Mostrando las entradas para la consulta cambra ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta cambra ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

martes, 20 de octubre de 2026

Guillem de San Leydier o Deisdier. Domna, ieu vos sui messatgiers


Guillaume de Saint-Didier, Leidier, Deidier, Deslier; Guilhem, Guilhèm

2701, 7225, 7614, 7698.

Guillem de San Leidier fo us rics castelas de Noaillac, del avescat del Puoi Santa Maria. E fo mot honratz hom e bons cavaliers d'armas, e larcx donaire d'aver, e molt gent ensenhat e cortes, e molt fis amaire, e molt amatz e grazitz. Et entendet se en la marqueza de Polonhac, qu'era sor del dalfin d'Alverne e de n'Azalais de Claustra, e moiller del vescomte de Polonhac. En Guillems si fazia sas cansos d'ella e l'amava per amor, et apellava se ab ella Bertran, et ab n Ugo Marescalc dizia altresi Bertran, qu'era sos compaing e sabia totz los faitz d'en G. e de la marquesa: e tut trei si clamaven Bertran l'uns l'autre. Esteron en mot gran alegrier lonc temps los tres Bertrans; mas G. tornet en gran tristessa, car li dui Bertran feron gran fellonia de lui e gran vilania, si com poires auzir.
Dig vos ai d'en Guillem qui fo ni don, e de sa dona, ni com duret lor amor de la marquesa e de lui. E molt l'avien menada avinenmen, senes blasme e senes folor, car molt tenion cubert so que fazia à tener cubertz et en crezensa. E molt s'alegravon totas las gens de l'amor de lor, per so que maint fait avinen s'en fazion e s'en dizion per la lor amor. Et en aquela sazo si avia una dona mot bela e mot ensenhada en Vianes, so era la comtessa de Rossilho; e tug li gran senhor e baro li portavon mot gran onor. E en G. mais que tug, car el la lauzava mot e la vezia voluntiers; e la amava e deleitava se en parlar de lieis, que totz hom crezia que fos sos cavalliers. E la dona se agradava mot de lui.
Tan s'agradava en G. de lieis qu'el n'estava de vezer la marqueza, don ela n'ac gelozia, e crezet cert que fos sos drutz; e tota la gent o crezia, mas non era. Tan que la marqueza mandet per n Uc Marescalc e s clamet à lui d'en G. e dis que vengar se volia d'en G. per sen d'en Uc. E enaisi qu'ieu vuelh far mon cavallier de vos, per so car sai qui es; e car non trobaria cavallier que m convengues mai de vos, ni de cui en G. degues esser tan irat com de vos. E vuelh anar en pelerinatge ab vos à Sant Antoni en Vianes; e anarai à San Leidier à maio d'en G. jazer en sa cambra, e él seu leig vuelh que vos jaguatz ab mi. E can n Uc o auzi meravilhet se mot fort, e dis: dona, trop me dizes d'amor, e veus me à tot vostre mandamen.
La marqueza s'aparelhet gent e be, e mes se en la via ab sas donzelas e sos cavaliers; e venc s'en à San Leidier e i descavalquet. Mais G. non era él castel, pero la marqueza fo gen aqulhida à sa voluntat; e can ven la nueg colquet ab si n Uc él lieg d'en G. E si fon saupuda la novela per la terra. E can G. o saup fon trist e dolens, mas no li'n volc mostrar brau semblan à la marqueza ni à'n Uc, ans fazia semblan que res non saupes. Mas esforset se fort de servir la comtessa de Rossilho, e parti son cor de la marqueza. E adonc el fe aquesta chanso que dis:
Pos tan mi fors' amors c'aissi m fai entremetre.
et en la tornada el dis:
Bertran, Bertran, ben feira à mespendre
Si'l messonja fos vers, et alhors ad apendre.

Auzit aves d'en G. de San Leidier qu'amava la comtessa de Polonhac, la cals avia nom Marqueza, et ela no l volia retener per cavalier ni far negun plazer endreg d'amor. Ans, can venc à la parfi, ela 'l dis: en G., si lo vescoms mos maritz no m comandava e no m pregava, nous tenria per mon cavalier ni per mon servidor. E can G. auzi la resposta fo trist e marritz; e pesset en cal manieira poiria penre genh que fezes pregar la marqueza à son marit co l retengues per son cavalier: e acordet se que fezes un vers en persona de son marit. Lo vescoms se deleitava mot él cantars d'en G. e cantava mot be e bel. En G. si fe un vers que ditz:
Dona ieu vos soi messatgiers
Del vers et entendres de cui.
E quant l'ac fag el lo mostret al vescomte, al marit de la domna, e comtet li la razo per qu'el l'avia fait: q'una soa domna l'avia dit qu'ela no l'amaria si non la fazia pregar à son marit. El vescoms fo molt alegres cant auzi lo vers, e apres lo voluntiers; e can be lo saup cantet lo à sa molher. E la dona entendet lo tantost, e recordet se de so c'avia promes à'n G.; e dis à si meteissa: Uei mais no m puesc defendre ad aquest per razo. E à cap de tems G. venc vezer sa dona, e dis li co el avia fag son comandamen, e com l'avia fag pregar à son marit. E adonc la marqueza lo receup per cavalier e per servidor; e lor amor estet et anet si com ai dig en l'autra razo.

2701, 3794, 7225-6, 7614.

Domna, ieu vos sui messatgiers
Et él vers entendretz de cui;
E salut vos de part celui
Cui vostre jois alegr' e pais:
E sapchatz be de cert hoimais
Que sos messatges vertadiers
Sera del vers, qui que'l vos can.

Tant a en vos sos cossiriers
Que tot' autr' amor en defui;
Et autre volers no l'adui
Lo dezir que l ten en pantais.
Que tra pieg qu'autre carceriers
Que no mor e languis cujan.

L'amors que l vens e'l deziriers
L'a si destreg, que ses autrui
Parl' atressi com seran dui,
Qu'à si meteis dis quan s'irais:
Ai! cors, per que m'aucis ni m trais?
Que fols faras e que leugiers
S'enaissi m'aucis deziran.

