Capitol CXX. Com lo fariseu murmuraua dins lo seu cor: e lo senyor li dona entendre qui era aquella singular dona.

Capitol CXX. Com lo fariseu murmuraua dins lo seu cor: e lo senyor li dona entendre qui era aquella singular dona.

E lo fariseu escandalizat miraua esta fahena ab lo ventrell solleuat: e vehent que lo senyor tantost com aquesta dona fon juncta als peus de sa magestat sa senyoria leixa lo menjar: mostrant pendre mes plaer en les sues lagrimes que en tota la festa del conuit: e que permetia que la dita dona lo tocas e stigues tan largament als seus peus: comença lo dit fariseu a perdre la deuocio e bona openio que del senyor tenia e murmurant dins si mateix deya. ¶ Hic si eet (e+e nassal+t) propheta: sciret vtiquem: que 7 qual´est mulier que tangit eum: quia peccatrix est. Volent dir. o si aquest fos tan gran propheta com yom pensaua: haguera conegut qui es aquesta dona: ne qual es la sua fama: car tots saben (o sabem, sab + e nassal) que es vna gran peccadora. E encara que sia dona destat: ell qui no es acceptador de persones: no deuia fer estima della: puix la fama sua no concorda ab lestat: ans la deuia lançar dient. ¶ Recede longe a me: noli me tangere: qm (me en virgulilla) mundus sum. Volent dir. o dona apartat de mi: car no est digna de tocarme: perço que yo so munde e tu pecadora: e lo senyor a qui totes coses eren manifestes vehent aquest fariseu axi nauegar en la mar de presumpcio ab lo vent de superbia quil feya anar tan alt que les diuinals obres gosaua rependre e jutjar sens temor nenguna volgue sa clemencia donarli a entendre e a conexer sa ignorancia e çeguedat: e dixli. Simon car axi hauia nom lo dit fariseu: yot vull dir vna raho: Lo qual tot en fitat (enfitat) respos exut e curt: e dix mestre digau. ¶ E lo senyor no curant de son fastigos desdeny. ab molta dolçor dixli: Dos deutors deuen a vn mercader: la hu cinch cents sous: laltre cinquanta: e com no haguessen neguna manera de facultat de pagar: lo dit mercader leixa als dos tot lo deute. Qual de aquests dos te par sia mes obligat a amar lo mercader benfactor seu: ¶ E responent Simo dix. Segons lo parer meu yo estime que aquell a qui mes es stat donat molt mes deu amar. E lo senyor dixli. justament has jutjat. Ara sperat que yot mostrare los effectes de amor: e coneixeras que tun (tu ne: tu en) tens poca: e defall molt en tu la virtut de caritat: de la qual es dit. ¶ Caritas patiens est: benigna est: non irritatur: non cogitat malum: omnia suffert: omnia sperat: omnia sustinet. Car la persona que ha en si caritat es pacient e benigna: no sen felloneix (sen+salte línea+felloneix: se enfelloneix) ab negu: ne pensa mal: ans soffir totes coses per a profitar (aprofitar) a son proisme: sperant que totes coses vendran en be: perço soste ab plaer tot treball e enug per salut de son prohisme: e lo qui aço no troba en si pot dir ab veritat. ¶ Si distribuero in cibos pauperum omnes facultates meas: et si tradidero corpus meum ita vt ardeam: caritatem autem non habuero nihil mihi prodest. Car poch valen les abundoses almoynes sino proceixen de vera caritat. Ne les penitencies desordenades deuen esser estimades si ab caritat e humilitat no son acompanyades. E sies cert. ¶ Nunquam est dei amor ociosus. Car la amor de deu nunqua sta ociosa: segons per experiencia te mostrare. E girantse sa clemencia: dix al dit Simon. ¶ Vides hanc mulierem: Intraui in domum tuam: aquam pedibus meis non dedisti: hec autem lacrimis rigauit pedes meos: et capillis suis tersit: obsculum mihi non dedisti: hec autem ex quo intrauit non cessauit obsculari pedes meos: oleo caput meum non vnxiti: hec autem vnguento vnxit pedes meos. propter quod dico tibi: remittuntur ei peccata multa quoniam dilexit multum. Volent dir. O simon: veus aquesta dona: Tu la menysprees per los peccats passats: yo la ame per les obres presents: qui son de tanta amor e feruor que mereixen esser estimades e molt remunerades. Car yo so entrat en la casa tua e no has hagut recort de dar aygua als meus peus cansats per confortar aquells: e aquesta amable dona no ab aygua comuna: ans ab aquella impreciable que ha distillat del seu propri cap ab forsa de foch de amor ha lauat e regat los meus peus: Los quals ha torcat no ab touallola de seda: ans ab los seus propris cabells qui sobre totes coses extimaua. E tu nom has rebut ab besament: segons de caritatiua amor se pertany: e aquesta des que es entrada no ha cessat de besar los meus peus ab profunda humilitat. E tu sabent quant sta lo meu cap cansat de preycar e orar no has mostrat en mi vna poca de humanitat e pietat volent vntar lo meu cap ab loli (l´oli): lo qual en tals casos es necessari a recreacio e confort del cap cansat. e aquesta humil e cortesa dona no tenint se per digna de acostarse al meu cap encesa de caritat ha vnctat los meus peus ab los pus precios enguent (ungüento; engüent, ungüent) que trobar se puga: car res no ti per ben esmerçat dels bens seus: sino lo que serueix a la mia persona. E per çot dich ab veritat que a ella son remesos molts peccats: car molt ha amat: e es molta raho sia amada. ¶ Cui autem minus dimittiur minus diligit. Car aquell a qui poch es deixat poch ama. ¶ E perço com tu Simon estimes que poch te sia leixat: tens la amor tan freda: que en nenguna de les dites coses no la has monstrada. ¶ Non quia parum dimittitur: sed quia parum putas esse qd dimittiter. No perque sia poch lo que a tu es at: mas tu per ta presumpcio ho estimes poch. E aço es vna gran ignorancia que lome crega esser estaluiat de nenguna manera de peccat per si mateix: ans te dich en veritat. ¶ Nullum est enim peccatum qd fecit homo quod non possit facere alter homo si desit rector aquo factus est homo. Car no es nenguna manera de peccat que homens hajen fet: que altre home noy caygues si fos deixat e desemparat de aquell sobiran gouernador e regidor qui ha fet e creat lome E perço negu no deu menysprear laltre per gran peccador que sia: car negu no ha lo be de si mateix: ne per si nol pot conseruar. ¶ O pharisee si scires qp parum est qd habes: 7 hoc ip3 (i+p en virgulilla+3) qp cito perdis si non seruauerit ille qui dedit. Car si sabies e conexies tu phariseu quant es poch lo be que tens he aqueix poch quant prest lo pories perdre: sino era conseruat per aquell quil ta (qui te´l ha) donat. Al qual sols deus regraciar les misericordies que ta fetes delliurant te dels mals que pogueres hauer fet: segons la freuoltat de ta natura: la qual tu no has experimentada: e perço jutges aquesta per malalta qui es pus sana que tu. ¶ Quia tu recumbens quasi sanus medicum ignoras quia majori forsitan febre et mentem etiam perdidisti nam et frequentius rides ploratus a sanis. Car tu seus reposat e desansiat del teu propri mal estimant te sa ignores lo metge: car la febra de la presumpcio es tan gran que ta portat en dolorosa frenesia: e moltes vegades te rius quant est plorat per los sans: ço es per aquells qui coneixen la çeguedat tua. ¶ Non enim auditores legis iusti apud deum sunt: sed factores legis iustificabuntur. E no sabs tu que per sols hoyr preycar la ley nengu no es iustificat dauant deu: si per obra no compleix: ço que mana la ley: E tu segueixes los meus sermons e lohes e aproues aquells de boca e oblides de posar los per obra: Com not recordes del que digui laltre dia a vn doctor de la ley enterrogant a mi: qual era lo major manament de la ley: al qual respongui. ¶ Dileges dominum deum tuum 7 proximum tuom (tu+o nassal) sicut te ipsum. in his duobus mandatis vniuersa lex pendet et prophete. Affermant que en amar deu e lo proisme sta tot lo compliment de la ley e de les propheties: e sies cert que qui verdaderament ama deu: no auorreix may les creatures sues: ne qui ama son prohisme no menysprea los peccadors: ans los reb ab gran goig quant venen a venia: e qui aço no te: deu pensar e creure que es lo pijor de tots los peccadors e te la malaltia cuberta e molt difficil de guarir. Aquesta dona que per ta ignorancia has menyspreada. In breui expleuit tempora multa: 7 in multitudine electorum habebit laudem: 7 inter benedictos benedicetur. Car en aquest poch temps que es stada als meus peus ab feruor de contricio: ha corregut tan gran cami: que es peruenguda a la sumitat de perfectio de amor: la qual en breu temps ha complit tota la ley e manaments: e perço entre la gran multitut dels ciutadans de la gloria eternal sera loada e magnificada: e en lo nombre dels beneyts sera comptada e singularment per ells beneyta e exalçada. Car en deu ha posada tota sa fe e sa sperança: e ell la ha presa en la sua protectio e guarda. ¶ Quid enim ei necesse poterit eourum que sub celo sunt: quem deus celi protegere 7 conseruare voluerit: Digues me en ta fe fariseu: que li fall de quantes coses son sots lo cel a aquell que lo deu hi senyor del cel pren en protectio e guardia sua: No pot esser dit de aquell ab molta raho: ¶ O felix anima que hanc protectionem meretur. Volent dir. O benauenturada anima que tal protectio has meritada: la qual cosa de aquesta perfectissima magdalena pot molt verdaderament esser dita: Car ella ab profundissima humilitat ha confessat la culpa sua accusant e condempnant si mateixa: perque mereix esser justificada e ab deu reconciliada e per ell guardada e molt deffensada. ¶ E donant sa magestat fi en lo rahonament del fariseu: dreça son parlar a la dita Magdalena: dientli. ¶ Remittuntur tibi peccata tua. Volent dir. O magdalena hajes confort: car los peccats que tant has plorat te son perdonats e remesos: e alguns dels conuidats començaren a dir dins si mateixos. Qui es aquest que haja tant poder de remetre los peccats: E lo senyor volent los mostrar que les cogitacions de cascu dells li eren manifestes e clares: dix a Magdalena. Fides tua te saluam fecit. Volent dir. Degu nos marauelle com te son stats perdonats tants peccats: car dich te certament que la tua fe mereix que sies feta salua e deliura de tota culpa: car fermament has cregut que yot puch perdonar: e so content de perdonar te. Car a mi es donada tal potestat: segons diu Ysayes parlant en persona mia: dient. ¶ Ego sum ipe (i+p+e) qui deleo omnes iniquitates tuas propter me: 7 peccatorum tourum non recordabor. Car yo so aquell qui puch delit totes les iniquitats tues per ma propria auctoritat: e no vull daçiauant recordar los teus peccats per punir aquells. Car no vull pus satisfactio de tu: sino les tues amables e doloroses lagrimes: Per aquestes mas axi vençut e tirat: que res que demanes not sera negat. Vade in pace. Volent dir. Tornaten a la posada tua: car certa pots esser que la pau es fermada entre tu e mi: la qual james sera rompuda. ¶ Quia desponsabo te mihi in fide: pone me vt signaculum super cor tuum. Car yo te sposada e ligada ab mi per fe e caritat: e vull quem poses axi com vn sagell sobre lo teu cor: tancat aquell a totes les coses terrenals: sols a mi sia vbert: car aqui vull star e reposar sens altra companyia. E magdalena molt contenta offeri li lo cor e la persona e tot quant en ella era a la seruitut sua supplicantlo ab infinida amor volgues pendre la casa sua per posada tant com aturaria en aquest miserable mon. e lo senyor resposli: magdalena so content de aturar en casa vostra: perque a tots sia manifest de quant singular amor yous ame. E Magdalena despedintse de sa magestat ab goig no recomptable deya. ¶ Quis deus similis tui: qui aufers iniquitatem 7 transfers peccatum: quoniam non est confusio confidentibus in te. Volent dir. o senyor y vida mia hi qual deu es semblant a vos qui leuau e perdonau les iniquitats: e apartau los peccats de la anima: qui a vos se acosta: O senyor be es gran veritat. que aquell qui en vostra clemencia confia no pot esser confus.

