Quintil., Institut., orat. IX, 2.
champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
lunes, 8 de diciembre de 2025
Prozopopeya - Psalteri, Salteri, Sauteri
Quintil., Institut., orat. IX, 2.
miércoles, 26 de noviembre de 2025
Porta
Porta, s. f., lat. porta, porte.
Donen quada jorn, a la porta, a paubres pelegris.
(chap. (ells, elles, flares, monjos, monges) donen cada día, a la porta, als pobres pelegrins, peregrins : peregrinos.)
Philomena.
Ils donnent chaque jour, à la porte, à de pauvres pélerins.
En una maizo hont totas las portas seran clausas.
(chap. A una casa aon totes les portes estarán tancades : closes.)
Liv. de Sydrac, fol. 121.
En une maison où toutes les portes seront closes.
Fig. La porta
De salvatio
Don era la claus torta.
Germonde de Montpellier: Greu m'es.
La porte de salut dont était la clef tortue.
Porta del cel, via de salvamen.
(chap. Porta del sel, vía de salvamén; a vore si sabéu cóm se diu en rumano: la porta de fora; pos igual, sol que la o la pronunsien y escriuen “oa”; seguramen que van aná los catalans a enseñáls o amostráls a parlá, ja ja ja!)
Guillaume d'Autpoul: Esperansa.
Porte du ciel, voie de salut.
Prov. Qui bell presen porta, segurs sone a la porta.
V. et Vert., fol. 74.
Qui beau présent porte, hardiment sonne à la porte.
CAT. ANC. ESP. Porta. ESP. MOD. Puerta. PORT. IT. Porta. (chap. Porta, portes; porteta, portetes; v. portejá, cuan la porta se tanque pel ven o no está ben tancada, está entreuberta: portejo, porteges, portege, portegem o portejam, portegéu o portejáu, portegen; portejaré; portejaría, etc. portechá)
2. Portal, s. m., portail.
En son palaitz, lai on s' en vai jazer,
A cinc portals.
Giraud de Calanson: A lieys cui.
En son palais, là où elle s'en va reposer, il y a cinq portails.
Fan portals e bestors
De caus e d'arena ab caire.
Bertrand de Born: S'abrils e fuelhas.
Font portails et tours de chaux et de sable avec pierre de taille.
- Trouée.
En las lissas farai portal.
Raimond l'écrivain: Senhors.
Dans les palissades je ferai trouée.
Loc. fig. Raso semblaria,
Si a Amor plazia,
Que m' amenes a portal.
Un troubadour anonyme: Ges ancara.
Il semblerait raison, s'il plaisait à Amour, qu'il m'amenât à terme.
ANC. FR. Haussez vos testes, grands portaux,
Huys éternels, tenez-vous bants,
Si entrera le roy de gloire.
Cl. Marot, t. IV, p. 266.
Se retraïrent au palais, au chastel et sur les portaulx de ladite ville.
Œuvres d'Alain Chartier, p. 185.
CAT. ESP. PORT. portal. (IT. Portale; chap. Portal, portals, portalet, portalets.)
3. Portel, s. m., guichet, petite porte, porte dérobée.
Lo portel obri demanes.
R. Vidal de Bezaudun: Unas novas.
Le guichet il ouvrit soudain.
An portels tras lor repaire
Per on intran li cofraire.
(N. E. Ramón Vidal de Bezaudun, Besalú, 1196-c 1252, era catalán, y usaba portel, portels, con una l; qué lengua usaba pues, si Raynouard dice que en catalán - moderno - se escribe portell? Pues la única que tuvieron los catalanes, la plana lengua romana, el occitano o lengua de Oc, och, hoc, òc : sí en occitano. Lo mismo pasa con los reyes de Aragón de esa época, Alfonso II, Pedro II y Jaime I. De Pedro II hay un bando ya famoso de 1196, als presentz...)
B. Carbonel: Tans ricx.
Ont des portes dérobées derrière leur demeure par où entrent les confrères.
CAT. Portell. ESP. Portillo. PORT. Portêlo. IT. Portello. (Aragonés portiello; chap. Portell, portells, portellet, portellets; La Portellada, Portellá.)
4. Portela, s. f., portelle, guichet.
Per denant la portela es lo glotz arestat.
Roman de Fierabras, v. 4014.
Par devant le guichet s'est arrêté le glouton.
CAT. Portella. PORT (ESP?). Portela. PORT. Portêla. IT. Portella.
(chap. Portella : portell.)
5. Posterlla, s. f., poterne, petite porte.
Per una posterlla s' en son tuit cinc enblat.
V. de S. Honorat.
Par une poterne s'en sont tous cinq enfuis.
IT. Postierla. (ESP. Poterna : f. Mil. En las fortificaciones, puerta menor que cualquiera de las principales, y mayor que un portillo, que da al foso o al extremo de una rampa. Chap. poterna, poternes: a les fortificassions, porta mes menuda que consevol de les prinsipals, y mes gran que un portell, que done al fosso o al extrem de una rampa.)
