champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
domingo, 3 de mayo de 2026
Sagrar - Excecrable
domingo, 12 de abril de 2026
Rauc, rauch - Razimar
Rauc, rauch, adj., lat. raucus, rauque, enroué.
Be m' enueia, per sant Salvaire,
D' ome raucx, que s fassa chantaire.
Le moine de Montaudon: Be m' enueia.
Bien il m'ennuie, par le saint Sauveur, d'homme rauque, qu'il se fasse chanteur.
Raucha vos don cridatz en chantant.
Bertrand de Born: Fuilhetas.
Voix enrouée dont vous criez en chantant.
Ieu sui del castiar raucx.
Pierre d'Auvergne: Belh m' es qu' ieu.
Je suis rauque du châtier.
Canto entro so raucs (o raucz). Eluc. de las propr., fol. 32.
Chantent jusqu'à ce qu'ils sont rauques.
CAT. Ronc. ESP. Ronco. PORT. Rouco. IT. Rauco. (chap. Ronco o ronc, roncos o roncs, ronca, ronques; ronquera; está engorgossat, casi afónic, afónics, afónica, afóniques.)
2. Rauquilhos, adj., rauque, enroué.
Es rauquilhos,
E non sabes dir aut ni clar.
Marcabrus: D' un estru.
Tu es rauque, et ne sais parler haut ni clair.
3. Rauquamen, adv., rauquement.
Dis totz sos vers raucamen.
Pierre d'Auvergne: Chantarai.
Dit tous ses vers rauquement.
Parlava mot raucament. Passio de Maria.
Parlait moult rauquement.
ESP. Roncamente. (chap. parlabe mol roncamen.)
4. Rauquet, adj. dim., rauque, sourd, rude.
Adverb. Quant aug dire...
Mo sonet rauquet e clar.
Giraud de Borneil: A penas sai.
Quand j'entends dire... mon sonnet rauquement et clair.
ESP. Ronquito. (chap. Ronquet, ronquets, veu ronqueta, veus ronquetes.)
5. Rauquiar, v., crier d'un cri rauque.
Capo... finh votz de galinas cloquian..., las galinas apela rauquian.
Eluc. de las propr., fol. 146.
Chapon...
il feint voix de poules en gloussant..., les poules il appelle en
criant d'un cri rauque.
ESP. Ronquear. (chap. Ronquejá.)
6.
Rauquiera, Rauqueria, s. f., enrouement.
Rauquiera si engendra quan la canal del pulmo es trop humida.
Rauqueria en la votz.
Trad. d'Albucasis, fol. 46 et 26.
Enrouement s'engendre quand le canal du poumon est trop humide.
Enrouement en la voix.
CAT.
ESP. Ronquera. (chap. Ronquera, ronqueres; engorgossamén,
engorgossamens.)
7. Rauqueza, s. f., enrouement.
Han... en la arteria trachea aspreza et rauqueza. Eluc. de las propr., fol. 100.
Ont...
en la trachée-artère âpreté et enrouement.
8. Rauguelhar, v.,
râler.
Si 'l mals loindans li dura,
Pauc
viura, qu' ades rauguelha.
P. Rogiers: Al pareissen.
Si
le mal lointain lui dure, peu vivra, vu que incessamment il râle.
9.
Raumat, s. m., râle, râlement.
Si vostr' auzel suefre raumatz
Per polvera o per frimatz.
Raumatz l' en ve qu' el trebola.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Si votre oiseau souffre râlements par poussière ou par frimats.
Râle
lui en vient de sorte qu'il frissonne.
10. Enraumar, v., enrouer.
Part. pas. subst. Pero si m val mais d' afan
Mos sos levatz
Qu' uns enraumatz.
T. de Lignaure et de Giraud de Borneil: Ara m.
Pourtant
ainsi me vaut plus de peine mon son élevé qu'un enroué.
11.
Enraumezar, v., enrouer.
Part. pas. Cant auzels es enraumezatz.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Quand
oiseau est enroué.
Raus, Ros, s. m., roseau.
Voyez Ihre, Diss. alt., p. 231.
Secha 'l joncx e 'l glats e 'l raus.
G. Adhemar: Quan la.
Le
jonc et le glayeul et le roseau sèche.
Meiro lo fuc (: fuoc, foc)
el borc cubert de ros.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 73.