Capitol LXXXVIII. Com la senyora vingue en vna ciutat de egypte: hon atura VII anys viuint en estrema pobrea.

Capitol LXXXVIII. Com la senyora vingue en vna ciutat de egypte: hon atura VII anys viuint en estrema pobrea.

Venint en vna ciutat qui hauia nom hermopoli (la i en rayeta: hermopolin, hermopolim; Hermópolis segons datres textos) en la qual la senyora delibera aturar e anant per lo raual sa senyoria e joseph mirauen deça y della hon porien pendre posada: e com molt hagueren cercat veren vna pobreta casa prop lo riu menyspreada y auorrida per tots los habitadors de la dita ciutat per esser mal sana. e sa senyoria hague a molt bona sort poder la logar: e demana sa merce de qui era la casa: e trobant lo senyor de aquella pregaren lo humilment la senyora e joseph li plagues logarlos la sua casa. E aquell hom ab tot los miras de mal vll vehent los estrangers e pobres e en habit de juheus qui ere gent per ells molt auorrida: atorgals la posada essent ben cert nengun altre no la pendria: car era inhabitable (in habitable): e dix los ab gran furia que pagassen tot lo loguer primer: sino que en altra manera no entrarien en la casa: e la senyora respos que treballaria en vendre aquella somera que portaua: e pagaria lo dit loguer: e axiu feu: E del que resta dels diners que hauia agut de la somera compra vna poca palla e de aquella feu sa merce en vn raconet de la casa vn litet al prom joseph: e la que resta posa en altra part: e alli sa senyoria dormia tenint lo senyor fill seu en los seus braços: car no hauia altre lit hon reposarlo: E sa magestat dormia ab gran plaer en la falda de la sua mare: car en tota la terra no hauia lit a sa clemencia pus plaent. O quanta fon la pobrea e fretura que la senyora passa en aquella terra de egypte: en special en los primers dies que no era coneguda ni nengu li volia fiar fahena ni menys a joseph: ne podien guanyar vn sols diner: perque hauien a passar estrema fam. Car lo senyor volia sentissen tota manera de penes per augment de la sua paciencia: e hauia ordenat la diuinal potencia que la excellent senyora mare del seu fill passas menudament tota manera de dolors: e hagues speriencia de infinides congoixes: perque fos exemplar a tots los mortals e hagues gran pietat a tots los reclamants a sa merce: car negu no pot ab veritat planyer ne conexer ne menys recomptar los treballs sino aquell quils ha passats: e perço ab gran raho lo ecclesiastich diu ¶ Qui nauigat in mari enarrat pericula eius. Car qui nauega per la mar sab molt be recomptar los perills de aquella: e qui es stat perseguit molt e tribulat sab molt be consellar y ajudar als tribulats. Qui pot pensar quanta dolor turmentaua lo cor de la piadosa senyora: quant veya aquella venerable antiquitat de joseph passar ab tan flaca prouisio que escassament se podia sostenir: e moltes vegades sa senyoria passaua lo dia ab sols pa per leixar al dit Joseph la poqueta vianda que tenien. E la fretura e necessitat de sa merce se estenia a totes coses: car la posada sua era axi pobra de tot lo necessari: que de nit no tenien roba nenguna ab que abrigarse: sino sola la que vestien: de que la senyora moltes vegades en la nit sentia lançar grans gemechs al virtuos vell per la gran pena que sofferia del fret: E la senyora trauessada de grandissima compassio conuidaua del mantell que sa merce abrigaua. E lo glorios prom tremolant de gran fret responia: O senyora no façau: que yom volria despullar tota la roba que vist per donarla a vostra merce: car mes pena sens comparacio passe del fret que conech vostra senyoria sent que del propri. O que totes les dolors de la senyora eren comportables per grans que fossen sino aquella intrinseca pietat qui turmentaua les entramenes sues: contemplant lo fill de deu e seu en tanta pobrea que de totes les coses necessaries passaua fretura. Ni ell creixent tenia roba que li pogues mudar: ans dispensa la clemencia diuina que vna robeta morada que sa senyoria li hauia feta crexia ell creixent e li serui en chiquea e granea e tot lo temps de la vida sua: ni tenia sa merce ab que li compras vnes çabatetes: ans com lo dit senyor comença anar sa senyoria nol gosaua metre en terra: perque tenia los peus nuets sino que primer estenia lo seu mantell per terra e aqui feya passejar lo senyor tenint lo sa merce per les manetes: no deixantlo anar mes quel mantell bastaua: perque nos refredas los peuets. O qui no amara pobrea que lo rey eternal ne haja soferta tanta en diuerses maneres que recomptar nos porien.

