del Vaud, Suiza, del 1100 tamé se comprén bastán be. Huey, hui, huy ve del latín hodie, avui. A Valensia encara se diu mol. A textos antics de Cataluña tamé se trobe.)
Docum. de 1378, ville de Bergerac.
Laquelle lettre, au jour d'aujourd'hui, est sans sceau, tant elle est vieille.
(chap. Dessellá, dessellás, pedre o perdre lo sello.)

Saïl de Scola, Salh, Sail, Saill. École. Bergerac, Barjarac, Bragairac, Brageirac

miércoles, 29 de abril de 2026

Sabbat, Sabat

Sabbat, Sabat, s. m., lat. sabbatum, sabbat.
Sabbat en nostra lengua vol dire repaus.
(chap. Sabbat en la nostra llengua vol di repós, descans. Shabat o Sabbat es una paraula hebrea.)
Lo disapte que los Juzieus apello sabat.
(chap. Lo dissapte que los judíos diuen sabbat; día + sabbat = dissapte.)
V. et Vert., fol. 2.
Sabbat, en notre langue, veut dire repos.
Le samedi que les Juifs appellent sabbat.
ESP. Sábado (N. E. no hay tilde, para variar). PORT. Sabbado. IT. Sabato.
(chap. Sabbat; dissapte, dissaptes.)

Sabbat, Sabat, s. m., lat. sabbatum, sabbat.

2. Sapte, Sapde, s. m., lat. sabbatum, samedi.
Si fon un sapte mati.
P. Vidal: Abril issic.
Il fut un samedi matin.
En luoc del sapde que gardon los Juzieus. V. et Vert., fol. 2.
En place du samedi qu'observent les Juifs. 
Voyez Dia.

3. Sabatar, v., vexer, agiter, tourmenter.
Eisso foras, e sabaten l' aire. Liv. de Sydrac, fol. 46.
Sortent hors, et tourmentent l'air.

Rude - Rutela

Rude, adj., lat. rudis, rude, grossier.
Es rudes en fahs e en paraulas.
Qui a la cara grossa e plena, es de ruda natura.
(chap. Qui té la cara grossa y plena, es de ruda naturalesa. Per ejemple, Juaquinico Monclús, presidén de la Ascuma de Calaseit.)
Liv. de Sydrac, fol. 126 et 127.
Est rude en faits et en paroles.
Qui a la face grosse et pleine, est de nature rude.
Non es degus homs, per can que sia durs e rudes. Leys d'amors, fol. 148.
Il n'est aucun homme, pour combien qu'il soit dur et rude.
CAT. ESP. Rudo. PORT. IT. Rude. (chap. Rudo, rudos, ruda, rudes.)

Mario Sasot Escuer; Rude, adj., lat. rudis, rude, grossier.

2. Rudeza, s. f., rudesse, rusticité, grossièreté.
Qui a las aurelhas grans, es signifiansa de rudeza. Liv. de Sydrac, fol. 127.
(chap. Qui té les orelles grans, es signo - o marca - de rudesa.)
Qui a les oreilles grandes, c'est marque de rudesse.
CAT. Rudesa. ESP. PORT. Rudeza. IT. Rozzezza. (chap. Rudesa, rudeses; rustissidat, rustissidats; grossería, grosseríes.)

3. Ruditat, s. f., lat. ruditatem, rudesse, rusticité, grossièreté.
Aurelhas per exces longas... denoto d' entedement ruditat.
Eluc. de las propr., fol. 40.
Oreilles par excès longues... dénotent grossièreté d'entendement.

Artur Quintana i Font, Arturico Quintanilla y Fuentecica

4. Rudament, adv., grossièrement.
Uelhs negres, le jorn vezo agudament..., mas la nuech vezo rudament.
(chap. Los ulls negres veuen agúdamen - en agudesa - pel día..., pero per la nit veuen rúdamen - en rudesa.)
Eluc. de las propr., fol. 38.
Yeux noirs, le jour voient finement..., mais la nuit voient grossièrement.
(ESP. Rudamente. Chap. Rudamen o rúdamen.)

Ruf, adj., raboteux, rude, âpre.
Ac grans e rufas las mas. Roman de Jaufre, fol. 27.
Il eut grandes et raboteuses les mains.

