Mostrando las entradas para la consulta arzobispo ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta arzobispo ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

martes, 23 de julio de 2024

Pedro Jacinto Morlá, Morla

Morla, Pedro Jacinto. (Morlá)

N.° 1519 [Poesías].

181 hojas a una y dos col.s y 20 líneas. - Papel 0,205 alto X 0,150 ancho. 

- Letra S. XVIII; falto de algunas hojas.

Texto. - Índice (incompleto).

Rústica.

Las cinco poesías castellanas y las restantes valencianas, algunas de las cuales no pecan de cultas, titúlanse:

Coloqui entre Vendrell, Polop y Morla compost a la Justa de San Juan del Mercat per M. Morla.

A una devosio de moncha que tenia mosen Morla, y la tal lay pegaba. de Morla.

La vie de sainte Énimie. Enimia.

Siguidilles compostas per Morla: “Pastora donosa”.

Romans conpost per mosen Morla: “Desijant estes señores”.

Glosa de mosen Morla: “Perico llamar solía”.

Glosa de mosen Pedro Morla “después de Dios el tabaco”.

Romance de mosen Morla: “De uno que se cassa quiero”.

Romance de mosen Morla: “De mala gana a casarse”.

Al retiro y onestitat de un ama de un capella: de m. Morla.

Romans de mosen Morla que feu quan la sehua preso. (N. E. seua presó)


Redondilles de mosen Morla: “Porta Medina en la Nau”.

Coloqui que compongue mosen Morla en la chusta del Colechi de Sant Thomas.

Coloqui que escrige Morla al Santissim pera Gandia.

Somi del Infern de mosen Morla.

Paper que escrigue mosen Morla, nit de Carnestoltes.

Firma de mosen Morla qui imvio en una carta que escrivio a el Sr. Arzobispo Don Fray Isidoro Aliaga.

Romans de mosen Morla: “Per estar cansat del mon”.

Coloqui de mosen Morla en una justa poetica que yague en la Merçe.

Queixes al Sant Christo de Santa Tecla per lo escola. Compostes per Morla. (N. E. Escolá; ver escolanet en chapurriau.)

Octaues (Octaves) de Morla escrites en la Justa de Sant Gregori.

Coloqui de mosen Morla en la festa de la Merçe.

Deçimes de Morla a la festa que feren los cauallers de Montesa, en lo Temple a la Purissima Concepcio.

Lo portal dels Jueus: de Morla.

Coloqui de mosen Morla a la Justa que feren en sent frances, a les festes de S.t Bonaventura.

Pintura de la Torre de Serranos de mosen Morla.

A un escopetazo que tiro (tiró) el canónigo Estela por espantar unas mugeres (mujeres), por un como que le havian (habían) dado; de Morla. 

Ha una festa que yague en Sant Domingo. (yague : hi hagué : hubo : va ñabé en chapurriau)

Del coloqui que lliggueren de na Losa so Morla.

Queixes que fa Miguel de Susa viscahi, per mar, y terra, escola de Sant Marti a m. siluano Capero Vicari de dita Iglesia, contra Guillem Cayrellot, Pere Ausina Macips.

“Enviome una monja cierto martes”.

Coloqui en la festa de Sant Jusep.

Coloqui entre Guillem lo Curro de Payporta y Toni lo Greñut de la Creu desmochada.

Coloqui a les festes de sent Vicent Ferrer, entre Morla y Maluenda.

“Ganes tinch de en un coloqui”.

Romans que escrigue mosen Morla en la Justa poetica de Santo Domingo.

Pedro Jacinto Morla, natural de Valencia, fue Presbítero y Beneficiado de la Parroquial de San Martín en su ciudad natal, donde falleció hacia 1656. (N. E. Me hubiese gustado conocer a tal religioso con tan buen humor para la escritura en lengua valenciana.)

martes, 16 de julio de 2024

Francesch Jiménez, Comença lo libre qui tracta de la vida, e actes de Jesuchrist

Jiménez, Francesch.

N.° 1199 Fol. 1: Vita Christi et virginis. Comença lo libre qui tracta de la vida, e actes de Jesuchrist, e de les dignitats e priuilegis (privilegis) de nostra dona sancta Maria. Lo qual libre compongue (compongué : compuso) mestre Eximeniç a preguaries de mosen Pere dartes mestre Racional de Valencia. Prolech.

Fol. II: Protestacio de hauer catolich son seny en tot aquest libre. capitol primer.

Fol. CCLXXXXVIII v.to: Segueix se lo VIII.em libre aprop en un altre volum apellat de la vida de Ihesucrist.

312 hojas (varias remendadas), fol.s I a CCC, a dos columnas y 25 líneas. - La 1.a en vitela, alternando cada seis hojas de vitela con dos de papel, excepto al fin, en que lo efectúan con cada cinco: filigrana unicornio, flor de lis, corona y tijeras, 0,287 alto X 0,240 ancho: caja escritura 0,198 X 0,140. - Letra fines del S. XIV (N. E. La Vita Christi en valenciano de Isabel de Villena se publicó a finales del S. XV, 1497.); 

con capitales en negro, sobre raspado de letra roja; calderones, adorno de letras y títulos en rojo. - Texto (falto de los tres últimos libros). 

Kempis  Vita Christi POR Sor Ysabel  DE Villena Letra Gótica. Libro *Rarísimo Impreso *año (en lugar de virgulilla ñ hay ^ circunflejo desplazado a la derecha) 1497. Incunables 1973 (BNE)

Perg.°

Véase el prólogo:

“Al molt honorable e discret caualler mosen P. dartes Maestre racional del molt alt princep e senyor don Martí per la gracia de deu Rey darago. lo seu orador en Ihesu christ saluador Frare ffrancesch eximeniç del orde dels frares menors. si mateix en tot just seruir e majorment en aquell que sia en manifestaçio e honor e gloria del dit nostre redemptor e saluador Ihesu christ Mossen P. diuerses uegades ha plagut a la uostra deuoçio de sollicitar e mourem, que la uida sagrada del nostre cap Ihesu christ que los sants euangelistes han breument posada, yo degues pus larch posar segons ço que los sants doctors hi han dit, e postillat e los grans contemplatius nan sentit, e santes persones. E aço mauets dits que desijats, per tal que les gents, qui totes quaix son ara fredes en la amor del dit senyor hoynt dell coses altes e nouelles se escalfassen en la sua amor, e fossen a ell pus reuerents, el seruissen ab major feruor, e reuerencia, e diligencia. E jat sia que la vostra santa intençio me haia molt plagut empero la cosa aquesta es ami queix inpossibla car pens, e he legit que aytal cosa atractar accabadament, e axi com se pertany noy es bastant creatura humana ne angelica. Car com diu. i. gran doctor, e molt contemplatiu, tanta es la altea e excellençia del nostre redemptor e tan altes e tan perfetes foren tots temps les sues sanctes obres que james ell no feu acte que si era conagut ab totes les sues circumstancies que no sia bastant a tot hom areparar, e poderosament fer leuar sobre tota la sua penssa. Per que diu aquest doctor qui donchs pora recomptar, ne suficient declarar quines foren les sues glorioses cogitaçions paraules (,) obres, e eximplis, com aço tot exis dela font de uida, e del gran abis, e pelech de infinita santedat, e sauiesa sua. Per que aquesta cosa considerant eser sobre tot mon pobre saber e poder, per res no haguera emparada, sino quant se e creech fermament que aquell eternal deu Ihesu christ es potençia infinida, clemencia inestimabla, bonea incomparabla, lum uertadera, caritat incomprensibla, liberelitat sens tot terme, magnificençia incogitabla, amor dolçor, e valor transpassant tota pensa qui los pescadors ha fets doctors, e lum general del segle, e les lengues dels infants ha disertes, ee la bocha dels muts fa parlar, e per la somera feu instruir balam lo propheta, per aço comfie de la sua inmensitat, quem faria grande poder parlar dell, e de ordonar aquest libre a gran gloria sua, e aprofit dels feels christians e deuots qui açi legiran, e a salut de la mia anima e asatisfer ne als vostres prechs justs, deguts, e honests, als quals no poria dar negatiua. Per raho de totes aquestes coses, tot treball oblidat me pose a ordonar aquest libre, e recorrent primerament a la ajuda del dit glorios senyor e redemptor nostre segonament confiant deles uestres oraçions, e dels altres que a aquesta obra son deuots. Recorrech suplicant e tots humilment que al dit deu e senyor uullats deuotament pregar, que ell per sa gran clemencia e prechs de la sua preciosa mare, de la qual havem açi, altes excellencies a declarar me uulla preseruar de tota error, em faça per tot lo proçes daquest libre dir ço que sia aell plasent, e profitos al seu poble”. 


N.° 1200 Fol. I: Al molt honorable e discret caualler Mossen Pere Dartes Mestre Racional del molt alt Princep e senyor Don Marti per la gracia de deu Rey Darago. Lo seu orador e en Ihesu christ seruidor Frare Francesch Eximeniç del orde dels frares menors...

Retrato imaginario de Martín I de Aragón, de Manuel Aguirre y Monsalbe. Ca. 1851-1854. (Diputación Provincial de Zaragoza).

Fol. IIII: ... De present açi resta que enseny la continencia da quest (daquest d'aquest) libre per que deus açi saber que tot aquest libre es partit per. X. tractats.

Fol. IIII. v.to: Comença donchs açi lo primer libre de la sagrada vida de Ihesu christ qui ensenya per quina manera lo nostre Redemptor es dit esser predestinat eternalment, e posa alguns grans bens qui per la dita predestinacio son peruenguts a nosaltres.

Fol CCCLXXV v.to: Lo quart punt es que lauors herodes pensant com los dits Reys eren venguts de tant luny per adorar lo dit infant e Rey lauors nat, Pensant en lo gran senyal que hauien hagut del cel en la estela quils hauia guiats, la qual estela hauien molts uista, qui en sa presencia ho hauien recomptat Segonament pensant com los grans sauis e maiors mestres en la ley li hauien dit lo loch hon deuia naxer e per alguns fos secretament informat, que aquell era lo temps en lo qual deuia naxer 

E axi mateix sabes com los dits Reys dorient lo hauien trobat e adorat en bethleem, Terçament informat com los Angels cantants altament en layre hauien denunciada la sua santa natiuitat, e com...

CCCLXXV folios en rojo; tres hojas en blanco al principio y otras tres al fin, a dos columnas y 37 líneas. - El primer folio en vitela, los tres siguientes papel; los dos a continuación vitela, los otros seis papel, y así sucesivamente; (dos marcas de filigranas) 0,248 alto X 0,212 ancho: caja escritura 0,180 X 0,138. - Letra principios del S. XV; la primera capital miniada en oro y colores y las demás en azul o rojo, con adornos; los calderones y ornamentación de algunas letras, así como los epígrafes, en rojo. 

Perg.°

(De la Librería de D. Vicente Blasco).

Los títulos de los libros en que se divide la obra son los siguientes:

Lo primer tractat ensenya per quina manera lo nostre Redemptor es dit esser predestinat eternalment, e posa alguns grans bens qui per la dita predestinacio son preuenguts a nosaltres.

Lo segon declara com laueniment del dit Saluador es estat reuelat del començament del mon ença per diuerses maneres.

Lo terç tracta com lo dit senyor glorios ne on ne quant se encarna ne com se humilia prenent carn humana.

Lo quart mostra quina estech la sua santa natiuitat, ne com apparech en lo mon, e declara les coses a ell pertanyents segons la sua infantea fins que hach. VII Anys.

Lo quint encerca quina estech la sua santa e dolça puericia e la sua jouentut sagrada e marauellosa fins que hac. XXX. Anys.

Lo sise obre lo misteri del seu sant baptisme, e aquis toca del seu deiuni en lo desert, e de la sua temptacio.

Lo seten aporta com appella los sants Apostols els dexebles e aqui veuras quina estech la sua religiosa vida, e apres la sua santa preycacio e doctrina e com aprouada per innumerables virtuts sues e exemplis e miracles.

Lo huyten parla com estech fort perseguit per los princeps de la Sinagogua ne quant dura sa persecucio, E apres tractarem aqui de la sua dolorosa mort e passio amargosa.

Lo nouem declara la sua resurrectio e ascensio, e present Regne que ell ha general, e com es cap e pare, e gouernador spiritual de tota la santa Religio christiana.

Lo deen ensenya com vindra a la fi del mon jutgar los bons els mals e daqui veuras manifestacio de la sua perpetual senyoria.

El franciscano Francisco Jiménez era natural de Gerona, en cuyo Convento profesó. En 1407 fue electo Obispo de Elna, y, poco después. Benedicto XIII le nombró Patriarca de Jerusalem. Es autor de varias notables obras.

La vida de Jesucristo ordenó el Arzobispo Fray Hernando de Talavera se publicara en castellano: de ella conocemos la edición, Sevilla, Ungut, 1496, fol.

