champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
lunes, 4 de mayo de 2026
Salir, Salhir, Sallir, Saillir
sábado, 14 de septiembre de 2024
Perdre - Emperilamen
Perdre, v., lat. perdere, perdre, faire une perte.
No s ten a dan
De perdre me ni' ls belhs digz de mon chan.
G. Faidit: Tant ai sufert.
Elle ne tient pas à dommage de perdre moi ni les belles paroles de mon chant.
Val mot ad home que sanc pert. Brev. d'amor, fol. 40.
(chap. Val mol al home que pert sanc o sang.)
Vaut beaucoup à homme qui perd du sang.
Que 'l sap ben, s' ieu la perdia,
Qu' ieu jamais joy non auria.
B. de Ventadour: En abril.
Vu qu'elle sait bien, si je la perdais, que jamais de joie je n' aurais.
En breu temps perdretz la calor.
T. d'Elias de Barjols et d'Elias Cairels: N Elias Cairel.
En court temps vous perdrez la chaleur.
- Faire un mauvais emploi.
Trastot mon castier perc.
Gavaudan le Vieux: Lo mes e 'l temps.
Toute ma remontrance je perds.
Vai s' en lo temps, e perdem lo melhor.
(chap. S'en va lo tems, y perdem lo milló.)
B. de Ventadour: Quant erba.
S'en va le temps, et nous perdons le meilleur.
- Déposer, quitter, renoncer à.
Per aver per vergonh' e mezura.
Marcabrus: Auiatz de.
Pour argent il perd vergogne et mesure.
Co es la pel que pert cad' an.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Cela est la peau qu'il perd chaque année.
- Cesser d'avoir, de posséder.
Entro que pert lo alenar. V. et Vert., fol. 93.
(chap. Hasta que pert lo alená, l' alé o aliento, la respirassió.)
Jusqu'à ce qu'il perd le respirer.
Fig. Aissi m perdei cum perdet se
Lo bels Narcezis en la fon.
B. de Ventadour: Quan vei la.
Ainsi je me perdis comme perdit soi le beau Narcisse dans la fontaine.
Part. pas. Naysson, senes falhida,
Crematz o perdutz.
Germonde de Montpellier: Greu m'es.
Ils naissent, sans faute, brûlés ou perdus.
Merces es perduda per ver.
B. de Ventadour: Quan vey la.
Merci est perdue en vérité.
Cuion qu' aia perdut lo sen.
P. Cardinal: Una cieutat.
Ils pensent qu'il ait perdu le sens.
Voyez Afan et Testa.
CAT. Perdrer. ESP. PORT. Perder. IT. Perdere.
(chap. Pedre, perdre: pergo o perc, perts, pert, perdem, perdéu, perden; perdut, perduts, perduda, perdudes; pedré, pedrás, pedrá, pedrem, pedréu, pedrán; pedría, pedríes, pedríe, pedríem, pedríeu, pedríen; perguera, pergueres, perguere, perguerem, perguereu, pergueren.)
2. Perda, Perdea, Perdoa, s. f., perte.
Tant m' es esquiva e fera
La perda e 'l dans.
Giraud de Borneil: De chantar mi.
Tant m'est pénible et cruelle la perte et le dommage.
E m restaura perdas e dans.
R. Vidal de Bezaudun: Bel m'es.
Et me répare pertes et dommages.
De la perdea avia gran desplasser.
Si gaire dura aquesta perdoa de nostra gens. Philomena.
De la perte avait grand déplaisir.
Si guères dure cette perte de notre gent.
ANC. IT. Ma stringe lor la perda universale.
Barberini, Docum. d'amore, p. 365.
Di vostra perta perde. Guittone d'Arezzo, lett. 14.
CAT. Perdua. ESP. (Perdida) Pérdida. PORT. Perda. IT. MOD. Perdita.
(chap. Perdua, perdues; pérduda, pérdudes.)
3. Perdicio, s. f., lat. perditio, perdition.
Ins el foc d' abis,
Roma, avetz vostr' estatge
E 'n perdicio.
G. Figueiras: Sirventes vuelh.
Dans le feu de l'abîme, Rome, vous avez votre séjour et en perdition.
Perdicios al cors et a l'arma. Liv. de Sydrac, fol. 60.
Perdition au corps et à l'âme.
CAT. Perdició. ESP. Perdición. PORT. Perdição. IT. Perdizione.
(chap. Perdissió, perdissions.)
4. Perdement, Perdemen, s. m., perte.
Hac gran batalha e gran mortaudat, e perdement de membres e caps. Philomena.
(chap. Va ñabé gran batalla y gran mortaldat, y perdua de membres y caps.)
