Mostrando las entradas para la consulta anassen ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta anassen ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

miércoles, 4 de septiembre de 2024

Part - Tripartir

 

Part, s. m., lat. pardus, léopard.

Part..., sa dispozicio es cum de pantera, ni ha ab ela autra diferencia, sino qu' els escacs de pantera so mays blancs.

Leo conoysh per odor quan le part si es ajustat ab la leona.

Eluc. de las propr., fol. 256 et 252.

Léopard..., sa disposition est comme (celle) de la panthère, et n'a avec elle d'autre différence, sinon que les taches de panthère sont plus blanches.

Le lion connaît par l'odeur quand le léopard s'est accouplé avec la lionne.

Voyez Leo.


Part, s. m., lat. partus, enfantement, accouchement.

T' ajuda e ti regart,

Con fai femna cant ven en part. 

Trad. d'un Évangile apocryphe.

T'aide et te considère, comme fait femme quand elle vient en enfantement.

- Portée des animaux.

Leona... ha, el prumier part, V filhs. Eluc. de las propr., fol. 252.

La lionne... a, à la première portée, cinq petits.

CAT. Part. ESP. PORT. IT. Parto. (chap. Part, parts. V. parí.)


Part, s. f., lat. partem, part, portion.

Per be qu' a fait, Dieus a ssa part lo te. Poëme sur Boèce. 

Pour le bien qu'il a fait, Dieu le retient pour sa part.

Donat, autreiat sa part. Titre de 1050.

Donné, octroyé sa portion.

Fig. En amor pren peior part 

Aquelh que plus s' i fia.

P. Cardinal: Ben tenh per.

En amour prend pire part celui qui plus s'y fie.

- Certaine quantité d'un tout. 

Sabon tot lo sauteri 

De cor e totas las partz.

Raimond de la Tour: Ar es dretz. 

Savent tout le psautier par coeur et toutes les parties. 

Gran part de sos barons demanda. V. de S. Honorat. 

Grande partie de ses barons demande.

ANC. FR. De laquelle les marches estoient part de porphyre, part de pierre numidicque, part de marbre serpentin. Rabelais, liv. I, ch. 53.

- Partie, en parlant de ceux qui ont entre eux une contestation, un procès. 

Quan lo plag es comensat, moltas vegadas aven que las partz queron inducias.

Per cossentimen de las parts.

Trad. du Code de Justinien, fol. 14 et 11.

Quand le plaid est commencé, il arrive de nombreuses fois que les parties réclament sursis.

Par consentement des parties.

- Côté, direction.

Ells vezon clar dedins el cor et entorn se, vas totas partz.

V. et Vert., fol. 59. 

Ils voient clair dedans le coeur et autour de soi, vers tous côtés.

Loc. Dona, 'l genser que sia, 

Per vos me castia..., 

E d'autra part jovens 

Ditz qu' onrada folhia 

Val, en luecx, mais que sens.

Arnaud de Marueil: Sabers e. 

Dame, la plus belle qui soit, je m'amende pour vous..., et d'autre part plaisir dit qu'honorée folie vaut, parfois, mieux que sens. 

Loc. fig. Ieu remanrai, e non irai alhors, 

Ni virarai vas autra part mon fre. 

G. Adhemar: Non pot esser. 

Je resterai, et n' irai point ailleurs, ni ne tournerai vers autre part mon frein. 

Adv. comp. A part los escriuray a la fin del romanz. V. de S. Honorat. 

A part je les écrirai à la fin du roman.

O apertamen, o a part, o per sofisme.

Murmura a part.

V. et Vert., fol. 25.

Ou apertement, ou à part, ou par sophisme. 

Murmure à part.

Lo va tirar a part, e va li contar. Philomena.

Va le tirer à part, et va lui conter.

De colp de lanza se van ferir,

E Guillot li va tal donar,

Che de part en part li va passar.

Roman de Blandin de Cornouailles, etc. 

De coup de lance vont se frapper, et Guillot lui va donner tel, qu'il va le traverser de part en part.

- Prép. Au-delà, par-delà, outre, au-dessus, par-dessus.

Amar mi fai, mal mon grat, finamen

Lieys qu' ilh m' a fag chausir part las gensors.

Aimeri de Peguilain: En greu. 

Aimer me fait, malgré moi, fidèlement celle qu'il m'a fait choisir par-dessus les plus belles. 

Domna, cui dezir e tenc car 

E dopt e blan part las melhors.

Bertrand de Born: Pois vei lo. 

Dame, que je désire et tiens chère et crains et respecte au-dessus des meilleures.

S' es mieils c' aissi sofra et endur, 

O, part son voler, me perjur. 

T. d'Aimeri de Peguilain et d' Elias d' Uisel: N Elias. 

S'il est mieux qu'ainsi je souffre et endure, ou qu' outre son vouloir, je me parjure.

En Alvernhe, part Lemozi, 

M' en aniey totz sols a tapi.

Le Comte de Poitiers: En Alvernhe. 

En Auvergne, au-delà Limousin, je m'en allai tout seul en tapinois.

Part totz los monz voill qu' an mon sirventes 

E part totas las mars.

Aimeri de Peguilain: Totas honors. 

Par-delà tous les monts je veux qu' aille mon sirvente et par-delà toutes les mers. 

Si anc nulhs jois poc flurir, 

Aquest deu sobre totz granar, 

E part los autres esmerar.

Le Comte de Poitiers: Mout jauzens.

Si oncques nul plaisir put fleurir, celui-ci doit grainer sur tous, et par-dessus les autres briller.

Prép. comp. Dizon a part de persona so que non dirian en sa presencia.

V. et Vert., fol. 3. 

Disent à part de la personne ce qu'ils ne diraient pas en sa présence.

Manda li unas letras de part lhuy. Liv. de Sydrac, fol. 2. 

Lui envoie une lettre de part lui.

Sia de part mi souta,

Qu'ieu m tenc de part leis sout.

Giraud de Calanson: Sitot s' esforz.

Qu'elle soit de part moi déliée, vu que je me tiens de part elle délié.

De part Karllemagne, lo rey. V. de S. Honorat. 

De part Charlemagne, le roi.

ANC. FR. De part nostre Seignur. Anc. trad. des Liv. des Rois, fol. 76. 

De part Deu à vus parlerunt. Marie de France, t. II, p. 436. 

De part Dieu faictes le soer. Farce de Pathelin, p. 129.

Paix de part le diable. Rabelais, liv. II, ch. 18.

Depuis longtemps on avait substitué à de part la préposition composée de par, et on disait de par le roi, pour de part le roi.

D'un briez qui vint de par le roi. Marie de France, t. II, p. 234. 

Mais mist le fait en ordonnance 

De par Amour le puissant roi.

Charles d'Orléans, p. 145. 

CAT. Part. ESP. PORT. IT. Parte. (chap. Part, parts; de part; a part : apart.)

2. Partia, s. f., part, partie, portion.

Pos auretz del don una partia.

G. Faidit: Tot atressi.

Puisque vous aurez du don une partie.

Loc. Far vos ai una bella partia 

Que m tornetz lai d'on muec lo premier dia.

P. Cardinal: Un sirventes novel. 

Je vous ferai une belle part (pour) que vous me retourniez là d'où je vins le premier jour.

- Partage, choix.

Ges no soi cossiros 

De penre tot en aquesta partia.

T. de G. Riquier et de Jordan: Senh' En Jorda. 

Point je ne suis soucieux de prendre tout dans ce partage.

Qui plus n' a, plus pren d'enjan,

Quan ven a la partia.

Garins le Brun: Nueg e jorn.

Qui plus en a, plus prend de fourberie, quand, il vient au partage.

- Séparation, départ.

Meinhs n' aurai, so cug, a la partia

Qu' al comensar.

Guillaume de Saint-Didier: El mon non.

J'en aurai moins, cela je crois, à la séparation qu'au commencer.