Capitol LXXXVI. Com lo fillet del capita dels ladres fon guarit per la mare de deu

Capitol LXXXVI. Com lo fillet del capita dels ladres fon guarit per la mare de deu la qual reuela a Joseph con aquell chiquet seria lo sanct ladre dimas.

La dona trobantse a soles ab la excellent senyora comença a rahonar les passions sues a sa merce prenint gran descans de menudament dir les a sa senyoria: e specialment li recompta aquella dolor extrema que mes la congoixaua de la malaltia de vn fillet sols que tenia quel amaua mes que a la sua vida: E prenint les mans de la senyora ab grans lagrimes estrenyia e besaua aquelles dient. O ma senyora y quant me fora yo mes alegrada de la venguda de vostra merce si la dolor daquest fillet nom tingues tan affligida: car vostra senyoria pot esser certa que tantes nits ha que no dorm ni repose james: E la senyora que de sols hoir nomenar dolor e amor de fill les entramenes sues se alterauen totes comença a plorar ab la dona atribulada hauent molta compassio de la pena e dolor sua: Car de la sua virtuosa caritat se pertanyia Flere cum fletibus: et gaudere cum gaudentibus: Co es plorar ab los qui ploren e alegrarse ab los qui virtuosament se alegren: E sa senyoria aconsolaua la largament ab la dolçor de les sues peraules: E acostas sa merce ensemps ab la dita dona al breç hon jayia lo fill malalt e trobaren lo ab vn pantaixet que paria que ja li volia exir la anima: E la trista de mare augmentant lo seu plor lança vn gran crit dient: Ay la mia senyora y que fare yo que lo meu fillet se mor: e no podent mirar la pena de aquell fill que tant amaua apartas de aqui trauessada de amargosa dolor: E la senyora piadosa resta ab lo minyo affalangant lo e tocant ab les sues propries mans tota la sua personeta de que lo malaltet comença a pendre vn gran millorament per lo tocament de sa senyoria: e sa merce vehent lo ja ques començaua vn poquet alegrar prengue lo seu excellent fill e posal de peus arrimat al breç del malalt e dix li. ¶ Scio qr omnia potes et nulla te latet cogitacio. volent dir: O fill meu e senyor yo so certa que a vos totes coses son possibles e nenguna cogitacio a vos no es amagada: e vos vida mia sabeu que a mi seria plaent que aquesta criatura guaris del tot per consolacio de la mare sua qui ab tanta caritat nos ha acullit: E lo senyor qui en totes coses deliberaua hobeir la senyora mare sua: mira e toca aquell malalt ab tanta dolçor que tot mal e dolor fon apartat de la sua personeta: e alegrant se de singular goig dreças en lo breç ab vna gran alegria escometent de jochs al fill de deu: E lo excellent senyor per amagar los secrets diuinals prengues a jugar ab ell: de que la dolorada mare del fadri qui son fill com a mort ploraua sentint les sues rialletes giras al breç hon staua: e vehent lo axi sa y alegre: per sobtos e desmesurat goig ixque quasi de simateixa: e lançant se al peus de la senyora deya a sa merce O ma senyora y beneyt fon lo dia que vostra senyoria entra en aquesta coua: que tanta misericordia e gracia yo haja aconseguida per la presencia de vostra merce: noy basten senyora quants seruirs yo poria fer a vostra altesa a tan gran e singular benefici: E acostant se la dita dona al seu fillet prenguel al braç ab alegria no recomptable: e besant lo estretament donali ab gran plaer a mamar: E lo chiquet apres que hague mamat adormis en los braços de sa mare: e ella d´aço molt joyosa loaua la potencia diuina de tan singular marauella: e ab aquesta alegria passa tota la nit: e venint lo dia fon aqui sin marit ab Joseph: E la dona ab gran goig mostra al dit marit lo fillet bo y guarit: de que fon molt alegre e regracia a nostre senyor deu la misericordia que feta li hauia per mija de aquella senyora qui en sa habitacio ab tanta amor hauia rebuda E la senyora aparta vn poch a Joseph e dixli: O pare meu Joseph vull vos manifestar vn gran misteri que nostre senyor deu me ha reuelat lo qual yo no puch dir sens multissima dolor: E coneixereu que es molt vera e certa aquella peraual que diu. Pietas ad omnia valet. Co es que pietat val y ajuda a totes coses: Car per lacolliment e pietat que aquesta gent ha hagut de nosaltres fent nos tanta cortesia prenint nos a merce com nos poguessen pendre e catiuar a la seruitut sua segons acostumauen fer a les altres gents: nostre senyor deu qui es magnanim remunerador los vol molt largament remunerar aquesta obra qui a sa magestat es stada molt accepta: car no solament aquell fill del capita sera guarit en lo cors: ans vos dich sera hu dels grans e asenyalats sancts de perays car ab tot que ell en lo seu jouent seguira los apetits e males inclinacions del pare seu e ocupara la vida sua en grans ladronicis e homeys: e en aquells perseuerant largament sera pres en lo temps doloros: quel meu fill sera cruelment perseguit e mort: e finara la vida al costat seu: aquest se conuertira a la amor e conexença del dit senyor fill meu ab tanta força de fe: que ab tot lo veura en pensa e turment e en molta humiliacio: lo confessara rey e senyor e donador de gloria: quant los juheus e majors de la ley lo maleyran e menysprearan: aquest tendra la fe ferma quant los criats y dexebles del fill meu la perdran. En aquest contemplaran largament los peccadors la granea e inmensitat de la misericordia diuina: e podeu pensar joseph que mirant yo ara aquest chicquet (chic+q en virgulilla:que+t): e recordant me que ensems ab lo amat fill meu te a finar la vida es coltell de dolor que trauessa la mia anima. e a nostre senyor deu plau que yo sapia estes coses menudament ans: per que sien augment de les mies dolors: e per que acompanye lo meu senyor e fill en lo recort de les sues penes: car res no ignore del que te a passar: ans li son presents tostemps les dolors que te a sostenir en tota la vida sua: les quals de continu yo porte trauessades en la anima mia. E aço recomptaua la senyora ab multissimes lagrimes: e Joseph la escoltaua ab infinida dolor. e venint la hora de partir per continuar son viatge: la senyora se acosta a la muller del ladre per despedirse de ella: La qual ab grans crits e plors se abraça a sa senyoria no podent se separar de sa merce: e deya. Ay la mia senyora y tan poch ma durada aquesta tanta consolacio: paradis seria a mi lo star de aquest trist desert si vna vegada lo dia yous podia veure: car ab lo descanç de la vostra presencia hauia oblidat totes les mies dolors e desauentures: Ara senyora les cobrare doblades per la absencia de vostra senyoria. ¶ E la senyora per sa acostumada caritat mostraua hauer molta pietat de aquella dona e aconsolauala molt de la solitut sua e de les altres tribulacions: dientli lo gran be que los pacients aconsegueixen: e axi sa merce se parti della leixant la ab molta dolor e plor. E lo capita dels ladres volgue acompanyar sa senyoria ab tota la sua gent: e sa merce nou permes ans los feu aturar regraciant los molt la bona voluntat, e ells vehent la necessitat e pobrea de sa senyoria prouehiren la largament per al cami: e hagueu be mester: car ja hauia acabat tot lo que li hauia donat la senyora sa mare.

