Mostrando las entradas para la consulta Dilla ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta Dilla ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

viernes, 4 de septiembre de 2026

Vermelh, Vermel, Vermellet, Vermelheza, Vermelho, Vermillon, Vermeillon, Vermelhejar, Vermelheiar

Vermelh, Vermel, adj., vermeil.
Prat me semblon vert e vermelh
Eissamen com lo temps de mai.
B. de Ventadour: Era non vei.
Les prés me semblent verts et vermeils également comme le temps de mai.

Chapurriaudín; (chap. Roch, rochos o roijos, rocha o roija, roches o roiges.)

Aus, tu que as draps e pelhas
E vezes de freg vermelhas
Las gens.
(chap. Sens (escoltes), tú que tens draps y pells y veus de fret roiges les gens.)
P. Cardinal: Jhesum Crist.
Entends, toi qui as draps et fourrures et vois de froid les gens vermeilles.
Subst. Era revironada de polpra e de vermel. Trad. de l'Apocalypse, ch. 17.
Était environnée de pourpre et de vermeil.
CAT. Bermell. ESP. Bermejo. PORT. Vermelho. IT. Vermiglio.
(chap. Roch, rochos o roijos, rocha o roija, roches o roiges.)

Rochos (agüelo Sebeta)

2. Vermellet, adj. dim., vermeil.
(chap. Bell nas y boques roigetes o rochetes.)
Un Troubadour Anonyme: Seinor vos que.
Beau nez et bouches vermeilles.
IT. Vermiglietto. (chap. Roiget o rochet com Carlos Rallo Badet, roigets o rochets com los ascumites, roigeta o rocheta com la Silvia Dilla Vidal de la CHA, roigetes o rochetes com les sossialistes, comunistes, republicanes. 
A Arnes existix lo mote : cara colorada o roija.)

Silvia Dilla Vidal, jotera, chiqueta

3. Vermelheza, s. f., vermillon, couleur vermeille.
Flor dita de camp... ha... vermelheza. Eluc. de las propr., fol. 209.
Fleur dite de champ... a... couleur vermeille.
IT. Vermigliezza. (chap. Roijó o rochó, roijós o rochós.)

San Pere, baturro, Zirigoza, rana

4. Vermelho, Vermillon, Vermeillon, s. m., du lat. vermilium, vermillon,
écarlate.
De blanquet e de vermeillon.
Le Moine de Montaudon: Quant tuit.
De blanchet et de vermillon.
Vermillon, clam vos faz
D' un avol pega peincha.
Folquet de Marseille: Vermillon.
Vermillon, je vous fais réclamation d'une méchante poix colorée.
La cal era cuberta de bis e de polpra e de vermelho.
Trad. de l'Apocalypse, ch. 18.
Laquelle était couverte de lin et de pourpre et d'écarlate.
ANC. CAT. Vermeyló. CAT. MOD. Bermelló. ESP. Bermellón. PORT. Vermelhão. IT. Vermiglione. (chap. Bermellón o bermelló, bermellons; escarlata : com la de “lo que lo ven se va emportá”, O'Hara, escarlates.)

Markel Bringuè, Marcel Pena, lo pena de Marsel, lo reguer, Franja Viva, Franja Morta, Alguer, Alguero.

5. Vermelhejar, Vermelheiar, v., devenir couleur de vermillon, rougir, devenir rouge.
Trastota la porta viratz vermelhejar. Guillaume de Tudela.
Toute la porte vous verriez devenir rouge.
ANC. FR. Tote li vermeillist la face. Roman du Renart, t. II, p. 349.
Tandis nous voyons d'avanture
Vermeiller dedans un pastis.
R. Garnier, Trag. d'Hippolyte, act. I, choeur.
CAT. Bermellejar. ESP. Bermejear. IT. Vermigliare. (chap. Rogejá o rochechá; ya rochechen les sireres, a La Fresneda, o Vallchunquera. Ficás roch, de fret, vergoña.
Al roiget de Ignacio Sorolla Vidal no lo vorás ficás roch de vergoña, perque no ne té ni mica.)

Natxo Sorolla Vidal, Ignacico, aragonés catalanista, doctorcico

domingo, 9 de agosto de 2026

Trei, Trey, 3, Trois, Tres, Ters, Tern, Terna, Ternari, Tersa, Terza, Tercia, Tertia - Trigal

Trei, Trey, suj. m.; tres, rég, m. adj. num., lat. tres, trois.
Dona, nos trei, vos et ieu et Amor.
Arnaud de Marueil: L' ensenhamens.
Dame, nous trois, vous et moi et Amour.

Silvia Dilla Vidal, Dona, nos trei, vos et ieu et Amor.