Existen otras vidas del Salvador en valenciano: 1.a, debida a Sor Isabel de Villena, Abadesa de la Trinidad, de la cual conocemos dos ediciones, impresas en Valencia los años 1497 y 1513, y otra en Barcelona, 1527, todas en fol. - 2.a. lo primer, segón y cuart del Cartuja, de Ruiz de Corella: Valencia, 1496, 1500 y 1495, también en fol. - 3.a, por San Vicente Ferrer: Valencia, 1518, 8.°


N.° 1201 [Vida de Jesu Christ].

Fol. 3: Capitol terc (terç) qui tracta com lo Saluador sentorna a la sua mare en natzaret preycant per les sinagogues.

Al fin: E açi es acabat ço ques pertayn al primer temps dels cors dela santa esgleya christiana parlant curtament segons que posa lo dit Geruasius sabinesis (Gervasius sabinensis) damunt allegar resta que digam ara apres la vida del nostre saluador e curtament quen ço de ço 

ques pertayn al segons temps de la dita santa esglea christiana segons que posa dit deuot piados e gran dottor e Cardenal Geruasius sabinensis. Explicit. Benediccio et claritas et sapiencia et graciarum actio honor et virtus deo nostro in secula seculorum amen.

375 hojas útiles, a dos columnas y 26 líneas; foliación 1 a 374. - Papel alternando cada 5, 6 o 7 hojas con otras dos de vitela (filigranas círculos con líneas o unicornio); capitales en rojo y colores; títulos de los libros y capítulos en rojo. - Letra S. XV. - Falto de las hojas 1, 2, 5, 8, 11, 12 y 372. (Deteriorado por la humedad).

Texto (libros 7 a 10).

Varían algo los capítulos del último libro de los del códice completo.

Encuadernación de época, en pasta labrada.

domingo, 7 de julio de 2024

Mul - Remuneration


Mul, s. m., lat. mulus, mulet.

Burdonem producit equus conjunctus asellae, 

Procreat et mulum junctus asellus equae.

Ebrard. Betun., in graecismo

Perdet tres cavals et un mul.

Guillaume de Berguedan: Mal o fe. 

Perdit trois chevaux et un mulet.

ANC. FR. Et si donna au roi Noblon 

Cargiés trente muls arragons

De pieres et d'or et d'argent.

Roman du Renart, t. IV, p. 425. 

ANC. CAT. Mul. ESP. PORT. IT. Mulo. (chap. Macho, machos; mulo, mulos.)

2. Mula, s. f., lat. mula, mule.

Sembla mula quan reguanha.

Guillaume de Berguedan: Un trichaire. 

Ressemble à mule quand elle rechigne. 

CAT. ESP. PORT. IT. Mula. (chap. mula, mules, com la desmemoriada de Desideri Lombarte.)

Desmemoriada mula vella, Desideri Lombarte, Pedro Bel Caldú

3. Mulet, s. m., mulet.

Lo duc Teri d'Ardena sus un mulet lo lia. Roman de Fierabras, v. 4832. 

Le duc Thierry d'Ardenne sur un mulet le lie.

ESP. Muleto. IT. Muletto. (chap. Mulet, mulets; muleta, muletes.) 

4. Muleiar, v., aller à mulet.

Li Espanhol muleio. Leys d'amors, fol. 51. 

Les Espagnols vont à mulet.

(chap. Mulejá : aná en macho o mulo o mula, com los mossens de allacuanta, per ejemple lo arzobispo de Saragossa García Fernández de Heredia.)

5. Mulin, adj., de mule, de mulet.

Carns mulinas so peiors que d'aze per digerir.

Eluc. de las propr., fol. 254.

Les chairs de mulet sont pires que d'âne pour digérer. 

IT. Mulino.


Mun, Mon, Mont, s. m., lat. mundus, monde, univers. 

Mielz sabetz gardar home de dan,

Que venh' a vos, qu'autre reys qu' el mun sia.

Folquet de Lunel: Al bon rey. 

Mieux vous savez garantir de dommage homme qui vienne à vous, qu'autre roi qui soit au monde. 

Mielher etz del mon e la belaire.

Perdigon: Aissi cum selh. 

Vous êtes la meilleure du monde et la plus belle.

- Mystiq. Le siècle.

Trop ameron lo mont, e pauc lo paradis. La nobla Leyczon. 

Aimèrent beaucoup le monde, et peu le paradis.

- La vie future, le ciel.

Totz l'autre mons no m poiria 

Tener nulh pro, s'ieu no us vezia.

Pons de Capdueil: S'anc fis ni. 

Tout l'autre monde ne me pourrait tenir nul profit, si je ne vous voyais pas.

- La nature, la terre.

Belh m'es lo dous temps amoros, 

Lanquan lo mons reverdezis.

Arnaud de Marueil: Belh m' es lo. 

M'est beau le doux temps amoureux, quand la nature reverdit. 

ANC. FR. Fortune se jeue del mont:

Li un vienent, li autre vont. Roman du Renart, t. III, p. 291.

E li dus jura Dex, ki li mund pot salver. Roman de Rou, v. 3849.

CAT. Mon. ESP. PORT. Mundo. IT. Mondo. (chap. Mon o món, mons. Podem escriure món per a diferensiál de mon : lo meu.)

2. Mondan, Monda, adj., lat. mundanus, mondain, du monde.

Jois mondans es dolors.

B. Zorgi: Ben es.

Plaisir mondain est douleur.

Aquestas doas maneras d'amors son comunals a totas mondanas creaturas. Brev. d'amor, fol. 4.

Ces deux manières d'amour sout communes à toutes créatures du monde.

CAT. Mondá, mundá. ESP. PORT. Mundano. IT. Mondano. 

(chap. del món.)

3. Mundanal, Mondanal, adj., mondain.

Pessamens carnals e mondanals. V. et Vert., fol. 88. 

Pensées charnelles et mondaines.

Ni 'ls mondanals bes. Leys d'amors, fol. 28. 

Ni les biens mondains.

Cort ecclesiastica o mundanal. Tit. de 1373. DOAT, t. CXXV, fol. 65.

Cour ecclésiastique ou mondaine.

ANC. CAT. ANC. ESP. Mundanal. (chap. Del món, mundanal, mundanals.)

4. Mundial, Mondial, adj., lat. mundialis, mondain, du monde.

De la natura e de disposicio mundial.

Dieus qui, en la civilitat mondial, es un princep reglant, ordenant.

Eluc. de las propr., fol. 105 et 2.

De la nature et de disposition du monde.

Dieu qui, dans la civilité mondaine, est un principe réglant, ordonnant. ANC. ESP. Mundial. IT. Mondiale. (chap. Mundial, mundials.)