Ja per enoios lauzengiers,
Per cui amors baiss' e destrui, 
No l tolhatz lo joi que l condui 
Ni'l bon esper per qu'el es gais:
E quar no s biaisset ni s frais 
Vostre pretz, qu'es à totz sobriers, 
No comensetz ves lui l'engan.

Engans es e cor volatgiers,
E blasmes don tot lo mon brui,
D'amic quan se part ni s desdui
De celui que l'es plus verais,
Qu'anc no lh fetz fencha ni essais,
Ans es humils e gen parliers
A totz, que no s'o ten à dan.

No sabetz quals es lo premiers
Qui sobre l'autre s taing en dui?
L'amor se sojorn' e s'esdui:
E si re li torn' en biais
Ni aprop lo be ven l'esmais
Lo rics jois qu'es vengutz premiers
Sobrevens l'ir'e vai falsan.

De trastotz autres cavaliers
Vos vet s'amor mas quan de lui;
Qu'el es de ric pretz e d'astrui,
E sa proeza creis e nais.
E si amar voletz jamais,
Lui prec que ames voluntiers;
Qu'ieu no l sai don domna l soan.

No sai quals es lo cavaliers
E s'ieus en prec no vos enui, 
Que l'ira qu'aviatz ab lui
Per m'amor no sia hoi mais;
Ans prec que sia fis e pais,
Tan sui vostre bons cosseliers:
E devetz far, qu'ieu o coman.

Bos vers, s'ab merce la m conquiers,
Miels serai sieus qu'anc mais no fui.
D'aitan quan lo solelhs relui
Es la mielher qu'él mon s'apais,
E'l genser e cilh que val mais;
Per qu'ieu remir plus voluntiers
Son païs, que totz m'en resplan.

Per so lo bon pensar engrais;
E'l voler es tan sobraitiers
Que nul' autr' amor no m reblan.

E si tot me falh messatgiers,
No lai trametrai mon Bertran.

2701, 7225-6.

El mon non a neguna creatura
No trueb sa par, mas ieu no trob la mia;
Ni ges no sai on ja trobada sia
Qu'aissi ames de leial fe segura;
Qu'ieu am plus fort cella que me guerreja
No fai nul drutz leis qu'en baizan s'autreja.
Pos malgrat mieu l'am, per que m fai maltraire,
Si m'ames re cujatz s'ieu l'ames gaire.

Ho ieu; sapchas que no fora mezura,
Pos er l'am tan que m'es mal' enemia
Et ieu l'am sols, est' amor que m'embria?
Si fa, sivals tan quan lo respieg dura.
Aquest respieg on hom re non espleja
Non es causa que hom persegre deja,
Ben o conosc si m'en pogues estraire:
Mas no posc ges, tan soi leial amaire.

Be m volgra mal si l fezes forfaitura
Ni l'agues dig nul enoi ni folia:
Mais quar enans son ric pretz quascun dia
De mon poder, e m plai quan se melhura,
E fai saber qu'à totas senhoreja.
Quant ieu l'esguar no fa parven que m veja;
A totz autres es franqu' e de bon aire,
Mas à mi sol no vol bel semblan faire.

Quar costum' es de domna que sia dura
E port' orgolh celui qui s'umilia.
Ai! bella res, co vos falh cortezia
Ves me tot sol, qu'om mais no s'en rancura?
Voletz mi mal quar sol mi faitz enveja,
E quar vos am mais d'autra re que seja?
Per aquest tort mi podetz los olhs traire,
Que ieu ni vos non o podem desfaire.

A totz jorns creis e dobl' e s'asegura 
L'amor qu'ie l port, mas lo fatz desembria;
E mens n'aurai so cug à la partia, 
Qu'al comensar vei qu'ades se pejura: 
Que s'ieu m'irais de tot en tot sordeja.
Doncs no sai eu de qual guiza m'esteja, 
S'ira mi notz e patz no mi val gaire: 
S'enaissi m vai be soi doncs encantaire.

Amics Bertrans, vos quez es galiaire
Es mais amatz qu'ieu que soi fis amaire.

2701, 3794, 7225-6, M.

Pos tan me fors'amors que m'a fag entremetre
Qu'à la gensor del mon aus ma canso trametre,
Ni ves alhor no posc mon fin cor esdemetre,
Be deuria mos sens sutils en lai esmetre,
Si l plagues que m laisses en so servici metre 
Cilh cui hom liges sui ses dar e ses prometre.

Lo prometre m'es gen, e fo falsa'l promessa,
Mais que s'autra m'agues en re joia tramessa;
E si neguna mais ses de mi entremessa
Entenda ves autrui, qu'ieu tenc drech' esdemessa
Mo ferm voler ves tal, si m'ajut sans ni messa,
Don non aus far semblan quei aia m'amor messa.

Mess' ai i tan m'amor que no m'en posc estraire,
Ni autra senes lieis no m pot nul joi atraire. 
Mas sieu no lo i dic, que no loi aus retraire 
Estiers qu'é ma cansos, dic ai tal contrastaire
Don crei qu'ilh o enten; qu'om res no pot plus traire
Per paor qu'envejos no la m poscan sostraire.

Sostrag m'a tot lo cor qu'ieu no sai on me tenha, 
Que partir no m'en puesc ni cug que ja i atenha; 
Mas sol la prec d'aitan s'à lieis plai mi mantenha. 
No l'enueg si ben dic ni en mal no s'o tenha, 
Qu'ab aitan m'er gran gaugz totz mals qu'ieu en sostenha, 
Qu'ades aurai respieg qu'à merce mi retenha.

Retener no m puesc ges mon voler ni abatre,
Qu'ades an mais e miels e no m puesc escombatre.
Trop m'a fait en ric loc mos fols volers abatre;
Mas negus hom no m pot cor destrenher ni batre.
Que farai donc s'ieu l'am e no m'en puesc esbatre?
Languirai deziran, qu'ab lieis no m'aus combatre.

