champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
11. Emplir, Omplir, Umplir, v., lat. implere, emplir, remplir.
Ab que non aia grineza
Mas d' emplir sa pansa.
P. Cardinal: Falsedatz.
Pourvu qu'il n' ait souci que d' emplir sa panse.
Fetz omplir detz concas d' aigua.
Roman de la Prise de Jérusalem, fol. 22.
Fit remplir dix conques d'eau.
Fetz lo umplir d' aiga. Liv. de Sydrac, fol. 6.
Le fit emplir d'eau.
Part. pas. Laqual coronda fo omplida de sanctas reliquias. Philomena.
(chap. La cual columna estabe plena (omplida) de santes reliquies.)
Laquelle colonne fut remplie de saintes reliques.
CAT. Umplir. IT. Empiere. (chap. Omplí, umplí: ómpligo, omplis, ompli, omplim o umplim, ompliu o umpliu, omplin; omplit o umplit, omplits o umplits, omplida o umplida, omplides o umplides (ple, plens, plena, plenes.)
12. Ahumplir, v., accomplir, exécuter.
Sera sircumcis per ahumplir la ley. Liv. de Sydrac, fol. 119.
(chap. Sirá sircunsidat (sircunsís) pera cumplí la ley.)
Va visitá encara per allá alguns atres pobles, y se va arrimá al Cinca passán per Barbastro, aon sol va visitá a la sempre amable Antonina, encara que portabe cuatre donselles a la llista, no per despressio de elles, sino perque de Barbastro no volíe amistat ni deutes. Va incliná la seua direcsió cap al orién y amún pera pujá a la Ribagorsa, y va arribá a la Pobla de Castro, aon va pará al messón, sense portá registre de aquell poble. Ere lo taberné charraire, alegre, franc y mol atén. Als postres va demaná llissensia y va entrá al cuarto de Pedro Saputo, y li va di que si volíe matiná una mica li podíe serví, perque pensabe aná a la fira de Graus a divertís un rato, y en veu baixa va afegí: y emportám una criada pera ama de claus, perque me se case la que ting, y la cuinera no val mes que per als topins y los teons.
Va arribá en aixó un llauradó, y lo va fé entrá dién:
- Este home, siñó caballé, es cuñat meu, germá de la meua dona que en pas descanso. Me vach casá fa setse añs, y mos van doná a mí una finca y an ella un atra; y entre les dos, que les vach sembrá aquell añ, vach arreplegá dos cafisos y mich de morcacho, una mica de pipirigallo y ya me va parí la dona. Yo vach escomensá a dím: pos vas be, Juan Simón; no tens aon sembrá enguañ, y la Felipa te parirá totes les pascues. Mal, Juan Simón, perque no ñaurá pa.
¿No ne ñaurá?, vach di, pos n'ha de ñabé, a discurrí. Y cavilán y no dormín me se va ocurrí un espessífic que algún san me va ficá al cap. Y li vach di a la meua dona: cariño, ya hay discurrit un modo pera que no mos falto pa; ya pots criá sense temó.
Mira, Felipa, an este món sol són deshonra tres coses:
Sé pobre, no tindre dinés y portán.
- De aixó radé ya te libraré yo, va di ella.
- Calla boba, li vach contestá yo; no va per tú, que ya sé que no penses ficamels. Pos sí siñó, li vach di; aixó sol es deshonra an este món, y no atra cosa.
- Anem, Juan Simón, va di lo cuñat, que datres coses ñan.
- Ya u sé, va replicá lo parlán; pero la verdat es la verdat, y en lo demés no se repare. Díxam parlá y no me golfejos les paraules.
La meua Felipa se va alegrá mol y yo vach di: ya veus que an este poble ningú vol sé tendé o botigué, ni messoné, perque u tenen per afrenta, y los arrieros y viachans no saben aón pará, y van demanán favor y u paguen mes car y están mal servits. Lo comprá y vendre, ¿pot sé afrenta?; lo doná fonda al que no té aón embutís, ¿pot sé afrenta? Cornut siga si aixó no es mentira. Yo hay pensat, pos, comprá oli, vi, pa, arrós, abadejo, sardines, guardiassivils de cubo, tossino salat, cansalada, magre, espessies y datres coses, y tindre abacería de botiga y fem messoné; ¿te pareix be, cariño?
Y me va contestá:
- Com diuen que venim de bons...
- Calla, tonta, an este món cap pobre es bo; tots los miren de reúll y així com de gairó. Disme que sí, y en dos paletes te fach rica, y tamé mes hermosa, perque les riques totes u són, encara que no u siguen. ¡Qué guapa, y qué refilada los díes de festa cuan vaigues a missa, y tornos, y a cada cosa que remogues o regiros al arca sonon per allí los doblons! Encara no n'has vist cap, encara no saps cóm són; ya vorás después. Y en aixó la vach ficá contenta, y me vach eixecá, que ere encara de matí y estabem a la márfega. Y aquell mateix día, agarro y veng los dos terrenos, lo meu y lo de la meua dona.
Aquí está mon cuñat que no me dixará di mentires.
¡Qué lloco, díe la gen, qué perdut! Lo que ven, acabe.
Y tú tamé, Silvestre, u díes, y ton pare mes, que va vindre y me se va volé minjá, y va fé plorá a la Felipa. Pero yo chitón y a la meua. Conque vach y me compro un ruc (en perdó de vostra mersé), y ¡qué tieso que ere!, y baixo a Basbastro y lo torno en les banastes carregades a cormull pera la botigueta. Y a la hora que solen vindre los arrieros vach eixí a la plassa y los vach di: a casa meua, que soc messoné. Ya fa de aixó catorse añs, prop de quinse, y cuatre que me se va morí la dona, ben rica, y en mes carneta que vatres me la vau doná, cuñat, en tota la vostra sopopeya (prosopopeya), que al final, en que veniu de bons, tens una somera, y roína y guita, que si te se mor te quedes tan a peu que no has de montá ya mai datra cabalgadura que la cavegueta, si yo no te dixo alguna bestia de les meues. Yo ting un parell de mules, una está ya algo desmemoriada, y campos y terra, finques, faixes, gayes, freginals, y olivás plens de olivés y olives, y un jaco que se beu y talle lo ven, y grassies a Deu que no sé aón ficáls; y per aixó tan de bons ving ara com cuan me vach casá y era pobre. Los meus fills van a llaurá, y no ne ñan de mes garridos, pinchos, pitos y envejats al poble.
¡Ay, habés mort sa mare!
En mol gust sentíe Pedro Saputo la relassió del messoné, y preguntanli per la fira, va di:
- An ixa fira, siñó caballé, no se ven lo que de ordinari se ven a totes, encara que no falte res, sino que es fira de criats y criades. Allí acudixen de tota la Ribagorsa los mossos y mosses, en cuadra o sense cuadra, que volen afirmás, ells pera mossos de llauransa o muleros, y tamé pera pastós o un atre ofissi, y elles pera criades, niñeres, caseres de mossens, lo que ixque y segons la persona.
Y ¡qué guapes algunes! ¡Qué fresques y espabilades! Yo no me la pergo may; y dos criades que ting y tres que me se han casat, dos al tems de la meua dona y una después, totes les hay portat de allí, y totes bones, perque ting bon ull y no me engañen. Es verdat que bon amo fa bon criat, y com les trato be...
- Massa, va di lo cuñat.
- ¿Veéu?, ya ha caigut a la malissia. Siñó caballé, la enveja es mol roína, perque no cregáu que es atra cosa. Be pareix que me les trauen, que no dirán sino que lo serví a casa meua, y aixó messoné, sigue concilianda de novios, que sempre les sobre per damún del cap. Sense armonía y bona voluntat, ¿cóm habíe de ñabé pau a casa? Y viure sense pau y sense gust cap ley u mane.
¿Ting raó, siñó caballé?
- La teníu, y mol gran, va contestá Pedro Saputo; perque la vida sense agrado, sense descans del cor, no es vida verdadera sino purgatori abans de tems. Sol que com sou viudo, la malissia salte después...
- Aixó, aixó, va di lo messoné. ¿Veéu, Silvestre com tamé lo siñó diu que es malissia? Y si me casara, después no me serviríen tan be les sagales, perque totes en sentí que es un home casat, al instán li fiquen la cara anugolada. Un atra que troba com la Simona, que així se diu esta; y lo que tingue enveja que revento. Anem, cuñat, que lo siñó ha de descansá. Van eixí los dos cuñats, quedán en Pedro Saputo en que lo acompañaríe lo messoné y li enseñaríe lo que encara no habíe vist ni se veu mes que an aquella fira.
Van matiná y lo messoné en lo seu jaco voladó y talladó de ven va acompañá a Pedro Saputo, diénli pel camí:
- Ya vorá sa mersé, cuántes y qué guapes. Totes se fiquen al seu puesto, que es la Creu y cuan se arrimen a mirales fan uns ullets...
Yo per la mirada les calo, y la que es fina tamé me cale a mí, y sense parlá mos entenem. Porten cusida per dins una burchaqueta deball del bras, y allí una estampa de Santa Romera, abogada de les rellissades; les burchaques les hi cusen les yayes, encarreganles mol que se encomanon a la santa. Y si anéu a feles cussigañes, pessigolles, pessiguañes o gochet, fuchen y diuen que les malmetréu la estampeta; pero aixó es a la plassa y al escomensamén.
En tan alegre conversa van arribá a Graus, y com día de festa que ere (san Miquial) van aná primé a la iglesia, van empendre lo amorsaret en tords fregits, y después, habense dixat portá Pedro Saputo aon va volé Juan Simón, van aná a la Creu, que es la parada, la botiga y ferial propi de les sagales.
En efecte, estáen allí y ne ñabíen moltes, y algunes mol grassioses y ben majes. Y li va di Pedro Saputo al messoné:
- Anéu vosté, Juan Simón, per un costat y yo per un atre; vosté ne marcaréu una y yo un atra, que sabén lo seu gust vach a vore si lay enserto. U van fé així, y acabán la revista de totes, se van apartá a una vora a conferensiá. Y encara que Pedro Saputo ne habíe vist una que li va pareixe que seríe la que mes ompliríe lo ull al seu huésped, en tot per probál, va di que li conveníe una que ñabíe en sintes blaves, de bon bona figura, y linda presensia, que en dos amigues fée la desfeta a una vora. Y lay siñalabe.
- Perdonéu, siñó, va contestá lo messoné; sí que me agrade, pero sirá mol retrechera y engañará hasta a la seua sombra, ¿no veéu que sap mol? Milló es la del llas vert, aquella que mos mire, y que encara que vergoñoseta ya me ha dit en los ulls tot lo que yo volía sabé. Y veéu, ya me la está encorrén aquell mossen, que es lo de Salas Altas, y me la bufará y me dixará a la lluna de Valensia.
Pos no ha de sé per an ell, botovadéu, que vach allá y la firmo de un brinco. Y dit y fet se dispare cap an ella y li diu:
- Demanéu jornal, la del llas vert, y veníu en mí pera ama de claus de casa meua, que soc botigué y messoné. Li va demaná nou escuts y dos parells de espardeñes de espart a estrená.
- Deu t' en daré, va di ell, ademés de un parell de sabates, y van quedá conformes, y se la va emportá y la va enviá cap a la seua fonda en les señes.
Va quedá admirat Pedro Saputo del coneiximén del messoné, pos en efecte ere la mateixa que ell li habíe marcat. La de les sintes blaves se va acomodá de casera en lo mossen de Salas. Y de mes de sixanta sagales sol unes quinse se van entorná cap als seus pobles esperán un atre añ milló. Tamé Pedro Saputo ne va afermá un atra pera casa de sons pares, y com no podíe portala en ell la va entregá y encomaná al messoné hasta que una persona de confiansa vinguere a per nella.
- Y miréu, li va di...
- Enteng, enteng, va contestá Juan Simón; bon ull hau tingut; pero anéu descansat, que yo, siñó, lo meu meu y lo de atre de atre. ¡Collons ! Milló es esta que la meua; pero res, lo dit, dit; com si li dixáreu ficades armes reals o guarda suissa. La enviaré a vostra mersé igual que la va parí sa mare, exeptuán les cuentes passades.
