Yo votaré desde Alemania. Ya ting les papeletes y demés a casa, me arribe per correu.
champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
viernes, 23 de enero de 2026
Elecsions pera les Corts de Aragó 2026
Yo votaré desde Alemania. Ya ting les papeletes y demés a casa, me arribe per correu.
jueves, 4 de diciembre de 2025
Proar
Proar,
v., lat. probare, prouver, démontrer.
Tot quan en dic entr' els
fins amadors
Posc ben proar, qu' es vertatz e mesura.
Pistoleta:
Sens e sabers.
Tout ce que je dis entre les fidèles amants je
puis bien prouver, vu que c'est vérité et mesure.
-
Éprouver, constater, vérifier.
Fornaz e 'l focz proa l' aur e
l'argent. Trad. de Bède, fol. 81.
La fournaise et le feu éprouve
l'or et l'argent.
Aras pot hom conoisser e proar
Que de bons
faitz ren Dieus bon guizardo.
Rambaud de Vaqueiras: Aras pot hom.
(Raimbaud)
Maintenant on peut reconnaître et constater que de
bonnes actions Dieu rend bon guerdon.
Fig. A la cocha pot hom
proar
Amic de bocha.
(chap. A la nessessidat se pot probá
amic de boca; cuan te fa falta ajuda, probes los amics o les amigues
“de boca”; cocha ocsitá, fransés besoin, ocsitá bezonh.)
Pierre
d'Auvergne: Abans que.
(chap. Abans en chapurriau : antes, abans
de : antes de; abans que : antes de que; fa tems, aixó se fée
abans, allacuanta.)
Au besoin l'on peut éprouver ami de
bouche.
Part. pas. Non es amors, ans es engans proatz.
(chap.
No es amor, sino engañ probat. Lo latín probare passe a probá; no
sé per qué ni cuan va passá a v, provar.)
T. de Blacas et de P.
Vidal: Peire.
Ce n'est pas amour, mais c'est tromperie
prouvée.
Ayzo es cauza proada. V. de S. Honorat.
(chap. Aixó
(assó, açó) es cosa probada.)
Ceci est chose prouvée.
CAT.
ESP. Probar. PORT. Provar. IT. Provare.
(N. E. Cuando Raynouard
escribía este Lexique Roman, aún encontraba en el dialecto occitano catalán el verbo probar, con b de Barchinona.)
(chap. Probá,
probás: yo me probo, probes, probe, probem o probam, probéu o
probáu, proben; probat, probats, probada, probades.)
2. Prova, Proa, s. f., lat. proba, éprouvette, sonde.
Vos
lo coretz e sabetz co,
Ab una prova de lato.
Deudes
de Prades, Auz. cass.
Vous le parcourez et vous savez comment,
avec une sonde de laiton.
Li qual pauzeron la proa e troberon XX passes.
Trad. des Actes des Apôtres, ch. 27.
Lesquels posèrent la sonde et trouvèrent vingt pas.
CAT. Proba. ESP. Prueba. PORT. IT. Prova, pruova. (chap. Proba, probes.)
3. Proazo, Probatio, s. f., lat. probatio, épreuve, essai.
Parti se de la folla proazo que avia faita.
V.
de Pons de Capdueil.
Il se départit de la folle épreuve qu'il
avait faite.
Pas a damnament, mas a probatio. Trad. de Bède,
fol. 30.
Pas à damnation, mais à épreuve.
ANC. FR. La
probation de vraye amour gist en fait.
Trad. de S. Bernard.
Montfaucon, Bib. bibl. Ms., p. 1390.
CAT. Probació. ESP. Probación. PORT. Provação. IT. Probazione, provazione, provagione.
4. Proansa, Probansa, Provansa, s. f., preuve.
Proansa, so es leials demostransa d' aquela causa dont es doptes.
Trad.
du Code de Justinien, fol. 27.
Preuve, c'est loyale démonstration
de cette chose dont est doute.
De
falsa carta o de falsas probansas.
For de Montcuc. Ord. des R. de
Fr., 1463, t. XVI, p. 129.
De faux actes ou de fausses preuves.