Combatre no s deu hom que'l genser e'l miels faita 
Ilh no sia del mun, e que gensers afaita 
Tot quan fai segon pretz, que res non dezafaita; 
Per que sa gran valor non deu esser desfaita: 
E s'amors es en loc mespreza ni forfaita, 
Sol que lieis fass'amar es endreit se refaita.

Refaitz for' en dezir, sol qu'ilh denhes empenre 
Un jorn qu'à lieis vengues que m fezes dezapenre
Lo mal qu'ai per no re; e que m laisses apenre
So que nuls hom no sab ni s'en laissa repenre. 
Mas tan vei sos ric pretz per tot lo mon perpenre, 
Per qu'ieu cug qu'ilh me lais, qu'ella pot qui s vol penre.

sábado, 17 de octubre de 2026

Arnaut Daniel. Anc ieu non l'ac, mas ella m'a

Arnaut Daniel.

Arnaut Daniel. Anc ieu non l'ac, mas ella m'a



2701, 7225, 7614, 7698.

Arnaut Daniel si fo de l'encontrada don fo'n Arnaut de Maruelh, del evesquat de Peiregors, d'un castel que a nom Ribayrac, e fo gentils hom. Et emparet ben letras, e fes se joglars; e pres manieira de trobar en cars rims, per que sas cansos no so leus ad entendre ni d'aprendre. Et amet un' auta domna de Gascuenha, molher d'en G. de Buovila; mas anc non ac plazer endreg d'amor, per que dis:
Ieu soi Arnaut qu'amas l'aura
E cas la lebre ab lo bou,
E nadi contra suberna.

lonc temps estet en aquela amor, e'n fes motas bonas cansos.
Et el era mot avinens hom e cortes.
E fon aventura qu'el fon en la cort del rei Richart d'Englaterra: et estant en la cort, us autres joglars escomes lo com el trobava en pus caras rimas que el. Arnaut tenc s'o ad esquern, e feron messios cascun de son palafre que no fera, en poder del rey. El rey enclaus cascun en una cambra. En Arnaut, de fasti qu'en ac, no ac poder que lassetz un mot ab autre. Lo joglar fes son cantar leu e tost. E els non avian mas decx jorns d'espazi; e devia s jutjar per lo rey à cap de cinq jorns. Lo joglar demandet à'n Arnaut si avia fag: e'n Arnaut respos que oc, passat a tres jorns; e non avia pessat.
El joglar cantava tota nueg sa canso per so que be la saubes; e'n Arnaut pesset co l traisses isquern: tan que venc una nueg el joglar cantava, e'n Arnaut la va tot' arretener e'l so. E can foron denan lo rey, n Arnaut dis que volia retraire sa chanso; e comenset mot be la chanso que'l joglar avia facha. El joglar can l'auzic gardet lo en la cara, e dis qu'el l'avia facha. El reis dis co s podia far? El joglar preguet al rei qu'el ne saubes lo ver. El rei demandet à 'n Arnaut com era estat. En Arnaut comtet li tot com era estat. El rei ac ne gran gaug e tenc s'o à gran esquern. E foro aquistiat los gatges, et à cascu fes donar bels dos. E fo donatz lo cantar à 'n Arnaut Daniel, que di:
Anc ieu non l'ac, mas ella m'a.

2701, 7225-6, 7698.

Anc ieu non l'ac, mas ella m'a
Trastot en son poder amors;
E fai m'irat, let, savi, fol,
Com celui qu'en re no s torna:
Qu'om no s defen qui ben ama.
Qu'amors comanda
Qu'om la serva e la blanda,
Per qu'ieu n'aten,
Sufren,
Bona partida
Quan m'es escarida.

S'ieu dic pauc ins él cor me sta.
Estar me fai temens paors;
La lengua falh, mas lo cor vol
So don dolens se sojorna:
Gen languis mas no s'en clama;
Qu'en tot à randa
Co mar ni terra guaranda
Non es tan gen,
Plazen,
Com la cauzida
Qu'ieu ai encobida.

Tan sai son pretz fin e certa
Per qu'ieu no m posc virar alhors.
Per so fas ieu que'l cors m'en dol.

Quan lo sol clau ni s'ajorna
Ieu non aus dir que m'aflama.
Lo cor m'abranda;
Mas li olh an la liuranda,
Quar solamen
Vezen
M'estai aizida:
Veus que m ten à vida.

Fols es qui per parlar en va
Quer com sos joi sia dolors;
Que lauzengier, cui dieus afol,
Non ag ges lengua adorna:
L'us cosselha, l'autre brama,
Per que s demanda
Amors tals fora granda.
Mas ie m defen
Fugen
De lor brugida;
Et am ses falhida.

Mans bons cantars levet e pla 
M'agr'ieu fait, si m fezes socors
Cilh que m dona joi e'l me tol.
Quar soi letz or m'o trastorna,
Que ab son vol m'enliama.
Res no l demanda
Mos cors ni no l fai ganda,
Ans francamen
Li m ren:
Doncs si m'oblida
Merces er perida.

Per jauzen mi ten e per sa
Un bel plazer ab que m'a sors;
Mas mi no passara ja'l col
Per paor qu'ilh no m fos morna:
Qu'enquera m sent de la flama
D'amor, que m manda
Que mon cor non espanda.
Si fatz soven
Menten,
Pois vei per crida
Mant'amor delida.

A Meils-de-ben
Prezen
Canso grazida,
Qu'Arnautz non oblida.


2701, 7225-6, 7614, M.

En est sonet cuend' e leri 
Fas motz e'ls capus e'ls doli; 
E seran verais e cert
Qu'an n'aurai passat la lima:
Qu'amors m'a de plan, e daura
Mon cantar, que de lieis mueu
Cui pretz manten e governa.

Tan l'am de cor e la queri
Qu'ab sobre voler la m toli, 
Que per sobramar la pert; 
Que'l sieu cors sobretracima 
Lo mieu tot, e no s'eisaura. 
L'amors qu'ins él cor mi pleu
Me ten caut on plus iverna.