Rufian, Rofian, s. m., rufien, paillard, maquereau.
Ancmais tan bon rofian
Non vim.
T. de Taurel et de Falconet: Falconet.
Oncques plus si bon rufien nous ne vîmes.
Que nengun rufian non ause habitar en aquest pays.
(chap. Que cap rufián no oso habitá an este país. La Provensa tamé ere y es un país. La llengua dels inexistens “paísos catalans” es la provensal, lenga d'òc.)
Statuts de Provence. Bomy, p. 205.
Que nul maquereau n'ose habiter dans ce pays.
Que sia acusat de fach criminel (criminal) ni rufian.
(chap. Que sigue acusat de fet criminal ni rufián.)
Statuts de la Confr. du Saint-Esprit.
Qu'il soit accusé de fait criminel et rufien.
CAT. Rufiá. ESP. Rufián. PORT. Rufião. IT. Ruffiano. (chap. Rufián, rufians.)

Gabriel Rufián; constitución española, 1978; Rufian, Rofian, s. m., rufien, paillard, maquereau.

Rugir, v., lat. rugire, rugir.
Leos rugish. Leys d'amors, fol. 46.
(chap. Lo león rugix o rugish. Los leons rugixen o rugishen.)
Le lion rugit.
Subst. Pueys son dos (dous) chant torn' en rugir.
T. de Guillaume et de G. Riquier: Guiraut.
Puis son doux chant tourne en rugir.
Part. prés. Coma leons rugens.
Trad. de la 1re Épître de S. Pierre.
Comme lion rugissant.
ESP. PORT. Rugir. IT. Ruggire. (chap. Rugí.)

2. Rugit, s. m., lat. rugitus, rugissement.
Fa XII rugitz, o critz. Eluc. de las propr., fol. 255.
(chap. Fa dotse rugits, o crits.)
Fait douze rugissements, ou cris.
CAT. Rugit. ESP. PORT. Rugido. IT. Rugito. (chap. Rugit, rugits.)
- Flatuosité, borborygme.
Fa ronha et pustulas els efans, rugit et ventozitatz excita.
(chap. Fa roña y pústules als infans (chiquets), rugit (petera) y ventosidats (pedorrines) exite o excite.)
Eluc. de las propr., fol. 274.
Fait rogne et pustules aux enfants, flatuosité et ventosités excite.

3. Rug, Ruch, s. m., rugissement.
Rug far et clamors. Eluc. de las propr., fol. 81.
Faire rugissement et clameurs.
IT. Ruggio, rugghio.
- Flatuosité, borborygme.
Ayga, la qual preza otra mezura, fa ruch el ventre.
Exces de vianda... engendra rug. Eluc. de las propr., fol. 54 et 73.
Eau, laquelle prise outre mesure, fait borborygme au ventre.
Excès de nourriture... engendre flatuosité.

4. Rugiment, s. m., flatuosité, borborygme.
Inflacio de ventre e rugiment.
(chap. Unfló de ventre y rugimén.)
Eluc. de las propr., fol. 210.
Enflure de ventre et flatuosité.
(chap. Rugimén, rugimens - flatulensia, flatulensies; petera, peteres; pedorrina, pedorrines. Les tripes rugixen per gana.)

Joaquim Montclús, Joaquín Monclús; Rugimén, rugimens - flatulensia, flatulensies; petera, peteres; pedorrina, pedorrines


Rugle, s. m., globe.
Dos rugles si encontro en l' ayre, cum dos calhaus eflamatz, fasem granda collizio. Eluc. de las propr., fol. 138.
Deux globes se rencontrent en l'air, comme deux cailloux enflammés, faisant grande collision.
(chap. Rogle, rogles : sírcul, sirculs; lo globo es esféric; los globos són esferics.)

Rumor, rimor, s. m, lat. rumor, rumeur.
Fon gran rumors
Entr' el poble e gran clamors.
Trad. d'un Évangile apocr.
Il fut (y eut) grande rumeur parmi le peuple et grande clameur.
Non aiatz paor
De crit ni de rimor.
Arnaud de Marsan: Qui comte.
N'ayez peur de cri ni de rumeur.
ANC. FR. De quatre lieues oïsiez la rumor.
Roman de Roncevaux, Monin, p. 11.
CAT. ESP. PORT. Rumor. IT. Romore, rimore. (chap. Rumor, rumors; rumó, rumós.)

2. Rumoros, adj., agité, tumultueux, grondeur, mugissant.
Mar... es tempestuoza, rumoroza.
(chap. La mar es tempestuosa, rumorosa. En castellá se escriu y diu igual.)
Eluc. de las propr., fol. 153.
La mer... est tempétueuse, mugissante.
IT. Romoroso. (chap. Rumorós, rumorosos, rumorosa, rumoroses; tumultuós, tumultuosos, tumultuosa, tumultuoses.)

