Libre de caça. Libre de animals de casar.

N.° 1295 En la cubierta: Libre de caça. Libre de animals de casar.

Hoja 2.a: Capitol de les fayçons e dels plomatges que deuen hauer los sparuers per a ser bons. (N. E. esparvers. Hay que consultar a Deudes de Prades, Auzels cassadors; por ejemplo en las obras de Raynouard.)

94 hojas útiles, excepto las 1.a y última en blanco y las 90 a 96, de las que sólo se conserva la parte inferior; foliación 4 a 91 (las primeras hojas han sido cortadas). - Papel, cuya filigrana consiste en mano con estrella de cinco puntas, 0,314 alto X 0,215 ancho: caja escritura 0,236 X 0,154. - Letra S. XV; algunos claros prueban (que) es una copia.

Perg.°

(De la Librería de D. Vicente Hernández Máñez.)

¿Será el presente tratado la obra de cetrería del famoso Antonio de Vilaragut que cita Salvá?

Se conservan los capítulos siguientes:

De les fayçons e dels plomatges que deuen hauer los sparuers per a ser bons.

De les condicions, maneres e volers que deu aver lo astor prim que es dit femeniu.

Dels mijans astors quins deuen eser.

Dels noms de les plomes del cors de qualquier oçell.

Dels astors terçols que son dits mascles e son los menors.

Quant e com deu hom traure del niu e criar astors e sparuers e per conseguent tots altres ocells de presa.

Com deu fer hom hobrir la boca al falco o al oçell. 

Per a fer bo e ben volar e ben casar e ardit al astor o esparuer.

Dels astors o esparuers que son de auol cor e de auol condicio que no uolen caçar ne pendre res e an bona talla e bona pena. (N. E. Pena : ploma : com lo rat penat.)

De les natures dels falcons e dels oçells de presa e de les talles e fayçons e plomatges de aquells quines an a esser per a ser bons.

De no pendre lo falco o lo oçell si gran nesisitat no es.

Com deu hom tenir lo falco o lo oçell e que li deu hom fer quant lo a brau e saluatge.

Del pes cantitat e mesura de medeçines e altres coses que son conuenibles e haura prou qualquier oçell segons lo gran de aquell poch mes o menys.

Com deu abaxar hom los falcons o los oçells.

De la barra o percha qui es bona pera tenir qualseuol ocell.

Per a fer adompdar e amançar e asossegar a oçell malenconich e per ferli perdre que nos debata molt, ni basque e sia pus ayna dompde el fara abaxar molt e perdre algun poch de la brauea e fets axi.

De quant haurets tengut lo falco o lo oçell deu o quince jorns e sera bax e vendra be al puny quey salte volenters o un poch al lloure seguentment que li deuets fer e fets li pebrada e daula y en deju que no haja menjat res a hora de misses majors.

Seguentment que deueu fer al oçell e com li adobareu la nefa e en quin temps ne quant.

De quant voldrets dar la dita bossa o porga al falco o al oçell per denejar (N. E. netejar) li lo ventrell com ho farets.

Qui deu hom fer al falco o al ocell quant hom coneix questa algun poch empachat e volrets que esmirle be.

De la poluora que es mol bona per a dar al falco o al ocell que volrets questiga llarch de ventre.

Per a quant conuendra de dar plomada al falco o al ocell e com la y dareu e quant e en quina manera.

Com deu hom guardar de llançar ne fer pendre al aztor ni al falco ni al oçell ralees ni ceuar lo y ne darliu amenjar.

Com se deu a saytar falco monteri o pelegri a perdiu.

Per a afaitar lo falco a llebre o a perdiu o a altra cosa la qual vos volrets. 

Com vos deuets guardar de dar a menjar al oçell que esta molt flac e baix.

Per a tornar gras e engordar lo ocel, que sia vengut a gran flaquea e de falliment (defalliment) de carns.

Quant deu hom tenir lo falco o lo oçell flach o gros segons lo temps.

Com deu exer avisat tot caçador per a caçar be ab lo falco o ab lo oçell.

Per a guardar que lo falco o lo ocell no rode per desig de sol e de esser sbanyat car mols sen van per aquesta raho.

Del falco o del ocell qui desempara la preso qui presa aura ans que y plegue son senyor.

Per a fer ardit lo falco o lo oçell.

Si lo falco o lo ocell es squiu que nos dexe cobrar.

De quant lo falco o lo oçell sesbarrara o fogira del hom es ceuara de qualquier mal past que li deu hom fer.

Quant hom be de caça ab lo falco o lo ocell que li deu hom fer.

Que deu hom fer al falco o al oçell quant be de caça.

Com deuets ceuar lo vostre ocell o falco de oçells de aygua.

Com no deuets fer pendre ni dar res per medecina al falco o al ocell sino en deju si gran necessitat no es.

Per a fer curar les plomades que los falcons o los ocells se retenen.

Com no deu hom de dar plomada ni curall ni osfada al falco o al oçell.

Del falco o del ocell que apresa la plomada o lo curall e so rete que no vol llancar (llançar) per tracio que en ell regna ho (o) per malaltia.

Del falco o del oçell que te alguna cosa en lo ventrell e vomiteja e no la pot llançar per a ferla y llançar fets axi.

Quant los falcons ho los ocells tenen algunes plomades velles pegades en lo ventrell en ques conexera e com lo guarreu. (guariréu : sanaréu)

Del falco o del ocell que fa sanch per dauall ab lo que smirla.

Del falco o del oçell com lo deu hom guardar que no begua de neguna sanch en special sia guardat que no vega (begua, begue, de beure) sanch de oçell vell.

Del falco o del oçel que no sab hom quin mal sea ni lo y pot hom conexer que li deu hom fer.

De quant se aborracara alguna ploma o plomes al falco o al oçell o seli machucara o lluxara o torçra o trencara pero que del tot no sia trencada adobaules hi en la forma seguent.

Que deu hom fer al falco ho al oçell que se li haura trencada alguna ploma o plomes de les alles o de la coha prop la carn com la y deuets escatir.

Per a escatir de agulla.

De quant se li aranca alguna ploma per força al ocell.

Quant se arranca al oçell alguna ploma de les ales ho de la coha per força que li faça sanch.

Per a falco o ocell que sia tacat de oli o de grex en les plomes.

De la formiga ques fa als falcons e als oçells en les plomes de les ales e de la coha que se les tallen ab la nefa e no sab hom quin mal se han.

Per a fer desfer los hous als falcons o als oçells que son femelles.

Per a al falco o oçell que no pot pasar la gorga.

De la polbora qui es bona per a dar al falco o al oçell qui llança la gorga.

Per a qui volra fer llançar la gorga al falco o al oçell.

Per a curar falco o ocell que no pot pasar la gorga e la te ja corrompuda que li put lo ale si la y o letg e la vianda que y te dins que li farets.

Del falco o del ocell que te la gorgua e lo ventrell e les tripes fredes e per raho de aquesta fredor lança la gorgua.

Del falco o del ocell que llança la mitat de la gorga poch mes o menys.

Del falco o del ocell que te la gorga e les tripes plenes de vent.

Del falco o del oçell ques forada la gorga.

Per a falco o oçell que ha defalliment de cor que no pot volar com solia.

Quant lo falco o lo oçell te les mans inflades.

Com se deu fer oli apati.

Del falco o del oçell que te les mans inflades e no y te plaga alguna.

Dels porets e claus ques fan en les mans dels falcons o dels oçells e ab que guaran.

De la ungla quant vol eixir al falco o al oçell que las arranca del dit de la ma.

Com deu hom fer per guardar lo oçell que no se li façen les malalties de la aygua congelada en lo cap.