6. Portegue, s. m., lat. porticus, portique.
Jhesus anava el temple, el portegue de Salomo.
Trad. du N.-Test., S. Jean, ch. 10.
Jésus allait au temple, au portique de Salomon.
(Chap. Jesús anabe al temple o templo, al pórtic de Salomó, Salomón.)
Entro dedins lo portegue del sobeira preveire.
Trad. du N.-Test., S. Marc, ch. 14.
Jusque dedans le portique du souverain prêtre.
CAT. ESP. (pórtico) PORT. IT. Portico. (chap. Pórtic, portics.)
7. Porge, Porgue, s. m., porche, portique.
Aquest dos fo fait el porge de la claustra.
Cartulaire du Bugue, fol. 29.
Ce don fut fait au porche du cloître.
Lo porgue de Sanh Peyre que hom apela ciotat Leonina.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 109.
Le portique de Saint-Pierre qu'on appelle cité Léonine.
(chap. Porche, porches : pórtic, portics.)
8. Portier, s. m., lat. portarius, portier, guichetier.
En cort de rei mi baton li portier.
Bertrand de Born: Ieu m'escondisc.
(A la cort de rey me esbatussen, me baten o batixen, los portés o porteros, los guardes de la porta. Bertrán de Born, Yo me amago.)
En cour de roi me battent les portiers.
Fuy portiers.
Raimond d'Avignon: Sirvens suy.
Je fus portier.
Fig. Lo don de temor es portiers de la gran mayso.
(chap. Lo don de temó (de Deu), po, es lo porté o portero de la gran casa.)
V. et Vert., fol. 46.
Le don de crainte est portier de la grande maison.
Adj. La sirventa portieira
Li obri.
(chap. La sirventa portera li obri. Ojo com ha cambiat lo chapurriau respecte al ocsitá de 1288 - 1292, cuan Matfre Ermengaud de Béziers va escriure lo Breviari d'amor.)
Brev. d'amor, fol. 162.
La servante portière lui ouvrit.
CAT. Porter. ESP. Portero. PORT. Porteiro. IT. Portiere.
(chap. Porté, portero, portés, porteres; tamé de la portería del fútbol; portera, porteres.)
9. Portenier, s. m., portier.
S' el porteniers non dis de no. (N. E. entonces dice hoc, òc, oc, och : sí)
(chap. Si lo porté no diu que no; port + tenier : tinent : teniente, que té lo domini sobre la porta; com lochtinent : lugarteniente; tinença, tinensa de Benifassá, Benifazá, Benifaçá.)
Un troubadour anonyme, Coblas esparsas.
Si le portier ne dit de non.
10. Portar, v., lat. portare, porter, transporter, supporter.
Coma l' aze del moli que porta aytan volontiers lo blat del paure coma del ric.
(chap. Com lo burro, ruc - Artur Quintana Font - del molí, que porte tan voluntariamen - en voluntat - lo blat del pobre com lo del ric.)
V. et Vert., fol. 54.
Comme l'âne du moulin qui porte autant volontiers le blé du pauvre comme du riche.
La sentura mesclaia
Qu' ieu solia senchar,
Lassa! non l' aus portar.
P. Basc: Ab greu cossire.
La ceinture mêlée que je soulais ceindre, malheureuse! je n'ose la porter.
Que tot hom, que pogues portar armas, vengues ad elh.
(chap. Que tot home, que puguere portá armes, vinguere an ell; acudire, acudiguere; me pregunto si Ramiro II entendríe esta frasse.)
Philomena.
Que tout homme, qui pût porter armes, vînt à lui.
Fig. Negus non portara la pena del autre.
(chap. Dingú, ningú (no) portará la pena del atre - datre, d'atre, de un atre. En chapurriau no se fa aná esta doble negassió “negus non”. En fransés tamé se diu “nul ne”, “aucun ne”.)
Liv. de Sydrac, fol. 67.
Nul ne portera la peine de l'autre.
Pois Amor mi vol honrar
Tant qu' el cor vos mi fai portar.
Folquet de Marseille: En chantan.
Puisqu'Amour me veut honorer tant que dans mon coeur il me fait vous porter.
Non aurem, negus, plus de cabal,
Ni 'n portarem escrit el nostre brieu
Ad aysselh jorn que rendrem comt' a Dieu.
Raimond de Castelnau: Mon sirventes.
Nous n'aurons, nul, plus de cheptel, ni n'en porterons d'écrit sur notre bref en ce jour que nous rendrons compte à Dieu.
Loc. Hom volpilh que porta baneyra.
Le moine de Montaudon: Be m'enueia.
Homme lâche qui porte bannière.
Segrai tant c' om me port a la tomba.