Rundir, v., grogner. 
Parlon aissi cum porcs rutz.
(chap. Parlen així o aixina com lo gorrino (porc) gruñ o gruñix.)
Torcafols: Cominal.
Ils parlent ainsi comme cochon grogne.
(chap. Gruñí: gruñixco o gruñixgo, gruñs o gruñixes, gruñ, gruñim, gruñiu, gruñen; gruñit, gruñits, gruñida, gruñides; yo gruñiré; yo gruñiría; si yo gruñiguera o gruñira.)

Rural, adj., lat. ruralis, rural, rustique, grossier. 
Cobes e rurals. Leys d'amors, fol. 39.
Convoiteux et grossier.
CAT. ESP. PORT. Rural. IT. Rurale. (chap. Rural, rurals; menos mal que tenim la (caixa) Rural.)

Atraco a la Caixa Rural de Bellmún, Belmonte de San José

Rusca, Ruscha, s. f., écorce.
Per la rusca non pueia
La dous' umor de la saba.
Rambaud d'Orange: Er quan.
Par l'écorce ne monte pas la douce humeur de la séve.
Rusca... de pomier.
(chap. Crosta... de pomera.)
Deudes de Prades, Auz. cass.
Écorce... de pommier.
- Tan.
Als cuers que adobaray farai dar III ruscas novas..., lo quals cuers tenrai... en cascuna rusca per XV dias al mens. Cartulaire de Montpellier, fol. 112.
Aux cuirs que je préparerai je ferai donner trois tans neufs..., lequel cuir je tiendrai... dans chaque tan pendant quinze jours au moins.
- Fig. Ventre, bedaine, panse.
Joglars, imple la ruscha.
Le Dauphin d'Auvergne: Joglaretz.
Jongleur, emplis la panse.
Loc. Apela G. vil fola ruscha. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 64.
Appelle Gérard vieille folle bedaine.
CAT. Rusca. (chap. Crosta, crostes. Mon pare de jove anabe a buscá crosta de pi cuan tallaben algún piná pel port, demanán permís al amo, y después se reveníe. Tamé va mol be com a ensenall, pera ensendre lo foc. ESP. Corteza de los árboles.)

Ensenall es per a ensendre lo foc, fulla de pi, crosta, piñes, rametes, tea, flocs de fusta, papé, clasca de amela, anous, clofos, etc.

2. Ruschal, s. m., écale.
En la notz tres causas ha:
L' escorsa, la testa, 'l nogalhs;
L' escorsa, so es lo ruschals,
Qu' es mot d' amara natura.
Brev. d'amor, fol. 80.
En la noix il y (a) trois choses: l'écorce, la coque, le cerneau; l'écorce, c'est l'écale, qui est moult d'amère nature.
(chap. Clasca, clasques, de anou, anous, amela, ameles; del marisc.)

CAT. Nou. ESP. Nuez. PORT. Noz. IT. Noce. (chap. Anou, anous.)

3. Ruscalh, adj., débile.
Apele los paubres rancs,
Frevols e secs, ruscalhs e mancs.
Brev. d'amor, fol. 138.
Qu'il appelle les pauvres contrefaits, faibles et aveugles, débiles et manchots.

Rustic, Rostic, adj., lat. rusticus, rustique, villageois, grossier.
Engannar... lo poble rostic. Traité de l'Antecrist.
(chap. Engañá... al poble rústic. Tratat del Antecristo o Anticristo.)
Tromper... le peuple rustique.
Subst. Gran companhia de rustics e de vilas.
(chap. Gran compañía de rustics y de vilans - villanos. Ascuma, IEC, AVL.)
Cat. dels apost. de Roma, fol. 30.
Grande compagnie de villageois et de vilains.
CAT. Rustic (N. E. sin tilde). ESP. (rústico) PORT. IT. Rustico. 
(chap. Rústic, rustics, rústica, rústiques. Al Decamerón en chapurriau ne ix un que li enseñe a Alibech a embutí al dimoni al infern.)

8M, Valderrobres, si natros o natres mos aturem

2. Ruste, adj., grossier, rude, violent.
Adoncxs viratz d' espaza man ruste colp donat.
Lo bran dichen a terra per mot rusta fertat.
Roman de Fierabras, v. 4318 et 4805.
Alors vous verriez d'épée maint rude coup donné.
Le glaive descend à terre par moult rude férocité.
ANC. FR. 
Par mult ruiste vertu a son caup avalé. 
Roman de Fierabras en vers français.
CAT. Rustec.

