Mostrando las entradas para la consulta Mezquín ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta Mezquín ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

viernes, 19 de diciembre de 2025

Dichosa repoblasió (agüelo Sebeta, Luis Arrufat Jarque)

Dichosa repoblasió.

(N. E. Sol edito lo que vech que es una errata, dixo les paraules que Luis escriu desde fa tems a la seua manera.)

Dichosa repoblasió (agüelo Sebeta, Luis Arrufat Jarque), gramola

 
Cuan era menut, encara no ñabíe tv, ni siquiera radio, depreniem les cansóns en la Gramola de la sala de ball de la carretera.
Estáe de moda, entre atres, lo Dúo Dinámico. M’enrecordo que una de les seues cansóns ere “Quince años tiene mi amor”. La van tocá un domenche per de tarde que es cuan faen ball, y, al atre día, cullín olives, yo tot lo rato estaba chulán eisa cansó, un camí, un atre, ere la música de moda. Hasta que algú per damún de mi a la olivera va di:

– Ya val, cansat, ¿No veus que los quinse añs ya se han fet dosens?
Chitón. Hasta micha hora dispués que, sense donamen cuenta, la boca va escomensá a chulá atre camí. Un ruido de golpe del gancho contra una branca, a la boreta de la meua esquena, me va fe entendre que se habíe acabat la música.
Asó ve a cuento a que estos díes han posat a La Comarca un treball del Chapurriau y enseguida han saltat los de sempre, en lo matéis sonsonete:

“Jaime Guimerá López
30 Ene 2024 16:35

El catalán llegó al Matarraña y al Mezquín hace aproximadamente 800 años con una mayoría de repobladores venidos del Pallars y del Urgell. Solo deben mirar la inmensa cantidad de apellidos toponímicos catalanes que hay entre los vecinos del Matarraña y del Mezquín desde la edad media y hasta día de hoy.”

¡¡¡Cansats!!!
Y natres: acoquinats, acotets.
Si u diuen ells, tindrán raó. Acachem lo cap y ells lo apuchen més.
U saben tot. Sempre les mateises escuses: los notaris, la repoblasió.
Y no tenen que demostrá res. O, com a mol, mos trauen a rellui que aisó u diuen los enterats y natres seguim callán.
Aisí no mos aclarirem mai. Ells tenen la teoría, natres la práctica, ells estudien la llengua, natres la parlam.
Y se van creisén. Com se han enterat que han trobat señals de la nostra llengua més a dintre del terreno y ya casi a la bora de Navarra, apuren la cosa:

30 Ene 2024 13:11
No entiendo la manía de no admitir el hermanamiento con Cataluña.
La lengua en la franja es la misma. Antiguamente se extendía más al interior. En fin el divide y vencerás parece infalible.”

Aso u diu ésta, mentres que un amic meu, mol estudiat, al no podem contestá de la aparisió de eises palaures a uns atres puestos, me diu:
“– Es casualidat, com tots venim del llatí, pos ña voltes en que les mateises palaures apareisen a uns atres puestos.”
Sí, home, per generasió espontánea, les mateises palaures separaes a kilómetros en la mateisa pronunsiasió y lo matéis significat. ¡Venga!. (¿Se note que estic escaldat?). Estic fart de llichí sempre lo matéis.
Y entonses aparéis un agüelo, sense estudios, sol discurrín y discurrín en lo seu cap ple de serrín y pense estes coses.
Als nostres pobles chuguem al guiñot y se diu que mentres ña cartes en choc, ña partida. Ells pareisen que van guañán la primera ma, que ya ne tenen de bones, pero falten les tornes y yo hay guañat partides en trenta de roines. La sort está a la bosa, a ver qui trau la boleta negra.
Hay tratat de buscá eisa repoblasió. No la hay trobat. Soc torpe. Lo Jaime me diu que fa uns vuitsens añs. Hay buscat y per eisos añs la historia mos parle del rei aragonés Alfonso I el batallador.
Te una historia mol ampla, es interesán llichila. Conte coses com que les tiarres que anáe conquistán les encarregae als seus “tenéns” y estos les repartien entre la chen que li acompañae a la guiarra y los nomene navarros, castellanos, vinguts del atre costat de la frontera fransesa, de la tiarra OCCITANA, aón teníe bons amics y en los que s’enteníe mol be (la dona de Ramiro II ere de allí, PoitouPoitiers).
Y tamé disae que los moros que se volíen quedá tingueren la seua part, entre ells los meus abanpasats y aquí estem.
Es lo que se fae sempre, al meu terreno, cuan les ordens militars, tamé van reparti la tiarra conquistada entres los seus soldats, algúns dells, retos.
Tenim un cas mol cla. Jaime I va repartí Valensia entre los seus soldats y u va disá escrit al “Llibre del repartimén” que estae guardat al Archivo de la Corona. Com a eise llibre no ñabíe prau cataláns pa chustificá que eisa ere la manera en que habíen dut lo catalá a Valensia y entonces los valensiáns no teníen la seua llengua. Lo encarregat del Archivo “Próspero de Bofarull” va falsificá aquell llibre, cambián los noms dels soldats, per noms cataláns. Pero lo van descubrí y se va demostrá que de la chen que duye Jaime I, sol un dos per sen eren cataláns. En tan pocs no se podíe chustificá que habíen portat la llengua catalana a Valensia.
Lo Bofarull, no sol va fe aisó, mentres estáe encarregat del Archivo, va desapareise lo testamén del Rey, aón, según conten, se esclarien unes atres coses. Pensareu que a este home desleal lo van castigá, no siñó, no, pa Cataluña y los amics del catalá, va sé tot un modelo y, pa que no se olvido, sol entrá al Archivo, allí está la seua figura donante la benvinguda.