Que deu hom fer al falco ho al oçell per a que stiga sans tot lany.

Que deu hom fer per guardar lo falco o lo oçell que no haja aygua en lo cap e per sostenirlo sans tot lany.

Per a falco o oçell que te aygua en lo cap.

Del falco o del oçell que te aygua congelada en lo cap e te lo cap inflat.

De mal de aygua congelada ques fa als falcons o als oçells en lo cap.

De altra aygua congelada que es mala.

Si lo falco o lo oçell te blancor o desfeta o tel en lull. (l'ull) 

Del falco o del oçell que te tel en lull o desfeta per colp o per als.

Del falco o del oçell que reb colp en lull e sel haura trencat.

De una malaltia ques fa als falcons o als oçells que a nom mal de cap.

Per quines rahons ve lo mal del cançer en la boca als falcons o als oçells.

De quines viandes deu hom guardar al oçell que no li de a menjar quant tendra mal de cançer en la boca.

Del falco o del ocell que te la boca inflada e no y te alre malt. (mal)

Del mal ques fa als falcons o als ocells que sels infla la boca per scalfament.

De una malaltia ques fa als falcons o als oçells en la boca que dien garmolls ho grans.

De altre gormis ques fa en la boca del falco o del oçell qui es a manera de cançer lo qual es mortal sino es acorregut e curat.

De mal de cancer ques fa als falcons e als oçells en la boca.

De altre cançer ques engendra en algunes plagues o talls ques fan als falcons, o als oçells en la boca.

De altre cançer ques fa en la boca del falco o del oçell.

De altre cançer ques fa es engendra en la boca del falco o del oçell que es pijor que tots e es perillos e mortal.

De altra medeçina que es bona per a guarir mal de cançer que sia fort.

Del guermez ques fa en les orelles dels falcons o dels oçells.

Quant per alguns colps o debatudes se li sera inflat al falco o al ocell en algun lloch e se li sera alli represa alguna sanch cuallada entre lo cuyro e la carn.

Del falco o del oçell que haura rebut colp com dit es en lo altre capitol e no se li ajustara sanch ni sera molt inflat sino que u tendra blau.

De altra manera de cascament que lo falco o lo ocell esta cascat en lo cos e no pasa be lo que menja.

Per a falco o oçell que sera estat mal tractat e cascat.

Quant lo falco o lo ocell sera cascat que ha pres colps.

De altra manera de malaltia que ve per cascament als falcons o als oçells.

Del mal de fetge que ve per cascament als falcons o als oçells.

Del falco o del oçell ques debat per beure quant veu laygua en beu molta e tantes vegades com veura aygua tantes ne vol beure e de fet ne beu si lin dexau beure e tot aço fa per mal que te en la vexiga.

Del falco o del ocell que smirla ab afany que seli comença a fer pedra.

De mal de pedra ques fa als falcons e als oçells.

Dels falcons o dels oçells que han mal de pedra.

Com se deu obrir lo falco o lo ocell quant te tan grosa la pedra que nol dexa smirlar e no la pot lançar.

De una pedra chica ques fa als falcons o als oçells entre les çelles e le cuyro questa sobre la nefa alli hon comença la ploma del cap.

Del falco o del ocell que se li fa pedra o durullo entre la çella e lo cap.

Del falco o del oçell que haura pantax.

Del enguent que es bo per a curar totes nafres als falcons ho als ocells.

De la poluora que es bona per a guarir los falcons o los oçells que han nafres giques que no han mester cosir ni obrir.

Del falco o del oçell que reb colp.

Per a falco o oçell que sera nafrat de fora en la caça.

Per a guarir al falco o al oçell que tendra plaga en les mans o en les cames de la ploma avall.

De quant lo falco o lo oçell per nafra li hixen les tripes de fora.

Com se deu fer la consolda per a les trencadures.

Com se deu fer la consolda per a les trencadures. (sic)

De quant lo falco o lo oçell se trenca alguna canyella de la ala os trenca la ala tota en redo e no li ix os ni sanch ni te romput lo cuyro.

Del falco o del oçell que haura la cama trencada o la cuxa que nos haura romput lo cuyro ne li haura exit os ni canyella ni sanch.

Si lo falco ho lo ocell tendra la cuxa o la cama o la ala trencada que sia romput lo cuyro que ixca sanch.

Dels filandres ques engendren en lo ventrell del falco o del oçell.

Des filandres que son engendrats prop los rinyons de fora lo ventrell dins en lo cos.

Del inflament que los falcons o los oçells tenen en lo ventrell de ram de enfit que stan enpachats.

Del falco o del oçell que esta costribat que fa la smirla dura a durullons.

(constipado : estreñit, que fa la merda dura a cagallons : truños.)

Del falco o del oçell que ha mal de febra questa empachat.

Del inflament ques fa als falcons o als oçells en lo ventre que ha nom tropich.

Del inflament ques fa al oçell entre lo cuyro e la carn per ventositat.

Del falco o del oçell que se li fa potra.

Del falco o del oçell que tendra les barres fora de lloch. (barres : mandíbula, mandíbules.)

Del mal de fistola ques fa als oçells.

Del falco o del oçell que se li fara sobre os.

Que deu hom fer al oçell quant lo vol posar en muda.

Com vol star lo oçell en muda e en quin loch lo deu hom tenir e en quina forma.

De les viandes e altres coses que son bones per a fer be mudar e tost lo falco o qualseuol oçell. E dauli de aquestes viandes al començ mentre menja ab fam que depuix no voldra menjar ni pendre nenguna poluora per a quel faça mudar tost e despullar.

Que deu hom fer per a tenir sanch (N. E. sa, sano) lo falco ho lo oçell quant estiga en muda e per conseguent tot lany.

De una malaltia ques fa als falcons o als oçells en lo temps que estan en muda que sels puxen filandres als renyons.

Que deu hom fer al falco o al oçell quan ix de muda e quant hom lo vol traure.

Que deu hom fer al oçell que remuda les plomes.

De una malaltia ques fa als falcons o als oçells en lo temps que muden que ha nom prohija de ques guasta les plomes.

Per a fer desfer lupia.

Per a desfreçar e mudar de color los falcons o los oçells que nols coneguen.

Per a guarir sarna per molta que tingan qualseuol gos o altre animal e encara persona...

Lexique roman; Monjoi, Montjoi, Monjoya - Trasmon, Tramont

Monjoi, Montjoi, Monjoya, interj., monjoie, cri de guerre des Français.

En breu de temps veirem mos Brogoignon 

Cridar monjoi, e 'l criden Aragon.

Le Comte de Foix: Mas qui ai. 

En peu de temps nous verrons mes Bourguignons crier Monjoie, et ils crient Aragon.

Vuelh que n' auion cridar: Arrat! 

E Monjoy! e Dieus aia!

Bertrand de Born: Ieu chan. 

Je veux qu'ils en entendent crier: Au rang! et Monjoie! et Dieu aide!

Adonc cridet: Monjoya! Monjoya, sant Denis!

Roman de Fierabras, v. 365. 

Alors il cria: Monjoie! Monjoie, saint Denis! 

ANC. FR. Franceiz crient: Monjoe! e Normanz: Dex aïe!

Roman de Rou, v. 4666.

Voyez la Grammaire comparée des langues de l'Europe latine, p. XIII et XIV. - Du Cange, Deuxième Dissertation sur Joinville. - Bullet, Dissertations sur l' Histoire de France, diss. 6e.

Monoceron, s. m., lat. monoceronem, licorne.

Rinoceron... autrament es dit monoceron. 

Eluc. de las propr., fol. 257.

Le rhinocéros... autrement est dit licorne.