Il y eut grande bataille et grande mortalité, et perte de membres et de têtes.
Mot fo grans lo dampnatges e 'l dols e 'l perdementz.
Guillaume de Tudela.
Moult fut grand le dommage et le deuil et la perte.
- Perdition.
Del greu fays
Qu' es de las armas perdemens.
Folquet de Lunel: Bona dompna.
Du pénible fardeau qui est des âmes la perdition.
Per enveia, breument venon a perdement. V. de S. Honorat.
Par envie, en peu ils viennent à perdition.
ESP. Perdimiento. PORT. IT. Perdimento.
5. Esperdre, v., éperdre, égarer, étonner, décourager.
Nuill maltrait no m fai esperdre.
Lamberti de Bonanel: Ges de.
Nul mauvais traitement ne me fait égarer.
Totz lo cors m' en vai esperden.
G. Rudel: Quan lo rossinhols.
Tout le coeur me va s'en égarant.
On plus vezia de bons homes, plus s' esperdia, e mens sabia.
V. de Richard de Barbezieux.
Où plus il voyait de bons hommes, plus il s'éperdait, et moins il savait.
M' espert, e non ai membransa.
G. Faidit: Al semblan.
Je m'égare, et je n' ai pas de souvenance.
Part. pas. Estat ai com hom esperdut
Per amor en long estatge.
B. de Ventadour: Estat ai.
J'ai été comme homme éperdu par amour en long retard.
Vengro denan Pilat totz esperdutz.
Roman de la Prise de Jérusalem, fol. 16.
Vinrent devant Pilate tous éperdus.
ANC. FR. Renart l' oï, moult fu dolant,
Et moult en devint esperdu.
De joie fu si esperdue,
Ke grant pièce ne pot parler.
Roman du Renart, t. III, p. 168, et t. IV, p. 217.
IT. Sperdere.
6. Desperdre, Deperdre, v., égarer, dissiper, perdre.
Lurs mercadarias... desperdian, fazen lo dig viatge.
Cartulaire de Montpellier, fol. 127.
Leurs marchandises... ils perdaient, faisant ledit voyage.
Fig. No t fassa desperdre temensa ni argens. Guillaume de Tudela.
Que ne te fasse égarer crainte ni argent.
La mi' amor ta mal vau deperden. Poëme sur Boèce.
(chap. Lo meu amor tan mal vach perdén.)
Le mien amour si mal je vais perdant.
ANC. ESP. Desperder. IT. Disperdere.
7. Deperdicio, s. f., déperdition, perte.
Cum es la deperdicio o consumpcio faita per calor.
Eluc. de las propr., fol. 73.
Comme est la déperdition ou consomption faite par chaleur.
ESP. Desperdicio. PORT. Desperdição. (chap. Desperdissi o desperdissio, desperdissis o desperdissios; v. desperdissiá: desperdissio, desperdissies, desperdissie, desperdissiem o desperdissiam, desperdissiéu o desperdissiáu, desperdissien; desperdissiat, desperdissiats, desperdissiada, desperdissiades; desperdissiaré, desperdissiarás, desperdissiará, desperdissiarem, desperdissiaréu, desperdissiarán; desperdissiaría, desperdissiaríes, desperdissiaríe, desperdissiaríem, desperdissiaríeu, desperdissiaríen; desperdissiara, desperdissiares, desperdissiare, desperdissiárem, desperdissiáreu, desperdissiaren.)
Perempt, adj., lat. peremptus, périmé.
O si la causa de que lo plagz era es perempta, so es destrucha.
Trad. du Code de Justinien, fol. 11.
Ou si la cause de quoi était le plaid est périmée, c'est-à-dire détruite.
2. Peremptori, adj., péremptoire.
- Subst. Assignation, citation.
Que hom l' apele am una peremptoria per totas, a certana jornada.
For de Montcuc. Ord. des R. de Fr., 1463, t. XVI, p. 136.
Qu'on l'appelle avec une citation pour toutes, à certain jour.
CAT. Peremptori. ESP. Perentorio. PORT. Peremptorio. IT. Perentorio.
(chap. Perentori o peremptori, perentoris o peremptoris, perentoria o peremptoria, perentories o peremptories.)
3. Perhemtorialmen, adv., péremptoirement, d'une manière décisive. Que compareguesso perhemtorialmen e personalmen denfra 1 an.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 213.
(chap. Que comparegueren perentoriamen y personalmen dins d'un añ.)
Qu'ils comparussent péremptoirement et personnellement dans un an.
CAT. Peremptoriament. ESP. Perentoriamente. PORT. Peremptoriamente. IT. Perentoriamente. (chap. Perentoriamen o peremptoriamen.)