Lo encarregat del Archivo “Próspero de Bofarull” va falsificá aquell llibre,

Bueno a lo que anaem. An aquells tems los condats de la Marca Hispánica, no estáen tan chunits com mos volen fe creure, hasta reñien entre ells.
Al 1134, per ahí deu aná l’añ que diu Jaime, ¡sorpresa! Lo condat de Pallars estáe dividit en Jussá y Sobira.
Sobira ere de Urgell y Jussá ere de ARAGÓ, chun en Arán.
Chen de Jussá y Arán, anáen luchán en Alfonso y éste al repartí les tiarres conquistades nels donáe igual que als atres soldats.
¿Estáen repoblán? Com los demés, ¿disáen los apellits? com los demés, ¿imposáen la seua llengua? NO, aportáen palaures com tota la demés chen, pero es que ñabíe mols occitáns que parláen casi com ells, llugo éstos disarien més palaures que, per lo que paréis ara algú vol se l’amo. Penso que la chen del terreno tindríe la seua manera de parlá y los “repobladós” disaríen alguna palaura, normal. Com normal ha degut se que los mils y mils de aragonesos que han “repoblat” Cataluña, hasquen dut tamé alguna palaura, pero desde llugo, com tampoc los de Pallars, han cambiat la manera de parlá del terreno.
Ñauríe que pensá. ¿Cuánta chen de Pallars acompañaríe al rey? Perque si se dedicáen a repoblá, disán chen a tots los pobles que guañáen, pronte se quedaríe sense res. An aquells tems los terrenos no teníen tanta chen com ara y ademés algú se haurie quedat pa treballá la tiarra.
camíns tamé los de Urgell, entre ells Sobirá, anáe en Alfonso, pero anáen com soldats dell, o sigue lo que faren, igual que lo que faen los de Jussá u farien en nom del rey de Aragó. Que no vinguen ara reclamán coses rares.
No tos olvido que los de Jussá eren part del Reinat nostre o sigue que faren lo que faren en apellits, en llengua en lo que vullguen ere del reinat de Aragó.
Per un atra part
“A finales de 1117 la ciudad de Zaragoza quedó tras la muerte del gobernador interinamente en manos del gobernador de Murcia que inspeccionó la plaza pero esperaría el nombramiento de una nueva autoridad, generando un vacío de poder que Alfonso aprovechó.​ En preparación de un sitio contra una plaza fortificada, recurrió a sus alianzas transpirenaicas. Alfonso había mantenido importantes relaciones con Gastón IV, vizconde de Bearne. Gastón era un veterano occitano de las Cruzadas en Tierra Santa, de costumbres guerreras y religiosas similares al aragonés y señor de un vizcondado de fuerzas parejas a las de Aragón. Era además experto en armas de asedio como había demostrado en la toma de Jerusalén de 1099, cuando luchaba bajo Raimundo IV de Tolosa, con lo que acumulaba una experiencia en sitios de ciudades que podía ser vital para el rey Alfonso. No se sabe mucho de cómo nació su buena relación, probablemente basada en sus experiencias vitales similares forjadas en la guerra contra el musulmán, pero llegaron a ser amigos íntimos. Puede que ya estuvieran colaborando antes de 1117: el vizconde de Bearne aparece como tenente de Barbastro en 1113, sin que se sepa la razón,​ y estaba casado con la prima de Alfonso. Entre 1117 y 1118 en un concilio en Bearne se firmó un compromiso de colaboración con Aragón.
Tampoco se sabe si Gastón de Bearne influyó en otros nobles occitanos, pero con el respaldo del papa, que otorgó bula de cruzada y los beneficios religiosos asociados, muchos se sumaron a la campaña contra Zaragoza, a pesar del recuerdo de la derrota en 778 de Carlomagno, presente en las leyendas a través del Cantar de Roldán. Una bula de Gelasio II ratificó el Concilio de Toulouse de febrero de 1118 y reafirmó al ejército que se estaba congregando para conquistar la ciudad blanca.
En marzo de 1118, se congregó un gran número de caballeros y señores franceses y gascones en Ayerbe, bajo el mando de Alfonso. La lista incluye, además de Gastón, a su hermano Céntulo de Bigorra, a Bernard de Comminges, Guillermo IX de Aquitania y Bernard Atón de Beziers, con sus huestes y vasallos. Acudieron asimismo fuerzas del también aliado condado de Urgel, de Pallars, 292​ ya que el conde Bernardo Ramón fue feudatario de Alfonso I de Aragón, 293​ así como de la propia Ribagorza como era el caso de las tenencias ribagorzanas de Bernardo Ramón o de los tenentes locales Ramón Pedro, Pedro Gauzpert, Berenguer Gombal, Pedro Mir de Entenza o Ramón Amat."

Hay posat tot este tros per dos coses: la primera pa demostrá que lo nostre rey teníe mol bona amistat en los ocsitans, per lo que lo parlá de allí tamé se li pegaríe y eise pegamén ya lo portem desde la copia del Fuero de Jaca de 1077.
 
Y l’atra, la Marca Hispánica, de la que formaen part los condats de Barselona, Pallars, etc. Estaé manada per Fransa, per la part aón se parláe lo occsitá, nom que moltes voltes se li va doná al catalá del prinsipi. O sigue que los de Pallars debien parlá igual o mol paregut als amics del rey. Entonses quí mos va portá més influansia a la llengua uns pocs de Pallars o un mun de ocsitáns.
Tiarres de la actual Cataluña van está dintre del reinat de Aragó lo ball de Tortosa ere la Jota. Lérida va enviá los seus representáns a les Cortes de Daroca. Y moltes més coses que ya me canso de repetiles.
 
“El Tratado de Corbeil fue un acuerdo firmado el 11 de mayo de 1258, ​​​ entre Luis IX de Francia y el Rey de Aragón Jaime I el Conquistador con el fin de llegar a una paz duradera, conformando unas fronteras estables, entre la corona de Aragón y el reino de Francia. En él los condados de la Marca Hispánica pasaban a depender de Jaime y sus posesiones francesas del rey francés.”

Mireu si, desde fa tems, arriben mils y mils de africáns a España, no hay vist que diguen que mos volen posá la seua llengua, encara que, pasán lo tems algúns dels seus apellits se mesclarán en los nostres.
Chen de moltes nasións s’envan aná a viure a América, cada u teníe la seua llengua ¿Han cambiat lo inglés que se parle allí? Ah! Claro! Es que Cataluña y lo catalá es un atra cosa, son més grans y més importáns.
Un atra cosa que mos posen per dabán los amics del catalá es la opinió dels filólogos y maestres de la Cátedra de Catalá de la Universidat de Saragosa.
Cuan se va crea, la machoría dels maestres van vindre de Cataluña, ¿pa qué? Pa enseñá Catalá, no les modalidats de aragonés, NO veníen a lo que veníen, a enseñá Catalá y aisó es lo que han enseñat y los estudiáns que han eisit de eisa escola, ¿cóm han eisit preparats? en Catalá.
¿Qué voleu que enseñon ara? Lo que han deprés. Y ¿Qué voleu que estudion y que defenguen a cualquier puesto o llibre? Lo Catalá. Pan ells tot es catalá.
Yo, algún camí los diría que en ve de ficá lo catalá com a modelo y lo Aragonés com a derivat, que u faren al ravés, ¿A ver que eisie?

“Sobre 1400 se realizó un tratado entre Castilla y Aragón, la versión aragonesa se redactó al mismo tiempo que la castellana a finales de abril de 1409, pero lo seguro es que en aquel momento solo la segunda se registró en la Real Cancillería.
Todo apunta a que también se realizó una traducción al catalán.
En la versión en aragonés, el traductor era un escribano de lengua catalana, eso derivó en constantes interferencias lingüísticas. o, tiene la virtud de mostrar los rasgos que desde el exterior se atribuían a la lengua aragonesa.