(chap. Rinoceronte. Rino o rhino : nas.)

Monodier, adj., de même ton. 

Adoncx sonan ensemps V C corns monodier. 

Roman de Fierabras, v. 4688.

Alors sonnent à la fois cinq cents cors de même ton.

(chap. Del mateix to o so o sonido.)

Monopoli, s. m., lat. monopolium, monopole.

No fazens trassa ni rassa ni monopoli.

Statuts de Montpellier, fol. 186.

Ne faisant queste ni extorsion ni monopole.

CAT. Monopoli. ESP. PORT. IT. Monopolio. (chap. monopoli o monopolio, monopolis o monopolios. Monopoly lo joc.)

Mont, Mon, Mun, s. m., lat. montem, mont, montagne.

Voyez Denina, t. III, p. 101.

En mont Olivet s' en issi, 

E li disciple atressi.

Brev. d'amor, fol. 161. 

S'en alla au mont des Oliviers, et les disciples aussi.

Ieu pugei tant contra 'l mon, 

Que penre cugei l' Aurion.

G. Faidit: S' om pogues. 

Je m'élevai tant sur la montagne, que je crus prendre l' Orion. 

Fig. De perdon daran un mon.

G. Anelier de Toulouse: Ara farai. 

D' indulgences donneront une montagne. 

Loc. Pretz es vengutz de mont en vau.

Marcabrus: Lo vers comens.

Le mérite est venu de mont en val. 

Aquelhs que se gabon que faran aquo et aysso, e los muns e las vals.

V. et Vert., fol. 23.

Ceux qui se vantent qu'ils feront cela et ceci, et les monts et les vaux. ANC. CAT. Mont, munt. ESP. PORT. IT. Monte. (chap. Monte, montes.)

2. Montuos, adj., lat. montuosus, montueux.

Neus... els locs montuozes mays dura.

Terra deves la fi montuoza, e 'l miech arenoza.

Eluc. de las propr., fol. 137 et 158.

La neige... dure davantage dans les lieux montueux.

Terre devers la fin montueuse, et au milieu sablonneuse.

ESP. (montañoso) PORT. IT. Montuoso. (chap. Montañós, montañosos, montañosa, montañoses.)

3. Montanha, Montagna, Montayna, s. f., montagne.

Quan vei la neu sus en l' auta montagna.

P. Vidal: Ges pel temps. 

Quand je vois la neige sus en la haute montagne. 

El temps d'Adam en juscas al temps del duluvi (diluvi), non ac montanha nulha, car totz lo mons fo aissi plas coma una poma.

Liv. de Sydrac, fol. 48. 

Au temps d'Adam en jusqu'au femps du déluge, il n'y eut nulle montagne, car tout le monde fut aussi uni comme une pomme. 

Una montayna mot gran. V. de S. Honorat. 

Une montagne moult grande.

Fig. En la montanha auta de perfectio. V. et Vert. fol. 63. 

Sur la haute montagne de perfection. 

Loc. Tan vos trob ferm en plan et en montagna.

Le Comte de Provence: Carn et.  

Tant je vous trouve ferme en plaine et en montagne (eh tout).

En laiseron lo plan e la montagna.

Le Comte d'Empurias: Al onrat rei. 

En abandonnèrent la plaine et la montagne. 

CAT. Montanya. ESP. Montaña. PORT. Montanha. IT. Montagna.

(chap. montaña, montañes.)

4. Montanhenc, adj., montagnard, de la montagne.

Auzels salvagges, montanhencs. 

Menta es herba... salvagga e montanhenca.

Eluc. de las propr., fol. 139 et 214. 

Oiseaux sauvages, montagnards.

Menthe est herbe... sauvage et de la montagne.

(chap. montañenc, montañencs, montañenca, montañenques : de la montaña, que perteneix a la montaña.)

5. Montanier, Montanher, adj., du lat. montanus, montagnard, de la montagne. 

Per 1 montanher morgue. Cat. dels apost. de Roma, fol. 57.

Par un moine de la montagne. 

Substantiv. L' un fon dels montaniers lo plus corren. 

Le Comte de Poitiers: Companho. 

L'un fut des montagnards le plus courant.

ANC. FR. Les sangliers, les lions, les ourses montagnères.

(chap. Los jabalins, los leons, los onsos montañesos.)

R. Garnier, Hippolyte, acte V, sc. 2. 

Mon Dieu! que de plaisir de voir nos montagnères

Blanches comme le laict, dispostement légères.

Premières Œuvres de Desportes, fol. 286. 

CAT. Motanyes (montanyès). ESP. Montañés. PORT. Montanhez.

IT. Montanaro. (chap. Montañés, montañesos, montañesa, montañeses.)

6. Montaris, adj., montagnard.

Lo ters es lo falx montaris. 

Deudes de Prades, Auz. cass.

Le troisième est le faucon montagnard.

(N. E. No sé si Mondariz, en Galicia, viene de esta palabra.)

7. Montamen, s. m., ascension, élévation.

En aital montamen que par a nos d' una palma. Liv. de Sydrac, fol. 72.

En telle élévation qu'elle paraît à nous d'une palme.

Lo montament de Christ al ciel. Doctrine des Vaudois. 

L'ascension de Christ au ciel.

IT. Montamento. (chap. Montamén, per ejemple montá a caball, pujada, elevassió, ascensió.)

8. Montansa, Montanssa, s. f., élévation, hauteur.

Del declinamen del firmamen ela sy remuda la montansa d'una palma.

Liv. de Sydrac, fol. 72.

De la déclinaison du firmament elle s'écarte la hauteur d'une palme.

- Montant, taux.

A la valor et a la montanssa de dos cents liuras de moneda corsabla.

Tit. de 1313. DOAT, t. XXXVIII, fol. 177. 

A la valeur et au taux de deux cents livres de monnaie ayant cours.

ANC. FR. Dont sa dame en vie demore 

La montance d'une sole hore.

Roman de la Rose, v. 9020. 

IT. Montanza.

9. Montador, adj., monteur, qui s'élève en l'air.

Falcos voladors, 

E 'smirles montadors. 

Giraud de Salignac: Esparviers. Var. 

Faucons agiles, et émérillons monteurs. 

ANC. FR. Où il a moult bon montéor.

Roman du Renart, t. III, p. 115. 

ESP. Montador (que monta, sube, se eleva). (chap. Montadó, montadós, montadora, montadores (tamé de montá pesses o coses); 

remontadó, remontadós, remontadora, remontadores; pujadó, pujadós, pujadora, pujadores.)

10. Montadura, s. f., monture.

Sus en la montadura, sia mul o sia caval.

(chap. Damún a la montura, sigue macho o sigue caball.)

Arbre de Batalhas, fol. 135.

Sus en la monture, soit mulet ou soit cheval.

ESP. Montadura (montura). (chap. Montura, montures.)

11. Monta, s. f., montant, taux, intérêt.

Alcus que preston los autres deniers, que o prendon a pauc de monta, et ells preston a gran monta.

Sobre lo captal prenon las montas o en deniers o en bestias.

V. et Vert., fol. 14 et 13.

Aucuns qui prêtent les deniers des autres, vu qu'ils prennent cela à peu de taux, et les prêtent à grand taux.

Sur le cheptel ils prennent les intérêts ou en deniers ou en bêtes.

ANC. FR.

Ne donroient de moi la monte d'un festu. Roman de Berte, p. 74. 

ESP. Monta (interés). (chap. Interés, interesos; cantidat, cantidats : montá : pujá. Lo capital mes los interesos monte 200.000 euros.)

12. Montada, s. f., montée, ascendance.

Lonc so e pauzat e noel am belas melodiosas montadas e deshendudas.