Capitol LXXXV. Com la senyora e Joseph vingueren a vna coua de ladres.

Capitol LXXXV. Com la senyora e Joseph vingueren a vna coua de ladres.

Sdeuengues vn dia per augment de la paciencia de la senyora que volent sa senyoria recullirse en vna coua: troba alli vna gran flota de ladres: E vehent los Joseph fon axi alterat per extrema por que nos pogue moure: e perde del tot lo parlar: E la senyora qui en tals casos hauia a mostrar lo seu real animo confortaua a joseph dienli. ¶ Impetum inimicorum ne timeas memor esto quomodo salui facti sunt patres nostri: et nunc clamemus in celum: et miserebitur nostri deus noster. Volent dir. O Joseph no temau la furia daquests ladres: qui son enemichs de tots los caminants recordeus pare meu com los antichs pares nostres foren deliurats miraculosament en les angusties sues: e perço ara leixem tota temor: e reclamem al eternal pare qui es en lo cel: e haura merce de nosaltres lo nostre deu e senyor: E dient aço la senyora dins la sua anima cridaua supplicant la potencia diuina li volgues trametre la sua ajuda: e deya ab grans gemechs ¶ Pater et deus vite mee saluifica me ex hac hora. Volent dir. O pare e senyor e deu de la mia vida vullau me saluar e delliurar en aquesta hora de tanta congoixa: E los dits ladres vehent la gent tan indefesa acostaronse a ells ab vna gran furia circuint los entorn per que no poguessen fugir: E la senyora recorrent a les sues acostumades armes qui sin de profunda humilitat: ab les quals sa senyoria vencia totes ses batalles: ficant sa merce los genolls en terra dauant aquella maluada gent ab piadoses lagrimes dix a ells. ¶ Miseremini mei miseremini mei saltem vos amici mei et videte tribulationem et angustiam meam: in q posita sum. Volent dir. O amichs meus yous prech hajau merce de mi: hajau merce de mi: e placiaus veure e mirar la tribulacio mia e la gran angustia en que so posada. Car la dolor daquestos dos que son ab mi tota es mia: e no podeu enujar a nengu d´ells que no turmenteu la mia anima Car lo prom es spos meu pare e guiador e confort meu en aquesta peregrinacio. Lo chiquet es fill meu: e vida mia e tota ma consolacio: separarme d´ell seria a mi pijor que mort axi placiaus deixar nos anar nostra via: car si ab nosaltres vsau de misericordia nostre senyor deu la comunicara a vosaltres molt largament: Car salamo diu. ¶ Miseratio hominis circa proximum suum: misericordia autem dei super omnem carnem. Car la pietat e clemencia dels homens se ha a extendre a sos proismes e la gran misericordia de nostre senyor deu relluu sobre tota carn: E si aquesta poca roba que portam vos plaura pendre tota sia vostra: sols en les persones nostres vsau de pietat: e nons vullau detenir ne menys separar sino donau a mi la mort primer: car sols vn punt no poria viure sens lo meu fill: E dient aço sa senyoria abunda en tant gran e tan abundos plor: que de la dolor sua lo seu fill se prengue a plorar: E Joseph ab grans crits demanaua misericordia dient. O senyors hajau pietat de aquesta dona e del fillet seu: Estant la senyora en aquesta tanta angustia: la clemencia diuina feu tal mutacio en aquella gent conuertint aquells cors leonecbs (la b porte un ganchet a dal) e indomables en tanta dolçor e pietat ques prengueren a plorar hauent molta compassio de sa senyoria: Eleuant sa Merce de terra se agenollaren per demanar li perdo del espant que donat li hauien dientli. Senyora no temau que per nosaltres vos sia fet enuig nengu en bens ni en persona: car la dolçor de la vostra peraula (o paraula, la p abreviada) basta a conuertir lo mon: E de nosaltres si a vostra senyoria certa que tots d´vna voluntat som deliberats d´apertarnos (o apartarnos, la p es com la abreviatura de per) d´aquesta fera pratica d´escampar sanch humana e serem al seruici de vostra merce tant com de nosaltres volra esser seruida E lo principal capita d´aquells ladres dix a la sa senyoria: Senyora feu me merce d´aturar aquesta nit açi en la abitacio nostra: car ma muller y es: que so cert aura molta consolacio de la vista de vostra senyora: ab tot que sta vn poch enujada per la malaltia d´vn fillet que tenim de la edat del vostre: E la senyora vehent aquella gent tan fera conuertida en tanta benignitat: deya dins lo seu cor. ¶ Hec mutatio dextere excelsi. Car tal mutacio e tant sobtada sols deu la podia fer: E sa senyoria regraciant a tots la misericordia e pietat que en ells trobada auia: e les offertes que fetes li han: dix sa merce al capita: Que puix axi li playa que aturas alli aquella nit: que era molt contenta de star en companyia de sa muller. E lo dit capita molt alegre pres Joseph per la ma e anaren primers los dos: e la senyora los segui portant lo seu fill al braç: e axi entraren dins la coua: e anant trobaren altra coua chica en la qual estaua la muller del Capita: e vehent sa senyoria fon molt espantada de tal nouitat: car era molt certa nengu no passaua per aquell cami que no fos pres o mort: E mirant son marit els altres axi pacifichs e alegres portant la senyora ab tota la reuerencia a ells possible: stigue tan admirada que no pogue dir res: E son marit dix li: Muller veus açi aquesta senyora que ve molt cansada de cami aculliula e seruiula en la posada vostra: car la sua presencia ha feta tanta impressio en lanimo de cascu de nosaltres: que crech major la fara en vos qui sou dona e per natura inclinada a tota virtut. E encara tinch crehença que la sanctedat sua bastara a guarir lo vostre fillet de qui vos tanta congoixa portau: E la dona hoydes les peraules de son marit e contemplant la bellea de sa excellent senyoria alegras de singular (singl´ar) goig e acostas a sa merce volent li besar les mans: e sa senyoria nou permete ans la abraça e besa ab molta familiaritat mostrant estimar molt lo bon aculliment que en son marit e en ella hauia trobat: E lo capita despedint se de sa merce portassen Joseph a sopar ab si leixant sa muller en seruici de la senyora.

Capitol LXII. Com nasque sanct Johan baptista e fon a ell imposat nom:

Capitol LXII (lxij). Com nasque sanct Johan baptista e fon a ell imposat nom: e zacharies cobra la paraula. E com apres sen torna la senyora en nazaret.