En cuan a les del registre, que ne eren dos, les va vore Pedro Saputo sense manifestá quí ere, y se va doná per satisfet.
De cóm Juanita va cridá a Pedro Saputo. Se descubrix un gran secret.
Pos siñó, aixó porte lo seu camí, pero mol depressa, a escape, a tota mecha. Per supost que lo lectó sempre haurá pensat que lo llibre se teníe que acabá; pos be, u séntigue o no, corre cap al seu final, y sen va a ressibí y tancá l'arco; y si un atre portal es, lo veu ya doblegat y buscanse los dos caps pera tocás y quedá fet un sírcul perfecte. O de un atre modo, aquí lo tossal y aquí lo escomensamén de la baixada.
Están un día senán Pedro Saputo va arribá un criat de Juanita en una carta a la que li suplicabe aniguere cap allá inmediatamen, pos li fée falta, y que procurare arribá entre les nou y onse del matí. Ere lo primé favor, la primera mersé, la primera grassia y firmesa que li demanáe aquella vella amiga, a la que com a Paulina, ya sap lo lectó que no podíe ell negá res, pero cridanlo tan a propósit y en tanta urgensia, del sementeri se haguere eixecat pera servila. Sen va aná cap allá, pos, y va prepará la jornada de modo que va arribá a la hora prevista. Va trobá a Juanita vestida de dol, encara que al semblán va vore que ere per los vius y no per lo mort. Y en efecte, li va di que qui se habíe mort pera descans de tots, de un benéfic tabardillo, ere la seua bona y gloriossíssima sogra, dona (va afegí) de la rassa de les arpíes o germana de les furies, a qui de dret li tocáe per home un gos o can Cerbero, y se va emportá un ángel, si es que ñan entre los homens casats. Be que va tindre la culpa un descuido. En fin, s'ha mort, no li rosseguem los ossos; Deu la haigue perdonat, tanta pau se emporto com descans dixe; y anem al cas abans de que vingue lo meu sogre.
- Te hay cridat perque te nessessito. Yo hay viscut en una sogra y antes me frechirán viva que ne patiré un atra. ¡Ay si sapigueres lo que hay patit en ella! Tres mesos fa que la va diñá, y tres mesos fa que se descanse y viu an esta casa; perque no patía yo sola, sino tots; y sort de la prudensia y amabilidat del meu sogre, si no, yo al menos ya me haguera secat y mort. Lo meu home no té lo talento de son pare. Pos be, ting barruntos de que este home, no escarmentat encara de una dona, trate de casás. ¡Me cago en los homens y les dones! Y desde que hay sabut la seua idea ha perdut mol a la meua opinió, perque no es de sabuts casás dos vegades tenín fills y casa; fills bons, vull di, com natros que besam la terra que ell poteche, de amor y respecte que li tenim; y la casa plena a cormull de totes les bendissions del sel. Yo crec que u trate en lo mossen del poble, que no li aconsellará mes que lo mateix que ell proposo y vullgue, perque sap mes lo meu sogre que lo retó, y cuan lo mossen eixeque lo peu, ell ya ha anat y tornat dos vegades. Yo li diré que te vach coneixe de estudián después de passá pel meu poble, y que te vam vore tamé a Saragossa. ¿Li dic quí eres?
- Per ara no, va contestá Pedro Saputo.
- Be, va di Juanita; y si te rogue que te estigues demá y mes díes no sigues melindrós. Ell te portará a vore los seus bancals, les seues finques, margens en coruñes y ribassos de romé, y tú l'has de disuadí del casamén, aprofitán be la ocasió y parlanli com se parle a qui no nessessite consells. La ocasió, si es verdat que té eixe maldit pensamén, ell mateix te la donará sabén guañali la voluntat, que u farás, perque no ha de sé ell una exepsió al món.
En aixó va arribá un jornalé de casa en lo recado de que no aguardaren a minjá al amo perque habíe passat al poble de N. y no vindríe hasta 'l tart. Ere lo poble de Paulina, y va di Juanita: men alegro; estarem sols, perque lo meu home no ve hasta la nit. Has de sabé que com mos va tocá la sort de casamos prop, no mes de dos legües de distansia, mos visitam assobín, y natres ham fet amics als sogres y a les families. Paulina té sogres y cuñades; pero una bona gen que la idolatren, y es la verdadera siñora de la casa.
- ¿Saps, Juanita, li va di Pedro Saputo, que te has tornat una chicharra? Si no acabes, ¿qué hay de dit yo del propósit en lo que me crides? Ara es la meua, escóltam. No me pene habé vingut, perque ting lo gust de vóret, y después aniré a vore tamé a Paulina. Pero yo no sé si sirá assertat parlali a ton sogre encara que ell me dono peu, que no es normal perque de eixes coses no se parle mes que en persones mol conegudes, en amics en una paraula, y encara aixina no en tots. Pero no te apuros. Si ton sogre té la idea de casás, creu que no li estará mal ni an ell ni a vatres. Perque no pot dixá de sabé que la vostra compañía no la milloraríe una dona forastera y nova, y perdre la vostra per la de ella siríe imprudensia que homens com ell no cometixen.
- Una mica me calme ixa reflexió, va contestá Juanita; pero sempre ting aquí dins un pes y tristesa que no sé lo que me anunsie. Per sí o per no, aprofita la ocasió si te la done y trauli ixa manía del cap; anem al segú.
En tot lo día sol van parlá de lo mateix, y no va pugué Pedro Saputo assossegá del tot a Juanita, no perque an ell li faltaren raons sino perque ella ere dona. Per la tarde tampoc va vindre lo sogre, va torná en son demá per lo matí. Li va di Juanita cóm teníe un huésped que habíe conegut a casa de Paulina a un atre tems, y que esperabe que se alegraríe de vórel, pero que encara no se habíe alsat.
Al poc rato ya estáe Juanita al apossento de Pedro Saputo y li va di:
- Mon sogre acabe de arribá y pareix que vol entrá a vóret; yo voldría que anigueres tú al seu cuarto y acompañát. Perque, encara que en rigor an ell li tocáe visitát primé, eres tú mes jove, estás a casa desde ahí y així li donarás a vore que no eres un ignorán.
Van entrá, en efecte, a vore al sogre, que se entreteníe mirán uns papés; se va girá al sentí la porta, y veén a Pedro Saputo se li va escomensá a cambiá lo semblán, contestán en poca atensió a les seues paraules cuan lo saludabe; y sense apartá la vista de la seua cara, se va assentá y va fé seña als dos que s' assentaren. Juanita, sense sabé per qué, se va ficá a tremolá veén tan formal y serio al seu sogre. Pedro Saputo no estáe tampoc sereno al seu interió perque no esperáen aquell ressibimén.
Al cap de un bon minut de silensio li va preguntá:
- ¿De aón sou?, y ell va contestá:
- De Almudévar.
- ¿De quí sou fill?
- De una dona.
- ¿Y lo vostre pare?
- No lo hay conegut.
- ¿Quí es la vostra mare?
- Una infelís y honrada pubilla que va sé pobre a la seua juventut y de un engañ en que la van seduí va tindre un fill que ha sapigut fela rica y exaltala a un estat dessén y a la estima y respecte públic.
- ¿Quína edat teniu?
- Vach als vinticuatre añs.
- ¿Cóm tos diéu?
- La gen me diu Pedro Saputo...
Va callá una mica lo caballé, va torná a mirá a Pedro Saputo, y tussín y aclarinse la gola, va di mes sossegat y en veu natural, encara que reprimín lo afecte de la expresió:
- ¡Sou mon fill...!, ¡Yo soc ton pare!
Al acabá de pronunsiá estes paraules y veén a Pedro Saputo enrochit de cara y eixecanse del seu assiento, se va eixecá ell tamé, y se van abrassá en gran amor y sense sentís mes paraules que la exclamassió de Pedro Saputo cuan va di:
- ¡Pare meu...!
Juanita se va trastorná del tot, y plena de imaginassions, avergoñida, acalorada, blanca y casi sense llum als ulls sen va eixí fora y va pendre un glopet de aigua, y sen va aná y se va dixá caure al llit; va suspirá, va suá, va entressuá, se va assossegá una mica y va di:
- ¡Pedro Saputo fill de mon sogre! ¡Pedro Saputo germá del meu home! ¡Y cuñat meu! ¡Paulina! ¡Qué dirás cuan u sápigues! Va torná a suspirá, una y un atra vegada, y va fixá lo pensamén en Paulina, se va eixecá, va escriure mol depressa dos línies aon li díe que a casa seua estáen passán acontessimens mol serios, no tots de bon agüero, y que per Deu vinguere corrén; va cridá a un criat, lo va enviá cap allá aposta, y sen va entorná cap al cuarto de la gran escena.
Va mirá entonses al fill y al pare, y no fen cas de lo que parláen va di exclamán: ¡tan que s'assemellen, y no había caigut! Van riure los dos, y lo pare li va preguntá si habíe enviat recado al seu home; ella va di que no hi habíe pensat, pero que sen anáe a enviál, com en efecte u va fé y va torná a vore y aguaitá milló an aquells dos homens que se teníe que coneixe abans de tindre tancats los ulls pera sempre.
Va vindre lo fill, se van alegrá mol, van selebrá lo día, y después de la michdiada va cridá lo pare als tres, va ajuntá la porta y los va fé una llarga relassió de la seua vida que tocáe al cas presén. Pero aixó demane un atre capítul. Advertixgo que en lo nom del caballé tenim les nostres dudes; yo per lo que ting averiguat lo hay anomenat sempre don Alfonso López de Lúsera: y lo fill mes gran, lo home de Juanita, se díe don Jaime.
- Bonnet, calotte que les chevaliers portaient ordinairement sous le casque.
E feric Olivier un colp desmesurat
C'un cartier de la cofa li abatet el prat.
Roman de Fierabras, v. 1632.
Et il porta à Olivier un coup excessif, tellement qu'il lui abattit sur le pré un quartier de la coiffe.
Capels, cofas et elms agutz.
R. Vidal de Bezaudun: Unas novas.
Chapeaux, calottes et casques pointus.
ANC. FR. Il lavoit ses mains et sa bouche, et ostoit son chaperon et sa coife... Nule foiz au jour de vendredi il ne muoit coife.
V. de S. Louis, p. 314 et 369.
Dou branc d'acier...
Tranche la coife et la ventaille.
R. d'Atys et de Profilas, Gloss. sur Joinville.
CAT. ESP. (chao.) Cofia. PORT. Coifa. IT. Cuffia.
Cofin, s. m., lat. cophinus, panier, corbeille.
Culhiron XII cofins plens.
(chap. Van cullí dotse covecs plens. Cabás, cabassos: capazo.)
Trad. du Nouv. Test. S. Jean, ch. 5.
Ils ramassèrent douze corbeilles pleines.
ANC. FR. Coffin porter e le cabas.
Eustache Deschamps, p. 134.
CAT. Cofí. ESP. Cofín (capazo de mimbre). IT. Cofano. (chap. Cóvec; lo cofí, cofins per a apretá a una prensa se fa de la mateixa materia, lo vime, vímec.)
Cofre, s. m., coffre, corbeille.
Mantenent venc al monestier;
Non atent cofres ni saumier.
V. de S. Honorat.
Vint de suite au monastère; il n'attend coffres ni bête de somme.
Trenta cofres totz ples de flors.
Un troubadour anonyme: Senior vos que.
Trente corbeilles toutes pleines de fleurs.
CAT. ESP. PORT. Cofre. IT. Cofana.
Cogitar, v., lat. cogitare, penser, concevoir.
Non es lenga que comtar ho pogues ni dir, ni cor d'ome pessar ni cogitar.
Philomena.
Il n'est pas langue qui pût le conter et dire, ni coeur d'homme penser et concevoir.
Que m perdon mos peccatz
Que ai pessan cogitatz.
Le frère mineur moine de Foissan: Cor ay.
Qu'il me pardonne mes péchés que j'ai conçus en pensant.
Una nueyt laqualh me cogitava de la sagrassio. Philomena.
Une nuit que je pensais à la consécration.