3. Partida, s. f., partie, portion, division.

Fan partidas entre se. Brev. d'amor, fol. 125.

Font portions entre soi.

Estava solet del jorn una partida. V. de S. Honorat. 

Demeurait seulet une partie du jour.

Fe 'ls en tres partidas totz essems escalar. Guillaume de Tudela.

Les fit en trois divisions tous ensemble échelonner.

Fig. En proheza ha III partidas, ardimen, forssa e fermetat.

V. et Vert., fol. 32.

En prouesse il y a trois parties, hardiesse, force et fermeté.

Adv. comp. Foys, e selh qu' en partida 'l noyric.

G. Riquier: Tant m' es. 

Foix, et celui qu'en partie il nourrit.

- Avantage.

Ai saubut

Chausir a ma partida.

Giraud de Borneil: Sol qu' amors.

J'ai su choisir à mon avantage.

- Côté.

E 'l pausa a la destra partida.

Deudes de Prades: Ben deu.

Et le pose à la partie droite.

- Séparation, départ.

Donar l' a rossin a la partida.

Austor Segret: No sui.

Lui donnera roussin au départ.

Ai! tan mi dol la partida!

Hugues de Saint-Cyr: Longamens. 

Ah! tant me peine la séparation! 

CAT. ESP. PORT. Partida. IT. Partita. 

(chap. Partida, partides; v. partí : anassen.)

4. Partidura, s. f., partie, portion, morceau, fragment.

Portas del nas la partidura.

Lo sancts a pres la partidura, 

Torna l' en luec; non conogras 

C' anc fossa partida del nas.

V. de S. Honorat. 

Apportez-moi la portion du nez. 

Le saint a pris le morceau, il le remet en place; vous ne reconnaîtriez pas qu' oncques il fût séparé du nez.

5. Porcion, s. f., lat. portionem, portion, partie.

Amb els non aura porcion. V. de S. Honorat.

(chap. En ells no tindrá porsió.)

Avec eux il n' aura portion.

CAT. Porció. ESP. Porción. PORT. Porção. IT. Porzione.

(chap. Porsió, porsions; v. porsioná.)

6. Parso, s. f., partie, portion.

Parsonieras son dichas de part o parso. Leys d'amors, fol. 26. Participantes sont dites de part ou partie.

7. Parcier, s. m., copartageant, ayant-droit, contendant.

Senher sia eu d' un castelh parsonier, 

E qu' en la tor siam quatre parcier. 

Bertrand de Born: Ieu m'escondisc. 

Que je sois seigneur copartageant d'un château, et que dans la tour nous soyons quatre contendants.

CAT. Parcer.

8. Parsonier, Parzonier, s. m., cohéritier, copartageant, contendant, concurrent, compétiteur, participant, associé, copropriétaire.

Mos parsoniers es tan gualartz, 

Que vol la terr' a mos enfans.

Bertrand de Born: Ges de far. 

Non copartageant est si perfide, qu'il veut la terre à mes enfants.

Ditz que jamays siey enfant 

Non auran degun parzonier.

V. de S. Honorat. 

Dit que jamais ses enfants n' auront nul compétiteur.

Tug senhor e parsonier 

Ab cor de guerra mesclada.

Bertrand de Born: Rassa mes. 

Tous seigneurs et concurrents avec désir de guerre engagée.

Aquel Dieus drechuriers, 

Que formet cel e terra, las aiguas e 'ls tempiers, 

E 'l sol e la luna, ses autres parsoniers.

Izarn: Diguas me tu. 

Ce Dieu juste, qui forma ciel et terre, les eaux et les tempêtes, et le soleil et la lune, sans autres associés.

Parsoniers es del mal, qui 'l consen.

(chap. Partissipán es del mal, qui lo consentix.)

Guillaume de Montagnagout: Nulhs hom. 

Participant est du mal, qui le consent.

Fig. Anc pois non fui de mos huoill parsoniers 

Ni de mon cor, c' ades me van fugen.

Lamberti de Bonanel: Mout chantara. 

Oncques depuis je ne fus copropriétaire de mes yeux ni de mon coeur, vu que toujours ils me vont fuyant.

Adject. Senher sia eu d'un castel parsonier. 

Bertrand de Born: Ieu m'escondisc. 

Que je sois seigneur copartageant d'un château.

ANC. FR. Le fist compaignon et parçonnier de son roïaume.

Tuit li autre qui orent esté parçonniers de la traïson

Chr. de Fr., Rec. des hist. de Fr., t. III, p. 279, et t. V, p. 244.

Tu ne pues gecter d' estre parsonniers du péril, mais tu n' as pas esté compaignon du proufit. Œuvres d'Alain Chartier, p. 268. 

Avec les autres parsonniers de la société à qui il avoit presté son argent à usure. Amyot, trad. de Plutarque. Vie de M. Caton.

ANC. CAT. Parçoner. ESP. Parcionero.

9. Parsoniera, s. f., cohéritière, copartageante, participante. 

Parsonieras son dichas de part o parso. Leys d'amors, fol. 26. Participantes sont dites de part ou partie.

ESP. Parcionera.

10. Particio, Partiso, Partizo, Partison, Partizon, s. f., lat. partitionem, division, partage, séparation. 

Ses divizio et particio. Eluc. de las propr., fol. 4. 

Sans division et séparation. 

Acordamen de far partisos del castel.

Tit. de 1246. DOAT, t. VI, fol. 306.

Accord de faire partages du château.

ANC. FR. Conferma ceste partison par sa parole devant les barons et devant tout le pople. 

Gestes de Louis-le-Débonnaire. Rec. des hist. de Fr., t. VI, p. 166. 

Que nos avon ci un torel 

Et une vache et un véel:

De ce devon partisson fere.

Roman du Renart, t. I, p. 224.

Adiós, Cordera.

Les ordres que vous teniez en la partition, distribution et conduite des affaires générales de l'Estat. Mémoires de Sully, t. II, p. 509.

CAT. Partició. ESP. Partición. PORT. Partição. IT. Partizione.

(chap. Partissió, partissions.)

- Tenson, contestation.

Cal vos play may, vaqueira, partizo? 

T. de R. Gaucelm et de J. Miralhas: Joan. 

Quel vous plaît davantage, vachère, tenson?

Drutz qu' a domna conqueza 

Non deu movre partizon.

T. d' Azemar et de Miraval: Miraval. 

Galant qui a dame conquise ne doit pas exciter contestation.

- Départ, éloignement.

Quan venra a la partison.

Hugues Saint-Cyr: Vescoms.

Quand il viendra au départ.

11. Partidor, s. m., lat. partitor, partageur, copartageant, contendant.

Vos fezetz gran folor, 

Cant prezes ab partidor. 

T. de Guillaume et d'Arnaud: Senh' En. 

Vous fîtes grande folie, quand vous prîtes avec copartageant.

ANC. FR. Le vif deable, li seignor 

M' avoient fet partisséor.

Roman du Renart, t. 1, p. 239.

O citadins des flots! quel partageur borna 

Vostre humide séjour?

Du Bartas, p. 221. 

CAT. ESP. PORT. Partidor. IT. Partitore.

(chap. Partidó, partidós, partidora, partidores.)

12. Partimen, s. m., partage, division, jeu-parti.

Sitot no s' es lo partimen engal. 

Aimeri de Peguilain: Nuils hom. 

Bien que le partage n'est pas égal. 

Blacas, d'aquest partimen 

Sai ieu chauzir lo meillor. 

T. de Blacas et de Rambaud: En Raimbaut. 

Blacas, de ce jeu-parti je sais choisir le meilleur. 

D' est partimen nos partira.

T. de Guillaume et de Pujols: Del joi. 

De ce jeu-parti il nous partagera. 

ESP. Partimento, partimiento. IT. Partimento. 

(chap. Partimén, partimens.)

13. Partender, s. m., participant, sociétaire. 

Si es compains de la covercio dels bos, tu seras partenders de lor vertut.

Trad. de Bède, fol. 74.

