Mostrando las entradas para la consulta alba ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta alba ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

jueves, 10 de septiembre de 2026

Vezin, Vezi, Vicinitat, Vecinitat, Vezinetat, Vezinat, Vezinesc, Vesiage, Convicin, Vezoig, Via - Obviar

Vezin, Vezi, adj., lat. vicinus, voisin, proche.
Aitan vezis com es lo detz de l' ongla.
(chap. Tan veí com es lo dit de la ungla.)
A. Daniel: Lo ferm voler.
Aussi voisin comme est le doigt de l'ongle.

ungla, ungles, uña, uñas; Tan veí com es lo dit de la ungla.

Subst. Que la lais a sos vezis.
P,. Cardinal: Un decret.
Qu'il la laisse à ses voisins.
- Concitoyen, citoyen, habitant d'un même lieu.
Baluze, t. II, col. 1003, Not. ad Capit., traduit le mot vicino, qu'on trouve dans un passage de (la) loi des Allemands (Lex alam., cap. 36, §. 3), par civi:
Vicino, civi, ejusdem loci incolæ. Hispani hodiè vezino vocant quem latini civem dicebant: Vezino de Madrid.
On lit dans Pétrarque:
Pianga Pistoia e i cittadin perversi
Che perdut' hanno si dolce vicino.
Petrarca, Son.: Piangete. 
Voyez Denina, t. II, p. 261.
Nulh hom de Condom, vezis ni autre.
Negun borgues, o vezin de Condom.
Coutume de Condom.
Nul homme de Condom, citoyen et autre.
Nul bourgeois, ou citoyen de Condom.
Menspreza sos vezis.
Deudes de Prades, Poëme sur les Vertus.
Méprise ses concitoyens.
CAT. Vehi. ESP. Vecino. PORT. Vizinho. IT. Vicino. (chap. Veí, veíns, veína, veínes.)

Sense notissies de Gurb, traducsió al chapurriau


2. Vicinitat, Vecinitat, Vezinetat, s. f., lat. vicinitatem, voisinage, proximité, interstice.
Tota affinitat e tota vicinitat. Cartulaire de Montpellier, fol. 183.
Toute affinité et tout voisinage.
Amistat, parentat, afenitat ni vezinetat.
Cout. d'Alais. Arch. du Roy., K, 704.
Amitié, parenté, affinité et voisinage.
Las vecinitats entre la camba e la coyssa. Trad. d'Albucasis, fol. 64.
Les interstices entre la jambe et la cuisse.
ESP. Vezindad (Vecindad). IT. Vicinità, vicinitate, vicinitade. 
(chap. Vessindat, vessindats.)

3. Vezinat, s. m., voisinage.
Per c' omz ditz: Sa cort a clausa
Que es en bon vezinat.
G. Olivier d'Arles, Coblas triadas.
C'est pourquoi on dit: Sa cour a close qui est en bon voisinage.
CAT. Vehinat. IT. Vicinato. (chap. Veinat, veinats.)

4. Vezinesc, s. m., voisinage.
Per precs ni per vezinesc ni per parentesc. Cartulaire de Montpellier, fol. 112.
Par prières ni par voisinage ni par parenté.

5. Vesiage, s. m., voisinage.
Per carta de vesiage. 
Sera tengut de far... las solemnitatz de vesiage, selon la costuma.
Fors de Bearn, p. 1096 et 1093.
Par charte de voisinage.
Sera tenu de faire... les solennités de voisinage, selon la coutume.

6. Convicin, adj., voisin, proche.
Las autras ylas de mar convicinas. Cat. dels apost. de Roma, fol. 61.
Les autres îles de mer voisines.
(chap. Conveí, conveíns, conveína, conveínes. ESP. Convecino.)

Vezoig, s. m., bêche.
Al vezoig et al araire.
Marcabrus: L' autr' ier.
A la bêche et à l'araire.

Via, s. f., lat. via, voie, chemin, route, conduit, fois.
Voyez Muratori, Diss. 33.
Ieu m' en part, e segrai autra via.
Folquet de Marseille: Sitot me.
Je m'en sépare, et je suivrai autre voie.
Cassayre, cant a tendut al hors, e li geta mel per la via.
V. et Vert., fol. 23.
Chasseur, quand il a tendu à l'ours, et lui jette miel par le chemin.
Obre las vias de suzor, per que fa suzar. Eluc. de las propr., fol. 205.
(chap. Obri les víes de suó, per lo que fa suá.)
Ouvre les voies de sueur, c'est pourquoi il fait suer.
Fig. Per la via de paupretat. V. et Vert., fol. 30.
Par la voie de pauvreté.
Porta del cel, via de salvamen.
Guillaume d'Autpoul: Esperansa.
Porte du ciel, voie de salut.
- Moyen.
Per via de appellatio. Statuts de Provence. Julien, t. I, p. 91.
Par voie d'appel.
Loc. Lo vai meten en via
D' abreviamen de jorns e de sos ans.
B. Carbonel de Marseille, Coblas triadas.
Le va mettant en voie d'accourcissement de jours et de ses ans.
E 'ls desviatz mostron als justz la via.
P. Cardinal: Un sirventes.
Et les déviés montrent aux justes la voie.
Devedon renou e raubaria,
Et elh fan lo, e d' elhs pren hom la via.
Pons de la Garde: D' un sirventes.
Ils défendent usure et escroquerie, et ils le font, et d'eux on prend la voie.
Lur jois sec la via plana.
Marcabrus: El mes quan.
Leur joie suit la voie unie.
C' aissi tengues ma via plana.
P. Vidal: Abril issic.
Qu'ainsi je tinsse mon chemin uni.
Jois se pert, e pretz ten sa via.
Guillaume de Montagnagout: Leu chansoneta.
Joie se perd, et mérite tient sa voie (s'en va).
Amistatz dechai,
Car a trobat jovens sa via.
H. Catola ou Marcabrus: Amics.
Amitié déchoit, car gaîté a trouvé son chemin (s'en est allée).
- Adverbial. Hors.
Li ome de la terra lo feron anar via de la terra. V. de Guillaume de la Tour.
Les hommes de la terre le firent aller hors de la terre.
ANC. FR. Va ta voie, fet-il, bricon.
D'autre part vint Renart sa voie.
Ainz chevauche moult bel sa voie.
Roman du Renart, t. III, p. 48, 5 et 45.
CAT. ESP. (Vía) PORT. IT. Via. (chap. Vía, víes, com les del tren; camí, camins, com lo llibre de Delibes que vach traduí al chapurriau.)