A. Daniel: Si m fos amors.
Je suivrai tant (jusqu'à ce) qu'on me porte à la tombe.
- Supporter.
Qu'en patz portes son mal.
V. de S. Honorat.
Qu'en paix il supportât son mal.
- Comporter, conduire.
Se portet fort valentament lo dit conte jove.
(chap. Se va portá, comportá mol valentamen lo dit comte, conde, jove; comte, conde : de comité, un manat, encarregat; compte, cuenta, de computo, computare, contá.)
Chronique des Albigeois, col. 102.
Se comporta fort vaillamment ledit comte jeune.
- En parlant de la gestation.
Elephant... porta dos ans son concebement.
Eluc. de las propr., fol. 247.
L'éléphant... porte deux ans sa conception.
- Produire, engendrer.
Las autras fan portar efans a las femnas mas qu' en bevo.
Liv. de Sydrac, fol. 55.
Les autres font porter enfants aux femmes pourvu qu'elles en boivent.
Loc. Lo frug que porta l' albre de sobrietat.
(chap. Lo fruit, la fruita, que porte l' abre, albre, de sobriedat.)
V. et Vert., fol. 102.
Le fruit que porte l'arbre de sobriété.
Ieu suy aitan malastrucx
Que de malastre port la flor.
Rambaud d'Orange: Er no sui.
Je suis autant malheureux que de malheur je porte la fleur.
- Emporter.
Alexandres, que tot lo mon avia,
No 'n portet ren mas un drap solamen.
Pons de Capdueil: Er nos.
Alexandre, qui avait tout le monde, n'en emporta rien excepté un linceul seulement.
- Diriger, conduire.
Fig.: El cor non m' i port.
G. Riquier: A Sant Pos.
Le coeur ne m'y porte pas.
- Avoir, faire paraître.
Tan feras caras portatz.
(chap. Tan fieres cares portéu : vatros, vatres.)
Roman de la Prise de Jérusalem, fol. 16.
Tant farouches faces vous portez.
Loc. S' ieu portes a Dieu tant lial fe,
Elh m' agra fag plus aut d' emperador.
Paves: Ira e.
Si je portasse à Dieu si loyale foi, il m'aurait fait plus élevé qu'empereur.
Obediensa deu portar
A motas gens qui vol amar.
Le Comte de Poitiers: Pus vezem.
Obéissance doit porter à nombreuses gens qui veut aimer.
Tug li gran senhor e baro li portavan mot gran onor.
V. de Guillaume de Saint-Didier.
Tous les grands seigneurs et barons lui portaient moult grand honneur.
Que 'l pro e 'l conoyssen
Vos porton senhoria.
Pons de Capdueil: Ja non er.
Vu que les preux et les connaisseurs vous portent seigneurie (rendent hommage).
Aquilh que porto testimoni fals.
Liv. de Sydrac, fol. 41.
Ceux qui portent témoignage faux.
Loc. fig. Ges hom no pot portar a fil
Ni a bon talh totas amors.
R. Vidal de Bezaudun: En aquel.
On ne peut point porter à fil ni à bon tranchant toutes amours.
Atretan m' en portaria
Col plus rics reis qu' el mon sia.
T. de Hugues et de Reculaire: Cometre us.
Pareillement je m'en porterais comme le plus puissant roi qui au monde soit.
Part. prés. Evesques e abbatz portans crossas.
Philomena.
Évêques et abbés portant crosses.
Albre bell e autz e portan motz de bells frutz.
V. et Vert., fol. 56.
Arbre beau et élevé et portant moult de beaux fruits.
Part. pas.
Tan gran peril que tan leu fo portatz.
Giraud de Borneil: Al honor Dieu.
Si grand péril qui si légèrement fut supporté.
ANC. FR. Le trésor de l'Église qu'il avoit mauvaisement portet.
Chronique de Cambray.
Voyez Armas, Bras, Fe, Fil, Pols, Testimoni, Vida.
CAT. ESP. PORT. Portar. IT. Portare.
(chap. Portá: porto, portes, porte, portem o portam, portéu o portáu, porten; portat, portats, portada, portades; portaría; si yo portara; portaré.)
11. Port, s. m., agrément de la vie, contentement.
Del gran port e del plazer
Qu' eu soil aver lo jorn e 'l ser.
B. Calvo: Enquer.
Du grand contentement et du plaisir que j'ai coutume d'avoir le jour et le soir.
- Port, manière, maintien.
En sos portz servar temprament.
Eluc. de las propr., fol. 71.
En ses manières garder retenue.
En tot ton gienh, en tot ton port,
D' erguel mostrar te garda fort.
En toute ta façon, en tout ton maintien, de montrer orgueil garde-toi fort.
CAT. Port. ESP. PORT. (chap.) Porte. IT. Porto.
12. Portamen, s. m., habitude, coutume, façon.
Noyritz et enformatz en bonas costumas et en bells portamens.