Si tu es compagnon de la conversion des bons, tu seras participant de leur vertu.

14. Partir, v., lat. partiri, partager, fendre, entr'ouvrir, départir.

Qu'els mals e 'ls bes partissem entr' amdos.

Pons de Capdueil: Per joy. 

Que les maux et les biens nous partageassions entre nous deux.

Aissi parti natura... 

Los dons entre las gens.

Arnaud de Marueil: Razos es.

Ainsi partagea nature... les dons entre les gens.

La terra se partic. La nobla Leyczon.

La terre s' entr'ouvrit.

- Séparer, éloigner, diviser.

Partirai m' en, et er sieus totz lo tortz.

Rambaud de Vaqueiras: Ges sitot. 

Je m'en éloignerai, et sera sien tout le tort. 

Pos nos partim de vos, avem agut grans mals. V. de S. Honorat. 

Depuis que nous nous séparâmes de vous, nous avons eu de grands maux. 

Belhs Monruelhs, aisselh que s part de vos, 

E non plora, ges non es doloiros.

B. de Ventadour: Belhs Monruelhs. 

Beau Monruel, celui qui se sépare de vous, et ne pleure pas, point n'est sensible. 

Fig. Amicx non pot nulhs hom partir, 

Si 'l cor si volon consentir.

P. Rogiers: Entre ira. 

Nul homme ne peut diviser amis, si les coeurs veulent s'accorder.

Parti mon cor tot d' autre pessamen. 

Guillaume de Cabestaing: Lo jorn. 

Je sépare mon coeur entièrement d'autre pensée. 

Substantiv. Quan mi soven qu' al partir, 

L' auzi dire francamen.

Pons de Capdueil: Quoras que. 

Quand je me souviens qu'au séparer, je l'ouïs dire franchement.

ANC. FR. Quant il le pout partir de sei, 

Si l' envéat servir le rei. Marie de France, t. 1, p. 52.

Ceulx qui avoient party et divisé entre eulx l'empire.

Amyot, trad. de Plutarque. Vie de Démétrius.

- Partir, s'en aller.

Quar era nueytz, no s poyron partir d'aqui. Philomena.

Parce qu'il était nuit, ils ne purent partir de là.

D' uey en un an partras d' ayci. V. de S. Honorat.

(chap. D' avui en un añ partirás d' aquí (assí, açí, astí.))  

D'aujourd'hui en un an tu partiras d' ici.

Fig. D' autra part amor fay lunhar

E partir maldir e malfar.

Brev. d'amor, fol. 3. 

D'autre part amour fait éloigner et partir médire et méfaire.

ANC. FR. Le jour que je me parti de Joinville. Joinville, p. 26.

Le roy se partit dudit pays, et vint à Limoges.

Œuvres d'Alain Chartier, p. 141.

Avant que il se partist de celle ville.

Chr. de Fr. Rec. des hist. de Fr., t. V, p. 238. 

Madame, à Dieu soyez; et à ces paroles, il tourna ses espaulles pour soy partir.

Jehan de Saintré, t. II, p. 203. 

Loc. Si m partetz un juec d'amor.

Le Comte de Poitiers: Ben vuelh. 

Si vous me départez un jeu d'amour. 

En Savaric dis al prebost... que li' n partis tenso. 

V. de Savari de Mauléon.

Le seigneur Savari dit au prévôt... qu'il lui en départît tenson. 

Blacatz, non tenc ges vostre chan per bon,

Car anc partis plaich tan descominal.

T. de Blacas et de P. Vidal: Peire Vidal. 

Blacas, je ne tiens pas votre chant pour bon, car oncques je (ne) départis discussion si extraordinaire. 

Part. pas. Pueys er mest nos totz l' aurs partitz.

Gavaudan le Vieux: Senhors per. 

Puis sera entre nous tout l'or partagé. 

En doas partz li a son destrier mieg partit.

Roman de Fierabras, v. 4782. 

En deux parties il lui a mi-partagé son destrier. 

Domna, puois de mi no us cal 

E partit m' avetz de vos.

Bertrand de Born: Domna. 

Dame, puisque de moi il ne vous soucie, et (que) vous m'avez éloigné de vous.

Ab tan veus lo cosselh partit.

R. Vidal: Unas novas. 

En même temps voilà le conseil séparé. 

N Ugo, gen fazetz jocs partitz, 

Si trobassetz bon chauzidor. 

T. de Hugues de La Bachelerie et de Bertrand de S.-Felix: Digatz. Seigneur Hugues, gentiment vous faites jeux-partis, si vous trouviez bon interlocuteur.

Fig. Lo cor partit d' un dol corau.

Le Comte de Poitiers: Farai un. 

Le coeur fendu par une douleur cordiale. 

CAT. ESP. PORT. Partir. IT. Partire. 

(chap. Partí, partís: yo me partixgo o partixco, partixes, partix, partim, partiu, partixen; partit, partits, partida, partides.)

15. Partidament, adv., séparément.

Si una causa es messa en penhora a dos omes partidament.

Trad. du Code de Justinien, fol. 88. 

Si une chose est mise en gage à deux hommes séparément.

Adv. comp. La mitat nom partidamen.

Tit. de 1275. Arch. de Toulouse, J. 321. 

La moitié non séparément (par indivis).

ESP. PORT. Partidamente. IT. Partitamente. (chap. Partidamen, en parts, separadamen, per separat.)

16. Parcela, s. f., parcelle. 

Se contentaran de las parcelas. Fors de Béarn, p. 1088. 

Se contenteront des parcelles.

PORT. Parcella. (ESP. Parcela. Chap. Parsela, parseles.)

17. Parselier, Parcerier, Parcerer, s. m., copartageant, participant, associé, compétiteur.

Queres tan say e lay 

Tro lo cor aiatz jay 

D'una ses parselier.

Amanieu des Escas: En aquel mes. 

Vous chercherez çà et là jusqu'à ce que vous ayez le coeur joyeux d'une (dame) sans compétiteur. 

No sio parcerier de las rendas. 

Cout. de Moissac. Du Mége, Voy. litt., p. 9. 

Qu'ils ne soient pas participants aux rentes. 

Negus d' aquels parcerers. 

Tit. de 1183. Arch. du Roy. Toulouse, J. 322. 

Nul de ces copartageants.

18. Partanit, adj., égal en partage. 

Es trinus et unitatz 

E Filhs e Sanct Esperitz, 

E quasqus es partanitz, 

Si qu' us noms es et us guitz.

Pierre d'Auvergne: Lauzatz sia. 

Est triple et unité et Fils et Saint-Esprit, et chacun est égal en partage, tellement qu'un nom il est et un guide.

19. Partial, adj., partial, divisible.

Havem motz o dictios partials.... La dictios partials fai part de si meteyssha, ses mudar e ses perdre so significat. Leys d'amors, fol. 66.

Nous avons mots ou termes divisibles.... Le terme divisible fait portion de soi-même, sans changer et sans perdre sa signification.

En V parcials venas divisa. Eluc. de las propr., fol. 54.

En cinc veines partielles divisée.

CAT. ESP. (parcial) PORT. Partial. IT. Parziale. (chap. Parsial, parsials.)

20. Parcialitat, s. f., partialité.

La parcialitat fos esquivada. Cat. dels apost. de Roma, fol. 218. 

Que la partialité fût esquivée.

CAT. Parcialitat. ESP. Parcialidad. PORT. Parcialidade. IT. Parzialità, parzialitate, parzialitade.

21. Participation, s. f., lat. participationem, participation, communication.

La participation a la communion. Doctrine des Vaudois. 

La participation à la communion.

Sera romogut de la participation de la taula.

Regla de S. Benezeg, fol. 39.

Sera éloigné de la participation de la table.

CAT. Participació. ESP. Participación. PORT. Participação. 

IT. Participazione. (chap. Partissipassió, partissipassions.)

22. Particeps, adj., lat. particeps, participant.

Mentir es cap d' engan,

Particeps de totz mals.