3. Rustat, s. f., grossièreté, rusticité, rudesse.
Adoncxs venc l' us vas l' autre de gran, fera rustat.
Roman de Fierabras, v. 1594.
Alors vint l'un vers l'autre avec grande, farouche rudesse.
4. Rusticitat, s. f., lat. rusticitatem, rusticité.
Rusticitat, utilitat. Leys d'amors, fol. 68.
Rusticité, utilité.
CAT. Rusticitat. ESP. Rusticidad. PORT. Rusticidade. IT. Rusticità, rusticitate, rusticitade. (chap. Rustissidat, rustissidats.)

Javier Giralt Latorre, lingüística, canalla, fluix, merda, catalanista, brossa, Albelda

5. Rustegamens, adv., grossièrement, rudement.
Lur parlet mot rustegamens. Hist. de la Bible en prov., fol. 17.
Leur parla moult rudement.
CAT. Rusticament. ESP. (rústicamente) PORT. IT. Rusticamente.
(chap. rústicamen o rusticamen.)

Rutela, s. f., lat. rutela, tarentule.
Percussio… de vipera o de rutela. Trad. d'Albucasis, fol. 46.
(chap. Picotada... de escursó o de tarántula.)
Piqûre... de vipère ou de tarentule.
(chap. Tarántula, tarántules. ESP. Tarántula, tarántulas. En chapurriau se li diu escursó a la víbora; se li diu arraclau, arreclau al “escorpión”.)

Picotada... de escursó o de tarántula

domingo, 26 de abril de 2026

Ric

Ric, adj., goth. Riiks, sax. Rica, francic. Richi, noble, puissant, fort, illustre.
Voyez (Watcher) Wachter, Gloss. (germann.) germanicum, v° Reich; Mayans, Orig. de la lengua esp., t. II, p. 225; Aldrete, p. 203-362; Denina, t. III, p. 64.

NOBLEZA ARAGONESA; Ric, adj., goth. Riiks, sax. Rica, francic. Richi, noble, puissant, fort, illustre.

Ric cavallier, ric de linatge,
Ric per erguelh, ric per valor.
Guillaume, moine de Beziers: Quascus plor.
Noble cavalier, noble de lignage, noble par fierté, noble par valeur.
Serai plus ricx qu' el senher de Marroc.
(chap. Siré mes ric que lo siñó de Marruecos; yo no dic may Marroc.)
Augiers: Per vos.
Je serai plus puissant que le seigneur de Maroc.
Ieu ni autre, no us em pars
De pretz ni de ric linhatge.
Rambaud de Vaqueiras: A vos bona.
Moi ni autre, ne vous sommes égaux en mérite ni en illustre lignée.
Que 'l dig son bon e 'l fag son aut e ric.
Aimeri de Peguilain: En aquelh temps.
Vu que les paroles sont bonnes et les actions sont hautes et fortes.
ANC. FR. C'est dans le sens de puissant que Joinville a dit, p. 25:
Mon frère le sire de Vauquelour et les autres riches hommes qui là estoient.
Voyez les observations de Du Cange sur ce passage, p. 51 de l'édition de
1668.
Et y eut maint riche coup feru entre icelles parties.
Monstrelet, t. II, fol. 40.
CAT. Los richs homens eren aixi anomenats no per ser richs o tenir molts bens, sino per esser de clar linatge y poderosos.
Bosch, Titols de honor de Cathalunya, p. 320, col. 2.
(N. E. En Aragón, ricos omes, ricos hombres : nobles, nobleza.)
Moral. Poders d' aur ni d' argen
No us daran ja bon pretz,
Si ric cor non avetz.
Arnaud de Marueil: Razos es.
Pouvoir d'or et d'argent ne vous donneront jamais bon mérite, si noble coeur vous n'avez.
Fig. Lo plus rics jorns es oi de la setmana.
(chap. literal: Lo mes noble día es avui de la semana.)
Bertrand de Born: Ges de disnar.
Le plus noble jour de la semaine, c'est aujourd'hui.
- Riche, opulent, qui possède.
Ricx hom, quan fai sas calendas
E sas cortz e sas bevendas.
P. Cardinal: Qui ve gran.
Homme riche, quand il fait ses calendes et ses assemblées et ses festins.
Sel que laissa lo mal e fai lo be es ricx de totz bes. Liv. de Sydrac, fol. 66.
Celui qui laisse le mal et fait le bien est riche de tous biens.
Fig. Ai! quant n' a deseretatz,
Qu' eran tuit ric en s' amor!
Folquet de Marseille: Si cum selh.
Ah! combien elle en à déshérités, qui étaient tous riches en son amour!
Subst. Las malvastatz d' un ric so plus grans que d' un paure.
(chap. Les maleses d'un ric són mes grans que les d'un pobre; la malissia.)  
Liv. de Sydrac, fol. 25.
Les mauvaisetés d'un riche sont plus grandes que d'un pauvre.
Li flac ric de paratge.
Arnaud de Marueil: Razos es.
Les lâches riches de parage.
Joves ric cui non platz messios,
Cortz ni guerra.
Bertrand de Born: Un sirventes fatz.
Jeune riche à qui ne plaît dépense, cour ni guerre.
- De grand prix, magnifique.
Ricas armas e cadeira e campolieit emperial.
V. de P. Vidal.
Riches armes et siége et tente impériale.
En ricas cortz ai vist, mantas sazos,
Paubr' enrequir e recebre grans dos.
Arnaud de Marueil: Si cum li peis.
En riches cours j'ai vu, (en) maintes saisons, pauvre enrichir et recevoir grands dons.
ANC. FR.
Riches fu li tournois desous la tour autive. 
Romancero français, p. 18.
- Abondant, grand.
Fan rics condutz e pleniers.
Raimond de Miraval: Bertran si.
Font grands repas et pléniers.
CAT. Ric. ESP. PORT. Rico. IT. Ricco. (chap. Ric, rics, rica, riques; noble, nobles.)