Pergamen, Pergame, s. m., lat. pergamenus, parchemin.
Si com in isto pergamen es scrit, et om legir i o pod. Titre de 1053.
(En chapurriau de 1053: Aixina com an este pergamino está escrit, y s' hi pot lligí.)
Ainsi comme il est écrit sur ce parchemin, et on peut l'y lire.
Lo pargames o lo papier que sera engludatz sus la taula, sera partitz e senhatz per un compas. Liv. de Sydrac, fol. 138.
Le parchemin ou le papier qui sera enduit sur la table, sera divisé et marqué par un compas.
ESP. Pergamino. PORT. Pergaminho.
(chap. Pergamino, pergaminos.)
2. Pargami, s. m., parchemin.
Tencha, pena e pargami. Trad. de l'Évangile de Nicodème.
(chap. Tinta, ploma y pergamino.)
Encre, plume et parchemin.
Lo pargami escript de la dicha arenga. Carya Magalon, fol. 15.
Le parchemin écrit de ladite harangue.
CAT. Pergami (pergamí).
3. Parguamina, s. f., du lat. pergamena, parchemin.
Senes breu de parguamina,
Tramet lo vers en chantan.
G. Rudel: Quan lo rius.
Sans feuille de parchemin, je transmets le vers en chantant.
IT. Pergamena.
4. Pargaminier, s. m., parcheminier.
Pellicier, pargaminier, fes estas. Cout. d'Alais. Arch. du Roy., K, 714.
Peaussier, parcheminier, fit celles-ci.
CAT. Pergaminer. ESP. Pergaminero. PORT. Pergaminheiro.
(chap. Pergaminé, pergaminés, pergaminera, pergamineres : qui fa los pergaminos; se féen de la pell de cordé, cabrit, etc.)
Pergua, Perga, Perja, s. f., lat. pertica, perche.
Fo amb una pergua decervelat.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 10.
Fut avec une perche écervelé.
Prenon se tuitz li seinor
A las pergas adreisar...,
Pueis meton la tenda desus.
Roman de Jaufre, fol. 118.
Se prennent tous les seigneurs à dresser les perches..., puis mettent la tente dessus.
Perga de sauze sera.
Deudes de Prades, Auz. cass.
La perche sera de saule.
Sobre 'l punh es portat belament, sobre perja pauzat.
Eluc. de las propr., fol. 141.
Sur le poing il est porté bellement, sur perche posé.
CAT. Perca. ESP. PORT. Percha. IT. Pertica.
(chap. Percha, perches : per a dixá la roba, o la del duc (búho real), chuta, caro, falcó, esparvé, etc.; de la mateixa arraíl ve: pértiga, pértigues : eren armes, no les que ara se fan aná per al salt d' altura.)
2. Pergueta, s. f, dim., petite perche, baguette.
Far lui deu hom pergueta bassa.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Faire lui doit-on petite perche basse.
(chap. Percheta, perchetes.)
Perifrasis, s. f., grec *gr, périphrase.
Perifrasis, es circumlocutios, e vol dire circumlocutios, circonstancia de paraulas quaysh semblans ad aquelas que hom enten.
Leys d'amors, fol. 132.
Périphrase, c'est circonlocution, et veut dire circonlocution, circonstance de paroles quasi semblables à celles qu'on entend.
CAT. ESP. (perífrasis) Perifrasis. PORT. Periphrasis. IT. Perifrasi.
(chap. Perífrassis : sircunlocussió.)
Peril, Perilh, s. m., lat. periculum, péril, danger.
Laissarai en guerra mon filh,
En gran paor et en perilh.
Le Comte de Poitiers: Pus de chantar.
Je laisserai en guerre mon fils, en grande peur et en péril.
Ilh seran escapat d' aquel perilh en qual ilh ero.
Trad. du Code de Justinien, fol. 10.
Ils seront échappés à ce péril dans lequel ils étaient.
Tas filas garda de perils. Libre de Senequa.
(chap. Les teues filles guarda de perill. Ta : la teua; tes : les teues.)
Garde tes filles de périls.
CAT. Perill. ESP. Peligro. PORT. Perigo. IT. Periglio. (chap. Perill, perills.)
2. Perillos, Perilhos, adj., lat. periculosus, périlleux, dangereux.
Tant es mos afars perilhos,
Qu' ieu no sai co m' i emprenda.
Guillaume de Balaun: Mos vers.
Tant est mon affaire périlleuse, que je ne sais comment je m'y prenne.
Son mot dampnozas e perilhozas. V. et Vert., fol. 22.