Aras
diguam d' aquelas provansas que son faitas per estruments.
(chap.
Ara diguem (parlem) d'aquelles probes que són fetes per instrumens.)
Trad.
du Code de Justinien, fol. 29.
Maintenant parlons de ces preuves
qui sont faites par instruments.
ANC.
FR. Par le prouvanche des anchiens escrips.
Cartulaire 21 de
Corbie. Carpentier, t. III, col. 406.
Mostrèrent du fet la
provance.
Nouv. rec. de fables et cont. anc., t. II, p. 316.
ESP.
Probanza. PORT. Provança. IT. Provanza.
5. Proaire, s. m., essayeur, examinateur.
La
toisos de la lana...
Don fo Gedeons proaire.
Pierre
de Corbiac: Domna dels.
La toison de la laine... dont Gédéon
fut essayeur.
ESP. Probador. PORT. Provador. IT. Provatore.
(chap. Probadó, probadós, probadora, probadores.)
6.
Provament, s. m., épreuve, essai.
Lo provament de l' obra es
compliment de l' amor.
Doctrine des Vaudois.
L'épreuve de l'oeuvre est complément de l'amour.
IT. Provamento.
7. Aproar, Aprobar, v., lat. approbare, approuver.
Los
quals enten aproar l' avesques de Caortz.
Tit. du XIIIe siècle.
DOAT, t. XVIII, fol. 78.
Lesquels entend approuver l'évêque de
Cahors.
CAT. ESP. Aprobar. PORT. Approvar. IT. Approvare.
(chap.
Aprobá: aprobo, aprobes, aprobe, aprobem o aprobam, aprobéu o
aprobáu, aproben; aprobat, aprobats, aprobada, aprobades; aprobaría;
aprobaré; si yo aprobara.)
-
Éprouver, essayer.
Part. pas. fig. No fo anc bos cel que non es
aproat per la aspredat dels mals. Trad. de Bède, fol. 65.
Ne fut
jamais bon celui qui n'est pas éprouve par l'âpreté des maux.
(N.
E. Observen aspredat occitano, âpreté francés de tiempos de
Raynouard, más antiguo “aspreté”; chapurriau aspredat, aspró.)
Valhen...
et aprobat en bonas vertus.
(chap. Valén... y aprobat en bones
virtuts.)
Genologia
dels contes de Tholoza, p. 3.
Vaillant... et éprouvé en bonnes
vertus.
8.
Aprobatiu, adj., approbatif.
Que aprobatiu. Leys d'amors, fol.
77.
Que approbatif.
ESP. Aprobativo. (RAE: aprobatorio, https://www.rae.es/tdhle/aprobativo)
9.
Comprobar, v., lat. comprobare, prouver, approuver.
Part. pas. Om
comprobat qu' en fossetz... per batailla.
Titre
de 960.
(chap. Home comprobat que ne foreu... per batalla. Ojo com
cambie lo ocsitá del añ 960 en lo chapurriau de 2025; sol han
passat 1065 añs desde entonses y yo u enteng perfectamen. No crec
que los catalans dels añs 960 anigueren a enseñáls a parlá als
Francos y caudillos de la época.)
Homme prouvé que vous en
fussiez... par bataille.
-
Éprouver.
Subst. Al comprobad o per batala venend o que combatre
no n' aus.
Titre
de 1025.
(chap. Al comprobat o per batalla vinén o que combatre
no n'ose; no osá : no tindre collons, no atrevís; v. combatre, o
combatí: combatixgo o combatixco, combatixes, combatix, combatim,
combatiu, combatixen; combatut, combatuts, combatuda, combatudes;
combatit, combatits, combatida, combatides.)
A l'épreuve ou par
bataille venant ou qui combattre n'en ose.
CAT.
ESP. Comprobar. PORT. Comprovar. IT. Comprobare.
(chap. Comprobá,
comprobás: yo me comprobo, comprobes, comprobe, comprobem o
comprobam, comprobéu o comprobáu, comproben; comprobat, comprobats,
comprobada, comprobades; comprobaría; comprobaré; si yo
comprobara.)