Mundar, Mondar, v., lat. mundare, monder, nettoyer, purifier.

De la sotil pel los mundatz.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

De la fine peau vous les mondez. 

Fig. Mondan los de lors malvestatz. Brev. d'amor, fol. 2. 

En les purifiant de leurs méchancetés. 

E 'l mons es estranhatz de mondar, 

Quar hom no cre autre ni es crezutz. 

G. Riquier: Fortz guerra. 

Et le monde est éloigné de se purifier, car homme ne croit un autre ni n'est cru.

Ses mondar, non pot montar amon.

Serveri de Girone: Del mon volgra.

Sans se purifier, il ne peut monter là haut.

Part. pas. Aprop auretz un budel quist

De galina, e be mondat.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Après vous aurez cherché un boyau de poule, et bien nettoyé.

Fo sanada e mondada. Roman de la Prise de Jérusalem, fol. 2. 

Fut guérie et purifiée.

ANC. FR. Monder ne se puet hom mondains,

S'il n'est desmondés dou monde ains.

Roman du Renart, t. IV, p. 175.

Ainsi Jhésus-Crist te munda. Jehan de Meung, Test., v. 898.

Les vieux péchés des âmes lave et munde. Forcadel, p. 265.

CAT. Mundar. ESP. PORT. Mondar. IT. Mondare. 

(chap. Mundá, llimpiá, purificá, traure los pecats; mondá : pelá una pataca.)

2. Mund, Mon, Monde, Munde, adj., lat. mundus, pur, net. 

Er del tot mons e lavatz.

Pons de Capdueil: En honor. 

Sera du tout net et lavé. 

Us greus peccatz que m cofon, 

E vos podetz m' en far mon.

G. Riquier: Aissi com es. 

Un grief péché qui me confond, et vous pouvez m'en faire pur.

Tan vos vi bona e bella, 

E de totz mals munda e pucella. 

Un Troubadour Anonyme: Si trobess tan. 

Tant je vous vis bonne et belle, et de tous maux pure et pucelle.

Ses cor vauc e ses cor veng..., 

Que de cor soi mondes e blos.

Folquet de Romans: Domna ieu pren. 

Sans coeur je vais et sans coeur je viens..., vu que de coeur je suis net et vide. 

ANC. FR. Nus n' est si justes ne si mondes 

Qui ne périsse à cel passaige.

Fables et cont. anc., t. I, p. 287. 

Or preiom Deu ke pur sa grace 

De nos péchiez mundes nus face. Marie de France, t. II, p. 499.

Haute dame, pucele monde. Fables et cont. anc., t. II, p. 437.

ESP. Mondo. PORT. Mundo. IT. Mondo. (chap. mondo, llimpio, pur.)

3. Munditia, Mondicia, s. f., lat. munditia, pureté, propreté.

Lors vestirs era blanx en signe de mondicia.

(chap. Los seus vestits eren blancs en signe de mundissia : puresa : llimpiesa.)

Cat. dels apost. de Roma, fol. 151.

Leur vêtement était blanc en signe de pureté.

Las non munditias.... del antechrist. Doctrine des Vaudois.

Les non puretés.... de l'antechrist. 

ANC. FR. Chasteté et mundicité doivent mettre la blanche nape licitemant. Henri Estienne, Apol. pour Hérodote, t. II, p. 209. 

PORT. Mundicia. IT. Mondizia. (chap. Mundissia, mundissies; puresa, pureses; llimpiesa, llimpieses.) 

4. Mundament, s. m., épurement, purification.

Mundament de l'esposa de Christ. Doctrine des Vaudois. 

Purification de l'épouse de Christ.

IT. Mondamento. (chap. Mundamén, mundamens : purificassió, purificassions.)

5. Mondansa, s. f., purification.

Perdonansa

N' er mondansa.

J. Esteve: Lo senhers. 

Pardon en sera purification.

6. Mondador, s. m., vanneur, nettoyeur. 

Mondadors et baruteladors fazen un cors de mondadors, ho baruteladors. Cartulaire de Montpellier, in fine. 

Vanneurs et bluteurs faisant un corps de vanneurs, ou bluteurs. 

ESP. PORT. Mondador. IT. Mondatore. (chap. Mondadó, mondadós, mondadora, mondadores; llimpiadó, llimpiadós, llimpiadora, llimpiadores; palillo o tochet per a les dens : mondadó de dens. Peladó de pataques, peladós, peladora, peladores.)

7. Mundificar, Mondificar, v., purifier, nettoyer.

Per nafra mondificar. Brev. d'amor, fol. 50. 

(chap. Per a llimpiá una nafra; desinfectá, purificá una ferida o llaga.)

Pour nettoyer blessure.

Mundificar les malautes.

Eluc. de las propr., fol. 211. 

Purifier les malades.

Fig. Home luocz non mondifica,

Mas hom sanhs lo loc sanctifica.

Brev. d'amor, fol. 98.

Le lieu ne purifie pas l'homme, mais l'homme saint sanctifie le lieu.

ANC. FR. Quant cilz qui tout fist et créa 

Nos péchiez y mondifia.

Jehan de Meung. Test., v. 247. 

Crainte de Dieu est la vive fontaine 

Mondifiant toute macule humaine. 

J. Bouchet, Triomph. de François Ier, fol. 127.

ESP. PORT. Mondificar. IT. Mondificare. (chap. Mundificá.)

8. Mundificacio, s. f., nettoiement, purification.

Mundificacio dels enfantz.

Cove qu'el malaute use de mundificacio del sieu cors.

Trad. d'Albucasis, fol. 30 et 48.

Nettoiement des enfants.

Il convient que le malade use de la purification de son corps. 

IT. Mondificazione. (chap. Mundificassió, mundificassions.)

9. Desmundar, v., salir, contaminer, souiller.

E 'l mons degra mondar, mas per un pom...

Desmundet si.

Serveri de Girone: Del mon volgra.

Et le monde devrait se purifier, mais pour une pomme... il se souilla. ANC. FR. Ki se desmonde et ki se mont;...

Et s'il avient k' il se desmondent, 

Errant faisons k' il se remondent. 

Roman du Renart, t. IV, p. 174.

(chap. Desmundá : embrutá, engorriná, contaminá.)

10. Esmundar, v., lat. emundare, purger, purifier. 

Fig. Non esmundam nostra pessa.

Fraire, esmundem nos de tota orduma de charn.

Trad. de Bède, fol. 54 et 60.

Nous ne purifions pas notre pensée.

Frères, purifions-nous de toute ordure de chair. 