2. Ricor, s. f., noblesse, illustration, dignité, honneur.
Ges Amors segon ricors no vai.
B. de Ventadour: Bel m' es qu' ieu.
L'Amour ne va point selon illustration.
Totz joys li deu humiliar,
E tota ricors obezir.
Le Comte de Poitiers: Mout jauzens.
Toute joie lui doit être soumise, et toute dignité obéir.
- Témérité, hardiesse, prétention.
Loc. Non aus dir tan de ricor 
De mi denhes penre patz.
Raimond de Castelnau: Er a ben dos.
Je n'ose dire tant de témérité que de moi elle daignât accepter accord.
- Richesse. 
El mon non a thesaurs ni gran ricor
Que si' aunitz, sapchaz, qu' ieu prez un guan.
B. Arnaud de Montcuc: Ancmais. 
Au monde il n'y a trésor ni grande richesse qui soit honni sachez (-le), que je prise un gant.
ANC. CAT. Ricor. IT. Riccore.

3. Rictat, s. f., puissance, dignité, noblesse, richesse.
No m cal temer son pretz ni sa rictatz.
Aimeri de Bellinoy: Nulhs hom.
Il ne me faut craindre sou mérite ni sa noblesse.
Qui non a grans rictatz
O bonas heretatz.
B. Sicart de Marjevols: Ab greu.
Qui n'a pas de grandes richesses ou de bons héritages.
ANC. FR. *Joiaus, deniers et richeté.
Roman del conte de Poitiers, v. 264.
ANC. CAT. Rictat.

4. Riquesa, Riqueza, Riquescha, s. f., puissance, noblesse, richesse.
Non es dregz qu' om l' abais sa riqueza.
Bertrand de Born: Pus li baron.
Il n'est pas juste qu'on lui abaisse sa puissance.
No mi dei noire paratges
Ni riquescha ni hautz lignatges. 
Folquet de Romans: Domna ieu pren.
Ne me doit nuire parage ni noblesse ni haut lignage.
Lor creysxiria lurs possessios e lurs riquesas. Philomena.
Leur croîtrait leurs possessions et leurs richesses.
CAT. Riquesa. ESP. PORT. Riqueza. IT. Ricchezza. (chap. Riquesa, riqueses. En valensiá, riquea.)

5. Ricamen, Ricamens, adv., puissamment, noblement, richement, prétencieusement, superbement.
Senher, parlatz ricamen.
Le Moine de Montaudon: Autra vetz.
Seigneur, vous parlez noblement.
A! per que vol clercx belha vestidura,
Ni per que vol viure tan ricamen?
Guillaume de Montagnagout: Per lo mon.
Ah! pourquoi clerc veut-il beau vêtement, et pourquoi veut-il vivre si superbement?
CAT. Ricament. ESP. PORT. Ricamente. IT. Riccamente. (chap. Ricamen o rícamen, ya que lo acento primé está a la i. Yo solgo escriure los adverbios sense tilde, com si lo acento lo portaren a la e final, ...men.)

6. Ricairel, s. f. dim., petit riche, demi-riche.
Ricairel
D' on escassedat nays.
T. d'un Comte et de Guillaume: Guilhem.
Petits riches d'où avarice naît.