Lo Camí (Miguel Delibes) en chapurriau

Adv. comp.
Que vagua dreita via vezer sant Honorat. V. de S. Honorat.
(chap. Que vaigue dreta vía a vore a San Honorat.)
Qu'il aille droite voie (directement) voir saint Honorat.
Per bon esper enriquis
Paubr' om manta via. 
P. Milon: Si com lo.
Par bon espoir il enrichit pauvre homme mainte fois.
Vai doblan tota via 
L' amors e la benvolensa.
Augiers: Per vos belha.
Va toute fois (toujours) doublant l'amour et la bienveillance.
Com la flor c' om retrai
Que totas vias vai
Contr' el solelh viran.
Pierre d'Auvergne: D' un sonet.
Comme la fleur qu'on rapporte qui toutes fois (toujours) va contre le soleil tournant.
Interj. comp. Ieu aug que la gaita cria:
Via sus! qu' ieu vey lo jorn
Venir apres l' alba.
Bertrand d'Allamanon: Us cavaliers. 
J'entends que la sentinelle crie: (En) route sus! vu que je vois le jour venir après l'aube.
ANC. FR. Mès totes voies fu la chose menée à tant. Villehardouin, p. 109.
Toutes voies vérité a telle propriété singulière que tant plus est foulée, de tant plus se ressourt. Œuvres d'Alain Chartier, p. 435.
Voyez Cap, Mettre, Mont.
CAT. Totavia. ESP. (Todavía) PORT. Todavia. IT. Tuttavia. (chap. Encara.)

2. Vialia, s. f., voie, moyen.
Per las vialias de misericordia.
Que non perda las vialias de misericordia.
Trad. de Bède, fol. 66 et 56.
Par les voies de miséricorde.
Qu'il ne perde pas les voies de miséricorde.

3. Viatge, Viagge, s. m., voyage, route, direction.
Pueis farem breu viatge
Sovendet, e breu cami.
Arnaud de Marueil: Belh m' es.
Puis nous ferons court voyage souvent, et court chemin.
Ben ha tengut dreg viatge
L' auzel.
Pierre d'Auvergne: Rossinhol.
Bien a tenu droite route l'oiseau.
Util... als viandans per que lor viagge sia diligens. Eluc. de las propr., fol. 77.
Utile... aux voyageurs pour que leur voyage soit rapide.
Fig. De ben amar sai segr' el dreg viatge.
G. Faidit: Si anc.
De bien aimer je sais suivre le droit chemin.
Adv. comp. Cansons, vai t en dreg viatge
Lai on il es.
Peyrols: Per dan que.
Chanson, va-t'en droite route (directement) là où elle est.
CAT. Viatge. ESP. Viage (Viaje). PORT. Viagem. IT. Viaggio. (chap. Viache, viaches; v. viachá, viajá.)

4. Viador, s. m., lat. viator, voyageur.
En la ment d' un chascun viador. Doctrine des Vaudois.
Dans l'esprit d'un chacun voyageur.
ANC. FR. Si du hault Dieu la grâce ne soustient
Le viateur. 
J. Bouchet, Triom. de François Ier, fol. 135.
CAT. ESP. Viador. IT. Viatore.

5. Vianar, v., voyager.
Vianar volgra.
Augiers: Totz temps serai.
Je voudrais voyager.
Part. prés. Chascuns es viananz.
Folquet de Romans: Quan be.
Chacun est voyageant. 
Subst. E 'l chaitieu mon desprezar
On passam cum vianans. 
Folquet de Marseille: Si cum.
Et mépriser le chétif monde où nous passons comme voyageurs.

6. Viandan, Vianda, s. m., voyageur.
Rauba gleizas ni viandans. 
Giraud de Borneil: Per solatz.
Dérobe églises et voyageurs.
Albergar los viandans. V. et Vert., fol. 73.
Héberger les voyageurs.
Somonatz vianda ni romeu. V. de Pierre Pélissier.
Que vous avertissiez voyageur et pèlerin.
ANC. CAT. Viandant. ESP. PORT. IT. Viandante. (chap. Viandán, vianán, caminán, viachán; viandans, vianans, caminans, viachans.)

7. Viandela, s. f., viandelle, sorte de poésie.
En redondels e viandelas. Leys d'amors, fol. 25.
En rondeaux et en viandelles.
8. Aviar, v., s'acheminer, se diriger.
Part. pas. Anc pietz non fon vianans aviatz
Qu' ieu fui.
Augier: Totz temps serai.
Oncques pire ne fut voyageur dirigé que je fus.
- Disposer, préparer.
Part. pas. Quan lor afars es aviatz.
Giraud de Borneil: Alegrar.
Quand leur affaire est disposée.
ANC. FR. Qui bien set dire et rimoier,
Bien doit sa science avoier.
Fabl. et cont. anc., t. III, p. 264.
Car par ce les avoies tout droit et achemines.
Jehan de Meung, Test., v. 394.
Et Jupiter les desvoyez avoye.
Cl. Marot, t. 1, p. 255.
CAT. ESP. PORT. Aviar. IT. Avviare. (chap. Aviá : ficá en camí.)

9. Desviament, Desviamen, Deviament, Deviamen, s. m., déviation.
Las sortz e las esperas e los desviamens.
Pierre de Corbiac: El nom de.
Les sorts et les sphères et les déviations.
Contra drech no pot haver deviament. Eluc. de las propr., fol. 6.
Contre droit ne peut avoir déviation.
ANC. CAT. Desviament. ANC. ESP. Desviamiento. PORT. Desviamento. IT. Disviamento. (chap. Desviamén, desviamens; desviassió, desviassions.)