Part. pas. Per orazos sem esmundat.

Trad. de Bède, fol. 66. 

Par oraisons nous sommes purifiés. 

ANC. FR. De mes péchiez trestoz m' esmonderoie. Bekker, p. 173.

11. Emundamen, s. m., purification, épurement.

Amors 

De Dieu er guitz

Dels emundamens

De lurs fallimens.

J. Esteve: Quossi moria. 

Amour de Dieu sera guide des purifications de leurs fautes.

12. Emundacio, s. f., lat. emundatio, purification.

Donec salut et emundacio. Eluc. de las propr., fol. 151. 

Donna salut et purification.

ESP. Emundación.

13. Inmundicia, s. f., lat. immunditia, immondicité, impureté, saleté.

Tota inmundicia no sia nomnada. Trad. de Bède, fol. 44. 

Que toute impureté ne soit nommée.

Purga inmundicia de uelhs. Eluc. de las propr., fol. 210. 

Purge immondicité d'yeux. 

CAT. Immundicia. ESP. Inmundicia. PORT. Immundicia. IT. Immondizia.

(chap. Inmundissia, inmundissies : brutissia, brutissies; gorrinada, gorrinades; bassura, bassures; impuresa, impureses. In + mundissia, in + llimpiesa.)


Municipal, adj., lat. municipalis, municipal.

Statuts municipals. Statuts de Provence. Julien, t. I, p. 98. '

(chap. Estatuts munissipals.)

Statuts municipaux.

Las dichas costumas e leis municipals. Cartulaire de Montpellier, fol. 42.

(chap. Les dites costums y leys munissipals.)

Les dites coutumes et lois municipales.

CAT. ESP. PORT. Municipal. IT. Municipale. 

(chap. Munissipal, munissipals.)

2. Comun, Como, adj., lat. communis, commun. 

Puis lo depart lo coms a gen comuna.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 103.

Puis le comte le distribue à gent commune. 

Comun son aquel que perteno al mascle et al feme ensem. Gram. prov.

Communs sont ceux qui appartiennent au masculin et au féminin ensemble.

Totas res... han una fi comuna. Eluc. de las propr., fol. 2. 

Toutes choses... ont une fin commune. 

Segond la disposition del drech comun. Statuts de Provence. BOMY, p. 5.

Selon la disposition du droit commun.

Substantif. Communauté, la commune. 

Sona 'l campana, 

E lo vielhs comuns venc... 

Tantas n' a prez e derocad' e morta, 

Qu' el vielhs comuns s' esmay' e s desconorta.

Rambaud de Vaqueiras: Truan mala. 

Sonne la cloche, et la vieille communauté vint... Tant en a pris et renversé et détruit, que la vieille communauté s' effraye et se déconcerte. 

L' onratz comus de Florensa valens. 

G. Riquier: Tan m'es. 

L' honorée commune de Florence vaillante. 

Alcus hom qui fo amministraire del aver del comun d'alcuna terra.

Trad. du Code de Justinien, fol. 15. 

Aucun homme qui fut administrateur de l'avoir de la communauté d'aucune terre.

Autra despensa et servizis fachs en l' ostal del comun als cossols, familiars et autres. Tit. de 1428. Hist. de Nîmes. t. III, pr., p. 227. 

Autre dépense et service faits en l'hôtel de la commune aux consuls, domestiques et autres.

- Trésor public.

Deu tornar al fisco, so es lo comos de Roma. 

Trad. du Code de Justinien, fol. 47.

Doit retourner au fisc, c'est-à-dire le trésor de Rome. 

Adv. comp. Quant tu metras ta oratio en comu, tu as part el comunal de sancta Glieya. V. et Vert., fol. 39. 

Quant tu mettras ton oraison en commun, tu as part à la communauté de sainte Église.

ANC. FR. S'assemblèrent ceux dudit commun en très grand nombre.

Monstrelet, t. I, fol. 244.

CAT. Comú. ESP. Común. PORT. Commun. IT. Comune. 

(chap. Comú, comuns.)

3. Comuna, Comunia, s. f., commune. 

Lo reis, sas comunas a fort somo 

Per anar metre setge.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 93. 

Le roi, ses communes a fortement sommé pour aller mettre siége.

Aqui vengro gran re de comunias. Philomena. 

Là vinrent beaucoup de communes.

ANC. CAT. IT. Comuna. (chap. comuna, comunes; comunidat, comunidats.)

4. Cominal, Comunal, Communal, Cumunal, adj., commun, public, moyen. 

Metrem l' a San Gili, corn en loc cominal.

P. Bremond Ricas Novas: Pus partit. 

Nous le mettrons à Saint-Gilles comme en lieu commun.

Autafort, lo lor comunal castel. V. de Bertrand de Born. 

Autefort (Hautefort), le leur château commun. 

La vida cumunal de nostre refreytor. V. de S. Honorat. 

La vie commune de notre réfectoire.

A totz es comunals mortz.

Aimeri de Bellinoy: Quant mi.

A tous est commune la mort.

Si fempnas communals usa.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

S'il fréquente femmes publiques.

ANC. FR. Après ce, retourna à la vie communal. 

Chronique, Ms. de Berne, t. II, fol. 48.

- Égal, pareil.

Amix, son home cominal.

R. Vidal de Bezaudun: En aquel. 

Ami, les hommes sont égaux.

- Vulgaire, bas.

Naysser volc...

El pus cominal luoc que sia.

Les sept Joyes de la Vierge. 

Voulut naître... au lieu le plus commun qui soit. 

Subst. Mon sirventes tramet al cominal 

De tota gen. 

Raimond de Castelnau: Mon sirventes. 

Je transmets mon sirvente au commun de toute gent.

Sirventes non es leials,

S' om no i ausa dir los mals 

Dels menors e dels comunals, 

E majorment dels majorals.

Pons Barba: Sirventes non. 

Un sirvente n'est pas loyal, si on n'ose y dire les défauts des petits et des moyens, et principalement des supérieurs.

- Substant. Communauté, commune. 

En Bernar de la Tor a donat e altreiat al cuminal de Bessa... 

Lo cuminals de la vila. Charte de Besse en Auvergne, de 1270.

Le seigneur Bernard de la Tour a donné et octroyé au commun de Besse... Le commun de la ville.

El comunal d'Agen, de la ciutad e del borc. 

Tit. de 1226. Hist. de Languedoc, t. II, pr., col. 308.

Au commun d'Agen, de la cité et du bourg.

- Adverbial. A la fois, en commun. 

Feron sobr' els rotiers tuit essem, cominal. Guillaume de Tudela. Frappent sur les routiers tous ensemble, à la fois. 

