Mostrando las entradas para la consulta Blacasset ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta Blacasset ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

martes, 20 de octubre de 2026

Table alphabétique, Troubadours, pièces (FIN)

Table alphabétique Des Troubadours, desquels on trouve les vies ou des pièces dans ce Recueil.
(N. E. Les numéros de pièces et les pages sont omis.) 

Parnasse occitanien, Amazon Kindle

A

ADEMAR ou AYMAR (Guillem)
AIMERICS de Sarlat
ALBERTETZ
ALBERTZ marques
ALEGRET
ALVERNHE (Peire d')
AMIELS (Gaubert)
ANDUZA (Clara d')
APCHIER (Garis d')
ARAGON (Lo reis n Amfos d')
ARAGON (Lo reis en Peire d')
AURENGA (Raimbaut d')
AURIAC (Bernat d')

B

Bacalairia (n Uc de la)
BALAUN (Guillem de)
BARJAC (Peire de)
BARJOLS (Elias de)
BAUS (Guillem del)
BELENOI (Aimeric de)
BERBEZILS (Richartz de)
BERGUEDAN (Guillems de)
BERMON Ricas novas (Peire)
BERNAT
BIERRIS de Romans (Na)
BLACASSET
BLACATZ
BLAI ou BRAU (Pere de)
BONELS (Jordan de)
BORN (Bertran de)
BORNEILL (Guirautz de)
BOSSINHAC (Peire de)
BREMONZ lo tortz (Peire)
BROQUEIRA (Hameus de la)
BRUNET (n Uc)
BRUS (Garins lo)

C

CABESTANH (Guillem de)
CADENET
CAILLA (Albertetz)
CAIRELS (Elias)
CALANSO (Guirautz de)
CALBO (Bonifaci)
CAPDUELH (Pos de)
CAPNION (n'Iseus de)
CARBONEL (Bertran)
CARDINAL (Peire)
CASTELLANA (Bonifaci de)
CASTELLOZA (Na)
CASTELNOU (Almucs de)
CASTELNOU (Raimon de)
CAVAILLON (Gui de)
CAZALS (Guillem-Peire de)
CERCAMONS
CIGALA (Lanfranc)
CORBIAN (Peire de)

D

DALFINS d'Alvernhe (Lo)
DANIEL (Arnaut)
DIA (la comtessa de)
DURAND (Peire)
DURFORT (Raimons de)

E

ESCOLA (Saill d'). 
ESPANHA (Guiraut d')
ESTEVE (Johan)

F

FABRE d'Uzes (Pons) 
FAIDIT (Gaucelm)
FIGUIEIRA (Guillem)
FOIS (lo coms de)
FOISSAN (lo morgue de)
FOLQUET de Lunel 
FOLQUET de Marselha
FOLQUET de Romans
FONSALADA (Elias)

G

GARDIA (Pons de la)
GAUCELM (Raimon)
GAVAUDA
GUILLEM (Peire)

L

LAFON (Bernat de)
LAMANON (Bertrans de)

M

MAENSAC (Peire de)
MAGRET (Guillem)
MARCABRUS
MARUELH (Arnaut de)
MILON (Peire)
MIRAVAL (Raimon de)
MONCUC (Bernat Arnaut de)
MONS (Nat de)
MONTANHAGOL (Guillem)
MONTAUDO (lo monges de)

N

NEGRES (Azemar lo)
NIELLA (Ogier)


O

OGIERS
ORTAFAS (Pons d')

P
PALAZIS
PALAZOL (Berrengiers de)
PEGULHA (Aimeric de)
PEIROLS
PEITIEUS (lo coms de)
PENA (n Uc de)
PERDIGOS
PISTOLETA
PLAGES (Arnaut)
POJET (Bertrans del)
PONS (Rainautz e Jaufre de)
PORCAIRAGUES (n'Alazais de).
PRADAS (Deude de).
PROENSA (la comtessa de) 
PROENSA (lo coms de)
PUEGSIBOT (Gaubert de)

R

RAIMONS (Peire)
RAINOLS d'At (Guillem)
RICHART (lo rei)
RIQUIER (Guiraut)
ROS (Guiraudo lo)
ROTGIER (Peire)
RUDEL (Jaufre)

S

SAINSIR
SALAINGNAC (Girautz de)
SALAS (Raimon de)
SALVATGE (Peire)
SANT ANTONI (lo vescoms de)
SANT CIRC (n Uc de)
SANT LEIDIER (Gausseran de)
SANT LEIDIER (Guillem de).
SAVARIC
SERVERI de Girona
SORDELS

T

TARASCON (Richautz de)
TIBORS (Na)
TOLOZA (lo coms de)
TOMIERS
TOR (Guillems de la)

U

UISSEL (Gui d')

V

VALERIA (Peire de)
VAQUEIRAS (Raimbaud de)
VENTADORN (Bernat de)
VENTADORN (Na Maria de)
VIDAL (Peire)
VILAR (Peire del)

Z

ZORZI (Bertolome)


Table alphabétique des pièces contenues dans ce recueil.

Ab joi et ab joven m'apais.
Ab l'alen tir vas me l'aire.
Ab tan de sen com dieus m'a dat.
A cantar m'er de so qu'ieu no volria. 
A greu pot hom conoisser en la mar. 
Alegrar me volgr' en cantan.
Amics, ab greu cossirier.
Amic sius trobes avinen.
Amics n Arnaut, cent domnas d'aut paratge.
Amors, be m platz e sap bo.
Amors me fai cantar et esbaudir.
Anc ieu non l'aic, mais ella m'a.
A penas vauc en loc qu'om no m deman.
Ar ab la forsa del frei.
Ara paresson ll'aubre sec.
Aras pos vei mon ben astruc.
Ar em al freg temps vengut.
A Sant Pos de Tomeiras.
Assatz sai d'amor ben parlar.
Atressi com Persavaus.
Aux chansons j'avais dit adieu.

Bel m'es quan d'armatz vei refrim.
Bel mes qu'ieu cant e condei.
Bels dous amics ben vos posc en ver dir.
Bels-gazanhs, s'à vos plazia.
Be m'a lonc temps menat à guiza d'aura.
Be m pac d'ivern e d'estiu.
Be m platz lo dous temps de pascor.
Ben aia'l messatgiers.
Ben a tengut dreg viatge.
Be tenh per fol e per musart.
Be volgra midons saubes.
Breu vers, per tal que mens i poing.

Cansoneta leu e plana.
Car' amiga douss' e franca.
Cossiros cant e planh e plor.
Cuendas razos e novelas plazens.

Dalfin, jeus voil déresnier.
D'Astarac venia.
De cantar m'era laissatz.
De jost' als breus jorns éls loncs sers.
Desemparatz ses companho.
De sirventes aurai gran ren perdutz.
Domna à vos me coman.
Domna des angels regina.
Domna, ieu vos sui messatgiers.
Domna n'Almucs sious plagues.
Domna n'Iseus, s'ieu saubes.
Domna per vos estauc en greu tormen.
Domna, pos de mi nous cal.
Domna, tan vos ai pregada.
Drogman senher, s'ieu agues bon destrier.
D'un sirventes m'es pres talens.

Él dous temps quan la flor s'espan.
Él mon non a neguna creatura.
Él temps d'estiu quan par la flor él bruelh.
Enaissi m pren com fai al pescador.
En est sonet cuend' e leri.
En est son fas cansoneta novela.
En greu esmai et en greu pessamen.
En Gui à tort me menassatz.
En la mar major son e d'estiu e d'ivern.
En loc de verjans floritz.
En Raïmbaut ses saben.
Entr' amor e pessamen.
Entre dos volers soi pensius.
En un sonet gai e leugier.
Era m requier sa costum' e son us.
Eras quan vei verdejar.
Er quan li rozier.
Escotatz, mas no sai que s'es.
Escur prim cantar e sotil.
Esparviers et austors.
Estat ai en greu cossirier.
Estat aurai de cantar.

Falsetatz e desmezura.
Farai un vers de dretz nien.
Fin joi me don' alegransa.
Fis e leials e senes totz engans.

Gaia pastorella.
Gaucelm Faiditz, eu vos deman.
Gaucelm, tres jocs enamoratz.
Gausselm, no m posc estener.
Ges si tot estan suau.
Guerr' e trebalhs e brega m platz.
Gui d'Uisel, be m peza de vos.

Huei mais noi conosc razo.

Ja de cantar no degr'aver talan.
Ja d'ogan pel temps florit.

La franca captenensa.
L'autre dia per un mati.
L'autre jorn m'anava.
L'autre jorn m'en pogei al cel.
L'autre jorn per aventura.
L'autrier de just' una via.
L'autrier él gai temps de pascor.
L'autrier fui en paradis.
L'autrier just' una sebissa.
L'autrier lonc un bos folhos.
L'autrier lo primier jorn d'aost.
L'autrier quan mos cors sentia.
L'autrier trobei la bergeira d'antan.
L'autrier trobei la bergeira, que.
La valors es grans e l'onors.
Leu cansoneta d'entendre.
Lo clar temps vei brunezir.
Locs es qu'om se deu alegrar.
Lo dos cossire.
Longamen ai atenduda.
Lo rossignolet salvatge.