10. Desviar, v., lat. deviare, dévier, détourner, faire changer de direction.
Lo doutz chan d' un auzel,
Que chantava en un plais,
Me desviet l' autr' ier.
Giraud de Borneil: Lo doutz.
Le doux chant d'un oiseau, qui chantait dans un taillis, me détourna l'autre jour.
An de plaitz cort establia,
Et es vaudes qui 'ls ne desvia. 
P. Cardinal: Ab votz.
Ils ont de plaids cour établie, et est vaudois qui les en dévie.
Fig. Non es hom carnal
Que ja pogues desviar mon talan.
Cadenet: Ab leyal.
Il n'est pas homme charnel qui désormais pût détourner mon désir.
Es fols qui no s desvia
De so don no s pot jauzir.
Elias de Barjols: Morir pogr' ieu.
Est fou qui ne se détourne pas de ce dont il ne peut jouir.
L' aiga, que sol far son cors
Per las nars, desvia s' aillors.
Deudes de Prades, Auz. cass.
L'eau, qui a coutume de faire son cours par les narines, se détourne ailleurs.
Part. pas. Torno 'ls erratz desviatz en la fe.
Guillaume de Montagnagout: Del tot vey.
Les égarés déviés retournent à la foi.
Subst. E 'ls desviatz mostron als justz la via.
(chap. Y los desviats mostren (amostren, enseñen) als justs la vía : lo camí.)
P. Cardinal: Un sirventes.
Et les déviés montrent aux justes la voie.
ANC. FR. Atant s'est cil desavoiez 
De la voie où avoiez iere.
Fabl. et cont. anc., t. III, p. 35.
Por avoier gent desvoiée. Roman de la Rose, v. 19374.
CAT. ESP. PORT. Desviar. IT. Disviare. (chap. Desviá, desviás : yo me desvío, desvíes, desvíe, desviem o desviam, desviéu o desviáu, desvíen; desviat, desviats, desviada, desviades; desviaré; desviaría; si yo me desviara.)

11. Enviar, v., envoyer.
Ieu no l' aus mo messatg' enviar.
Folquet de Romans: Meravilh me.
Je ne lui ose mon message envoyer.
Fig. Si l' esgartz messongiers no fo
Dels huelhs que sap gent enviar.
Sordel: Bel m' es ab.
Si ne fut mensonger le regard des yeux qu'elle sait gentiment envoyer.
Deu donar son argen
A selhs qu' iran, que ben fai qui envia.
Pons de Capdueil: Er nos sia.
Il doit donner son argent à ceux qui iront, vu que bien fait qui envoie.
ANC. FR. Li Sires a envoiet son angele.
Trad. des Dialogues de S. Grégoire, liv. II, ch. 3.
Dex a envoiet l'Alcora. Liv. de la Loi au Sarrasin, p. 108.
CAT. ESP. PORT. Enviar. IT. Inviare. (chap. Enviá.) 

12. Esviar, v., envoyer, diriger, mettre en chemin, acheminer.
Fig. E 'l dous terminis s' esvia,
E son li prat groc e vermeill.
Marcabrus: Bel m' es cant.
Et le doux printemps s'achemine, et les prés sont jaunes et vermeils.
Sitot mos gauz s' esvia
A tal qu' a presen no m guaba.
Rambaud d'Orange: Er quan.
Quoique ma joie se dirige vers telle qui à présent ne me raille pas.

13. Forviar, Forsviar, v., fourvoyer, déranger, détourner.
Coma 'l solelhs, que no cessa de far son torn en aisso que Dieus l' a establit, quar el no forvia l' establissamen ni 'l comandamen de Dieu.
Si poirion forsviar del cami.
Liv. de Sydrac, fol. 27 et 7.
Comme le soleil, qui ne cesse de faire son tour en ce que Dieu l'a établi, car il ne détourne l'établissement ni le commandement de Dieu.
Se pourraient détourner du chemin.
Ben poyrias forviar e venir en error. V. et Vert., fol. 40.
Bien vous pourriez (vous) fourvoyer et venir en erreur.
Fols es qui sap sa drecha via, et a son essien se forvia. V. et Vert., fol. 36.
Est fou qui sait son droit chemin, et à son escient se fourvoie.
Part. pas. Lhi efanh que so forviah el ventre de lor maire, cossi s' afolon?
Liv. de Sydrac, fol. 65.
Les enfants qui sont dérangés dans le ventre de leur mère, comment s'avortent-ils?
ANC. FR.
Cheval sans bride à tous coups se forvoye. J. Marot, t. V, p. 50.

14. Obviar, v., lat. obviare, obvier.
Per obviar a la malissa d' aucuns marchans.
Per obviar a tals oppressions.
Statuts de Provence, Julien, t. 1, p. 588, et t. II, p. 460.
Pour obvier à la malice d'aucuns marchands.
Pour obvier à de telles oppressions.
CAT. ESP. PORT. Obviar. IT. Ovviare. (chap. Obviá.) 

jueves, 3 de septiembre de 2026

Verge, Vergi, Virgi, Vergena, Vergina, Virgina, Virginal, Virginenc, Vergenetat, Virginitat, Desvergenar, Desvergenaire

Verge, Vergi, Virgi, s. f., lat. virgo, vierge.
Domna, verges pura e fina,
Ans que fos l' enfantamens,
Et apres tot eissamens.
Pierre de Corbiac: Domna dels.
Dame, vierge pure et fine, avant que fût l'enfantement, et après tout également.

LA VIRGEN DEL PILAR SALVA A FERNANDO II  (SIGLO XV. ZARAGOZA)

Vergis vol dire pura e neta de son cors e de son coratge e de totz sos membres et de sas cogitacios. Liv. de Sydrac, fol. 83.
Vierge veut dire pure et nette de son corps et de son coeur et de tous ses membres et de ses pensées.
- Signe du zodiaque.
Del seize signe sapchatz
Qu' el es per so virgis nomnatz,
Car vergis no fructifia.
Brev. d'amor, fol. 27.
Du sixième signe sachez qu'il est pour cela vierge nommé, parce que vierge ne fructifie pas.
Es verge nomnat, quar, lo solelh estant en aquest signe, la terra no fa frug.
Eluc. de las propr., fol. 111.
Est vierge nommé, parce que, le soleil étant dans ce signe, la terre ne produit pas de fruit.
Adjectiv. La donna ac una filha
Qu' era verges e belha.
V. de S. Honorat.
La dame eut une fille qui était vierge et belle.
Joseph fo verges atressi. Brev. d'amor, fol. 82.
Joseph fut vierge pareillement.
Par extens. Aytal cera es dita verges. Eluc. de las propr., fol. 273.
Pareille cire est dite vierge.
CAT. Verge. ESP. Virgen. PORT. Virgem. IT. Vergine. (chap. Virgen María, les deu mil virgens.)