7. Riquir, v., accroître, enrichir.
Emperairiz, pregatz per mei,
Qu' en farai vostre pretz riquir.
Marcabrus: D' emperaire.
Impératrice, priez pour moi, vu que j'en ferai votre mérite accroître.
Part. pas. fig. Lo saber don suy riquitz.
Pierre d'Auvergne: Gent es.
Le savoir dont je suis enrichi.

8. Ricaut, adj., hautain, fier, altier, prétentieux. 
M' en fauc ricautz a sazos
A guiza de paubr' ergulhos.
P. Rogiers: Per far.
Je m'en fais fier à propos à guise de pauvre orgueilleux.
(chap. Ricot, ricots, ricota, ricotes; altané o altanero, pujadet, altiu, pretensiós; altanés o altaneros, pujadets, altius, pretensiosos; altanera, pujadeta, altiva, pretensiosa; altaneres, pujadetes, altives, pretensioses.)

9. Ricos, adj., altier, hautain, rude, rigoureux.
Vos quier e us essenh
Que no siatz ricos.
Amanieu des Escas: El temps de.
Je vous demande et vous donne avis que vous ne soyez pas hautain.
Es la batalha mot longa e ricosa e perilhosa. V. et Vert., fol. 67.
Est la bataille moult longue et rude et périlleuse.
Fig. De motz ricos no tem Peire Vidal.
Hugues de l'Escure: De motz ricos.
En mots rudes je ne crains pas Pierre Vidal.
ANC. CAT. Ricos.

De motz ricos no tem Peire Vidal.

10. Ricaudia, s. f., vanité, fierté, prétention.
Entendre m fazia Amors
En folla ricaudia. 
Peyrols: Camjat ai.
Affectionner me faisait Amour en folle prétention.

11. Ricozia, s. f., hauteur, insolence.
Dizen, fazen vilania
Als autres per ricozia.
Brev. d'amor, fol. 119.
Disant, faisant vilenie aux autres par insolence.

12. Enriquir, Enrriquir, Enrequir, v., enrichir, grandir, devenir fier, puissant, enorgueillir.
Senes lieis non puosc ricx devenir,
Mas, s' ill plagues, ela m pogr' enriquir.
Aimeri de Belmont: Ja n' er.
Sans elle je ne puis riche devenir, mais, s'il lui plaisait, elle pourrait m'enrichir.
En ricas cortz ai vist mantas sazos
Paubr' enrequir e recebre grans dos.
Arnaud de Marueil: Si cum li peis.
En riches cours j'ai vu (en) maintes saisons pauvre enrichir et recevoir grands dons.
Las quals glieias enrriqui.
(chap. Les cuals iglesies va enriquí : fé riques, fé grans, dotá.)
Cat. dels apost. de Roma, fol. 37.
Lesquelles églises il enrichit.
Ades brota lo bos espers
Qu' ieu ai, per que me n' enriquis.
Pierre d'Auvergne: De jost' als.
Incessamment croît le bon espoir que j'ai, c'est pourquoi je m'en enorgueillis.
Fig. Quan Ricors s' umilia,
Humilitatz s' enriquis.
Peyrols: Quoras que.
Quand Dignité s'humilie, Modestie devient fière.
Prov. Om no deu enriquir
Lo sieu, e pueis l' aucia.
Pons de Capdueil: Ben es folh.
Homme ne doit pas enrichir le sien, et puis qu'il le tue.
Part. pas. Vilas es et outracuiatz
Totz hom, quan si sent enrequitz.
Rambaud de Vaqueiras: Ja hom pres.
Vilain est et extravagant tout homme, quand il se sent enrichi.
Cela que foudat guida
Cuia s' esser enrequida. 
Hugues de Saint-Cyr: Longamen.
Celle que folie guide croit s'être enrichie.
CAT. Enriquir. IT. Inricchire. (ESP. Enriquecer) (chap. Enriquí, enriquís: yo me enriquixco o enriquixgo, enriquixes, enriquix, enriquim, enriquiu, los de la Ascuma se enriquixen en les subvensions; enriquit, enriquits, enriquida, enriquides; yo me enriquiré; yo me enriquiría; si yo me enriquira o enriquiguera.)

Aznar, Pujol; Enriquir, Enrriquir, Enrequir, v., enrichir, grandir, devenir fier, puissant, enorgueillir.