Garda mezura e tempramen en totz sos portamens.
V. et Vert., fol. 76 et 105.
Nourris et instruits en bonnes coutumes et en belles habitudes.
Il garde mesure et tempérament dans toutes ses habitudes.
ANC. FR. L'y envoyoit tant pour les visiter
Que pour sçavoir de leur bon portement.
Philippe Hegemon, p. 53.
Resta en joye et seureté du bon portement de son fils.
Rabelais, liv. IV, ch. 3.
Nous aultres jeunes chevaliers y feymes grant portement et y soustenîmes mains cops mortels.
(N. E. Obsérvese el “nous aultres” de Rabelais comparado con el dialecto occitano catalán “nosaltres”, nos altres, nos autres.)
Ils ne disent pas que tu n'eusses fait bon portement.
Roman fr. de Fierabras, liv. II, part. I, ch. 4 et 5.
CAT. Portament. PORT. IT. Portamento.
13. Portadura, s. f., portée, progéniture.
Ben m'a presa desaventura
C' aia perdut ma portadura.
V. de S. Honorat.
Bien m'a prise désaventure que j'aie perdu ma progéniture.
Dieus non vol, segons natura,
Que verges porte portadura.
Trad. d'un Évangile apocryphe.
Dieu ne veut pas, selon nature, que vierge porte progéniture.
ANC. FR. Lasse! dolente! quel portéure ai-je faite?
Pourquoi tendi-je onques mes mameles à iceulz?
Chr. de Fr., Rec. des Hist. de Fr., t. III, p. 187.
IT. Portatura.
14. Portador., s. m., porteur, nouvelliste.
Portador e mostrador d' aquest public estrument.
(chap. Portadó y mostradó d'este públic instrumén. Correu, corriau, que corre.)
Tit. de 1281. Arch. du Roy., J. 330.
Porteur et producteur de cet instrument public.
Palafres ambladors,
Beus e plans portadors.
Giraud de Salignac: Esparviers.
Palefrois ambleurs, beaux et doux porteurs.
L' un portador, l' altre castiador.
Trad. de Bède, fol. 48.
L'un nouvelliste, l'autre grondeur.
CAT. ESP. PORT. Portador. IT. Portatore. (chap. Portadó, portadós, portadora, portadores; les portadores pera les banastes.)
15. Portaselh, s. f., porte-seau.
Ab son magre chantar dolen
Qu' es chans de vielha portaselh.
Pierre d'Auvergne: Cantarai.
Avec son maigre chanter dolent qui est chant de vieille porte-seau.
16. Portacarn, s. m., porte-chair, pourvoyeur.
Portacarn e galiot.
Raimond d'Avignon: Sirvens suy.
Portechair et forban.
17. Aportar, v., lat. aportare, apporter, amener.
Avia fach aportar candelas e susari.
(chap. Habíe fet aportá (portá, amaní) candeles y (un) sudari.)
V. de S. Honorat.
Avait fait apporter chandelles et suaire.
Fig. Assatz aportera razos.
Giraud de Borneil: A ben chantar.
Assez j'apporterais de raisons.
No n' escapero mais IIII que aportero las novelhas.
Philomena.
N'en échappèrent que quatre qui apportèrent les nouvelles.
- Conduire, guider.
Dieus m' aport' a bona fi.
P. Vidal: Abril issic.
Dieu me conduise à bonne fin.
Part. pas. Car el lo degra aver aportat.
Trad. du Code de Justinien, fol. 44.
Car il devrait l'avoir apporté.
CAT. ANC. ESP. Aportar. IT. Apportare. (chap. Aportá; portá, amaní : aporto, aportes, aporte, aportem o aportam, aportéu o aportáu, aporten; aportat, aportats, aportada, aportades; amanixco o amanixgo, amanixes, amanix, amanim, amaniu, amanixen; amanit, amanits, amanida, amanides; amanida : ensiam amanit : “ensalada”)
18. Comport, s. m., conduite.
Cel que ben se recort
Ades pot miels blasmar vostre comport.
Bertrand de Born: Atornat m'er.
Celui qui bien se souvient incessamment peut mieux blâmer votre conduite.
- Action, intensité, force.
Vey caut e freyt entremesclar,
Ab l' un pot l' autre amortar,
E son abdui d' engal comport.
Rambaud de Vaqueiras: Los frevols.
Je vois chaud et froid entremêler, avec l'un peut l'autre se mitiger, et ils sont tous deux d'égale intensité.
CAT. Comport. ESP. Comporte (comportamiento). IT. Comporto.
(chap. Comportamén, comportamens; v. comportá, comportás: yo me comporto, comportes, comporte, comportem o comportam, comportéu o comportáu, comporten; comportat, comportats, comportada, comportades, compórtat!; comportaré; si yo me comportara; comportaría.)