Adv. comp. A foc crido per cominal.

Arnaud de Carcasses: Dins un verdier. 

Au feu ils crient en commun.

ANC. CAT. ESP. Comunal. IT. Comunale. (chap. Comunal, comunals.)

5. Comunalha, Comunailla, s. f., communauté, société.

E 'l met en la comunailla.

Marcabrus: Quant l'aura. 

Et le met en la communauté. 

Adv. comp. Ieu 'lh part l'uou e la mealha, 

E, s' el pueys vol la mia part, 

Ieu la 'lh giet de comunalha. 

Bertrand de Born: Un sirventes on motz. 

Je lui partage l'oeuf et la moelle, et, si ensuite il veut la mienne part, je la lui jette de communauté. 

Si 'l tolc una vetz lo castel d' Autafort qu' era d' amdos en comunailla.

V. de Bertrand de Born. 

Ainsi lui enleva une fois le château d'Autefort qui était de tous deux en communauté.

6. Cominaltat, Cuminaltat, Communautat, Comunitat, s. f., lat. communitatem, communauté, municipalité.

Que la dicha communautat et universitat aia... archa communa.

Charte de Gréalou, p. 64. 

Que la dite communauté et universalité ait... caisse commune.

E 'ls borzes de Tolosa, e la cominaltatz. Guillaume de Tudela. 

Et les bourgeois de Toulouse, et la communauté.

En la comunitat de las planetas. Eluc. de las propr., fol. 2. 

En la communauté des planètes. 

ANC. FR. Contregarder la cité et la communité.

Macault, Trad. des Apopht., fol. 14. 

CAT. Comunitat. ESP. Comunidad. PORT. Communidade. IT. Comunaltà, comunità, comunitate, comunitade. (chap. Comunidat, comunidats.)

7. Comunaleza, Cumunaleza, Cumenalesa, Cominaleza, s. f., communauté.

La comunaleza del mestier. Trad. de la 2e Ép. de S. Paul aux Corinthiens. La communauté du ministère. 

Elegutz ad aconselhar la comunaleza de Monpeslier.

Ad ops de la cominaleza de Monpeslier.

Statuts de Montpellier, de 1204. 

Élus pour conseiller la communauté de Montpellier.

Pour le besoin de la communauté de Montpellier. 

Ben es foll e plen de fadeza 

Que so qu' es sieu met en cumenalesa. 

Dialogue de l'âme et du corps. 

Bien est fou et plein de sottise qui met en communauté ce qui est sien. ANC. ESP. Comunaleza.

8. Comunalmen, Cuminalment, Cominalmen, adv., communément, également, en commun, ensemble.

Prendetz sal et agrimen, 

E crematz o comunalmen.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Prenez sel et aigremoine, et brûlez cela ensemble. 

Un jorn ve que so qu' ajostas 

Ira tot cominalmen.

P. Cardinal: Jhesum Crist. 

Un jour vient que ce que tu assembles ira tout ensemble.

Que pogues dar a totz cominalmen.

Un troubadour anonyme: Tot aissi. 

Que je pusse donner à tous également. 

ANC. FR. Donc corurent as armes trestuit comunalment.

Roman de Rou, v. 2217.

ANC. CAT. Comunalment. ESP. IT. Comunalmente. 

(chap. Comunalmen, en comú, igualmen, tot jun).

9. Descominal, Descomunal, adj., excessif, démesuré, extraordinaire, désagréable, étrange, rigoureux.

Mos greus mals 

Qu' ieu ai sufertz grans e descominals.

Cadenet: Ab leyal cor. 

Mes pénibles maux que j'ai soufferts grands et excessifs.

Vas mi a cor descominal.

G. Faidit: Ben a Amors. 

Vers moi elle a coeur rigoureux. 

Aquest baro descominal. 

Le Moine de Montaudon: Be m'enueia. 

Ce baron étrange. 

Non pot aver plag plus descomunal. 

Lanfranc Cigala: Non sai si m. 

Ne peut avoir plaid plus désagréable. 

CAT. ESP. Descomunal. (chap. Descomunal, descomunals; exessiu, desmesurat, extraordinari, desagradable, extrañ, rigurós.)

10. Comunicabilitat, s. f., communicabilité, transmission. 

Lutz... es de summa alegretat, de summa comunicabilitat.

Eluc. de las propr., fol. 120. 

La lumière... est de grande allégresse, de grande communicabilité. 

CAT. Comunicabilitat. ESP. Comunicabilidad. 

(chap. Comunicabilidat, comunicabilidats.)

11. Comunicatiu, adj., communicatif, expansif.

Lutz es... de si... comunicativa. Eluc. de las propr., fol. 119. 

La lumière est.... par soi.... communicative. 

Fig. Tota bontat es de si naturalment difuziva e liberalment comunicativa.

Eluc. de las propr., fol. 2. 

Toute bonté est de soi naturellement diffusive et libéralement communicative. 

CAT. Comunicatiu. ESP. Comunicativo. PORT. Communicativo. 

IT. Comunicativo. 

(chap. Comunicatiu, comunicatius, comunicativa, comunicatives.)

12. Communiquar, Comunicar, v., lat. communicare, communiquer. Deves communiquar a la sancta Gleisa. Doctrine des Vaudois. 

Tu dois communiquer à la sainte Église. 

No posca si comunicar. Eluc. de las propr., fol. 2. 

Ne puisse se communiquer. 

Part. prés. Doas autras suturas comunican a las autras plagas.

Trad. d'Albucasis, fol. 42. 

Deux autres sutures communiquant aux autres plaies.

CAT. ESP. Comunicar. PORT. Communiquar. IT. Comunicare.

(chap. Comunicá, comunicás: yo me comunico, comuniques, comunique, comuniquem o comunicam, comuniquéu o comunicáu, comuniquen; comunicat, comunicats, comunicada, comunicades.)

13. Communion, Comunion, s. f., lat. communionem, communion. 

En la sancta Glieya catholica, en la comunion dels sancts.

V. et Vert., fol. 6. 

En la sainte Église catholique, en la communion des saints.

La spiritual refectio a communion. Doctrine des Vaudois. 

La réfection spirituelle en communion. 

CAT. Comunió. ESP. Comunión. PORT. Communhão. IT. Comunione.

(chap. Comunió, comunions.)

14. Communiar, Cumeniar, Cumengar, Cumenegar, v., lat. communicare,

communier.

Es si fach cumeniar. V. de S. Honorat. 

Il s'est fait communier.

So son doas cosas en las quals communion li saint. Doctrine des Vaudois.