Leys d'amors, fol. 40.

Long air et posé et nouveau avec belles ascendances et descendances mélodieuses.

(chap. Montada, montades; remontada, remontades; ascensió, pujada.)

13. Montar, v., monter, s'élever. 

Can lo filhs de Dieu montara el cel. Liv. de Sydrac, fol. 23. 

Quand le fils de Dieu montera au ciel.

Per ont monta hom de bas en aut. V. et Vert., fol. 50. 

Par où on monte de bas en haut. 

Montet a caval, e venc s' en a Balaun. V. de Guillaume de Balaun. 

Monta à cheval, et s'en vint à Balaun.

Fig. Quar joves rics cui non platz messios, 

Cortz ni guerra, non pot en pretz montar. 

Bertrand de Born: Un sirventes fatz. 

Car jeune puissant à qui ne plaît dépense, cour ni guerre, ne peut s'élever en mérite. 

Roma, ieu suy enicx, 

Quar vostre poders monta.

G. Figueiras: Sirventes vuelh. 

Rome, je suis affligé, parce que votre pouvoir monte.

E 'l diables qu' a motz homes levatz, 

Qu' els montava aitan cum far podia. 

P. Cardinal: Ges ieu no m sui. 

Et le diable qui a élevé de nombreux hommes, qui les montait autant comme il pouvait.

- Se porter, s'avancer.

Montan en mar, van s' en am vela. 

Montan en mar, tenon lur via.

V. de S. Honorat. 

Montent en mer, s'en vont avec la voile. 

S' avancent en mer, tiennent leur chemin. 

ANC. FR. Il monta sur la mer, et cingla vers l'Asie. 

Amyot, Trad. de Plutarque. Vie de Démétrius.

- Augmenter en évaluation.

Per mais montar e creisser las usuras. V. et Vert., fol. 13.

Pour plus augmenter et accroître les intérêts.

- En parlant d'un total.

Plus que no monta la rata. Tit. de 1291, Bailliage de Sisteron. 

Plus que ne monte le prorata. 

Lo rey demanda: Que monta plus, l' arena de la terra o las gotas de la mar? Liv. de Sydrac, fol. 56.

Le roi demande: Quoi monte plus, le sable de la terre ou les gouttes de la mer?

- Saillir, sauter.

Tu fas furt de la mia causa..., si tu fas montar a ton caval ma egua, encontra ma voluntat. Trad. du Code de Justinien, fol. 55. 

Tu fais larcin de la mienne chose..., si tu fais saillir par ton cheval ma cavale, contre ma volonté. 

Part. prés. Humor fumoza al cervel montant. 

Eluc. de las propr., fol. 76. 

Humeur fumeuse montant au cerveau. 

Pus sos pretz es ricx e montans.

Raimond de Miraval: Bel m'es.

Puisque son mérite est puissant et s'élevant. 

Substantiv. El montant de la luna. Eluc. de las propr., fol. 153. 

Au montant de la lune. 

Part. pas. Can vi que l'avia tan montada en pretz et en onor, volc gazardo. V. de Raimond de Miraval. 

Quand il vit qu'il l'avait tant montée en mérite et en honneur, il voulut récompense. 

CAT. Muntar. ESP. PORT. IT. Montar. (chap. Montá: monto, montes, monte, montem o montam, montéu o montáu, monten; montat, montats, montada, montades.)

14. Moncel, s. m., monceau, tas. 

Voyez Denina, t. III, p. 119.

Coma cel qui met la peira en moncel.

Trad. de Bède, fol. 43. 

Comme celui qui met la pierre en monceau.

ANC. FR. Il ot, en leu de chevecel,

Sous son chief d'erbe ung grant moncel. 

Roman de la Rose, v. 3688.

(chap. Mun, muns; muntet, muntets.)

15. Amon, adv., amont, en haut, au haut, là haut.

Tot aco que es desotz, so es avall en yfern, et aco que es desus, so es amon el cel. V. et Vert., fol. 41.

Tout ce qui est dessous, c'est-à-dire en bas en enfer, et ce qui est dessus, c'est-à-dire en haut au ciel. 

Loc. Gard' aval e gard' amon, 

Si negun savi n' i veira.

P. Cardinal: Una cieutat. 

Regarde aval et regarde amont, si nul sage il n'y verra.

Tornon so qu'es d' amon desotz.

Pierre d'Auvergne: Cui bon vers. 

Tournent ce qui est en haut dessous. 

Lo caps lor sera tornatz n' amon d'aval. Livre de Sydrac, fol. 98. 

La tête leur sera tournée de haut en bas.

Fig. Pretz es vengutz d' amon d' avau.

Marcabrus: Lo vers. Var. 

Mérite est tourné de haut en bas. 

ANC. FR. Gardout aval, gardout amont. Roman de Rou, v. 8875.

Moult regarde amont et aval. Roman du Renart, t. 1, p. 183.

ANC. CAT. Amont. CAT. MOD. Amunt. (chap. Amún.)

16. Contramon, adv., en amont, contre-mont, en haut.

Quar cugei puiar contramon.

B. de Ventadour: Quan vei la. Var. 

Car je crus monter contre-mont.

Leva l' en l' aire contramon. V. de S. Honorat. 

Le lève en l'air en amont. 

ANC. FR. Le fist haut cuntremont voler. Roman de Rou, v. 5757.

(chap. Contramún, cap amún.)

17. Desmontar, v., démonter, descendre de cheval, mettre pied à terre.

Venc s'en al castel d'En Miraval, e desmontet a la porta.

V. de Raimond de Miraval. 

S'en vint au château du seigneur Miraval, et descendit à la porte.

Et ieu, mantenen 

Desmontiei per onramen.

G. Figueiras: L' autr' ier. 

Et moi, sur-le-champ je mis pied à terre par respect. 

ANC. FR. Lui qui la voit à pié, brave et haut de courage, 

Desmonte, et ne veut pas d'un chevall' avantage.

P. de Brach, trad. de la Jérusalem délivrée, ch. 12.

CAT. Desmuntar. ESP. PORT. Desmontar. IT. Dismontar.

(chap. Desmontá; baixá del caball; ficá lo peu an terra. Contrari de montá, tamé desmontá pesses. Desmontat, desmontats, desmontada, desmontades.)

18. Enmontar, v., monter. 

S' enmontet al cel. Abr. de l'A. et du N-T., fol. 30. 

Il monta au ciel.

19. Promunctori, s. m., lat. promontorium, promontoire.

Promunctoris, o caps de rocas.

Promunctori es en la ylha d' Anglaterra.

Eluc. de las propr., fol. 153 et 180. 

Promontoires, ou sommets de roches. 

Un promontoire est en l'île d'Angleterre.

CAT. Promontori. ESP. PORT. IT. Promontorio. (chap. Promontori, promontoris, com la punta del barco, roca de michdía, a Beseit.)

20. Sobremonta, s. f., excès.

Per la sobremonta del temps.

Cartulaire de Montpellier, fol. 187. 

Par l'excès du temps.

21. Sobremontament, s. m., abus, excès.

Vis non sia refudaz en us, mas damnaz sia en sobremontament.

Trad. de Bède, fol. 46. 

Que le vin ne soit pas refusé pour l'usage, mais qu'il soit condamné dans l' abus.

22. Sobremontable, adj., surmontable. 

Es forz e no sobremontable. Trad. de Bède, fol. 17. 

Est fort et non surmontable.

23. Sobremontar, Sobremuntar, v., surmonter, surpasser, dominer, vaincre.

Tot atressi cum lo falcx qui dissen 

Vas son auzelh, quan l' a sobremontat.