Tot jorn melhur et esmeri,
Quar la gensor am e coli
Del mon, sous dic en apert;
Seus soi del pe tro la cima.
Piegz trac aman qu'om que laura:
Qu'anc non amet plus d'un ueu
Cel de Monclar n'Audierna.

Ges pel maltrag quei soferi
De ben amar no m destoli;
Si tot m'enten à dezert,
Per leis fas e'l son e'l rima
De cantar, e no sen aura:
Enans n'ai fag un vers nueu,
Qu'obrador n'ai e caterna.

No volh de Roma l'emperi
Ni qu'om m'en fass' apostoli,
Qu'en lieis non aia revert
Per cui m'art lo cor e m rima.
Que quan remir sa crin saura
Ni son bel cors blanc e nueu, 
Mais l'am que qui m des Luzerna.

Mil messas n'aug e'n proferi,
E fas lums de cer' e d'oli,
Que dieus me don bon acert
De lieis que vens ses escrima:
E si'l maltrag no m restaura,
L'amor que dal cor m'esmueu
Mi auci e si enferna.

Eu son Arnautz qu'amas l'aura
E catz la lebr' ab lo bueu,
E nadi contra suberna.


viernes, 16 de octubre de 2026

Peire Vidal. Ab l'alen tir vas me l'aire Qu'ieu sen venir de Proensa,

Peire Vidal.

Pierre Vidal. Peire Vidal, Vidals

2701, 7225, 7698.

Peire Vidal si fo de Toloza, fils fo d'un pelissier. E cantava mielhs c'om del mon, e fo bon trobaires; e'lh plus fols home del mon, qu'el crezia que tot se pessava fos vers. E plus leu li avenia trobar que à nulhs hom, e pus rics sos fe, e majors folias d'amors. E dis grans mals d'autrui; e fon vers que un cavalier de San Gili li fes talhar la lengua, per so qu'el dava ad entendre qu'el era drutz de sa molher: e'n Uc del Baus si l fes guerir e medegar. E cant el fon gueritz el s'en anet outra mar, e de lai menet una grega que le fon donada à muiller en Cipry. E l fon dat à entendre qu'ela era neita de l'emperador de Costantinopoli, e qu'el per lieis devia aver l'emperi per razon. Don el mes tot can pot guazanhar en navili, qu'el crezia anar conquistar l'emperi; e portava armas emperials, e s fazia apelar emperaire e la molher emperairitz. Et entendia en totas las bonas donas que vezia, e totas las pregava d'amor; e totas li dizian d'oc: 
don el se crezia drutz de totas e que cascuna moris per el. E totas ves menava rics destriers e ricas armas, e cadieira emperial: e crezia esser lo melhor cavayers del mon per armas, e'l plus amat per donas.
Peire Vidal, si co vos ai dig, s'entendia en totas las bonas donas, e crezia que totas lo amesson per amor. E s'entendia en madona na Alazais, molher d'en Barral de Marcelha, laqual amava mot P. Vidal per son trobar e per sas belas folias que fazia: e clamavan se abbedui Raynier. 
P. Vidal si era privatz de cort e de cambra d'en Barral plus c'ome del mon. En Barral sabia be que P. Vidal se entendia en sa molher e tenia les assolas; e tug aquilh que o sabion e la dona o prendion en solas, aissi com fazian totas las autras: et el era tan savis qu'el crezia esser amatz. E can P. Vidal se corrossava ab ela, en Barral fazia la pas mantenen, e l fazia per merce tot so que demandava. E can venc un dia P. Vidal saup qu'en Barrau se era levatz e que la domna era tota sola en sa cambra. 
El s'en enet (anet) denan ela e atrobet la dormen, et aginollet se e baizet li la boca. E ela senti lo baizar e crezet que fos en Barrau, e rizen ela se levet; e garda e vi lo fol P. Vidal, e comenset à cridar et à far gran rimor. E vengron sas donzelas al crit e demanderon qu'es aisso? E P. Vidal s'en issi fugen. E la domna mandet per en Barrau e fes li gran clam de P. Vidal que la avia baizada; e ploran preguet qu'el ne degues prenre vengansa. Tantost en Barrau, aissi com valent hom, pres lo fag en solas, rizen e reprenden sa molher car ela menava tal dol. Mas no la 'n poc castiar qu'ela no menes gran dol per lo fach, e sercan e queren lo mal P. Vidal; e grans menassas fazia de lui. P. Vidal per paor monta en una nau et anet s'en à Genoa; e lai estet tro que passet oltra mar ab lo rei Richart, que ac paor de perdre la persona. Lai estet longa sazo, e i fes motas bonas cansos recordan lo baizar emblat; e dis en una canso que di:

Que de leis non avia
Avut nengun guazardo,
Mais un petit cordo. 
Si agui,
C'u mati
Entrei en sa maio,
E l baizei à lairo
La boca e'l mento.

Et en un autre loc dis:

Pus onratz
Fora c'om natz,
Si'l bais emblat mi fos dat 
E gent aquitat.

Et en autre, loc dis:
Be m bat amors ab las vergas qu'ieu cuelh, 
Quar una vetz en son rial capduelh 
L'emblei un bais don tan fort me sove 
Ai! tan mal trai qui so que ama no ve!