Nat de Mons: Sitot non.

Mentir est chef de tromperie, participant de tous maux.

23. Participatiu, adj., participatif, qui participe.

Entre si de lors proprietatz participativas.

Eluc. de las propr., fol. 114. 

Entre soi participatives de leurs propriétés.

(chap. Partissipatiu, partissipatius, partissipativa, partissipatives.)

24. Particip, s. m., lat. participium, participe.

Es ditz particips, quar en partida participa am lo verbe et en partida am lo nom. Leys d'amors, fol. 100.

Est dit participe, car en partie il participe avec le verbe et en partie avec le nom. 

Del particip e de la conjunctio. Gramm. provençal. 

Du participe et de la conjonction.

CAT. Particip. ESP. PORT. IT. Participio. 

(chap. Participio o partissipi.)

25. Participial, adj., participal, qui vient du participe.

Noms participials es can se deriva de particip. Leys d'amors, fol. 50.

Le nom est participal quand il se dérive du participe.

26. Participialmen, adv., participalement, par le participe.

Podon esser explicat... participialmen o nominalmen.

Leys d'amors, fol. 50.

Peuvent être expliqués... par le participe ou par le nom.

27. Participar, Partissipar, v., lat. participare, participer, avoir part, faire part, partager.

Pogues sos gaugz participar. Contricio e penas infernals. 

Qu'il pût partager ses joies.

E ns fay al seu sobeira be,

Que deziram part tota re,

participar.

Semblans a se nos volc crear

Qu' el poguessem partissipar.

Brev. d'amor, fol. 2.

Et nous fait participer au sien souverain bien, que nous desirons au-delà de toute chose.

Il voulut nous créer semblables à lui, afin que nous pussions participer de lui.

Substantiv. Participars vol dire penre part. Leys d'amors, fol. 100. Participer veut dire prendre part.

Part. prés. Se fan participans en tota la colpa cells que o reculhon et o celon. V. et Vert., fol. 14.

Se font participants de toute la faute ceux qui le recueillent et le cachent.

CAT. ESP. PORT. Participar. IT. Participare. 

(chap. Partissipá: partissipo, partissipes, partissipe, partissipem o partissipam, partissipéu o partissipáu, partissipen; partissipat, partissipats, partissipada, partissipades.)

28. Particular, adj., lat. particularis, particulier.

Lo dit recebedor particular de cascuna diocesa.

Tit. de 1424. Hist. de Languedoc, t. IV, pr., col. 423. 

Ledit receveur particulier de chaque diocèse. 

Institution particular.

Tit. du XIIIe siècle. DOAT, t. IX, fol. 30. 

Institution particulière.

CAT. ESP. PORT. Particular. IT. Particulare, particolare.

(chap. Particulá, particulás.)

29. Particularment, Particularmen, adv., particulièrement, en détail.

Lo rey no pot pas saber particularmen las gens d' aquest capitani.

Arbre de Batalhas, fol. 130.

Le roi ne peut pas connaître particulièrement les gens de ce capitaine.

Nomnadas particularment.

Règl. des États de Provence, de 1401. 

Nommées particulièrement.

CAT. Particularment. ESP. PORT. Particularmente. IT. Particularmente, particolarmente. (chap. Particulamen o particularmen.)

30. Particuladament, adv., par particules, par parcelles.

Petit a petit, particuladament. Trad. d'Albucasis, fol. 45.

Petit à petit, par particules.

31. Apartir, v., séparer.

La qual senhoria no entend apartir de se. Charte de Gréalou, p. 62. Laquelle seigneurie il n'entend pas séparer de soi. 

CAT. ESP. PORT. Apartar. (chap. Apartá, apartás: yo me aparto, apartes, aparte, apartem o apartam, apartéu o apartáu, aparten; apartat, apartats, apartada, apartades.)

32. Apparcelar, Appercelar, v., morceler, diviser, partager, doter. 

Part. pas. Apparcelatz... en vita, o per testament.

Los enfantz... no appercelatz. Fors de Béarn, p. 1088.

Partagés... pendant la vie, ou par testament.

Les enfants... non dotés.

33. Aparcelament, s. m., division, partage.

Per carta de aparcelament. Fors de Béarn, p. 1096. 

Par acte de partage.

34. Aparsonar, v., partager, doter.

Part. pas. Segon que son engendratz del payre, so aparsonat.

Eluc. de las propr., fol. 71. 

Selon qu'ils sont engendrés du père, ils sont dotés.

35. Departia, s. f., départie, séparation.

Anc no fui plus angoissos 

Com soi de vostra departia.

Folquet de Romans: Domna ieu pren. 

Oncques je ne fus plus angoisseux comme je suis de votre séparation.

ANC. FR. La trompette m'apelle

Sous les drapeaux de Mars, 

Cruelle départie!

Henri IV: Charmante Gabrielle.

Ainsi partit ledit Pierre de la ville, comme bien conseillé, à l'aide dudit Paul Ursin, qui fut une piteuse départie pour lui. Comines, liv. I, p. 455.

36. Departida, s. f., départ, défection.

Per la departida qu' el fec, el mes l' ost en peril.

Arbre de Batalhas, fol. 79.

Par la défection qu'il fit, il mit l'armée en péril.

37. Departiment, Departimen, Departement, s. m., séparation, division. La mort non es autra cauza mays departimen del cors e de l'arma.

V. et Vert., fol. 27. 

La mort n'est autre chose que séparation du corps et de l'âme. 

Membre vos qual fo 'l comensamens

De nostr' amor: ja Dame Dieus non vuelha 

Qu'en ma colpa sia 'l departimens.

La Comtesse de Die: A chantar. 

Qu'il vous souvienne quel fut le commencement de notre amour: que le Seigneur Dieu ne veuille pas qu'en ma faute soit la séparation. 

Tractet lo departement de se e de sa molher.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 166. 

Traita la séparation de soi et de sa femme.

- Différence.

Entr'els clergues non truep departimen, 

Tug son d' un sen, d'un cor e d'un albire.

P. Cardinal: Tot atressi. 

Entre les clercs je ne trouve pas de différence, tous sont de même esprit, de même coeur et de même pensée.

ANC. FR. A son département, l'empereur luy feit de grands dons.

Rabelais, liv. III, ch. 19. 

Après le département Bélisaire. 

Chr. de Fr., Rec. des Hist. de Fr., t. III, p. 191.

- Contestation.

Que per aventura... detractions, enflament, departiment non sian entre vos. Trad. de la 2e Épître de S. Paul aux Corinthiens.

Que par aventure... détractations, irritation, contestation ne soient pas entre vous.

ANC. CAT. Departiment. ANC. ESP. Despartimiento. IT. Dipartimento.

38. Departidament, Departidamen, adv., séparément. 

Ensemps o departidament. Tit. de 1291. DOAT, t. II, fol. 219. 

Ensemble ou séparément.

Adv. comp. Que nos havem ab nostre senhor lo rei non departidament. Tit. de 1270. Arch. du Roy. Toulouse, J. 321. 

Que nous possédons avec notre seigneur le roi non séparément (par indivis).

ESP. PORT. Departidamente.

39. Departir, v., départir, séparer, diviser, partager, distribuer, dissoudre. Com del enfant c' ab un maraboti 

Fai om del plor laissar e departir.

Aimeri de Peguilain: Si com l'arbres. 

Comme de l'enfant qu'avec un maravédis on fait détacher et départir du pleur.

Departir dels autres membres lo membre poyrit. V. et Vert., fol. 58.

Séparer des autres membres le membre pourri. 

Vos, qu'ieu am mais que res qu'el mon sia, 

An fait de me departir e lonhar.

Claire d'Anduse: En greu. 

Vous, que j'aime plus que rien qui au monde soit, ils ont fait séparer et éloigner de moi. 

Avers ajostar non es paradis, 

Ans comandet Dieus qu'om lo departis 

Tot per cofrairia.