Ieu ti pregue que tu mi digas cossi son trei. Liv. de Sydrac, fol. 6.
Je te prie que tu me dises comment ils sont trois.
Tres enemicx e dos mals senhors ai.
Hugues de Saint-Cyr: Tres enemicx.
Trois ennemis et deux méchants seigneurs j'ai.
Gaucelm, tres jocx enamoratz
Partisc a vos et a 'N Ugo.
T. de Savari de Mauleon, de Hugues de la Bachelerie et de G. Faidit: Gaucelm.
Gaucelm, trois jeux enamourés je dépars avec vous et avec le seigneur Hugues.
Substantiv.
Dos jorns estem ses beure, ses manjar,
Can ven al tres, que nos cugem anar.
Rambaud de Vaqueiras: Honrat marques.
Deux jours nous fûmes sans boire, sans manger, quand vint au troisième, que nous pensâmes nous (en) aller.
Subst. indét. Loc. No sabran ja dui ni trei,
Quals es celha que m' a conquis.
Arnaud de Marueil: Cui que fin' amors.
Ne sauront jamais deux ni trois (aucuns), quelle est celle qui m'a conquis.
Non es de mar en sai...
Sarrazis ni Crestians
Qu' ieu no venques tres o dos.
Rambaud d'Orange: Amors com er.
Il n'est de la mer en çà... Sarrasin ni Chrétien que je ne vainquisse trois ou deux (tous).
Adv. comp. Gieta las de tres en tres.
P. Cardinal: Anc no vi.
Les jette de trois en trois.
Adonc mi fai piegz per un tres. 
G. Hugues d'Albi: Quan lo braus.
Alors me fait pire pour un trois (trois fois pour une).
ANC. FR. O lui estoient trei vilein. Roman du Renart, t. I, p. 126.
A Dieu s'en vont clamer tuit troi. Fabl. et cont. anc., t. IV, p. 117.

2. Tres, suj. et rég. f. adj. num., trois.
Gaug n' auran, segon lo mieu albire,
Las tres domnas a cui ieu te prezen,
Car elhas tres valon mais d' autras cen.
Folquet de Marseille: Tant m' abellis.
Joie en auront, selon le mien avis, les trois dames à qui je te présente, car elles trois valent davantage que cent autres.
Una, doas, tres e quatre,... 
M' avenc l' autr' ier a combatre.
Guillaume de la Tour: Una doas.
Une, deux, trois et quatre,... il m'advint l'autre jour à combattre.
Lo solelhs a tres causas. Liv. de Sydrac, fol. 6.
Le soleil a trois choses.
CAT. ESP. PORT. (chap.) Tres. IT. Tre. 

3. Ters, adj. num., lat. tertius, tiers, troisième.
Apelam ters regardament. Eluc. de las propr., fol. 110.
Nous appelons troisième vue.
Femna o ama o ira, non i a ren terz. Trad. de Bède, fol. 3.
Femme ou aime ou hait, il n'y a rien de tiers.
La terssa vetz dis. Declaramens de motas demandas.
La troisième fois dit.
Subst. Quer lo ters que 'l plec l' esquina.
Marcabrus: Dirai vos.
Cherche le troisième qui lui plie l'échine.
La tersa ven per grat.
Nat de Mons: Si Nat de Mons.
La troisième vient par gré.
Mas ters ni tersa no.
G. Riquier: Als subtils.
Mais tiers ni tierce non.
- Terset, terme de poésie. 
De tersses, es mestiers
Que sian tug engals.
G. Riquier: Als subtils.
Touchant les tersets, il est besoin qu'ils soient tous égaux.
- Troisième partie.
La mitat o 'l ters o 'l quart.
Guillaume de la Tour: Canson ab guais.
La moitié ou le tiers ou le quart.
Loc.  
De vostr' amor perdretz lo tertz e 'l quart.
E. Cairels: Pus chai la.
De votre amour vous perdrez le tiers et le quart.
Conoissetz ters e prim
Al penre et al donar.
B. Martin: A senhors qui.
Vous connaissez tierce et prime au prendre et au donner.
Adv. comp. Tirar de ters en ters.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Tirer de tiers en tiers.
A lieys on pretz pueia de ters en quart.
Deudes de Prades: El temps.
A celle où mérite monte de tiers en quart.
- Sorte de droit qui consistait dans la troisième partie des fruits.
Tertz, quartz, quints, seysens... de fruits, de blat.
Tit. de 1326. DOAT, t. XXXIX, fol. 32.
Tiers, quart, quint, sixain.. de fruits, de blé.
CAT. Ters. ESP. Tercio (tercero). IT. Terzo. (chap. Tersé, tersés, tersera, terseres. Una servesa de tercio es una mijana, la de 0,20 litros un quinto, es la quinta part del litro.)

Lo meche o dotó m´ha dit que sol bega una servesa al día. Li hauré de fé cas.

4. Tern, s. m., triple, tiers.
D' un' ora lo quart, non ges lo tern.
Serveri de Girone: Un vers farai.
D'une heure le quart, non point le tiers.
Adj. La vostra terna paria
Prec que m defenda de dan.
Geneys, le jongleur de Lucas: Dieus verays. 
La votre tierce compagnie je prie qu'elle me défende de dommage. 
Coblas ternas,.. quar en ayssi quo las doblas s' acordo de doas en doas, en ayssi las ternas s' acordo de tres en tres. Leys d'amors, fol. 33.
Couplets triples,.… car de même comme les doubles s'accordent de deux en deux, de même les triples s'accordent de trois en trois.
CAT. ESP. PORT. IT. Terno. (chap. Terno, ternos; triple, triples.)