El elevado número de elementos tomados del catalán es el aspecto más llamativo del texto respecto a escritos coetáneos en aragonés. Es bien sabido que ambos idiomas se influyeron constantemente durante la Edad Media, como consecuencia inevitable de su convivencia dentro del mismo Estado.
Así, el texto muestra la tensión inevitable entre el catalán, con seguridad la lengua materna y de trabajo del traductor, y el aragonés cancilleresco en que se esforzaba en redactar. La lengua en que estaba redactado era inequívocamente la aragonesa.
Se puede comprobar en los innumerables textos que se conservan de esta lengua y también en los dialectos actuales que agonizan en el tercio septentrional de Aragón.”

Y ara, dispués de asó, que cada u penso lo que vullgue.
Yo, podré está equivocat, pero u ting mol cla.

miércoles, 3 de julio de 2024

Mos - Mostruos, Mounstruos


Mos, adj., mousse, émoussé, épointé.

Trop son espes denan, 

E mos deves lo trenchan.

Bertrand de Born: Greu m'es. Var. 

Sont trop épais devant, et émoussés devers le tranchant.

Mort m' agratz, s'il lansa no fos mossa.

Guillaume de Berguedan: Amics. 

Vous m'auriez tué, si la lance ne fût émoussée.

ANC. FR.

D'une flèche trop mousse Amour vous a blessé. 

Premières Œuvres de Desportes, p. 191. 

Depuis qu'il s'affoiblit et se lasche, le sentiment en devient aussi mousse, pesant et terrestre. 

Amyot, Trad. de Plutarque. Morales, t. I, p. 48.

(chap. Esmossat, esmossats, esmossada, esmossades; v. esmossá: esmosso, esmosses, esmosse, esmossem o esmossam, esmosséu o esmossáu, esmossen. Contrari: esmolat, afilat.)


Mosca, s. f., lat. musca, mouche. 

Plus suau ponh qu' una mosca.

Marcabrus: Dirai vos. 

Pique plus doucement qu'une mouche. 

Moscas, formitz e gan re d'autras bestias. Liv. de Sydrac, fol. 11.

Mouches, fourmis et beaucoup d'autres bêtes. 

ANC. FR. E tel plenté de mosques crut...

Et des mosques fu grant mervelle. Roman de Brut, t. I, p. 101.

CAT. ESP. PORT. IT. Mosca. (chap. Mosca, mosques; mosqueta, mosquetes.)

2. Moscalhos, s. m., moucheron. 

Soen volon entre nos 

Aici espes cum moscalhos. Brev. d'amor, fol. 24.

Souvent ils volent entre nous aussi épais comme moucherons.

CAT. Mosquit. ESP. PORT. Mosquito. IT. Moscherino. (chap. mosquit, mosquits; mosquitet, mosquitets.)

3. Moscail, s. m., émouchoir, éventail.

Tenc en la man, per lo caut,

Un moscail ab que s' adus vent.

Roman de Jaufre, fol. 60.

Tint à la main, à cause du chaud, un émouchoir avec quoi elle s'amène vent.

ANC. FR. Continuellement émouche de son mouschet. 

Rabelais, liv. II, ch. 15.

(chap. Abanico, abanicos. Tamé se fa aná per a espantá les mosques y los mosquits cuan se está al monte un grapat o manoll de brosquill, un tros de bocha, etc. Julio Micolau de La Fresneda lo fée aná cuan ere pastó y no lo gos de Quintaneta que es ara.)

4. Mosqueiar, v., émoucher, chasser, attraper les mouches.

Ades en l' aer mosqueia. 

Deudes de Prades, Poëme sur les Vertus.

Incessamment attrape les mouches dans l'air. 

ESP. Mosquear. (chap. Mosquejá : cassá mosques; mosquejás : enfadás, com cuan tens una mosca detrás de la orella. Yo me mosquejo, mosqueges, mosquege, mosquegem o mosquejam, mosquegéu o mosquejáu, mosquegen; mosquejat, mosquejats, mosquejada, mosquejades.) 


Mosclar, s. m., nasse.

En ayssi pot hom pendre a ssa volontat d'aquel peys sens mosclar ni sens filat. Lett. du preste Jean à Frédéric, fol. 29. 

De la sorte on peut prendre à sa volonté de ce poisson sans nasse et sans filet.

(chap. La nassa, les nasses: ret, rets en forma de banasta per a peixcá.)

mosclar, nasse, nassa, nasses, ret, rets, peixcá

Mosquet, s. m., lat. muscetus, émouchet, sorte d'oiseau de proie.

Esparvier novel e mosquet

Deu hom ab petit auzelet 

Afaitar al comensamen. 

Esparvier e mosquet mudat 

A hom plus leumen adobat.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Jeune épervier et émouchet on doit avec petits oiseaux affaiter au commencement.

Épervier et émouchet mué on a plus facilement disposé.

IT. Moscardo.

2. Mosqueta, s. f., émouchette, femelle de l'émouchet.

Mosqueta es tant rabineira, 

C' ab so que pren vai sa carreira. 

Deudes de Prades, Auz. cass. 

L' émouchette est si pétulante, qu'avec ce qu'elle prend, elle poursuit sa carrière.


Mossa, s. f., lat. muscus, mousse. 

Vestitz de mossa d' aybres. Eluc. de las propr., fol. 171.

(chap. Vestits de musgo d'abres.)

Vêtus de mousse d'arbres.

Prov. Car qui sovent sa rauba trossa, 

Jamais non cuyllera mossa. 

Trad. d'un Évangile apocryphe.

Car qui trousse souvent sa robe, jamais ne cueillera mousse.

ESP. Musco, musgo. PORT. Musgo. IT. Musco, muschio. (chap. Musgo.)


Most, s. m., lat. mustum, moût.

Vi novel es dit most. Eluc. de las propr., fol. 227.

(chap. Vi nou es dit most o mosto.)

Vin nouveau est dit moût.

Fom plus sorna la piscina

Non es most en trueyll o en tina.

Trad. d'un Évangile apocryphe.

Fut plus trouble la piscine que n'est moût en treuil ou en tine.

(chap. Most o mosto, del que se fa lo mostillo; mon cuñat es de mote mostillé, de Valderrobres; pistina; trull; tina.)

trull, pistina, tina

CAT. Most. ESP. PORT. IT. Mosto.

2. Mostarda, s. f., moutarde.

Lo gras de la mostarda es motz petitz. V. et Vert., fol. 55.

(chap. Lo gra de la mostassa es mol menut.)

Le grain de la moutarde est moult petit. 

ANC. FR. Car aquerre, s'il n' i a garde,

Ne vaut pas ung grain de mostarde. 

Roman de la Rose, v. 14658.

CAT. Mostassa, mostalla. ESP. Mostaza. PORT. IT. Mostarda.

(chap. Mostassa, mostasses, la de Dijon es la mes coneguda y se fa en los grans sansés. A Alemania ne minjo a vegades en Bratwurst, que es una llenguañissa o salchicha rostida.)