Le moine de Montaudon: Manens. 

Amasser richesses n'est pas paradis, au contraire Dieu commanda qu'on les partageât entièrement par confrérie.

Lo cosselh se depart, qui no a trop durat. Guillaume de Tudela.

Le conseil, qui n' a pas beaucoup duré, se sépare.

Subst. Membre vos, si us plai, del bon coven

Que mi fezetz al departir saber.

Guillaume de Cabestaing: Lo jorn. 

Qu'il vous souvienne, s'il vous plaît, de la bonne convention que vous me fîtes connaître au départir. 

Part. pas. Era m soi departitz 

D' una fals' abetairitz.

Giraud de Borneil: L'autr'ier. 

Maintenant je me suis départi d'une fausse trompeuse.

Cant li fraire an complit 

Lur mestier, els an departit

La palma, si com an d'usatge.

V. de S. Honorat. 

Quand les frères ont accompli leur mystère, ils ont distribué la palme ainsi comme ils ont l'usage.

Departida es la compania. Trad. du Code de Justinien, fol. 36. 

La société est dissoute.

- Substantiv. Dissident, schismatique.

Aquetz patriarchas foro dezapauzatz, quar ero familiars als departitz de la Glyeia de Roma. Cat. dels apost. de Roma, fol. 151. 

Ces patriarches furent déposés, car ils étaient familiers avec les dissidents de l'Église de Rome. 

ANC. FR. Il convient sien demourer

Sans despartir jusqu'à la mort.

Charles d'Orléans, p. 242.

La rivière qui départ les deux royaumes. Comines, liv. I, p. 105.

Devant que j'eusse achevé mon discours et que l'assemblée de l'auditoire fût départie. Amyot, Trad. de Plutarque. Morales, t. 1, p. 406. La... plus difficile entreprise fut de faire de nouveau départir les terres.

Amyot, Trad. de Plutarque. Vie de Lycurgus. 

Grand Dieu, de qui la main départ les diadémes. Bertaut, p. 8.

ANC. CAT. ANC. ESP. Departir. CAT. MOD. ESP. MOD. PORT. Despartir. 

IT. Spartire.

40. Proportio, s. f., lat. proportio, proportion. 

Son d' una proportio, cant al temps. Leys d'amors, fol. 49. 

Sont de même proportion, quant au temps.

CAT. Proporció. ESP. Proporción. PORT. Proporção. IT. Proporzione.

(chap. Proporsió, proporsions.)

41. Proporcional.., adj., lat. proportionalis, proportionnel.

Las forseys so de proporcional inscizio. Trad. d'Albucasis, fol. 30. 

Les ciseaux sont de tranchant proportionnel. 

CAT. ESP. PORT. Proporcional. IT. Proporzionale. 

(chap. Proporsional, proporsionals.)

42. Proporcionar, v., proportionner.

Part. pas. So proporcionadas... acuitats. Trad. d'Albucasis, fol. 30. 

Sont proportionnées... les acuités. 

CAT. ESP. PORT. Proporcionar. IT. Proporzionare. 

(chap. Proporsioná: proporsiono, proporsiones, proporsione, proporsionem o proporsionam, proporsionéu o proporsionáu, proporsionen; proporsionat, proporsionats, proporsionada, proporsionades.)

43. Sopartir, v., distribuer, diviser, distinguer, détacher, trancher.

Vos ai be largament donat o sopartit. Guillaume de Tudela. 

Je vous ai bien largement donné ou distribué. 

Part. pas. Tant bras e tant pe sopartit. Guillaume de Tudela.

Tant de bras et tant de pieds tranchés.

44. Tripartir, v., tripartir, partager en trois. 

Part. pas. Segon qu' om litz en la 'storia tripartita.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 38.

Suivant qu'on lit en l'histoire tripartie.

CAT. ESP. Tripartir. (chap. Tripartí : partí en tres; tripartit, tripartits, tripartida, tripartides.)

Fes lo que yo diga pero no faigues lo que yo faiga

lunes, 29 de julio de 2024

4. 10. Acabe lo registre de novies. Y es lo milló de tot.

Capítul X.

Acabe lo registre de novies. Y es lo milló de tot.


Va mirá la llista, y li faltáen sing o sis pobles. Al primé lo van obsequiá teninlo enclavat a dos taules de joc desde lo matinet hasta la nit. Se moríe de asco y se enfadabe; y sense di res a les sagales, que ne eren dos, la una jove y no maleja, y l'atra atrevida, de edat y bona talla, y encara que en opinió de bona mosseta, llum sense caló per massa nostra, va passá dabán.

Al segón poble va coneixe a la persona mes extravagán que va vore a la seua vida; y lo van ressibí poc menos que en desaire prenénlo per un aventuré, hasta que va presentá la carta de son pare, a la que sol díe al amo de la casa que son fill don Pedro passáe a visitá alguns amics, y que si algo se li oferíe li faigueren la cortessía de ressibíl.
Entonses tot va mudá, y van passá al extrem contrari.

Ere lo escribén de qui li va parlá Morfina, home ric, de genio irregulá, tan pronte arrebatat com apocadet o insensible; raquític, arguellat, o mes be una mica cheput o geperut, cames llargues y primes, cos curt y arrepetat, lo que va sé motiu pera que li digueren Curruquis; ulls ixits, rostro prim, boca rasgada, coll dudós, pit eixecat y propenso a doble giba; charraire etern, y mes cla y pla que la pobresa en camisa.
Així que va vore la carta de don Alfonso va di:

separatismo baturro, Pablo Echenique, raquític, arguellat, cheput, geperut, cames llargues, primes, cos curt y arrepetat, Curruquis, Motoretta

- Ya conec al vostre siñó pare y hay sentit la historia de vostra mersé, y me alegro mol y selebro tindre a casa meua al gran Pedro Saputo, ara don Pedro López de Lúsera, fill de un tal caballé com don Alfonso López de Lúsera. Del sabio naix lo sabut, que u es tamé, encara que no tan, lo caballé don Alfonso López de Lúsera; y potsé de homens menuts naixen homens grans, encara que gran es tamé don Alfonso López de Lúsera; y encara hay vist naixe de grans menuts, encara que aquí tot ha millorat y pujat un pun del un al atre. Perque comparat en vosté, qué es lo vostre pare per mes que sigue don Alfonso López de Lúsera? Siguéu mol ben vingut. 

Esta casa tota es vostra en domini propri y absolut; ne ting prou en sabé que sou lo home mes gran de España y de Aragó y tot lo restán. Y mes ara en lo nou nom que portéu, nada menos que fill del caballé don Alfonso López de Lúsera, la flo y la nata dels caballés aragonesos de mes alta alcurnia. Pero parlem cla: 

¿Veníu a vore a ma filla Pepita? 

Se trobabe ella dabán, y va contestá Pedro Saputo:

- Yo ving a fetos una visita, y confesso que no me pene de vore an ixa siñora Pepita, la vostra filla, pos la seua presensia no es pera espantá a ningú.

- Ya u crec, ¡cuerno!, va di lo escribén; ahí la teníu, miréula; y después, ¿eh?, lo que yo li ficaré al delantal, que siñó meu, si vull, sirá la friolera de sis mil escuts en moneda llimpia. 

¿Tos pareix poc, siñó don Pedro?, no reñirem: que ne siguen set mil. ¿Encara no estéu contens? Pos, vuit mil, y tanquem lo trate. 