El virgo de Visanteta (o también en castellano El virgo de Vicentita)

2. Vergena, Vergina, Virgina, s. f., vierge.
(chap. Vera virgen María; vera : verdadera, vore més amún.)
P. Cardinal: Vera.
Vraie vierge Marie.
Dieu que enfantes vergina.
Pierre de Corbiac: Domna dels.
Dieu que vous enfantâtes vierge.
Adjectiv. et fig. L' arma qu'es virgina. Trad. de Bède, fol. 32.
L'âme qui est vierge.

3. Virginal, adj., lat. virginalis, virginal, de vierge.
Lamias, que han... cap virginal. Eluc. de las propr., fol. 357.
Lamies, qui ont... tête de vierge.
CAT. ESP. PORT. Virginal. IT. Virginale. (chap. Virginal, virginals. Ojo a Beseit en lo freginal o friginal, que es contrari a virginal.)

4. Virginenc, adj., de vierge, virginal.
Cara virginenca et feminal. Eluc. de las propr., fol. 35.
Face virginale et féminine.

5. Vergenetat, Virginitat, s. f., lat. virginitatem, virginité.
Per ver fon la vergenetatz
Clausa quan Dieus y fon intratz.
G. Folquet: A te Verge.
Pour vrai fut la virginité close quand Dieu y fut entré.
Senes perdre virginitat. Brev. d'amor, fol. 81.
(chap. Sense pedre o perdre la virginidat.)
Sans perdre virginité.
CAT. Virginitat. ESP. Virginidad. PORT. Virginidade. IT. Virginità, virginitate, virginitade. (chap. Virginidat, virginidats.)

6. Desvergenar, v., lat. devirginare, dévirginer, dépuceler, déflorer.
Si alcus desvergena neguna femna per forsa.
(chap. Si algú desvirgue (desflore) alguna femella (dona) per forsa.)
Cout. de Moyssac, du XIIIe siècle. DOAT, t. CXXVII, fol. 10.
Si aucun déflore nulle femme par force.
Part. pas. Vergis o desverginada. Brev. d'amor, fol. 120.
(chap. Virgen o desvirgada, desflorada.)
Vierge ou dévirginée.
IT. Disverginare. (chap. Desvirgá, desflorá, despubillá : desvirgo, desvirgues, desvirgue, desvirguem o desvirgam, desvirguéu o desvirgáu, desvirguen; desvirgat per detrás, desvirgats, desvirgada, desvirgades; desvirgaré; desvirgaría; si yo desvirgara.)

Anna Gabriel, trabajo, Suiza, Arran, CUP

7. Desvergenaire, s. n., dévirgineur, dépuceleur, défloreur, qui déflore, qui dépucelle.
Si la femna desvergenada es plus pros e plus rica qu' el desvergenaire.
Cout. de Moyssac, du XIIIe siècle. DOAT, t. CXXVII, fol. 10.
Si la femme déflorée est plus méritante et plus noble que le défloreur.

Mario Sasot Escuer, Lo catalá a la franja del meu cul pot entrá pronte a una crisis irrecuperable.

//

XV.


Vera vergena Maria,

Vera vida, vera fes,

Vera vertatz, vera via,

Vera vertutz, vera res,

Vera maire, ver' amia,

Ver' amors, vera merces,

Per ta vera merce sia

Qu' estenda en me tos heres. 

De patz, si t plai, dona, traita 

Qu' ab ton filh me sia faita.


Tu restauriest la follia

Don Adam fon sobrepres;

Tu yest l' estela que guia

Los passans d' aquest paes,

E tu yest l' alba del dia

Don lo dieus filhs solelhs es,

Qu' el calfa e clarifia,

Verais de dreitura ples.

De patz, si t plai, dona, traita

Qu' ab ton filh nos sia faita.


Tu fust nada de Suria

Gentils e paura d' arnes,

Umils e pura e pia

E fatz, en dis et en pes,

Faita per tal maestria

Ses totz mals, mas ab totz bes,

Tant fust de doussa paria

Per que dieus en tu se mes.

De patz, dona, si t platz, traita 

Qu' ab ton filh nos sia faita.


Aquel qui en te se fia

Ja no 'l cal autre defes,

Que, si tot lo mon peria,

Aquel non penria ges,

Car als tieus precx s' umilia

L' auzismes, a cuy que pes,

E 'l tieu filhs non contraria

Ton voler neguna ves.

De patz, dona, si t platz, traita

Qu' ab ton filh nos sia faita.


David en la prophetia

Dis, en un salme que fes,

Qu' al destre de dieu sezia,

Del rey en la ley promes,

Una reyna qu' avia

Vestirs de var e d' aurfres;

Tu yest elha, ses falhia,

Non o pot vedar plaides.

De patz, dona, si t platz, traita

Qu' ab ton filh nos sia faita.


Pierre Cardinal.

//

Vita Christi.