ANC. FR. Il est bon à chacun de cogiter la chose, avant qu'elle se die.
Roman français de Fierabras.
ANC. CAT. ANC. ESP. Cogitar. IT. Cogitare. (chap. Pensá, cavilá.)
2. Cogitatio, s. f., lat. cogitatio, pensée.
Totas sas cogitacios. Brev. d'amor, fol. 65.
Toutes ses pensées.
No laisar en ton cor creisser malas cogitations... Contrasta a
la cogitatio del pechat. Trad. de Bède, fol. 60.
Ne laisse croître en ton coeur mauvaises pensées... Résiste à la pensée du péché.
ANC. CAT. Cogitació. ANC. ESP. Cogitacion (se encontrará sin tilde en la mayoría de los casos). IT. Cogitazione.
3. Cuidar, Cuiar, v., lat. cogitar, croire, penser, imaginer, projeter.
No cuid qu'e Roma om de so saber fos.
Poëme sur Boèce.
Je ne crois pas qu'il fût dans Rome homme de son savoir.
Senher, e doncs cuiatz qu'ie us am per fort?
Aimeri de Peguilain: Domna per vos.
Seigneur, et vous pensez donc que je vous aime très fort?
Dona, que cuidatz faire
De mi, qui vos am tan?
B. de Ventadour: Quan la doss' aura.
Dame, que pensez-vous faire de moi, qui vous aime tant?
Pero no s cug, si be m soi irascutz...
Ja 'l diga ren que sia outra mesura.
Folquet de Marseille: Sitot me soi.
Pourtant qu'elle ne s'imagine pas, bien que je sois irrité... que je lui dise jamais rien qui soit outre mesure.
- Faillir à.
El papaguai cuget morir,
Tal paor ac de son senhor.
Arnaud de Carcasses: Dins un vergier.
Le perroquet faillit à mourir, telle peur il eut de son seigneur.
Cuget issir de son sen. V. et Vert., fol. 75.
Il faillit à sortir de son sens.
Part. prés. Cuian, cuiaires prims premiers.
G. Adhemar: Comensamen.
Pensant, rêveur tout d'abord.
ANC. FR. Et j'en cuit bien venir à chief.
Fabl. et cont. anc., t. 1, p. 180.
Li preis fu si plains de rousée
Ke tute est la suris moiliée,
Dunc cuida bien estre noiée.
Marie de France, t. II, p. 71 et 72.
La terre aver tute kuidoent.
Roman de Rou, v. 6269.
ESP. PORT. Cuidar. ANC. IT. Coitare.
M. de La Ravallière, dans son Glossaire sur le roi de Navarre, a
dérivé ce mot du latin credere, au lieu de le dériver de cogitare; il s'étonne de ce que les trouvères ne lui ont pas donné un sens aussi étendu qu'au mot français croire; il a raison de dire que cuider
signifie penser, présumer, soupçonner, avoir doute, mais c'est parce qu'il vient de cogitare.
4. Cug, Cut, Cuit, s. m., idée, pensée, réflexion, doute.
Don anc failhi en cutz ni en pensatz.
A. Brancaleon: Pessius pessans.
Dont oncques je faillis en idée et en pensée.
Aissi m sui, ses totz cutz,
De cor a vos rendutz.
G. de Cabestaing: Lo dous.
Ainsi je me suis rendu à vous de coeur, sans aucune réflexion.
ESP. Cuidado. PORT. Cuido, cuidado. ANC. IT. Coto.
5. Cuida, Cuia, Cuda, s. f, pensée, idée, conjecture.
Doas cuidas ai, compaingnier,
Que m donon joi e destorbier:
Per la bona cuia m'esgau.
Marcabrus: Doas cuidas.
Compagnon, j'ai deux pensées qui me donnent joie et trouble: par la bonne pensée je me réjouis.
Ieu non o sai mas per cuda.
B. de Ventadour: Ai! quantas.
Je ne le sais que par conjecture.
ANC. ESP. Cuida.
6. Cugei, s. m., présomption, pensée.
Mo cugei conosc.
Cadenet: Ab leyal.
Je connais ma présomption.
7. Cuiamen, s. m., avis, pensée, croyance.
Al cuiamen de me,
Mout mi ten car amors.
Giraud de Borneil: Un sonet.
A mon avis, l'amour me tient cher.
8. Cuiaire, Cugiaire, s. m., penseur, rêveur, présomptueux.
Cuian, cuiaires.
G. Adhemar: Comensamen.
Pensant, rêveur.
Can s'aizina 'l cugiaire.
Pierre d'Auvergne: Gent es.
Quand le présomptueux se donne l'air avantageux.
ANC. FR. Elle disoit que grand cuideur
Estoit de trop plaisir avoir.
Œuvres d'Alain Chartier, p. 701.
ANC. ESP. Cuidador.
9. Cuiairitz, s. f., rêveuse, présomptueuse.
Adjectiv. En nul non trob una corau,
D'aquestas amors cuiairitz.
Marcabrus: Doas cuidas.
De ces amours présomptueuses je n'en trouve pas une de cordiale dans aucun.
10. Acuidamen, s. m., idée, pensée, réflexion.
Gran mal m'a fait l'acuidamens primers.
Peyrols: Mot m'entremis.
La première idée m'a fait grand mal.
ANC. ESP. Acuitamiento.
11. Sobrecuiar, v., être présomptueux.
Part. pas.
Totz hom orgolhos es ayssi sobrecuiatz. V. et Vert., fol. 8.
Tout homme orgueilleux est ainsi présomptueux.
ANC. FR. Tant la treuve orguilleuse et fière,
Et sorcuidée et bobancière.
Roman de la Rose, v. 8624.
12. Sobrecuiament, s. m., présomption.
Sobrecuiament, cant hom es aissi sobrecuiatz, que cuia plus valer e
saber e poder que los autres. V. et Vert., fol. 8.
Présomption, quand l'homme est ainsi présomptueux, qu'il croit plus valoir et savoir et pouvoir que les autres.
13. Trascuiar, v., être plein d'assurance, être téméraire.
Part. pas.
De tot es trascuiatz, vai s'en a la marina.
V. de S. Honorat.
Il est entièrement plein d'assurance, il s'en va à la mer.
14. Descuidar, v., décroire, négliger, dédaigner.
Albert, man fin leial aman
N'an fai per descuidar clamor.
T. d'Albert Marquis et de G. Faidit: Gaucelm.
Albert, maints délicats loyaux amants en ont fait clameur pour négliger.
E no cresatz qu'ieu descut
Aquo qu'auran vist mey huelh.
H. de S.-Cyr: Nulha res.
Et ne croyez que je décroie ce que mes yeux auront vu.
Artus, ja no t'azirar
Qui t laidis ni t descucha.
Le Dauphin d'Auvergne: Joglaretz.
Artus, ne t'irrite jamais de qui que ce soit qui t'injurie ni te dédaigne.
CAT. Descuydar. ESP. PORT. Descuidar. (chap. descuidá: descuido, descuides, descuide, descuidem o descuidam, descuidéu o descuidáu, descuiden.)
Vous coucherez déshonorées en linceuls usés et sur coussins.
Coit, s. m., lat. coitus, coït, accouplement.
Perque la bestia desira coit. Trad. d'Albucasis, fol. 35.
C'est pourquoi la bête désire le coït.
ESP. PORT. IT. Coito.
Col, s. m., lat. collum, col, cou.
Mas mas junhas, col liguat e 'l cor pres.
G. Faidit: Trop malamen.
Mes mains jointes, le col lié et le coeur pris.
Liat pel col ab un cordo.
(chap. Lligat pel coll en un cordó.)
G. de Berguedan: Lai on.
Lié par le cou avec un cordon.
Fig. Entro al col de la vessia.
Trad. d'Albucasis, fol 31.
Jusqu'au col de la vessie.
- Collier.
Que s'avia col de fer o d'acier.
P. Vidal: Drogoman.
Que s'il avait collier de fer ou d'acier.
- Accolade, caresse.
Era m faran colh e cais.
P. de Bussignac: Sirventes e chansos.
Maintenant me feront accolade et caresse.
Loc. Un an avetz portat lo bratz al col.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 103.
Un an vous avez porté le bras au col.
El pot be trabuchar e rompre son col.
Liv. de Sydrac, fol. 44.
Il peut bien trébucher et rompre son col.
CAT. (chap.) Coll. ESP. Cuello. PORT. Col. IT. Collo.
2. Colar, s. m., lat. collare, collier.
E fui nafratz ab lansa pel colar.
Rambaud de Vaqueiras: Honrat marques.
Et je fus blessé avec lance à travers le collier.
CAT. ESP. Collar. PORT. Colare. IT. Collare. (chap. collá, collás, collera, part de la armadura que protegix lo coll; tamé indumentaria de les besties de cárrega.)
3. Colada, s. f, coup, tape, gourmade.
An mort domney, perque s cuelhon
Man blasme, manta grieu colada.
R. Vidal de Bezaudun: En aquel.
Ils ont tué courtoisie, c'est pourquoi ils recueillent maint blâme et mainte rude gourmade.
E dero li de grans coladas
Sus el col e gran gautadas. (chap. galtades, de galtada)
Brev. d'amor, fol. 163.
Et lui donnèrent de grandes tapes sur le cou et de grands soufflets.
ANC. FR. Et si reçoif mainte colée
Souvent de coutel et d'espée.
Fabl. et cont. anc., t. III, p. 58.
Si se donnent moult grans colées,
Qui de lor escus font astieles.
Marie de France, t. I, p. 576.
4. Coliers, s. m., portefaix.
Portatz est carbo, siatz coliers.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 87.
Portez ce charbon, soyez portefaix.
Qu'ilh m'a cargat plus forment d'un collier,
Mas lo sieus fays no m peza un boto.
(chap. Que ella m'ha carregat mes fortmén que a un portafeixos, pero lo seu feix, fardell, no me pese un botó.)
Guillaume de Saint-Didier: Pus fin' amors.
Qu'elle m'a chargé plus fortement qu'un portefaix, mais le sien fardeau ne me pèse un bouton.
Neguns colliers ni home que porte a col no pagua res.
Tit. de 1283. DOAT, t. CLXXVI, fol. 192.
Aucun portefaix ni homme qui porte sur le cou ne paye rien.
5. Colar, v., embrasser, accueillir.
E m' acuelh e m col.
G. Pierre de Cahors: Aras pus.
Et elle m'accueille et m'embrasse.
Sofrens es selh que col
So qu'en cor no vol.
Nat de Mons: Sitot non.
Souffrant est celui qui accueille ce qu'en coeur il ne veut.
6. Colladeiar, v., souffleter, tourmenter.
Es donat a mi angel de Sathanas que me colladeia.
Trad. de la 2e Épître de S. Paul aux Corinthiens.
Un envoyé de Satan m'est donné qui me soufflette.
Car cals gloria es, si peccant e colladeiant sufres?
Trad. de la 1re Épître de S. Pierre.
Car quelle gloire est-ce, si vous souffrez en péchant et en tourmentant?
7. Acolar, v., embrasser, accoler.
Perqu'ieu la dupt' e l' acol.
G. Pierre de Cahors: Eras pus.
C'est pourquoi je la redoute et je l'embrasse.
Adoncs la bais e l'acol.
G. Rudel: Quan lo rius.
Alors je la baise et l'accole.
Ac an mantel acolat
D'escarlata ab pel d'ermini.
Roman de Jaufre, fol. 56.
Eut accolé un manteau d'écarlate avec fourrure d'hermine.
ANC. FR. Symons en fu de joie baisiés et acolés.
Roman de Berte, p. 164.
IT. Accollare.
8. Degolatio, s. f., décollation.
La degolatio de san Johan Batista.
(chap: La degollassió de San Juan Bautista. Degollá: tallá lo coll, tamé en redó.)
Brev. d'amor, fol. 157.
La décollation de saint Jean-Baptiste.
ANC. CAT. Decollació. ESP. Degollación. PORT. Degollação. IT. Decollazione. (chap. degollassió, v. degollá: degollo, degolles, degolle, degollem o degollam, degolléu o degolláu, degollen.)