Aisi estet longa sazo otra mar, que non auzava tornar en Proensa. 
En Barral, que l volia tan gran be com aves auzitz, preguet tan sa molher, que esta l perdonet lo bai et ela loi autrejet en dos. En Barral mandet à P. Vidal grassia e bona voluntat e de sa molher, e que vengues. 
Et el venc ab gran alegrier à Marcelha, e fon fort be aculhit per cascu, e fo li tot perdonat; don P. Vidal fes esta chanso:
Pos tornat soi en Proensa.
P. Vidal, per la mort del bon comte R. de Toloza, se esmaric mot e det se gran tristessa. E vestic se de negre, e talhet las coas e las aurelhas à totz sos cavals; et à tota sa mainada fes toldre los cabelhs et à se meteis, mas las barbas ni'ls guinhos nolc se tolgron. Mot anet longa sazo à lei de fol e de dolen. Et avenc se en la sazo qu'el anava aissi dolen, que'l rei' n (n') Anfos d'Arago venc en Proensa; e vengro ab lui totz los bos homes de sa terra, Blascols Romieus, en Garsias Romieus, en Martis del Canet, en Miquels de Luzia, en Sas d'Antilon, en Guillems d'Alcalla, en Albertz de Castelveil, en Raimon-Gausseran de Pinos, en Guilems-Raimons de Moncada, en Arnautz de Castelbon, en Raimons de Caveira; e troberon P. Vidal enaissi dolen e marrit à lei de fol. El rei preguet 
P. Vidal; e tug li baro que ero sos amics especials, que el degues laissar aquel dol; e que cantes e se alegres, e que fes una chanso que portes en Arago. Tan lo preguet lo rei e siei baro, qu'el dis que se alegraria e laissaria lo dol, e faria chanso e tot so que s volgra.
Et el amava la Loba de Puegnautier e madona Estefania que era de Sardanha; et era s de novel aras enamorat de na Raymbauda de Biolh, molher d'en Guillem. Rostanh de Biolh, que es en Proensa, que es en la montanha part Lombardia. La Loba si era de Carcasses: en P. Vidal se fazia apelar lop per ela e portava armas de lop. Et en la montanha de Cabaretz elh se fes cassar als pastors ab cas et ab maustis et ab lebriers, si com om cassa lop; e vestia una pel de lop per donar à entendre qu'el fos lop. Els pastors ab los cas lo cassero e l baratero si malamen, qu'el en fo portat per mort al alberc de la Loba de Puegnautier. Et cant ela saup qu'el era P. Vidal, ela se comenset fort ad alegrar de la folia que avia facha, et à rire, el marit atressi: e receubron lo ab gran alegrier. 
El marit de ela lo fes penre e fes lo metre en loc rescost, al miels que poc ni saup; et ac li metjes tro que fon gueritz.
Et aissi com vos ai dig de P. Vidal qu'el avia promes al rei e à sos baros de far chanso; can fon gueritz, lo rei fes far armas à se et à P. Vidal; 
e genset se fort, e fes aquesta canso que di: 
De chantar m'era laissatz
Per ira e per dolor.

7225-6.

Ab l'alen tir vas me l'aire
Qu'ieu sen venir de Proensa,
Tot quant es de l'ai m'agensa
Si, que quan n'aug ben retraire
Ieu m'o escout en rizen
E'n deman per un mot cen;
Tan m'es bel quan n'aug ben dire.

Qu'om no sab tan dous repaire 
Com de Rozer troca Vensa,
Si com claus mars e Durensa
Ni on tan fis jois s'esclaire:
Per qu'entre la franca gen
Ai laissat mon cor jauzen
Ab leis que fa'ls iratz rire.

Qu'om no pot lo jorn mal traire 
Qu'aia de leis sovinensa,
Qu'en leis nais jois e comensa;
E qui qu'en sia lauzaire
De be qu'en diga noi men:
Melher es, e ses conten,
E genser qu'él mon se mire.

E s'ieu sai ren dir ni faire
Ilh n'aia grat, que sciensa
M'a donat e conoissensa
Per qu'ieu soi gais e cantaire;
E tot quan fauc d'avinen
Ai del sieu bel cors plazen,
Neis quan de bon cor cossire.

2701, 3794, 7225-6, 7614, C, M.

Be m pac d'ivern e d'estiu,
E de fretz e de calors;
Et am aitan neu com flors,
E pros mort mais qu'avol viu;
Qu'enaissi m ten esforsiu
E gai joven et amors.
Equar am domna novela,
Sobravinen e plus bela,
Paro m rosas entre gel
E clar temps ab trebol cel.

Ma domn'a pretz soloriu
Denan mil combatedors;
E contra'ls fals fenhedors
Ten establit Montesquiu.
Per qu'en son ric senhoriu
Lauzengiers no pot far cors,
Quar sens e pretz la capdela:
E quan respon ni favela
Siei dig an sabor de mel,
Don sembla San Gabriel.

E fa s temer plus que Griu
A vilas domnejadors;
Et als fis conoissedors
A solatz tan agradiu,
Qu'al partir quecs jur'e pliu
Que domn'es de las melhors.
Per so m traïn'e cembela
E m tra'l cor de sotz l'aissela,
Don m'a leial e fizel
E just plus que dieus Abel.

L'onrat pretz nominatiu
Creis tan sa fina valors, 
Que no pot sofrir lauzors 
La gran forsa del ver briu. 
Siei enemic son caitiu
E siei amic rics e sors.
Olh, front, nas, boq'e maissela,
Blanc pietz ab dura mamela,
Del talh del fil d'Israel,
Et es colomba ses fel.

Lo cor ten morn e pensiu
Aitan quan estauc alhors;
Pois creis m'en gaug e doussors
Quan del sieu gen cors m'aiziu,
Qu'aissi com de recaliu
Ar m'en ve freg ar calors.
Equar es gai' et isnela
E de totz mals aibs pucela,
L'am mais, per San Raphael,
Que Jacob no fes Rachel.

Vers vai t'en ves Montoliu,
E di m'à las tres serors
Que tan me platz lor honors
Qu'ins é mon cor las escriu:
Vas totas tres m'umiliu
E'n fas domnas e senhors.
E si m plagra de Castela
Trop mais una jovencela,
Que d'aur cargat un camel

Per l'apostol qu'om apela 
San Jacme de Compostela, 
Ieu sai un tal San Miquel 
Que m val mais que cel del cel.



2701, 7225-6.

Car' amiga, douss' e franca,
Covinens e bell' e bona, 
Mos cors à vos s'abandona
Si qu'ab autra no s'estanca; 
Per queus port amor certana 
Ses orgolh e ses ufana; 
E mais dezir vostr'amansa 
Que Lombardia ni Fransa.

Quar vos etz arbres e branca 
On frutz de gaug se sazona; 
Pero qui à vos s'adona 
No tem folzer ni lavanca: 
Quar vostr'amor segurana
Gueris e m reven e m sana,
E m tol enoi e pezansa
Ab gaug de fin' alegransa.