Kempis Vita Christi POR Sor Ysabel DE Villena Letra Gotica. Libro Rarisi* Impreso año 1497. Incunables 1973 (BNE)

martes, 2 de junio de 2026

Sol, Sola, Soldar, Consolidar

Sol, s. m., lat. solum, sol, terre.
El grata e fer e mor lo sol. Roman de Jaufre, fol. 84.
Il gratte et frappe et mord le sol.
Mi lais soven plasmar e 'l sol cazer.
G. Faidit: Mout m' enuget.
Je me laisse souvent pâmer et tomber à terre.
Adv. comp. En miey del sol l' a trastornada. V. de S. Honorat.
Au milieu du sol (par terre) il l'a renversée.
En mieg del sol
Era 'l suari e 'l lensol.
Brev. d'amor, fol. 175. 
Au milieu du sol (par terre) était le suaire et le linceul.
CAT. Sol. ESP. Suelo. IT. Suolo. (chap. lo terra, an terra, anterra; al sol del carré, costa aball o en desnivell, al sol del bancal.)
- Sole, plante des pieds.
Loc. Que siatz totz redons del cap tro 'l sol.
T. de R. Gaucelm et de J. Miralhas: Joan.
Que vous soyez tout rond de la tête jusqu'à la sole.

abarca, abarques, albarca, albarques, sola de goma, soles

2. Sola, s. f., sole, plante des pieds.
Tota bestia cornuda ha las solas dels pes fendudas.
(chap. Tota bestia cornuda té les soles (plantes) dels peus (potes) badades, tallades, en un tall.)
Eluc. de las propr., fol. 230.
Toute bête cornue a les soles des pieds fendues.
Loc. Sieus es Arnautz del sim tro en la sola.
A. Daniel: Ans qu' els.
Sien est Arnaud du sommet jusqu'à la plante des pieds.
ANC. FR. Lui chauffèrent si fort et appreinguirent les plantes des piez, que les soles d'iceulx lui en sont cheutes.
Lett. de rém. de 1421. Carpentier, t. III, col. 815.
CAT. Sola. ESP. Suela. PORT. Sola. (chap. Sola, soles del calsé; planta, plantes dels peus.)

3. Solar, s. m., étage.
Cazet d' un haut solars jos.
G. Raimond: N Ots de Buguli.
Il tomba d'un haut étage en bas.

4. Solier, s. m., charpente, plancher, plate-forme.
Ab que metray 
Fuoc al cloquier, a la tor et al solier.
Arnaud de Carcasses: Dins un verdier.
Avec quoi je mettrai le feu au clocher, à la tour et à la charpente.
Un jorn anet juguant per un solier antic,
Los traus son tut romput, et el cay adenant.
V. de S. Honorat.
Un jour il alla jouant sur un plancher antique, les poutres sont toutes rompues, et il tombe en avant.
Ab tan laisso las plassas e los soliers,
Davalen s' en molt tost per escaliers.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 21.
En même temps ils laissent les places et les plates-formes, ils descendent moult vite par les escaliers. 
ANC. FR. En un solier entrèrent, ù il se herbergèrent.
Anc. trad. des Livres des Rois, fol. 11.
Justice en jugement, firmament del solier de lui.
Anc. trad. du Psaut., Ms. n° 1, ps. 96.
Avecq les bains mirificques à triple solier. Rabelais, liv. I, ch. 55.
Du solier suis descendue en la cave.
J. Marot, t. V, p. 45.
ESP. Solero. (chap. Solera, soleres, de hormigó; plataforma, plataformes, de ferro.)

5. Solar, v., consolider, établir.
Part. pas. Perdon so c' auran solat VII ans, en un jorn o en dos.
(chap. Perden lo que haurán consolidat en 7 añs, en un día o en dos.)
R. Vidal de Bezaudun: En aquel temps.
Ils perdent ce qu'ils auront établi (pendant) sept ans, en un jour ou en deux.
ESP. Solar. (consolidar) (chap. consolidá.)

6. Soldar, Soudar, v., lat. solidare, souder, réparer, consolider.
A soudar rompedura. Brev. d'amor, fol. 50.
(chap. (per) A soldá fractura.)
Pour souder fracture.
Part. pas. Que sian soudatz ab estanh.
(chap. Que siguen soldats en estañ.)
Cartulaire de Montpellier, fol. 139.
Qu'ils soient soudés avec étain.
Tant cum sem frait en aquest segle, tant sem soldat en l' altre.
Trad. de Bède, fol. 68.
Autant comme nous sommes brisés dans ce monde, autant nous sommes consolidés dans l'autre.
ANC. FR. Mais soudain que l'hyver... 
Que la face il solide du baltique Neptun.
Du Bartas, p. 136.
CAT. ESP. PORT. Soldar. IT. Sodare. (chap. Soldá: soldo, soldes, solde, soldem o soldam, soldéu o soldáu, solden; soldat, soldats, soldada, soldades; soldaré; soldaría; si me soldare la fractura de la cadera, aniría a ballá una jota, pero com encara no ha soldat, aniré a ballá una sardana o ball sardo, de Cerdeña, Sardeña y varians.)




7. Solidar, v., lat. solidare, affermir, consolider.
Part. pas. En ayssi que sia solidada la palpebra. Trad. d'Albucasis, fol. 17.
Par ainsi que soit consolidée la paupière.
IT. Solidare.

8. Soliditat, s. f., lat. soliditatem, solidité, fermeté.
Terra... es apelada sol, quar ha soliditat.
Eluc. de las propr., fol. 157.
La terre... est appelée sol, parce qu'elle a solidité.
CAT. Soliditat. IT. Solidità, soliditate, soliditade. (chap. Solidés. ESP. Solidez.)

9. Solidatiu, adj., solidatif, propre à rendre solide.
May dezicatius et mens solidatius. Eluc. de las propr., fol. 267.
Plus dessiccatif et moins solidatif.
(chap. Solidatiu, solidatius, solidativa, solidatives : que se solidifique pronte; v. solidificá : solidificatiu, solidificatius, solidificativa, solidificatives; per ejemple, lo ges, alchés, alchez, o lo simén mesclats en aigua; o la gelatina.)

10. Assolar (asolar), v., unir, aplanir, lier, consolider.
Part. pas. fig. I s te molt fort, e molt es asolada en lhuy.
Liv. de Sydrac, fol. 71.
S'y tient moult fortement, et moult est consolidée en lui.
(chap. Assolá, tombá una paret, casa, etc, anterra, enruná, sorsí : assolo en la massola, assoles en les massoles, assole, assolem o assolam, assoléu o assoláu, assolen; assolat, assolats, assolada, assolades. Va fé airegaz o ventolina y vam plegá les olives a solades, ya no ne ñabíe cap a dal.)