9. Escolar, v., décolleter. (chap. escotá, s. m. escote; escotat, escotats, escotada, escotades.)
Part. pas. E porton per gran malvastat
Lo vestimen for escolat.
Brev. d'amor, fol. 130.
Et portent par grande méchanceté leur vêtement fort décolleté.
10. Escolatar, v., décolleter.
Part. pas. Fort escolatadas a guisa de femnas.
Perilhos, Voy. au Purgatoire de S. Patrice.
Fort décolletées à guise de femmes.
11. Percolar, v., embrasser, accoler, presser.
Mai en guerra
Met sa terra
Sel qui las percola.
Gavaudan le Vieux: Eras quan.
Mais en guerre met sa terre celui qui les embrasse.
Qu'abratz e percol e maney.
Garins le Brun: Nueg e jorn.
Que j'embrasse et presse et manie.
Colar, v., lat. colare, couler, faire couler.
Faretz essemps boillir
E puis colar e refrezir...
Per un bel drap la colatz.
(chap. Faréu tot jun bullí, y después colá y arrefredá, per un drap majo la coléu.)
Deudes de Prades, Auz. cass.
Vous ferez ensemble bouillir et puis couler et refroidir... coulez-la à travers un beau linge.
Fig. Lo mortal vere,
Roma, del cor vos cola
Don li pietz son ple.
G. Figueiras: Sirventes vuelh.
Rome, il vous coule du coeur le mortel venin dont les poitrines sont pleines.
- Glisser, s'écouler.
Que l'elme del paya a trastot detrencat
Qu'entro sus a la sela en a son bran colat.
Roman de Fierabras, v. 2289.
Qu'il a fendu entièrement le heaume du payen, de manière que son glaive en a glissé jusqu'à la selle.
Fig. Ar collan baro e teno lor cami.
(chap. Ara colen los barons y tenen lo seu camí.)
V. de S. Honorat.
Maintenant les barons s'écoulent et tiennent leur chemin.
CAT. ESP. Colar. PORT. Coar. IT. Colare. (chap. colá: colo, coles, cole, colem o colam, coléu o coláu, colen. Cola, fuch, uspen!)
2. Coladitz, adj., coulant, doux, doucereux.
Que ab cansos messongieras et ab mots coladitz.
Guillaume de Tudela.
Qui avec des chansons mensongères et avec des mots doucereux.
3. Colatiu, adj., qui aide à couler.
- Arena ha virtut colativa, cum ayga per ela colada sia plus dossa e pura.
Eluc. de las propr., fol. 183.
Le sable a vertu qui aide à couler, de manière que l'eau coulée à travers lui soit plus douce et pure.
4. Colament, s. m., coulement.
El sieu colament qui es urina per las vias urinals ves la vessica destinesso. Eluc. de las propr., fol. 57.
Et dirigeassent vers la vessie, par les voies urinaires, son coulement qui est urine.
CAT. Colament. IT. Colamento. (chap. colamén, colamens.)
(chap. Mal de ventre y passió cólica, un cólic. Los chiquets y los caballs patixen colics assobín).
Douleur de ventre et souffrance colique.
Que fleubotomia sia temuda aprop colica passio.
Trad. d'Albucasis, fol. 52.
Que la saignée soit redoutée après douleur colique.
CAT. Colic. ESP. (cólico) IT. Colico.
Coll, s. m., lat. collis, col de montagne, colline.
En la coll de la Brasca per un cendier estrech.
(chap. Al coll de la Brasca per una senda estreta.)
V. de S. Honorat.
Au col de la Brasque par un sentier étroit.
Per cols e pueys. Philomena.
(chap. Per colls y puchs)
Par collines et montagnes.
CAT. Coll. IT. Colle. (ESP. Colina, collado.)
Colliri, s. m., lat. collyrium, collyre.
Et onh los tieus huels am colliri, que veias.
(chap. Y unta los teus ulls en coliri, pa que veigues.)
Trad. de l'Apocalypse, ch. 3.
Et oins tes yeux avec du collyre, afin que tu voies.
De fenolh si fa mot noble colliri contra escurzimen de vista... Meto els uels colliris. Eluc. de las propr., fol. 209 et 47. (chap. literal: De fonoll se fa mol noble coliri contra l' oscurimén de la vista... Ficán als ulls coliris.)
De fenouil se fait un très puissant collyre contre l'obscurcissement de la vue... Mettent collyres aux yeux.
CAT. Colliri. ESP. Colirio. PORT. Collyrio. IT. Collirio.
Colloquintida, s. f., lat. colocynthis, coloquinte.
Colloquintida es herba mot amara, so es coia salvagga.
Eluc. de las propr., fol. 204.
Coloquinte est herbe très amère, c'est la courge sauvage.
CAT. Coloquinta. ESP. (coloquíntida) PORT. Coloquintida. IT. Colloquintida.
Colobi, s. m., lat. colobium, dalmatique, tunique.
Ses colobi, que es una maniera de vestiment daurada.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 29.
Sans dalmatique, qui est une sorte de vêtement doré.
PORT. IT. Colobio.
Colobre, Colobri, s. m., lat. colubrum, couleuvre, serpent.
Que non y a laissat colobre ni serpent.
V. de S. Honorat.
Qu'il n'y a laissé couleuvre ni serpent.
Un Satan semblan colovre...
En son escut fo penh us colobris.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 109 et 25.
Un Satan ressemblant à couleuvre...
Un serpent fut peint en son écu.
IT. Colubro.
2. Colobra, s. f., lat. colubra, couleuvre, serpent.
Lausengiers fals, lenga de colobra.
A. Daniel: Mout braillz.
Médisants faux, langue de couleuvre.
CAT. ESP. Culebra. PORT. Cobra.
3. Colobrina, s. f., couleuvrine, plante.
Dita draguntea, et segon autres serpentina et colobrina.
Eluc. de las propr., fol. 206.
Dite du dragon, et selon d'autres serpentine et couleuvrine.
Colomba, s. f., lat. columba, colombe.
Una columba venc del cel, e pauset si desobre el.
(chap. Un colom va vindre del sel, y se va posá damún d'ell.)
Trad. de l'Évangile de Nicodème.
Une colombe vint du ciel, et se posa sur lui.
Pus es ses fel que colomba
Ma dona.
E. Cairel: Aras.
Ma dame est plus sans fiel que colombe.
Fig. Tu qu'eras colomba de Dieu.
Trad. d'un Évangile apocryphe.
Toi qui étais colombe de Dieu.
CAT. Coloma. (N. E. Santa Coloma de Gramanet, Gramenet. Algunos atontados catalanistas como Óscar Ademuz rebautizan la localidad como Gramanet de Besós, por el río que pasa por ahí.)
IT. Colomba.
2. Colomb, s. m., lat. columbus, pigeon.
Plus blanc d'un colom.
Cominal: Comtor d'Apchier.
Plus blanc qu'un pigeon.
D'una cueissa de colom
O de galina paiseretz.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Vous repaîtrez d'une cuisse de pigeon ou de poule.
ANC. FR. Les Sarrasins envoierent au soudanc par coulons messagiers, par trois foiz, que le roy estoit arrivé.
Joinville, p. 35.
Et fu simple comme uns coulons.
Roman de la Rose, v. 1204.
CAT. Colom. IT. Colombo. (N. E. como Cristóbal)
3. Colombet, s. m., pigeonneau, tourtereau.
E 'l colombet, per gaug d'estieu,
Mesclon lur amoros torney,
E duy e duy fan lur domney.
A. Daniel: Ab plazers.
Et les pigeonneaux, par joie d'été, mêlent leur amoureux combat, et deux à deux font leur ébat.
CAT. Colomet. (chap. colomet, pichó, colomets, pichons; ne vach minjá mols de chiquet y sagal.)
4. Colombat, s. m., petite colombe, pigeonneau.
Petits ausels e colombat.
Trad. d'Albucasis, fol. 55.
Petits oiseaux et petites colombes.
5. Colombin, adj., de pigeon, de colombe.
Carn colombina es dura... Fenda columbina.
Eluc. de las propr., fol. 144 et 275.
Chair de pigeon est dure... Fiente de pigeon.
Carns de porc et carns colombina.
(chap. Carn de porc, gorrino, tossino, marrano y carn de colom.)
Deudes de Prades, Auz. cass.
Chair de porc et chair de pigeon.
ANC. FR. Et nos font chière colombine.
Fabl. et cont. anc., t. I, p. 313.
Que la simplicité colombine fût instruite par l'astuce serpentine.
Camus de Belley, Diversités, t. II, fol. 422.
IT. Colombino.
6. Colombier, s. m., lat. columbarium, colombier.
En vostre clochier
Par que aia colombier.
T. de Bonnefoi et de Blacas: Seign' En.
En votre donjon il paraît qu'il y ait colombier.
Coma colombiers en que se pauzon las colombas... per pahor dels aucels de preza.
(chap. Com lo colomá aon se fiquen los coloms... per paó, temó dels muixons de rapiña, presa.)
V. et Vert., fol. 55.
Comme le colombier en qui se posent les colombes... par peur des oiseaux de proie.
ANC. CAT. Colomer. IT. Colombajo. (ESP. Palomar, como el de Arroyos. Se encuentra también columbario)
Colonhet, s. m., fusain, bonnet de prêtre.
D'un albre c'om fuzan apella
O colonhet.
Deudes de Prades, Auz. cass.
D'un arbre qu'on appelle fusain ou bonnet de prêtre.
Ce nom a été donné au fusain, parce que son fruit a quatre angles, comme un bonnet carré.
Colonna, Colompna, s. f, lat. columna, colonne.
Colompnas de marme pezans.
Una flama lusent en forma de colonna.
(chap. Una flama relluén o relluenta en forma de columna.)
V. de S. Honorat.
Colonnes de marbre pesant.
Une flamme luisant, en forme de colonne.
Fig. Naisseran doas grans columpnas que la fe de Dieu issauziran.
Liv. de Sydrac, fol. 23.
Naîtront deux grandes colonnes qui exhausseront la foi de Dieu.
ANC. CAT. Colona. CAT. MOD. ESP. PORT. Columna. IT. Colonna.
2. Coronda, s. f., colonne.
Mostrec ad elhs la coronda de marme la calh sostenia l'autar.
Philomena.
Montra à eux la colonne de marbre, laquelle soutenait l'autel.
Colophonia, s. f., lat. colofonia, colophane.
Quals so colophonia, pega liquida... Polvera de colophonia.
Eluc. de las propr., fol. 272 et 210.
Telles que sont colophane, poix liquide... Poudre de colophane.
ESP. Colofonia (resina natural de color ámbar obtenida de las coníferas; pez de Castilla). PORT. Colophonia. IT. Colofonia.
Color, s. f., lat. color, couleur.
Nos adui fuelh e flor
De diversa color.
B. de Ventadour: Lo gens.
Nous amène feuille et fleur de diverse couleur.
Qu'el sieu belh huelh e la fresca color
N'alumna 'l cor.
Berenger de Palasol: Mas ai.
Que son bel oeil et la fraîche couleur n'enflamme le coeur.
Fig: - Espèce, qualité, manière.
Qu'era flors.
De gran beutat e de totz bes colors.
Aimeri de Peguilain: Ja no m.
Qui était fleur de grande beauté et couleur de tous biens.
Ni drutz mas d'una color.
G. Faidit: Tug cil.
Ni galant que d'une qualité.
Chantarai d'aquetz trobadors
Que chanton de mantas colors.
Pierre d'Auvergne: Chantarai.
Je chanterai de ces troubadours qui chantent de plusieurs manières.
- Splendeur, éclat.
Lo mon tenetz en color,
Quar, per vostra gran valor,
Valon tug l'autre valen.
G. Riquier: Si ja m deu.
Vous tenez le monde en splendeur, car tous les autres méritants valent par votre grand mérite.
Urina pren del fegge son comensament et els ronhos sa substancia et colorament... El sanc semblantment pren colorament.
Eluc. de las propr., fol. 57 et 264.
L'urine prend du foie son commencement et aux reins sa substance et coloration... Le sang semblablement prend coloration.
ANC. ESP. Coloramiento. IT. Coloramento.
3. Coloracio, s. f., coloration.
Beutat no es mas bela dispozicio de membres am bela coloracio...