Maîtres, maîtresses de chansons.
Mandat m'es que no m recreja.
Manta gens me mal razona.
Manta gent fas meravelhar.
Mantas vetz soi enqueritz.
Mas qui à flor se vol mesclar.
Mentre que'l talans mi cocha.
Mon cor s'alegr' e s'esjau.
Mon vers mou mercejan ves vos.
Mot eran dos miei cossir.
Mout avetz fag long estatge.
Mout es bona terr' Espanha.
Mout fai sobreira folia.

Na Maria, pretz e fina valors. 
Neu ni gel, ni plueja ni fanh. 
Noitz e jorn sui en pessamen. 
No m'agrad' iverns ni pascors. 
No m laissarai per paor. 
Non alegra cant ni critz.
Non es meravelha s'ieu can.
No posc sufrir qu'à la dolor.

Ogan al freg que fazia.

Peire Rotgier, à trassaillir. 
Peire Salvatg', en greu pessar. 
Per amor e per solatz.
Per dieu, Gui, mais amaria. 
Per espassar l'ira e la dolor.
Per fols tenc Polhes e Lombartz.
Per grazir la bon' estrena.
Per joi que d'amor m'avegna.
Per lo mon fan l'us dels autres rancura. 
Per mantas guizas m'es datz.
Per vos bella douss' amia.
Planher vol en Blacatz en aquest leugier so.
Pos am fin' amor m'acort.
Pos cai la folha del garric.
Pos lo gai temps de pascor.
Pos ma boca parla sens.
Pos tan me fors' amors que m'a fag entremetre.
Pos tornat soi en Proensa.
Pro ai del cant ensenhadors.

Quan cug cantar ieu planh e plor.
Quan la douss' aura venta.
Quan l'aura doussa s'amarzis.
Quan lo dous temps d'abril.
Quant amors trobet partit.
Quant hom regna vas cellui falsamen.
Quan vei far bo fag plazentier.
Qui ha talan de donar.
Qui per nesci cuidar.
Qui ve gran maleza faire.
Quora que m fezes doler.

Razos es qu'ieu m'esbaudei.
Reis, per que de mi cantatz.
Rics hom que greu ditz vertatz e leu men.
Rossinhol, en son repaire.

S'abrils e foillas e flors.
S'ara no poja mos cans.
Sendatz vermelhs, endis e ros.
Senheiras e cavals armatz.
Senh' en Raïmbaut, per vezer.
Senher coms, saber volria.
Senher, reis qu'enamoratz par.
S'es cantars ben entendutz.
Si ai perdut mon saber.
Si be m partetz, mala domna, de vos.
Si co'l paubre quan jatz él ric ostal.
S'ieu agues tan de saber e de sen.
S'ieu en cantar soven.
S'ieu en pascor no cantava.
S'ieu sabi' aver guizardo.
Si m vai ben quez ieu non envei.
S'ira d'amors tengues amic gauden.
Si tot l'aura s'es amara.

Tals cuja ben aver filh de s'espoza.
Tan mou de corteza razo.
Tan rics clergues vei trasgitar.
Tan son valen nostre vezi.
Tant ai mon cor plen de joia.
Tant ai sufert longamen greu afan.
Tant an ben ditz del marques.
Tartarassa ni voutor.
Tot francamen, domna, veing denan vos.
Trob be m'estera si s tolgues.

Una ciutatz fo, no sai quals.
Una grans amors corals.
Un estribot farai quez er mot maïstratz.
Us cavaliers si jazia.
Us novels pessamens m'estai.

Vai, Hugonet ses bistensa.
Vos que m semblatz dels corals amadors.


Fin du Parnasse occitanien.

martes, 22 de septiembre de 2026

Vivier, Viver, Vogar, Vol, Voluntat, Volontat, Volatge, Volon, Voluntos, Volentos, Voluntairos, Volontairos - Malvoledor

Vivier, Viver, s. m., lat. vivarium, vivier, marais.
La rana chant' el vivier.
Marcabrus: Al departir.
La grenouille chante au vivier.
Aqui a aigua dousa, peihs en viver.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 2.
Là il y a eau douce, poisson en vivier.
CAT. Viver. ESP. Vivero. PORT. Viveiro. IT. Vivaio. (chap. Vivero, viveros; bassa, basses; bassota, bassotes; basseta, bassetes.)

rana, ranes, granota, granotes; raneta, ranetes; granoteta, granotetes

Vogar, v., de l'all. vogen, voguer.
Voyez Denina, t. III, p. 87.
Am rems et am vela s' en van a mays vogar.
En la barca l' an mes, e vogan a gran forsa.
V. de S. Honorat.
Avec rames et avec voile ils s'en vont à plus voguer.
Dans la barque l'ont mis, et voguent à grande force.
Annero a terra, en la barca vogant.
Hist. de la Bible en provençal, fol. 69.
Allèrent à terre, voguant en la barque.
CAT. ESP. Bogar. Port. Vogar. IT. Vogare. (chap. Bogá o vogá; remá.)

Lo agüelo y lo Mar.  Ernest Hemingway.

Vol, s. m., vouloir, volonté.
Greu fa de si meteis son vol
Aisel que a sobresenhor.
Amanieu des Escas: Dona per.
Difficilement fait de soi-même sa volonté celui qui a supérieur.
ANC. FR.
Quand par fortune ou par le vueil des cieux. Ronsard, t. I, p. 719.
Le retardement qu'elles souffrent en ces terrestres lieux est contre leur vueil.
Camus de Bellay, Diversités, t. 1, fol. 423.

2. Voluntat, Volontat, s. f., lat. voluntatem, volonté.
Fug mon sen, e sec ma voluntat.
Arnaud de Marueil: Si m destrenhetz.
Je fuis mon sens, et je suis ma volonté.
En son testament et en sa darrera voluntat. Cout. de Condom.
(chap. A son testamén y a sa radera voluntat.)
Dans son testament et dans sa dernière volonté.
Loc. Seinher, a vostra volontat
Faitz d' els e de me, dis Taulat.
Roman de Jaufre, fol. 70.
Seigneur, à votre volonté faites d'eux et de moi, dit Taulat.
Prov. Il voluntatz val lo fach mantas ves.
Un Troubadour Anonyme, Coblas esparsas.
La volonté vaut le fait maintes fois.
ANC. FR. En la volentet au seigneur.
Charte de 1237. Carpentier, pr. de l'Hist. de Cambray, p. 27.
CAT. Voluntat. ESP. Voluntad. PORT. Vontade. IT. Volontà, volontate, volontade. (chap. Voluntat, voluntats.)

3. Volatge, s. m., vouloir, volonté.
Cil que s' amistat me mes
El cor ab un ferm volatge. 
H. Brunet: Era m nafron.
Celle qui son amitié me mit au coeur avec un ferme vouloir.

4. Volon, adj., volontaire, désireux, disposé.
Amar l' aus ieu et aver cor volon.
Bertrand de Born: Quan la novella.
Aimer je l'ose et avoir coeur désireux.
Quan si m tolc, no m laisset re
Mas desirier e cor volon.
B. de Ventadour: Quan vey la.
Quand elle me ravit ainsi, elle ne me laissa rien que désir et coeur disposé.

5. Voluntos, Volentos, adj., désireux, volontaire, disposé.
Mout en fora plus volentos.
G. Adhemar: S' ieu conogues.
Moult j'en serais plus désireux.
Ab los premiers s' es crozatz voluntos.
Aimeri de Peguilain: Ara parra.
Avec les premiers il s'est croisé volontaire.
La donna fon per ver dels deniers voluntosa. V. de S. Honorat.
La dame fut pour vrai des deniers désireuse.
Adv. Ieu dirney me volentos
Fort e espes.
Le Comte de Poitiers: En Alvernhe.
Je me repus volontiers fortement et copieusement.
ANC. FR. Afin que icelle... fust plus enclinée et voulenteuse envers le suppliant.
Lett. de rém. de 1477. Carpentier, t. III, col. 1198.

6. Voluntairos, Volontairos, adj., volontaire, désireux, de bonne volonté.
S' es volontairos
De vostr' amic lauzar.
Amanieu des Escas: El temps de.
Si vous êtes désireux de louer votre ami.
Mandament voluntairos. 
Guillaume de Berguedan: Ar el mes.
Commandement volontaire.
ANC. FR. Furent tous voulentarieux à celle besongne.
Monstrelet, t. II, fol. 126.
ANC. CAT. Volenteros. IT. Volontarioso, volontaroso.

7. Voluntairi, adj., lat. voluntarius, volontaire, désireux, de bonne volonté.
Abdurat, de batalha voluntairis. 
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 29.
Endurci, de bataille désireux.
La vendition de tals bens que si fa voluntaria.
Statuts de Provence. Julien, t. 1, p. 255.
La vente de tels biens qui se fait volontaire.
CAT. Voluntari. ESP. PORT. Voluntario. IT. Volontario. (chap. Voluntari, voluntaris, voluntaria, voluntaries.)