Mirent le feu au bourg couvert de roseau.
Loc. En R., ab sa lansa,
Lo mes el raus.
Rambaud de Vaqueiras: El so que.
Le
seigneur R., avec sa lance, le mit sur le roseau (par terre).
(ESP.
Caña o junco. Chap. Caña, cañes, jung o junc, jungs o juncs. Aon
ñan moltes cañes se li diu cañá; a Beseit los cañerets o los Escañerets es un tros del camí cap al assut, aon abunden les cañes
que chupen de la sequia. Cañís, Cañisos o Cañissos; Alcañís.
Aon ñan mols juncs se li diu junquera, chunquera a Vallchunquera,
Valjunquera.)
2. Rauzel, Rauzeu, s. m., roseau.
En un vergier claus de rauzel.
P. Vidal: Lai on cobra.
En un verger clos de roseau.
Sui ieu, si la vostra lauzors
No m val, plus frevols que rauzeus.
Giraud de Borneil: Quan lo fregz.
Je suis, si votre louange ne me protége, plus faible que roseau.
ANC. FR. Lou rosel ne resembloit mie
Qui
à toz venz veincre se laisse.
Nouv. rec. de fabl. et cont. ant.,
t. II, p. 14.
3. Rauza, s. f., jonchaie, roseau.
On anc no calc rausa ni sesca.
P. Vidal: Lai on cobra.
Où oncques ne foula roseau ni jonc.
El temps que fulha e flors par en la rauza.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 11.
Au temps que feuille et fleur paraît dans la jonchaie.
4. Rausan, Rausa, s. m., natte de roseaux.
Evolopatz d' un bell rausa
Si co fazian l' ancia.
Trad. de l'Évangile de Nicodème.
Enveloppé d'une belle natte ainsi comme faisaient les anciens.
5. Rauzier, s. m., nattier, ouvrier en roseaux.
Lo sagramental dels rauziers.
Cartulaire de Montpellier, fol. 148.
Le serment des nattiers.
Raustir, v., rôtir.
Voyez Denina, t. III, p. xviij; Muratori, Diss. 33.
Fet
lo cor raustir.
(chap. Va fé rostí lo cor.)
V. de Guillaume de Cabestaing.
Fit le coeur rôtir.
Prengam mo filh e trenquem lo, e raustiscam ne 1 cartier, e mangem lo.
Roman de la Prise de Jérusalem, fol. 15.
Prenons mon fils et dépeçons-le, et rôtissons-en un quartier, et mangeons-le.
Qui prendia la lhimatz e la raustia en oli. Liv. de Sydrac, fol. 77.
Qui prendrait la limace et la rôtirait dans l'huile.
- En parlant d'un martyr.
El si fes raustir sai.
Un Troubadour Anonyme, Coblas esparsas.
Il se fit rôtir ici.
Part.
pas. Cabritz raustitz. Brev. d'amor, fol. 126.
(chap. Cabrits
rostits.)
Cabris rôtis.
Carns
trop grassas hom no deu manjar sino raustidas.
(chap. Carns mol
grasses no se deuen minjá mes que (sino) rostides.)
Eluc. de las propr., fol. 233.
Chairs trop grasses on ne doit manger sinon rôties.
Fig.
Fregitz e raustitz el turmen de la crotz. V. et Vert., fol.
43.
(chap. figurat: Fregit y rostit al tormén de la creu. San
Lorenzo o Llorens va sé rostit a una griella.)
Frit et rôti au tourment de la croix.
CAT. ANC. ESP. Rostir. (chap. Rostí: rostixco o rostixgo, rostixes, rostix, rostim, rostiu, rostixen; rostit, rostits, rostida, rostides; yo rostiría; yo rostiré; si yo rostiguera o rostira.)
2. Raust, adv., rôti, brûlé, aride, roide, rude.
Zo qu' es raust aplana ben.
Deudes de Prades, Poëme sur les Vertus.
Ce qui est rude il aplanit bien.
Roca redonda,
Auta et rausta e tailant.
Vos venretz en una plaina
On a una rausta montaina.
Roman de Jaufre, fol. 3 et 55.
Roche ronde, haute et roide et escarpée.
Vous viendrez en une plaine où il y a une aride montagne.