Quant a figura e coloracio... Si aytal coloracio ve per virtut de natura.
Eluc. de las propr., fol. 264, 154 et 98.
Beauté n'est que belle proportion de membres avec belle coloration... Quand a figure et coloration... Si telle coloration vient par vertu de nature.
ESP. Coloración. IT. Colorazione.
4. Coloratiu, adj., coloratif, qui a la vertu de colorer.
Del corrs, per sa diffuzio, coloratiu.
Eluc. de las propr., fol. 29.
Par son épanchement, coloratif du corps.
ESP. Colorativo.
5. Colorar, v., lat. colorare, colorer.
E colora del sol lo rais
Lo mon.
G. Adhemar: Pos vei.
Et le rayon du soleil colore le monde.
Si com li penhidor
Coloro so que fan,
Fig. Deu hom colorar tan
Paraulas ab parlar.
Amanieu des Escas: El temps.
Comme les peintres colorent ce qu'ils font, de même on doit colorer les paroles avec le parler.
So m met en cor qu'ieu colore mon chan
D'una tal flor don lo frugz si' amors.
A. Daniel: Ar vei vermeils.
Me met cela au coeur que je colore mon chan d'une telle fleur dont le fruit soit amour.
Part. pas. Entre 'ls draps coloratz.
(chap. Entre 'ls draps colorats. Los draps de Penarroija tamé son colorats, de fet, de roch, són roijos com ells sols.)
Eluc. de las propr., fol. 265.
Entre les draps colorés.
CAT. ESP. Colorar (MOD. Colorear). PORT. Corar. IT. Colorare.
(chap. colorejá: colorejo, colorejes, coloreje, colorejem o colorejam, colorejéu o colorejáu, colorejen. (jes, je, jem, jéu, jen se poden escriure en g, coloreges, colorege, coloregem, coloregen. Sinonims: pintá, tintá les olives, ya tinten les olives; si es de coló roch, a La Fresneda, Valjunquera, ya rochechen les sireres, v. rochechá, roigejá, de roig, que se pronunsie y escriu roch. Rubeo, rubeus, rubio, royo.)
6. Colorir, v., colorer, devenir coloré.
Part. pas. Ab fresca carn colorida.
(chap. En fresca carn colorida. Carn fresca, de coló roch, rosa.)
B. de Ventadour: Lo temps vai.
Avec chair fraîche colorée.
Doussa, fresqu' e colorida,
Cum flor de may en rosier.
B. Martin: Quan l'erba.
Douce, fraîche et colorée, comme fleur de mai sur rosier.
(chap. Dolsa, fresca y colorida, com flo de mach al rosé. Tornem a vore colorida en lo sentit de coló rosa; flor de may en rosier: rosa.)
CAT. ESP. PORT. Colorir. IT. Colorire.
7. Descoloramen, s. m., pâleur, décoloration.
Fay fereza e descoloramen.
Leys d'amors, fol. 130.
Fait frayeur et pâleur.
Quant a urina descolorament.
Eluc. de las propr., fol. 65.
Quand l'urine a décoloration.
ANC. ESP. Descolorimiento. IT. Discoloramento. (chap. descolorimén)
8. Descoloracio, s. f., lat. decolorationem, décoloration, pâleur.
Falbeza, blaveza et autra descoloracio.
Eluc. de las propr., fol. 65.
Pâleur, lividité et autre décoloration.
9. Descoloratiu, adj., décolorant, décoloratif.
Es accidentalment descolorativa.
Eluc. de las propr., fol. 24.
Elle est accidentellement décolorative.
10. Descolorar, Desacolorar, v., lat. decolorare, décolorer.
E 'l vis s'en desacolora.
(chap. Y la cara se descolorix : pert lo coló rosa, roch : coló pálit, palidege o palideje, se esblanquix, v. esblanquí, palidejá, etc.)
B. de Ventadour: Amors enquera.
Et le visage s'en décolore.
Part. pas. E la cara descolorada.
(chap. Y la cara descolorida, pálida, esblanquida.)
Passio de Maria.
Et la figure décolorée.
ESP. Descolorar. PORT. Descorar. IT. Discolorare. (chap. Descolorí, descolorís: yo me descolorixco o descolorixgo, descolorixes, descolorix, descolorim, descoloriu, descolorixen. Es lo mateix verbo que seguix, y lo del pun 12, escolorir, siríe “escolorí”, perque en chapurriau fem aná des y es moltes vegades, desnucá, esnucá.)
11. Descolorir, v., décolorer.
Part. pas. Paor no pot esser fera ni descolorida, mas que red e fay persona fera e descolorida.
Leys d'amors, fol. 130.
La peur ne peut être effrayée ni décolorée, si ce n'est qu'elle rend la personne effrayée et décolorée.
IT. Discolorire.
12. Escolorir, v., décolorer, perdre la couleur.
Part. pas. Qu'el fuecx que m'en sol escalfar
Fug, e reman escoloritz.
B. de Ventadour: Quan lo boscatges.
Vu que le feu qui a coutume de m'échauffer fuit, et je reste décoloré.
Una ves perdo el mes sanc,
Don son escolorit e blanc.
Trad. de l'Évangile de Nicodème.
Une fois le mois ils perdent sang, de quoi ils sont décolorés et blancs.
E qui d'amor es ben feritz
Mout deu esser escoloritz.
Roman de Flamenca, fol. 53.
Et qui est bien frappé d'amour doit être beaucoup décoloré.
CAT. ESP. Escolorir (palidecer, decolorar, etc.). IT. Scolorire.
Colp, Cop, s. m., coup.
On lit dans la loi salique: “Si quis ingenuus ingenuum cum fuste percusserit, et sanguis tamen non exierit usque ad tres colpos...”
“Si quis alterum voluerit occidere et colpus praeter salierit.”
Lex salica, edit. Eccardi, tit. 20, art. 7 et 1.
Pithou et Bignon dérivent colp du latin colaphus.
Cette étymologie paraît certaine, quand on considère qu'au lieu de colpos, la même loi, tit. 43, art. 1, porte:
“Similiter servus CCXXI colaphos accipiat... Si vero infra priora supplicia, id est CXXI colaphis, fuerit confessus.”
Je ne dois pas taire qu'Eccard prétend que le mot colpus, qui se trouve
dans la loi salique, vient de l'allemand kloppen, klopfen, acriter ferire. (N. E. klopfen todavía se usa, verbo, golpear la puerta, llamar.)
Voyez Watcher (Wachter), Gloss. germ. V° klopfen.
Non fezetz colp d'espaza ni de lansa.
T. d'Albert Marquis et de Rambaud de Vaqueiras: Ara m.
Vous ne fîtes coup d'épée ni de lance.
Quar plus mi nafra 'l cors que colps de verja.
A. Daniel: Lo ferm voler.
Car il me blesse plus le corps que coup de verge.
Loc. De l'espaza un colp de plat.
Roman de Jaufre, fol. 2.
Un coup du plat de l'épée.
Fig. Colp de joi me fier que m'auci.
G. Rudel: No sap chantar.
Coup de joie me frappe qui me tue.
A un sol colp a lo mielh del mon pres.
G. Faidit: Fortz chauza.
D'un seul coup elle a pris le meilleur du monde.
ANC. FR. Il a pris un baston, dusqu'à dis colps l'en charge.
Fabl. de Gautier d'Aupais. Roquefort. Gl., t. 1. p. 277.
Le premier colp de la bataille.
G. Gaimar. Arch. brit., t. XVII, p. 97.
CAT. Colp. ESP. PORT. Golpe. IT. Colpo. (chap. Cop, cops; no fem aná lo verbo “golpejá ni golpeá”, sino datres: pegá: pego, pegues, pegue, peguem o pegam, peguéu o pegáu, peguen; fotre un cop; pegá un cop; esbatussá, esplanissá en la palma de la ma.)
2. Colbe, s. m., coup.
Qu'anc colbe no i feric.
Torcafols: Comunal veill.
Vu que jamais il n'y frappa coup.
3. Colpier, s. m., batailleur.
Et alcaotz e grans colpiers.
Leys d'amors, fol. 37.
Et maquereaux et grands batailleurs.
Colpa, s. f., lat. culpam (N. E. mea culpa), faute, crime.
Mas per la colpa delir,
Dey la vertat descobrir.
Gaubert Moine de Puicibot: Be s cuget.
Mais pour effacer la faute, je dois découvrir la vérité.
Cristias vey perilhar
Per colpa dels regidors.
(chap. Cristians vech perillá per culpa dels regidós.)
G. Riquier: Cristias.
Je vois les chrétiens être en péril par la faute des gouvernants.
- Coulpe.
Fau ne ma colpa a Dieu.
La Confessio e las penas infernals.
J'en fais ma coulpe à Dieu.
Eu, fort peccaire et non digne, fas ma colpa e ma confession.
Cartulaire de Montpellier, fol. 169.
Moi, fort pécheur et indigne, fais ma coulpe et ma confession.
ANC. FR. Ne sai pourquei se combateroient
Qui nule culpe n'en avoient.
Roman d'Haveloc, v. 952.
CAT. ESP. PORT. Culpa. IT. Colpa. (chap. culpa, culpes; v. culpá: culpo, culpes, culpe, culpem o culpam, culpéu o culpáu, culpen.)
2. Colpau, adj., coupable.
Ben cug que silh
Non auzian qui son colpau
D'aquest perilh.
Marcabrus: Lo vers comens.
Je crois bien que ceux-là n'entendaient pas qui sont coupables de ce péril.
3. Colpable, adj., lat. culpabilem, coupable.
Que me rend colpables penedens.
Pierre d'Auvergne: Dieus vera vida.
Que je me rends coupable pénitent.
Si per autre peccat maior,
Pus colpable non l'a cauzit.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Si pour autre péché plus grand, no l'a distingué plus coupable.
CAT. ESP. (chap.) Culpable. PORT. Culpavel. IT. Colpevole.
Trad. de S. Bernard. Montfaucon, Bib. Bibl., Mss., fol. 1388.
CAT. ESP. PORT. Culpar. IT. Colpar.
6. Encolpar, v., lat. inculpare, accuser, inculper, se plaindre.
Lieys que m'encolpa a tort.
A. Daniel: D'autra.
Celle qui m'accuse à tort.
Il m'encolpet de tal re
Don mi degra saber gratz.
B. de Ventadour: Conort era.
Elle m'accusa de telle chose dont elle me devrait savoir gré.
E que de mi no s poguesson blasmar,
Ni encolpar cavalier ni jocglar.
Pistoleta: Ar agues.
Et que chevaliers ni jongleurs ne pussent médire ni se plaindre de moi.
Part. pas. Substantiv.
En las ricas cortz pietatz
Desencolpa los encolpatz.
P. Vidal: Nulhs hom no s pot.
Dans les cours puissantes merci absout les inculpés.
ANC. FR. Lasse! de grant péchié s'encolpe.
Roman de la Violette, p. 175, var.
Du meurtre dont par lui a été encoulpée.
Hist. de Gerard de Nevers, p. 80.
ANC. CAT. Encolpar. ANC. ESP. Enculpar (MOD. inculpar). IT. Incolpare. (chap. inculpá, se conjugue com culpá.)
7. Desencolpar, v., disculper.
Per mos senhor G. desencolpar.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 47.
Pour disculper mon seigneur Gerard.
Part. pas. Qu'ieu sia desencolpaz.
Aimeri de Peguilain: Can q'eu fezes.
Que je sois disculpé.
ANC. FR. Icellui Thomas... les en descolpa et descarga.
Lett. de rém.; 1377. Carpentier, t, II, col. 73.
IT. Discolpare.
Colre, v., lat. colere, vénérer, célébrer, adorer.
Gardar e colre et honorar las festas dels sancts.
(chap. Guardá y “colre”, venerá, selebrá, adorá, y honorá les festes dels sans.)
V. et Vert., fol. 89.
Observer et célébrer et honorer les fêtes des saints.
Part. pas. Vezia aquella cioutat colent las ydolas.
(chap. Veíe aquella siudat adorán los ídolos.)
Trad. des Actes des Apôtres, ch. 17.