8. Voluntados, adj., désireux.
Aysi fa Amors correr vas sas preyzos
Sels qu' atroba d' amar voluntados. 
P. Espagnol: Entre qu' om.
Ainsi fait Amour courir vers ses prisons ceux qu'il trouve d'aimer désireux.

9. Voluntier, Volentier, adj., de bonne volonté, empressé, disposé.
Al sieu voler vuelh m' aia voluntier,
Sol qu' una vetz l' aia 'l mieu voluntiera.
G. Pierre de Cazals: A trop.
Au sien vouloir je veux qu'elle m'ait empressé, pourvu qu'une fois je l'aie empressée au mien.
- Adv. Volontiers.
Volentier la recebon. L' Avangeli de li quatre semencz.
Volontiers la reçoivent.
Partira m' en, si pogues, voluntiers.
Arnaud de Marueil: Anc vas Amor.
Je m'en séparerais, si je pouvais, volontiers.
ANC. ESP. Castigaba el pueblo, oian lo volenter.
Loores de Nostra (nuestra) Señora, cop. 48.
ANC. CAT. Volenter. IT. Volonteroso.

10. Voluntierament, Volonteiramen, Volentieiramen, adv., volontairement, volontiers.
Tot responderon mantenen:
Seigner, mot volentieiramen.
Un Troubadour Anonyme: El nom de.
Tous répondirent aussitôt: Seigneur, moult volontiers.
Amics, molt volonteiramen
Vos darai armas e destrier.
Roman de Jaufre, fol. 8.
Ami, moult volontiers je vous donnerai armes et destrier.
Braces,... aquo qu' el cor ama,... voluntierament estrenho.
Eluc. de las propr., fol. 48.
Les bras,... ce que le coeur aime,... volontiers étreignent.
IT. Volonterosamente. (chap. Voluntariamen. ESP. Voluntariamente.)

11. Voler, v., vouloir, désirer.
Ses voler
Del sieu pople decazer.
G. Riquier: Ancmais per.
Sans vouloir du sien peuple déchoir.
Me vuelh en cantan esbaudir.
B. de Ventadour: En aquest.
Je me veux en chantant réjouir.
Tolre volguesses. Titre de 960.
(chap. Toldre vullgueres; traure, pendre, v. lat. tollere.)
Qu'enlever tu voulusses.
Si vuol passar la mar,
Pren un tal governador.
Un Troubadour Anonyme, Coblas esparsas.
S'il veut passer la mer, il prend un tel pilote.
Vulhatz ma companhia
Aissi cum ieu volria
Vos e vostr' amistat.
Berenger de Palasol: Ab la fresca.
Veuillez ma compagnie ainsi comme je voudrais vous et votre amitié.
Ieu volgra, si Dieus o volgues.
(chap. Yo voldría, si Deu u vullguere.)
P. Cardinal: Ieu volgra.
Je voudrais, si Dieu le voulait.
Per que m vueilh alegrar chantan.
Bertrand de Born: Guerra e trebalh. 
C'est pourquoi je me veux réjouir en chantant.
- Pouvoir.
Son coutel, s' ieu no l' afil,
Non vol taillar, al fosil.
Marcabrus: Aissi m te.
Son couteau, si je ne l'afile au fusil, ne veut pas couper.
- Recevoir, prendre.
Nostre, vostre, que no volon s en la fi. Gramm. provençal.
Nôtre, vôtre, qui ne veulent pas s à la fin.
- Être dans le cas, devoir.
Una ast' i deu esser messa per senial, per aco que tuit home sapian qu' ela vol esser venduda. Trad. du Code de Justinien, fol. 40.
Une lance y doit être mise pour signal, pour cela que tous hommes sachent qu'elle veut être vendue.
Loc. Si us desplatz quar vos voill be. 
R. Bistors: A vos.
S'il vous déplait parce que je vous veux du bien.
Tota sazos volia mal a 'N Bertran. V. de Bertrand de Born.
(En) toute saison il voulait mal au seigneur Bertrand.
Cors vol dire trebal, et arma, repaus. Liv. de Sydrac, fol. 70.
Corps veut dire tracasserie, et âme, repos.
Vol qu' ieu chant, vuelha o no,
Silh que m' a tengut en preizo.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Elle veut que je chante, que je veuille ou non, celle qui m'a tenu en prison.
Ja pueis no us en volrai.
Pierre de Barjac: Tot francamen.
Jamais après je ne vous en voudrai.
Subst. Foron ferm en vos tug mey voler.
Guillaume de Cabestaing: Lo jorn.
Furent fermes en vous tous mes vouloirs.
Part. pas. Es hom miells desiratz e volgutz.
Bertrand du Pujet: De sirventes.
Est homme mieux désiré et voulu.
Autafort,
Qu' ieu ai rendut
Al senhor de Niort,
Car l' a volgut.
Bertrand de Born: Ges no mi.
Autefort, que j'ai rendu au seigneur de Niort, parce qu'il l'a voulu.
Loc. Ni es amatz per ren ni pot amar
Ni ben voler, ans es totz ben volgut.
G. Riquier: Fortz guerra.
Ni n'est aimé pour rien ni (ne) peut aimer ni bien vouloir, mais il est tout bien voulu.
Deu esser aziratz
E mal volgutz per tota gen.
Rambaud de Vaqueiras: Ges om pres.
Doit être haï et mal voulu par toute gent.
Ai ne vist amat ses dar,
E mal volgut ab molt donar.
G. Adhemar: Ieu ai ja vista.
J'en ai vu aimé sans donner, et mal voulu avec beaucoup donner.
ANC. FR. Veuill que tu en ordennes et faches tout à ta volenté.
Chr. de Fr., Rec. des Hist. de Fr., t. III, p. 248.
Vous voel jou faire un moult bel don.
Fabl. et cont. anc., t. 1, p. 72.
Li enseigna moult de bones paroles, mès il ne le volt croire. Joinville, p. 97.
Nous aions volut. Tit. de 1318. Arch. du Roy., reg. 46, pièce 130.
Voyez Ben, Mal.
CAT. Voler. IT. Volere. (chap. Voldre : vull, vols, vol, volem, voléu, volen; vullgut, vullguts, vullguda, vullgudes; volgut, volguts, volguda, volgudes; voldré; voldría; si yo vullguera.)

12. Benvolensa, Bevolensa, s. f., lat. benevolentia, bienveillance, affection, amitié, bonté.
Non es misericordia aqui ont non es bevolensa. Trad. de Bède, fol. 67.
N'est pas miséricorde là où n'est pas bienveillance.
Mi ten corals benvolensa.
Blacasset: Ben volgra.
Me retient sincère affection.
ANC. FR. Comme si c'estoit une bénévolence paternelle contractée pour l'affection commune envers la patrie.
Amyot, Trad. de Plutarque. Morales, t. III, p. 172.
Dont supplions que ta bénivolence
N'en preigne fors ce que le cueur en pense.
J. Marot, t. V, p. 208.
CAT. Benevolensa, benivolensa. ESP. PORT. Benevolencia. IT. Benevolenza, benivolenza. (chap. Benevolensia, benevolensies.)

13. Benvolent, Bevolent, Benvolen, Bevolen, adj., lat. benevolentem,
bienveillant, affectionné.
Que m siatz, dona, bevolens.
Albert de Sisteron: Ab joy comensa.
Que vous me soyez, dame, bienveillante.
Substantiv. Am selhs bonamen
Qui son siei benvolen.
Pons de Capdueil: Sitot los.
J'aime bonnement ceux qui sont ses affectionnés.
ANC. FR. Pour si bon et si bénivolent. Monstrelet, t. III, fol. 72.
IT. Benivolente. (chap. Benevolén, benevolens, benevolenta, benevolentes. ESP. Benevolente.)

14. Desbenvolenza, s. f., malveillance, inimitié.
Digna fora de ma desbenvolenza.
Aimeri de Peguilain: De fin' amor.
Digne elle serait de mon inimitié.

15. Desvoler, v., ne pas vouloir, rejeter, dédire.
Desvol so que l' a plagut.
Rambaud de Vaqueiras: Kalenda.
Rejette ce qui lui a plu.
Son voler non desvolria.
Aimeri de Peguilain: Pois que.
Son vouloir je ne dédirais pas.
ANC. FR. Un obstiné qui une mesme chose
Veut et déveut cent fois en un instant.
Saint-Gelais, p. 4.
Puisque la mère Dieu le velt,
Ne li doit mie desvoloir.
Conte du prestre qui savoit chanter la messe.
ANC. CAT. Desvoler. IT. Disvolere. (chap. Desvoldre : no voldre, rechassá.)

16. Envolontos, adj., résolu, déterminé.
Siam envolontos d' aver l' onor e 'l fieu
Que han totz los cors sancs que moriron per Dieu.
V. de S. Honorat. 
Soyons résolus d'avoir le patrimoine et le fief qu'ont tous les corps saints qui moururent pour Dieu.