Sont moult dommageables et périlleuses.
Mas aissi a un perilhos martire,
Que sa dolors vol que si' alegransa.
H. Brunet: Cortezamen.
Mais ainsi il a un dangereux martyre, vu qu'il veut que sa douleur soit allégresse.
ANC. FR. Naymon avale le tertre périllios. Roman d'Agolant, v. 847.
CAT. Perillos. ESP. Peligroso. PORT. Perigoso. IT. Periglioso.
(chap. Perillós, perillosos, perillosa, perilloses.)
3. Perillar, Perilhar, v., lat. periclitari, mettre en péril.
El batismes de Jordana
Lur notz e 'ls perilha.
Marcabrus: El mes.
Le baptême du Jourdain leur nuit et les met en péril.
- Péricliter, dépérir, être en péril.
Cristias vei perilhar
Per colpa dels regidors.
G. Riquier: Cristias.
Les chrétiens je vois péricliter par la faute des gouverneurs.
En aissi m sent ieu perillar,
Si fin' amors no m' es guirens.
Pons d'Ortafas: Aissi cum.
Par ainsi je me sens dépérir, si pur amour ne m'est garant.
Part. prés. subst. Atressi quo 'l perilans,
Que sus en l' aigua balansa.
P. Vidal: Atressi quo 'l.
Ainsi comme le périclitant, qui sur l'eau balance.
D' Apollonius de Tyr,
Sapchatz comtar e dir
Com el fos perilhat.
Arnaud de Marsan: Qui comte.
Touchant Apollonius de Tyr, sachez conter et dire comme il fut mis en danger.
CAT. Perillar. ESP. Peligrar. PORT. Perigar. (chap. Perillá o peligrá: perillo, perilles, perille, perillem o perillam, perilléu o perilláu, perillen; perillat, perillats, perillada, perillades. Peligro, peligres, peligre, peligrem o peligram, peligréu o peligráu, peligren; peligrat, peligrats, peligrada, peligrades.)
4. Perigolar, v., culbuter, anéantir.
Part. pas. A baron, d' aut lignatge,
Val mais esser perigolatz,
Q' el viv' aunitz e deshonratz.
Giraud de Borneil: Non sai rei.
A baron, de haut lignage, il vaut mieux être anéanti, qu'il vive (que s'il vit) honni et déshonoré.
ANC. FR. Là où nostre nef eust esté toute esmiée, et nous touz périllez et noiez. Joinville, p. 129.
En icelle façon, saulva, après Dieu, ladicte arche de périller.
Rabelais, liv. II, ch. 1.
IT. Pericolare.
5. Emperilamen, s. m., péril, danger.
Ditz que co sera grant emperilamens.
Pierre de Corbiac: El nom de.
Dit que ce sera grand danger.
domingo, 8 de septiembre de 2024
Peing, Pein, Peng - Sobrepelitz
Peing, Pein, Peng, s. m., lat. pignus, gage, nantissement, assurance.
Ja no i s deu hom fiar
Mais en bella semblansa,
Ses peing.
Aimeri de Peguilain: Qui sofrir.
Jamais on ne s'y doit fier en belle apparence, sans assurance.
Non an peins ni gatge.
Rambaud de Vaqueiras: Si eu sui.
N'ont nantissements ni gage.
ESP. Peño (empeñar, pignorar, etc.). PORT. Penhor. IT. Pegno.
2. Pegnora, Penhora, Pignora, s. f., gage, assurance, saisie.
Pero 'l senhers coms, ducs, marques
N' a ben pegnora traicha.
Bertrand de Born: Guerra e trebalh.
Pourtant le seigneur comte, duc, marquis en a bien tiré gage.
Ara digam de la causa que us hom met en penhora ad autre.
Me sera obligat per penhora tacitament.
Trad. du Code de Justinien, fol. 30 et 87.
Maintenant disons de la chose qu'un homme met en nantissement à autre.
Me sera obligé par gage tacitement.
ANC. FR. Lesquels débats commencèrent pour la pigneure de certaines bestes prinses. Tit. de 1447. Carpentier, t. III, col. 277.
CAT. Penyora. PORT. Penhora.
3. Penhoramen, s. m., gage, nantissement.
D' aquella forza ni d'aquel penhoramen. Statuts de Montpellier, de 1204. De cette violence et de ce nantissement.
4. Pignorar, Penhorar, v., lat. pignerare, nantir, gager, appeler en garantie, mettre à l'amende.
Si no o fasia pignorar degudamen.
Puescan pignorar... o destringer aquel. Charte de Gréalou, p. 82.
S'ils ne le faisaient gager dûment.