5. Terna, s. f., terne, terme de jeu.
Allusiv. Puois la regina d' amor
M' a pres per entendedor,
Ben puesc far cinq et ill terna.
Bertrand de Born: Greu m' es.
Depuis que la reine d'amour m'a pris pour confident, bien je puis faire cinq et elle terne.
CAT. ESP. Terna. (chap. Terna, ternes.)

6. Ternari, adj., lat. ternarius, ternaire, de trois.
No saubriam que es triangle ses nombre ternari. Eluc. de las propr., fol. 278.
Nous ne saurions (ce) qu'est triangle sans nombre ternaire.
Substantiv. En las proprietatz
Qu' an, fan IIII ternaris.
Brev. d'amor, fol. 29.
Dans les propriétés qu'ils ont, ils font quatre ternaires.
CAT. Ternari. ESP. PORT. IT. Ternario. (chap. Ternari, ternaris, ternaria, ternaries.) 

7. Tersa, Terza, Tercia, Tertia, s. f., tierce, une des heures du jour.
E 'l pap', entre terz' e nona,
S' endorm' aissi planamen.
Giraud de Borneil: Tals gen prezi.
Et que le pape, entre tierce et none, s'endorme ainsi complétement.
Quant ven lendema envays tertia, fero aqui gran batalha. Philomena.
Quand vint le lendemain vers tierce, ils firent là grande bataille.
Entro que tercia passa. Trad. de la règle de S. Benoît, fol. 24.
Jusqu'à ce que tierce passe.
CAT. Tersa, tercia. ESP. Tercia. PORT. Terça. IT. Terza. (chap. Tersia hora.)

8. Tersier, Tercier, adj., tercier, troisième.
Es apelat... tercier, quar te la tersa partida del cel. Eluc. de las propr., fol. 110.
Est appelé... tercier, parce qu'il tient la troisième partie du ciel.
Substantiv.
Si 'l coms es segons, ieu serai lo tersiers. Guillaume de Tudela.
(chap. Si lo conde es (lo) segón, yo siré lo tersé.)
Si le comte est second, je serai le troisième.
CAT. Tercer. ESP. Tercer, tercero. PORT. Terceiro. (chap. Tersé, tersés, tersera, terseres.) 

9. Tersament, Terzament, adv., troisièmement.
Segondament e tersament. Trad. d'Albucasis, Vol. 25.
(chap. Segonamen y terseramen.)
Secondement et troisièmement.
Terzament per, etc. Doctrine des Vaudois.
Troisièmement par, etc.
ANC. FR. Tiercement il est son vassal. Monstrelet, t. 1, fol. 35.
IT. Terzamente. (chap. terseramen.)

10. Tersar, v., lat. tertiare, tiercer, tripler.
Fig. Quar no m' aidatz, 
Mos dobles mals se tersa.
G. Riquier: Amors m' auci.
Parce que vous ne m'aidez pas, mon double mal se tierce.
Part. pas. Car ters d' un fag tersat
Non pot hom dir menor.
G. Riquier: Als subtils.
Car le tiers d'un fait tiercé on ne peut dire mineur.
IT. Terzare. (chap. Triplicá.)

11. Tersan, adj., tiers.
Dieus m' a dada febre tersana dobla.
R. Gaucelm de Beziers: Dieus.
Dieu m'a donné fièvre tierce double.
ANC. FR. Substantiv. Car il avoit double tierceine et menoison moult fort.
Joinville, p. 2.
Comme l'ANC. FR., les autres langues de l'Europe latine ont employé ce mot 
substantivement.
ANC. CAT. Tersana. CAT. MOD. ESP. Terciana. PORT. Tersã. IT. Terzana. 
(chap. Tersiana, fiebre; tersianes, fiebres.)

12. Tersol, Tresol, adj., tiercelet, terme de fauconnerie.
Tug li mascle son tersol.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Tous les mâles sont tiercelets. 
Subst. Son tresol lanier.
G. Rainols d'Apt: Quant aug.
Sont tiercelets laniers.
Lo prim de mula mange 'l sanc,
E 'l tersol de mul ben .v. (5) vetz.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Que le premier mange le sang de mule, et le tiercelet bien cinq fois de mulet.
IT. Terzuolo.

13. Trinitat, s. f., lat. trinitatem, trinité.
Qui tan se fien e sancta Trinitat. Poëme sur Boèce.
Qui tant se fient en sainte trinité.
A sel cui es unitz et unitatz,
E trinables e tres en trinitatz.
A. Brancaleon: Pessius pessans.
A celui qui est uni et unité, et triple et trois en trinité.
CAT. Trinitat. ESP. Trinidad. PORT. Trindade. IT. Trinità, trinitate, trinitade. 
(chap. Trinidat.)

14. Trinitz, s. f., trinité.
Ieu prec sel qu' es visibles trinitz, 
Vers Dieus, vers hom e vers Sant Esperitz.
Olivier le Templier: Estat.
Je prie celui qui est visible trinité, vrai Dieu, vrai homme et vrai Saint-Esprit.