Qu'ab color vermelh' e blanca
Fina beutatz vos faissona,
Ad ops de portar corona
Sus en l'emperial banca. 
Equar es douss' et humana 
Tenous tut per sobirana 
De joi e de benestansa,
E de valor e d'onransa.

Ges no s dol de pe ni d'anca
La bella na Guillamona,
Ni es falsa ni felona,
Ni no porta soc ni sanca.
Anc ta gentil ciudadana
No nasquet ni tan doussana, 
Neis la filha na Costansa
Per cui jovens saut' e dansa.

Qu'om no poiria ab planca
Gitar de linh de Narbona;
Quar en tan com revirona
Cels, non a saura ni danca
Tan avinen crestiana,
Ni juzieva ni pagana:
Que denan totas s'enansa
Vostra covinens semblansa.

Vielha rica tenh per manca
Quant a poder e no dona,
Et acolh mal e pieitz sona,
Pretz la mens que s'era ranca.
Mas de gentil castelana,
Ben fait' ab color de grana,
Am mais la bon'esperansa
Que pel froncida ni ransa.

Qui d'en Diego s'arranca
Non a mestier mas que s pona, 
O qu'om tot viu la rebona
En privada pozaranca,
A lei de checa vilana,
Recrezen, cor de putana,
Si tot al taulat se lansa
Ni s ponha d'emplir sa pansa.

2701, 7225-6, 7698, C, M.

De cantar m'era laissatz
Per l'ir'e per la dolor
Qu'ai del comte mon senhor:
Mas pos vei qu'al bo rei platz,
Farai tost una canso,
Que porton en Arago
Guillems e Blascols Romieus,
Si'l so lor par bon e lieus.

E s'ieu cant com hom forsatz, 
Pos mosenher n'a sabor
No tenga per sordejor
Mon cant; que'l cor m'es viratz
De lieis on anc non aic pro,
Que m gieta de sospeisso:
El partir es me tan grieus
Que res non o sab mas dieus.

Traïtz son et enganatz
A lei de bo servidor,
Quar hom me ten à folor
So don degr'esser onratz;
E n'aten tal gazardo
Com cel qui ser à felo:
Mas si d'er enan soi sieus
A mens me tenh que juzieus.

A tal domna m sui donatz
Que viu de joi e d'amor,
E de pretz e de valor;
On s'afina si beutatz
Com l'aur en l'arden carbo.
Equar mos precs li sap bo,
Be m par que'l segles es mieus
E que'l rei ten de mi fieus.

De fin joi sui coronatz
Sobre tot emperador;
Quar de filha de comtor
Me sui tant enamoratz,
Don n'ai mais ab un cordo
Que na Raïmbauda m do,
Que'l rei Richartz ab Peitieus
Ni ab Tors ni ab Angieus.

E si tot Lop m'apelatz
No m'o tenc à desonor,
Ni si m cridan li pastor,
Ni si m sui per lor cassatz;
Et am mais bosc e boisso
No fauc palais ni maizo;
Et aviol er mos trieus
Entre vent e gel e nieus.

La Loba dis que sieus so,
Et a ben drech e razo;
Que per ma fe meils sui sieus
Que no son autrui ni mieus.

2701, 3794, 7225-6, C, M.

Drogman senher, s'ieu agues bon destrier 
En plag foran intratz li miei guerrier, 
Qu'aissi mezeis quant hom lor mi mentau
Me temon plus que callas esparvier, 
E no prezon lor vidas un denier;
Tan me sabon fer e salvatg' e brau.

E s'ieu agues caval adreg corsier, 
Suau s'estes lo reis part Balaguier
E dormis si planamen e suau; 
Qu'ieu tengr'en patz Proens' e Monpeslier, 
Que raubador ni malvat rocinier
No rauberan mais Venaissi ni Crau.

Quant ai vestit mon blanc ausberc doblier,
E cinh lo bran que m det Guigo l'autrier,
La terra crolla per aqui on vau:
E non ai ges enemic tan sobrier
Que tost no m lais las vias el semdier,
Tan me dubton quan senton mon esclau.

D'ardimen val Rotlan et Olivier,
E de domnas Bernart de Mondeidier;
Equar sui pros per aquo n'ai bon lau.
Mout mi venon sovendet messatgier
Ab anel d'aur, ab cordon blanc o nier,
Ab tals salutz don totz mos cors s'esjau.

E si cossec janglos ni lauzengier,
Qu'ab fals cosselh gaston l'autrui sabrier
E baisson joi à prezent et à frau, 
Per ver sabran qual son li colp qu'ieu fier:
Que s'avian col de ferr' o d'acier 
No ls valria una pluma de pau.

En totas res sembli ben cavallier.
Si m sui; e sai d'amor tot son mestier
E tot aisso qu'à drudari' abau;
Qu'anc en cambra no vis tan plazentier,
Ni ab armas tan fer ni tan sobrier.
Don tal mi tem qu'era no m vi ni m'au.

Si'l reis torna à Toloz' él gravier
E'l coms eix fors e siei caitiu dardier,
Que cridon tug: ad espazas tornau!
D'aitan mi van qu'ieu n'aurai'l colp premier;
E farai tan que s n'intron à doblier
Et ieu ab lor, qui la porta no m clau.

Na Vierna, merce de Monpeslier
En raina sai amaretz cavallier;
Don joi m'es mas cregutz per vos, dieu lau.

2701, 7226.

Mon cor s'alegr' e s'esjau
Per lo gentil temps suau;
E pel castel de Fanjau
Que m resembla paradis,
Qu'amors e joi s'i enclau
E tot quant a pretz abau,
E domneis verais e fis.

Non ai enemic tan brau, 
Si las domnas mi mentau 
Ni m'en ditz honor e lau, 
Qu'ieu no l sia bos amis. 
Equar mest lor non estau 
Ni en autra terra vau, 
Plang e sospir e languis.

