Artur Mas afirma que els independentistes ni són prous ni han fet prou per imposar res.
- Així doncs, ens vas enganyar, i molt. @BernatDedeu
Emosido engañado, aveisido engalado Bernat, #AmAstatAnganyats
champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
Mostrando las entradas para la consulta Bernat ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta Bernat ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
martes, 18 de marzo de 2025
martes, 16 de abril de 2024
Lexique roman; Jos - Juelh, Jueyll
Jos, adv., bas lat. josum, en bas, à bas.
Pausant arma sua josum.
L. Alamannorum, cap. 45. Baluze, Capit., t. 1, col. 69.
Bayssa jos so que degra levar.
H. Brunet: Pus lo dous.
Abaisse en bas ce qu'il devrait élever.
Paratges que chai jos.
G. Anelier: Ara farai.
Noblesse qui choit en bas.
Loc. Vol proeza e bon pretz metre jos.
T. de Rambaud, d' Azemar et de Perdigon: Senher.
Veut mettre à bas prouesse et bon mérite.
Ben paron de bon cor blos
E tornat de sus en jos.
Bertrand de Born: Gent fai nostre.
Bien paraissent privés de bon coeur et renversés de haut en bas.
Quar no n' estai de cel en jos
Negun' ab belhazors semblans.
G. Adhemar: S'ieu conogues.
Car il n'en existe du ciel en bas aucune avec plus belles manières.
Prép. Anc no gardet honor jos sa sentura.
Pierre d'Auvergne: Si anc nuls.
Oncques ne garda honneur sous sa ceinture.
Prép. comp. Vi de jos un albespi.
Gavaudan le Vieux: L'autr' ier.
Je vis dessous un aubépin.
Entro de jos lo pieytz es lo bran avalatz. Roman de Fierabras, v. 440. Jusque dessous la poitrine le glaive est descendu.
Adv. comp. Tost l'auran abayssat en jos.
Le Comte de Poitiers: Pus de chantar.
Tôt ils l'auront abaissé en bas.
Mi tornatz mon joi sus de jos.
Gavaudan le Vieux: Desemparatz.
Vous me tournez ma joie dessus dessous.
Don lur votz retin sus e jos.
Pierre d'Auvergne: Chantarai pus.
Dont leur voix retentit haut et bas.
ANC. FR. Li rossignols chante tant
Ke mors chiet de l'arbre jus.
Le Roi de Navarre, chanson 15.
E Regnier el lonc col plusorz feiz jus chaï. Roman de Rou, v. 1105.
Les aides que souloit payer le peuple avoient esté mises jus.
Monstrelet, t. 1, fol. 270.
L'a du palefroi jus mise. Fables et cont. anc., t. I, p. 203.
Ses oilz turnat é sus é jus. Marie de France., t. II, p. 439.
ANC. ESP.
Quando quier el sol jus la tierra à Oriente tornar.
Poema de Alexandro, cop. 1177.
ANC. CAT. Jus. IT. Giù. (ESP. jus, yuso, como en el monasterio de San Millán, Suso y Yuso. El de abajo. Chap. Baix, abaix.)
Josta, prép., lat. juxta, contre, proche de, près de.
Quan par la flors josta 'l vert fuelh.
B. de Ventadour: Quan par la.
Quand paraît la fleur près de la verte feuille.
Cascus dels auzels chantava
Josta sa par, que aut, que bas.
P. Vidal: Abril issic.
Chacun des oiseaux chantait proche de sa compagne, qui haut, qui bas.
Ieu am mais jazer nutz e gen
Que vestitz josta peleri.
Rambaud de Vaqueiras: Ben sai.
J'aime mieux gésir nu et gentiment que vêtu contre pèlerin.
ANC. FR. Joste les archiers se sunt mis.
Joste le rivage se tindrent.
Roman de Rou, v. 11648 et 11744.
Trestot maintenant Brun s'asist
Joste moi, et si le vint querre.
Roman du Renart, t. II, p. 247.
Joste lo bois vont chevauchant.
Nouv. rec. de fables et cont. anc., t. 1, p. 359. IT. Giusta.
Prép. comp. S'il belha, lai on jai,
No m'a de josta se.
B. de Ventadour: Pos me preiatz. Var.
Si la belle, là où elle repose, ne m'a à côté de soi.
En luec aigos, de josta un riu.
Deudes de Prades, Auz. cass.
En lieu aqueux, auprès d'un ruisseau.
ANC. FR. De joste la cité un agaist establi. Roman de Rou, v. 905.