Mostela, s. f., lat. mustella, belette.

Can la mostela a son mostelon qu' es natz, ela 'l muda per paor c' om no lo y emble. Naturas d'alcunas bestias. 

(chap. Cuan la mustela té son mustelet que ha naixcut, ella lo mude (cambie) per paó, po, temó que hom no la hi emblo, prengue).

Lexique roman; Faina – Falgueira

Quand la belette a son beletton qui est né, elle le déplace par crainte qu'on ne le lui enlève.

CAT. Mostela, mustela. ANC. ESP. Mustela. (MOD. Comadreja)

IT. Mustella. (chap. Mustela, musteles; de la familia són: vissó o vissónarmiño, marta, fagina, furó.)

- Machine de guerre.

Ung engin apellat mostella.

Chronique des Albigeois, col. 73.

Une machine appelée belette.

2. Mostelon, s. m., beletton, petit de la belette. 

Can la mostela a son mostelon qu'es natz. Naturas d'alcunas bestias.

Quand la belette a son beletton qui est né.

(chap. Mustelet, mustelets, musteleta, musteletes : cría, críes de la mustela.)


Mostrar, v., lat. monstrare, montrer, indiquer, faire voir.

Mostrar la veritat.

Nat de Mons: Al bon rey. 

Montrer la vérité.

Vuelh ieu esser chantaire, 

Et en luec mon saber mostrar.

(N. E. Esto le viene al pelo al catalanista aragonés cantautor Tomás Bosque Peñarroya, el más membrillo de La Codoñera, con permiso de José Miguel Gracia Zapater, que también está hecho un membrillazo de aúpa. Junto con Arturico Quintana Font, que es de Barcelona, forman las tres desgracias del pueblo del Mezquín. Si Rubens viviese los pintaría.)

Pons Fabre d'Uzes: Luecs es.

Je veux être chanteur, et montrer à propos mon savoir.

Si m' ajut selh que s mostret en colomba.

(N. E. Esta frase supongo que la entenderá el ignorante Óscar Adamuz, del Moviment franjolí per la llengua catalana, de Santa Coloma de Gramanet, Gramenet, pueblo al que el erudito lobotomizado llama Gramanet de Besòs.)

Óscar Adamuz, moviment franjolí, franja, català

A. Daniel: Si m fos Amor.

Si m'aide celui qui se montra en colombe.

- Enseigner, apprendre.

Del segle mostrarai, 

Com se deu captener 

Qui vol bon laus aver.

Arnaud de Marueil: Razos es. 

Touchant le siècle, j' enseignerai comment se doit conduire (celui) qui veut avoir bonne louange. 

Tot quant ieu fauc ni dic que m sia honrat 

Me mostr' Amors.

Arnaud de Mareuil (Marueil): Tot quant. 

Amour m'enseigne tout ce que je fais et dis qui me soit honorable.

Loc. A totas gens mostrar ad uelh 

La dicha naissensa d'Amors.

Brev. d'amor, fol. 3. 

A toutes gens montrer à l'oeil ladite naissance d'Amour. 

CAT. ESP. PORT. Mostrar. IT. Mostrare. 

(chap. Amostrá, mostrá: mostro, mostres, mostre, mostrem o mostram, mostréu o mostráu, mostren; mostrat, mostrats, mostrada, mostrades; amostrat, amostrats, amostrada, amostrades.)

2. Mostra, s. f., montre, apparence, exposition.

Los autres compron blat en herba e lo vi en flor, cant las vinhas fan bella mostra. V. et Vert., fol. 14. 

(chap. Los atres compren blat en herba y lo vi en flo, cuan les viñes fan bona o bella mostra.)

Les autres achètent le blé en herbe et le vin en fleur, quand les vignes font belle apparence.

- Revue de troupes.

Se obligua aver en son poder C homes d' armas; apres, quan se ve a la mostra, el los presenta. Arbre de Batalhas, fol. 129.

S'oblige à avoir en son pouvoir cent hommes d'armes; après, quand se vient à la montre, il les présente.

Proverb. Ses bo mot pauc val la mostra. Leys d'amors, fol. 24. 

Sans bon mot peu vaut la montre. 

ANC. FR. La monstre de touz le triumphe fut départie en trois jours. Amyot, Trad. de Plutarque. Vie de Paul Émile.

CAT. Mostra. ESP. Muestra. PORT, IT. Mostra. (chap. Mostra, mostres.)

3. Monstranssa, s. f., démonstration, preuve.

Aquesta monstranssa fo facha. Docum. de 1409, ville de Bergerac.

Cette démonstration fut faite.

ANC. ESP. IT. Mostranza. (chap. Mostransa, demostrassió, proba.)

4. Mostramen, s. m., preuve, démonstration.

Sors de Jhesum Crist lo premiers mostramens. 

P. de Corbiac: El nom de. 

La première preuve surgit de Jésus-Christ. 

ANC. FR. Le mostrement, l' appareissance. 

B. de Sainte-Maure, Chron. de Norm., fol. 23.

ANC. CAT. Mostrament. IT. Mostramento. 

(chap. Mostramén, mostramens.)

5. Mostraire, Mostrador, s. m., démonstrateur, indicateur.

L' amor, don ieu sui mostraire, 

Nasquet en un gentil aire.

Marcabrus: Al son desviat. 

L'amour, dont je suis indicateur, naquit en une gentille demeure.

Portador e mostrador d' aquest public estrument.

Tit. de 1281. Arch. du Roy., J. 330. 

Porteur et indicateur de cet instrument public. 

ESP. PORT. Mostrador. IT. Mostratore. (chap. Mostradó : qui mostre; que mostre una mercansía, com a una tenda, bar, etc. Tamé se li diu al escot, que mostre la pitralera. Mostradós, mostradora, mostradores.)

6. Amostrar, v., montrer, enseigner, apprendre.

Que tu m denhes amostrar, en aquesta art de planetas, la causa qu'ieu quier a saber de ela. Liv. de Sydrac, fol. 138. 

Que tu me daignes apprendre, dans cet art des planètes, la cause que je cherche à savoir de lui. 

ANC. ESP.

Amostran los tedores escontra nos entrada. 

Poema de Alexandro, cop. 1515.

CAT. PORT. Amostrar. (chap. Amostrá: amostro, amostres, amostre, amostrem o amostram, amostréu o amostráu, amostren. Fa ya un grapat d'añs, los de la Penya Pork de Fórnols van fé un rosco del Pasapalabra aon ficabe: Vols (adependre o) dependre lo chapurriau?

Natros te l' amostrem. Enseñem.)