Richard de Barbezieux: Tug demandon. 

Tout ainsi comme le faucon qui descend vers son oiseau, quand il l'a surmonté.

Fig. Homs malignes non es pas senhers de son cor, car ira e fellonia lo sobremunta. V. et Vert., fol. 58. 

L'homme malicieux n'est pas maître de son coeur, car colère et félonie le domine.

De beutat el sobremontava totas las autras creaturas celestials.

Arbre de Batalhas, fol. 3.

En beauté il surpassait toutes les autres créatures célestes.

Chantarai per mal e per feunia

De malvestat que vey sobremontar.

P. Cardinal: Un sirventes. 

Je chanterai par mal et par félonie de la méchanceté que je vois dominer. IT. Sormontare. (chap. Sobrepujá, sobrepassá, dominá, vense.)

- Sur-élever, faire triompher.

Tota ta terra destruirem, e tos enemicx sobremontarem.

(chap. Tota ta terra destruirem, y tons enemics sobremontarem : sobrepujarem : sobrepassarem : venserem.) 

Liv. de Sydrac, fol. 7. 

Toute ta terre nous détruirons, et tes ennemis nous sur-élèverons.

24. Trasmontana, Tramontana, Tremontana, s. f., tramontane, étoile polaire.

Lo rei demanda: Totas las estelas torneio elas? - Totas torneio... estiers 1, qu' es apelada trasmontana. Liv. de Sydrac, fol. 72.

Le roi demande: Toutes les étoiles tournent-elles? - Toutes tournent... excepté une, qui est appelée tramontane.

En aissi com la tramontana 

Guida la nau sobre mar 

A port. 

Un troubadour anonyme: Coblas esparsas. 

Ainsi comme la tramontane guide la nef sur la mer vers le port.

Las quals si movo eviron de la tremontana.

Eluc. de las propr., fol. 119. 

Lesquelles se meuvent autour de la tramontane. 

Adjectiv. Cela estela transmontana. Liv. de Sydrac, fol. 14.

Cette étoile tramontane (polaire).

- Vent du nord.

Los principals aissi nomnam 

En nostra lengua romana: 

Levan, grec e trasmontana.

Brev. d'amor, fol. 41. 

Les principaux ainsi nous nommons dans notre langue romane: 

levant, grec et tramontane.

CAT. ESP. PORT. IT. (chap.) Tramontana

25. Trasmon, Tramont, adj., lat. transmontanus, tramontain, couchant.

La rocha es dans sol trasmon. V. de S. Énimie, fol. 25. 

La roche est devers le soleil couchant. 

Tenc las mans levadas tro al solelh tramont.

Hist. de la Bible en prov., fol. 31.

Tint les mains levées jusqu'au soleil couchant.

(chap. Sol ponén, pun cardinal Ponén : Oeste. Lleván : Este.)

Sententia contra Jacobum de Casafranca Locumtenentem Regii Thesaurarii. 1505, hoc : sí.

Sententia contra Jacobum de Casafranca Locumtenentem Regii Thesaurarii.

Jhesus-Christus.

Los noms de nostre Senyor Deu Jesu-Christ e de la gloriosissima Verge madona Sancta Maria mare sua humilment invocats.