13. Enrequezir, v., enrichir, devenir riche.
Per se enrequezir volon enpaubrezir tot lo mon.
(chap. Pera enriquís volen empobrí (a) tot lo mon (o món).)
V. et Vert., fol. 14.
Pour s'enrichir is veulent appauvrir tout le monde.
Lo paures, cant enrequezis, es plus gentils que cel que non ac re.
(chap. Lo pobre, cuan se enriquix, es mes gentil que aquell que no té res. Vore la paraula Re.)
Liv. de Sydrac, fol. 38.
Le pauvre, quand il devient riche, est plus gentil que celui qui n'eut rien.
ESP. (enriquecer, enriquecerse) PORT. Enrequecer. (chap. enriquí, enriquís : fés ric.)

viernes, 6 de febrero de 2026

25 OCTUBRE, 1349. Tomás Aguiló Forteza

EL 25 D'OCTUBRE

1349.

https://es.wikipedia.org/wiki/Batalla_de_Lluchmayor

EL 25 D'OCTUBRE 1349. Asseguda dins la cambra, La cambra de mes endins, Dona Costança, l'esposa D'en Ramon de Sant Martí

Asseguda dins la cambra,

La cambra de mes endins,

Dona Costança, l'esposa

D'en Ramon de Sant Martí,

Pròp d'una taula, ab el colze

Demunt un coxí molt rich,

S'aguantava el front, enveja

Dels llíris de son jardí.

Deu del cel! qui l' hagués vista

Aquell vespre malehit,

En que li estavan devora

Trists com ella els seus dos fills!

 

EL 25 DE OCTUBRE

1349.

Sentada junto a una mesa, en su más apartado retrete, Doña Constanza, la esposa de Ramón de Sant Martí.

Apoyado el codo en riquísima almohada, sosteníase la frente, cuya blancura envidiaran los lirios de su jardín.

Dios del cielo! quién la viera aquella malhadada noche, cuando, como ella tristes, rodeábanla sus dos hijos!


A tres anys un no arribava,

No arribava l'altre a cinch,

Y per cert que tots dos eran

Com dos ángels de garrits.

El mes grandet la tenia

Agafada p'el vestit,

Esglayat la se mirava

Demunt sa falda el petit.

¡Pobre mare que no feya

Jochs y festes als seus nins,

Perque plena d'amargura

Sols pensava en son marit!

Pensava qu'en aquella hora

Se trobava en gran perill,

Y ja a dolses esperançes

No gosava doná' abrig.

Els seus ulls li espiretjavan,

De son cor treya suspirs,

Y per molt que fés esfòrsos

No 'l tenia gens tranquil.

En Gilabert de Centellas

De ciutat havia exit,

Y en son estol, gent valenta,

S'hi contavan molts de mils.


En los tres años frisaba el uno, el otro no llegaba a cinco, y eran los dos tan bellos que semejaban dos ángeles.

Teníala el mayorcito cogida de la falda de su brial, y en su regazo el pequeño mirábala aturdido.

¡Pobre madre, que no hacía mimos ni fiestas a los hijos de su amor, porque llena de amargura pensaba sólo en su marido!

Pensaba que en aquellos instantes hallábase en terrible riesgo, y no osaba dar albergue a lisonjeras esperanzas.

Asomó el llanto a sus ojos, exhalaba dolientes gemidos, y a pesar de sus esfuerzos no conseguía recobrar el perdido sosiego.

Gilaberto de Centellas había salido de la ciudad, y componíase su mesnada de muchos millares de valientes.


La llum del sol apagada,

S'anava el cel enfosquint,

Y a la cambra un esclau mòro

Ab un ciri entra summís.

- No guaytavas a la torre?

- En vench, senyora.- ¿Y qu'has vist?

- Ran de mar fòchs que servexen

Per doná' a ciutat avís.

- ¿Y res mes?- Fayes enceses

De Lluchmajor p'el camí.

- Y dius ver? Mon còr s'esclata,

Mon còr no'm cab dins el pit.

- De pols una nigulada

S'hi veya abans, y ferits

Del sòl los férros de llansa

Hi llambretjavan sovint.

- Ah! son ells, son ells que tornan,

Son els nostres inimichs;

¿Es que venen victoriosos

O s'en venen fugitius.

Y, digués, ¿son lluny encara?

- A retronar fins aquí

No 's tardará moltes hores

La remor del seus clarins.


Apagada ya la luz del sol, ennegrecíase el cielo; y con una vela en la mano entró humildemente en la cámara un esclavo moro.

- ¿No velabas en la torre? - De allí vengo señora. - ¿Y qué viste? - Orillas del mar grandes hogueras que deben ser aviso para los de la ciudad.