17. Malvolensa, s. f., lat. malevolentia, malveillance, inimitié.
Sai, ses duptar,
Que n' aurai malvolensa.
G. Figueiras: Sirventes vuelh.
Je sais, sans douter, que j'en aurai inimitié.
ANC. FR. Jà soit ce que je en aie vostre maleweillance.
Chr. de Fr., Rec. des Hist. de Fr., t. III, p. 191.
Non pas par malivolence. Monstrelet, t. I, fol. 173.
ANC. CAT. Malvolença. ESP. PORT. Malevolencia. IT. Malivolenza, malivoglienza.
(chap. Malevolensia, malevolensies; malvolensa, malvolenses; enemistat, enemistats.)

18. Malvolent, Malvolen, adj., lat. malevolentem, malveillant, ennemi.
Tos temps serai malvolens et enics
Al rei Jacme.
Durand, tailleur de Paernes: En talant ai.
En tout temps je serai malveillant et inique envers le roi Jaimes (Jacques).
Substantiv. Ja n' auras tu malvolens.
Giraud de Borneil: S' ara no.
Désormais tu en auras ennemis.
ANC. CAT. Malvolent. (chap. Malvolén, malvolens, malvolenta, malvolentes; enemic, enemics, enemiga, enemigues.)

19. Malvoledor, s. m., malveillant, ennemi.
Perdonnar ab bon cor a sos malvoledors. V. et Vert., fol. 44.
Pardonner de bon coeur à ses ennemis.

sábado, 5 de septiembre de 2026

Ves, Vas, Vais, Vays, Avas, Deves, Devas, Devays, Enves, Vers, Vertir - Entraversadamens

Ves, Vas, Vais, Vays, Vert, prép., lat. versus, vers, envers, contre, à l'égard de.
A vos bona dona e pros
Ves cui van tug mei cossir.
Rambaud de Vaqueiras: A vos.
A vous bonne dame et méritante vers qui vont tous mes pensers.
Ab l' alen tir vas mi l' aire.
P. Vidal: Ab l' alen.
Avec l'haleine je tire vers moi l'air.
Aytantost vengro los us vays los autres. Philomena.
Aussitôt ils vinrent les uns vers les autres.
L' una fremna que vert la terra pent. Poëme sur Boèce.
L'une frange qui vers la terre pend.
Vill ves elhs eys, vill ves setgl' e ves Dieu.
Durand de Carpentras: Un sirventes.
Vils envers eux-mêmes, vils envers le monde et envers Dieu.
Domna, s' ieu quezi socors
Vas vos, non o fis de ver.
Bertrand de Born: S' abrils.
Dame, si je cherchai du secours contre vous, je ne le fis de vrai.
- En comparaison de.
Li port amor tan fin e natural,
Que tuit son fals ves mi li plus leial.
B. de Ventadour: Quan par.
Je lui porte amour si pur et si naturel, que tous sont faux en comparaison de moi les plus loyaux.
Conj. comp. Totz autres joys fora petitz
Vas que lo mieus jois fora grans.
B. de Ventadour: Pels dols.
Toute autre joie serait petite en égard à ce que la mienne joie serait grande.
Vas qu' era grans la ricor.
Giraud de Luc: Si per malvatz.
En comparaison de ce que la richesse était grande.
ANC. FR. Et dit que clerc ne sevent mie
Vers chevaliers un tot seul as.
Fabl. et cont. anc., t. IV, p. 361.
Si hom péche vers altre, à Deu se purrad acorder, e s'il péche vers Deu, ki purrad pur lui preier? Anc. trad. des Liv. des Rois, fol. 4.
CAT. Vers. IT. Verso. (ESP. Versus : contra. Chap. Contra, VS.)

Techi CF VS Golden Jacob; Ves, Vas, Vais, Vays, Vert, prép., lat. versus, vers, envers, contre, à l'égard de.

2. Avas, conj., en comparaison de, comme, autant que.
Girautz fo chavallers pros e valens,
Anc, avas lo seu, cors no fo tan gens.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 56.
Giraud fut chevalier preux et vaillant, oncques, autant que le sien, corps ne fut aussi gentil.

3. Deves, Devas, Devays, Dever, prép., vers, devers, du côté de, envers.
Mas juntas deves lo pais
On ieu sai, dona, que vos es.
Arnaud de Marueil: Dona genser.
Les mains jointes vers le pays où je sais, dame, que vous êtes.
Er venon sai deves Orien
Li Tartari.
Guillaume de Montagnagout: Per lo mon.
Maintenant viennent ici devers Orient les Tartares.
Dels parenz qu' aten devas Espagna,
Secors ogan non creia qu' a lui venia.
Le Comte d'Empurias: Al onrat rei.
Des parents qu'il attend du côté d'Espagne, qu'il ne croie pas qu'à lui il vienne cette année secours.
Devays Barsalona e devays Lerida. Philomena.
Devers Barcelone et devers Lérida.
Mercadiers que enga dever Fransa.
Bertrand de Born: Miez sirventes.
Marchand qui aille du côté de France.
- Daus, contraction de devas.
Daus orient entro 'l solelh colguan.
P. Cardinal: Tos temps.
Devers orient jusqu'au soleil couchant.
Cant anaretz vostra dona vezer,
Daus lo latz dregz vos anatz assezer.
Ozils de Cadartz: Assatz.
Quand vous irez votre dame voir, devers le côté droit vous allez vous asseoir.
Adv. comp. Il raubon deves totz latz.
Ils volent de tous côtés.
Ils venon daus totz latz.
(chap. Ells venen de tots los costats.)
Bertrand d'Allamanon: So segle.
Ils viennent de tous côtés.
ANC. FR. Deves le vent mist l'escu en chantel.
Roman d'Agolant. Bekker, v. 509.
Marchéanz qui poisson menoient,
Et qui devers la mer venoient.
Roman du Renart, t. 1, p. 30.
Tout droit de devers luy je viens. Charles d'Orléans, p. 320.
ANC. CAT. Deves, devers. IT. Di verso.

4. Enves, prép., vers, envers, contre, du côté de.
Tenc son cami enves lo port. V. de S. Alexis.
Tint son chemin vers le port.
Al sieu voler no m vuelh defendre,
Ni enves lieis de nulha re contendre.
Rambaud d'Orange: Si de trobar.
Du sien vouloir je ne me veux défendre, ni contre elle en nulle chose contester. 
Be m' an perdut lai enves Ventedorn
Tuit mei amic, pus ma domna no m' am.
B. de Ventadour: Be m' an.
Bien m'ont perdu là du côté de Ventadour tous mes amis, puisque ma dame ne m'aime pas.
ANC. FR.
Si la plus longue vie est moins qu'une journée,
Une heure, une minute envers l'éternité.
Premières Œuvres de Desportes, fol. 326.
CAT. Enves, envers. IT. Inverso.

5. Vers, adj., inverse, renversé, versé.
Aissi com hom tra l' estam
A sens vers qu' era a drech.
Garin d'Apchier: Aissi com.
Ainsi comme on tire la trame en sens inverse qui était à droit (à l'endroit).
D' aiga versa en jus. Tit. de 1262. DOAT, t. CXXIV, fol. 12.
D'eau versée en bas.

6. Vertir, v., lat. vertere, tourner, retourner, revenir.
O per vertir lo ben en mal. V. et Vert., fol. 3.
Ou pour tourner le bien en mal.
Part. prés. Loc. Abans d' un mes verten. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 34. 
Avant d'un mois revenant (révolu). 
No us o auria dig de dos ans totz vertens.
Pierre du Corbiac: El nom de.
Je ne vous l'aurais dit de deux aus tous revenants (révolus).
Part. pas. Vecvos a Rossilho G. vertit. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 33.
Voici à Rossillon Gérard retourné.
ANC. FR.
Rou esteit de lièpre tot taint e tot vertiz. Roman de Rou, v. 989.
De servir Dieu, pense donc d'y vertir. Cretin, p. 216.
ESP. PORT. Verter.

7. Vertibilitat, s. f., vicissitude, changement, liberté d'agir.
Be o mal podia elegir, quar havia en son arbitre vertibilitat.
Eluc. de las propr., fol. 9.
Bien ou mal il pouvait choisir, car il avait en sa volonté liberté d'agir.
ESP. Vertibilitad (MOD. Vertibilidad).

8. Vertige, Vertitge, s. f., lat. vertigo, vis, spirale.
Forma de vertitge am la qual es uberta la mayre.
Revolva la vertitge. 
Trad. d'Albucasis, fol. 38 et 36.
Forme de spirale avec laquelle est ouverte la matrice.
Qu'il retourne la vis.
- Vertige.
Vertige de cap, es vici de la vista. Eluc. de las propr., fol. 81.
(chap. Vértic de cap, es vissi de la vista.)
Vertige de tête, c'est vice de la vue.
ESP. (Vértigo) PORT. Vertigo. IT. Vertigine. (chap. Vértic, vertics : temó a les altures, y cuan te mareges.)