Ce sont deux choses en lesquelles communient les saints.

Ar si cumenian tut. V. de S. Honorat. 

Maintenant ils communient tous. 

ANC. FR. Je ne fui communiez

Bien a passé deus ans entiers. 

Fables et cont. anc., t. IV, p. 108. 

ESP. Comulgar. PORT. Commungar. IT. Comunicare. 

(chap. Combregá: combrego, combregues, combregue, combreguem o combregam, combreguéu ocombregáu, combreguen; combregat, combregats, combregada, combregades.)

15. Cumerguar, v., communier. 

No ns devem tan asegurar 

Que cumerguem ses cofessar.

Brev. d'amor, fol. 116.

Nous ne devons pas tant nous assurer que nous communiions sans nous confesser.

Pos lo ducs es absoutz, es cumergatz.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 27.

Après que le duc est absous, il est communié.

16. Escominio, Excomunio, Escumenio, s. f., lat. excommunicatio, excommunication.

Trop estaitz en l' escominio.

Bernard d'Auriac: Nostre reys. 

Vous restez trop en l' excommunication. 

Sentencia d' excomunio. Brev. d'amor, fol. 116. 

(chap. Sentensia d' excomunió.)

Sentence d' excommunication. 

Mespresan l' escumenio del papa. Cat. dels apost. de Roma, fol. 194.

Méprisent l' excommunication du pape.

CAT. Escomunió. ESP. Excomunión. PORT. Excommunhão. 

(chap. Excomunió, excomunions; excomunicá : ex + comunicá, combregá.)

17. Escumeniazon, s. f., lat. excommunicationem, excommunication.

En escumeniazon

Vos metriam ades e e malediction.

Guillaume de Tudela. 

En excommunication nous vous mettrions incessamment et en malédiction.

CAT. Escomunicació, excomunicació. ESP. Excomunicación (Excomunión). IT. Scomunicazione. (chap. Excomunió, excomunions; excomunicassió, excomunicassions.)

18. Escumergamen, Escomergament, s. m., excommunication.

O per escumergamen, o per yssilh. V. et Vert., fol. 58.

Ou par excommunication, ou par exil. 

L' arssevesque Turpi lor a mandat em pena d' escomergament. Philomena. 

L' archevêque Turpin leur a mandé sous peine d' excommunication.

ANC. FR. En prise si pou les escommeniemens. Joinville, p. 14. 

De cele escumengement 

Grondillierent Engleiz forment; 

De l' escumenge ont grant poor.

Roman de Rou, v. 12359. 

Car tousjours estoit en sentence d' excommuniment. 

Comines, liv. I, p. 114.

Sur les peines d' excommuniemens. Monstrelet, t. II, fol. 118.

ESP. Excomulgamiento. IT. Scomunicamento.

19. Escumenegable, adj., exécrable, réprouvé.

Escumenegable jujamen. Trad. de la 2e Épître de S. Pierre. 

Exécrable jugement.

10. Escomeniar, Escomengar, Escumenjar, Escumengar, Escumenegar, v., lat. excommunicare, excommunier, réprouver.

Son avesque lo deu escomengar. Arbre de Batalhas, fol. 209. 

Son évêque le doit excommunier. 

Al apostoli mandem 

Un messatgiers,

Que escomunie

Cosselhs e cosselhiers.

P. Basc: Ab greu.

Au pape mandons un messager, afin qu'il excommunie conseils et conseillers.

Lo comte de Tolosa, anet excomeniant. Guillaume de Tudela. 

Le comte de Toulouse, il alla excommuniant. 

Car, si a tort escumenjas, 

De tu meteis cre que t venjas.

P. Cardinal: Jhesum Crist. 

Car, si à tort tu excommunies, de toi-même crois que tu te venges. 

Part. pas. Seretz n' escomeniatz.

G. Figueiras: No m laissarai. 

Vous en serez excommunié.

Causa escumenegada. Trad. des Actes des Apôtres, ch. 10.

Chose réprouvée.

(chap. Excombregá, excomunicá.)

21. Escumergar, Excumergar, v., excommunier.

Part. pas. Escumergatz era de la auctoritat de Deu. V. et Vert., fol. 78.

Il était excommunié par l'autorité de Dieu. 

Tu yest escumergatz. Roman de la Prise de Jérusalem, fol. 10. 

Tu es excommunié.

Aquel a tort excumergatz 

No seria.

Brev. d'amor, fol. 116. 

Celui-là à tort excommunié ne serait. 

ANC. FR. Avant se lessent les gens mourir excommeniés que il se facent absodre. Joinville, p. 14. 

E tuz iceux escumengout.

Marie de France, t. I, p. 66. 

J'ai bien esté neuf ans entiers 

Parjures et escomeniez.

Roman du Renart, t. III, p. 304.

CAT. Escomunicar, excomunicar. ESP. Excomulgar. PORT. Escommungar. IT. Scomunicare. (chap. Excomunicá, excombregá.)

22. Immunitat, s. f., lat. immunitatem, immunité. 

Jurar... servar e gardar... immunitats. Statuts de Provence. Bomy, p. 6.

Jurer... observer et garder... immunités. 

Gracias, conventions, immunitats.

Statuts de Provence. Julien, t. 1, p. 63. 

Grâces, conventions, immunités. 

CAT. Immunitat. ESP. Inmunidad. PORT. Immunidade. IT. Immunità, immunitate, immunitade. (chap. Inmunidat, inmunidats.)

23. Remuneration, s. f., lat. remunerationem, rémunération, récompense.

En gasardo et en remuneration d'aquel anniversari.

Tit. de 1295. DOAT, t. CXXXIX, fol. 126. 

En récompense et en rémunération de cet anniversaire.

CAT. Remuneració. ESP. Remuneración. PORT. Remuneração. 

IT. Remunerazione. (chap. Remunerassió, remunerassions; v. remunerá; recompensa, recompenses, v. recompensá).

martes, 18 de junio de 2024

Lexique roman; Metropolitan - Michmah


Metropolitan, adj., lat. metropolitanus, métropolitain.

Que la glyeia metropolitana agues la tersa partida.

(chap. Que la iglesia metropolitana (haguere) tinguere la tersera part; 1/3, un ters.)

Cat. dels apost. de Roma, fol. 112.

Que l'église métropolitaine eut la tierce partie.

Subst. XX metropolitas que avia sotz se.

Negu metropolita o arcivesque.

(chap. Cap metropolitá o arzobispo.)

Cat. dels apost. de Roma, fol. 112 et 18.

Vingt métropolitains qu'il avait sous soi.

Nul métropolitain ou archevêque.