Com los nou mesos fossen complits Elizabeth pari vn glorios fill: e tota la dolor del part li fon prestament oblidada ab la vista joyosa del fill: Lo qual com fon faixadet: portaren lo a la senyora quis era apartada en vn retret per no esser vista per les gents moltes que venien a visitar Elizabet: alegrant se molt del seu goig: e sa senyoria vehent aquell chiquet e sabent la gran sanctedat sua alegras de singular alegria e prenguel al braç ab molta amor donantli largament la sua benedictio. E lo sanct chiquet vsant de raho baixa lo cabet axi com pogue: e besa la ma a la senyora qui en lo braç lo tenia: agenollas en la falda de sa senyoria apartant los peuets seus no tocassen lo ventre sagrat a hon staua tancat lo fill de deu humanat: Lo qual ell adoraua continuament ab sobirana reuerencia. E la senyora molt alegra de les marauelles que veya en lo seu car nebodet: dix. ¶ Iste puer magnus coram domino nam et manus eius cum ipso est. Volent dir. o quant sera gran e marauellos aquest fadri dauant nostre senyor deu: e la ma sua ço es la sua potencia sera ab ell tostemps fent li fer obres tan marauelloses que sera vna gran admiracio dels miradors. E dit aço tornal a la dida quel portas a sa mare: e com la gent sen fon anada sa senyoria ana a la cambra de elizabeth: e seruiala en les necessitats sues ab molta amor e diligencia: e james sen partia: sino tant com la gent venia: car sabia era scrit. ¶ Vbi (o ubi) est multitudo ibi est confusio (hon hi ha multitut, no falte confusió; aon ña multitut, no falte confusió; donde hay multitud, no falta confusión).
Car hon ha multitut: no defall confusio. ¶ E venint lo huyten dia: volent circuncir (tallálila pelleta pera fé un morralet) la criatura fon delliberat per los amichs e parents li fos posat lo nom del seu virtuos pare zacharies, (aquí ña un rombo, no un pun: punt: punct, pero no se pot mirá tot lo texto a vore si es coma o pun. Yo fico pun a tot arreu, encara que ñague minúscula después. Qui u vullgue editá milló, que traballo y se llixgue tot lo llibre) e sentint aço la mare dreças en lo lit ab vn gran esforç: e dix. ¶ Nequaqp: sed vocabitur iohannes. Volent dir. Nou façau per res de metre li lo nom de son pare: mes digauli johan. // (nequaqp, la qp en rayeta damún: mes pareix “nanay” que “Nou façau per res de metre li lo nom de son pare”)
e respongueren a ella los parents pus acostats: dient. O senyora per merce pensau en esta fahena vn poch: e no vullau li sia imposat vn nom tan estrany que nos troba tal en tota la parentela vostra. e vehent que la mare estaua ferma en son proposit delliberaren demanar al pare en signes quin nom volia fos imposat al seu primogenit fill. Lo qual vehent que per paraula nos podia satisfer axi com desijaua venguerenli los vlls en aygua: e demana tinta e paper e screui: dient. ¶ Johannes est nomen eius. Volent dir.
(4 paraules en latín, Isabeleta: Elizabeth, que ne són 5 al traduí: Johannes es lo seu nom. ¿Les has de estirá com un chiclet mastegat? Eres mol cansina, donen ganes de tancá lo llibre. 313 págines a 4 columnes. Ya ne porto 147, y me emprén lo cor continuá; menos mal que me acompañe la donzella passiensia).
Senyors perdeu tot pensament: car certament vos dich que lo seu nom ha de esser Johan. Lo qual nom no hauem triat sa mare ni yo: ans li es imposat per la magestat diuina qui sab les dignitats sues: e segons aquelles la nomenat. E legit lo scrit tots foren plens de gran admiracio: vehent la concordia del pare e de la mare sobre aquest sanct nom. E tantost com zacharies acaba de scriure senti la lengua sua deliura, e hauent dins si vn grandissim goig fica los genolls en terra per donar lahor e gracies a nostre senyor deu: e sentint en si la gracia del sanct sperit paral profeticalment e dix.
¶ Benedictus dominus deus israel quia visitauit et fecit redemptionem plebis sue. Volent dir. Beneyt sia nostre creador e senyor deu de israel (jsrael, la j está clara; tamé passe a ire: iré, que se llich jre): car ha visitat lo seu poble vestintse de carn humana: deliberant rembrel de la captiuitat diabolica ab la sanch propria. E tots los que aqui eren hoint parlar a zacharies hagueren grandissima admiracio e goig no recomptable: Lauors fon la alegria complida en la casa de zacaries: en tota la parentela sua. E la senyora molt aconsolada del goig singular que veya en aquelles sanctes persones loaua nostre senyor deu ensemps ab ells. ¶ E fenides (finides; fin; finit) les festes sa senyora dix a zacharies e a elizabeth: que delliberaua tornar a casa sua. Los quels prengueren aquesta noua ab molta congoixa supplicant sa merce volgues aturar en la posada sua e seria per ells seruida e reuerida com a reyna e senyora e mare del seu creador. E la senyora regraciant los la bona offerta e molta amor que en ells conexia: pregals haguessen paciencia: car no li era possible contentar lo desig de ells: que la voluntat de nostre senyor era tornas a nazaret. E zacharies e Elizabeth sabent la ordinacio e voluntat de nostre senyor deu no gosaren pus contrastar (contra + salte línia + star): ans ficant los genolls en terra digueren. O excellentissima senyoria sia de vostra merce donarnos la ma: car digna cosa es que laus besem: que reyna e senyora nostra sou e de tot lo mon general: e placia a vostra senyoria voler nos beneir a nosaltres dos ensemps ab lo nostre fillet e tota la casa nostra E sa altesa nols volgue donar la ma: mas beneils ab molta amor: e dix los Alegrau vos cosi germa e cosina germana. ¶ Quia in hoc vocati estis: vt benedictionem hereditate possideatis: Car faç vos molt certs que sou cridats e elets per nostre senyor deu: perço que posseixcau la heretat de benedictio e pau: ço es la gloria de parais. ¶ E prenint sa senyoria lo glorios Johan dels braços de Elizabeth sa mare e abraçant lo estretament ab molta amor mirant lo en la cara dix. ¶ Tu puer propheta altissimi vocaberis preibis eni ante faciem domini parare vias eius. Volent dir. Vos nebodet molt car: sou fadrinet chiquet a la vista dels homens: e sou molt gran e magnifich dauant nostre senyor deu: car la alta magestat sua vos ha elegit en propheta singular e demostrador del seu fill humanat: dauant lo qual vos ireu (jreu) aparellant la via ço es los cors dels homens: als quals ab gran feruor preycareu quel reben com a redemptor e senyor: el amen: el serueixquen. E dit aço la senyora torna lo fillet a la sua cosina germana despedint se della. E lo glorios Johan vehent que la senyora sen volia partir feu tanta demostracio de tristicia e de enyorament que a tots los miradors feu plorar: car tant com se era alegrat per la venguda de sa senyoria tant se entresti de la sua partida. E axi la senyora sen parti e torna en nazaret a viure de la fahena de ses mans.

Capitol XLVI. Qui continua lo sobre dit.

Capitol XLVI. Qui continua lo sobre dit.