15. Trin, adj. lat. trinus, triple.
En personas es trina. Brev. d'amor, fol. 9.
En personnes est triple.
ANC. FR. Celi qui est trines et uns seus Dieux.
Chr. de Fr., Rec. des Hist. de Fr., t. III, p. 181.
Comme une trine essence,
Ung seul cueur en trois corps.
J. Marot, t. V, p. 275.
CAT. ESP. PORT. IT. (chap.) Trino.

16. Trinable, adj., triple.
A sel cui es unitz et unitatz,
E trinables e tres en trinitatz.
A. Brancaleon: Pessius pessans.
A celui qui est uni et unité, et triple et trois en trinité.

17. Trieu, adj, triple.
Per amor de Dieu 
Trieu.
G. Riquier: Si m fos tan.
Par amour de Dieu triple.

18. Trenta, adj. num., lat. triginta, trente.
Us sols jorns mi sembla trenta.
Bertrand de Born: Al dous.
Un seul jour me semble trente.
Trenta castels ten de sa seingnoria.
Rambaud de Vaqueiras: Del rei.
Trente châteaux il tient de sa seigneurie.
CAT. Trenta. ESP. Treinta. PORT. Trinta. IT. Trenta. (chap. Trenta; de dotse, dotsena y de trenta, trentena, trentenes.)

châtelain, catalán, català, catalá, catalan, castell, castellán, castellano, castlà, castla,

19. Trentenar, s. m., trentenaire, fondation de trente messes.
Mo gadi e mo trentenars. Tit. de 1234. Arch. du Roy., J, 307.
Mon testament et mon trentenaire.

20. Trentanari, s. m., trentenaire.
De t, trentanaris. Leys d'amors, fol. 151.
Par t, trentenaire.
CAT. Trentanari. ESP. Treintanario, treintenario. (chap. Trentanari, trentanaris, trenta misses pera un mort.)

21. Trentanier, s. m., trentaine.
D' aquest sai ieu un trentanier.
P. Cardinal: Anc no vi.
De ceux-ci je sais une trentaine.

22. Trenten, s. m., trentième, sorte d'impôt.
Resvas, vintens... e trentens de blads.
Statuts de Provence. Julien, t. II, p. 336.
Rèves, vingtièmes... et trentièmes de blés.
CAT. Trenté. ESP. Treinteno.

23. Triplicitat, s. f., lat. triplicitatem, triplicité. 
Aquels senhals... fan una triplicitat.
En la triplicitat occidental senhoreio Saturnus, Mercuri et Jupiter.
Eluc. de las propr., fol. 109.
Ces signes... font une triplicité.
En la triplicité occidentale dominent Saturne, Mercure et Jupiter.
ESP. Triplicidad. PORT. Triplicidade. IT. Triplicità, triplicitate, triplicitade. 
(chap. Triplissidat, triplissidats.)

24. Triplar, v., lat. triplicare, tripler.
Triplar sons et aguus.
Pierre de Corbiac: El nom de.
Tripler sons et aguus.
CAT. ESP. PORT. Triplicar. IT. Triplicare. (chap. Triplicá : triplico, tripliques, triplique, tripliquem o triplicam, tripliquéu o triplicáu, tripliquen; triplicat, triplicats, triplicada, triplicades; triplicaré; triplicaría; si yo triplicara.) 

25. Tresent, Trezent, s. m. adj. num., trois cents.
De boissas e de sacs tresens
Ensems liatz.
Le Moine de Montaudon: Quant tuit.
De boîtes et de sacs trois cents ensemble liés.
ESP. Trecientos (Trescientos). PORT. Trezentos. 
(chap. Tressens, tres sens, 300.)

26. Trezen, Treizen, adj. num., lat. tredecimus, treizième.
Al treizen jorn trastug moran. Passio de Maria.
Au treizième jour tous ils mourront.
Er lo trezens jornz entieramenz complitz. V. de S. Honorat.
Sera le treizième jour entièrement accompli.
CAT. Tretsé. ESP. Treceno.

27. Tretze, adj, num., treizième.
Lo tretze jorn de mars. Tit. de 1268. DOAT, t. CXXXI, fol. 24.
Le treizième jour de mars.
CAT. Tretse. ESP. Trece. PORT. Treze. (chap. Tretse.) 

28. Trefueil (Trefueill), s. n., lat. trifolium, trèfle. 
Fols serai si del trefueill
Vau queren lu carta fueilla.
Giraud de Calanson: Ara s' es.
Fou je serai si du trèfle je vais cherchant la quatrième feuille.
ESP. Trifolio (trébol). IT. Trifoglio. (chap. Trébol, trebols : tres fulles. Tonto siría si aniguera buscán la cuarta fulla del trébol.)

29. Tresier, adv., le jour d'avant-hier.
Aqui es us messatges tresier passatz.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 86.
Là un message est passé le jour d'avant-hier.

30. Trigal, adj., trige.
Cavals trigals, so es a dire deputatz a tyrar car qui requier tres cavals.
Eluc. de las propr., fol. 246.
Chevaux triges, c'est-à-dire destinés à tirer char qui requiert trois chevaux. 