Vols dependre chapurriau ? , natros te l'amostrem, penya porc, peña porc
An este cap de soca de Calaseit, Pininfarinetes, li fa bona falta adependre lo chapurriau:

Carlos Rallo Badet, Calaceite, Calaseit, Calaceit, Calasseit, Kalat Zeyd, aragonés, catalanista, tonto útil, catalufo, baturro, cachirulo

7. Demostrar, v., lat. demonstrare, montrer, démontrer, désigner, représenter.

Volguist demostrar miracle tan apert. V. de S. Honorat. 

Tu voulus montrer miracle si manifeste. 

Demostron substantia visibil. Gramm. provençal.

(chap. Demostren, dessignen, representen sustansia vissible.)

Désignent substance visible.

Per demostrar que est' amors 

Tramet als fizels aymadors

Totz los bos noirimens.

Brev. d'amor, fol. 118. 

Pour démontrer que cet amour transmet aux amants fidèles toutes les bonnes nourritures. 

Segon que la sortz demostrava. V. de S. Honorat. 

Selon que le sort désignait. 

Part. pas. Tro qu' es en faits o en digz demostratz.

Bernard d'Auriac: S'ieu agues tan. 

Jusqu'à ce qu'il est démontré en faits ou en paroles.

La semblansa de la cara de Jhesu Crist que era demostrada en aquelha toalha. Abr. de l'A. et du N.-T., fol. 35. 

La ressemblance de la figure de Jésus-Christ qui était représentée sur cette touaille. 

CAT. Demostrar. ANC. ESP. Demonstrar. ESP. MOD. Demostrar. 

PORT. Demonstrar. IT. Dimostrare. (chap. Demostrá: demostro, demostres, demostre, demostrem o demostram, demostréu o demostráu, demostren; demostrat, demostrats, demostrada, demostrades.)

8. Demostransa, Demonstransa, s. f., démonstration, preuve.

Fils es d' avols creatura

Qui fai avol demostransa.

Pierre d'Auvergne: Bel m' es quan. 

Est fils de mauvaise créature qui fait mauvaise démonstration. 

Leials demonstransa d'aquela causa dont es doptes.

Trad. du Code de Justinien, fol. 27. 

Loyale preuve de cette chose dont il est doute. 

ANC. FR. Ses fais en font la démonstrance. Charles d'Orléans, p. 89.

ANC. CAT. Demostrança. ANC. ESP. Demonstranza. IT. Dimostranza.

(chap. Demostransa, demostranses : demostrassió, proba.) 

9. Demonstrament, s. m., présentation, manifestation.

Entro als jorns de son demostrament ad Israel.

Trad. du N.-Test., S. Luc, ch. 1. 

Jusques aux jours de sa manifestation à Israël.

- Preuve, démonstration.

La taula Dionisi que es demostramen. 

Pierre de Corbiac: El nom de. 

La table de Denis qui est démonstration. 

ANC. CAT. Demonstrament. ANC. ESP. Demonstramiento. ESP. MOD. Demostramiento. IT. Dimostramento. 

(chap. Demostramén, demostramens, com lo de Jessús a les bodes de Caná de Galilea, o a Jerusalén; manifestassió, manifestassions (sia manifesta cosa); presentassió, presentassions.)

10. Demostratio, s. f. lat. demonstatio, démonstration, description.

Demostratio, es cant hom recomta e recita alqu negoci qu' es faytz.

Leys d'amors, fol. 148. 

Description, c'est quand on raconte et rapporte aucune affaire qui est faite.

CAT. Demostració. ANC. ESP. Demostración. ESP. MOD. Demonstración (N. E. Se ha vuelto a lo antiguo). PORT. Demonstração, demostração. 

IT. Dimostrazione, dimostragione. (chap. Demostrassió, demostrassions.)

11. Demostratiu, adj., lat. demonstrativus, démonstratif. 

Sun apelat pronom demostratiu, quar demostron certa persona.

Gramm. provençal. 

Sont appelés pronoms démonstratifs, car ils désignent certaine personne.

Demostrativas, coma: Veus. Leys d'amors, fol. 100.

(chap. Demostratives, com: Veus.)

Démonstratives, comme: Voilà.

CAT. Demostratiu. ESP. Demostrativo. PORT. Demonstrativo. 

IT. Dimostrativo. (chap. Demostratiu, demostratius, demostrativa, demostratives.)


Mostre, s. m., lat. monstrum, monstre.

Serena es 1 mostre en mar, et ha cors de femna e coa de peysso.

V. et Vert., fol. 23.

(chap. La sirena es un monstruo (al) del mar, y té cos de femella y coa de peix.)

La sirène est un monstre en mer, et elle a corps de femme et queue de poisson. 

CAT. (N. E. Monstre no lo encontró Raynouard) ESP. Monstruo.

PORT. Monstro. IT. Mostro. (chap. Monstruo, monstruos.)

2. Mostruozitat, s. f., monstruosité.

Aquesta mostruozitat o defayssonament s' endeve per superfluitat de materia. Eluc. de las propr., fol. 33. 

Cette monstruosité ou difformité se produit par superfluité de matière.

CAT. Monstruositat. ESP. Monstruosidad. PORT. Monstruosidade. 

IT. Mostrosità, mostruosità, mostruositate, mostruositade.

(chap. Monstruosidat, monstruosidats.)

3. Mostruos, Mounstruos, adj., lat. monstruosus, monstrueux. 

A vegadas mostruos et desfayssonat. Eluc. de las propr., fol. 139.

Parfois monstrueux et déformé. 

Bestias que son dichas mounstruosas.

Lett. de Preste Jean à Frédéric, fol. 29.

Bêtes qui sont dites monstrueuses. 

Fig. Es cauza de diversas passios estranhas et mostruozas.

Eluc. de las propr., fol. 64.

Est cause de diverses passions étranges et monstrueuses.

CAT. Monstruos. ESP. PORT. Monstruoso. IT. Mostroso, mostruoso.

(chap. Monstruós, monstruosos, monstruosa, monstruoses.)

domingo, 16 de junio de 2024

Lexique roman; Mes - Mesquinitat


Mes, s. f., lat. messis, moisson. 

L' autre culhiran las mes;

Qu'ieu de mon laborag' aten

Un frug.

G. Adhemar: Chantan dissera.

Les autres récolteront les moissons; vu que de mon labourage j'attends un fruit.

ANC. CAT. Messes. ESP. Mies. PORT. IT. Messe. (chap. Mies : sembrat, sembrats. Cullita de gra.)

ANC. CAT. Messes. ESP. Mies. PORT. IT. Messe. (chap. Mies : sembrat, sembrats. Cullita de gra.)

2. Meisso, Meysso, Meisho, s. f., lat. messio, moisson, récolte.

Malas meissos e vouz espies.

(chap. Mals sembrats y buides espigues.)

P. Vidal: Pois ubert.

Mauvaises moissons et épis vides.

Co fai lo logadier la hora de sa paga, o lo bos laboraire lo temps de sas meyssos. V. et Vert., fol. 33. 