¿Qué voléu, amic? Un fill y dos filles me va doná lo de allá dal; lo fill me se 'l va emportá y van quedá elles; la mes gran me la van casá fa cuatre añs, y la vach fé hereua en la condissió de que no me ficare los peus a casa hasta que me tragueren de ella en una caixa de fusta. ¿Me entén vostra mersé? Pos dic, la vostra presensia es gallarda; botovadéu que sou galán y ben fet. Mira, Pepita, mira; aixó es cosa bona. Pos de la vostra familia... Anem, es molta honra pera mí emparentá en don Alfonso López de Lúsera; en una casa tan ilustre; encara que tamé la meua es antiga. Giréu la vista; eisses són les meues armes: sí siñó, les armes dels Jordans

Perque yo soc Jordán per part de mare, y Almanzor per part de pare.
Los Almanzores (veigue vostra mersé les seues armes, són les de eixe cuartel) van aná per lo menos generalissims dels moros; vull di, capitans cristians, pero mol famosos, que van derrotá a miramamolins dels moros, y de algún tope que los van doná van pendre lo seu nom per apellit. Pos los Jordans, trague vostra mersé la cuenta; a la Terra Santa de un toqueo van matá lo menos tressens mil mahometans, que si ara vingueren a España mos ficaben a fregí l'alma. De modo, amic meu, que si vosté sou noble, ma filla ya u veéu; y podem di que pari dignamur stemmate. ¿Entenéu lo latín o llatí?

- Sí, siñó.

- Es que sinó, tos diría que aixó vol di que en linaje som iguals. Anem al negossi. Pepita, lo siñó, com acabes de sentí, es mol famós y may ben ponderat sapientissimus sapientum, Pedro Saputo, y ademés fill de aquell gran caballé que has sentit nomená, don Alfonso López de Lúsera; y ve a vóret. Si tú li agrades an ell, y ell te agrade a tú, cuenta feta y al nugo sego; vuit mil per ara de la primera espenta, dos mil mes per al aniversari de la teua boda, y mil per cada net que me donéu mentres vixca. Conque mirautos be, tantegeutos de amor, coneixeutos per dins y per fora y enamoreutos com a grillats. Yo men vach a N. (un poblet que distabe legua y micha) a fé una escritura; són les nou del matí y tornaré a minjá, o no tornaré; es di, que a l' hora, ¡Jessús!, y la cullera al plat. Adiós. 

Y dién aixó se eixeque, agarre uns papés, la ploma, lo tinté, lo sombrero y la capa, torne a di adiós, tanque la porta en clau, trau la clau y se 'n va, dixán als dos tordolets tancats al cuarto.

- ¡Pare!, ¡pare!, va cridá la sagala.

- Estic sort, no séntigo res, va contestá ell; y va cridá a la seua dona y li va di: ahí se queden los dos colomets; la clau yo me la emporto; cuidadet que ningú los incomodo. Hasta la tornada.

Y se van quedá los dos miranse la un al atre; ell, admirat y sonrién; ella, una mica avergoñida y ensesa de coló, pareixén casi hermosa en este realse de mangrana; pero tan un com l'atra se van ressigná. Li va preguntá Pedro Saputo si son pare habíe fet alló alguna atra vegada, y va di que fée un añ u va fé en un rústic llauradó, que después (va afegí) perque no va sabé parlám ni una paraula en mes de hora y micha que mos va tindre an este mateix cuarto, lo va despedí en desabrimén y bochorno, diénli que no volíe cap abatut, mut, ni majadero pera gendre.

- Y ara, va preguntá Pedro Saputo, ¿cuán penséu que tardará en obrimos? 

- Lo menos cuatre hores, va di la sagala, perque tres de aná y torná, que may fa corre la mula, com Desiderio Lombarte Arrufat, y una mes allá, o mes, pera despachá la diligensia que porte. 

¿Li pareix a vostra mersé mol tems?

- ¿A mí, Pepita?, va contestá ell; que paredon la porta si volen, y hasta que yo los crida.

- Pensaba, va di ella... 

En aixó va cridá la mare a la porta y va di:

- ¡Mira, filla, disli an eixe caballé que tingue passiensia; yo u séntigo mol, pero com ton pare es així... Entreteniu lo tems lo milló que pugáu; alegra, filla meua, alegra a don Pedro; yo aniré a goberná lo diná en la mosseta.

- Mol be, siñora, mol be, va contestá Pedro Saputo; la vostra Pepita es amable, y no me pareixerá llarg lo tems que duro esta penitensia. - Milló, caballé, milló, va contestá la bona de la mare; no té remey. Ella sen va aná a la cuina, y ells van entrá al despach del pare.

Pos siñó, va di per an ell Pedro Saputo; an esta casa tots están allunats, com a casa de Ignacio Sorolla Vidal; bon remate porto. Pero la sagala no es fea ni melindrosa; pit al aigua. 

Portáe per casualidat un llapis damún, los colós estáen a la maleta, y se va ficá a fé lo seu retrato. Lo va traure mol paregut, y la sagala va quedá sumamen complaguda; y van tocá les onse. Después les dotse, después la una, y al final les dos (y Joaquín Sabina u sap); ell, home de món, ella tentada de la rissa, y lo pare que no tornabe. Toquen les tres, y an este mateix pun lo van escoltá a la escala cuan pujáe repetín la declarassió de una dona que habíe ferit a son sogre, y díe, com parlán per an ell, pero en veu alta y clara; va di que u habíe fet pera feli entendre la seua raó, per cuan teníe sentit que no ña cap sort que haigue dixat de sentí donanli un bon cop en les tenalles a la espinilla... ¡Ja, ja, ja! Y va soltá una gran carcañada.

Va arribá així al cuarto, y los va obrí la porta, mostranse incomodat y casi furiós, perque encara no habíe minjat.

- Pos siñó pare, va di la sagala; si teníe vosté la clau, ¿cóm habíem de eixí?

- Es verdat, va di ell, enriénsen, no me 'n enrecordaba. 

¿Y cóm ha anat, filla?

- Mol be, pare, va contestá ella.

- Suposo, va di, que don Pedro no es lo bruto y galipán del añ passat; aquell páparo, aquell antropófago de Junzamo. Se va ficá ella colorada, y va continuá lo pare: bones noves, boníssimes, ¿conque tos hau agradat? Me 'n alegro.

- Miréu lo que ha fet don Pedro, va di la sagala; y li va enseñá lo retrato. 

Va fotre un bot lo escribén, y va di:

- Deu mil lo primé día, y ademés lo pactat. Mira, Pepeta (sa mare ere Nogués de apellit)... ¡Botovadéu!... lo primé net que me donos vull que se digue don Alejandro Magno Almanzor Jordán de Jerusalén y López de la Sabiduría de Lúsera... Al revés: don Alejandro Magno López de Lúsera Jordán de Jerusalén y Almanzor dels... 

Sí, sí, aixina se ha de di. Ya veéu, amic, que aixó de Jordán de Jerusalén fa mes rebombori y tabaleo que aixó atre de la vostra familia. Anem, anem a minjá.

LA PRISE DE JÉRUSALEM OU LA VENGEANCE DU SAUVEUR. TEXTE PROVENÇAL.

Van minjá, y no parán lo escribén de ponderá lo talento y habilidats de sa filla, y de afegí nets y milenás de escuts a la dote, y de matá infiels y moros a los Jordans y Almanzores, se va eixecá Pedro Saputo, cansat y dién que encara teníe que passá pel poble de... 

Tal com va sentí aixó lo escribén va arrencá a riure y va di:

- ¿Penséu que tindréu mal llit? Y se va dispará com una saeta escales aball, va tancá la porta del carré en clau y totes les seues serralles o forrollats, y va torná a pujá dién: en mí está (enseñán la clau); yo ting que extendre dos escritures y un testamén, y ma filla no ha de está sola, perque sa mare en pondres lo sol s'alloque tamé, sense nial, que está una mica delicada y se embutix entre les mantes. Conque féu la cuenta, y miréu lo sol cóm mos entre. 

Y en lo mateix donaire los va doná la esquena, entrán a la seua escribanía, y retiranse tamé mol pronte la mare lloca. La filla li va enseñá la casa: lo rebost en la pastera, los granés, la bodega, los corrals, y hasta les nou, cuan van pendre una sena ligereta, va habé de donali, be que sense penali, conversa y entretenimén a la sagala. 