Cavals trigals, so es a dire deputatz a tyrar car qui requier tres cavals.

viernes, 7 de agosto de 2026

Traititz, Trama, Tranquillitat, Tranquilitat, Trantol, Trap, Destrapar, Trapa, Atrapar

Traititz, adj., bien fait, régulier.
Quan vei vostre bel nas traititz
E 'ls cils gignosetz e petitz.
Folquet de Romans: Domna ieu.
Quand je vois votre beau nez bien fait et les cils délicats et minces.
ANC. FR. Et si n'ot pas nés d'Orlenois,
Ainçois l'avoit lonc et traitis,
Iex vairs, rians, soreis votis.
Roman de la Rose, v. 1201.

Silvia Dilla Vidal; Quan vei vostre bel nas traititz E 'ls cils gignosetz e petitz.

Trama, s. f., lat. trama, trame.
Voyez Mayans, Orig. de la Leng. esp., t. II, p. 254.
Aiatz an fil dins remenat
De trama, e d' aital mezura
Qu' en poscatz far al col sentura.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Ayez un fil de trame ramené dedans, et de telle mesure que vous en puissiez faire ceinture au cou.
CAT. ESP. PORT. IT. Trama. (chap. Trama, trames.)

Biblioteca valenciana, tomo 2, Gregorio Mayans Siscar

Tranquillitat, Tranquilitat, s. f., lat. tranquillitatem, tranquillité.
De la tranquilitat de nostre ryalme. Ord. de Philippe-le-Bel, de 1306.
(chap. De la tranquilidat de nostre regne o reino.)
De la tranquillité de notre royaume.
Fos hom de gran tranquillitat. Cat. dels apost. de Roma, fol. 32.
Fut homme de grande tranquillité.
CAT. Tranquilitat. ESP. Tranquilidad. PORT. Tranquilidade. IT. Tranquilità, tranquilitate, tranquilitade. (chap. Tranquilidat, tranquilidats; tranquil, tranquils, tranquila, tranquiles; v. tranquilisá, tranquilisás : yo me tranquiliso, tranquilises, tranquilise, tranquilisem o tranquilisam, tranquiliséu o tranquilisáu, tranquilisen; tranquilisat, tranquilisats, tranquilisada, tranquilisades; tranquilisaré; tranquilisaría; si yo me tranquilisara.)

Trantol, s. m., balancement, agitation.
Amors en ayssi, tot dia,
En aquest trantol me te. 
Leys d'amors, fol. 27.
Amour par ainsi, tout le jour, dans ce balancement me tient.
(N. E. Raynouard no encontró trontollar)
//
TRONTOLLAR v. (DCVB)
|| 1. intr. Moure's d'un costat a l'altre una cosa poc segura, que no s'aguanta bé; cast. oscilar, traquear, traquetear. I sota els peus trontolla lo món d'on som pubills, Atlàntida iii. La porta de l'escala trontollà una estona, Pons Com an. 17. Alguns borratxons de la vigilia van alçar-se trontollant amb les cames poc segures, Caselles Mult. 138. El sostre trontolla y el mur s'estremeix, Ruyra País pler 63.
a) fig. Que vulla exalsar la ley chrestiana | qui va trontollant per desordes grans, Jaume d'Olesa (ap Bover Bibl. ii, 15). El sansimonianisme trontolla d'aquest fet, Oliver Obres, i, 197.

|| 2. intr. Fer soroll com de cosa remoguda violentament; cast. retemblar. L'esquerdat trontollar dels trons, Pous Empordà 35.

|| 3. tr. Atordir amb excés de soroll o de moviment repetit; cast. aturdir, marear. Mentres la terra trontollen | vents y pluja, llamps y trons, Llorente Versos 152. La tartana... a tombollons fa cap al Port, a on baixen los trontollats passatjés, Moreira Folkl. 220.
Fon.: tɾuntuʎá, tɾuntuјá (or.); tɾontoʎá (occ.); tɾontoʎáɾ (val.); tɾantoʎá (Tortosa, Maestrat).
Var. form.: atrontollar. Aquesta forma l'hem vista usada només per Joaquim Ruyra, amb un significat que sembla esser ‘oprimir’: El cor se li atrontollava i se li omplia d'una angúnia estranya, Ruyra Pinya, ii, 157; Atrontollant-se-li l'alè, va rompre a plorar a mars desfetes, ibid. 229.
Etim.: onomatopeia del soroll de cosa que oscil·la violentament.
//


Trap, s. m., tente, pavillon, baraque.
Quan lay aura son trap tendut.
Bertrand de Born: Lo coms m' a.
Quand là il aura son pavillon tendu.
Tendas e traps desplegar.
Pierre du Vilar: Sendatz vermelhs.
Tentes et pavillons déployer.
Loc. Ades tendes vostre trap 
Lai on sentes taverna.
T. de G. Rainols d'Apt et de G. Magret: Maigret.
Incessamment vous tendez votre tente là où vous sentez taverne.
- Demeure, habitation.
Ja per negu no m partrai de son trap.
Raimond de Miraval: Selh que joys.
Jamais pour nul je ne me départirai de sa demeure.
Encaras mens cre que ses dan escap
Qui vil femna acolh dins en son trap.
Serveri de Girone: A greu pot.
Encore moins je crois qu'il échappe sans dommage celui qui accueille vile femme dans sa demeure.
ANC. FR. Maint riche tref et maint paveillon. Villehardouin, p. 30.
Dedenz le tref fu la pucele. Marie de France, t. I, p. 210.
(chap. Tenda, tendes (de campaña, campamén, acampá); barraca, barraques; pabelló, pabellons.)