10. Esproar, Esprohar, v., éprouver, vérifier, reconnaître.
En
Guillen dis qu' el o volia esproar. V. de Guillaume de Balaun.
(chap.
Mossen Guillén (Guillermo, Guillem, Guiem) va di que ell u volíe
probá : verificá, reconeixe.)
Le seigneur Guillaume dit qu'il
voulait éprouver cela.
Lo
fuocs esproa lo fer. Trad. de Bède, fol. 45.
(chap. Lo foc probe
lo ferro, lo fierro.)
Le feu éprouve le fer.
Fig. A la cocha
pot hom son amic esproar.
Roman de Fierabras, v. 720.
Au besoin
on peut éprouver son ami.
Part.
pas. Si non es premieyramens ben esprohatz.
Coma bona moneda ben
esprohada.
V.
et Vert., fol. 83 et 59.
S'il n'est premièrement bien éprouvé.
Comme bonne monnaie bien éprouvée.
ANC. FR. Al besuin est
truved l'ami e épruved.
Philippe Than, Liv. des Créatures.
11.
Esproadamens, adv., d'une manière éprouvée, avérée,
certainement. Mot esproadamens. Trad. des Actes des Apôtres, ch. 1.
Moult certainement.
(chap. Probadamen, de una manera probada,
verificat, averiguat, sertamen.)
12. Esproa, s. f., épreuve.
Per sas bonas armas, las quals el ben sap de bona esproa.
Arbre de Batalhas, fol. 77.
Par ses bonnes armes, lesquelles il sait bien de bonne épreuve.
13. Esproansa, Esprovanza, s. f., épreuve, essai.
Pos
de Capduelh fon lo plus alegres homs del mon, e dis que mais no
faria esproansa. V. de Pons de Capdueil.
Pons de Capdueil fut le
plus allègre homme du monde, et dit que davantage il ne ferait
épreuve.
Comtet li tot l' isquern e com o fes per esproansa.
V.
de Guillaume de Balaun.
(N. E. Creo que isquern tiene algo que ver
con escarnio.)
Il lui conta toute la plaisanterie et comment il le
fit pour essai.
Non
las jutges doncs per semblanza,
Mas per ver e per esprovanza.
Deudes
de Prades, Poëme sur les Vertus.
Que tu ne les juges donc pas
par ressemblance, mais par vérité et par épreuve.
14. Esproaire, s. m., essayeur, examinateur.
Ieu sui assatz esproaire.
Marcabrus:
El son.
Je suis assez examinateur.
ANC. FR.
Quelque
morceau d'esprouveur de triacle.
J. Marot, t. V, p. 85.
15.
Reproar, Reprovar, v., lat. reprobare, réprouver.
Provi, aprovi,
reprovi. Leys d'amors, fol. 90.
(chap. Probo, aprobo, reprobo.)
Je
prouve, j'approuve, je réprouve.
Subst. Que non caia en reproar.
Trad.
de la 1re Épître de S. Paul à Timothée.
Qu'il ne tombe pas
dans le réprouver.
Part. pas. Mas aquest sian reproat.
Trad.
de la 1re Épître de S. Paul à Timothée.
Mais que ceux-ci
soient réprouvés.
Mays volgra esser morts que si 'lh fos
reprovat.
Roman
de Fierabras, v. 1379.
Davantage il vaudrait être mort que s'il
fut réprouvé.
CAT.
ESP. Reprobar. PORT. Reprovar. IT. Riprovare.
(chap. Reprobá:
reprobo, reprobes, reprobe, reprobem o reprobam, reprobéu o
reprobáu, reproben; reprobat, reprobats, reprobada, reprobades;
reprobaría; reprobaré; si yo reprobara.)
16.
Repropche, s. m., reproche, blâme.
Ses negun orguelh e ses negun
repropche. Liv. de Sydrac, fol. 37.
Sans nulle insolence et sans
nul reproche.
No ti fassa aver reproche. Trad. de Bède, fol.
70.
Qu'elle ne te fasse avoir reproche.
ESP. Reproche. (chap.
Reproche, reproches.)
17. Reprochier, s. m., reproche, outrage.
De
reprochiers sadolatz.