Voyait cette cité adorant les idoles.
- Accueillir, honorer.
Car la gensor am e coli.
A. Daniel: Ab guai so.
Car j'aime et honore la plus gentille.
Quoras que s vol, lainz col sos amigs.
Poëme sur Boèce.
Quand elle veut, elle accueille ses amis là-dedans.
Part. pas.
Tos temps er joys per mi coltz e servit.
Arnaud de Marueil: A grand honor.
Toujours joie sera honorée et servie par moi.
ANC. CAT. Colrer. ANC. IT. Colere.
2. Cultivar, Coltivar, v., cultiver.
E la garda del jardi no vol coltivar.
Laoro e coltivo lo fruh de la terra.
(chap. Ells llauren y cultiven lo fruit de la terra.)
Liv. de Sydrac, fol. 73.
Et la garde du jardin ne veut pas cultiver.
Ils labourent et cultivent le fruit de la terre.
- Vénérer, honorer.
Fig. E l'emperador no volc cultivar sos dieus, que no y avia ferma crezensa. Roman de la prise de Jérusalem, fol. 5.
Et l'empereur ne voulut honorer ses dieux, vu qu'il n'y avait ferme croyance.
Part. pas.
Terras coltivadas e non coltivadas.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 153.
Terres cultivées et non cultivées.
CAT. ESP. PORT. Cultivar. IT. Coltivare. (chap. conreá, cultivá: cultivo, cultives, cultive, cultivem o cultivam, cultivéu o cultiváu, cultiven; cultivadós, apero de llauransa. Cultivadó, cultivadora, cultivadores; llauradó, llauradós, llauradora, llauradores.)
3. Coltre, s. m., lat. cultrum, coutre.
Ab coltres et fossors.
Eluc. de las propr., fol. 157.
Avec coutres et hoyaux.
IT. Coltro.
4. Cotel, s. m., coutre.
Reillas, cotels usables als obs de l'araire. (chap. rella, relles)
Cout. de Saussignac de 1319.
Socs, coutres nécessaires aux besoins de l'araire.
5. Cultura, s. f., lat. cultura, culture.
E sas terras e sas culturas domengeras.
Tit. de 1221, Arch. du Roy., J., 309.
Et ses terres et ses cultures particulières.
CAT. ESP. PORT. Cultura. IT. Coltura.
6. Coltivament, s. m., culture, adoration.
Ni no volc que aquell jorn coltivamens fosso fag per negun home.
Roman de la prise de Jérusalem, fol. 5.
Ni ne voulut que ce jour les adorations fussent faites par aucun homme.
ANC. FR. Nous pour regart dou cultivement divin.
Tit. de 1254. Carpentier, t. 1, col. 1231.
ANC. CAT. Cultivament. IT. Coltivamento.
7. Cultivable, Coltivador, s. m., cultivateur.
E loguet la a coltivadors.
Trad. du Nouv. Test., S. Marc, ch. 12.
Et il l'afferma à des cultivateurs.
Huey soi la vera serment viva e mon payre n'es coltivador.
Fragm. de trad. de la Passion.
Aujourd'hui je suis le vrai sarment vivant et mon père en est le cultivateur.
- Adorateur.
Si alcuns es cultivaires de Dieu et fa sa volontat.
Trad. du Nouv. Test., S. Jean, ch. 9.
Si quelqu'un est adorateur de Dieu et fait sa volonté.
ESP. PORT. Cultivador. IT. Coltivatore.
8. Colon, s. m., lat. colonus, colon.
Si cum fa vila colons, so es aquel que ten terra a faciara.
Trad. du Code de Justinien, fol. 83.
Ainsi comme fait vilain colon, c'est-à-dire celui qui tient terre en location.
ANC. CAT. Colon. ESP. PORT. IT. (chap.) Colono.
9. Incola, s. m., lat. incola, habitant, domicilié.
Subjets de aquest pays, incolas et habitants.
Statuts de Provence. Julien, t. II, p. 482.
Sujets de ce pays, domiciliés et habitants.
ANC. CAT. ESP. PORT. IT. Incola.
Coltelh, Cotelh, s. m., lat. cultellus, couteau.
Qui de fort fozil
Non volh coltelh tochar,
Ja no 'l cuid' afilar
En un mol cembeli.
Giraud de Borneil: Leu chansoneta.
Qui ne veut pas frotter le couteau d'un fort fusil, qu'il ne pense pas l'affiler sur une molle fourrure.
Cotelhs et espazas e faus.
Raimond d'Avignon: Sirvens suy.
Couteaux et épées et faux.
ANC. FR. Nous osterons sempres la pel
A la pointe de mon coutel.
Roman du Renart, t. I, p. 149.
CAT. Coltell. ESP. Cuchillo. PORT. Cutello. IT. Coltello. (chap. gaviñet o gabiñet) (EN. Cutter)
2. Costalier, s. m., coutelas, couteau de chasse.
Honestat non porta costalier.
B. Carbonel de Marseille: Per espassar.
L'honnêteté ne porte pas de coutelas.
3. Coltellada, s. f., estafilade, coup de couteau.
Recebre gran coltellada.
Un troubadour anonyme, Coblas esparsas.
Recevoir grande estafilade.
Non deg donar coltellada.
Brev. d'amor, fol. 64.
Je ne dois pas donner coup de couteau.
ANC. CAT. Coltellada. ESP. Cuchillada. IT. Coltellata. (chap. gabiñetada, gaviñetada)
4. Cotelar, v., couteler.
Om mielhs non mazela...
Ni mielhs non cotela.
P. Cardinal: Un sirventes.
On n'égorge pas mieux... ni on ne coutelle pas mieux.
Colum, s. m., lat. colon, colum, sorte de ponctuation.
Elle était marquée par un seul point, et n'avait guère plus de la valeur de
notre virgule. Voici un exemple fourni par les Leys d'amors:
Haias mal, haias be: coma.
Am los tieus te capte. colum.
E ja no y falhiras; periodus.
Leys d'amors, fol. 144.
Aies mal, aies bien: comma; gouverne-toi avec les tiens: colum; et jamais tu n'y failliras; période.
Le Dictionnaire de l'Académie espagnole dit au mot colon:
Parte o miembro principal del periodo. Llámase perfecto, cuando por sí hace sentido imperfecto, cuando el sentido pende de otro miembro del periodo. También se da este nombre a la puntuación con que se distinguen estos miembros.
Coluri, s. m., lat. colurus, colure.
Dos autres cercles ha el cel apelatz coluris.
Coluri septentrional, coluri meridional.
Eluc. de las propr., fol. 100 et 8.
Il y a au ciel deux autres cercles appelés colures... Colure septentrional, colure méridional.
CAT. ESP. PORT. IT. Coluro.
Com, Co, Cum, du latin quomodo, comme, comment.
Adv. C'ancmais non fis, e sabetz co.
Folquet de Marseille: Tan mon.
Que oncques elle ne fit davantage, et vous savez comment.
Falsamen as mentit et ieu diray te co.
Izarn: Diguas me tu.
Faussement tu as menti et je te dirai comment.
Interj.
Cum ausam doncs aquesta mort atendre!
G. Faidit: Cascus hom.
Comment osons-nous donc attendre cette mort!
Conj. Us autres joglar escomes lo com el trobava en plus caras rimas que el.
V. d' Arnaud Daniel.
Un autre jongleur le défia sur ce qu'il composait en rimes plus difficiles que lui.
Dons e servirs e garnirs e larguesa
Noiris amor, com fai l'aiga lo peis.
V. de Bertrand de Born.
Don et servir et équiper et largesse nourrissent amour, comme l'eau fait le poisson.
Si el mon es ren qu'ieu am tan cum vos.
Arnaud de Marueil: Us guays.
S'il est au monde chose que j'aime tant comme vous.
Adv. comp. Apren del pom
Perque ni com
Na Discordia lo fes legir.
Giraud de Calanson: Fadet joglar.
Apprends de la pomme pourquoi et comment dame Discorde la fit choisir.
ANC. FR. Issi fu com jo vus di.
Roman de Rou, v. 10131.
Hommes et femmes frois com marbre.
Œuvres d'Alain Chartier, p. 724.
ANC. CAT.
Com dos forts vents la baten egualment.
Ausias March: Axi com cell.
ANC. ESP.
Esto como cuntiera com non eran certeros.
Milag. de Nostra Senhora, cob. 104. (Nuestra Señora)
ANC. PORT. Si non com e de dreito.
Tit. de 1292. Elucidario, t. I, p. 293.
ANC. IT. Tanto lo intende com fa petra mola.
Barberini, Doc. d'amore, p. 162.
Substantiv. Ieu non sai lo cum ni perque.
(chap. Yo no sé lo com ni (lo) perqué.)
G. Pierre de Cazals: D'una leu chanso.
Je ne sais le comment ni pourquoi.
ANC. FR. La curiosité de savoir le comment et le pourquoi des saints et sacrés mystères. Camus du Belley, Diversités, t. 1, fol. 429.
Conj. comp. Cum s'ieu l'avia tort.
B. de Ventadour: Lanquan vey.
Comme si je lui avais tort.
Ni ieu, cum qu'elha m malme,
No m virarai ja alors.
Giraud le Roux: A la mia fe.
Ni moi, quoiqu'elle me malmène, je ne me tournerai jamais ailleurs.
Mas com que s voilla.
Rambaud de Vaqueiras: Leu pot hom.
Mais comment qu'elle veuille.
ANC. FR. Il eut envie de le gaigner comment que ce fust.
Amyot, trad. de Plutarque. Vie de Pompée.
Comment qu'il en soit, je ne pense point, etc.
H. Étienne, Ap. pour Hérodote, t. II, p. 29.
Si com l'enfas qu'es alevatz petitz.
P. Raimond de Toulouse: Si com l'enfas.
De même que l'enfant qui est élevé petit.
ANC. FR. Qui bien nos voldroit jugier touz,
Si com je fais et com je croi,
Jà n'en eschaperoient troi.
Fabl. et cont. anc., t. II, p. 312.
Dieu fet de nos com de sa terre,
Si com li potiers sor sa roe
Sa volenté fet de sa boe.
Nouv. rec. de fabl. et cont. anc., t. II, p. 69.
La parole li unt cuntée
Si cum ele ert entr'els alée.
Roman de Rou, v. 5699.
Aissi cum la naus en mar.
Pons d'Ortafas: Aissi cum.
Ainsi comme le navire en mer.
ANC. FR. Issi com il me le jura.
Roman de Rou, v. 11991.
Il est ainsi com dit m'avez.
Nouv. rec. de fabl. et cont. anc., t. I, p. 273.
Atressi cum l'oliphans,
Que, quan chai, no s pot levar.
(chap. Igual que lo elefán, que, cuan cau, no se pot eixecá, alsá.)
Richard de Barbezieux: Atressi cum.
De même que l'éléphant, qui, quand il tombe, ne peut se relever.
ANC. FR. Tout autresi cum l'ante fait venir
Li arrousers de l'aigue qui chiet sus.
Le Roi de Navarre, chans. 30.
Aussi comme le bon vallez deffent le hanap son seigneur des mouches.
Joinville, p. 66.
Mas tant com d'argent val mais aurs.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Mais autant comme l'or vaut plus qu'argent.
Aitant com al premier dia.
Cadenet: Oimais m'auretz.
Autant comme au premier jour.
ANC. FR.
Tant come en Normandie li quens Richart vivra.
Roman de Rou, v. 4342.
Qui vaut autant com la meire des herbes.
Nouv. rec. de fabl. et cont. anc., t. 1, p. 190.
Faire toutes choses autretant com li seignor.
Ville-Hardouin, p. 5.
ANC. IT. Com ventura il mena.
Barberini, Doc. d'amore, p. 361.
E com morto sta in letto.
Le roi Robert.
CAT. ANC. ESP. ANC. PORT. ANC. (chap.) Com.
ESP. MOD. PORT. MOD. IT. MOD. Como.
Prép. - Lat. Cum, avec.
Co que cum lavor s'aquista.
Lo despreczi del mont.
Ce qui s'acquiert avec travail.
Si 'l leverent molt a la joglaria com las tensos e com las coblas qu'el feiren com lui.