Puissent appeler en garantie... ou contraindre celui-là.
Penhoras ne En Pons de Capdueil.
T. de Gui de Cavaillon et de Richard de Tarascon: Cabrit.
Nantissez-en le seigneur Pons de Capdueil.
Part. pas. Aquel que sera defailhens sera penhorat de XII deners.
Ord. pour Carcassonne. Ord. des R. de Fr., 1411, t. IX, p. 607.
Celui qui sera faisant défaut sera mis à l'amende de douze deniers.
ANC. CAT. Penyorar. PORT. Penhorar. IT. Pegnorare.
(ESP. Pignorar. Chap. Pignorá : empeñá : hipotecá.)
5. Empenhar, v., hypothéquer, engager.
Si res si vendia o si empenhava. Tit. de 1274. Arch. du Roy., K. 17.
Si rien se vendait ou s' hypothéquait.
Loc. fig. Bel joc no vent ni empenha.
P. Vidal: Pus ubert.
Beau jeu elle ne vend ni engage.
CAT. Empenyar. ESP. Empeñar. PORT. Empenhar. IT. Impegnare.
(chap. Empeñá, empeñás: yo m' empeño, empeñes, empeñe, empeñem o empeñam, empeñéu o empeñáu, empeñen; empeñat, empeñats, empeñada, empeñades.)
6. Empeinhorahura, s. f., droit de gage, d' hypothèque.
Vendas, empeinhoraduras et acaptas.
Tit. de 1239. DOAT, t. CXXIV, fol. 302.
Ventes, droits d' hypothèque et acaptes.
7. Impignoratio, s. f., gage, hypothèque.
Lo ces, l' acapta e sas impignoratios. Charte de Gréalou, p. 90.
Le cens, l' acapte et ses hypothèques.
8. Empenhadura, s. f., droit de gage, d' hypothèque.
Mos acaptes e mas empenhaduras, si res se vendia o si empenhava.
Tit. de 1274. Arch. du Roy., K. 17.
Mes acaptes et mes droits d' hypothèque, si rien se vendait ou s' hypothéquait.
9. Impignorar, Empeinnorar, Empenhorar, v., engager, hypothéquer, donner en nantissement.
La volria impignorar. Tit. de 1222. Arch. du Roy., Toulouse, J. 329.
La voudrait engager.
Per tal que el no lla poscha tolre a lui ni a sos hereters, o empeinnorar.
Trad. du Code de Justinien, fol. 1.
Afin qu'il ne la puisse ôter à lui ni à ses héritiers, ou donner en nantissement.
Part. pas. Demandar la causa empenhorada.
Trad. du Code de Justinien, fol. 30.
Demander la chose engagée.
ANC. CAT. Empenyorar.
10. Sobrepignora, s. f., surgage, surhypothèque.
De totas las pignoras e de las sobrepignoras.
Tit. de 1224. Arch. du Roy., J. 323.
De tous les gages et des surgages.
Peis, Peys, Peiz, Peyz, Peisso, Peysso, s. m., lat. piscis, poisson.
Res, mas bestia o peys.
No lur es obediens.
Bertrand de Born: S'abrils.
Rien, excepté bête ou poisson, ne leur est obéissant.
Si cum li peiz an en l'aigua lor vida.
Arnaud de Marueil: Si cum li.
Ainsi comme les poissons ont dans l'eau leur vie.
Aitan pauc col peissos
Viu ses l' aigua, viurai, s'il platz mos dans.
Pons de Capdueil: Astrucx es selh.
Aussi peu comme le poisson vit sans eau, je vivrai, si lui plaît mon dommage.
Ha cors de femna e coa de peysso. V. et Vert., fol. 23.
A corps de femme et queue de poisson.
(chap. Té cos de femella y coa de peix : sirena.)
Trasalh coma lo peissos. Liv. de Sydrac, fol. 17.
Saute comme le poisson.
- Signe du zodiaque.
Lo derriers signe es peisso. Brev. d'amor, fot. 28.
Le dernier signe est poissons.
CAT. Pèx. ANC. ESP. Pesce, pece. ESP. MOD. Pez. PORT. Peixe. IT. Pesce.
(chap. Peix, peixos.)
2. Peissonet, Peisonet, s. m. dim., petit poisson.
Vezer
Un peissonet nadar
En aigua.
Nat de Mons: Al bon rey.
Voir un petit poisson nager en eau.
Dels peisonetz c' om tot l' an pren,
Que an nom trochas o tregans.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Des petits poissons qu'on prend toute l'année, qui ont nom loches ou goujons.
ANC. FR. Maint poissonet, mainte vandoise.
Œuvres d'Alain Chartier, p. 596.