(chap. De reproches saturat.)
Passio de
Maria.
Rassasié d'outrages.
18. Reprochament, s. m., reproche, blâme.
Apres
ma mort n' auran reprochament,
Si sai mi laisson pres.
Richard
Coeur-De-Lion: Ja nuls.
(N. E. Sí, Ricardo Corazón de León
también hablaba y escribía en occitano. Sus textos son los
favoritos de Ignacio Belanche y Silvia Dilla, filólogos de inglés
en el instituto de Valderrobres. Ambos de la CHA.)
Après ma mort
ils en auront reproche, si ici ils me laissent prisonnier.
Per que Dieus lo tornet en grans reprochamens.
Pierre
de Corbiac: El nom de.
C'est pourquoi Dieu le tourna en grands
reproches.
19.
Repropchar, v., reprocher.
No m pot dir nuls hom, ni repropchar
Qu' anc, en guerra, m volgues de vos lunhar.
Rambaud
de Vaqueiras: Senher marques.
Ne me peut dire nul homme, ni
reprocher que oncques, en guerre, je voulusse m'éloigner de
vous.
ESP. Reprochar. (chap. reprochá: reprocho, reproches,
reproche, reprochem o reprocham, reprochéu o reprocháu, reprochen;
reprochat, reprochats, reprochada, reprochades; reprocharé;
reprocharía; si yo reprochara.)
20. Reprochier, Reprovier, Reproier, s. m., proverbe.
Vers
es lo reprochier c' om di:
Tal se cuia calfar que s' art.
Amanieu
des Escas: Dona per.
Est vrai le proverbe qu'on dit: Tel se croit
chauffer qui se brûle.
Del
reprovier mi sove:
Qui non contraditz autreia.
(N. E. El que
calla, otorga; quien no contradice, otorga.)
Peyrols:
Nuls hom.
Du proverbe il me souvient: Qui ne contredit octroie.
E
'l reproiers es vertatz:
Del cal seignor tal mainada.
T. du
Dauphin d'Auvergne et de Bertrand de la Tour: Mauret.
Et le proverbe est vérité: Duquel seigneur tel domestique.
ANC. FR.
Ke
bien savès, ja n'iert, en reprovier,
D'orgellex cuer, bone
cançons cantée.
Le Roi de Navarre, chanson 14.
jueves, 3 de abril de 2025
The Occitan Language in Education in France
The Occitan Language in Education in France
Berthoumieux, Michel; Willemsma, Adalgard
Occitan: The Occitan Language in Education in France.
Regional Dossiers Series.
Fryske Academy, Leeuwarden (Netherlands).
Mercator - Education.
European Commission, Brussels (Belgium).
32p.; Prepared with assistance from S. Dupuy, P. Sarpoulet, M. Stenta, C. Remund, S. Arneodo, and A. Cazes . For other documents in the series...
Ljouwert / Leeuwarden, The Netherlands. Tel: 31-58-2131414;
Fax: 31-58-2131409; e-mail : mercator@f a . knaw. nl ; Web site:
http://www.fa.knaw.nl/uk/mercator/fa-merc.html
Cultural Maintenance; Educational Policy; Ethnic Groups; Foreign Countries; French; *Heritage Education; *Language
Maintenance; Language Minorities; *Language Planning;
National Programs; *Native Language Instruction; Official
Languages; Second Language Instruction; Second Language
Learning; Uncommonly Taught Languages
European Union; *France; *Occitan
ABSTRACT:
This regional dossier aims to provide concise, descriptive
information and basic educational statistics about minority language
education in a specific region of the European Union- -the South of France.
Details are provided about the features of the educational system, recent
educational policies, divisions of responsibilities, main actors, legal
arrangements, support structures, and qualitative information on a number of
schools, teachers, pupils, and financial investments. This information is
designed to serve the needs of policy makers, researchers, teachers,
students, and journalists as they assess the developments in European
minority language schooling. This information may also serve as a first
orientation towards further research (additional readings are suggested and
contact information provided). Specifically, information is provided on
preschool, primary, secondary, vocational, higher, and adult education, as
well as a review of educational research, summary statistics, and overall
prospects for the use of the language under study. The subject of this
dossier is Occitan. Occitan is a Romance language spoken in seven regions in
the southern France- -Provence -Cote d'Azur, Aquitaine, Auvergne, Dauphine,
Limousin, Languedoc-Roussillon, and Midi-Pyrenees.