Mos bels arquiers de Laurac,
De cui m'abelis e m pac,
M'a nafrat de part Galhac
E son cairel él cor mis;
Et anc mais colp tan no m plac, 
Qu'ieu ne sojorn' à Saissac
Ab fraires et ab cozis.

Per tostemps lais Albeges
E remanh en Carcasses,
Que'l cavallier son cortes
E las domnas del païs.
Mas la Loba m si conques,
Que, si m'ajut dieus ni fes,
Al cor m'estan siei dous ris.

A dieu coman Monrial
E'l palaitz emperial,
Qu'ieu m'en torn sai à 'n Barral
A cui bon pretz es aclis:
E cobrar m'an Proensal,
Quar nulla gen tan no val,
Per que serai lor vezis.

2701, 7225-6, 7698.

Mout es bona terr' Espanha,
El rei am senhor en so
Dous e car, e franc e bo,
E de corteza companha:
E s'i a d'autres baros
Mout avinens e mout pros,
De sen e de conoissensa,
E de fatz e de parvensa.

Per que m platz qu'entr'els remanha
En l'emperial reio;
Quar ses tota contenso
Me rete gent e m gazanha
Reis emperaires n Amfos,
Per cui jovens es joios;
Quez él mon non a valensa
Que sa valors no la vensa.

E la muza del Breto,
Per qu'ieu mezeis no sai quo
M'en rancur e m'en complanha;
Que'l ver dir m'es angoissos
E'l mentir no m'es nul pros:
Daus totas partz trob falhensa
En la sua bevolensa.

Mout m'a tengut en greu lanha
Quar l'ai servid' en perdo;
E servirs ses gazardo
Crei que captals i sofranha;
Que viels paupres sofrachos
Venc entre'ls rics vergonhos:
Per qu'om deu cercar guirensa
Ans que torn en decadensa.

E pos madomna m'estranha,
De so que no l platz que m do
S'amor, tart veirai Orgo
Ni'l rial castel d'Albanha.
E ja ta pauc orgolhos
Amic ni tan amoros
Non auran mais part Durensa,
En la terra de Proensa.

2701, 3794, 7225-6, C, M.

Neu ni gel, ni plueja ni fanh
No m tolon deport ni solatz;
Que'l temps escur me par clardatz
Pel novel joi en que m refranh,
Quar jove domna m'a conques:
E s'ieu lieis conquerre pogues,
Quan la remir tan bela m par
Que de gaug cujera volar.

Com l'austor qu'es pres en l'aranh,
Qu'es fers tro s'es adomesjatz,
Pois torna maniers e privatz,
S'es qui be'l tenga ni l'aplanh,
E val mais d'autre quant a pres; 
Tot atretal uzatges es,
Qui jove domna vol amar,
Que gen la deu adomesjar.

Las aventuras de Galvanh
Ai eu e mai d'autras assatz;
E quan soi en caval armatz
Tot quan trobi pesseg e franh.
Cent cavalliers ai totz sols pres
E d'autres cent ai tot l'arnes;
Cent domnas ai faitas plorar
E cent autras rir' e jogar.

Ab pauc de foc fon l'aur e'l franh
L'obrier entro qu'es esmeratz,
Don l'obr'es plus plazens assatz;
Per qu'eu del lonc maltrag no m planh.
E si'l foc d'amor se fos mes
En lieis si com s'es en mi pres,
De ben o val pogra cantar:
Pero no m dei desesperar.

A drutz de bona domna tanh
Que sia savis e membratz,
E cortes et amezuratz,
E que no s trebalh ni s lanh:
Qu'amors ab ira no s fai ges,
Que mezura d'amors frutz es;
E drutz qui s'a bon cor d'amar
Deu s'ab gaug d'ira refrenar.

Ar ai conquist sojorn en banh,
Ben autamens soi albergatz
Ab lo comt' Enric, de que m platz
Quar negus bos aips no l sofranh.
Larcs es et arditz e cortes,
Et estela del Genoes;
E fa per terra e per mar
Totz sos enemics tremolar.

Ab lo Comt' Arman m'acompanh,
Quar es francs e gen ensenhatz
Tot enaissi com s'el fos natz
A Toloza part Caramanh:
E gai solatz de Vianes,
E sembl'à mi de domnejar
Et al rei de Leon de dar.

De bonas domnas no m'estranh
E plai me jovens e beutatz,
E plai me cors gen faissonatz.
Mas no mi platz bar que m reganh
Ni que trop li dur son arnes,
Qu'ieu en conosc tals dos o tres
Qu'om pogra per vilas comtar,
Ab sol que saubesson arar.

A l'uzatge m tenh del estranh,
Que quan no m sen aventuratz
Ieu m'esforz tan deves totz latz
Que pren e conquier e gazanh.
E si mos volers m'avengues
D'aisso de que m soi entremes,
Al meu emperi ses dubtar
Fera tot lo mon soplejar.

Ieu soi senher dels Genoes,
Que'ls grans els pauc ai totz conques:
Li gran mi fan tot mon afar,
E'l pauc m'onron e m tenon car.

2701, 3794, 7225-6, 7614, 7698, C , M.

Pos tornat soi en Proensa
Et à madomna sap bo,
Be dei far gaia canso
Sivals per reconoissensa.
Qu'ab servir et ab honrar
Conquier hom de bo senhor
Don e befag et honor,
Qui be l sap tener en car;
Per qu'ieu m'en volh esforsar.

Equar anc no l fi falhensa,
Soi en bona sospeisso
Que'l maltrag me torn en pro,
Pos lo be tan gen comensa:
Que poiran se conortar
En mi tut l'autr' amador,
Qu'ab sobresforsiu labor
Trac de freida neu foc clar
Et aigua doussa de mar.

E pos en sa mantenensa
Aissi del tot m'abando,
Ja no m deu dire de no:
Que ses tota retenensa
Soi sieus per vendr' e per dar;
E totz hom fa gran folor
Qui di qu'ieu me vir alhor: 
Mais am ab lieis mescabar
Qu'ab autra joi conquistar.