Memoria histórica. A Barselona tindrán que retirá lo alumbrat públic de uns cuáns carrés perque va sé instalat en época franquista.

11. Consoldar, v., lat. consolidare, consolider.
Mundifica be e consolda. Rec. de remèdes en provençal.
Purifie bien et consolide.

12. Consolidar, v., lat. consolidare, affermir, consolider.
Part. prés. Medecinas la carn engendrantz e consolidantz. 
Trad. d'Albucasis, fol. 39.
Médecines la chair engendrant et consolidant.
Part. pas. Pulmo... ulcerat...no pot esser consolidat.
Eluc. de las propr., fol. 52.
Poumon... ulcéré... ne peut être consolidé.
Sia curada entro que sia consolidada. Trad. d'Albucasis, fol. 2.
Qu'elle soit soignée jusqu'à ce qu'elle soit consolidée.
CAT. ESP. PORT. Consolidar. IT. Consolidare. (chap. Consolidá : consolido, consolides, consolide, consolidem o consolidam, consolidéu o consolidáu, consoliden; consolidat, consolidats, consolidada, consolidades; consolidaré; consolidaría; si yo consolidara.) 

13. Consolidacio, s. f., lat. consolidatio, consolidation.
La consolidacio de la plagua.
(chap. La consolidassió de la ferida - llaga.)
Cove que aquela consolidacio sia inscidida.
Trad. d'Albucasis, fol. 13 et 39.
La consolidation de la plaie.
Il convient que cette consolidation soit incisée.
CAT. Consolidació. ESP. Consolidación. PORT. Consolidação. IT. Consolidazione. (chap. consolidassió, consolidassions.)

14. Consolidament, s. m., affermissement, consolidation.
Pren planta... consolidament. Eluc. de las propr., fol. 197.
La plante prend... affermissement.
IT. Consolidamento. (chap. Consolidamén, consolidamens; afortimén, afortimens.)

15. Consolidatiu, adj., consolidatif, propre à consolider.
Emplastres consolidatius. 
Medecinas consolidativas.
(chap. Emplaste consolidatiu. Medissines consolidatives.)
Trad. d'Albucasis, fol. 20 et 47.
Emplâtres consolidatifs.
Médecines consolidatives.
Betum... ha virtut atractiva, consolidativa. Eluc. de las propr., fol. 185.
(chap. Lo betún... té virtut atractiva (s'apegue o enganche), consolidativa (fa fort, enfortix).
Le bitume... a vertu attractive, consolidative.
ESP. IT. Consolidativo. (chap. Consolidatiu, consolidatius, consolidativa, consolidatives.)

Sol, s. m., lat. solidum, sou.

Sol, s. m., lat. solidum, sou.
Per dos sols serai meillz accollitz...
Que per cent vers ni per dozenz cansos.
G. Magret: Non valon.
Pour deux sous je serai mieux accueilli... que pour cent vers et pour deux cents chansons.
Quan pot tant donar, costa il mil sol la bera.
Le Dauphin d'Auvergne: Vergoigna aura.
Quand il peut donner autant, lui coûte mille sous la bière.
ANC. FR. Tort lor fait quant lor sols lo tolt.
Roman du Renart, t. IV, p. 296.
Ils font de cent solds quatre livres, et de quatre livres rien.
Contes d'Eutrapel, fol. 50.
CAT. Sol. ESP. Sueldo. PORT. IT. Soldo. (chap. Sou, sous : moneda. Sueldo, sueldos; Jornal, jornals es lo que pagaben en un día (jorn, jornada); salari de sal.)

2. Solta, Souta, s. f., soulte.
Fassa carta de solta o de quittansa.
(chap. Que faigue carta de solta o de quitansa - quitassió, pago, pagamén.)
Tit. de 1270, de la famille Gasc.
Fasse charte de soulte ou de quittance.
Comptatz los fruitz en souta et en paya.
Tit. de 1287. DOAT, t. XI, fol. 26.
Les fruits comptés eu soulte et en paiement.

3. Soltament, s. m., soulte, paiement.
Soltament et quitament de tot.
Tit. de 1309. DOAT, t. XV, fol. 43.
Paiement et acquittement de tout.
(chap. Soltamén, solta, pago o pagamén.)

4. Soldier, s. m., mercenaire, stipendiaire.
Un soldier es logatz a un senhor. L'Arbre de Batalhas, fol. 127.
(chap. Un soldat mersenari es llogat a un siñó.) 
Un stipendiaire est loué à un seigneur.
5. Sout, s. m., solde, soulte.
El sout que pren cobra son gazardo.
Guillaume de Mur: D' un sirventes.
À la soulte qu'il prend il recouvre sa récompense.
Ieu passera, si 'l soutz del rey agues.
R. Gaucelm: Qui vol.
Je passerais, si la solde du roi j'avais.
ESP. Sueldo. (chap. Sueldo, sueldos; soldada, soldades; jornal; salari.)

6. Soldada, Soudada, s. f., solde, salaire, soulte.
Far t' ai donar tals soldadas.
R. Vidal de Bezaudun: Unas novas.
Je te ferai donner de tels salaires.
Om non lor dara soudada.
Bertrand de Born: Rassa mes.
On ne leur donnera pas de salaire.
ANC. FR. Toutes manières de femmes qui n'ont enfans vont en la bataille avec eulx; aussi bien donnent-il soudées aus femmes comme aus hommes.
Joinville, p. 102.
Quant ireit ses soudées quere.
Marie de France, t. I, p. 408.
CAT. ESP. PORT. Soldada. (chap. Soldada, soldades.)