Occitan has four main dialects, and its use has significantly waned in recent decades.
(Contains 20 references.) (KFT)
See also Vaudois
And, of course, Catalan

viernes, 26 de julio de 2024
2. 10. Pedro Saputo escomense la vida de estudián.
Capítul X.
Pedro Saputo escomense la vida de estudián.
Aquella nit van arribá a una aldea de mes de sixanta y vuit cases, y parats entre dos llums y fen alto a la plassa van tocá una mica los instrumens pera cridá la atensió. Pronte se van trobá voltats de gen dixanse mols la cullera al plat pera vindre a sentils. Paquito en una seña los va fé formá lo púlpito, va saltá an ell y va di en tono de oratoria y en veu grossa:
"Fills y siñós de esta siudat: no penséu que estos sing estudians venim a demanatos lo pa que tos hau de minjá, ni les perres que teníu condenades a mort, perque som bastán rics pera no nessessitá res de lo que tingáu mes menesté y falta. Mol menos venim a sabé lo que les vostres dones han fet avui o van fé ahí; encara que si vullguerem be tos sabríem di lo que farán demá. Ni tampoc venim a fetos rics, perque esta operassió y pensamén la guardem pera natres; pero tampoc pobres, encara que avui mos donéu de sená y llit y demá lo que pugáu. A lo que venim es a tráuretos cavilassions y aforratos sen setse visites del vostre meche, si ne teníu; encara que segons yo crec, o no ne teníu, o li paguéu y no tos visite.»
Y ere la verdat, perque se habíen consertat en lo dotó de un atre poble mes gran y may anáe an éste si no lo cridáen, mes que a firmá la escritura y cobrá los seus honoraris.
Lo escoltáe embelesada aquella gen, sen enríen com a baubos, y ell al pas que se internabe a la materia anáe soltán chistes y malissioses alusions, pero sense provocá vergoña ni faltá a dingú; y va preguntá si los escolastics habíen de dormí a la plassa y sená rayos de lluna y resplandós de les estrelles o dels estels.
En aixó se va arrimá un home de bon talante pero una mica severo que va di que ere l'alcalde y ne va demaná dos pera casa seua; y un atre de bones trasses va demaná los tres que quedáen; y un atre de no pichós indissis va demaná los sing; y per bona compossisió y eixecanli la má Paquito, perque encara ñabíe datres que volíen emportassels, se va acordá que soparíen a sing cases, un a cada una, y dormiríen a dos, les mes veínes entre elles, pera separás lo menos possible. Pero que abans, pera alegrá a tan nobles veíns, donaríen una volta per lo poble tocán los instrumens, que eren una vihuela, un violín, una pandereta y lo pito.
Aubríe camí Paquito cuatre o sis passes dabán, parlán sense pará y fen riure a la gen, tan que apenes se sentíe la música per damún de les risses y carcañades. Ningú se descusíe de ells; y va di:
- Si pensáu, siñores dones, que avui an esta siudat se ha de sená ven y armonía de oíts, estéu mol equivocades. Sabéu, sobre tot, que esta primera música es sol per als homens, l'atra sirá pera vatres les dones. Anéu inmediatamen a prepará la sena, o de lo contrari mor la música y no la ressussitaréu encara que tos tornéu totes bruixes, les que no u siguéu ya.
- Té raó, van cridá los homens; cap a casa les dones.
Y elles avergoñides y en temó de un atra jaculatoria mes picán, se anáen desfén del motín y enfiláen cap a les seues cases.
Van doná, pos, la volta al poble, y se van repartí pera sená.
Reunits después a casa del alcalde en los prohomens del poble (alguna manáen mes que lo propi alcalde) van deliberá que, pera que cabiguere mes gen, fore lo ball a la sala de les cases consistorials; y als estudians los van di que no demanaren res perque entre los prinsipals y mes generosos los arreplegaríen una bona propina. Y així u van cumplí com honrats que eren.