19. Cumporta, s. f., comporte, sorte de tour ou de réduit placé au-dessus d'une porte pour en défendre l'accès.
Desus fo la cumporta de grans cayros talhatz.
Roman de Fierabras, v. 3999.
Dessus fut la comporte de grands quartiers taillés.
(chap. Comporta, comportes, com les de un pantano.)
20. Comportancza, s. f., santé, réussite, végétation.
Non poya far fruc ni bona comportancza.
L'Avangeli de li quatre semencz.
Ne puisse produire fruit ni (avoir) bonne réussite.
21. Comportamen, s. m., conduite.
Que fassam comportamen et hobras segon lo sieu mandamen.
(chap. Que faigam bon comportamén - bona conducta - y obres segons lo seu manamén.)
Abr. de l'A. et du N.-T., fol. 2.
Que nous fassions conduite et œuvres selon le sien commandement.
Lauzet fort lurs personas e lur comportamens.
Hist. de la Bible en prov., fol. 21.
Loua fort leurs personnes et leur conduite.
22. Comportar, v., porter, compenser.
Part. prés. A rason de IX florins per marc... hun comportant l' autre.
Rég. des États de Prov., 1401.
A raison de neuf florins par marc... l'un portant l'autre.
CAT. ESP. PORT. Comportar. IT. Comportare. (chap. Comportá : compensá : compenso, compenses, compense, compensem o compensam, compenséu o compensáu, compensen; compensat, compensats, compensada, compensades.)
23. Deportar, v., lat. deportare, amuser, divertir, déporter.
S' en van per deportar lonc ribiera de mar.
V. de S. Honorat.
S'en vont pour s'amuser le long du rivage de mer.
Per qu' om adoncx mot voluntiers
S' en vai defora deportar.
Brev. d'amor, fol. 47.
C'est pourquoi alors moult volontiers on s'en va divertir dehors.
Mas qui ab vielha s deporta
Suavet sojorna e jay.
T. de Bertrand et de Gausbert: Gausbert.
Mais qui avec vieille se déporte doucement s'amuse et gît.
Subst. Cui jois non platz ni deportar.
Giraud de Borneil: Ops m'agra.
A qui joie ne plaît ni le divertir.
ANC. FR. Ki à une vile prucheine
Voleit aler pur déporter.
Marie de France, t. II, p. 90.
En la forest de Compiegne chaça et se deporta en tel deduit jusques vers l'entrée de l'yver.
En chaces de bois se deporta une pièce de tens.
Gestes de Louis-le-Débonnaire, Rec des Hist. de Fr., t. VI, p. 150 et 152. As tables vont aucuns jouer
Ou aus eschés pour déporter.
(N. E. eschés : escacs, ajedrez, Schach, chess.)
Roman du Châtelain de Couci, v. 480.
ANC. CAT. ESP. Deportar. IT. Diportare.
(chap. entretindres, divertís, fé deport. Deportá es enviá fora, foragitá: deporto, deportes, deporte, deportem o deportam, deportéu o deportáu, deportem; deportat, deportats, deportada, deportades.
No confundí en Anna Gabriel en pilotes es “de portada” de la Interviú. Suiza ha deportat a la fugitiva a España, Bélgica ha deportat al fugitiu a España.)
24. Deport, s. m., amusement, passetemps, divertissement.
Ieu no pretz un denier
Autre deport ni autra benanansa.
T. de Sordel et de Bertrand: Bertrans.
Je ne prise un denier autre amusement ni autre bien-être.
Lo vostre bel deport.
G. Riquier: L'autr'ier.
Le votre beau divertissement.
ANC. FR. Par solas et par deport.
Roman de la Rose, v. 4596.
ANC. CAT. Deport. ESP. Deporte. IT. Diporto. (chap. Deport, deports.)
(N. E. el catalán moderno inventado usa esport, por lo que el verbo sería esportar.)
25. Emportar, Enportar, v., emporter, enlever.
Li angel l' emportavan
Sus el cell dreita via.
(chap. Los angels sel emportaben cap al sel dreta vía. Sus : dal, cap a dal, en fransés tamé sus, dessus : a dal.)
V. de S. Honorat.
Les anges l'emportaient sus au ciel directement.
El diable l' emporta
Ins al foc d' ifern.
(chap. Lo diable, dimoni, sel (se 'l) emporte a dins al foc d'infern.)
G. Figueiras: Sirventes vuelh.
Le diable l'emporte dedans au feu d'enfer.
- Vaincre, surpasser, avoir le dessus.
Pieg que Richartz l' enporta
E plus aunidamen.
Montan Sartre: Coms de Tolosa.
Pire que Richard il l'emporte et plus honteusement.
- Porter avec soi.
Part. prés. Dieus... tot so que pot esser el pot far, sino faitz... inportans imperfectio.
Eluc. de las propr., fol. 5.
Dieu... tout ce qui peut être il peut faire, sinon faits... emportant imperfection.