Substantiv.
Issic del ostal tan bona odor del raust, que tota la carrieyra ne
flayret.
(chap. Eixíe del hostal tan bona auló del rostit (la
rostifarra), que tota la carrera (lo carré) ne flairabe (ne fée
auló.)
Roman de la Prise de Jérusalem, fol. 15.
Il sortit de l'hôtel si bonne odeur du rôti, que toute la rue en fut odorante.
Causas salsas ni frichura ni raust. Eluc. de las propr., fol. 86.
Choses salées ni friture ni rôt.
ANC. CAT. Rost. (chap. Rostit, rostits; cuan es mol abundán: rostifarra, rostifarres; rostidissa, rostidisses.)
3. Rostidor, adj., rôti, frit.
Un
tros de peis rostidor. Brev. d'amor, fol. 176.
(chap. Un tros de
peix rostidó.)
Un
tronçon de poisson rôti.
(chap. Rostidó : aon se rostix,
rostidós; que está preparat pera rostí; qui rostix; rostidora,
rostidores. Los de Monroch no són bons rostidós, perque u fan tot
sucarrat.)
Rauza, Rausa, s. f., lie.
Ieu pretz mais ...
... Aigua fresca ab bon vi que rauza.
Rambaud de Vaqueiras: Ben sai.
Je prise davantage... eau fraîche avec bon vin que lie.
- Tartre.
Rauza, o fetz del vi en l' estrem del tonel indurzida.
Eluc. de las propr., fol. 193.
Tartre,
ou lie du vin dans le fond du tonneau endurcie.
(chap. Solada,
solades del vi al carretell, o del oli al tinet. La mare del
vi.)
(ESP. Lía, lías, sedimentos.)
Raynart, s. m., renard.
Voyez Denina, t. III, p. 64; et Journal des Savants, octobre 1826, p. 334.
Ben pot hom dir qu' ancmais filhs de lhaupart
No s mes en crotz a guiza de raynart.
E. Cairels: Pus chai.
On peut bien dire que jamais fils de léopard ne se mit en croix à guise de renard.
- Fig. Fin, rusé, matois.
Anc non fon, En Sordel, que hom ten per raynart,
Cavaliers.
P. Bremon Ricas Novas: En la mar.
Oncques le seigneur Sordel, qu'on tient pour renard, ne fut chevalier.
Prov.
La penedensa del raynart. Brev. d'amor, fol. 109.
(chap. La
penitensia de la rabosa.)
La pénitence du renard.
ANC. CAT. Ranart. (chap. Rabosa, raboses. ESP. Zorro, zorra, raposa, raposas. Vore la cansó ocsitana - provensal: “Ai vist lo lop, lo rainard, la lebre”.)
Rayssar, v., scier, couper, déchirer, tourmenter.
Fig. So que tant lo cor mi rayssa.
B. Alahan de Narbonne: No puesc mudar.
Ce qui tant le coeur me tourmente.
2. Raissos, adj., tourmenté, désireux.
Tan suy d' apenre raissos
So que d' amar ai falhensa.
G. Riquier: Pus astre no.
Tant je suis tourmenté d'apprendre ce que d'aimer j'ai faute.
Raza, s. f., race.
Voyez Mayans, Orig. de la Lengua española, t. II, p. 253.
Lo coms G. vos manda, raza leial. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 66.
Le comte Gérard vous mande, race loyale.
CAT. Rassa. ESP. Raza. PORT Raça. IT. Razza. (chap. Rassa, rasses, com la catalana y la vasca.)
Razim, Rasim, Razain, s. m., lat. racemus, raisin.
Ja non creirai, qui que m' o jur,
Que vins non esca de razim.
Marcabrus: Bel m' es quant.
Jamais je ne croirai, qui que ce soit qui me le jure, que vin ne sorte pas de raisin.
Semblon
razains preins en troill.
(chap. Pareixen raíms prensats al
trull.)
Lantelm: Lanfran qu' ill.
Semblent raisins pressés en treuil.
Lo
quintal de rasims secs.
(chap. Lo quintal de raíms secs : pansa,
panses.)
Cartulaire de Montpellier, fol. 116.
Le quintal de raisins secs.
CAT. Rahim. ESP. PORT. Racimo. IT. Racemo. (chap. Carroll de raím, carrolls de raíms.)