Comme fait le mercenaire l'heure de sa paye, ou le bon laboureur le temps de ses moissons.

3. Messonier, Meissonier, s. m., du lat. messor, moissonneur.

Tenia sa vianda aparelhada que volia portar als messoniers al camp.

Hist. abr. de la Bible en prov., fol. 45. 

Tenait sa nourriture apprêtée qu'il voulait porter aux moissonneurs au champ.

Mas petit i a meissoniers. Brev. d'amor, fol. 156.

Mais peu il y a de moissonneurs.

IT. Mietitore. (chap. Segadó, segadós, segadora, segadores. Cullidó, cullidós, cullidora, cullidores; cossechadó, cossechadós, cossechadora, cossechadores.)

4. Medre, Meire, v., lat. metere, moissonner.

Que li fraire anesso medre. Trad. de la règle de S. Benoît, fol. 24. 

Que les frères allassent moissonner. 

Proverb. Qui petit semena, petit met. Trad. de Bède, fol. 66.

(chap. Qui poc sembre, poc arreplegue, cull, cosseche, segue.)

Qui peu sème, peu moissonne.

IT. Mietere. (chap. Segá, cullí, cossechá.)

5. Meyssonar, Meisonar, Meixonar, v., moissonner, récolter.

Es temps de meyssonar. Eluc. de las propr., fol. 129.

Il est temps de moissonner.

Proverb. Tal semena ben e gen

Son blat, qui no 'l meixona.

Giraud de Borneil: Tals gen.

Tel sème bien et gentiment son blé, qui ne le moissonne pas.

Substantiv. Lo temp del meisonar. L' Évangile de li quatre semencz.

Le temps du moissonner.


Mesclar, v., du lat. miscere, mêler, mélanger, brouiller.

Selh que premiers trobet

Qu' om mescles fin aur ab acier.

Deudes de Prades: Anc mais hom. 

Celui qui le premier trouva qu'on mêlât pur or avec acier.

Mesclatz hi pro d' aiga freia.

(chap. Mescléu hi (abundanta, molta) aigua freda.)

Deudes de Prades, Auz. cass.

Mêlez-y assez d'eau froide.

Fig. Si que viur' e murir

Me fai essems mesclar. 

Aimeri de Peguilain: Qui suffrir. 

Tellement que le vivre et le mourir elle me fait ensemble mêler.

Quar ja no m cal doptar, si ie us avia, 

Que mesclessetz falsia ni enjans.

Berenger de Palasol: Tan m'abelis. 

Car désormais il ne me faut douter, si je vous possédais, que vous mélassiez fausseté et tromperie.

- S' engager, se jeter dans la mêlée.

Ieu a pe anei m' ab els mesclar, 

E fui nafratz ab lansa pel colar.

Rambaud de Vaqueiras: Senher marques. 

Moi à pied j'allai avec eux me mêler, et je fus blessé avec lance à travers le collier. 

ANC. FR. Este vus chascuns se fud mellez à sun compaignun, e forment grant fu l' ocision. Anc trad. des Liv. des Rois, fol. 16.

- S'attaquer, s'en prendre.

Mas qui a flor se vol mesclar, 

Ben deu gardar lo sieu baston, 

Car Frances sabon grans colps dar. 

Le Comte de Foix: Mas qui. 

Mais qui à fleur (de lis) veut s'attaquer, doit bien garder sa lance, car les Français savent grands coups donner.

- Brouiller, quereller, tracasser.

Per merce us prec que non puescon mesclar 

Vostre gent cors adreg e plazentier... 

Encontra 'l mieu per messonguas comtar. 

Bertrand de Born: Ieu m'escondisc. 

Par merci je vous prie qu'ils ne puissent brouiller votre gentille personne bien faite et agréable... avec la mienne par conter (en contant) des mensonges.

Fay los mesclar e peleiar. V. et Vert., fol. 25. 

Les fait brouiller et chamailler. 

Lo marit se mesclet ab lui. V. d'Aimeri de Péguilain. 

Le mari se querella avec lui. 

ANC. FR. Sovent les unt medlé al rei.

Heraut e Guert tant estrivèrent 

Ke par parole se medlèrent. 

Roman de Rou, v. 9903 et 12180.

Loc. Lur mescla discordias et autras trebulations. V. et Vert., fol. 92.

Leur suscite discordes et autres tribulations. 

Mescla tot l' an gerra. 

Bertrand d'Allamanon: Del arcivesque. 

Suscite toute l'année guerre.

Mesclara 'l torneys pel cambo. 

Bertrand de Born: Lo coms m'a. 

Livrera le combat par le champ.

E 'l colombet, per gaug d' estieu, 

Mesclan lur amoros torney.

A. Daniel: Ab plazers. 

Et les pigeonneaux, par joie d'été, livrent leur amoureux combat.

Per qu' el marritz et eu mesclem de guerra.

Guillaume de Berguedan: Trop ai estat. 

Par quoi le mari et moi nous nous mélâmes de guerre (nous nous fîmes la guerre).

Que si de cantar vos mesclatz...,

Totz diran: Vos etz fols proatz.

Folquet de Romans: Tornatz es. 

Que si vous vous mêlez de chanter..., tous diront: Vous êtes fou prouvé.

Part. pas. Sedas de porc capoladas

Li donatz ab carn mescladas. 

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Soies de porc hachées vous lui donnez avec chair mêlées. 

Fig. Ab sospirs mesclatz de plors.

(chap. En suspiros mesclats en (de) plos.)

Alphonse II, Roi d'Aragon: Per mantas.

Avec soupirs mêlés de pleurs.

CAT. Mesclar. ESP. Mezclar. PORT. Mesclar. IT. Mischiare. 

(chap. Mesclá: mesclo, mescles, mescle, mesclem o mesclam, mescléu o mescláu, mesclen; mesclat, mesclats, mesclada, mesclades.)

2. Chant mesclat, s. m., chant-mêlé, sorte de poésie.

Ves N Arias, mon senhor, 

Vai e cors, chans mesclatz!

Perdigon: Entr' amor. 

Vers le seigneur Arias, mon seigneur, va et cours, chant-mêlé!

3. Mescladamen, Mesclamen, adv., pêle-mêle, confusément, ensemble, tout à la fois.

El ben e 'l mal mescladament.

Lamberti de Bonanel: D'un salut.

Le bien et le mal pêle-mêle.

Viure m faitz e morir mesclamen.

Folquet de Marseille: Amors merce. 

Vous me faites vivre et mourir tout à la fois. 

ANC. CAT. Mescladament. ESP. Mezcladamente. IT. Mischiatamente.

(chap. Mescladamen.)

4. Mescla, s. f., mélange, mêlée, confusion, rixe. 

Enyura fort, per que requier mescla d'ayga. Eluc. de las propr., fol. 227.