Pierre Vidal. Peire Vidal, Vidals

2. Destrapar, v., détendre, reployer.
Si fan destrapar los traps e 'ls pabalhos. Guillaume de Tudela.
Ils font détendre les tentes et les pavillons.
- Débander. 
Piereras far destrapar e destendre.
Bertrand de Born: Ar ven la.
Pierriers faire débander et détendre.
ANC. FR. Ceste passion est tellement entrée et enclavée en rostre âme, que nous ne nous en pouvons destrapper.
(chap. Despará, una tenda, la taula; arreplegá; arretirá.)
Camus de Belley, Diversités, t. 1, fol. 184.
3. Trapela, s. f., tente, pavillon.
Anem tendre la trapela. Leys d'amors, fol. 32.
Allons tendre la tente.

Trapa, s. f., trappe, piége, trébuchet.
Aissi tendon lur trapa.
Germonde de Montpellier: Greu m' es.
Ainsi ils tendent leur piége.
Fig. A mala trapa
Es lo mons cazutz.
G. Figueiras: Sirventes vuelh.
En mauvaise trappe est le monde tombé.
CAT. Trapa. ESP. Trampa. PORT. Trapa. (chap. Trapa, trapes; trampa, trampes.)

Les olives 2, Los torts 1, ratera, trampa, ferro, cuc, oliva

2. Atrapar, v., attraper, saisir, prendre.
Quar es tan arditz, prec Dieu que no m' atrap.
P. Bremon Ricas Novas: En la mar.
Parce qu'il est si hardi, je prie Dieu qu'il ne m'attrape pas.
ANC. FR. Et li rendu l'ont atrapé
Qui l'ont moult durement frapé.
Roman du Renart, t. 1, p. 258.
Euripide fut mangé des chiens, Milon Crotoniate des bestes sauvages, ayant les mains attrapées dans les éclats d'un arbre qu'il s'estoit esforcé de rompre.
Camus de Belley, Diversités, t. 1, fol. 158.
CAT. Atrapar. ESP. Atrampar (Atrapar). IT. Attrapare. (chap. Atrapá, pessigá, enchampá, agarrá, pendre, ficá trampes, cassá en una ratera, o en la lloseta y culla. Yo atrapo, atrapes, atrape, atrapem o atrapam, atrapéu o atrapáu, atrapen; atrapat, atrapats, atrapada, atrapades; atraparé; atraparía; si yo atrapara un onso en un llas.)

lloseta, culla

jueves, 6 de agosto de 2026

Trafec, Trafey, Trafeguaire, Trafeguador, Trafeguier - Trahir, Trair, Trayr - Trainar, Trainier

Trafec, Trafey, s. m., trafic, négoce, intrigue.
Voyez Muratori, Diss. 33; Denina, t. III, p. 83.
Per cui guerras e masan
Seran e plai e trafec.
Raimond de La Tour: Ar es ben.
Pour qui guerres et tapage seront et plaid et trafic.
Pauc prezat, si no sap de trafey.
P. Cardinal: Un sirventes.
Peu prisé, s'il ne sait de trafic.
CAT. Trafag, trafic. ESP. Trafago, trafico (tráfico). PORT. Trafego, trafico. 
IT. Traffico. (chap. Tráfec, trafecs; tráfic de coches, trafics.)

2. Trafeguaire, Trafeguador, s. m., trafiquant, commerçant, intrigant.
Aras es vengut de Fransa...
Qu' om fassa maior 
D' un gran trafeguador. 
P. Cardinal: Falsedat et.
Maintenant est venu de France... qu'on fasse chef d'un grand intrigant.
CAT. ESP (traficante). Trafagador. IT. Traficatore. (chap. Trafegadó, trafegadós, trafegadora, trafegadores; traficán, traficans, traficanta, traficantes.)

3. Trafeguier, s. m., trafiqueur, trompeur.
Tug cominalmen
Em trafeguier e moys.
Nat de Mons: Sitot non.
Tous communément nous sommes trompeurs et vils.