Lo ball va durá hasta les dotse de la nit, y va corre lo bon vi blang, los bizcochos, cocs rapits, cocs en anous y la galantería.
En son demá se van despedí de les persones que mes los habíen honrat y afavorit, y del poble en una música rasgada que sempre sonáe be y los anáe portán fora del poble, seguinlos tots en gran afissió y mol contens, com a Hamelín o Hameln. Van pará de tocá a la eixida y van alsá los instrumens en siñal de besamans, y después en les gorres se van despedí mes a la manera y a la inteligensia del vulgo.
Al mateix poble se van fé en un llibre antic de latín que van demaná a un huésped, y agarranlo Pedro Saputo, en un rato va repassá los nominatius, en un atre les conjugassions, callán que les haguere adeprés; va adependre de memoria escribín a un papé les parts indeclinables que mes se fan aná, y en pocs díes va resultá sé un mich latino, faltán poc de lo que va prometre o prometí cuan va di que adependríe lo latín en vuit díes. Perque en lo ejercicio de parlá sempre en latín entre ells, mol pronte va igualá als seus compañs, y después a casa seua lo va acabá de adependre en mes fundamén. Los estudians no van volé creure que no sapiguere latín, pensáen que fée vore que lo estudiabe y que no los enteníe, tot teatro (al contrari que después fará Ignacio Sorolla Vidal, que an estes hores encara no sap lligí ni una frasse sansera en latín, aixó sén doctor en sossiollingüística).
Perque ademés a les cuestions de filossofía y hasta de atres siensies, parláe tan be o milló que ells, y discurríe mol sabiamen a totes.
Y lo van mirá en respecte creénlo de gran naiximén, encara que dissimulat en aquell disfrás, pos encara los va doná atres probes que los van confirmá esta sospecha.
Una vegada fora del poble y algo apartats, los va demaná que li faigueren la mersé de lligili o ressitali les ordenanses, usos y estils que guardaben; y li van contestá:
- U sabéu ya tan be com natros perque totes se reduíxen a dos:
a sé honrat y fé lealmen lo traball y lo profit.
- U són, en efecte, com diéu, va contestá ell, perque són les leys de la raó y de la bona y justa sossiedat. Y parlán y proyectán escenes, jocs y diablures, se van entretindre tamé lo que quedáe del día, y van arribá a les sing de la tarde a un poblet de uns tressens o cuatressens veíns, y van entrá tocán un viu passacarré o pasacalle, afegit ya un nou instrumén a la orquesta: perque Pedro Saputo habíe manat fé al ferré de la primera aldea, apellidat Dilla, un triángul de ferro primet y ben amartellat pera que sonare mol.
Lo que tocáe lo pito, que estáe arguellat y ere mol feo, y, com tots los feos solen sé, charraire y grassiós, teníe lo papé de tuno, que sempre se done al mes matraca y espabilat de la compañía (com lo cantán de Los Draps de Peñarroija, Ignacio Romero Rivases).
Y encara que desde que va sentí la vespra a Paquito se creíe mol inferió an ell, va conservá la autoridat ordinaria. Lo pito per atra part ere un instrumén que no lo incomodabe, fée poca falta a la orquesta, y lo tocáe o no, segons li apetíe o conveníe.
Com van entrá ya tocán se va formá un clapé de gen voltanlos, y después lo tuno alsán lo pito, va di:
- Siñós, al meu pito, al meu pito, que a ningú li fa falta, com veéu.
Al meu pito, dic; ixa micha pesseta, ixa pesseta, eixe escut, eixe doblón tallat de una barra de or deu vegades mes gran que lo meu pito. Y lo enseñabe, y tocáe per dos o tres carrés, y tornáe: al meu pito, siñós, que té la virtut de espantá a les bruixes, esbarrá los duendes, curá lo mal de mare, adormí als morts, despertá als vius, alegrá al que té ganes, y torná lo pel als segos, la vista als calvos, lo oít als coixos y l’añ bissiesto al calendari.