Vist per nos don Pere per la gratia de Deu e de la Sancta Seu apostolica bisbe de Barcelona e frare Joan Enguera mestre en Sacra Theologia del orde dels preicadors e don Francesch Pays de Sotomayor inquisidors de la heretica e apostatica pravitat en les ciutats e diocesis de Tarragona Barcelona Urgell Vich Gerona e Elna per la mateixa Sancta Seu apostolica creats e deputats lo proces criminal davant nos actitat e ventilat entre lo venerable promotor e procurador fiscal de la Sancta inquisitio de la una part agent e denunciant e Jacme de Casafranca loctinent de thesorer per lo Rey nostre Senyor en lo Principat de Catalunya habitador de la ciutat de Barcelona convers e de linatge de jueus davallant de la part altra defenent en e sobre la peticio e demanda e denuntiatio per lo dit promotor fiscal contra aquell feta dada e intentada en la qual dix e deduhi que lo dit Casafranca fonch familiar e continuu comensal de Sanct-Jordi e apres que de aquella isque (: isqué, passat o participi de eixir, ixir; exitus; salió) foren grandissims amichs e que dit Casafranca apres que ha tengut casa per si menjava e bevia junctament en una taula moltes e diverses vegades sols e altres vegades ab jueus e conversos e persones sospitoses de nostra Sancta fe catholica e que lo pare de dit Casafranca es convers e de linatge de jueus e que son pare fonch heretich reconciliat e sa mare presa per heretica e morta en los carcers de la Sancta inquisitio e que es casat ab muller que es stada heretica reconciliada e que altres molts parents de dit Casafranca e de sa muller son stats reconciliats e condemnats per heretges e apostatas e que havia trencats molts digmentges e festes manades per Sancta mare Esglesia faent en aquells faena e manant a altres persones quen faessen anant a cassar los dias dels digmenges demati sens oir missa trencant molts dejunis e quoresmes de Sancta mare Esglesia no dejunant en aquells e menjant carn e ous formatge e altres coses prohibides per Sancta mare Esglesia e que havia solemnizades moltes festes e ritus e serimonies dels jueus en special los dissaptes en companya de dit Sanct-Jordi e ell sols e ab altres persones en aquesta manera. Que lo divendres a vespre se lexava e abstenia de fer faena e negotiar tant com podia e lo dissapte aximateix se abstenia de negocis e expeditions e faea apparellar les viandes a la judaica lo divendres a la nit per el dissapte specialment ammi menjant aquell lo dissapte per devotio de la ley de Moyses e que havia fetes e servades les paschas de jueus ab dit Sanct-Jordi e altres persones menjant pa alis carn e altres viandes judaicas e de quaresma faea apparellar viandes ço es carn e altres coses per fer la pascha dels jueus e convits que en aquella faen e per que era quaresma e la carn e altres viandes no fossen sentides mettian arengades (arenques) al foch per que la olor de aquelles fos sentida. E que moltes vegades es anat per oir legir la biblia e ley de Moyses e la oida legir a la forma judaica axi de jueus com del dit Sanct-Jordi e que havia donat almoyna pera jueus qui studiaven faentse la barba lo divendras per honor del dissapte vestintse camises netes atteviantse de altres robes los dies dels dissaptes dient orations judayques (pone jadayques) ensemps ab dit Sanct-Jordi dients certes orations judaiques avegades sens ell no senyantse del senyal de la creu ni benehian la taula ab lo dit senyal de la creu ni dehian algunes orations catholicas.
E com alguns conversos morian faea venir alli jueus e fahien alli les cerimonies judaicas dient orations judaicas immo verius maledictions. E mes que ab altres conversos e jueus havia entrevengut en fer la festa de la Vijola dels jueus de la circuncisio que fan los jueus a sos fills quant nexen menjant e bevent creent e approvant les cerimonies judaiques e no creent en lo (pone la) Sacrament del baptisme. E que dits Sanct-Jordi e Casafranca sempre que anaven als lochs hon havia jueus posaven en casa de aquells menjant e bevent de les viandes apparellades a la judaica en una taula ensemps ab dits jueus. E acullia en sa casa aci en Barcelona los dits jueus menjant e stant tots juncts en una taula menjant dit Casafranca de les viandes que los jueus havian mortes a la judaica e que diverses vegades havia fetes degollar a jueus les aves e volateria que havia a menjar a la manera judaica e aço sovint tant com podia e que dits Sanct-Jordi e Casafranca sublimaven les perdius e aucells que havien a menjar ab oli segons fan los jueus e no ab sagi de porch ne ab carn-salada comunicant ab jueus e tractant ab ells de les cerimonies judaicas e al temps que havia a naxer algun fill o filla al dit Casafranca faea venir en sa casa jueus perque faessen orations que esdevenissen les planetes de la nativitat de aquells e que havia vistes fer moltes cerimonies judaicas a altres persones que no ha revelades ans aquelles ha consentit e approvat com a fautor deffensor e receptor de heretges. E que tots temps havia habitat e conversat ab heretges famosos enemics de nostra Sancta fe catholica e sere burlat dels cristians de natura blasfemant aquells e maltractants los dient los paraules injurioses dientlos que no eren dignes ni merexedors de besar en el cul a la sua mula abstenint e guardantse de menjar carn-salada de porch lebres cunills e altres coses per la ley de Moyses procurant que los testimonis que havian testificar en la Sancta inquisitio fossen presos per la Cort secular e ques desdiguessen de sos dits. E que havia fetes e perpetrades moltes altres cerimonies judaicas segons mes largament appar en la dita peticio e demanda. Vist com lo dit Casafranca interrogat sobre la dita petitio e demanda e en altra manera ha dit e confessat que en temps del rey don Joan de gloriosa memoria ell dit Casafranca e Joan de Sanct-Jordi heretge e heresiarcha com anaven en la cort del dit rey don Joan posaven los dos en una posada e vehia lo dit Casafranca que lo dit Sent-Jordi legia e studiava de continuo en la biblia e moltes voltes vehia que lo dit Sanct-Jordi communicava e practicara ab jueus quant hi havia jueus en la ciutat o vila o lugar hon aturava dita cort e disputava ab dits jueus de materies e coses de la biblia e veya e conexia ell dit Casafranca que lo dit Sanct-Jordi prenia gran pler de communicar e praticar ab los dit jueus de dites coses de la biblia. E mes que essent dita Cort en Çaragoça vehia ell dit Casafranca que lo dit Sanct-Jordi anava a oir un libre ques deya Rabbi Moyses de Egite de un jueu Rabbi Castella que stava en la dita ciutat al Cosso en una torra de la muralla vella e que aço sab ell dit Casafranca per quant algunes vegades ell e lo dit Sanct-Jordi anaven a la casa del dit jueu e dit Sanct-Jordi se restava alli oint dit libre e dit Casafranca diu sen anava e lexaval alli e que lo dit Joan de Sanct-Jordi tenia molta pratica e conversatio ab dit jueu. E mes dix que lo dit Sanct-Jordi menjava carn los dissaptes e en alguns divenres. Empero de Sanct-Jordi deya que ho fahia per indispositio de son ventrell. E mes que lo dit Sanct-Jordi tenia molta pratica e communicatio ab jueus specialment ab los jueus cavallers de Cervera e que venian moltes vegades dits jueus en Barcelona e posaven dormien e menjaven en casa del dit Sanct-Jordi. E mes dix que sab que lo dit Sanct-Jordi en les quaresmes menjava carn e dehia que ho fahia per ses indispositions. E que dit Sanct-Jordi en les coses que se apparellaven en la olla no permettia que hi mettessen carn salada de porch pero que dehia que ho faea per que li faea mal al ventrell. E mes ha confessat lo dit Casafranca que son pare e sa mare son stats de linatge de jueus e que son pare e sa mare foren presos per la Sancta inquisitio e que na Blanquina muller sua fonch reconciliada en temps de gratia. E mes ha confessat ques recorde que en temps del dit rey don Joan essent en Cervera lo dit Jacme de Casafranca hon stava per les morts ana una nit a casa de un mestre cavaller jueu que par a ell confessa que sa muller havia parit e ana alli un vespre ni sab si era vijola ni no vijola e alli se recorda que feu collatio e apres sen torna a sa posada pero que no stigue alli per judeizar ni per altra cerimonia judaica e que ha rebuts en sa casa en Barcelona hostes jueus e que dels cavallers hi posa no sab qual e que ell dit Casafranca e sa muller tots en una taula menjaven ab dits jueus e que no li recorda si los dits jueus faen sa benedictio en la taula o no e que creu que ell dit Casafranca confessant menja Ammi posant en casa de dits jueus pero que no sab si era en dissaptes o no e que essent fadri en Çaragoça li par que tremettent jueus pa alis a casa de son pare axi com ne tremettien en altres cases de homens de be que ell ne menja e que veya moltes vegades que lo dit Sanct-Jordi legia en la biblia en diversos lochs specialment en Cervera Monblanch Monço e Gerona e algunes vegades lo ohia parlar de dita biblia ab jueus conversos christians de natura frares e ab capellans e a vegades ohia ell confessant a soles e que pot esser que haia ohit ell confessant ab lo dit Sanct-Jordi algunes voltes de algun jueu de la biblia pero que no li recorde de certa scientia e que se recorde que un temps ell dit Casafranca e Sanct-Jordi dehian una matinada del psaltiri e aço los dura per algun temps no li recorda quant e que no li recorde que al entrant de taula o al exint diguessen alguna oratio. E mes dix que li par que aquella vegada que diu que ana a casa del dit cavaller que havia parit sa muller que lo dit Sanct-Jordi stigue ab ell dit Casafranca e que nos recorde si hi anaren convidats o de son propri motiu e que nos recorde que en dita festa hi hagues molts jueus ni juyes e que nos recorde hi hagues altres conversos e que la casa de la muller del dit Cavaller parida stava luny de la casa hon dit Casafranca posave per quant la casa de la dita parida era al Capcorral e dit Casafranca posava en lo carrer major pus avall de Sanct Agosti. E interrogat per lo Senyor inquisidor si a la dita festa de la parida fonch principalment per honrarlos o per alguns negocis que tingues ab son marit de negociar. E dix que no creu que hi fos per negocis. E mes confessa que era veritat que a ell dit Casafranca era greu per que dit Sanct-Jordi faea gran offici de acullir jueus en sa casa. E mes dix que son pare de ell confessant tenia tres fills e IIII (4) filles e les tres (3) filles eran majors e ell confessant era major dels dits. E vist com lo dit fiscal accepta les dites confessions en quant per ell e per part sua faen e en les coses negades demana esser admes a la prova. E vistes les proves que lo dit procurador fiscal dona e administre contra lo dit Casafranca e vistes les deffenses per part del dit Casafranca produides e presentades trobam per merits del dit proces com lo dit Casafranca devalle de linatge de jueus es convertiren en temps del beneventurat Sanct Vicent empero tornaren al vomit e al judeisme e que lo pare del dit Casafranca era de tres anys com se converti de jueu a christia pero fonc nodrit en lo judeisma ab dits sos pares e mare que tornaren al dit judeisma faent los dejunis judaichs fins que fonch casat e apres que fonch casat ab Blanquina mare de dit Casafranca quasi cascun any faeren dits dejunis judaichs segons appar en la confessio del dit pare del dit Casafranca la qual feu davant los reverends senyors inquisidors denant los quals fonch reconciliat. E la mare del dit Casafranca mori en los carcers de la inquisitio e apres fonch per heretica condemnada ab los quals lo dit Casafranca fonch nodrit fins a XIII o XIIII anys. Es trobe com un dia del Corpus-Christi passava la processo en la ciutat de Çaragoça per la carrera la mare del dit Casafranca ensemps ab altres juyes filaven en una casa e feuse a la finestra e mirant lo cors precios de Jesu-Christ dix tals o semblants paraules “placia al dio que no haguessen mes poder tots los quit porten que tu tens” (dientho del cors precios de Jesu-Christ.) E fonch represa per una juya dientli que no devia dir tals paraules. E mes se monstre com lo dit Sanct-Jordi fonch un famosissim heretge heresiarca dogmatista e enemich de nostre Senyor Deu Jesu-Christ e de la sua preciosissima Mare e de la sua sancta fe catholica christiana lo qual Sanct Jordi essent en la vila de Perpenya no tement nostre Senyor Deu Jesu-Christ ni als homens dix e affirma publicament que “aqueix que vosaltres dieu Jesu-Christ yo he fet portar lo proces de Hierusalem e fonch legitima rita et justament condemnat per sos merits.” E mes se trobe com lo dit Sanct-Jordi predicava en lo seu hort en la present ciutat de Barcelona a conversos dient los que la ley de Moyses era bona e sancta e que la ley de Jesu-Christ no valia res e que lo Messies vertader promes en la ley no era vengut induint los a fer les cerimonies judaiques e entre les altres heretgies del dit Sanct-Jordi se trobe com feu e scrivi de ma sua un libre lo qual dona a Bernat Beget quondam reconciliat a transladar en lo qual libre lo dit Sanct-Jordi parlava molt en favor de la ley de Moyses e molt contra la Sancta fe catholica de Jesu-Christ e contra la virginitat de la gloriosissima Verge Maria mare sua affirmant sempre que lo Messias vertader promes en la ley no era vengut. Ab lo qual Sanct-Jordi lo dit Casafranca ha tengut summa e intima amistad familiaritat e conversatio essen los dos com a carn e ungla e anima e cors anant e venint stant e dormint menjant e bevent ensemps en diversos lochs e temps e en la casa del dit Sanct-Jordi venian molt sovint jueus e communicaven ab ells stant en casa de dit Sanct-Jordi dormint e stant manjant e bevent per XII e XV dies que tot lo mon sen scruxia car en Barcelona noy podien star jueus sino tres dies. E mes trobam que los dits Sanct-Jordi e Casafranca communicaven e legien libres grans en lo studi de dit Sanct-Jordi es retrahien ab dits jueus en una cambra e aqui staven dos o tres dies no havent hi christians de natura e axi mateix se tancaven en lo studi ab dits jueus e no permettien que hi entras algun christia de natura. E axi mateix se tancaven en una cambra (pone cambaa) ab un jueu e tot hom deya que lo jueu los legia dels quals conversos se troba que son stats tots condemnats per heretges. E mes avant que dit Sanct-Jordi legia la biblia en los sinch libres de Moyses “Oies nostron Deu oies Adonay Adonay nostron Deu Deu hu.” E aço legia al dit Casafranca e a altres conversos. E aço lo divenres a vespre e quant los dits Sanct-Jordi e Casafranca anaven en la Cort del rey don Joan de gloriosa memoria tots temps posaven en cases de jueus e com noy havia jueus posaven en casa de conversos e en les dites cases fahien venir jueus ab los quals disputaven de les coses de la biblia e menjaven ab ells e quasi era fet hostal de jueus en manera que hon se vulla que stiguessen sempre tenien tracta e conversatio ab jueus menjant bevent et dormint ab ells. E mes que en casa del dit Casafranca en Barcelona a la plaza de la Trinitat posaven jueus hon staven per X (,) XII e XV dies contra las ordinations de Barcelona hon no podian star mes de tres dies menjant bevent e dormint. E stant ensemps ab dit Casafranca e sa muller en una mateixa taula menjant tots de la vianda degollada per dits jueus. E en Cervera menjaven en cases de jueus volateria degollada per jueus. E mes que en Montblanch per semblant menjaven ab jueus volateria degollada per jueus dant la benedictio o mes maledictio los dits jueus ab orations judaiques. E aquesta manera tenia lo dit Casafranca tambe en casa sua quant hi havia jueus. E mes que no menjave carn de porc. E lo dit Casafranca en sa casa faea carn salada de cabro de la qual menjaven Casafranca e sa muller e enlardaven les perdius ab oli e sal e aygua e no may ab sagi. E perque una vegada los havian posat en la vila de Verges porch en la olla assaborint la cuyna conexent que hi havia porch no volgue menjar ni de la cuyna ni de la carn e reprengueren molt los mossos per que hi havien mes porch en la cuyna. E mes en presentia de dit Casafranca essent ell loctinent de Thesorer e essent en sa casa parlant dels presos alguns conversos dehien han menjat porch dehia laltra hoc (: sí, en lengua occitana, de la cual el catalán es un dialecto como los otros) e encara fetge dehia laltre. Ara be teniu los per recommanats teniu los la ma.