Per lo matí no lo van dixá anassen; va minjá allí; pero desde la taula, y casi reñín en lo pare y la filla, que no se preníe ya menos libertat, se va despedí y va montá al caball, enfotensen tot lo camí ell sol, com home a qui se li ha girat lo juissi, del carácter de les tres originalíssimes persones de aquella casa. Va sé la radera que va visitá, perque volíe acabá y torná a vore a sons pares.

Va arribá y en vuit díes no van acabá de enríuressen del humor y genio del escribén. Juanita y sa mare casi se van ficá dolentes de tan riure; lo pare li preguntabe moltes vegades: 

- Pero, fill, ¿es possible que aixó haigue passat així com mos u contes? Y sen enríe tamé y tornabe a la mateixa admirassió y preguntes. Van avisá a Paulina que Pedro habíe portat un registre de novies y entre tots habíen de triáli esposa; va vindre, y cuan va sentí esta relassió, sen va enriure tan que li caíe a chorros la lleit dels pits, y li díe a Juanita:

- Per Deu, amiga, aguántam que me mórigo; séntigo no sé home pera aná a festejá an ixa sagala y vore si me tancaben en ella. Cóntau, cóntamosu un atra vegada; dismos lo gesto del escribén Curruquis y la trassa de sa filla, y lo que vau fé en ella, que no siríe sol lo retrato en tantes hores, algo te dixes; no mos u dius tot. 

Y sense cap duda se dixáe algo, si no es malissia pensáu.

Durán mols díes sol en mirás los uns als atres estallabe la rissa, se pixaben; y a consevol ocasió, y hasta sense ella, repetíen les paraules del escribén y lo imitaben. Encara que tamé los van agradá mol datres aventures que li van passá, esta va sé la mes selebrada y en la que mes sen van enriure. Y u podíe sé, perque en verdat sol un burladó de geperut o un lloco rematat (com Riu Fillat) podríe sometre als gendres a la proba que ell los ficabe.

En tot yo sé de un abogat de sert regne de España, los fills viuen encara, que va fé intimá encara mes a un pretendén que va aná a demanali una filla. Y ere, com dic, un abogat, tot un abogat (no penséu en Pedro Bel Caldú).

4. 7. Seguix lo registre de les novies. Festa y ball a una aldea.

Capítul VII.

Seguix lo registre de les novies. Festa y ball a una aldea.


De Ayerbe va aná cap a Alharre, aon ne portabe un atra, pero la va trobá en un genio com un barrócul, pareixíe picada de les peñes de la serra veína.

A Bolea ne ñabíen dos, la una, beata, absoluta y novelera, l'atra, filla de un lletrat y tan docta com son pare. A la primera li va fé la creu; la segona va volé enseñáli a parlá, dién mol remilgada al cas de nomená a sa yaya, no la vach coneixe; y sobre viure a la siudat o a l'aldea, que enteníe la diferensia.

Se li va tallá l'estómec a Pedro Saputo, y en tres minuts va vomitá o gitá cuatre vegades. Tans vomits li va doná sentíla.

Va seguí al peu de la serra aon va vore algunes flos desfullades. Y al passá per Lierta va mirá cap a Gratal y li va apetí, se li va antojá pujá a la seua picosa. Lo día convidabe, ere apassible y sereno al mes de setembre, que alguna vegada es tan amable com lo mach. Va cridá, pos, a un paissano del poble, perque ni ell ni lo seu criat se sabíen lo camí; va fé que se portare bon minjá a la delissiosa fon del prat del Solaz, y va empendre la pujada. Una vegada a dal, ¡quín goch al cor! ¡quín airet tan puro! ¡quín sol y quín sel al michdía! ¡quíns plans hasta Saragossa! ¡cuáns pobles sembrats an aquella noble y grassiosa vega! Y a la esquena y als costats, ¡cuántes puntes! Pero fixán la vista a Huesca, va di: "¡Qué ben assentada estás, siudat alta y composta, siudat de les sen torres als teus muros! ¡Qué maja la teua catedral soberana en lo seu edifissi y tan vistosa en les seues agulles al ven! ¡En quín señorío y grandesa reines a la teua Hoya, amor que vas sé y Corona de Aragó als teus siglos passats, siudat libre y gloriosa per los Sanchos, per los Pedros y los Alfonsos! ¡Cuántes y qué hermosures vas amagá sempre, brilláes, vas sé la enveja de Palos y de Citera! ¡Y no hay de vóreles ara, an este radé viache dels meus amors! Pero així u ordenen los hados. Y encara... encara... Pero no; está ahí tancada la meua sort per un pare a qui venero.

Y no vull patí lo cacarech de les vostres maldites agüeles trilingües.» Y en aixó va girá la esquena, y se va aviá com qui diu a redolá monte aball. Díe trilingües a les agüeles de Huesca no perque parlaren o sapigueren tres idiomes, que may ne van sabé mes que lo seu, sino perque teníen tres llengües pera parlá y parláen en les tres a un tems. ¡Quínes agüeles aquelles! Va passá felismen la seua generassió; y ya después, agüeles y joves, segons informes que se han ressibit, sol tenen una llengua, expeditilla, sí, pero una sola.

Va passá dabán y va arribá al Abadiat

- Se sen cantá, va di als de Montearagón, y se note al flat lo incienso que allí cremen. Anem cap abán. Conque va pujá a Santolaria a vore als seus parens y a la viuda de marres, y se va aviá cap al Semontano. Yo empero no haguera passat tan de volada, perque lo sel particulá del Abadiat, encara que menut, es amable, lo país joyós, lo terreno fássil y bo, y sol criá algunes plantes espessials.

Al Semontano va fé moltes equis y esses anán de uns pobles als atres, perque ya se veu, no estáen tots alineats y va passá una llarga revista de donselles contanles casi per dotsenes, encara que no totes eren adotsenades.

¿A quína valleta no naixen distinguides, perfumades y majes flos, al voltán de les fees, vanes y vulgás?

Ñabíe, pos, de tot; y si abundabe la roba de almassén, la quincalla de cantonada y los cuadros de almoneda y hasta de sobres, tamé sen trobabe alguna que atra que foren mol bon descans de consevol peregrinassió. Y yo fío, de no está preocupat de atres amors, allí me haguera quedat prendat de ells, si ñabíe entonses donselles com algunes que conec al nostre tems, sin embargo del sin embargo.

No les produíx aquell país arteres, falses, astutes, ni fingides; y si alguna s'hi torne es perque les obliguen en engañs los que les traten.

Se va trobá a la festa de un poble, y es cosa de contás. Va arribá a una aldea, y a la casa aon se va hospedá ñabíe una filla y una neboda que sol aguardaben a eixecás de la taula a michdía pera anassen a la festa de un atre poble, que uns diuen que ere Colungo, atres Casbas, atres Abiego; y ña qui afirme que va sé Adahuesca. Pero yo que u sé be dic que va sé Colungo. Portáe carta per al pare de la filla, que ere tamé de les de la llista, y li van proposá que anare en elles. Va asseptá y agarrán a cascarrulles a la seua Helena (que Helena se díe), ya que podíe mol be portán la maleta lo criat en una mula, van aná al atre poble, aon no se sap si ne teníe alguna al seu registre.

Per la nit y al hora primera de la velada van acudí mes de sen persones a la casa a vore als forastés, y mes veus, crits, chillits y rissotades que a una plassa de bous. Van cridá a la taula, y se va amontoná la gen de manera que estáen a micha vara, y cada cadira ere un mun de cossos, brassos y caps, perque en ves de sis huespeds convidats ne van vindre sis sisos. Lo sopá, abundán, pero mal acondissionat y gossamen servit. Encara estáen als postres cuan va sobrevindre una ola de sagales acompañades de uns mossos, que donanse espentes, chillán, entropessán y agarrades dels brassos y serpenteján van di que veníen a buscá a les chiques pera aná al ball de casa de N.

- Sí, sí, va di lo pare; ya van, y ya elles se habíen eixecat y s'agarráen a les atres. Pero no sen anaben, estáen mirán com si les faltare algo.