CAT. Pexet. ESP. Pececico, pececillo. PORT. Peixinho. IT. Pesciolino.
(chap. peixet, peixets.)
3. Pisses, s. m. pl., lat. pisces, poissons, l'un des signes du zodiaque.
Renha en un signe que a nom pisses. Liv. de Sydrac, fol. 54.
Règne en un signe qui a nom poissons.
CAT. ESP. (chap.) Piscis. PORT. Pisces. IT. Pesce.
4. Peissonier, Peyssonier, Peissoneir, Peychonier, adj., poissonnier, en parlant d'un des signes du zodiaque.
En lo dig signe peyssonier
Entra lo solelhs en febrier.
Brev. d'amor, fol. 28.
Dans ledit signe poissonnier entre le soleil en février.
- Substantiv. Marchand de poisson.
Us peisoneirs, III d. l'an. Charte de Besse en Auvergne, de 1270.
Un marchand de poisson, trois deniers l'an.
IT. Pesciaiuolo. (chap. Peixcaté, peixcatés, peixcatera, peixcateres.)
5. Peyssonaria, Peichonaria, s. f., poissonnerie, commerce du poisson, lieu où il se vend.
Yeu, hom establitz garda de la peyssonaria.
Los usatges de la peichonaria.
Cartulaire de Montpellier, fol. 194 et 108.
Moi, homme établi garde de la poissonnerie.
Les usages de la poissonnerie.
(chap. Peixcatería, peixcateríes.)
6. Pesquier, Peschier, s. m., étang, vivier.
Un gran vergier
Ont avia trop bel pesquier.
Das mi de l' aiga del peschier.
Roman de Blandin de Cornouailles, etc.
Un grand verger où il y avait fort beau vivier.
Donnez-moi dé l'eau de l' étang.
(chap. Peixquera, peixqueres, com les de Beseit, tolls aon abundaben los peixos; vivero, viveros; estanque, estanques, com la estanca de Alcañís.)
7. Pesquiu, Pesquieu, s. m., droit de pêche.
Lo ters de totz los frugz e de pesquiu.
Tit. de 1235. Arch. du Roy., Toulouse, J. 4.
Le tiers de tous les fruits et du droit de pêche.
Passius, cassius, pesquius. Tit. de 1246. Arch. du Roy., J. 4.
Droit de pacage, droit de chasse, droit de pêche.
8. Pesca, s. f., pêche.
La pesca entro el lac. Tit. de 1274. Arch. du Roy., K. 17.
La pêche jusqu'au lac.
Gent... donada a cassa et a pesca. Eluc. de las propr., fol. 183.
Gent... adonnée à chasse et à pêche.
CAT. ESP. PORT. IT. Pesca. (chap. Peixca.)
9. Pescaire, Pescayre, Pescador, s. m., lat. piscator, pêcheur.
Quo 'l pescaire que plumba
En la mar, e pren, ab l' esca,
Lo peisso que sauta.
E. Cairel: Era no vey.
Comme le pêcheur qui jette plomb en la mer, et prend, avec l'appât, le poisson qui saute.
1 pescayre, cant pren 1 gran salmo. V. et Vert., fol. 98.
Un pêcheur, quand il prend un grand saumon.
En aissi m pren cum fai al pescador,
Que non auza son peys manjar ni vendre
Entro que l' a mostrat a son senhor.
G. Magret: En aissi m pren.
Par ainsi il me prend comme il fait au pêcheur, qui n'ose manger ni vendre son poisson jusqu'à ce qu'il l'ait montré à son seigneur.
ANC. FR. Grim le peschere est mon piere.
G. Gaimar, Poëme d'Haveloc, p. 541.
CAT. ESP. PORT. Pescador. IT. Pescatore. (chap. Peixcadó, com lo del llibre en chapurriau Lo agüelo y lo mar, de Hemingway; peixcadós, peixcadora, peixcadores.)
10. Pescaria, s. f., pêcherie.
En una ret de pescaria.
(chap. A una ret de peixcá o de peixca.)
Una barca de pescaria.
(chap. Una barca de peixca o de peixcá.)
V. de S. Honorat.
En un filet de pêcherie.
Une barque de pêcherie.
CAT. ESP. (pesquería) Pesqueria. IT. Pescheria.
11. Pesquieira, s. f., pêcherie.
Ac la pesquieira aquela virtut. Abr. de l'A. et du N.-T., fol. 17.
La pêcherie eut cette vertu.
CAT. ESP. Pesquera. (Chap. Peixquera, peixqueres.)
12. Pescadoira, s. f., lat. piscatoria, pêcherie.
A una pescadoira de Saina ven. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 12.