(chap. Metropolitá, metropolitans, metropolitana, metropolitanes; p. ej. les iglesies (seus, catedrals) de Narbona, Tarragona, etc. Seu del arzobispo: archiepiscopo, arquebisbe, etc.)

2. Metropolital, adj., métropolitain.

Aix... ni Aux... no so eschrichas en las autras ciotatz metropolitals.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 112.

Aix... ni Auch... ne sont écrites parmi les autres cités métropolitaines.

3. Metropolial, adj., métropolitain, provincial.

Del concili metropolial. Cat. dels apost. de Roma, fol. 213. 

Du concile provincial.


Mezel, s. m., lat. misellus, ladre, lépreux.

Avia malautia de mezel. V. de S. Honorat.

Avait maladie de lépreux.

Dezempareron totas lurs honors, e doneron se a servir los mezells.

V. et Vert., fol. 78.

Abandonnèrent tous leurs domaines, et se donnèrent à servir les lépreux.

Tain se ben la malsana al mezel.

(chap. Se entenen be la malsana y lo leprós.)

T. de Taurel et de Falconet: Falconet.

Se convient bien la malsaine au lépreux.

ANC. FR. Que tes oreilles estoupas

Au mesel pauvre pélerin

Lazaron, sans qui tu soupas.

Le Reclus de Molliens, Gl. sur Joinville.

Li sainz rois demanda audit chevalier lequel il voudroit miex ou avoir fait un péchié mortel ou estre mesel, et li chevaliers respondi que il vodroit mies avoir fet trente péchiez mortex que ce que il fust mesel.

V. de S. Louis, à la suite de Joinville, p. 335.

Adject. A cui a 'l bisbatz mesels sa filla morta.

Guillaume de Berguedan: Un sirventes.

A qui l'évêque lépreux a tué sa fille.

ANC. FR. Viex est lor vie orde et mesele.

Fables et cont. anc., t. I, p. 309.

2. Mezella, s. f., lépreuse.

Meynhs val qu'una mezella.

(chap. Val menos que una leprosa.)

Marcabrus: Dirai vos senes.

Moins vaut qu'une lépreuse.

ANC. FR. Ostez, fet-il, ceste mesele.

Nouv. rec. de fables et cont. anc., t. II, p. 30.

3. Mezelia, s. f. lèpre.

De que ve mezelia ni tinha. (N. E. Tiña; lebrosia; lepra.)

(chap. De que ve lepra y tiña.)

Aquest enguens es de tal vertut que el gueris de mezelia.

Liv. de Sydrac, fol. 28 et 43.

De quoi vient lèpre et teigne.

Cet onguent est de telle vertu, qu'il guérit de lèpre.

4. Mezellaria, Mezelaria, s. f., léproserie.

A la mezellaria del castel. Tit. de 1225. DOAT, t. CXIV, fol. 53.

A la léproserie du château.

- Lèpre.

Era estatz... gueritz corporalmen de mezelaria, e esperitalmen de peccat.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 38.

Avait été... guéri corporellement de lèpre, et spirituellement de péché.


Miau, s. m., miau, le miaulement, le cri du chat.

De miau atressi, miular. Leys d'amors, fol. 132.

(chap. De miau igualmen, maulá. Luisico Rajadell de Valderrobres, catarret catalaniste, coneix mol be esta paraula. Com es catalaniste espero que faigue aná la paraula miol de cuan en cuan.)

Luisico Rajadell

De miau également, miauler.

CAT. Miol. ESP. Maullo (maúllo). (chap. miau; maulit.)

2. Miular, v., miauler.

De miau atressi, miular. Leys d'amors, fol. 132.

De miau également, miauler.

Fig. Berta del sieu mantel s' afiula,

Ta freols es qu'a penas miula.

Leys d'amors, fol. 128.

Berte de son manteau s'affuble, si faible elle est qu'à peine elle miaule.

Substant. Miulars se perte c'als catz. Leys d'amors, fol. 128.

Le miauler ne s'appartient qu'aux chats.

CAT. Miòlar. ESP. Maullar. PORT. Mear. IT. Miagolare, miagulare.

(chap. Maulá, maullá, miaulá, miaullá.)

Mica, Mia, Miga, Minga, Mingua, Minja, s. f., lat. mica, mie.

Dicta teuna, cum so tridas de micas de pa soven lavadas en ayga.

Eluc. de las prop., fol. 80.

Dite ténue, comme sont débris de mie de pain souvent lavés en eau. ANC. CAT. Micá. ESP. Miga. (chap. Mica, miques; miga, migues.)

- Adverb. Point, pas.

Quant o fait, mica no s'en repent...

L' om l' a al ma, miga non l' a al ser. Poëme sur Boèce.

Quand il le fait, mie ne s'en repent...

L'homme l'a au matin, mie ne l'a au soir.

Pero no m'en desconort mia.

B. de Ventadour: En abril.

Pourtant je ne m'en décourage point. 

Layssar m'en ai, ieu? Non mingua.

G. Adhemar: Lanquan vey.

M'en départirai-je? Non pas.

ANC. FR. Ses cuers toz tans estoit lassus,

Ne mie ès choses transitoires.

Fables et cont. anc., t. I, p. 292.

ANC. PORT. No faria miga.

Tit. de 1309, Elucidario, t. II.

Pero que nom faria mingua ha levada.

Docum. de Pendorado, 1309, Elucidario, t. II, p. 20.

ANC. CAT. Micá. IT. Mica, miga.

(chap. mica; ni mica; gens ni mica; aixó no m'agrade ni mica; 

Arturet Quintana y Font no té ni mica de servell, només té rabia, com los gossos rabiosos y gosses rabioses de la Ascuma de Calaseit.)


Micha, Mica, s. f., miche.

M' aduria, ab una micha,

San e let al cap del an.

Giraud de Borneil: Er auziretz.

Me conduirait, avec une miche, sain et joyeux au bout de l'an.

Pas barutelatz

Val be michas de claustra.

Izarn: Diguas me tu. 

Pain bluté vaut bien miches de cloître.

ANC. FR. Il ne pèsent ore une miche. G. Guiart, t. I, p. 164.

- Moelle.

Sapias que la micha del os es salva. Trad. d'Albucasis, fol. 2.

Sachez que la moelle de l'os est sauve.

PORT. Micha. (chap. Molla, molles; lo moll del os, la molla del pa; miga, migues. ESP. Miga del pan; médula ósea o del hueso.)


Michmah, s. m., micmac.

Aura lo reis en Fransa aquest michmah.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 48. 

Aura le roi en France ce micmac.