O senyora que altra malaltia haueu a guarir molt dolorosa e poch planguda: qui ha nom puagre: qui significa los inconstants e no ferms en les obres sues: Aquesta malaltia senyora sera per vostra merce molt planguda e ab summa diligencia curada: Car vos sabeu quants perills en si porta: Aci senyora amprareu los guants guarnits de vert mouent los a speranca dels bens esdeuenidors: los quals nos atenyen si no per treballs continuats: seguint lo exemple dels sancts que fins a la fi han perseuerat: E perço vostra senyoria los dira. ¶ Si vis saluari semper studeas imitari vitam iustorum: fugiens exempla malorum. Volent dir a cascu dels malalts: O miserable puagros que ades tens la dolor en hun loch ades en altre: mudant souint de proposit en proposit: e de obra en obra sies cert que sit vols saluar es necessari ab gran studi penses e treballes en imitar e seguir la vida dels justs: e fugir a aquells de qui pots hauer mal exemple de vida: Car los flachs e que facilment se muden: no poden hauer res pus perillos que conuersar ab persones vicioses: ne res pus profitos que praticar ab persones virtuoses e constants: e tenir sobre si gran custodia. ¶ Quia vbi non est sepes: diripietur posessio. Car la hon noy ha tanca facilment se destroeix la possessio E aximateix nou molt al home a no perseuerar en lo be començat presumpcio en confiança de sa propria virtut: E perço es dit. ¶ Qui de virtutibus suis extolliter (extolli + t en ganchet) quasi de medicamento vulnerater (vulnera + extolli + t en ganchet): Car qui de ses propries virtuts se exalça: es axi com aquell que ab la medicina de salut es nafrat e mort. E perço diu salamo. Fili superbia nunquam ascendat in corde tuo ab ipera (i + p en virgulilla + a) enim sumpsit initium omnis perditio. Volent dir: Que cascu se deu molt guardar que superbia ne presumptio no regne en lo seu cor: car ensemps ab ella ve tota natura de perdicio: Es molt necessari al home qui vol perseuerar en vida virtuosa que haja pau e repos dins la sua consciencia: e defora ab totes les creatures: Car per ço es scrit. ¶ Pacem cum hominibus habeas: bellum cum vitijs. Car ab tots deuem hauer concordia e pau: e solament brega (guerra) ab los propris vicis: Car benignitat e dolçor conseruen la anima en tot bon proposit: segons posa Salamo dient. ¶ Simplicitas iustorum diriget eos: et iustitia rectorum liberabit eos. Car la simplicitat dels iusts endrecara a ells en tota virtut: la justicia dels qui son drets e sancers de cor delliurara aquells de tot cayment perillos: O senyora que ab aquestes medicines e empastres (emplastos; emplastes) guarreu axi los dits malalts que prestament los fareu sortir del lit e trobant se sans e forts ab gran goig diran a vostra senyoria. ¶ Vbi (ubi) vis paremus tibi comedere pascha: Volent dir: O senyora excellent en quina manera de virtuts voleu quens exercitem: per que vos venint a nosaltres per amor e caritat portant nos la gracia diuina: pugau fer pascua e gran festa ab nosaltres: alegrant vos de la nostra salut. O senyora que encaraus haureu a exercitar en guarir vna altra malaltia que per natura es incurable. E diuse ceguedat significada per los qui no coneixen: de la qual malaltia vostra merce aura molta pietat: e posant vos en les vostres excellents mans aquells guants guarnits de argent tocarlos eu los vlls del enteniment: dient a cascu d´ells. ¶ Si cognouisses 7 tu: Volent dir O miserable cech e si tut conexies: la malaltia tua seria facil de guarir: car ignorancia fa les poques malalties venir a esser mortals: per que en lo començament no prenen la medicina deguda: axi fills meus duptau vos e no stigau axi encegats. ¶ Timete dominum et date illi honorem quem venit hora iuditij eius. Hajau gran temor de nostre senyor deu e donau a ell honor e gloria coneixent e confessant les culpes vostres Car prestament vendra la hora del seu rigoros juhi: En lo qual los vostres peccats seran vists e coneguts: e siau certs. ¶ Quia dies domini sicut fur in nocte veniet. Car lo dia que lo senyor vendra a jutiar sera axi amagat e secret com del ladre que ve de nit: E guardau no hajau a hoir en aquell estret juhi de boca del jutge. ¶ Propter multudinem (multitudinem) iniquitatis tue et propter dura peccata tua feci tibi hoc. Volent dir Siau certs vosaltres cechs: que per la gran multitut de les iniquitats vostres e per la durea dels peccats per vosaltres no coneguts yous he fet aço: que siau dampnats eternament: e coneguts per totes les creatures e per aquelles menyspreats: puix dauant mi nous sou coneguts ni humiliats: E axi aterrats per gran temor vendran en coneixença de sa gran error: e diran a vostra senyoria. ¶ Illumina occulos meos ne vnquem obdormiam in morte ne quando dicat inimicus meus preualui aduersus eum. Volent dir cascu per si: O excellent senyora e metgessa nostra: Illuminau los meus vlls de vera coneixença per que nom adorma en la mort ignorant los peccats meus: e de aquells hauent poca cura: E que en aquell cars lo Diable enemich meu no puga dir yo he vençut e aterrat: O senyora que la vostra caritat sera tanta que a nengun malalt no direu de no: E per ço senyora vendran a vostra clemencia los forts qui es malaltia molt auorrida sens sperança de salut significada per los indurits e obstinats en peccat: Aci senyora haueu mester hun gran esforç (esforc) e metre les mans dins les entramenes de aquests malalts ab los guants guarnits de groch qui es color clara e resplandent e moureu lo cor de aquells a coneixença clara del perill en que stan: e que nengu nols pot ajudar si ells mateixos ajudar nos volen: E dir los ha vostra merce. ¶ Qui te fecit sine te: non te saluabit sine te. Volent dir: O vosaltres qui continuament stau e perseuerau en peccat e axi voleu viure: Siau certs que aquell senyor quius ha creats e fets sens ajuda vostra: nous saluara james sens voluntat e treballs vostres: E lo temps de mereixer sols es en la present vida: e si aquest despeneu en vicis e peccats queus resta sino la pena per ells meritada: Car scrit es. ¶ Que enim (e+i nassal+3 o Z) seminauerit hom (h+o en virgulilla: hon, hom): hec et meter. Car segons les obres quel home fara axi sera pagat. Filioli recordamini q3 nouissima hora est: E per ço recordau vos fillets que ja sou a la derrera hora: esforçau (se llich ben cla: efforçau) vos a fer bones obres: car certament vos dich. ¶ Bonorum ergo laborum gloriosus est fructus. Car dels bons treballs glorios es lo fruyt: E a cascu d´aquells qui virtuosament haura obrat sera dit en lo pas de la mort per nostre senyor deu. ¶ Date ei de fructu manuum suarum. et laudent eum in portis opera eius. Volent dir. Sia dat a aquest del fruyt de les sues propries mans: ço es lo gran premi que mereix per sos treballs: e sia lohat de les sues bones obres en la porta: çoes en lo eximent de la mortal vida: E ab aquestes medicines senyora fareu cobrar la hoida als sorts: e cascu d´ells lançantse als peus de vostra senyoria: dira. ¶ Domina audiui auditionem tuam et timui Volent dir. O senyora yo hoint les amonestacions de vostra senyoria so vengut en coneixença de la mia error e obstinacio e tem molt la rigor del diuinal jutge: Per que soplich a vos senyora metgessa que de aquesta malaltia maueu guarit: me doneu alguna medicina per a vsar que no torne en la dita malaltia: E vostra merce respondra ab molt plaer dient. ¶ Serua mandata. q3 breues dies hois sunt. Volent dir: Fills meus no es cosa nenguna que axius preserue de tot mal com es seruar los manaments diuinals: e tot ço a que lome es obligat: Car los dies de la vida dels mortals son tan breus que nengu nos deu enujar de qualseuulla treball que porte: puix sab que tan poch te a durar car la mort es fi de tots treballs de aquesta vida: E qui be viu e ordenadament la fi ha segura: segons es scrit dient. ¶ Non potest male mori qui bene vixerit: car no pot mal morir qui be ha vixcut: E aquestos senyora molt contents de les vostres medicines e bon regiment sotsmetranse tots a la hobediencia de nostre senyor deu e vostra: guardantse de tornar en la primera malaltia: O senyora clement que altra manera de malalts vendran a vostra senyoria: los quals ab signes demanaran ajuda: car son muts e parlar no poden: Aquells senyora son entesos per los qui mal regeixen la lengua e no donen a nostre senyor deu la lahor que deuen: E vostra merce rebent los ab molta pietat entendreu solicitament en la curacio d´ells: E tenint en les vostres precioses mans aquells guants guarnits de morat: qui es color foscha e molt honesta: Tocar los ha vostra merce en lo cor escalfant aquell ab les vostres propries mans: Car la fredor del cor fa cessar la lengua de son virtuos exercici: e d´aqui senyora fareu sortir la foscha e amagada deuocio: E apres tocar los eu la lengua purgant aquella: e fareu publicar la dita deuocio per paraules manifestes dient a aquelles. ¶ Loquimini et clamate: quia volo vos orare in omni loco leuantes puras manus sine ira et disceptatione: Volent dir: Puix per lo tocament meu sou guarits: parlau e cridau: car la voluntat mia es que oreu en qualseuulla loch queus trobeu leuant les mans al cel ab puritat de conscientia sens ira nenguna ne contencio: ans ab vera humilitat e pacificacio. Car tals oradors vol lo pare eternal. E perço dix Dauid. ¶ Respexit in orationem humilium: et non spreuit precem eorum. Volent dir. Que nostre senyor deu mira e aproua les oracions dels humils: e no menysprea james les pregaries d´aquells. ¶ Quia oratio humiliantis se nubes penetrat. Car la oracio de aquell que se humilia penetra les nuus. ¶ E aquest exercici de lohar vostre deu y creador vull que proceeixca de cor. Car dich vos certament. ¶ Si cor non orat in vanum lingua laborat. Que si lo cor no es atent en la oracio en va treballa la lengua. ¶ Quia deus non aspicit verba orantis: sed attendit cor deprecantis. Car lo senyor no mira les paraules del qui ora: ans aten al cor e a la affectio ab que es pregat. ¶ O senyora que aquests muts hauent cobrada la paraula per mija de vostra senyoria: e trobantse desijosos e inflamats de continuar e perseuerar en la lahor diuina diran a vostra merce. ¶ O inclita senyora sia de vostra merce darnos algun orde ab que perfetament pugam seruir e lohar aquell senyor fill vostre: segons per vostra altesa som amonestats. E vos senyora dir los eu. ¶ Fills meus. la preparacio vostra per a ben perseuerar e obtenir lo que demanau ha de esser aquesta. ¶ In sanctitate et justitia coram ipso omnibus diebus vestris. Car es necessari siau sancts dins en lo cor: e defora en les obres: e que siau axi justificats que nengun peccat en vosaltres no puga aturar per sols vn moment: e queus esforçeu de star en la presencia diuina continuament: ço es en gracia sua. Car nengu no li sta dauant sino aquells qui posseeixen la dita gracia: e en aço perseuerareu tots los dies de la vida vostra: auorrint lo mon e totes les coses sues. Car dich vos certament. ¶ Longe est mens illius a deo: cui hec vita dulcis est. Co es que es molt luny de nostre senyor deu la pensa de aquells a qui la vida present es dolça e plaent. ¶ E los dits malalts senyora molt inflamats de la resposta de vostra senyoria esforçar san a posar per obra lo per vostra merce manat. Axi senyora veus açi los guants vostres a que han a seruir. E la senyora ab molt plaer accepta los dits guants e comanals a vna de ses donzelles nomenada prudencia: dientli quels tingues prests per a quant vendrien los malalts a esser curats.