A une pêcherie de Seine il vint.
CAT. Pescateria. ESP. Pescadería. PORT. Pescadaria.
(chap. Peixcatería, peixcateríes.)
13. Pescada, s. f., droit de pêche.
La pescada del poiar e del deissendre.
Tit. de 1230. Arch. du Roy., J. 307.
Le droit de pêche du monter et du descendre.
14. Pescar, v., lat. piscari, pêcher.
Si us mena pescar al lac.
Le Dauphin d'Auvergne: Puois sai.
S'il vous mène pêcher au lac.
Car leu troba qui pesca en estanc.
Guillaume de Durfort: Quar sai.
Car facilement trouve qui pêche en étang.
Fig. Mon cor que ses aigua pesca.
Rambaud d'Orange: Un vers.
Mon coeur qui sans eau pêche.
Prov. Sobre totz cols gen fols pesc.
Rambaud d'Orange: Ben s'eschai.
Sur toutes collines le fou gentiment pêche.
Part. pas. Subst. Las venazos, los pescatz, las aiguas.
Tit. de 1221. DOAT, t. XXVII, fol. 226.
Les venaisons, les pêches, les eaux.
CAT. ESP. PORT. Pescar. IT. Pescare.
(chap. Peixcá: peixco, peixques, peixque, peixquem o peixcam, peixquéu o peixcáu, peixquen; peixcat, peixcats, peixcada, peixcades.)
15. Paisseira, Paisera, Paichera, s. f., barrage, estacade, pêcherie.
Lo moli de la Begonia e 'l molinar e la paisseira.
Tit. de 1271. Arch. de la maison de Lentillac.
Le moulin de la Begonie et la vanne et l' estacade.
Entre la paisera del moli. Tit. de 1203. Arch. du Roy., J. 323.
Entre le barrage du moulin.
Els deismes de las paicheras e dels molis.
Tit. du XIIIe siècle. Arch. du Roy., J. 310.
Les dîmes des pêcheries et des moulins.
Tot lo peis que penran en la paisseira.
Tit. de 1238. Arch. du Roy., J. 325.
Tout le poisson qu'ils prendront en la pêcherie.
16. Piscina, s. f., lat. piscina, piscine, réservoir.
Fon sorna la piscina. Trad. d'un Évangile apocryphe.
Fut trouble la piscine.
Piscina, es ajustament d' aygua per noyrir peishos.
Eluc. de las propr., fol. 152.
Piscine, c'est ajustement d'eaux pour nourrir poissons.
- Dans les églises, c'est le lieu où l' on jette l' eau qui a servi à laver les vases sacrés.
Van pesseiar los sanctuaris,
Claustras, piscinas et armaris.
V. de S. Honorat.
Vont briser les sanctuaires, clôtures, piscines et armoires.
CAT. ESP. PORT. IT. Piscina. (chap. Pistina, pistines.)
Pel, Pelh, s. f., pellis, peau, cuir.
Tot en premier, en una pel
Bona e prima d'un anhel,
Vostr' auzel enmaillotaretz.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Tout d'abord, dans une peau d'un agneau bonne et fine, votre oiseau vous emmailloterez.
El XX dia escorgaria la malvasa pel, et al conplimen de XXV jorns, lhi mudaria un' autra pels. Liv. de Sydrac, fol. 43.
Au vingtième jour dépouillerait la mauvaise peau, et au complément de vingt-cinq jours, une autre peau lui muerait.
Dedins sion folratz
Ab pels de lebre o de catz.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Que dedans ils soient fourrés avec peaux de lièvre ou de chats.
ANC. FR. De l' aignel a vestu la pel. Fables et cont. anc., t. II, p. 41.
CAT. Pell. ANC. ESP. Pel. ESP. MOD. Piel. PORT. IT. Pelle.
(chap. Pell, pells; v. pelá, despellotá; pellaranca, pellaranques.)
2. Peleta, s. f. dim., petite peau.
Es la gola vestida de semlans peletas que la lengua e 'l paladar.
Eluc. de las propr., fol. 46.
La gorge est revêtue de semblables petites peaux que la langue et le palais.
CAT. Pelleta. (chap. pelleta, pelletes.)
3. Pellicula, s. f. dim., lat. pellicula, pellicule.
Tot so que es remas de aquela pellicula. Trad. d'Albucasis, fol. 25.
Tout ce qui est resté de cette pellicule.
ESP. Película. PORT. Pellicula. IT. Pellicula, pellicola.
(chap. Película, películes : pelleta, pelletes.)