7. Soldadier, Soudadier, Sodadier, s. m., stipendiaire, mercenaire.
Em sos cavaliers e sos soldadiers. V. et Vert., fol. 56.
Nous sommes ses cavaliers et ses stipendiaires.
Cum sodadier qu' es del tot bezonhos.
Deudes de Prades: Ai! s' ieu.
Comme stipendiaire qui est du tout besogneux.
Desfeiron lor ostz, e deron comjat als soudadiers. V. de Bertrand de Born.
Défirent leurs armées, et donnèrent congé aux stipendiaires.
Ieu estau sai sos paubres soudadiers, 
E 'n lais ma terra.
Aimeri de Belmont: Ja n' er credut.
Je demeure ici son pauvre mercenaire, et j'en laisse ma terre.
- Soudoyer, soudard.
Ges no sap d'Artus tan com ieu fas,
Ni de sa cort on ac man soudadier.
Bertrand de Paris de Rouergue: Guerdo.
Il ne sait point d'Artus autant comme je fais, ni de sa cour où eut (fut) maint soudoyer.
ANC. FR. S' ai retenu maint sodoier... 
O moi remeingniez en soudées.
Roman du Renart, t. 1, p. 75.
Jeo eim le novel soudéer
Eliduc li bon chevaler.
Marie de France, t. I, p. 424.
(chap. Soldat, soldats mersenaris, a sueldo.)

8. Soudadeira, Soudadera, s. f., fille de joie, prostituée.
Pres per molher una soudadeira, que menet ab si lonc temps per cortz.
V. de G. Faidit.
Il prit pour femme une fille de joie, qu'il mena avec soi longtemps dans les cours.

Gaucelm Faidit.

A lei de soudadera e de joglar.
Elias d'Uisel: Lo desirier.
À manière de fille de joie et de jongleur.
(chap. Puta, putes; prostituta, prostitutes; dona a sueldo; escort.)

Puticlub, Venteta, Valdeltormo, Calaceite; Puta, putes; prostituta, prostitutes; dona a sueldo; escort

9. Soldadar, v., solder, payer.
Part. pas. Un cavalier no deu pas, si el es soldadat, acaptar teras (terras) ni vinhas en aquel temps que el es als gatges.
L'Arbre de Batalhas, fol. 93.
Un cavalier ne doit pas, s'il est soldé, acheter terres ni vignes en ce temps qu'il est aux gages.
Subst. Lo soldadat avia pres los gatges per una annada.
L'Arbre de Batalhas, fol. 126.
Le soldé avait pris les gages pour une année.


Lo agüelo y lo Mar. Ernest Hemingway; sol, sols, solet, solets

Sol, s. m., lat. sol, soleil. 
Tan quan lo sols raya.
Pons de Capdueil: Humils e fis.
Autant que le soleil rayonne.
Que l' an cercan... 
D' orient tro 'l sol colguan.
Bertrand de Born: Mon chant.
Que je l'aille cherchant... d'orient jusqu'au soleil couchant.
CAT. ESP. PORT. Sol. IT. Sole. (chap. Sol, sols; solet, solets.)

2. Solelh, Solel, Soleilh, Soleil, s. m., soleil.
Del solelh es esclarzitz lo rays.
B. de Ventadour: Quan la fuelha.
Du soleil est éclairci le rayon.
En luec privat, ab soleil clar.
Deudes de Prades, Auz. cass.
En lieu privé, avec soleil clair.
Fig. Tu yest l' alba del dia
Don lo tieus filhs solelhs es.
P. Cardinal: Vera vergena.
Tu es l'aube du jour dont le tien fils est soleil.
Loc. Anar 1 mes engal soleilh. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 93.
Aller un mois égal soleil (du lever au coucher du soleil).
ANC. FR.
Vespres aprochent, solels est resconsés.
Roman de Garin le Loherain, t. 1, p. 20.

3. Soleillet, s. m. dim., petit soleil, soleil doux, tempéré.
E 'l fai estar al soleillet.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Et le fait rester au soleil tempéré.
ANC. FR. Ses beaux yeux soleillez qui la faisoient paroistre
Vray tige lumineux de Phébus, son ancestre.
R. Garnier, Trag. d'Hippolyte, act. II, sc. II.
(chap. Solet, solets; al solet, cuan toque pero no fa caló.)

no reguéu, que ve aigua a cabassos, Tío Visantico

4. Solart, s. m., soleil.
Folquet intra en Avigno de vas solartz.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 8.
Folquet entre dans Avignon devers le soleil. 

5. Solelhar, Soleillar, v., faire soleil, briller, luire.
Lo sol al matin solelha.
Bernard de Venzenac: Hueymais.
Le soleil au matin brille.
Fig. Una clardat mi soleilla
D' amor.
B. de Ventadour: Era non.
Une clarté d'amour me luit.
Vai e ven rais, quan solelha,
Per la fenestra vezina.
Pierre de Corbiac: Domna dels.
Quand il fait soleil, va et vient le rayon par la fenêtre voisine.
- Être au soleil, se trouver au soleil.
Loc. Mal aia lo tezaurs si ab mi solelha.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 79.
Mal ait le trésor si avec moi il est au soleil.
ANC. FR. Les costaux soleillez de pampres sont couvers.
Œuvres de Du Bellay, fol. 385.

6. Solstici, s. m., lat. solstitium, solstice.
El tems del solstici estival. Cat. dels apost. de Roma, fol. 114.
Au temps du solstice d'été.
CAT. Solstici. ESP. PORT. Solsticio. IT. Solstizio. (Solsticio, solsticios de hivern o invern y estiu; solstissi, solstissis; solstissio, solstissios.)

7. Solsticial, adj., lat. solstitialis, solsticial, du solstice.
Mes solsticial.
Es dit cercle solsticial estival. 
Eluc. de las propr., fol. 125 et 108.
Mois solsticial.
Est dit cercle du solstice d'été.
CAT. ESP. PORT. Solsticial. IT. Solstiziale. (chap. Solstissial, solstissials són los mesos de juñ y desembre.)

Solstissial, solstissials són los mesos de juñ y desembre; vaya cul que té esta paya!


Sol, adj., lat. solus, seul, unique. 
Un sol Dieu ieu azor.
Pierre d'Auvergne: Lauzatz sia.
Un seul Dieu j'adore.
Sols aura 'l pretz, que sols sofre l' afan. 
Bertrand de Born: Ara sai eu.
Seul il aura le prix, que seul il souffre la peine.
Loc. Estava ab ella sol e sol. V. et Vert., fol. 86.
Demeurait avec elle seul à seul. 
ANC. FR. Et fu en grant enui toz sols. 
Roman de Partonopex de Blois, not des Mss., t. IX p. 59.
Tuit menjuent sol, et sol gisent.
Fabl. et cont. anc., t. II, p. 350.
Tot sol à sol en cest repere.
Qu'en sa méson aliez sole.
Roman du Renart, t. 1, p. 135 et 312.
Adv. Sol nuech respiech mi do.
Arnaud de Cotignac: Mout dezir.
Seulement la nuit me donne répit.
Adv. comp. Non sol aquel que nos fay ben, mas aquel que nos fay mal.