9. Vertex, s. m., lat. vertex, vertex, haut, sommet.
Vertex, o sima. Eluc. de las propr., fol. 36.
(chap. Vértex - o vértice-, o sima : lo pun mes alt de una montaña, lo pic, la punta.)
Sommet, ou cime.
ANC. FR. Le froit le prent en la vertiz.
Roman de Partonopeus de Blois, t. II, p. 5.
ESP. Vértice. PORT. Vertex, vertice. IT. Vertice. (chap. Vértex, vértice geodésic, sima, punta, pic, lo mes alt.)

10. Versar, v., verser, renverser, répandre.
Can viro payas lo gran trezaur versar. Roman de Fierabras, v. 3374.
Quand les païens virent le grand trésor répandre.
Deu adobar lo valat en fayson que non verse.
Trad. du Tr. de l'Arpentage, part. I, c. 36.
Doit arranger le fossé de façon qu'il ne verse pas.
Fig. Garda tos sens no sobriesca ni vers. 
Serveri de Girone: Qui bon frug.
Prends garde que ton sens ne surabonde ni verse.
Part. pas. Qu' al ben ferir n' i aia de versatz.
Blacasset: Gerra mi play.
Qu'au bien frapper il y en ait de renversés.
IT. Versare.

11. Avertir, v., lat. advertere, tourner, détourner, aviser, avertir.
Se avertiss cant grans bes a perdut. V. et Vert., fol. 49.
Se détourne quand de grands biens il a perdu.
Sospiran la m cug far avertir.
Aimeri de Peguilain: De fin' amor.
En soupirant je crois la faire détourner vers moi.
Part. pas. Es enans avertitz 
Que l' aguaitz sia issitz.
Pierre d'Auvergne: Gent es.
Est avant averti que le guet soit sorti.
Que sia savis e discretz e fort avertitz e ben aperceubutz. V. et Vert., fol. 72.
Qu'il soit sage et discret et fort avisé et bien intelligent.
CAT. ESP. PORT. Advertir. IT. Avvertire. (chap. Advertí; donassen cuenta, acatassen.)

12. Avertimen, s. m., advertance, attention.
Ab gran deliberatio e gran avertimen e ferm cocelh. V. et Vert., fol. 79.
Avec grande délibération et grande advertance et ferme conseil.
ESP. Advertimiento. PORT. Advertimento. IT. Avvertimento.
(chap. Advertimén, advertimens; advertensia, advertensies; cridá la atensió, atensions.)

13. Inadvertansa, s. f., inadvertance.
Per inadvertansa et insufficiensa.
(chap. Per inadvertensia e insufissiensia.)
Statuts des Tailleurs de Bordeaux. Ord. des R. de Fr., 1462, t. XV, p. 476.
Par inadvertance et insuffisance.
CAT. ESP. PORT. Inadvertencia. IT. Innavvertenza, innavvertenzia.
(chap. Inadvertensia, inadvertensies; falta de atensió.)

14. Advers, (lat. adversus), adj., adverse, opposé, contraire.
Condemnat en leyals despensas a la partida adversa.
Cout. de Saussignac, de 1319.
Condamné en loyales dépenses envers la partie adverse.
CAT. Adverso. ESP. PORT. Adverso. IT. Avverso. (chap. Advers o adverso, adversos, adversa, adverses; contrari, contraris, contraria, contraries; oposat, oposats, oposada, oposades.)

15. Adversal, adj., adverse, opposé, contraire.
Los cas de dreit et de costuma contraris, o adversals.
Tit. de 1310. DOAT, t. XV, fol. 191.
Les cas de droit et de coutume contraires, ou opposés.

16. Adversari, Adeversari, Aversari, adj., lat. adversarius, contraire, opposé.
Mai nos es adversaris. Brev. d'amor, fol. 30.
(chap. No mos es mes adversari o contrari u oposat.)
Plus il nous est contraire.
- Subst. Adversaire, ennemi.
Menar mon adversari a desconfezimens.
Pierre de Corbiac: El nom de.
Mener mon adversaire à déconfiture.
Las humors son adversaris del cors.
Syei aversari an gran joia.
Liv. de Sydrac, fol. 34.
Les humeurs sont adversaires du corps.
Ses adversaires ont grande joie.
ANC. FR. Verrunt lur adversarie el temple. Anc. trad. des Liv. des Rois, fol. 4.
CAT. Adversari. ESP. PORT. Adversario. IT. Avversario, avversaro.
(chap. Adversari, adversaris, adversaria, adversaries; enemic, enemics, enemiga, enemigues, com los ascumites.)

17. Adversitat, Aversitat, s. f, lat. adversitatem, adversité.
De autrui adversitat.
Los mals e las adversitatz del mun (: mon). 
V. et Vert., fol. 10 et 32.
D'adversité d'autrui.
Les maux et les adversités du monde.
Angoissas a en aversitat qui, en prosperitat, a grans profeiz.
Trad. de Bède, fol. 6.
Angoisses a en adversité qui, en prospérité, a grand profit.
CAT. Adversitat. ESP. Adversidad. PORT. Adversidade. IT. Avversità, avversitate, avversitade. (chap. Adversidat, adversidats.)

18. Aversier, Averser, s. m., adversaire, ennemi.
Defendemens defendens d' aversiers. 
G. Riquier: Fortz guerra.
Rempart défendant d'ennemis. 
D' on par qu' elh nos es aversiers.
G. Riquier: Be m.
D'où il paraît qu'il nous est adversaire.
- Démon, diable.
Es lo majers aversers
Qu' en infern abite ni sia.
Roman de Jaufre, fol. 58.
C'est le plus grand diable qui en enfer habite et soit.
ANC. FR. Atant prenent à chevauchier;
N'en sorent mot li aversier.
Que ferai de cel aversier,
Cel déable, cel mescréu. 
Roman du Renart, t. III, p. 242 et t. II, p. 340.

19. Convertir, Covertir, v., lat. convertere, convertir, tourner, changer.
Viandas que han natural calor et humiditat, si convertissho de leu en sanc.
Si convertish en natura de sanc et de carn.
(chap. Se convertix en naturalesa de sang y de carn; convertix sone igual que convertish, se podríe escriure de les dos maneres, pero no may com los catalanistes escriuen: converteix.)
Eluc. de las propr., fol. 73.
Aliments qui ont naturelle chaleur et humidité, se convertissent facilement en sang.
Se convertit en nature de sang et de chair.
Si s denhes convertir,
Er complida sa valensa.
Pons d'Ortafas: Si ai perdut.
Si elle se daignait changer, serait complet son mérite.
- En matière de religion et de morale.
Convertir aquetz mescrezens a creire lo tien sanct nom. Liv. de Sydrac, fol. 5.
Convertir ces mécréants à croire le tien saint nom.
Que us o digua per miels vos convertir.
Giraud le Roux: Nul hom non.
Que je vous le dise pour mieux vous convertir.
Part. pas. De peccadors convertitz.
G. Riquier: Sancta Verges.
Des pécheurs convertis.
ANC. FR. Icels ki sunt convertit à quer.
Seiez convertit, fil des homes.
Anc. trad. du Psaut. de Corbie, ps. 84 et 89.
CAT. ESP. Convertir. PORT. Converter. IT. Convertire. (chap. Convertí, convertís : yo me convertixgo o convertixco, convertixes, convertix, convertim, convertiu, convertixen; convertit, convertits, convertida, convertides; convertiré; convertiría; si yo me convertira o convertiguera al catalanisme me podéu fotre una brancada al cap, tos dixo.)

Manel Riu Fillat, no passarás fret si escomenses la "lluita" armada.

20. Convers, adj., lat. conversus, tourné, retourné, renversé.
Funges dels quals la razitz es subtil, e 'l cap de aquel es gros, e ja las labias de aquels so conversas. Trad. d'Albucasis, fol. 28.
Fongus desquels la racine est subtile, et le chef de celui-là est gros, et déjà les lèvres de ceux-là sont renversées.
- Subst. Frère lai, convers.
Fals clerge e fals convers.
Raimond de la Tour: Ar es ben.
Faux clercs et faux convers.
Quar de lor vey conseillers e covers.
Augier: Totz temps serai.
Car d'eux je vois conseillers et convers.
- Adv. comp. Réciproquement.
Mas per tan lo premiers
Non es segon ni ters,
Ni 'l segon per convers
Premier ni ter per ver.
G. Riquier: Als subtils.
Mais pourtant le premier n'est second ni troisième, ni le second réciproquement premier ni troisième véritablement.
CAT. Convers. ESP. PORT. IT. Converso. (chap. Convers o converso, conversos, conversa, converses; convertit al cristianisme, convertits, convertida, convertides. Conversa tamé es conversasió.)