Capitol. XII. Com nostre Senyor hoynt los crits dels pares tramete sanct Miquel

Capitol. XII. Com nostre Senyor hoynt los crits dels pares tramete sanct Miquel (Miql) en la terra: lo qual deuallant als lims denuncia a Adam les grans miseries dels habitants en lo mon. E les moltes excellencies de la verge Maria: per la qual obtendrien la redempcio que demanauen.

(e: miniatura) Lauors sa magestat mana cridar lo seu lochtinent general lo princep sent miquel. Lo qual venint fica lo genoll dauant sa clemencia stant prest de obeyr lo que manat li seria. E lo senyor li dix. ¶ Clamor filiorum adevenit ad me: vidiq3 (vidiquem) afflictionem eorum: sed veni mittam te ad eos. Volent dir: O miquel la dolorosa clamor dels fills de adam es venguda en la presencia mia: he vist la gran afflictio que passen: so mogut hauer pietat d´ells. Perque he delliberat de trametre vos a ells: per que vejau que fan: ne que han mester. E sent miquel molt content de la comissio que donada li era per la magestat diuina: parti molt prest per executar lo que manat li era: car era molt affectat a natura humana: e desijaua la reparacio d´aquella. E deuallant lo glorios princep miquel mira e regonegue tota la terra. E apres vingue als lims hon era lo antich e venerable pare. E dix a ell: O Adam. ¶ Gaudium tibi semper (semp) sit lo qual hoynt lo princep sant Miquel lança vn gran sospir e dix. ¶ O domine quale michi gaudium erit: q3 (quam)in tenebris sedeo: et lumen celi non video. ¶ Volent dir: o senyor Miquel y quin goig pot esser a mi: ne quina alegria pora pendre loch en mi: car en tenebres stich e la lum del cel no veig. ¶ E respos sent miquel: O Adam no sia desmayar. ¶ Constantes stote: videbitis auxilium domini super vos. ¶ Car la magestat diuina me tramet per sentir les dolors vostres e veure de queus clamau: ne que demanau. E yo deuallant del cel ans sia vengut a vos he regonegut la terra e los fills vostres habitadors de aquella: He la vista tota corrumpuda plena de iniquitats tots dies pijora noy ha ley ni veritat. ¶ Et cuncta cogitacio cordis humani intenta est ad malum omni tempore. ¶ Car les cogitacions e pensaments dels fills vostres que en lo mon viuen totes son girades a mal. Nengu no ama son prohisme de verdader cor. Les coses males e noibles desigen: e les bones auorreixen. No es marauella Adam sius es doloros veure vostres fills en tanta miseria: car dich vos que en la terra noy ha loch que no sia ple de infinits perills. ¶ Be la hauia deuisada aquell excellent home: qui hauia lo saber angelich lo qual dix. ¶ Pericul´fluminum: periculis latronum: periculis ex genere: periculis ex gentibus: periculis in ciuitate: periculis in solitudine: periculis in mari: periculis in falsis fratribus: in labore et erumpna: in vigilijs multis: in fame et siti: in ieiunijs multis: in frigore et nuditate. ¶ E hoynt aço Adam dix: O princep miquel tots aquests dans ha encorregut lo mon per la desobediencia mia: placiaus espondrem al spiritual com sentenen aquests tants perills ne que signifiquen. ¶ E sent miquel respos. Adam so molt content de dir vos lo que demanau. ¶ En los perills (pills) dels flums (rius; flumen, fluminum) son aquells qui en la present vida son en grans e continues occupacions sens james hauer repos: e nenguna bona inspiracio en ells no pot aturar: ans corren tostemps sens may reposar: e axi venen a la mort no sabent donar nenguna raho de la vida sua. ¶ Los qui son en perills de ladres son los qui viuen negligentment en la present vida: car per sa fluxea e poca virtut donen atreuiment de furtar aqui robar los vulla. E lo diable sen porta los bons preposits y desigs virtuosos: no leixant los james posar res en obra: Lo cors propri li furta les consolacions spirituals volent entendre tostemps en sos plaers. Lo dormir e reposar li furta lo temps e axi robat per aquestos ladres ve nuu e despullat a la mort. ¶ Los q son en los perills de la generacio sua son aquells q segueixen los apetits sensuals e volen posar per obra tots los mals desigs e apetits a que natura los inclina no hauent nengun fre en la sensualitat sua ¶ Los qui son en los perills de multitut de gents son los presumptuosos que crehen (creuen) esser sufficients a totes coses e continuament jutgen e roseguen les obres dels altres cor de aquests axi presumptuos sta continuament ple de pensaments infructuosos e de diuerses maneres axi com lo mercat sta ple de diuersitat de gents. Los qui son en los perills de la ciutat son aquells qui tenen la sua anima desordenada: car aquesta ciutat ha fundat nostre senyor deu per posada sua: e los ciutadans de aquesta ciutat son enteniment memoria e voluntat. E lo gouernador de ella es la raho: e si aquests nos regeixen segons la voluntat del senyor seruant les sues leys e manaments e entre si son discordants e breguegen (brega) tots dies dich vos que esta ciutat es en gran perill. ¶ Los qui cahen (cauen) en los perills de solitut son los superbiosos quels par sols esser en lo mon en saber e poder: e que nengu nos deu egualar ab ells: ne poden regoneixer majoritat ni senyoria a nengu: la sola voluntat sua han per ley. No amen res sino la honor propria: car lo qui verdaderament ama tem lo amat: e desijali comunicar tot lo be que posseix. E lo superbios no ha temor a deu ne a les creatures sues: los bens de les quals se volria apropriar (appriar): e pço en tales persones nengu no pot conseruar vera amicicia (amistat; amistad). ¶ Los qui son en los perills de mar son aquells ques troben en les honors e fauors mundanes: e van sobre les ones del vent de la vanitat axi alegres e segurs com si fos cosa ferma: e sobtosament prenen de grans mutacions e perilloses caygudes. ¶ Los que son en los perills dels falsos germans (falsis fratribus; frare, flare, frère, fra, fray; germà; hermano) son aquells qui han a contribuir ab persones enuejoses que sots color d´amicicia volrien a sos germans robar la fama e la vida: E tot lo be e prosperitat de sos prohismes los es turment e pena: e no perdonen a nengu per acostat sia en deute: ne regonexen nengun benefactor. ¶ En los perills dels molt treballants son los auariciosos: que no han vn dia de repos en la present vida: car ab pena e infinits treballs adquirixen les riquees: e ab molta dolor les conseruen: no guosen pendre vn sols plaer per profitos quels sia si diners te a costar (acostar): La vida e la anima abandonen per no perdre la roba axi viuen en treball sens remey: e moren ab dolor inestimable. ¶ Lo perill que es en les grans vigilies es entes per les persones que son massa