Ses peccat fis penedensa
Et ai quist ses tort perdo, 
E pres de nien ric do 
E d'ira gran bevolensa;
E gaug entier de plorar,
E d'amar doussa sabor;
E soi arditz per paor;
E sai perden gazanhar
E quan soi vencutz sobrar.

Estiers non agra guirensa:
Mas quar ve que vencutz so,
Fai madomna tal razo
Que vol qu'om vencutz la vensa;
Qu'aissi s deu apoderar
Ab humilitat ricor,
E quar no trob valedor
Que m'an vas lieis razonar,
Mas sol per merce clamar.

E cel que longu'atendensa
Blasma fai gran falhizo,
Qu'er an Artus li Breto
En cui avion plevensa.
Et ieu per lonc esperar
Ai conquist tan gran doussor,
Lo bais que forsa d'amor
Me fes à ma domn'emblar,
Qu'era lo m denh' autrejar.

Bel Rainier per ma crezensa
Nous sai par ni companho,
Quar tut li valen baro
Valon sotz vostra valensa.
E quar dieus vos fes ses par
Eus det mi per servidor,
Servir vos ai de lauzor
E d'als quant o poirai far,
Bel Rainier, quar iestz ses par.

2701, 3794, 7225-6, 7614, 7698, C.

Si co'l paubre quan jatz él ric ostal, 
Que no s'i planh si tot a gran dolor, 
Tan tem que torn ad enoi al senhor,
No m'aus planher de ma dolor mortal.
Be m dei doler pois ella m mostr' orgolh
La res del mon qu'ieu plus dezir ni volh,
Sivals d'aitan no l'aus clamar merce,
Tal paor ai qu'ades s'enoi de me.

Aissi co'l fol que bad'al veirial, 
Tan li par bel contra la resplandor, 
Quant ieu l'esguart n'ai al cor tal doussor
Que m'en oblit per lieis que vei aital.
Be m bat amor ab las vergas qu'ieu colh, 
Quar una vetz en son real capdolh 
L'emblei un bais don al cor mi sove... 
Ai! quan mal viu qui so qu'ama no ve!

Si m'ajut dieus, peccat fa criminal
Ma bella quar ilh sempre no m'acor;
Pois en lieis ai tot mon cor e m'amor
Si que non pes de null'autre jornal.
Dieus!, com sona tan gen ni no m'acolh,
Pos pro no m te d'aco don plus me dolh.
E cuja m doncs aissi lonhar de se?
Ans sufrirai so qu'ai sufert jasse.

Quar sufrir tanh à senhor natural
Lo tort el dreg, e sen el la folor;
Qu'om de guerra no deu portar honor
Pos es faizitz de son propre logal.
Be soi faizitz si de s'amor me tolh: 
No m'en tolrai, ans l'am mais que no solh. 
Tenra m ja vil pos à mal me rete: 
Non o deu far quar per s'amor m'ave.

Aissi m'a mes madomn' en son cabal,
Que si m fai mal ja no m'aura pejor; 
Que'l sieu plazer m'a tan doussa sabor, 
Que neis del mon no mi membra ni m cal. 
Non es nul jorn s'amor él cor no m brolh
Per gaug qu'ieu ai quan la vezon mei olh:
E quan mon cor pensa de son gran be 
Alre no volh ni dezir autra re.

Sabetz per que li port amor coral?
Quar anc no vi tan bela ni gensor,
Ni tan bona: per qu'ieu n'ai gran ricor
E soi amics de domna que tan val.
Ai! si ja vei qu'ensems ab mi despolh
Meils m'estara qu'al senhor d'Essidolh,
Que mante pretz quant autre s'en recre;
E non sai plus autre de sai Jaufre.

Als quatre reis d'Espanh'estai mout mal
Quar no fan patz et acort entre lor;
Quar autramen ilh son de gran valor,
Adreg e franc, e cortes e leial
Sol que d'aitan gensesson lor escolh
Que viresson lor guerr'en autre folh, 
Contra la gen que nostra lei mescre,
Tro qu'Espanha fos tota d'una fe.

Bel castiatz, senher, per vos mi dolh
Quar no vos vei; e quar mi dons no m ve, 
Na Vierna cui am de bona fe.

Ieu dis lo ver aissi com dir lo solh: 
Qui ben comens' e pois ja s'en recre, 
Meils li fora que no comenses re.

2701, 7225-6, M.

Tant an ben ditz del marques
Joglar truan e garbier,
Que tug en son vertadier,
Qu'ieu no sai que m'en disses.
Pero sua es valensa
On fin pretz nais e comensa,
E renovela valor
E'n fai dir vera lauzor.  

Per so m'an Lombart conques
Pos m'apelet car messier
Tals, qu'anc no vis nul arquier
Tan prim ni tan dreg traisses;
E m fer al cor ses bistensa
Ab un cairel de plazensa,
Fabregat en foc d'amor,
Temprat de doussa sabor.

Olhs negres e cils espes,
El nas qu'es en loc d'arbrier,
Veus l'arc don tan gran colps fier
Ab un esguart demanes,
On escut no fai guirensa.
E pois à leis platz que m vensa
No m'o tenh à desonor;
Que'ls fortz venson li forsor.

Mil tans es doblatz sos bes
Que'l comtes de l'escaquier,
Quar al seu pretz drechurier
Noi sofranh neguna res;
Que dig e fag e parvensa
A de Monbel e d'Argensa,
E de Monrosier color
En sas cambras de valor

E si mos fraires saubes
Que m rete per soudadier,
No l tengran bueias d'acier
Que vezer no la vengues.
E trobera ses falhensa
Dous frug d'onrada semensa,
E cort de valen senhor
Ab un avinen trachor.

No m'agues tout alegrier,
Ieu agra fin gaug entier
Ab domnas de Carcasses;
Car m'abelis e m'agensa
Lor fatz e lor captenensa,
El cavalier e'l comtor,
El baron e'l vavassor.



catalán = castellano; château, chasteau, chastel, castell, castel, castellán, castlà, castlan, castillo, castiello, Castilla, Castiella, etc.