Loc. Venra 'N Artus, sel qu' emportet lo catz.
P. Cardinal: Al nom del.
Viendra le seigneur Artus, celui qui emporta le chat.
IT. Importare. (chap. Emportá, emportás)
26. Reportar, v., lat. reportare, remporter, rapporter.
Reporton la nueg escura
Totz los frugz amagadamen.
(chap. Arrepeten a la nit oscura, fosca, tots los fruits de amagatontes, amagadamen.)
Brev. d'amor, fol. 127.
Rapportent (pendant) la nuit obscure tous les fruits secrètement.
Ab algunas mercadarias venia, et reportava aur, argent.
(chap. En algunes mercansíes veníe, y portabe or, plata.)
Eluc. de las propr., fol. 161.
Avec aucunes marchandises il venait, et remportait or, argent.
Plus tost puesca reportar cascun dictat.
Leys d'amors, fol. 2.
Plus tôt puisse rapporter chaque composition.
CAT. ESP. PORT. Reportar. IT. Riportare. (chap. Reportá : fé un report, contá; arrepetá (“Reporton la nueg escura”); yo reporto, tú reportes, reporte, reportem o reportam, reportéu o reportáu, reporten; report, reports; reportat, reportats, reportada, reportades.)
27. Supportar, Suportar, v., lat. supportare, supporter, endurer.
Non podian endurar ni suportar las grands alarmas que fasia.
(chap. No podíen aguantá ni soportá les grans alarmes que fée, faie; estragos, cabalgades, escaramussa, escaramusses.)
Chronique des Albigeois, col. 43.
Ils ne pouvaient endurer ni supporter les grandes alarmes qu'il causait.
Supporton grands despensas.
(chap. Soporten grans gastos; gastá : despendres de dinés.)
Statuts de Provence. Julien, t. 1, p. 350.
Supportent de grandes dépenses.
- Fig. Avoir sur les bras.
Egiptias los suportavon formen.
Abr. de l'A. et du N.-T., fol. 10.
Les Égyptiens les avaient sur les bras fortement.
CAT. Suportar, soportar. ANC. ESP. Soportar (al revés). ESP. MOD. Suportar. PORT. Supportar, soportar. IT. Sopportare.
(chap. Soportá: soporto, soportes, soporte, soportem o soportam, soportéu o soportáu, soporten; soportat, soportats, soportada, soportades; soportaría; si yo soportara; soportaré.)
28. Supportatiu, adj., supportatif, propre à faire supporter.
Votz... es... d' amor exitativa..., de tribalh supportativa, de enuech expulsiva.
Eluc. de las propr., fol. 46.
Voix... est... d'amour excitative..., de tribulation supportative, d'ennui expulsive. (chap. “tribalh, tribulation” : treball, tribulassió : tripalium, be u saben los de la Ascuma de Calaseit.)
29. Supportacio, s. f., supportation, qualité de supporter, support. Membres... los basses so dels nautz supportacio, cum les pes.
Eluc. de las propr., fol. 33.
Membres... les bas sont des hauts supportation, comme les pieds.
ESP. Suportacion (soporte). IT. Sopportazione.
(chap. Soport, soports. Membres... los de baix són soport dels de dal.)
30. Sobreportar, v., surmonter, dominer, subjuguer.
Aitals amors me sobreporta.
Roman de Jaufre, fol. 86.
Pareil amour me surmonte.
La ira que lo sobreporta lo turmenta.
V. et Vert., fol. 11.
La colère qui le surmonte le tourmente.
31. Sotzportar, v., supporter, tolérer.
Mas vos, sotzportant tota cura.
Trad. de la 2e Épître de S. Pierre.
Mais vous, en supportant tout souci.
32. Transportar, Trasportar, v., lat. transportare, transporter, transférer.
Que l' emperi dels Grex ostes,
Et als Latins lo trasportes.
V. de S. Honorat.
Que l'empire des Grecs il ôtât, et aux Latins le transportât.
En autra persona transportar per donacio.
For de Montcuc. Ord. des R. de Fr., 1463, t. XVI, p. 132.
En autre personne transporter par donation.
- Se rendre en un lieu.
Se transporton d' aquest realme en los autres realmes.
Tit. de 1424. Hist. de Languedoc, t. IV, pr., col. 422.
Se transportent de ce royaume dans les autres royaumes.
Part. pas. Foron trasportat en Sichem.
Trad. des Actes des Apôtres, ch. 7.
Furent transportés en Sichem.
CAT. Transportar. ESP. Transportar, trasportar. PORT. Transportar.
IT. Trasportare. (chap. Transportá: transporto, transportes, transporte, transportem o transportam, transportéu o transportáu, transporten; transportat, transportats, transportada (cárrega), transportades (cárregues))
33. Transport, s. m., transport.
Sino que y aya mandamen de transport.
Fors de Béarn, p. 1075.