V. de Hugues de S.-Cyr.
Ainsi l'élevèrent moult à la jonglerie avec les tensons et avec les couplets qu'ils firent avec lui.
En anan batalhar cum los gentils.
Genealogia dels contes de Toloza, p. 3.
En allant combattre avec les gentils.
ESP. Con. PORT. Com. IT. Con. (chap. En)
2. Col, pour com el, comme le. (chap. com lo, com l')
Et es col orbs que pissa en la carrera.
V. de Pierre Vidal.
Et il est comme l'aveugle qui pisse dans la rue.
Conj. comp.
Aissi col peis que s'eslaissa el chandorn.
B. de Ventadour: Be m'an perdut.
Ainsi comme le poisson qui s'élance à la clarté.
3. Cuma, Coma, adv., comme.
Ieu los faria pendre cuma lairo.
Roman de Gerard de de Rossillon, fol. 77.
Je les ferais pendre comme larron.
E sofrirs es coma languirs.
Amanieu des Escas: Dona per.
Et souffrir est comme languir.
ANC. PORT. Assim a mai comha a filha. (mai lleva virgulilla en la a)
Tit. de 1285. Elucidario, t. I, p. 297.
Conj. comp.
Si coma fes quan passei lai los portz.
Rambaud de Vaqueiras: Ges si.
Ainsi comme je fis quand je passai là les ports.
4. Coment, adv., comment.
De bon jutge es balansar non pas solament que deia damnar, mas coment. Trad. de Bède, fol. 2.
Il est d'un bon juge de peser non pas seulement qu'il doive condamner, mais comment.
5. Cossi, adv., comment, de quelle manière.
Cum es de vos, cossi us vai?
T. de P. Rogiers et de Rambaud: Senher.
De quelle manière est de vous, comment vous va?
No sai cossi mortz aucir lo pogues.
Aimeri de Peguilain: Totas honors.
Je ne sais comment la mort le pût occire.
Prép. comp. Ieu us servirai cum bon senhor
Cossi que del guazardon m'an.
B. de Ventadour: Non es.
Je vous servirai comme bon seigneur comment qu'il m'aille du bénéfice.
IT. Così.
Coma, s. m., lat. comma, comma, sorte de ponctuation.
Quoiqu'elle consistât en deux points (:) elle n'avait que la valeur de la virgule (,).
Colum no pot tener loc de coma, ni coma de colum.
Leys d'amors, fol. 144.
Colum ne peut tenir lieu de comma ni comma de colum.
Le Dictionnaire de l'Académie espagnole le définit, et ajoute:
Signo de esta figura (,).
CAT. ESP. IT. (chap.) Coma.
Dans les Leys d'amors, coma, avec l'effet suspensif de virgule, a pourtant le signe de deux points, et on y lit cet exemple:
Ergulhiezir fas ton sirven: aras avem coma;
Si 'l tenes delicadamen. aras avem colum.
Tu fais enorgueillir ton serviteur : maintenant nous avons comma;
si tu le tiens délicatement, maintenant nous avons colum.
CAT. ESP. Coma.
Coma, s. f., lat. coma, chevelure, crinière.
Lo crin que il pend a la coma.
A. Daniel: Lanquan son.
Le poil qui lui pend à la chevelure.
Sobre un caval moven ab coma fauna.
Roman de Gerard de de Rossillon, fol. 10.
Sur un cheval mouvant avec crinière fauve.
- Queue de comète.
L'estala comada... e sa coma estendia se vas occiden.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 215.
L'étoile chevelue... et sa queue s'étendait vers l'occident.
ANC. FR. La come du col blanche.
Roman français de Fierabras.
ANC. ESP. PORT. Coma. IT. Chioma.
2. Comat, adj., lat. comatus, chevelu, à longue crinière.
Lo rey salh del vergier sus son destrier comat.
Roman de Fierabras, v. 237.
Le roi saute du verger sur son cheval à longue crinière.
L'estela dicha comada
Es pertant aissi nommada,
Car fuoc e fum e l'aire fai,
A lei de coma fazen rai.
Brev. d'amor, fol. 37.
L'étoile dite chevelue et pourtant ainsi nommée, parce qu'elle fait feu et fumée dans l'air, faisant rayon à manière de chevelure.
S'apelavan... La tersa, Gallia comata.
L'Arbre de Batalhas, fol. 57.
Elles s'appelaient... La troisième, Gaule chevelue.
IT. Comato.
Comb, adj., courbe.
Una possessio que fossa drecha de un costat e de l'autre costat fossa comba.
Sia drecha de un costat, et de l'autre costat sia cumba.
Trad. du tr. de l'Arpentage, c. 40.
Une possession qui fût droite d'un côté et de l'autre fût courbe.
Soit droite d'un côté, et de l'autre côté soit courbe.
L'espagnol a dans ce sens le verbe combar, courber.
2. Comba, s. f., vallon, vallée. (lat. cumbis, de Cumbis apellido)
Voyez Fortia d'Urban, Disc. sur les Ann. du Hainaut, t. V, p. 172.
Qu'es plan o que es comba.
A. Daniel: Lanquan son.
Ce qui est plaine ou ce qui est vallon.
Era non vey pueg ni comba
On fuelha ni flors paresca.
E. Cairel: Era non vey.
Maintenant je ne vois hauteur ni vallon où feuille ni fleur paraisse.
Fig. Pois de beutat son las autras en comba.
A. Daniel: Si m fos amors.
Puisque les autres sont en vallon pour la beauté.
ANC. FR. Li os chevauche par tertres et par combes.
Roman de Garin le Loherain, p. 96.
Estans où chemin royal en une combe ou vallée.
Lett. de rém. de 1425. Carpentier, t. 1, col. 1232.
Ne dote mont, conbe ne val.
Nouv. rec. de fabl. et cont. anc., t. 1, p. 56.
ESP. Comba. (valle; chap. La cometa de Beseit, una valleta per aon corre l'aigua cuan plou prou, desde los comellassos hasta lo toll de Rabosa; tamé es una acometuda. Comellassos té que vore en la paraula que seguix, combel)
3. Combel, s. m., vallon, ravin.
O combas o combels.
Tit. de 1275: Bibl. du R., fonds de Villevieille.
Ou vallées ou vallons.
4. Cathacumba, s. f., catacombe.
En I potz... a cathacumbas... Que ela leves lo cors... de cathacumbas...
Cat. dels apost. de Roma, fol. 11 et 26.
En un puits... aux catacombes... Qu'elle levât le corps... des catacombes.
PORT. (ESP. chap.) Catacumba. IT. Catacomba.
Combinar, v., lat. combinare, combiner, joindre.
Que los dits senhors se combinaran entre lor.
(chap. Que los dits siñós se combinarán entre ells.)
Tit. de 1409. Bosc, Mém. du Rouergue, t. 1, p. 250.
Que lesdits seigneurs se combineront entre eux.
Part. pas. En aquesta guiza so combinatz et ordenatz.
De quatre qualitats combinadas ab quatre humors.
(chap. De cuatre cualidats combinades en cuatre humors.)
Eluc. de las propr., fol. 109 et 94.
Sont combinés et ordonnés en cette manière.
De quatre qualités combinées avec quatre humeurs.
2. Combinatiu, adj., combinatif, qui peut être ou qui est combiné, joint,
mêlé.
Combinatiu son quant son pronunciat ses interrogatio coma...
Quals es la maire, talhs es la filha.
Combinatiu, collectiu. Leys d'amors, fol. 48 et 46.
Ils sont combinatifs quand ils sont prononcés sans interrogation comme... Quelle est la mère telle est la fille.
Combinatif, collectif.
Comeder, v., lat. comedere, manger, dévorer.
Part. prés. Cuma foc comedent lenha secca.
(chap. Com a foc minján, devorán, tragán, lleña seca.)
Trad. d'Albucasis, fol. 11.
Comme feu dévorant bois sec.
2. Comestio, s. f., lat. comessatio, manger, repas.
Tu mandas al malaute layssar la sua comestio.
En yvern aprop la comestio.
Trad. d'Albucasis, fol. 10 et 52.
Tu ordonnes au malade de quitter le sien manger.
En hiver après le repas.
Comensar, Comenhar, v., commencer.
Voyez Muratori, Diss. 33; Denina, t. II, p. 249.
Ab joi mov lo vers e 'l comens.
B. de Ventadour: Ab joi.
Je pousse le vers et le commence avec joie.
C'al jorn c'om nais, comenssa a morir.
(chap. Que lo día que hom (un home) naix, escomense a morí. Hom naix : se naix, a vegades es impersonal, com “se nace” en castellá.)
G. Faidit: Chascus.
Qu'au jour que l'homme naît, il commence à mourir.
Quar en vos nays e comensa
Beutatz e conoyssensa.
Augier: Per vos belha.
Car en vous naît et commence beauté et connaissance.
Qui ben comensa e pueissas s'en recre,
Mielh li fora que non comenses re.
P. Vidal: Si col paubres.
Qui commence bien et puis s'en lasse, mieux lui serait qu'il ne commençât rien.
Substantiv. Al comenchar auzi tal re.
R. Vidal de Bezaudun: En aquel temps.
J'entendis telle chose au commencer.
ANC. IT. Col pari tuo comenza...
La patienza
Qui comenza.
Barberini, Docum. d'amore, p. 31 et 199.
CAT. Comensar. ESP. Comenzar. PORT. Começar. IT. MOD. Cominciare. (chap. escomensá: escomenso, escomenses, escomense, escomensem o escomensam, escomenséu o escomensáu, escomensen.)
2. Comens, s. m., commencement.
Al prim comens del ivernal.
Marcabrus: Al prim.
Au premier commencement de l'hiver.
Al comens del cosselh intret don Bos.
Roman de Gerard de de Rossillon, fol. 78.
Le seigneur Bos entra au commencement du conseil.
ANC. CAT. Comens.
3. Comensamens, s. m., commencement.
Dieus, que comensamens es de tota fazenda.
Folquet de Marseille: Vers Dieus.
Dieu, qui est commencement de toute action.
Car en tot bon comensamen
Deu aver melhor fenimen.
G. Magret: En aissi m.
Car en tout bon commencement doit avoir meilleure fin.
Par le bon commencement me naît joie et allégresse.
De totz bes comensansa e fis.
P. Vidal: Per mielhs sofrir.
Commencement et fin de tous biens.
ANC. CAT. Comensenza. ANC. IT. Comincianza.
5. Comensailla, s. f., commencement.
Podetz auzir la comensailla.
Roman de Jaufre, fol. 1.
Vous pouvez ouïr le commencement.
ANC. FR. L'oevre de boine commenchaille
Qui aura boine definaille.
Le Bestiaire, Ms. Carpentier, t. II, col. 35.
Sont les commençailles hideuses.
G. Guiart, t. II, p. 176.
6. Comensaire, Comensador, s. m., qui commence, commençant.
Que m fo comensaire
D'esquivar maltraire.
Giraud de Borneil: Aras si m fos.
Vu qu'il me fut commençant d'éviter mauvais traitement.
Quar Dieus dona a bon comensador
Bona forsa tan qu'es bona la fis.
G. Figueiras: Totz hom qui.
Car Dieu donne bonne force à bon commençant tellement que la fin est bonne.
ANC. FR. Jà estoit empoint comme le commenceur et entrepreneur de l'emprinse. (N. E. entrepreneur, emprendedor, emprinse, empresa.)
Hist. de Jehan de Saintré, t. II, p. 236.
IT. Cominciatore. (chap. Escomensadó, escomensadós, escomensadora, escomensadores.)
7. Acomensar, v., commencer.
Pueys c'an complit lo vot c'avian acomenzat.
V. de S. Honorat.
Puisqu'ils ont accompli le voeu qu'ils avaient commencé.
E acomensa a foire e a minar.
V. et Vert., fol. 41.
Et il commence à bécher et à miner.
8. Acomensamen, s. m., commencement.
Can son acomensamen de razo o de locutio.
Leys d'amors, fol. 59.
Quand elles sont commencement de raisonnement ou de locution.
9. Encomensanza, s. f., commencement.
A l'encomensanza
Dic qu'el mals qu'ai fait, al be,
Ses tot comt', avanza.