Aquí lo veéu, aquí lo teniu, aquí está a la meua disposissió y a la vostra. A vore, dic ixa micha pesseta, ixa pesseta que está al purgatori y vol eixissen de penes. Y dién aixó tiráe la gorra abán y la anáe passán per lo corro sense pará de parlá com un energúmeno; y caíen allí monedes de totes les edats y talles, figures y colós com si ploguere.
Mentrestán anáen adelantán pel carré, y aon veíen bones robes y bones cares als balcons se paraben o aturaben una mica a obsequiáls, y féen plega de lo que caíe al atractiu de les veus del tuno. Va caure de un balcó un escut de or (que valíe noranta sueldos jaquesos, o uns 85 reals de vellón); y al vóreu Pedro Saputo va saltá als muscles de un compañ y va besá mil vegades la má y los peus a una chiqueta de dessat a devuit añs de edat, tendra com una flo al eixí del cáliz, hermosa com cap atra a la terra, amabilíssima de mirá, y mol rica y grassiosamen vestida. Ere la del escut, la hi habíe entregat son pare al mateix balcó y a vista de tots, pera que de la seua má fore mes asseptat. La va mirá mol Pedro Saputo, al mateix tems que li estáe dién les alabanses a la seua dignidat y bellesa, y requeríe la ocasió; y ella, encara que vergoñosa, lo va mirá tamé an ell en la libertat disimulada de aquella pública inesperada festa.
Va baixá, y preguntán cóm se díe aquella deidat y diénli que Rufina, li va mudá lo nom a Morfina, li van cantá micha dotsena de lletres en les que la declaraben (sense feli favor) la mes hermosa, la mes amable y soberana de la terra, y se oferíen tots ells com los seus esclavos, quedanse pera sempre hasta a casa seua y al poble lo nou nom de Morfina, perque a tots va agradá mes que lo verdadé.
Van tirá cap abán; y estáen tocán a un cruse, apretats de tanta gen que los seguíe y voltáe, y corríe la gorra del tuno prou pera no esperá mes del concurs, al tems de probá de ixissen de la turbamulta.
Al sentro se habíe ficat una dona de sincuanta a sixanta añs de edat, mal vestida y en alguna extravagansia, y reparán lo tuno en ella y les espentes que fotíe pera eixí, li va di:
- Bona dona, ¿per qué ixíu de casa en ixe nas y tan mal farjada?
Ere lo cas que lo teníe encara mes feo; pero ella se va picá y va contestá un disparate. Va acudí Pedro Saputo y li va di:
- Aquí, reina meua, que ting que ditos algo al oít.
- A un atra part me u diréu - (y la va nomená y siñalá), va contestá ella, - burlón y bellaco.
- Adiós, pos, reina, va torná a dili. Y ella sense girás:
- Be podríes portá algún gat o mona pera divertitos, mol fill de puta.
Entonses Paquito (Pedro Saputo), pegán un brinco, salte als muscles de un compañ, y diriginse a la dona que se allargáe remugán y refunfuñán, li va dispará este borbollón de insults tiranlos a aumostades en les dos mans:
- Vaigue en Deu la piltrafa pringada, zurrapa, gitada, vomitada, aubarda arrastrada, tía curtna, tía cachinga, tía juruga, tía chamusca, pingajo, espart, zarandajo, drapot, cullerot, ranacuajo, zancajo, espantall, granerot, escarbat, escarabicha, gargall, moc, mocajo, pell de rabosa, fuina, cagachurre, mocarra, pum, pum, callosa, cazcarrosa, chinchosa, mocosa, legañosa, estoposa, mohosa, sebosa, muermosa, asquerosa, ojisucia, ullbruta, podrida, culiparda, hedionda, pudenta, la gran pudina, picuda, getuda, greñuda, juanetuda, patuda, hocicuda, morruda, llanuda, zancuda, diabla, puncha tripes, fogó apagat, caldero aboñat, to - to - to - ottorrrrr... culona, cagona, zullona, moscona, trotona, ratona, chochona, garrullona, sopona, tostona, chanflona, gata chamuscada, gossa parida, morcó reventat, trasgo del barri, tarasca, estafermo, pendón de Zugarramurdi, chirigaita, ladilla, verruga, caparra, sapo revolcat, jimia escaldada, cantonera, mochilera, cerrera, capagalls...