Enivre fort, c'est pourquoi requiert mélange d'eau.

D' aital mescla comunalmen 

Metatz un pauc en un budel.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

De tel mélange mettez simplement un peu dans un boyau. 

Fig. Mesclas e bregas, retrah e contensos et omicidis. V. et Vert., fol. 22.

Mêlées et querelles, reproches et contestations et homicides.

ANC. CAT. Mescla. ESP. Mezcla. PORT. Mescla. IT. Mischia. (chap. Mescla, mescles.)

5. Mesclamen, s. m., mélange.

Si no i ha de quascu mesclamen, 

Non es bona sola l' una mitatz.

Aimeri de Peguilain: Si cum l' arbres. 

S'il n'y a de chacun mélange, n'est pas bonne seule l'une moitié.

Continuar e seguir ses mesclamen d' autras diversas paraulas.

Leys d'amors, fol. 133. 

Continuer et suivre sans mélange d'autres diverses paroles.

ANC. CAT. Mesclament. ESP. Mezclamiento. IT. Mischiamento.

(chap. Mesclamén, mesclamens.)

6. Mesclada, s. f., combat, mêlée.

Totz temps mi laisson derrier,

Quan m' an mes en la mesclada.

Bertrand de Born: Rassa mes se. 

Toujours ils me laissent dernier, quand ils m'ont mis en la mêlée.

ANC. FR. Dures paroles meuvent les mellées, dont mille hommes sont mors. Joinville, p. 5.

La quarte ai-jeo si devisée, 

Que nus ne l' aura sanz mellée.

Marie de France, t. II, p. 100-101.

7. Mesclanha, Mesclaigna, s. f., mêlée, dispute, trouble.

Jamais non seretz prezat, 

Si non etz en la mesclanha.

Bertrand de Born: Ieu chan. 

Jamais vous ne serez prisé, si vous n'êtes dans la mêlée. 

Un novel plait c' adutz guerr' e mesclaigna.

Aicarts del Fossat: Entre dos reis. 

Un nouveau différend qui amène guerre et trouble. 

Las eveias, las mesclanhas e lhi mal dih.

(chap. Les enveges, les disputes y los mals dits.)

Trad. de la règle de S. Benoît, fol. 34. 

Les envies, les disputes et les mauvais propos.

8. Mesclansa, s. f., dispute, altercation.

Fig. Cortezamen mov en mon cor mesclansa 

Que m fai tornar en l'amoros dezire. 

H. Brunet: Cortezamen. 

Courtoisement je meus dans mon coeur altercation qui me fait retourner en l'amoureux désir.

IT. Mischianza.

9. Mesclius, adj., brouillon, tracassier, querelleur.

Ben conosc que drutz mesclius... 

Es mais amatz e grazitz.

Raimond de Miraval: Pueis ogan. 

Je connais bien qu' amant tracassier... est plus aimé et agréé.

Quar una doneta m trays, 

Tornar m' en ai vilas mesclius? 

Non.

Raimond de Miraval: Entre dos volers. 

Parce qu'une petite dame me trahit, en deviendrai-je grossier querelleur? Non.

10. Mesclos, adj., mêlé, engagé, agité.

Ilh anavo mesclos de tenso.

Le Moine de Montaudon: Manens. 

Ils allaient engagés de querelle.

11. Mescladura, s. f., mélange.

Plena de vinagre e de fel...

Bec Dieu d' aquela mescladura.

(chap. Plena de vinagre y de fel va beure Deu d' aquella mescla.)

Trad. de l'Évangile de Nicodème.

Pleine de vinaigre et de fiel... Dieu but de ce mélange.

ESP. Mezcladura. IT. Mischiatura.

12. Mestura, s. f., mélange, assemblage. 

Lunhs homs no met la mestura del dra (drap) nou e la vestimenta viel.

Trad. du N.-Test., S. Matthieu, ch. 9.

Nul homme ne fait usage de l'assemblage du drap neuf et du vêtement vieux.

- Méteil, méture.

Una carta de froment e una carta de mestura.

Tit. de 1275. Arch. du Roy., Toulouse, J. 328.

Une quarte de froment et une quarte de méteil. 

1 carteira de mestura. Cartulaire du Bugue, fol. 27. 

Une quartière de méture.

13. Mestis, adj., métis.

L'autr'ier, jost' una sebissa,

Trobei pastora mestissa.

Marcabrus: L'autr'ier. 

L'autre jour, contre une haie, je trouvai une pastourelle métisse.

ANC. FR. Les enfans mestifs, c'est-à-dire ceux qui n'estoient pas nés de père et de mère naturels citoyens d'Athènes. Amyot, Trad. de Plutarque. Vie de Thémistocle. 

Qu'ils ne fussent nobles d'ancienne race, laquelle s' interprète tant du costé paternel que maternel, car autrement, clochans d'un costé, ils sont appellez mestifs et briquets. Contes d'Eutrapel, fol. 14.

ESP. Mestizo. PORT. Mestiço. (chap. Mestís, mestisos, mestisa, mestises.)

14. Amescladamen, adv., d'une manière mêlée.

Ni bos ni mals per se, mas amescladamens.

Pierre de Corbiac: El nom de.

Ni bon ni mauvais par soi, mais d'une manière mêlée.

(chap. Mescladamen, de una manera mesclada.)

15. Malmesclar, v., compromettre, reprocher, calomnier.

Can volon parlar 

D' ome que volon malmesclar.

Nat de Mons: Al bon rey. 

Quand ils veulent parler d'homme qu'ils veulent commettre.

Car vos autre lo voliatz malmesclar 

Qu' el era fals a son senhor Cesar.

Passio de Maria. 

Car vous autres vous vouliez lui reprocher qu'il était faux à son seigneur César.

16. Malmesclius, Malmesclieus, adj., calomniateur, brouillon, agitateur. Dieus vos sal, domna, car es bell' e pros,

Mas ja no sal sels que us son malmescliu. 

P. Vidal: Be m' agrada.

Dieu vous sauve, dame, car vous êtes belle et méritante, mais qu'il ne sauve jamais ceux qui vous sont dénigrants.

Er dira hom que ieu sui malmesclius

De las molhers e dels avols espos.

P. Cardinal: Non es cortes. 

Maintenant on dira que je suis agitateur des femmes et des vils époux. Substantiv. Ja negus, malmesclieus

No 'n dira ja tan que m n' azir. 

Raimond de Miraval: Res contr'amor. 

Jamais nul brouillon n'en dira jamais tant que je m'en chagrine.

17. Entremesclar, v., entremêler, confondre.

Cant dins en la vila nos entremesclarem. Guillaume de Tudela.

Lorsque en dedans la ville nous nous entremêlerons.

Els se entremesclero e feriro se. 

Roman de la Prise de Jérusalem, fol. 12. 

Ils s' entremêlèrent et se frappèrent.

Vey caut e freyt entremesclar.