21. Conversio, Coversio, s. f., lat. conversio, conversion, décomposition, transmutation, transformation.
Entre las viandas, algunas so be nutritivas et de leugiera conversio.
Eluc. de las propr., fol. 73.
Entre les aliments, aucuns sont bien nutritifs et de légère décomposition.
- En matière de religion et de morale.
Adonc plaz nostra conversio a Deu.
Si 'l coversios es bona.
Trad. de Bède, fol. 42 et 51.
Alors notre conversion plaît à Dieu.
Si la conversion est bonne.
- En termes de versification.
Conversios, es cant mant verset e motas clausas o motas coblas finissho per una meteyssha dictio. Leys d'amors, fol. 123.
Conversion, c'est quand maint verset et plusieurs clauses (distiques) et plusieurs couplets finissent par même mot.
CAT. Conversió. ESP. Conversión. PORT. Conversão. IT. Conversione.
(chap. Conversió, conversions.)

22. Convertiment, Convertimen, s. m., conversion.
Lo convertimen de sant Paul. Calendrier provençal.
(chap. Lo convertimén de san Pablo; conversió. Pol pot sé Pablo o Hipólit, com lo ascumita, suposo que es de Areñs de Lledó.)
La conversion de saint Paul.
D' aquels sai ieu las obras e los convertimens.
Pierre de Corbiac: El nom de.
De ceux-là je sais les oeuvres et les conversions.
ANC. CAT. Convertiment, convertement. ESP. Convertimiento. 
IT. Convertimento. (chap. Convertimén, convertimens.)

Ascuma, Calaseit, Calasseit, Calaceite 2

23. Convertible, adj., lat. convertibilem, convertible, transmutable.
Aliment, es substancia convertibla.
Eluc. de las propr., fol. 73.
Aliment, c'est substance convertible.
Celles-là sont... digestives et convertibles.
- Qui peut être retourné, changé.
Totz nombres so entre si convertibles, quar aytan fan detz vetz quatre cum quatre vetz X. Eluc. de las propr., fol. 280.
Tous nombres sont entre soi convertibles, car autant font dix fois quatre comme quatre fois dix.
CAT. ESP. Convertible. IT. Convertibile. (chap. Convertible, convertibles.)

24. Conversiu, adj., conversif, propre à convertir.
Ferment... es de pasta levatiu,… et en sa semlansa conversiu.
Eluc. de las propr., fol. 208.
Ferment... est de pâte lévatif,… et en sa semblance conversif.

lleute; Ferment... es de pasta levatiu,… et en sa semlansa conversiu.

25. Conversacio, Conversatio, s. f., lat. conversatio, conversation, société, vie, demeure, séjour, commerce, fréquentation.
La bella conversatio de Jhesu Crist.
Nostra conversatio es el cel.
Tota lur conversatios es en Dieu.
Nostra conversatio es tota celestials.
V. et Vert, fol. 36, 27, 58 et 99.
La belle conversation de Jésus-Christ.
Notre vie est au ciel.
Toute leur société est en Dieu.
Notre conversation est toute céleste.
La luxuriosa conversacio. Trad. de la 2° Épître de S. Pierre.
La luxurieuse fréquentation.
Avia estat de bona conversatio en l' orde dels prediquadors.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 199.
Avait été de bon commerce dans l'ordre des prédicateurs.
CAT. Conversació. ESP. Conversación. PORT. Conversação. IT. Conversazione.
(chap. Conversassió, conversassions; conversasió, conversasions; frecuentassió, frecuentassions; vida, vides; sossiedat, sossiedats.)

26. Conversament, Conversamen, s. m., fréquentation, compagnie.
Anc jorn no us plac, Jozi, conversamens.
T. D'Esquilha et de Jozi: Jozi diatz.
Jamais ne vous plût, Jozi, compagnie.
ANC. ESP. Conversamiento. IT. Conversamento. (chap. Conversamén, conversamens : compañía, ojo en les males o roínes compañíes.)

27. Conversar, v., lat. conversari, converser, demeurer, séjourner, habiter, se conduire.
Fay lo conversar el cel.
La bella conversatio de Jhesu Christ que converset en aquest mun.
Visquet en aquest mun e converset mot pauramens.
(chap. Va viure an este món y se va comportá mol pobramen.)
V. et Vert., fol. 32, 36 et 53.
Le fait séjourner au ciel.
La belle société de Jésus-Christ qui habita dans ce monde.
Vécut en ce monde et se conduisit moult pauvrement.
Fig. En cui valors ab jois e sens coversa.
E. Cairels: Abril ni mai.
En qui valeur avec joie et sens habite.
Part. prés. Eran en Dieu molt entier,
Ben viven e ben conversan.
Brev. d'amor, fol. 145.
Ils étaient en Dieu moult accomplis, bien vivant et bien conversant.
ANC. FR. En tote Normendie n'osa-il demorer,
A Paris s'en ala, ù il seult converser.
Roman de Rou, v. 3856.
Challes, ses fiuz, et l'emperériz estoient demoré en France, et conversoient adonques on roiaume d'Aquitaine.
Gestes de Louis-le-Débonnaire, Rec. des Hist. de Fr, t. VI, p. 168.
C'estoient trois jeunes Mars et trois Amours ensemble
Qui, sous l'habit mortel, conversoient ici bas.
Premières Œuvres de Desportes, fol. 316.
CAT. ESP. PORT. Conversar. IT. Conversare. (chap. Conversá, viure, passá lo tems; parlá : converso, converses, converse, conversem o conversam, converséu o conversáu, conversen; conversat, conversats, conversada, conversades; conversaré; conversaría; si yo conversara en algú del Vaud en chapurriau, seguramen que me entendríe prou be.)

La nobla leyczon.

28. Conversa, s. f., rebours, contraire.
La conversa d' ests dos.
Nat de Mons: Al bon rey.
Le contraire de ces deux.
(chap. Conversa, converses : conversassió, parlá; no signifique lo contrari.)

29. Controversia, s. f., lat. controversia, controverse, débat, discussion.
Fo entre lor gran e longa controversia. Cat. dels apost. de Roma, fol. 143.
Fut entre eux grande et longue controverse.
El dit viguier d' aitals controversias conoichera.
Tit. du XIIIe siècle. DOAT, t. CXVIII, fol. 37.
Ledit viguier de pareilles discussions connaîtra.
ANC. ESP. PORT. IT. Controversia. (chap. Controversia, controversies.)

30. Divers, adj., lat. diversus, divers, différent.
De diversa color.
B. de Ventadour: Lo gens.
De diverse couleur.
Ieu tem que fos del respondre diversa.
E. Cairels: Abril ni mai.
Je crains qu'elle fut pour le répondre différente.
ANC. FR. Vous estes un bien divers homme. Farce de Pathelin, p. 60.
CAT. Divers. ESP. PORT. IT. Diverso. (chap. Divers, diversos, diversa, diverses; diferén, diferens, diferenta, diferentes; variat, variats, variada, variades.)

31. Diversamens, adv., diversement.
Tota la solfa sai e los set mudamens
Que don Gui e Boeci feron diversamens.
Pierre de Corbiac: El nom de.
Tout le solfége je sais et les sept mutations que don Gui et Boèce firent diversement.
Las donas eissamens 
An pretz diversamens, 
Arnaud de Marueil: Razos es. 
Les dames également ont mérite diversement. 
CAT. Diversament. ESP. PORT. IT. Diversamente. (chap. Diversamen o divérsamen.)

32. Diversar, v., lat. diversitare, différencier, varier.
Es me mortz, qu' ieu ben am non amatz,
Per que mos chans diversa.
G. Riquier: Amors m' auci.
C'est (pour) moi la mort, vu que j'aime bien non aimé, c'est pourquoi mon chant varie.
IT. Diversare.

33. Divorsi, s. m., lat. divorcium, divorce.
Si, per adulteri, es fayt divorsi. Fors de Béarn, p. 1089.
(chap. Si, per adulteri, es fet divorsi o divorsio.)
Si, pour adultère, est fait divorce.
CAT. Divorci. ESP. PORT. Divorcio. IT. Divorzio. (chap. Divorsi, divorsis; divorsio, divorsios; la película de Paco Martínez Soria, lo divorsio no!)

34. Diversitat, s. f., lat. diversitatem, diversité.
Per la diversitat dels pechanz. Trad. de Bède, fol. 48.
(chap. Per la diversidat dels pecadós.)
Par la diversité des péchants (pécheurs).
Ab diversitat de colors. La Crusca provensale, p. 100.
Avec diversité de couleurs.
CAT. Diversitat. ESP. Diversidad. PORT. Diversidade. IT. Diversità, diversitate, diversitade. (chap. Diversidat, diversidats.)