2. Razimet, s. m. dim., petit raisin.
Per som del ram met tal espiga
Que resembla un razimet.
Dels razimets de l' avaisa.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Au sommet du rameau met tel épi qui ressemble un petit raisin.
Des petits raisins d'avaisse.
CAT. Rahimet. ESP. Racimito. (chap. Raimet, raimets; carrollet, carrollets.)
3. Razimar, v., produire des raisins.
De bona vit, quan razima,
Deu hom amar son razim.
Gavaudan le Vieux: Lo vers deg.
De bonne vigne, quand elle produit des raisins, on doit aimer son raisin.
- Vendanger.
E 'l guartz qu' estai sotz lo banc,
Qu' apres los autres, razima.
Giraud de Calanson: Sitot l' aura.
Et le goujat qui se tient sous le banc, qui, après les autres, vendange.
Razimar... las vinhas.
Tit. du XVe siècle, entre les seigneurs et les habitants de La Roche.
Vendanger... les vignes.
ESP. Racimar. (chap. Fé carroll, fé raím; “acarrollá, arraimá”.)
martes, 27 de enero de 2026
Pupilh, Pupilla, Pupillaretat, Pupillari
Pupilh, s. m., lat. pupillus, pupille, mineur.
Si cum es, s'ieu soi pupilhs. Trad. du Code de Justinien, fol. 23.
Ainsi comme il est, si je suis pupille.
Adj. Bens delz enfans pupils.
(chap. Bens dels infans pubills : menuts : menós de edat.)
Statuts de Provence. BOMY, p. 45.
Biens des enfants pupilles.
CAT. Pupillo. ESP. Pupilo. PORT. IT. Pupillo. (chap. Pubill, pubills; pubilla, pubilles; púber mes amún, pubers.)
2. Pupilla, s. f., lat. pupilla, pupille, mineure.
Pupils ni pupilla non podon far garentia per nulh home.
(chap. Pubill ni pubilla no poden fé garantía per cap home : dingú.)
Trad. du Code de Justinien, fol. 28.
Mineur ni mineure ne peuvent faire garantie pour nul homme.
ESP. Pupila. PORT. Pupilla. (chap. Pubilla, com sa mare de Pedro Saputo, que va tindre un chiquet sense está casada; al original de Braulio Foz en castellá ix pupila; se trobe als textos antics piucela, puncella, y datres varians.)
3. Pupillaretat, s. f., pupillarité.
Pois que il a passat la pupillaretat. Trad. du Code de Justinien, fol. 53.
Après qu'il a passé la pupillarité.
(chap. Pubillaridat : pubertat.)
4. Pupillari, adj., lat. pupillaris, pupillaire.
Aquella substitucios es pupillaris. Trad. du Code de Justinien, fol. 64.
Cette substitution est pupillaire.
(chap. Esta sustitussió es pupilá o pubillá.)
CAT. Pupillar. ESP. Pupilar. PORT. Pupillar. IT. Pupillare.
(chap. Pubillá, pupilá.)
5. Pupillarint, adv., à la manière pupillaire.
Pot substituir l'un al autre en autra guisa, so es pupillarint.
Trad. du Code de Justinien, fol. 64.
Il peut substituer l'un à l'autre en autre manière, c'est-à-dire à la manière pupillaire. (chap. Pubillámen, pupilámen, de manera pubillaria o pupilaria.)
Pupilla, s. f., lat. pupilla, pupille, prunelle de l'oeil.
Tu veyras am aquela pupilla, am la visio del huel, per la clartat de la tunica cornea. Trad. d'Albucasis, fol. 19.
(chap. Tú vorás en aquella nina (pupila), en la visió del ull, per la claridat de las túnica córnea.)
Tu verras avec cette pupille, avec la vision de l'oeil, par la clarté de la tunique cornée.
CAT. Pupilla. ESP. Pupila. PORT. IT. Pupilla.
(chap. La nina del ull, les nines dels ulls. En castellá tamé es “la niña del ojo”, “las niñas de los ojos”. Nina, nines, nino, ninos, ninot, ninots es en castellá muñeca, muñecas, muñeco, muñecos; monigote, monigotes. Moñaco, moñacos.