Rambaud de Vaqueiras: Los frevols. 

Je vois chaud et froid se confondre.  

Part. pas. Quar mais mi platz honratz morirs 

Que vilhs entremesclatz jauzirs. 

Aimeri de Bellinoy: No m laissa.

Car plus me plaît l' honorable mourir que le vil jouir entremêlé.

CAT. Entremesclar. ESP. Entremezclar. IT. Intramischiare. 

(chap. Entremesclá, entremesclás).

18. Entremesclament, s. m., mélange, confusion, mixtion.

Per entremesclament de terrestras vapors. 

D' on ve entremesclament e evolopament.

Eluc. de las propr., fol. 133 et 65. 

Par confusion de terrestres vapeurs. 

D'où vient mélange et enveloppement.

ESP. Entremesclamiento (entremezclamiento). (chap. Entremesclamén.)

19. Entremescladamen, adv., confusément, communément.

Ab los ansias entremescladamen. Trad. de la règle de S. Benoît, fol. 13. Avec les anciens confusément.

(chap. Entremescladamen.)

20. Mixte, adj., lat. mistus, mixte.

Autra condicios es, qu' es appelada mixta. 

Trad. du Code de Justinien, fol. 62.

Autre condition est, qui est appelée mixte.

CAT. ESP. Mixto. PORT. Misto, mixto. IT. Misto. (chap. Mixte o mixto, mixtes o mixtos, mixta, mixtes.)

21. Mixtio, Mixtion, s. f., lat. mistionem, mixtion, mélange.

Certana mixtion de sulpre en podra. Chronique des Albigeois, col. 71.

Certaine mixtion de soufre en poudre. 

Las virtutz de las causas naturals e las mixtios dels elemens.

Eluc. de las propr., fol. 12.

Les vertus des choses naturelles et les mélanges des éléments.

CAT. Mixtió. ESP. Mixtión. PORT. Mixtão. IT. Mistione. 

(chap. Mixtió, mixtions : mescla, mescles.)

22. Mixtura, s. f., lat. mistura, mélange, mixtion.

De diverses colors ha mixtura. 

La mixtura de sas colors.

Eluc. de las propr., fol. 135 et 136.

De diverses couleurs a mélange. 

Le mélange de ses couleurs. 

CAT. Mixtura. ESP. PORT. Mistura, mixtura. IT. Mistura. 

(chap. Mixtura, mixtures : mescla, mescles.) 

23. Admixtio, s. f., lat. admixtio, mixtion, mélange.

Per admixtio de sanc. Eluc. de las propr., fol. 31. 

Par mélange de sang.

24. Permixtio, s. f., lat. permistio, mixtion, mélange.

Ses la qual permixtio no si faria aytal generacio.

Ayga..., cum sia clara, appar que no ha permixtio de inpuritat.

Eluc. de las propr., fol. 67 et 74.

Sans laquelle mixtion ne se ferait pareille génération.

Eau..., comme elle soit claire, il paraît qu'elle n' a pas mélange d' impureté.

ESP. Permistión (permixtión). PORT. Permistão. IT. Permistione.


Mesquin, Mesqin, Meschin, adj., mesquin, chétif, misérable, pauvre. 

En arabe mizquin, pauper, tenuis. 

Voy. J. Lipse, Ep. 44 ad Belgas; Denina, t. III, p. 51; Aldrete, p. 366;

Monti, Proposta, etc., t. II, part. 1, p. 307; Muratori, Diss. 33; Mayans, Orig. de la lengua española, t. II, p. 233 et 251.

Artur Quintana Font, Mesquin, Mesqin, Meschin, adj., mesquin, chétif, misérable, pauvre.

Que m fessetz ric de mesqui.

Aimeri de Peguilain: Eissamen. 

Que vous me fissiez de pauvre riche. 

Tu es caitius e mesqis. 

Trad. de l'Apocalypse, ch. 3. 

Tu es malheureux et chétif.

Bueus e bosx e cabra autressi 

Engraisson tot auzel mesqui.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Boeuf et bouc et chèvre pareillement engraissent tout oiseau chétif.

Qui vos ve la cara mesquina. V. de S. Honorat. 

Qui vous voit la figure chétive. 

Fig. Tan es d' avol cor e mesqui.

Aimar de Rocaficha: No m lau. 

Tant il est d'un coeur lâche et mesquin.

- Faible, délicat.

Mal li faran tug li plusor 

Qu'el veyran jovenet, meschi.

Le Comte de Poitiers: Pus de chantar. 

Mal lui feront tous les plusieurs qui le verront jeunet, faible.

Domna joves e mesquina,

Fost a Dieu obediens

En totz sos comandamens.

Pierre de Corbiac: Domna dels. 

Dame jeune et délicate, vous fûtes à Dieu obéissante en tous ses commandements. 

Substant. Semblaria us pelegris

Malautes, quan chanta, 'l mesquis, 

Qu' a pauc pietatz no m' en pren. 

Pierre d'Auvergne: Chantarai. 

Semblerait un pélerin malade quand il chante, le mesquin, (si bien) que peu s'en faut que pitié ne m'en prenne.

CAT. Mesquí. ESP. Mezquino. PORT. Mesquinho. IT. Meschino. (chap. Mesquí, mesquins, mesquina, mesquines. Mesquí : Mezquín, comarca aon se parle chapurriau, La Codoñera, Bellmún, etc.)

Natxo Sorolla, Ignacio Sorolla

2. Mesquinet, adj. dim., pauvret, chétif, frêle.

On plus mesquinetz los vesia. V. de Sainte. Énimie, fol. 4.

Où plus elle les voyait pauvrets.

(chap. Mesquinet, mesquinets, mesquineta, mesquinetes; pobret, pobrets, pobreta, pobretes.)

Tomás Bosque, La Codoñera, Mesquinet, mesquinets, mesquineta, mesquinetes

3. Mesquinera, s. f., mesquinerie, détresse.

Mout viu a gran mesquinera 

Et a dolor angoissoza, 

Selh que totz jorns assenhora 

Mala domna.

B. de Ventadour: Amors enquera. 

Moult vit à grande détresse et à douleur angoisseuse, celui que toujours domine méchante dame. 

CAT. Mesquinaria. PORT. Mesquinharia.

Mesquinera, s. f., mesquinerie, détresse.

4. Mesquinitat, s. f., mesquinerie, petitesse, sordidité.

Lur donet tanta mesquinitat que... en totz luocs los apela hon cans.

Hist. de la Bible en prov., fol. 75.

Leur donna telle sordidité que... en tous lieux on les appelle chiens

ESP. Mezquindad. (chap. Mesquindat, mesquindats.)

Carlos Rallo Badet, Calaceite, Calaseit, Calaceit, Calasseit, Kalat Zeyd, aragonés, catalanista, tonto útil, catalufo, baturro, cachirulo