35. Diversifiar, Diversificar, v., diversifier, diviser, partager.
Qui s' en diversifia 
E muda sa oratio,
Mais en pren de devocio.
En IIII (4) oras del dia,
Rodan, si diversifia. 
Brev. d'amor, fol. 99 et 31.
Qui s'en diversifie et en change son oraison, en prend plus de dévotion.
En quatre heures du jour, en tournant, se partage.
Una meteyssha dictios se diversifica per creysshemen o per mermamen. 
(chap. Una mateixa (dicsió) paraula se diversifique per creiximén o per mermamén - merma.)
Leys d'amors, fol. 68.
Un même mot se diversifie par accroissement ou par diminution.
CAT. ESP. PORT. Diversificar. IT. Diversificare. (chap. Diversificá, diversificás : yo me diversifico, diversifiques, diversifique, diversifiquem o diversificam, diversifiquéu o diversificáu, diversifiquen; diversificat, diversificats, diversificada, diversificades; diversificaré; diversificaría; si yo diversificara les meues inversions.)

36. Diversificament, Diversificamen, s. m., diversité, variété, différence.
Aytals dictios prendo diversificamen per mutatio.
Aquest diversificamens de motz se fay per motas dictios. Leys d'amors, fol. 68.
Pareilles expressions prennent diversité par changement.
Cette différence de mots se fait par de nombreuses expressions.
(chap. Diversificamén, diversificamens; variedat, variedats; diferensia, diferensies; diversidat, diversidats.)

37. Divertiu, adj., divertif, modificatif, propre à détourner, à modifier.
Divertiva, en autra maniera dicha electiva. Leys d'amors, fol. 101.
Divertive, en autre manière dite élective.

38. Deversar, v., déverser, verser.
Fetz deversar. Guillaume de Tudela. 
Fit déverser.

39. Envers, Evers, adj., lat. inversus, renversé, culbuté.
Aqui veirem derrocar mainz vassals
E mainz jazer envers sotz los cavals.
Aicartz del Fossat: Entre dos reis.
Là nous verrons abattre maints vassaux et maints gésir renversés sous les chevaux.
Tant sayll enant e a travers
Qu' el donzellz es casutz envers.
V. de S. Honorat.
Tant saute en avant et à travers que le damoiseau est tombé renversé.
Fig. Pretz es mortz e cazutz et envers.
P. Raimond de Toulouse: Era pus.
Mérite est mort et tombé et renversé.
- Opposé, contraire.
Ieu la truep pus enversa. 
G. Riquier: Amors m' auci.
Je la trouve plus opposée.
Tu, qu' es evers vas lui, com o faras? Roman de Gerard de Rossillon, fol. 77.
Toi, qui es opposé à lui, comment le feras-tu?
- Injuste, faux.
Dels fis fai fols, oe dels dretz, envers. 
Serveri de Girone: Qui bon frug.
Des fidèles il fait faux, et des justes, injustes.
Ves Blanchaflor,
Floris ac cor galiador
E 'nvers.
Folquet de Romans: Domna ieu.
Envers Blanchefleur, Floris eut coeur trompeur et faux.
- Maladroit, embarrassé.
Ab lui foro VIII C (800) donzel apers;
De lor armas portar no son evers.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 8.
Avec lui furent huit cents damoiseaux développés; de porter leurs armes ils ne sont point embarrassés.
- Allongé, étendu.
Li chival desotz els son tan evers,
Coro e brocho plus que nuls sers.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 8.
Les chevaux dessous eux sont si allongés, ils courent et éperonnent plus que nul cerf.
ANC. FR. Chaent asdenz, chaent envers. Roman de Rou, v. 6905.
A la terre l'abat enviers. Roman del conte de Poitiers, v. 708.
- Subst. Envers, rebours, opposé.
Tenia 'l drech envers. 
Giraud de Borneil: Er auziretz.
Je tenais l'endroit (pour) envers.
Lo dreyt torna daus l' envers.
B. Martin: A senhor.
Il tourne le droit devers l'envers.
Loc. Aissi com hom tra l' estam
A envers qu' era a dreich.
Garins d'Apchier: Aissi com. Var.
Ainsi comme on tire à l'envers la trame qui était à l'endroit.
ANC. FR. Souvent se torna en costé...
Et à endroit et à envers.
Nouv. rec. de fabl. et cont. anc., t. I, p. 210.
Adverbial. Aquest engres, envers estraitz.
Pierre d'Auvergne: Belh m' es.
Ces fâcheux, formés à l'envers.
Voyez Regir.
CAT. Invers. ESP. PORT. IT. Inverso. (chap. Invers, inversos, inversa, inverses; lo contrari, per ejemple, de la dreta, la esquerra o zurda.)

40. Enversar, Eversar, v., renverser, tourner, retourner.
El ventre de la femna, lai on l' efas sy noiris,... a son remudar si eversa la maire. Liv. de Sydrac, fol. 65.
Au ventre de la femme, là où l'enfant se nourrit... à son remuer se renverse la matrice.
Fig. Mon vers an, qu' aissi l' enversi,
Que no 'l tengon bosc ni tertre.
Rambaud d'Orange: Ar s' espan.
Que mon vers aille, vu que je le retourne ainsi, de sorte que ne le retiennent bois ni tertres.
Part. pas.
Li Frances trabucan dos e dos enversatz. Guillaume de Tudela.
Les Français tombent deux à deux renversés.
Lo caval tombet mortz e 'l comte eversat.
Lo glotz a Floripar desotz si eversada.
Roman de Fierabras, v. 1364 et 2782.
Le cheval tomba mort et le comte renversé.
Le glouton a Floripar dessous soi renversée.
ANC. FR. Engleiz firent mult enverser.
Maint hoem unt cel jor enversé.
Roman de Rou, v. 13750 et 13609.
Tout estendu l'abat souvin et anversé.
Roman de Renaud de Montauban.
Des chevaux les vont enversant. Roman de Mahomet, v. 1779.

41. Pervertir, v., lat. pervertere, pervertir, gâter, corrompre.
Fig. Sabon pervertir lo dreg. V. et Vert., fol. 15.
(chap. Saben pervertí lo dret.)
Ils savent pervertir le droit.
Part. pas. D' on sembla miels pervertitz
Aquest mon que covertitz.
G. Riquier: Quar dreytz.
D'où semble mieux perverti ce monde que converti.
CAT. ESP. Pervertir. PORT. Perverter. IT. Pervertire. (chap. Pervertí, pervertís : yo me pervertixco o pervertixgo, pervertixes, pervertix, pervertim, pervertiu, pervertixen; pervertit, pervertits, pervertida, pervertides; pervertiré; pervertiría; si yo me pervertira o pervertiguera.)

42. Pervers, adj., lat. perversus, pervers, méchant.
Hom pervers cela sa sientia (: scientia). Trad. de Bède, fol. 43.
Homme pervers cache sa science.
Subst. Li prec que s gart dels pervers.
Raimond de la Tour: Ar es ben.
Je la prie qu'elle se garde des pervers.
CAT. Pervers. ESP. PORT. IT. Perverso. (chap. Pervers o perverso, perversos, perversa, perverses.)

Ignacio Sorolla Vidal, Natxo Sorolla Vidal, Penarroija de Tastavins

43. Perversament, adv., perversement.
Far perversament. Doctrine des Vaudois.
Agir perversement.
Non fa perversament.
Trad. de l'Ép. de S. Paul aux Corinthiens.
Elle n'agit pas perversement.
CAT. Perversament. ESP. PORT. IT. Perversamente. (chap. Perversamen o pervérsamen.)

44. Perversitat, Perversedat, s, f., lat. perversitatem, perversité.
Per lor perversitat.
Perversedatz de mal creis. 
Trad. de Bède, fol. 79 et 81.
Par leur perversité.
Perversité de mal accroît.
CAT. Perversitat. ESP. Perversidad. PORT. Perversidade. IT. Perversità, perversitate, perversitade. (chap. Perversidat, perversidats.)

45. Revertir, v., lat. revertere, retourner, revenir.
Pus en joy vuelh revertir
Ben deu, si puesc, al miels anar.
Le Comte de Poitiers: Mout jauzens.
Puisqu'en joie je veux retourner, je dois bien, si je puis, au mieux aller.
Tota creatura
Revertis a sa natura.
(chap. Tota criatura revertix (torne) a sa naturalesa.)
Marcabrus: L' autr' ier.
Toute créature retourne à sa nature.
Part. pas. A mon joy sui revertitz.
G. Rudel: Belhs m' es.
A ma joie je suis retourné.
ANC. FR. A tel seignor fet mal servir
Qu'à noient le fet revertir.
Ou chastel en sont reverti.
Roman du Renart, t. III, p. 293 et 263.
IT. Rivertere. (chap. Revertí. ESP. Revertir.)

46. Revert, s. m., retour.
No volh de Roma l' emperi,
Ni qu' om m' en fass' apostoli,
Qu' en lieis non aia revert
Per cui m' art lo cors e m rima.
A. Daniel: Ab guay so.
Je ne veux pas de Rome l'empire, ni qu'on m'en fasse pape, de sorte que je n'aie pas de retour vers celle pour qui me brûle le coeur et me grille.

47. Revers, adj., inverse.
O son reversas. Leys d'amors, fol. 26.
Ou elles sont inverses.
- Subst. Revers, rebours, envers.
Adv. comp. Fatz a revers. 
Le Moine de Montaudon: Gasc.
Fait à l'envers.
CAT. Revers. ESP. PORT. Reverso. IT. Riverso. (chap. Revers, reversos, reversa, reverses; invers, inversos, inversa, inverses.)