- ¿Nada más? - Antorchas encendidas camino de Lluchmayor. -

¿Es cierto? Se me rompe el corazón que no cabe, no, dentro mi pecho.

- Descubríase antes espesa nube de polvo, y los hierros de las lanzas reflejaban los rayos del sol poniente.

- Ah! son ellos los que vuelven; son sin duda nuestros enemigos: mas ¿es que vienen victoriosos o es que huyen derrotados?

Y, di, ¿están lejos todavía? - Dentro de breves horas se oirá desde aquí el sonido atronador de sus clarines.


- Vés, puja, puja a la torre,

Y si 's cumpleix mon desitj,

Si mon plant el cel escolta,

No serás ja mes catiu. -


D'exir lo esclau acabava,

Quant la dama exhala un crit,

Perque 's veu devant un frare

Que l'abrassa ab frenesí.

De fèrro una cervellera,

Un arnés mitj desguarnit,

Uns esperons sanguinosos,

Cubria el ropatje humil.

Espassada la sorpresa:

- Ramon! Esposa! qu'estim...

- ¿Y el Rey? - Amor de ma vida,

¿No estavas pensant en mí?

- El Rey?... Callas, y a la boca

l'' acòstas plorant el dit?

- En Centellas comandava

No soldats, sino botxins.

- ¿Qué vols dir? - Caygut en terra...

- ¡Pobre Don Jaume! Felis,

Qu'entre el desterro o l'afronta

No ha tengut temps d'elegir.



- Ve, sube, sube a la torre, y si mis anhelos se cumplen, si escucha el cielo mis suspiros, no seras ya cautivo. -

Acababa de salir el esclavo cuando lanzó la dama un grito de terror, al ver entre sus brazos a un fraile que la estrechaba con frenesí.

Cubría el humilde ropaje un acerado yelmo, un arnés desguarnecido y unas espuelas mojadas en sangre.

- Ramón! exclamó la dama, desvanecida su sorpresa. - Esposa adorada!.... - ¿Y el rey? - Amor de mi vida, ¿no estabas pensando en mí?

- El rey... Callas y llorando me impones silencio? - Los de Centellas no eran soldados sino verdugos.

- ¿Qué dices?- Caído en tierra... - Pobre Don Jaime! - Feliz, pues no pudo escoger entre el destierro y la afrenta.



- Deu etern! ¿y la justicia

Consent tan horrible crim?

- ¿Y ha de viure sens corona

Qui en son cap corona ha vist?

- Ingrata, ingrata Mallorca!

Y l'infant? - Está ferit.

- Tot perdut! - Tot, fòra l'honra

Guanyada aquex dematí.

- Els traydors tan valerosos!

Y els faels...- Mes qu'ells ardits,

Y per cada tres dels nostres

Ne duya en Centellas vint!

Tres llansades he rebudes...

- Ah!... - Mon cavall mes de sis.

Còps d'espasa, ¿quí los conta?

Sols sé que masell n'estich.

De la sang qu'ara 'm degota

N'está aquex trispol homit;

Ja 'l veurás com vermeyetja,

Ja 'l veurás demá matí.

Venturós si a les galeres

Viu encara jo hi arrib,

Y un poch de terra sagrada

Pot esser mon derrer llit. -

- Dios eterno! ¿y tu justicia consiente tan horrible crimen? - ¿Y puede vivir sin corona quién la llevó en su cabeza?

 

- Ingrata, ingrata Mallorca! ¿Y el infante? - Está herido. - Perdióse todo! - Todo, menos la honra alcanzada en este día.

- Los traidores tan valientes! y los leales... - Más esforzados que ellos; por cada uno de los nuestros llevaba Centellas veinte!


Tres lanzadas recibí... - Ah! - Mi caballo más de seis. Golpes de espada, ¿quién pudo contarlos?

Con la sangre que mana mi cuerpo humedécese el pavimento, a la luz de la mañana le verás todo enrojecido.

Dichoso si puedo llegar con vida a las galeras, y cubre mis huesos un puñado de tierra bendecida! -


Dona Costança esmortida

No sent ja lo que li diu,

Y als nins, Don Ramon abrassa

Plorant també com un nin.

El front gelat de sa esposa

Besa ja p'el derrer pich,

Y sortint d'aquella cambra

De sang dexa un regalim.

___

Desvanécese Doña Constanza y no oye ya la voz de su marido. Don Ramón estrecha contra su corazón a sus hijos llorando como un niño.

Besa por última vez la frente helada de su esposa, y al salir de aquella cámara deja en el suelo un reguero de sangre.