Sinon qu'il y ait commandement de transport.
CAT. Transport. ESP. Transporte, trasporte. PORT. Transporte, IT. Trasporto. (chap. Transport, transports.)
34. Transportamen, Trasportamen, s. m., translation, transposition.
Per aquel trasportamen.
V. de sainte Énimie, fol. 43.
Par cette translation.
Transportamen de paraulas.
Leys d'amors, fol. 132.
Transposition de paroles.
CAT. Transportament. ESP. Trasportamiento (transposición).
IT. Trasportamento. (chap. Transportamén, transposissió.)
35. Transportacio, Transportatio, s. f., lat. transportatio, translation, transport.
De la qual... transportatio parla la decretal.
(chap. De la cual... transportassió (traslassió, transport, traducsió) parle la decretal.)
Cat. dels apost. de Roma, fol. 102.
De laquelle... translation parle la décrétale.
Non obstant aquela transportacio.
Arbre de Batalhas, fol. 112.
Nonobstant ce transport.
- Traduction.
Se fay per... transportatio de grec en lati.
Leys d'amors, fol. 44.
Se fait par... translation de grec en latin.
CAT. Transportació. ESP. Transportacion, trasportacion (transportación, traslación, traducción, transposición). PORT. Transposição.
IT. Trasportazione. (chap. Transportassió, traslassió, transport, traducsió, transposissió.)
miércoles, 25 de junio de 2025
Perros en Jaén, a los diez días de llegar a Cataluña
Perros en Jaén, a los diez días de llegar a Cataluña

El perro de Artur Quintana Font también aprendió a leer y escribir.
martes, 24 de junio de 2025
Amic, Publicació quinzenal esplai soldat català Exèrcit República
AMIC.
Publicació quinzenal per a esplai del soldat català de l'Exèrcit de la República editada pels Serveis de Cultura al Front del Departament de Cultura de la Generalitat.
(N. E. El formato en columnas del original no se mantendrá. Alguna tilde de la í es dudosa, dada la mala calidad del scan en algunos sitios.)
EDITORIAL. (a la izquierda)
Aquest periòdic, soldat català de l'Exèrcit de la República, és la primera expressió que t' arriba a les mans de les activitats dels "Serveis de Cultura al Front".
Aquest organisme, creat per al teu servei per la Conselleria de Cultura del Govern de la Generalitat, ve a realitzar vora teu una missió essencial en la lluita que venim sostenint (.) No és que aquesta missió hagués estat fins ara negligida; des que empunyares les armes en els dies ja llunyans del juliol memorable, fins avui, la Conselleria de Cultura ha vingut treballant perquè no et manquessin els mitjans d'esplai digne i de cultiu espiritual a què tenies dret, un dels drets que defensaves amb l'arma al braç i amb l'esperit tens d'emoció. Avui, creat aquest Exèrcit formidable i exemplar, restava facilitada l'organització regular d'uns serveis que, en la improvització dels primers temps no podia arribar a una coordinació adequada. Els "Serveis de Cultura al Front" han vingut a coordinar aquelles iniciatives disperses que fins avui s'havien realitzat, a crear-ne moltes d'altres de noves i a donar una unitat al seu funcionament.
El periòdic era un nexe insubstituïble per a *tots els serveis, i a la vegada un mitjà de comunicació i un enllaç directe entre tu i l'organisme propulsor. D'ací a molt pocs dies ja rebràs altres mostres de la nostra activitat. Diversos llibres, realitzats expressament per a tu, d'acord amb l'hora que estem vivint, vindran a fer-te companyia en aquestes terres on deixes la teva suor i el teu esforç. Però, entretant, a través d'aquest primer full, ja hauràs tingut ocasió de conèixer els nostres propòsits i de contribuir a la seva realització amb el teu ajut. Perquè encara que l'organisme que et parla des d'aquest periòdic hagi estat creat exclusivament per al teu servei, per a millor realitzar la seva missió necessita també del teu ajut. En aquest periòdic hi hem de conviure tots; vosaltres i nosaltres. I de vosaltres, tant els que lluiteu a Aragó com a l'Alcàrria, a Madrid com a Andalusia.
El títol que hem escollit per al periòdic ha de tenir per a tu un ressò molt significatiu. Volem que arribis a considerar-lo com un amic, com un enllaç directe amb la teva terra, que et dugui la mateixa emoció que deuen dur-te les cartes dels teus amics i dels teus familiars.
Els "Serveis de Cultura al Front" vénen prop teu a recordar-te constantment la veritable naturalesa d'aquesta guerra; és una lluita de la cultura que es defensa contra l'opressió, una lluita de l'esperit, que vol ésser lliure, contra els que pretenen privar-li la volada. Que al final, a l'hora de la victòria, al costat de la victòria de les armes i de les idees col·lectives, puguis proclamar també aquella altra victòria individual del teu esperit: la victòria damunt tu mateix. Que cada pam de terreny conquistat a l'enemic per les teves armes dugui paral·lela la conquesta d'una major llum en la teva intelligència. Sense aquestes petites victòries individuals, la gran victòria de l'Exèrcit de la República perdria el millor dels seus sentits.