4. Pelalha, s. f., pelure, écorce.
Las pelalhas e 'ls gras remanens, quan le vi n' es fora, las quals manjo porcs. Eluc. de las propr., fol. 228.
Les pelures et les grains restant, quand le vin en est dehors, lesquelles les porcs mangent.
(chap. Brisa : pells y grans del raím que queden al prensá. Tamé ñan tronchos dels carrolls. La brisa se pot fé aná per a destilá orujo, aiguardén.)
5. Pelhier, Pelier, s. m., pelletier, peaussier.
D' aquels V rutlons donon als pelhiers 1 rutlon lo segon an.
Cartulaire de Montpellier, fol. 45.
De ces cinq boules ils donnent aux pelletiers une boule la seconde année.
CAT. Peller. (chap. Pelleté, pelletés, pelletera, pelleteres.)
6. Pellicier, Pellecier, s. m., pelletier, peaussier, apprêteur, marchand de peaux.
Que non foras bos pelliciers.
Giraud de Borneil: Cardalhac.
Que tu ne serais bon peaussier.
Al vilan qu' er' un pellicier.
Le moine de Montaudon: Pus Peyre.
Au vilain qui était un pelletier.
Fui mareschals de cavals...
E fabres e pelleciers.
Raimond d'Avignon: Sirvens sui.
Je fus maréchal pour les chevaux... et forgeron et pelletier.
CAT. Pellisser. ESP. Pelletero. PORT. Pelleiro. IT. Pellicciere.
(chap. Pellissé, pellissés, pellissera, pellisseres; pelleté.)
7. Pelissa, s. f., pelisse, fourrure.
Cap' e gonel' e pelissa.
(chap. Capa y gonella y pellissa.)
Marcabrus: L'autr'ier.
Cape et gonelle et pelisse.
Era cenhs de pelissa.
Brev. d'amor, fol. 151.
Était ceint de fourrure.
Las pelissas de conils e las pelissas de lebre.
(chap. Les pellisses de conills y les pellisses de llebre o liebre.)
Cartulaire de Montpellier, fol. 113.
Les fourrures de lapins et les fourrures de lièvre.
ANC. CAT. Pelissa. PORT. Pellissa. IT. Pelliccia.
(chap. Pellissa, pellisses.)
8. Pelharia, s. f., pelleterie.
La draparia vermelha: Aion V rutlos per un cosol, e d' aquels V rutlos donon 1 lo premier an, a la pelharia. Cartulaire de Montpellier, fol. 45.
La draperie vermeille: Qu'ils aient cinq boules pour un consul, et de ces cinq boules qu'ils (en) donnent une, la première année, à la pelleterie.
(chap. Pelletería, pelleteríes.)
9. Pellissaria, Pellisaria, s. f., pelleterie, commerce de peaux, de fourrures.
A pellisaria vaira. Cartulaire de Montpellier, fol. 44.
A pelleterie de vair.
De pellissaria, dona hom, del C d' anhinas, 1 d.
Cartulaire de Montpellier, fol. 116.
De pelleterie, on donne, du cent (de peaux) d'agneau un denier.
IT. Pellicceria.
10. Pellacilh, Pelacilh, s. m., pelisse, fourrure.
Greu veiretz ja juec cominau
Ab pellacilh.
Marcabrus: Lo vers comens.
Difficilement vous verrez jamais jeu commun avec pelisse.
11. Pelar, Pellar, v., peler, ôter la peau.
De figas a pellar
Lo vencerai.
(chap. Yo lo venseré a pelá figues.)
Marcoat: Mentre m'obri.
A peler des figues je le vaincrai.
Ni ben figas no pelaretz.
Le Dauphin d'Auvergne: Puois sai.
Ni bien vous ne pèlerez figues.
Part. pas. Pilat tenc en la ma un basto pelat.
(chap. Pilatos teníe a la ma una gayata pelada; un garrot pelat.)
Roman de la Prise de Jérusalem, fol. 8 bis.
Pilate tint en la main un bâton pelé.
De lenga de porc ben pelada.
Deudes de Prades, Auz. cass.
De langue de porc bien pelée.
CAT. ESP. PORT. Pelar. IT. Pelare.
(chap. Pelá, pelás: yo me pelo, peles, pele, pelem o pelam, peléu o peláu, pelen; pelat, pelats, pelada, pelades.)
12. Sobrepelitz, s. m., lat. superpelliceum, surplis.
Us frevols pobols petitz
Armatz de sobrepelitz.
G. Rainols d'Apt: Laissatz m'era.
Un frivole petit peuple revêtu de surplis.
CAT. Sobrepellis. ESP. PORT. Sobrepelliz. (chap. Sobrepellís.)