48. Reversos, s. m., rebours, opposé.
Adv. comp. Veiaire m' es qu' a reversos
M' en torn.
G. Rudel: Quan lo.
Il me semble qu'à rebours (à reculons) je m'en retourne.

49. Reversio, s. f., lat. reversio, inversion, rebours, retour involontaire.
Si obezeys a reversio. Trad. d'Albucasis, fol. 69.
S'il obéit au rebours.
ESP. Reversión. PORT. Reversão. (chap. Reversió, reversions : retorn, retornos involuntaris.)

50. Reversari, s. m., reversaire, figure de mots.
Ypallage se fay cant hom enten las paraulas per contrari, et aquesta apelam nos ysshamen reversari.
Dictatz apelatz reversaris.
Leys d'amors, fol. 126 et 118.
Hypallage se fait quand on entend les paroles par contraire, et celle-ci nous appelons également reversaire.
Mots appelés reversaires.

51. Reversal, adj., qui vient en revers, poussé en revers.
Sill que solion dire
Las pistolas ni 'ls missals,
Trairan peiras reversals.
P. Cardinal: L' afar del comte.
Ceux qui soulaient dire les épîtres et les missels, tireront des pierres poussées en revers.
PORT. Reversal.

52. Reversar, v., renverser, bouleverser.
Part. pas. Salomo, cant ac tot lo mon reversat. V. et Vert., fol. 65.
Salomon, quand il eut tout le monde bouleversé.
Quecx a son bratz reversat
Que s' apareillon de ferir.
Roman de Jaufre, fol. 62.
Chacun a son bras renversé, vu qu'ils s'apprêtent à frapper.
Fig. Lur sens es tot reversatz e corromputz. V. et Vert., fol. 31.
Leur sens est tout renversé et corrompu.
ANC. ESP. Reversar. ESP. MOD. Revezar. IT. Riversare.

53. Sobrevers, s. m., bouleversement, débordement.
E 'l sobrevers non pren nulh mermamen.
P. Cardinal: Totz lo mons.
Et le débordement ne prend nulle diminution.
54. Sobreversar, v., surabonder, déborder, déverser, renverser.
Aras vey qu' el vay sobreversan.
B. Carbonel: Aissi cum cel.
Maintenant je vois qu'il va débordant.
Tal fon
Que sobrevertz cum aigua de toron.
P. Cardinal: Totz temps azir.
Telle fontaine qui déborde comme eau de touron.
Part. pas. N' es sobreversatz.
P. Cardinal: Totz lo mons.
Il en est débordé.

55. Sobreversament, s. m., surabondance, débordement.
L' ayga ven del valat per lo sobreversament o per la rompedura del valat.
Trad. du Tr. de l'Arpentage, part. I, c. 35.
L'eau vient du fossé par la surabondance ou par la rupture du fossé.

56. Travers, Transvers, adj., traversier, de traverse, détourné, transversal.
Si vau dreg o tenc via traversa.
(chap. Si vach (al) dret o ting vía transversa (camí transvers) : transversal : dressera.)
G. Riquier: No m sai d' amor. 
Si je vais droit ou je tiens voie détournée.
Tenrai via traversa.
G. Riquier: Amors m' auci.
Je tiendrai voie détournée.
Sia fayta seccio transversa. Trad. d'Albucasis, fol. 31.
Soit faite coupure transversale.
- Moral. Contraire, opposé.
Outracuidatz, travers, bavecx. 
Deudes de Prades, Auz. cass.
Présomptueux, contraires, bavards.
On mais am mi dons, pus m' es traversa. 
G. Riquier: No m sai d' amor.
Où plus j'aime ma dame, plus elle m'est contraire.
Fals clergues e fals convers
M' estan ins el cor travers.
Guillaume de Tor de Marseille: Ar es ben.
Faux clercs et faux convers me sont dans le coeur contraires.
Substantiv. Del lonc o del travers. Trad. du Tr. de l'Arpentage, part. I, c. 25.
Du long ou du travers.
Adv. comp.
Li un queron a travers, li autre adenant.
V. de S. Honorat.
Les uns cherchent à travers, les autres en avant.
A travers lo n' a tot trencat. Roman de Jaufre, fol. 29.
En travers il l'en a tout tranché.
Hom no la pot vezer ni de lonc ni de travers. Liv. de Sydrac, fol. 103.
On ne la peut voir ni de long ni de travers.
La tersa es de travers: so es de qual guisa li fraire e li cozin e li autre parent succedon l' us al autre. Trad. du Code de Justinien, fol. 72.
La troisième est indirectement: c'est de quelle façon les frères et les cousins et les autres parents succèdent l'un à l'autre.
Feric ne Rollan en travers per lo naz. Roman de Fierabras, v. 680.
En frappa Roland en travers sur le nez.
Menar de tort en travers.
Pierre d'Auvergne: Belh m' es qu' ieu.
Mener de tort en travers.
CAT. Traves. ESP. Travesio, transverso. PORT. Traveso, transverso. IT. Traverso. 
(chap. Transvers, transversos, transversa, transverses; de través.)

57. Traversa, s. f., traverse.
Que m menet per traversa.
E. Cairels: Abril ni mai.
Qui me mena par traverse.
- Contrarieté, opposition.
E m dona grat dels pros senes traversa.
G. Riquier: No m fai d' amor.
Et me donne accueil des preux sans traverse.
CAT. Travessa. ESP. Travesía. PORT. Travessa. IT. Traversa. (chap. Travessía, travessíes.)

58. Traversier, adj., traversier, de traverse, oblique.
E 'ls camis traversiers.
Izarn: Diguas me tu.
Et les chemins de traverse.
Tal colp ferir e drech e traversier. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 80.
Tel coup frapper et direct et oblique.
- Posé de travers, allant en travers.
Escut al colh cavalg' ieu ab tempier,
E port sallat capairon traversier.
Bertrand de Born: Ieu m' escondisc.
L'écu au cou que je chevauche par le mauvais temps, et porte en salade chaperon traversier.
- Fig. Contrariant.
No respon mot d' orgulh ni traversier. 
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 41.
Ne répond mot d'orgueil ni contrariant.
Subst. La corona,...
Per lo sercle que torna deviro,
Se deu bona fama signifiar,
Pels traversiers, valor ab sa companha.
Mathieu de Quercy: Tant sui.
La couronne,... par le cercle qui tourne à l'entour, elle doit signifier bonne réputation, par les traversiers, valeur avec sa compagnie.
CAT. Travesser. ESP. Traversero. (chap. Travessé, travessés : classe de barrons. Camí de través, travessé o transversé.)

59. Traversar, v., traverser, mettre en travers, transpercer.
Can nos vim denan nos traversar
Tan cavalier.
Rambaud de Vaqueiras: Honrat marques.
Quand nous vîmes devant nous traverser tant de cavaliers.
Mas qu' en una
Carreta us en traverses, e no us cal espero.
T. de R. Gaucelm et de J. Miralhas: Joan.
Pourvu que sur une charrette vous vous mettiez en travers, et il ne vous faut pas d'éperon.
Part. prés. fig. Lenga forcat, traversan.
B. Martin: A senhors.
Fourchés de langue, traversants.
Volpils lengua traversana.
Marcabrus: Al mes.
Lâche langue transperçante.
CAT. Travessar. ESP. Travesar (Atravesar). IT. Traversare. (chap. Travessá; atravessá.)

60. Atraversar, v., traverser, balancer, secouer.
Vauc cum folla res pensaus,
Las mas e 'l cap atraversans
De sai en lai tot en aissi.
R. Vidal de Bezaudun: Belh m' es.
Je vais comme folle chose réfléchissant, les mains et le chef secouant de çà en là tout par ainsi.
CAT. Atravessar. ESP. Attravesar (Atravesar). PORT. Atravessar. IT. Attraversare. (chap. Atravessá : atravesso, atravesses, atravesse, atravessem o atravessam, atravesséu o atravessáu, atravessen; atravessat, atravessats, atravessada, atravessades; atravessaré; atravessaría; si yo atravessara lo Pantano de Pena caminán per damún del aigua.)

Pantano, embalse, Pena, Beceite, frontera, Valderrobres

61. Entraversadamens, adv., transversalement.
Levero 'l en crotz entraversadamens.
Pierre de Corbiac: El nom de.
Le levèrent en croix transversalement.
Le verbe entraversar se trouve encore dans la langue catalane.
(chap. Lo van pujá a la creu transversalmen.)
(N. E. El catalán siempre fue uno más de los dialectos de la lengua occitana, aunque Raynouard la contemple como lengua cuando escribe este Lexique Roman. De las lenguas valenciana y mallorquina o balear no escribió nada en estos volúmenes. Usó palabras de estas lenguas y puso CAT. Usó autores valencianos como Ausiàs March.)

dialèctes occitans, catalan comprés