Trahir, Trair, Trayr, v., lat. tradere, trahir, livrer.
Segon dreg, non es ges traimens
Trair trachor.
(chap. Segons lo dret, no es cap (gens) traissió traissioná a traidó.)
Lanfranc Cigala: Ges eu non vei.
Selon droit, (ce) n'est point trahison de trahir traître.
Sol fin' amors no m traya.
Pons de Capdueil: Ben es folhs.
Seulement que pur amour ne me trahisse pas. 
Qui dis so per qu' amor avilzis
Vas si dons ment, e si mezeis trahis.
Arnaud de Marueil: Anc vas.
Qui dit ce par quoi il avilit amour vers sa dame ment, et soi-même trahit.
Part. pas. Trahitz sui si cum fo Ferragutz.
Rambaud de Vaqueiras: D' amor no m lau.
Trahi je suis ainsi comme fut Ferragus.
Eras m' an trait ses deffiansa;
Car m' an trait assatz, ai trait lor.
Aimeri de Peguilain: Hom ditz.
Maintenant ils m'ont trahi sans défiance; parce qu'ils m'ont beaucoup trahi, trahi je les ai.
Subst. Que 'l traytor seran destrut,
E li trahit ben vengut.
P. Cardinal: Razos es.
Vu que les traîtres seront détruits, et les trahis bien venus.
ANC. FR.
Et Margiste, la vieille, qui ainsi m'a traït. Roman de Berte, p. 76.
CAT. Trair. ANC. ESP. Traer. (Traicionar.) PORT. Trair. IT. Tradire.
(chap. Traissioná; portá algo; traissiono, traissiones, traissione, traissionem o traissionam, traissionéu o traissionáu, traissionen; traissionat, traissionats, traissionada, traissionades; traissionaré; traissionaría; si yo traissionara.)

Natxo Sorolla Vidal; Traissioná; portá algo; traissiono, traissiones, traissione, traissionem o traissionam, traissionéu o traissionáu, traissionen; traissionat, traissionats, traissionada, traissionades; traissionaré; traissionaría; si yo traissionara

2. Tradition, s. f., lat. traditionem, tradition, remise.
Liuramen et tradition de possession.
Tradition de las ditas pessas encantadas. 
Fors de Bearn, p. 1095 et 1094.
Livraison et remise de possession.
Remise desdites pièces enchéries.
CAT. Tradició. ESP. Tradición. PORT. Tradição. IT. Tradizione, tradigione.
(chap. Tradissió, tradissions.)

3. Tradimen, Traimen, s. m., trahison, traîtrise. 
L' ama finament,
Ses tradiment.
Guillaume de la Tour: Quant hom.
L'aime fidèlement, sans trahison.
Segon dreg, non es ges traimens
Trahir trachor.
Lanfranc Cigala: Ges eu non vei.
Selon droit, (ce) n'est point trahison de trahir traître.
IT. Tradimento.

4. Tracio, Trassio, Traicio, Traazo, s. f., lat. traditio, trahison, traîtrise.
Fan perjuris e granz traicios. Poëme sur Boèce.
(chap. Fan perjuris y grans traissions.)
Font parjures et grandes trahisons.
Es tracher sel que fai trassios.
B. Carbonel: Joan Fabre.
Est traître celui qui fait trahisons.
Adv. comp. L' emperador felo,
Sel que destruis son frair' a trassio.
Rambaud de Vaqueiras: Senher marques.
L'empereur félon, celui qui détruisit son frère par trahison.
Lor redra Roma per traazo. Poëme sur Boèce.
Leur rendra Rome par trahison.
ANC. CAT. Tració. CAT. MOD. Traició. ESP. Traición. PORT. Traição. 
(chap. Traissió, traissions.)

5. Trestacios, s. f. scélératesse, insigne trahison.
A Zaenac fec tal trestacios 
Que no feira Judas.
P. Cardinal: Un sirventes ai.
À Zaenac il fit telle scélératesse que ne ferait pas Judas.

6. Trahire, Traire, Trahidor, Traidor, Traydor, Traitor, Traytor, s. m., lat. traditor, traître, perfide.
Vas quascun es enganaire e trahire.
Arnaud de Marueil: Aissi cum selh.
Vers chacun il est trompeur et traître.
Sobr' els paians Sarrazins trahidors.
G. Adhemar: Non pol esser.
Sur les païens Sarrasins traîtres.
A vos sui fis, et a mos ops, traire.
Folquet de Marseille: Tan m' abellis.
À vous je suis fidèle, et à mon avantage, traître.
Dic vos que etz... fals e traydor. Philomena.
(chap. Dic vos que sou... fals y traidó. Te dic que eres fals y traidó, Ignacio Sorolla Vidal.)
Je vous dis que vous êtes... faux et traître.
Fig. Conosc qu' en folh gazanh
M' an mes mei huelh traidor.
Giraud le Roux: A ley de.
Je connais qu'en fou profit m'ont mis mes yeux traîtres.
Subst. Que 'l traytor seran destrut,
E li trahit ben vengut.
P. Cardinal: Razos es.
Vu que les traîtres seront détruits, et les trahis bien venus.
ANC. FR. Envers traïtor desloial.
Roman du Renart, t. I, p. 144.
Mieux dignes d'estre apellez traditeurs que traducteurs.
(chap. Mes dignes de sé nomenats traidós que traductós.)
Œuvres de Du Bellay, fol. 9.
Alors le desloyal trayteur.
Hist. de Gérard de Nevers, part. II, fol. 15.
CAT. ESP. (Traidor) Traydor. PORT. Traditor. IT. Traditore.
(chap. Traidó, traidós, traidora com la Silvia Dilla Vidal, traidores.)