A ses illes, Mallorca segú perque u hay sentit di allí, nin, nins, nina, nines (seguramén ninas antigamén) són chiquet, chiquets, chiqueta, chiquetes; castellá niño, niños, niña, niñas.)
miércoles, 21 de enero de 2026
Pudit - Pulegi
Pudit, s. m., pudit, sorte d'arbuste.
La grana
D' un arbre que a nom
puditz.
Deudes
de Prades, Auz. cass.
La graine d'un arbre qui a nom pudit.
ANC.
CAT. Pudich.
Pueg, Poig, Puoi, s. m., lat. podium, puy, montagne, mont, coteau, sommet, hauteur.
La
remazuda
Del pueg que brugi VII ans,
D' on issic mas la
sorritz.
Guillaume de Saint-Didier: Malvaiza m' es.
Le résultat
de la montagne qui mugit sept ans, d'où il ne sortit que la souris.
(“Parturient montes, nascetur ridiculus mus”, Horacio.)
Abans
que il blanc puoi sion vert.
(chap. Abans (antes) de que los
blancs puchs siguen (estiguen) verts.)
P. d'Auvergne: Abans.
Avant
que les blancs coteaux soient verts.
Fig. El pueg de
perfectio.
(chap. Lo chapurriau ya está arribán al puch de la
perfecsió.)
V.
et Vert., fol. 63.
Au sommet de perfection.
Loc.
fig. Ieu tenc lo pueg e lays la plana.
Perdigon: Aissi cum.
Je
tiens le coteau et laisse la plaine.
Per plan e per poig e per
ser.
T. de Folquet et de Porcier: Porcier.
Par plaine et par
mont et par colline.
ANC. FR. Passe les vaus et les puis et les
monts.
Roman de Garin le Loherain, t. 1, p. 24.
Rollans
regarde ens puit et ens valées.
Roman de Roncevaux. Ducange, t.
V, col. 595.
Le pui descend tout embronchiez.
Le pui devale
contreval.
Roman de Florimond. Ducange, t. V, col. 595.
CAT.
Putx (Valencià: puig, les normes de El Puig) IT. Poggio.
(ESP. Aragonés:
pueyo, pueyos; podium, podiums.)
(chap. Puch, puchs. Marca famosa de motos, y famós tamé lo puch de Valderrobres, aon Puyo entrene.) (Puigdemont)
2. Puiol, s. m., hauteur, élévation.
Les puiols del mont Liba.
Eluc.
de las propr., fol. 159.
Les hauteurs du mont Liban.
(N. E.
Pujol, Podiolo, apellido famoso en Cataluña por el enano mafioso y racista que fue molt honorable president de la Generalitat. Los
Pujols.)
3. Puiansa, s. f., ascendance.
Puians, puiansa.
Leys
d'amors, fol. 70.
Montant, ascendance.
(ESP. Pujanza; ascenso)
4. Puiamen, Poiament, s. m., ascendance, hauteur.
En los autres elevatios et puiamens.
Leys
d'amors, fol. 9.
Dans les autres élévations et hauteurs.
Fig.
Malautia... es el siu gran poiament.
Eluc. de las propr., fol.
74.
La maladie... est à la sienne grande hauteur.
(chap.
Pujamén, pujamens : pujada, pujades : aumén, aumens)
5. Pueiar, Poiar, Puiar, v., monter, élever.
Sus
li puoia sobr' el dos.
Guillaume de Berguedan: Un sirventes.
Sus
il lui monte sur le dos.
K. dix a Thomas: Pugatz sobre I cavalh.
Philomena.
(chap. Carlos li va di a Tomás: puja (pugéu) damún
de un caball : monta, montéu en sentit mes respetuós, de
vosté.)
Charles dit à Thomas: Montez sur un cheval.
Fig.
Quan cug poiar, l' ome ave a deissendre.
Pons de la Garde: Sitot
non.
Quand il croit monter, l'homme vient à descendre.
Quar
fon pros e francx e debonaire,
Puget son pretz tan quan poiar
podia.
Perdigon: Aissi cum.
Parce qu'il fut preux et franc et
débonnaire, son mérite monta autant que monter il pouvait.
Loc.
Poiar en dignitat.
V.
et Vert., fol. 8.
Monter en dignité.
Substantiv. Tals es en gran poiar
Cui
la roda, en breu virar,
Fai son poiar e descendre.