sollicites en veure e saber los mals e peccats de sos prohismes e jutjar aquells: aquests son molt vigils en la nit: car no vehen (veuen) ni senten sino mal: e dormen de dia car les virtuts de sos prohismes no conexen ne estimen. ¶ Los perills altres ques seguexen que son de fam (fame; hambre) e set (siti; sed) e molta abstinencia e fret e nuditat (se llich muditat; frigore et nuditate) son tots en los ipocrits (jpocrits; la i es mes llarga de lo normal) los quals son martirs del diable: que fan desmesurades penitencies per sola lahor humana. E tostemps tenen la anima freda y nua (ynua) james la calor de vera caritat: ni deuocio sancera en ells nuncha es trobada. ¶ E adam hoyda la exposicio de aquests perills dix: O Miquel glorios e que faran los meus fills posats en tantes maneres de perills (pills) si per lo meu senyor no son aiudats. aço es lo que yo cride: aço es lo que reclame: o princep miquel siau vos aduocat meu recaptau me misericordia ab lo senyor e creador meu. Consellau me que fare per placcar la pietat diuina: puix sou trames per sa clemencia a veure la miseria mia. E sent Miquel mirant adam e hoynt les sues doloroses rahons fon mogut a molta compassio e dix li. O patriarcha venerable siau cert que yo fare per vos tot lo quem sia possible en suplicar la clemencia diuina vulla remediar en les dolors vostres. E prench ab gran plaer la aduocacio vostra: e rahonare la vostra causa dauant sa magestat ab molta affectio. Lo que a mi par vos deueu fer: es humiliar vos tostemps e cridar misericordia dauant la clemencia sua. Car sa excellencia ha dit. ¶ Qui venit ad me non eiciam (eici3; eixir) foras. Volent dir que qui vendra e recorrera a la dolçor sua nol lançara fora: ans lo acullira dins les entramenes de la pietat sua. E sa magestat diu ¶ Qui se humiliat exaltabit. Fent vos molt cert que sius humiliau sereu exalçat. ¶ E perço adam entrau dins la profunditat de la vostra miseria e regonexeu de hon sou caygut: Car de la altea de gracia sou deuallat a la captiuitat del peccat. De la qual sola la bonea de nostre senyor deu vos pot delliurar: aquesta reclamau e sereu exaudit: E si teniu cosa alguna que digna fos per a offerir dauant la magestat sua: que li fesseu vn present trametent alguna persona de part vostra en companyia mia. Car de sa clemencia es dit. ¶ Ut desideratam nobis tue propiciationis habundantiam multiplicatis intercessoribus largiaris. ¶ E respos Adam e dix: ¶ O Miquel que puch yo offerir al creador meu: car perdent la sua gracia fuy despullat de tot be. No trobe en mi sino pecat: e infinides miseries: los fills meus tots son nats en lo temps de la captiuitat mia no puch fer de ells offerta: Veritat es que la bonea diuina ma donat vna filla de tanta singularitat: que ja en la sua concepcio li ha mostrat nostre senyor deu tanta fauor e amor que es stada apartada e separada de tota la culpa mia: e de ella sola es cantat. ¶ Pulcra es amica mea: et macula non est in te. Aquesta senyora e filla mia lo temps de la edat sua son tretze anys poch mes. ¶ Puella decora nimis virgo pulcherrima et incognita viro. Si aquestaus par miquel glorios que per mi dega esser offerta dauant la magestat diuina com a filla mia e de la propria natura e carn mia. O lo princep miquel alegrant se molt dix: O adam de quim parlau de la senyora Maria de natzaret: si sabieu quant li so seruidor: no cregau que la excellencia e virtuts de aquesta senyora puga esser coneguda sino sols per aquell que tan singular la ha creada. Yo deualle moltes vegades del cel per visitar sa senyoria: car so cert nostre senyor deu la ama tant: que lo seruir a ella fet la magestat sua ho estima molt. ¶ E perço dich yo a la dita senyora cascuna vegada que faç reuerencia a sa altesa. ¶ Pax multa diligentibus te domina anima eorum non videbit mortem in eternum. ¶ Car siau cert adam que los seruidors e leals amadors d´aquesta senyora no poden perir eternalment. Congoxos e dolors poden passar per algun temps: empero a la final los sera feta misericordia per intercessio sua. ¶ E perçom vos adam haueu molt bon acort de presentar aquesta senyora filla vostra a la magestat diuina: e ser scut de ella acobrir e reparar les errades vostres. Car de sa senyoria es entesa aquella visio profetica (pfetica) que veu lo vostre animos fill Daniel profeta (pfeta): com li fon mostrat aquell arbre tan excellent: que en bellea e granea no hauia a ell semblant: la sumitat sua tocaua en lo cel: la amplea sua cobria la terra. ¶ Subter eam habitabant animalia et bestie et in ramis eius conuersabantur volucres celi: et ex ea vescebatur omnis caro. O adam e tan gran e tan bell pujador teniu vos per aquest arbre que figura a la senyora filla vostra. Car anant per les rames sues peruendreu (pervindreu) a la altea del cel. Sots la ombra de aquest glorios arbre habiten e stan los animals: ço es los peccadors dels quals diu dauid. ¶ Comparatus é iumentis insipientibus: et similis factus est illis. O adam y que faria lo miserable peccador ql terra lo sostendria si la ombra desta senyora nol cobris. Siau cert tots los elements lo perseguirien (pseguirien) e no li darien vida ni repos: si sa senyoria nol fauorejaua. Car de sa merçe pot esser dit. ¶ Et lux in tenebris lucet. Car entre les tenebres dels peccadors la sua lum resplandira tirant a ells a venia: e recaptant los misericordia e perdo (pdo). Entre los rams de aquest precios arbre: ço es les virtuts de aquesta senyora se3 nodriran e habitaran los ocells del cel qui seran les animes virtuoses. Les quals coneguda la vanitat mundana menysprearan aquella: e oblidant les coses terrenals volaran: e la sua pensa posaran en les altees celestials amant e desijant aquelles seguint la olor de aquest precios arbre que tirara axi les animes per la dolçor e suauitat sua: que diran los seruidors de aquesta senyora. ¶ In odorem curremus vnguentorum tuorum. Car la olor e flagrancia de les virtuoses obres sues (pareix sucs) se stendra per lo vniuersal mon. E del fruyt de ella menjara tota la generacio humana. car per lo mija de sa senyoria vos Adam e la generacio vostra atenyereu aquell fruyt tan desijat de la gracia e amor diuina: e poreu dir glorificant aquesta senyora. ¶ Benedicta filia tua domino quia per te fructum vite comunicauimus. Axi adam desempachau faças aquesta offerta. E yo retornare al senyor quem (qm; que me; que m´) ha trames e recomptar li he totes les miseries vostres: e quant sou desijos de recobrar la amistat e gracia de sa magestat: vejau qui ordenau que vaja ab mi de part vostra per menejar aquesta fahena.