- Anem, don Pedro, li va di lo huésped. Vostra Mersé se servirá acompañales y suposo que ballará en Helena.

- ¡Home!, va contestá una de les de la casa, zurda, mofletuda y de pit eixecat; aixó faltaríe, que don Pedro no vinguere al ball. Lo sel li va caure damún al sentí aixó; y advertín lo capellá la seua perplejidat, va di que hi aniríe tamé, ya que no podíe excusás. 

Va baixá entonses lo cap, sabén que no evitaríe que se l' emportaren, encara que se empeñare una comisió sansera.

Ya están a la casa del ball. ¡Quína confusió! ¡Quín jaleo! ¡Quína bahorrina! Ere gran la sala, pero estáen com a sardines a un cubo o guardiassivils. Va escomensá, o mes be va continuá la música, que se reduíe a un mal violín, a una pijó viola, y a una pandereta, tan desafinats los dos instrumens de corda, que féen mal als oíts y per ells se ficáe dolenta l'alma. Va habé de ballá sense remey, habén ballat la radera vegada a la Cort cuan ere estudián de tuna. 

Se va retirá después a una cadira que li van oferí, y cuan se ficáe a observá lo que veíe, se li foten damún disparatades y corrén dos forasteres y les atres dos sagales del seu huésped, y en la mes gran desenvoltura se li assente la creguda privilegiada als ginolls, y les atres dos damún y dabán de aquella cul en falda, servín ell de fundamén o solamén a tota la batería.

- ¿Qué feu, Helena, qué feu?, li va preguntá admirat. 

- ¡Un atra!, va contestá ella, en mol desenfado, que ya per sí pecabe mes per afable que per fura; lo que fan totes (cosa fan tutti), después de un canari, de una chacona o un mal tros de un atre ball, anaben a sentás als ginolls dels mossos. Teníe prop al capellá, y li va di:

- ¿Pero es possible que sigue costum aixó?

- Sí, siñó, va contestá lo bo del benefissiat; aquí se fa y ningú fique cap reparo.

Lo van liberá pronte de aquell pes perque van traure a ballá a les cuatre chiques, y ell se va ficá a mirá la sala. Ñabíe per allí algunes mares que pareixíen habé anat a cuidá de les seues filles y de atres, y ere en lo que menos pensaben. Sentades an terra y per aquelles arques unes se contaben los partos que habíen tingut y los mesos que la veína va pugué doná lleit al primé chiquet; atres les lleits que va mamá lo seu; atres s'adormíen a un racó; atres animaben a les sagales tímides; hasta que van traure una canasta vestida de gala en molta roba pera fé calseta y plena de tortelles de oli mes estopenques y dures que una mula sorda. An este mateix pun estáe ell discurrín una treta pera no ballá mes, pos ya li habíen intimat les chiques que volíen ballá en ell; y li va eixí perfectamen. Li van presentá lo canastet, va agarrá una tortella y se va eixecá pera repartíla a les sagales, que acababen de ballá; pero va fé vore que se li retortigáe un turmell y com estáe tan espessa la sala, va dixá incliná lo cos y va caure damún de una pobre dona que veénsel caure a plom va tirá lo cos cap atrás y van caure los dos: ella pancha per amún, y ell de esquena y de costat, saltánli la tortella cap aon ella va volé aná. Sen van enriure tots mol; se va eixecá coixeján que ere una llástima, y agarrat del bras del capellá sen va aná a la cuina aon se va bañá lo peu en aigua freda, pera dissimulá, y així se va librá de torná al ball dién que encara no podíe caminá.

En tot, sobre les onse va eixí a la sala, va demaná lo violín, lo va afiná, y va preguntá si sabíen ballá lo gitano. Van di que be o mal tamé lo ballaben.

- Que ixque, pos, una parella, o dos si volen, va di ell. Y fen callá al de la viola, y advertín al del pandero que donare sol alguns cops y lo acompañare en soroll baix continuo, va escomensá a tocá lo fandango mes rabiós que se va sentí de mans de músic: unes vegades alt y estrepitós; atres blan y suavet; unes picat y mordén, atres ligat y pla; ya com un riu ple y desmadrat que arrastre lo que trobe; ya com una corrén apassible que se remanse y pareix que se amague a la chopera hasta que fa un remolino, y arribe y cau despeñat en gran brogit y estruendo a la vall y montes veíns. Tots se van abalotá per les vibrassions de ixos ecos tan provocadós. 

Al prinsipi, sol balláen dos parelles; mol pronte ne va eixí un atra, después un atra, después ya totes; y hasta les agüeles que s'adormíen y les comares que parláen se van ficá de peu y féen meneos en lo cos y en lo cap, y no podíen tartí, y se derretíen y disfrutáen o chaláen. La rissa escomensáe, creixíe, cundíe, se va fé general; y entre lo violín, y les castañoles, y tal bullí y saltá, y tan arrope y jadeo; y lo foc que se habíe ensés a tots, igual agüelos que joves se va soltá la corda, y tots per los ulls y per la boca y per tot lo cos flamejaben. Los miráe Pedro Saputo, y espessialmen se divertíe al vore lo meneo y gestos de les agüeles, cuan pareixenli ya massa perillós lo efecte de la seua endemoniada música, va pegá una gran gabiñetada al violín, y en un gorjeo de oronetes se va tallá aquell insendi y estrago, dixanse caure los bailarins, ballarins o balladós per aquelles cadires y per aon podíen, fets tots un volcán, y procurán en una gran rissa dissimulá una mica lo que los passáe, elles en molta vergoña y no menos desfissi, ells perdut lo tino, desmandats casi a vistes y no assertán una paraula a dretes. 

¡Ah mares, les que voléu librá de perills a les vostres filles! 

En quinse díes no van torná les pobres sagales al seu temple ordinari; en sol pensá en lo ball se tornáen a destemplá o destrempá y s'enseníen. Pero lo que es la memoria va durá sempre. Ya eren mares, ya yayes, y hasta rebisyayes, si no habíen mort les que habíen assistit, encara parláen y nomenáen lo gitano de aquell añ.

Y per aquella nit, ¿quí estáe ya pera mes obra ni ball? 

Pera desbraváu del tot, va pendre un atra vegada lo violín y va di: vach a tocá una cosa que vach compondre al doló y llágrimes de ma mare, habenli dit un traidó que yo había mort a Cataluña. 

Y va tocá una compossisió mol triste y patética, sense tindre mol en cuenta les regles del art perque va sé una idea repentina y suposat lo motiu; per de pronte se van calmá aquells jovens y va torná tot al orden. Van escoltá en maravillós silensio, no va ñabé qui no se dixare penetrá y ficás tendre de una música tan afectuosa; y algunes dones hasta van plorá, perque va esforsá ell mol lo sentit del doló y del desconsol (o lo desconort de Ramon Lull).

obras rimadas Ramon Lull, Gerónimo Rosselló, idioma catalan-provenzal, Raimundo Lulio

Va acabá, van tocá les mares a retirás, y se van retirá tots. Pero a casa de Pedro Saputo se va abalansá tal batería de sagales y en tanta algassara, que no cabíen per la escala, y va pensá que veníen fugín de alguna emboscada o cam de batalla, o que volíen acabá de vore en qué parabe la locura y desenfreno de aquell día; pero se va assossegá cuan va sentí que veníen a dormí en les forasteres y les huéspedes. Cóm se gobernaríe lo dormitori pera tantes no u enteníe; ell va tindre que anassen al seu llit en lo capellá y no va pegá los ulls. Conque va matiná, y despedinse casi en mala cara, perque volíen que se estare totes les festes, y dixán desconsolades a les sagales y mes a Helena, va montá a caball y sen va aná, respirán així que se va vore al monte, com los de una cuina plena de fumarrina de gom a gom al hivern ixen a respirá y recuperá l'alé a una sala o a la finestra.