Giraud
de Borneil: Honratz es.
Tel est en grand élever à qui la roue,
en rapide tourner, fait son élever en descendre.
Part. prés.
Puians, puiansa.
Leys
d'amors, fol. 70.
Montant, ascendance.
Part. pas. fig. Son
poiat en qualque dignitat.
V. et Vert., fol. 10.
Sont élevés
en quelque dignité.
L'
emperairitz cui jovens
A pueiat els aussors gratz.
Folquet
de Marseille: Us volers.
L'impératrice en qui mérite a monté
aux plus hauts degrés.
ANC. FR. Contre mont puie le degré.
Fables
et cont. anc., t. III, p. 343.
Amont l'arbre prent à puier.
Roman
du Renart, t. III, p. 187.
E si fet bon puier sur mer.
Nouv.
rec. de fables et cont. anc., t. 1, p. 376.
Por li è por son los
amont Saine puièrent.
Roman de Rou, v. 4915.
CAT. ANC. ESP.
Pujar. PORT. Pojar. IT. Poggiare. (chap. Pujá: pujo, puges, puge,
pugem o pujam, pugéu o pujáu, pugen; pujat, pujats, pujada,
pujades; yo pujaría; yo pujaré; si yo pujara al puch. A Vallchunquera, La Fresneda: puchá.
ESP. Subir,
pujar en una puja.)
6. Empuiar, v., monter, s'élever.
Quan enpugiei sus el bar merlat.
G.
Rainols: Auzir cugei.
Quand je montai sus en le rempart fortifié.
7.
Sobrepoiar, Sobrepuiar, v., surmonter, dominer, surélever.
Tant
sobrepoia 'l dans
Que mos cors non pot pensar.
Folquet
de Marseille: Si cum.
Tant le dommage domine que mon coeur ne
peut penser.
Es
fols qui be no 'l merma,
Quan lo vetz sobrepuiar.
Bertrand
de Born: Mout mi plai.
Est fou qui bien ne l'abaisse, quand il le
voit surmonter.
Part.
pas. Tant es sobrepoiatz
Vostre pretz.
Pons
de Capdueil: Ja non.
Tant est surélevé votre mérite.
CAT.
ESP. Sobrepujar. PORT. Sobrepujar, sobrepojar.
(chap. Sobrepujá,
dominá, destacá, sobreixí, pujá mol amún, o massa.)
Puericia,
Pueritia, Puerissia, s. f., lat. pueritia, âge puéril, puérilité,
bas âge.
Infancia, puericia.
Cartulaire
de Montpellier, fol. 174.
Enfance, âge puéril.
Si la
gelbozitat accideys de puerissia.
Trad. d'Albucasis, fol. 68.
Si
la gibbosité vient de bas âge.
Lo rey Loys en sa pueritia.
Cat.
dels apost. de Roma, fol. 181.
Le roi Louis en son bas âge.
CAT. ESP. PORT. Puericia. IT. Puerizia. (chap. Puerissia, edat pueril, cuan se es chiquet, sagalet, chiquets, sagalets, chiqueta, sagaleta, chiquetes, sagaletes; cuan se dixe la mamella, lo mamá. Los de la Ascuma encara no han dixat la mamella, encara mamen, los mol mamons y mamones.)
2.
Pueril, adj., lat. puerilis, puéril.
Puericia, o etat pueril...
en la qual intra quascu... quan laissa la popa.
Eluc.
de las propr., fol. 69.
Puérilité, ou âge puéril... dans
lequel entre chacun... quand il laisse la mamelle.
- Par extens. Ce qui est de peu d'importance.
Pecatz et faytz puerils.
Eluc.
de las propr., fol. 66.
Péchés et faits puérils.
CAT. ESP.
PORT. Pueril. IT. Puerile. (chap. pueril, puerils.)
Pulegi,
s. m., lat. pulegium, pouliot, sorte de plante.
Pulegi, es herba mot aromatica.
(chap. Lo puliol es una herba mol aromática.)
Eluc.
de las propr., fol. 219.
Pouliot, c'est herbe moult aromatique.
IT. Puleggio. (chap. Puliol, a Beseit se fa bastán té
de puliol. ESP. Poleo - menta.)





