E aximateix altres vegades los dits conversos fahien relatio a dit Casafranca de les enquestes que tenian contra los christians de natura e dit Casafranca los demanava qui son e ells responian ja es sabut guays son e ell deya quant ha que hi stan aquells deyan tants dies ha e dit Casafranca deya be poch ha lexau los star. E mes se troba que affavoria molt los conversos e tractava mal los christians de natura. Aximateix trobam que en Cervera stigue en la festa de la vijola que fonch feta per circuncidar un jueu fill de un tal Cavaller jueu de Cervera e alli stigue per dues o tres hores hon foren los dits Sanct-Jordi e Casafranca e stigueren en dita vijola e alli faeren collatio ab los jueus la qual vijola est festa de jueus e fonch feta ab ritu e cerimonia judaica. E mes que essent en Pedralbes lo dit rey don Joan de gloriosa memoria en temps de la guerra faeren obrir una cuxa de molto e apres de uberta lo dit Sanct-Jordi present dit Casafranca trague lo que era dintre la cuxa e apres de aquella menjaren los dos. E mes que lo dit Casafranca deya que lo psalm de “dixit Dominus domino meo” nol havia fet David sino un secretari seu e que lo "magnificat" nol havia fet nostra Senyora la Verge Maria sino Maria germana de Aron. E mes trobam que los dits Casafranca e Sanct-Jordi vehian llurs mullers guardar los dissaptes e no les ne reprenien abans hi consentien. E mes los dits Sanct-Jordi e Casafranca en los divenres a vespre e en los dissaptes no negotiaven de son offici tant com en los altres dies ans tant com podien se apartaven de negocis en dits dies es retrahien en lochs secrets a communicar de llurs coses. E mes trobam que los dits Sanct-Jordi e Casafranca celebraven la pascha dels jueus en la ciutat de Gerona en lo carrer de Sanct Lorenç en casa den Joan Çarriera (ipsa riera: ça) convers lo qual era stat jueu la qual faen en aquesta manera que essent en la setmana Sancta en temps de la pascha dels jueus lo Rabbi dels jueus de Gerona venia alli e portava pa alis e una caçola de vianda en que havia I troç de cabrit o anyell (agnus : cordero) e ous cuyts e portava aximateix una scudella en que havia certa cosa que semblava fos mostalla e del vi dels jueus e abans que sopassen En Joan Vidal Samso convers legia e com havia legit sopaven los dits Joan de Sanct-Jordi e Jacme de Casafranca e altres conversos e com havian sopat tornava lo dit Rabbi e com era tornat legien altra vegada e en laltra torna lo dit Rabbi dels jueus ab I capo o gallina e pa alis e vi e alli se dinaren e los vuyt jorns que durava la dita pascha dels jueus lo dit Rabbi los portava vianda e ells cuynaven de aquella e un dia vengue en una casa hon posaven los dits Sanct-Jordi e Casafranca de un convers e rahonantse lo dit Casafranca dix al dit convers tals o semblants paraules. "Tu dels nostres es” e aquell dix “quins vostres” e lo dit Sanct-Jordi dix Jafodi es axi axi com nosaltres” e lo dit convers respos "yo so bon christia e com a christia vull viure e morir" e lavors lo dit Casafranca lansa la ma sobre lo coll del dit convers e dixli “ans es be tu nostre." E aximateix se trobe com los dits Sanct-Jordi e Casafranca essent fugits per les morts celebraren la dita pascha dels jueus del pa alis ab altres conversos menjant pa alis per vuyt jorns que durava dita pascha e ades menjaven peix ades ous e no menjaven pa levat sino pa alis e la muller del dit Sanct-Jordi e altra persona compraren aynes noves per fer dita pascha ço es olles plats scudelles e altres aynes les quals dehian que compraven per que nos servissen de les aynes en que se eran servits entre any e havian servit al pa levat e durant dita pascha no faen faena abans folgaven e les dones sestaven en casa e los dits Sanct-Jordi e Casafranca sen anaven a passajar. E mes trobam que lo dit Casafranca feu los dejunis judaycs en casa sua açi en Barcelona a la plaça de la Trinitat ab altres persones en lo mes de deembre per moltes vegades. E aximateix trobam com los dits Sanct-Jordi e Casafranca per algun deyan una matinada del psaltiri e en la fi dels psalms no deyan gloria Patri. E mes trobam com essents los dits Sanct-Jordi e Casafranca en la vila de Montblanch per raho de les morts un jorn vengueren en dita vila dos jovens jueus studiants castellans e lo sacrista de la schola dels dits jueus quis deya En Jucef de Blanes ensemps ab los dits studiants jueus anaren als dits Sanct-Jordi e Casafranca que eran en la plaça del Blat de la dita vila de Montblanch e lo dit Sanct-Jordi demana al dit Sacrista qui eran aquells jovens e dit Sacrista dix que eran jueus pobres studiants qui acaptaven e lavors lo dit En Sanct-Jordi mette la ma a la boça e dona als dits jueus studiants almoyna. E aço fet se gira lo dit Sanct-Jordi al dit Casafranca dientli e tu nols donaras almoyna e lavos lo dit Casafranca mes la ma a la boça e dona als dits jueus studians almoyna. E mes que dit Casafranca consentia que levassen lo greix de la carn e lavarla de la sanch e posarla en sal al modo judaich e que may se confessava sacramentalment sino despuy que es venguda la inquisitio. E mes trobam que set o vuyt mesos abans que dit Casafranca fos pres en los carcers de la Sancta inquisitio essent en lo scriptori en casa sua a la plaça de la Trinitat de Barcelona deya e feya la oratio judaica del Quiria setma tenint los ulls girats mirant al cel badayllant e axi badayllant deya "Adonay nuestro Dio Adonay uno.” E mes trobam que foren trobats entre la roba del dit Sanct-Jordi quant fugia per la inquisitio be XXX prepucis de infants retallats tots enfilats en un fil e guardats entre roba. E moltes altres coses trobam que ha fetes dites e perpetrades lo dit Jacme de Casafranca contra nostra Sancta fe catholica christiana segons mes largament appar en lo dit proces al qual en tot nos refferim. Vistes totes les altres coses en los dits processos contengudes e totes les coses que veure e mirar se deuen. Oides les dites parts en tot ço e quant han volgut dir e allegar fins que es stat denunciat e conclos en la dita causa e assignat a sententia segons que a major cautela los assignam als presents dia loch e hora haguda nostra delliberatio e madur concell ab persones de molta scientia e conscientia tenint nostre Senyor Deu Jesu-Christ davant los ulls de la nostra pensa del qual tots los drets judicis procehexen trobam que debem pronunciar sententiar e declarar axi com ab tenor de la nostra diffinitiva sententia pronunciam sententiam e declaram lo dit Jacme de Casafranca de la present ciutat de Barcelona esser se transferit e transpassat als ritus e cerimonies judaiques e de la ley de Moyses e esser vertader heretge judayçat e apostata de la nostra Sancta fe catholica cristiana per la qual causa e raho del temps que comete los dits crims de heretgia e apostasia en ça es stat e de present es de excommunicatio maior e de anathema ligat e illagueat e que devem declarar segons que ab tenor de la present nostra sententia declaram tots los bens del dit Jacme de Casafranca heretge del temps que dits crims de heretgia e apostasia commette e perpetra ança haver stat e esser de present confiscats a la cambra e fisch del Rey nostre Senyor. E per quant la pena dels heretges no solament se exten en aquells mas encara en detestacio dels dits crims a la sua progenia e generatio. Per tant ab lo sobredit consell declaram tots los descendents del sobredit Jacme de Casafranca heretge judaizat e apostata per linea masculina fins al segon grau e per linea femenina fins al primer grau inclusive esser privats de tots officis beneficis e honors axi ecclesiastics com seculars e esser inabils perpetualment per obtenir altres de nou. E per quant la Sancta mare Esglesia no te altra cosa que contra lo dit heretge judaytzat e apostata puxa ne degue fer sino desemparar aquell e remettrel a la justitia e bras secular per que li don segons sos demerits deguda punitio e castich. Per tant ab tenor de la present nostra diffinitiva sententia remettem lo dit Jacme de Casafranca heretge judaytsat e apostata de nostra Sancta fe christiana al magnifich misser Hieronym Albanell en cascun dret doctor Regent la Cancellaria per lo Rey nostre Senyor en lo Principat de Catalunya qui açi es present al qual requerim tant quant de dret devem e podem et non alias que rebe lo dit Jacme de Casafranca heretge judaytsat e apostata per nos desemparat e remes en son for e juy al qual pregam molt affectadament se haja ab ell ab tota clementia e pietat e modere la pena en vers ell citra mortem et sanguinis effusionem et membrorum mutilationem. E axiu pronunciam sentenciam e declaram per aquesta nostra deffinitiva sententia en aquests scrits e per ells.
- Petrus Episcopus barcinonensis. - Frater Joannes Enguera inquisitor. - F. Pays de Sotomayor.