Els "Serveis de Cultura al Front" vénen a contribuir, a primer rengle, a què es realitzin l'una i l'altra.
OBEIR. (a la derecha)
Pocs seran els soldats de l'Exèrcit de la República que uns anys enrera haurien cregut que l'atzar de la seva vida els destinaria a les funcions militars. Les seves idees i sentiments, la pròpia formació professional no els encarrilava cap a les activitats bèl·liques. Es per això que són molts els que senten una profunda sorpresa en veure's convertits en soldats, en formar part d'aquest gran organisme disciplinat que és un Exèrcit.
Voldriem dir amb senzilles paraules a aquests amics, com poden sentir l'íntim i noble orgull, - ells, homes lliures – de servir com a soldats.
No és l'afany de domini, ni l'ambició rencorosa, ni la crueltat venjativa, que els han fet prendre les armes, i lluitar amb coratge fins el darrer sacrifici. Es (És) precisament l'exigència superior de defensar la dignitat de l'home lliure, la que els obliga com un suprem imperatiu moral, a obeir. La voluntat humana no pot prendre una major altesa que en aquesta aparent paradoxa de servir per a la llibertat. Per a conservar el dret d'ésser lliures com a catalans, com a espanyols, com a homes, els soldats de l'Exèrcit de la República, lluiten i obeeixen amb la disciplina de soldats.
Necesssitat i orgull de la República ha estat la formació de l'Exèrcit regular. Necessitat, perquè es veié (es va veure) obligada a defensar-se d'altres Exèrcits que l'atacaven, oposant enquadrament, organització i disciplina a la dels enemics. Orgull, perquè ha pogut organitzar amb esforç voluntariós un Exèrcit cada cop tècnicament més perfecte, en el qual l'obediència no és deguda a l'automatisme passiu o a la servitud imposada, sinó a la conformitat en el propòsit i en la intenció voluntàriament consentida.
No podia ésser d'altra manera en homes de pensament i de cor, que comprenen el sentit de la lluita i saben com ha estat inexorablement forçós defensar-se dels que volien apagar aquella sagrada flama íntima de la llibertat de l'home, en la qual es conté tota la dignitat de l'ànima i la mateixa raó de l'existència. Saben, els soldats que lluiten, com és dolorosament necessari defensar Espanya - l'Espanya que els enemics es posen als llavis mentre la destrueixen i enrunen – de l'allau de tropes mercenàries i extrangeres, que amb la seva invasió han convertit la lluita en guerra d'independència. I saben, com a catalans, que en defensar la Llibertat, la República i Espanya, defensen la terra i l'ànima de Catalunya.
Perquè comprenen l'exigència indeclinable de la guerra, practiquen l'alta virtut militar d'obeir. D'obeir, amb una disciplina conscient, que superi tots els impulsos, reaccions i sofriments. I aquell que més senti els anhels de llibertat, més meritori i exemplar és que els subjecti i els refreni, que comprengui que servint és com millor els serveix.
Han d'ésser sobretot els que tenen l'ànima tivant d'ideals oberts i generoses rebel·lies, els que senten la profunda dignitat de l'home lliure, aquells que per a defensar-los s'han de sotmetre voluntàriament a una disciplina més abnegada i més severa. Perquè avui, el primer deure dels que estimen la llibertat és el d'obeir.
(en el centro.)
Elegia a tots els soldats catalans morts en defensa de les llibertats.
Dia dels Morts, grisor de la matèria
sota la llum que ja pressent l'hivern!
Cremen en pau, al port del cementiri,
totes les llànties, plany etern
del repòs vacil·lant, de la carn morta
que no accepta del tot el negre oblit,
perquè sap que els estels vetllen en l'aire
i els sentinelles en la nit...
Oh, vides rectes, joventuts caigudes
per amor a l'honor dels catalans!
Quina suprema voluntat defensa
l'amor cordial entre germans?
Més enllà d'aquests límits de carn viva
patiu encar pel jurament d'enyor,
i les despulles sota flors conserven
el sagrament del vell dolor...
Noms esborrats, cadàvers dintre l'ombra,
vetllen la flama del silenci pur,
Oh, forces mudes que forgeu per sempre
A. Esclasans. (Un poco más y se llama ascla sants.)
En su tiempo no se diferenciaban tanto estas lenguas y dialectos.)
(N. E. Así de valientes eran. Ahora viene Àngel Guimerà con su febril imaginación y acento canario.
Mi hermano también se llama Ángel Guimerá, yo soy Ramón Guimerá Lorente.)
