B. Zorgi: Jesu Crist.
Au commencement je dis que le mal que j'ai fait, sans tout compte, surpasse le bien.
10. Recomensar, v., recommencer.
Recomensa lo chaples de la guerra mortal.
Guillaume de Tudela.
Le carnage de la mortelle guerre recommence.
IT. Ricominciare. (chap. En ves de di re-escomensá o rescomensá diém torná a escomensá, o, ya hi torne lo capsot.)
Cometa, s. f., lat. cometa, comète.
E ichia d'aquesta cometa una flamma espandida.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 192.
Et il sortait de cette comète une flamme épanouie.
Quo es l'estela caneta
E l'autra dicha cometa.
Brev. d'amor, fol. 37.
Comme est l'étoile petite chienne et l'autre dite comète.
CAT. ESP. PORT. IT. (chap.) Cometa.
Comjat, Conjat, s. m., lat. commiatus, congé, permission.
Loc. E prenc conjat del repaire
On fui tan gent aculhitz.
Bertrand de Born: S'abrils.
Et je prends congé du séjour où je fus si agréablement accueilli.
Mas de tot jois me lais,
E pren comjat de chantar derenan.
Pons de Capdueil: De totz caitius.
Mais je me sépare de toute joie, et prends congé de chanter désormais.
ANC. FR. Atant prist li garçons congiet.
Roman du châtelain de Couci, v. 2987.
Qu'il prene de ce faire congiet au prevost.
Charte de Valenciennes, 1114, p. 417.
CAT. Comiat. IT. Congedo. (ESP. chap. Despedida.)
2. Comjiar, v., congédier, renvoyer.
De mon cor brau orguelh comji.
Gavaudan le Vieux: Desemparatz.
De mon coeur fier je congédie orgueil.
ANC. FR. Issiez tantost hors de ma terre,
Quar je vous en congie sanz doute
E la vous vée e deffens toute.
Fabl. et cont. anc., t. IV, p. 301.
Les Espaingnols congièrent tous les Anglois, hommes et femmes, serviteurs de ladite royne.
Monstrelet, t. I, fol. 83.
3. Acomjadar, v., congédier, renvoyer.
Ieu dic per dreg c'acomjadar
Lo deu sela que l'emparet.
R. Vidal de Bezaudun: En aquel.
Je dis avec justice que celle qui s'en saisit doit le congédier.
E amic que aiatz no acomjadatz.
Guillaume de Tudela.
Et ne renvoyez pas ami que vous ayez.
Part. pas. Bertrans de Born si fo acomjadatz de soa domna.
V. de Bertrand de Born.
Bertrand de Born fut ainsi congédié de sa dame.
ANC. CAT. Acomiadar. (ESP. Despedir) (N. E. El occitano acomjadar, con una j que ya es una i, pasa al catalán como acomiadar. Esto es un prodigio de lingüística. En el castellano, que fijo o fillo pase a hijo, o quexar a quejar supondría que son dos lenguas diferentes, cuando son la misma en diferentes tiempos. No escribo los términos lingüísticos para que lo entienda mejor cualquiera que lea esto, catalanistas incluidos.)
Comoditat, s. f., lat. commoditatem, commodité.
Propria comoditat.
(chap. Propia comodidat. La segona erre de propria se pert al chapurriau, com passe al castellá. Propri passe a propi. Propris a propis, propries a propies.)
Statuts de Provence, BOMY, p. 211.
Propre commodité.
CAT. Comoditat. ESP. Comodidad. PORT. Commodidade. IT. Comodità. (chap. comodidat, comodidats, está cómodo o cómoda.)
2. Comodament, adv., commodément.
Si comodament si pot far.
Fors de Bearn, p. 1084.
Si commodément se peut faire.
CAT. Comodament. ESP. Cómodamente. PORT. Commodamente. IT. Comodamente. (chap. cómodamen.)
3. Incommoditat, Encomoditat, s. f., lat. incommoditatem, incommodité.
Aucuna incommoditat.
(chap. Cap incomodidat; cap : ninguna)
Tit. de 1478. DOAT, t. CXX, fol. 204.
Aucune incommodité.
Per motas encomoditatz o per motz damnatges.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 113.
Par plusieurs incommodités ou par plusieurs dommages.
CAT. Incomoditat. (N. E. El occitano – provenzal incommoditat pasa al catalán como incomoditat. O sea, que perdiendo una m que no se pronuncia, resto del latín incommoditatem, ya tenemos una lengua diferente al occitano. Claro, por eso los catalanes escriben “oc, och, hoc” : sí afirmativo todavía en 1461, e incluso hay textos posteriores al 1500 donde se puede encontrar esta partícula clarísima de la lengua de Oc, òc, och, hoc; este hoc afirmativo no es el mismo que el latín hoc que pasa a “ho”, también visto escrito “o” “ho faré”, “ho diré”. resposta de hoc o de no)
ESP. Incomodidad. PORT. Incommodidade. IT. Incomodità.
Comol, s. m., lat. cumulus, comble, tas, amas, meule.
Voyez Muratori, Diss. 33; Denina, t. II, p. 267, et t. III, p. 107.
Olivas si devo en un comol ajustar.
(chap. Les olives se deuen en un mun ajuntá: amuntoná, amontoná.)
Totas las peyras que so en un comol.
Fe, ab forcas regirat, apres en comol ajustat.
(chap. literal: Lo fenás, en forques regirat, después en un mun ajuntat: en gavelles, garbes. Lo fenás : feno : heno : foin fransés.)
Eluc. de las propr., fol,. 216, 279 et 209.
Olives se doivent rassembler en un tas.
Toutes les pierres qui sont en un amas.
Foin, retourné avec fourches, après rassemblé en meule.
ANC. CAT. Cumuli. ESP. Colmo (cúmulo). PORT. Cumulo. IT. Colmo. (chap. Aixó es lo colmo, ple a cormull, cúmul de desgrassies; caramullo)
2. Comol, adj., comble.
Una emina comola de seguel... La sobredicha emina comola.
Tit. de 1246. DOAT, t. CXXXIX, fol. 54.
Une émine de seigle comble... La susdite émine comble.
Venda lo a mesura rasa, mas empero de notz sia comola.
Cout. de Moissac. DOAT, t. CXXVII, fol. 8.
Qu'il le vende à mesure rase, mais pourtant que celle de noix soit comble.
Qu'il but en un jour sept coupes de bois et trois de verre grandes, combles et pleines.
Fig. Comols de totz mals estars.
Le moine de Montaudon: Gasc pec.
Comble de tout mal-être.
ESP. Colmado. IT. Colmo.
3. Cumular, v., lat. cumulare, cumuler, recombler.
Cumular lur dota e venir a division et succession de la hereditat.
Statuts de Provence, Julien, t. 1, p. 433.
Recombler leur dot et venir à division et succession de l'héritage.
CAT. Curmullar. ESP. PORT. Cumular. IT. Cumulare.
4. Cumenalar, v., assembler, amasser.
Esser fatz manentz en bonas obras cumenalar.
Trad. de la Ire Épître de S. Paul à Timothée.
Être faits riches à amasser bonnes oeuvres.
5. Molon, s. m., lat. cumulum, amas, tas.
Fag avia gran molon de legna.
(chap. literal: Fet habíe gran mun de lleña. Ell habíe fet un gran mun de lleña. Clapé.)
V. de S. Honorat.
Il avait fait un grand amas de bois.
La beutat que par als huelhs en aquell cors coma neus sobre un molon de fems. V. et Vert., fol. 31.
La beauté qui paraît aux yeux en ce corps comme neige sur un tas de fumier.
An faitz dels draps un tal molon
Desotz lo rei que, s'el cazes,
Non crei que gran mal se fezes.
(chap. literal: Han fet dels draps un tal mun, clapé, daball del rey que, si ell caiguere, no crec que gran mal se faiguere.)
Roman de Jaufre, fol. 5.
Ils ont fait un tel tas d'habits sous le roi que, s'il tombait, je ne crois pas qu'il se fît grand mal.
ANC. CAT. Molló.
6. Amolar, v., amasser, entasser, amonceler.
Graisans ni sers que s'amola
No m fai espaven.
Marcabrus: Quan la.
Crapaud ni serpent qui s'amasse ne me fait épouvante.
ANC. FR. Tremblotant et s'amouselant en rond comme un peloton.
Contes d'Eutrapel, fol. 184.
7. Acomolar, v., lat. accumulare, accumuler, augmenter.
Sa fama per tot al entorn acomolava.
V. de Santa Flors. DOAT, t. CXXIII, fol. 269.
Sa renommée par tout à l'entour augmentait.
CAT. ESP. Acumular. PORT. Accumular. IT. Accumulare. (chap. Acumulá.)
8. Demolition, s. f., lat. demolitionem, démolition.
La dita demolition e destruction.
(chap. La dita demolissió y destrucsió.)
Chronique des Albigeois, col. 56.
Ladite démolition et destruction.
CAT. Demolició. ESP. Demolición. PORT. Demolição. IT. Demolizione.
9. Demolhir, v., lat. demoliri, démolir.
Los castels de sa terra... los quals so de defensa fara abatre e demolhir. (chap. Los castells de sa terra... los cuals son de defensa fará abatre y demolí, sorsí, derrumbá, etc. Un catalá o castellá sense castell es com una tortuga sense clasca.)
Chronique des Albigeois, col. 31.
Fera abattre et démolir les châteaux de sa terre... lesquels sont de défense.
Part. pas. Presa e demolida per los de la dita armada.
Chronique des Albigeois, col. 9.
Prise et démolie par ceux de ladite armée.
CAT. ESP. (demoler) PORT. Demolir. IT. Demolire.
10. Encombre, s. m., encombre.
Encombre no li meta. Titre de 1067.
Ne lui mette encombre.
IT. Ingombro.
11. Encombrier, Encombrer, Engombrer, s. m., encombre, obstacle, embarras, empêchement.
Las cadenas li romp e tot l'autre encombrier.
(chap. Les cadenes li romp, trenque, y tot l'atre engorro, obstácul.)
V. de S. Honorat.
Il lui rompt les chaînes et tout l'autre obstacle.
Lauzenjador fan encombriers
Als cortes.
Rambaud d'Orange: Als durs.
Les médisants font embarras aux courtois.
Ni no sabem carreira, via, ni semdier
Ab que poscam estorcer al mortal encombrier.
Guillaume de Tudela.
Et nous ne savons rue, voie, ni sentier avec quoi nous puissions échapper au mortel encombre.
Eu l'ausi dir en un ver reprover:
Per trop parlar creisso maint engombrer...
Jesu lo gart de mal e d'emcombrer.
Aimeri de Peguilain: Lanquan chanton.
Je l'entendis dire en un vrai proverbe: Pour trop parler croissent maints embarras...
Jésus le garde de mal et d'encombre.
ANC. FR. Tel cuide sa honte vengier
Qui porchace son enconbrier...
Qui dit qu'entre bouche et quillier
Avient soveut grant enconbrier. (soveut : sovent)
Roman du Renart, t. 1, p. 16 et 153.
Ardirent seize ou dix-sept villages, puis s'en retournèrent à Gand sans encombrier. Monstrelet, t. II, fol. 49.
12. Encombratje, s. m., encombre.
Ieu prec Dieu, com homs iratz,
Que us don mal encombratje.
B. Carbonel de Marseille, Coblas triadas.
Je prie Dieu, comme homme irrité, qu'il vous donne mal encombre.
13. Encombrament, s. m., encombre, empêchement, encombrement.
En enois et encombramens.
Esperdut: Qui non.
En ennuis et empêchements.
Ses tot encombramen. Leys d'amors, fol. 38.
Sans tout empêchement.
ANC. FR. Jo vus asséur léaument,
Jà n'i aurez encumbrement.
Marie de France, t. 1, p. 414.
IT. Ingombramento.
14. Encombros, adj., embarrassé, souillé.
Aras pot hom lavar et esclarzir
De gran blasme silh que son encombros.
Cercamons ou P. Bremond Ricas Novas: Pois nostre.
Maintenant on peut laver et éclaircir de grand blâme ceux qui sont souillés.