Lata et promulgata fuit dicta et preinserta sententia per dictos reverendos domnos dominum Petrum Dei et apostolice Sedis gratia Episcopum barcinonensem et fratrem Joannem Enguera in Sacra theologia magistrum et Franciscum Pays de Sotomayor inquisitores haereticae et apostaticae pravitatis in civitatibus et diocesibus Tarraconensi Barcinonensi Urgellensi Vicensi Gerundensi (la primera e está vuelta) et Elnensi ab eadem Sancta Sede apostolica creatos et deputatos et de suarum dominationum mandato alta et intelligibili voce lecta et publicata in dicta Regia platea civitatis Barcinonae per me Joannem Meya apostolica et regia auctoritatibus notarium et scribam secreti Sancte inquisitionis Barcinonae die veneris XVII mensis januarii anno a nativitate Domini millesimo quingentesimo quinto (1505) praesentibus dictis partibus presentibusque pro testibus magnificis Jacobo Fiella decretorum doctore canonico et decano Sedis barcinonensis Ludovico dez Pla canonico et archidiacono Bartholomeo de Salavert decretorum doctore canonico et Antonio Codo canonico Sedis Barcinonensis magnificisque Petro Antonio Falco civitatis Barcinonae Joanne Gonçales de Resente domino loci de Alcarraç militibus Petro Durall et Petro Joanne Ferrari similiter militibus in civitate Barcinonae domiciliatis et pluribus aliis militibus et civibus Barcinonae nec non discretis Bernardo Texidor presbytero et Joanne Palomeres et me Joanne de Meya notariis et Officii Sanctae inquisitionis Scribis magnaque multitudine Christi fidelium illic praesentium et circunstantium.

(Continúa con la sentencia contra Dalmau de Tolosa)