(chap. No sol aquell que mos fa (lo) be, sino aquell que mos fa mal. Ojito al chapurriau de Suiza, cantón del Vaud. Se troben textos de voltans del 1100. La noble llissó dels Vaudois, una secta cristiana. Lo romanche encara se parle y escriu, plana lengua romana, llengua romans.)

La nobla leyczon

Non seulement celui qui nous fait bien, mais celui qui nous fait mal.
Conj. comp. Sol que ma dona conogues
Aissi cum ieu l' am finamen.
B. de Ventadour: Non es.
Seulement que ma dame connût ainsi comme je l'aime fidèlement.
Vuelh o ben, e mi play, sol qu' ieu no y an.
Granet: Comte Karle.
Je le veux bien, et il me plait, pourvu que je n'y aille pas.
Ab sol que m diguatz a 'N Richart
So qu' el paus ditz a la gralha.
Bertrand de Born: Un sirventes on.
Pourvu seulement que vous me disiez au seigneur Richard ce que le paon dit à la corneille.
CAT. Sol. ESP. Solo. PORT. Sò. IT. Solo. (chap. Sol, sols, sola, soles.)

2. Solet, adj. dim., seulet.
Estava soletz del jorn una partida. V. de S. Honorat.
Il demeurait seulet du jour une partie.
Mi layssiest
Tota soleta.
Trad. d'un Évang. apocr.
Vous me laissâtes toute seulette.
ANC. FR. Seullet à seullette pour vous bien desporter en amours.
Roman fr. de Fierabras, liv. II, part. II, ch. 5.
CAT. Solet. ESP. Solito. IT. Soletto. (chap. Solet, solets, soleta, soletes.)

3. Solamen, adv., seulement.
Tug miei dezir son en leis solamen.
Pierre d'Auvergne: Molt m' entremis.
Tous mes désirs sont en elle seulement. 
Adv. comp. No solamen d' aquestz, mas dels autres. Leys d'amors, fol. 43.
(chap. No solamen d'estos, sino dels atres.) 
Non seulement de ceux-ci, mais des autres.
CAT. Solament. ESP. Solamente. PORT. Somente. IT. Solamente.
(chap. Solamen. Solamén, solamens són los de una casa, alacet.)

4. Soletament, Solletamens, adv. dim., seulettement.
Plus ren que sia non l' a portat,
Mas la palma c' avia gardat
E son vestir soletament.
V. de S. Honorat.
Plus rien qui soit elle ne lui a porté, excepté la palme qu'elle avait gardée et son vêtir seulettement.
Quatre vegadas lan solletamens.
Lett. de preste Jean à Frédéric, fol. 33.
Quatre fois l'an seulettement.
IT. Solettamente. 

Leopoldo Alas. Clarín. Chapurriau. Amazon.

5. Solitari, Soletari, adj., lat. solitarius, solitaire, isolé.
Morgues deu querre luec solitari. Trad. de Bède, fol. 62.
(chap. Lo monjo deu buscá un puesto (lloc) solitari.)
Moine doit chercher lieu solitaire.
Fug la companhia de las autras, et estay solitaria. V. et Vert., fol. 93.
Fuit la compagnie des autres, et demeure isolée.
Demoret soletaris, fazen penedensa. Cat. dels apost. de Roma, fol. 9.
Demeura solitaire, faisant pénitence.
Subst. Lo solitaris si seira, e tazera si. Trad. de Bède, fol. 62.
Le solitaire s'asseyera, et se taira.
CAT. Solitari. ESP. PORT. IT. Solitario. (chap. Solitari, solitaris, solitaria, solitaries.)

6. Solitariament, adv., solitairement.
Esta solitariament. Eluc. de las propr., fol. 149.
Sois solitairement.
CAT. Solitariament. ESP. PORT. IT. Solitariamente. (chap. Solitariamen o solitáriamen.)

7. Solestansa, s. f., solitude, isolement.
Aquel es perfetz que soferta en l' ermitatge de la solestansa.
Trad. de Bède, fol. 62.
Celui-là est parfait qui souffre en l'ermitage de la solitude.
(chap. Solestansa, la estansa sol, solestanses; solitut, solituts.)

8. Solan, adj., solitaire.
Pasturgar tanta bestia
En aital terra solana.
Marcabrus: L' autr' ier.
Faire paître tant de bêtes en pareille terre solitaire.
(chap. Solana, solanes són puestos aon toque lo sol, contraris a la umbría, de umbra, sombra. Allí tamé se va a pasturá, y se sol está sol, són puestos solitaris, y mes ara, que casi no ñan ramats de ovelles y/o cabres.)

9. Asolodament, adv., isolément.
Fa ho asolodament et atempradament.
(chap. Fesu aisladamen y templadamen : moderadamen.)
Trad. du Tr. de l'Arpentage, part. I, ch. 44.
Fais-le isolément et modérément.

10. Desolar, v., lat. desolare, désoler, isoler, laisser seul, rester seul. 
Part. pas. Faran la desolada en un jorn.
Trad. de l'Apocalypse de S. Jean, ch. 17.
La feront désolée en un jour.
Esta letra L sola e desolada. Leys d'amors, fol. 60.
Cette lettre L seule et isolée.
CAT. PORT. ESP. Desolar. IT. Desolare, disolare. (chap. Desolá o dessolá; aislá; dixá sol o abatut, triste; desolat, desolats, desolada, desolades; dessolat, dessolats, dessolada, dessolades; aislat, aislats, aislada, aislades; abatut, abatuts, abatuda, abatudes.)

11. Desasolar, v., isoler, rester seul.
Part. pas. Nos fraires desasolatz de vos.
Trad. de la 1° Épître de S. Paul aux Thessaloniciens.
Nous frères isolés de vous.