Y va pará tan perenne temporal de vituperis, perque la infelís va desapareixe de la vista habén torsut per un atre carré, traén flames de la cara, y suán y morinse de vergoña.
No haguere acabat ell en tota la tarde la ploguda de insults si la cantonada que va girá no la haguere amparat. La gen sen va enriure tan y estáe tan embelesada, que ningú pensabe anassen, per minuts creixíe lo concurs y lo favor del poble.
Al mich de esta distracsió y jaleo, un sagal que se va colá per entre les garres y faldes va presentá al tuno un llibre en latín per si lay volíe comprá. Va pendre lo llibre y lo va mirá y va vore que ere de medissina, y va di: ¿Llibres creíes que compraríem? Errasti, fill de ta mare. Mira, les dens mo se han escantellat y corcat de tan estudiá (y los hi enseñabe). Estos díes ham tratat seriamen del cas y yo y lo meu pito dixarem la carrera y mos embarcarem cap a Jauja, o mos ficarem a monges capuchines. Per lo Chiquet de la bola, que ha sigut impertinensia la teua. Ves en Deu y en lo teu llibre a qui t'ha parit.
Y va torná a la seua.
Poc a poc va arribá la nit, mes per nugols que per la paora o les tiniebles, que no eren mes de les vuit y parán la ronda van preguntá per lo messón o fonda pública pera retirás.
¿Cóm que una fonda?, va cridá un dels que los seguíe desde lo primé carré; aquí, siñós llissensiats, lo messón pera vostra mersé, lo palau y la barraca, es casa meua. Anem cap allá, que ya hay avisat a la meua dona que aumento algo la sena.
Pos yo, veí, va di l'atre, había manat un atra cosa; pero vosté hau parlat primé, vaiguen allá esta nit; demá, siñós llissensiats, són vostres mersés los meus convidats tot lo día.
Van aná cap allá y van sopá. Pero ya mentres senaben se habíe tratat entre los del poble de reunió y ball; cuan arribe lo pare de la chiqueta que va doná lo escut de or, y los va di:
- Siñós llissensiats, séntigo habé de molestá, pero soc home y pare, y vull doná gust a la meua dona y no tráurel a una filla única que Deu me ha donat. Yo dessicharía que después de sená se servigueren vostres mersés vindre a casa meua en los instrumens un rato.
- A la vostra noblesa, siñó caballé, va contestá Pedro Saputo, res podem ni volem negá: som mol criats de vostra mersé, y agraím y fiquem al seu pun la cortessía de habé vingut en persona, cuan un simple recado mos valíe pera aná a ficamos a la vostra disposissió y al respecte y ordens de aquelles siñores.
- Pos vosté los acompañaréu amic, va di al nou huésped.
Los va doná les grassies, saludanlos y sen va aná sense permití que se eixecaren de la taula.
- Es un home mol ric, va di lo huésped, y sap gastá.
Té una filla (ya la hau vist) a la que li diuen lo sol de Aragó; y de España y del món u podríe sé, per la seua hermosura.
Cada día arriben pretendens, y entre ells alguns siñós de títul; y tots prometixen resposta, y la donen sense dudá, pero cap de ells torne, perque lo pare vol que la filla se caso en tot lo seu gust, y la chiqueta no se enamore al vol, que, encara que es jove, es tan discreta com hermosa. Mol be tos ha de aná allá.
¿Un escut de or va caure del balcó? Atres seguirán an aquell, yo tos u fío, perque es don Severo mol nobilíssim.
- Pos despachem, va di lo del pito, y anem.
- No, siñós, no, va replicá lo huésped; no ña per qué saltá per damún dels plats; ara a sená y después lo festejá.
Pero ells tan al sopá com después a casa del caballé van está mol templats, perque la tersera ley de les seues ordenanses ere que se habíe de guardá sobriedat pera no deshonrá lo hábit o caure a mengua.