Artur Quintana i Font, Arturico Quintanilla y Fuentecica

7. Tracher, Trachor, s, m., traître, perfide.
Pieger es tracher que laire.
(chap. Pijó (pichó) es traidó que lladre. Jordi Pujol es les dos coses, Carlos Puigdemont tamé.)
P. Cardinal: Razos es.
Pire est traître que larron.
Ni 'n tem tracheiritz ni trachor.
P. Cardinal: Ar mi pues.
Et je n'en crains traîtresse ni traître.
Adj. Vostre pastor
Son fals e trachor.
G. Figueiras: Sirventes vuelh.
Vos pasteurs sont faux et traîtres.

8. Tracheiritz, Trachoressa, s. f., traîtresse.
Ni 'n tem tracheiritz ni trachor.
P. Cardinal: Ar mi pues.
Et je n'en crains traîtresse ni traître.
Del blasme en que m' a messa,
A tort e a peccat, la falsa trachoressa.
V. de S. Honorat.
Du blâme en quoi m'a mise, à tort et à péché, la fausse traîtresse.
ANC. FR. La mort... tant cruelle, tant trahisteuse.
(chap. La mort... tan cruel, tan traidora.)
Monstrelet, t. I, fol. 120.

9. Tradar, v., livrer, remettre, trahir.
Tradar la causa, so es metre en tenezon de la causa.
Trad. du Code de Justinien, fol. 77.
Livrer la chose, c'est mettre en possession de la chose.
A obs los Grex Roma volia tradar. Poëme sur Boèce.
Au profit des Grecs Rome il voulait livrer.

10. Trachar, v., trahir.
No s' en deu jes vengar ni grondir ni iraisser ni trachar.
Liv. de Sydrac, fol. 111.
Ne s'en doit point venger ni gronder ni irriter ni trahir.

11. Atracha, s. f., traîtrise.
Senher, no y fo facha
Folhors ni atracha.
J. Esteve de Beziers: El dous temps.
Seigneur, n'y fut faite folie ni traîtrise.

Traia, s. f., sorte de costume, habit guerrier, armure.
Va ferir lo paya sur sa traia obrada. Roman de Fierabras, v. 4636.
Il va frapper le païen sur son armure ouvragée.

Trainar, v., traîner, faire languir.
Be m deuria hom a caval trainar. 
Arnaud de Marueil: En mon cor.
Bien me devrait-on à cheval traîner.
Fig. Per so m train', e m cembela,
E m tra 'l cor de sotz l' aissela.
P. Vidal: Be m pac.
Pour cela me traîne, et me combat, et me tire le coeur de dessous l'aisselle.
Aissi m podetz trainar longamen.
Peyrols: Ben dei. 
Ainsi vous me pouvez faire languir longuement.
Fig. Plus es desiratz grans jois,
Mais val, e quan plus traina.
P. Bremond Ricas Novas ou P. Camor: Iratz chan.
Plus est désirée grande joie, et quand plus elle traîne, davantage elle vaut.
CAT. ESP. (trajinar) Traginar. IT. Trainare. (chap. Traginá.)

2. Trahi, s. m., train, conduite.
Be m cugiey entre mil
Una lial trobar,
Tan cuiava cercar;
Totas an un trahi.
Pierre de Bussignac: Quan lo dous temps.
Bien je pensai entre mille une loyale trouver, tant je pensais chercher; toutes ont même train.
El sieu belh cors d' alegratge
M' a mes en aquest trahi.
Arnaud de Marueil: Belh m' es quan.
Le sien beau corps d'allégresse m'a mis dans ce train.
- Fracas, étalage.
Pueys comanda que l' ost si meta el cami;
Doncxs auziratz gran noyza menar e gran trahi. 
Roman de Fierabras, v. 5032.
Puis il commanda que l'armée se mette au chemin; alors vous ouïriez grande noise mener et grand fracas.
Auran assatz gran trahi
De ricx vestimens detras si.
Brev. d'amor, fol. 129.
Auront assez grand étalage de riches vêtements derrière soi.
Adv. comp. Ab pauc ex un trahi
No son li ric avar.
Giraud de Borneil: Leu chansoneta.
Peu s'en faut si en un trait (universellement) les riches ne sont pas avares.
Totas en un trahi.
Pierre de Bussignac: Quan lo dous.
Toutes en un trait (universellement).
CAT. Tragi. ESP. Tragin (trajín), tragino. IT. Traino. (chap. Tragí, tragins.)

3. Traina, Tragina, s. f., confusion, tumulte, embarras.
Fan raubadors traina e rap.
Aqui cilh en fai rap o tragina.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 72 et 7.
Les pillards font tumulte et rapine.
Là celui-ci en fait rapt ou tumulte.

4. Trainier, adj., traînant, retombant.
Sos gonfainos fon blancx, latz trainiers. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 54.
Son gonfanon fut blanc, les côtés traînants.
(chap. Traginán, traginans.)