De joste le roi s'est assis. Roman du Renart, t. III, p. 332.
Assistrent la el temple Dagon de juste Dagon.
Anc. trad. des Liv. des Rois, fol. 6.
La dame vient parler al rei,
É il la mist de juste sei.
Marie de France, t. 1, p. 134.
2. Jostar, Justar, v., ajuster, assembler, réunir.
Josteron si li paren d'En Guillem et de la dompna.
V. de Guillaume de Cabestaing.
S'assemblèrent les parents du seigneur Guillaume et de la dame.
Tuit se joston per auzir
Torn lo rei, que volon saber
Que venon en la cort querer.
Roman de Jaufre, fol. 35.
Tous se réunissent pour ouïr autour du roi, vu qu'ils veulent savoir quoi elles viennent en la cour chercher.
- Jouter, combattre.
Fig. Tota nueg joston a doblier.
Marcabrus: Al departir.
Toute la nuit joutent au damier.
Substantiv. Anc al jostar no fo nuilh temps que res,
Mas arditz cors, faillimens lor fezes.
B. Zorgi: Fort me.
Oncques au jouter il ne fut aucun temps où rien, excepté coeur hardi, leur fit faute.
Part. pas. Si 'l sen dels prelatz...
... Ieu aver podia
Qu'en mi fosson justatz.
Le Frère Mineur: Cor ai.
Si les sens des prélats... je pouvais obtenir qu'en moi ils fussent réunis.
Si totz los regnatz
Del mon davatz ad un justatz.
G. Fabre de Narbonne: Hon mais vey.
Si tous les royaumes du monde vous donniez rassemblés en un.
ANC. FR. Justez ensemble north e man,
Ensemble ditez donc northman...
A li se sunt justez tut li Beessineiz.
Roman de Rou, v. 111 et 3624.
Quant Mordret ot sa gent jostée,
Grant fu e bele l'assemblée.
Roman de Brut, Ms. de l'Arsenal, fol. 85.
La dame li comence à dire:
Or tost, vassaus, joustez à mi.
Fables et cont. anc., t. IV, p. 293.
CAT. ESP. PORT. Justar. IT. Giustare, giostrare. (chap. ajuntá, ensamblá, reuní).
3. Josta, Justa, s. f., joute, assaut.
Maintas bonas cortz, e maintas belas jostas, et maint bel solatz en foron fait, e maintas belas cansos. V. de Pons de Capdueil.
Maintes bonnes assemblées, et maintes belles joutes, et maints beaux amusements en furent faits, et maintes belles chansons.
Guilhot, fassem justas cridar
A tot hom che vulha justar.
Roman de Blandin de Cornouailles.
Guillot, faisons crier joutes pour tout homme qui voudra jouter.
CAT. ESP. PORT. Justa. IT. Giostra. (chap. Justa, justes, torneos que féen los caballés.)
4. Justaire, Jostador, s. m., jouteur, adversaire.
En Pos fo sos justaire.
Rambaud de Vaqueiras: El so que.
Le seigneur Pons fut son adversaire.
Encaras veyrem priors
Combatens e jostadors.
P. Cardinal: Qui s vol.
Encore nous verrons les prieurs combattants et jouteurs.
CAT. ESP. PORT. Justador. IT. Giostratore. (chap. Justadó, justadós, alguna vegada ñabíe una justadora disfrassada, justadores. Tornejadó, tornejadós, tornejadora, tornejadores.)
5. Ajost, s. m., ramas, réunion, assemblée.
Non es ges cortz, mas ajost d' avols gentz.
Sordel: Ben deu esser.
Ce n'est point cour, mais ramas de méchantes gens.
CAT. Ajust. ESP. PORT. Ajuste. (chap. Ajuntamén, ajuntamens; junta, juntes; assamblea, assamblees.)
6. Ajostar, Ajustar, v., ajuster, assembler, rapprocher, réunir.
El nostr' emperaire
Ajosta grans genz.
Pierre de la Caravane: D'un sirventes.
Le notre empereur assemble beaucoup de gens.
Las trips s' ajosteron aqui.
Trad. d'un Évangile apocryphe.
Les tribus s'assemblèrent là.
- Ajouter, joindre.
Aprop so ajustatz hi
Buire et un pauc d' agre vi.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Après cela ajoutez-y beurre et un peu de vinaigre.
Lo fluvis tol del camp de mon vezin et ajusta al meu camp.
Trad. du Code de Justinien, fol. 75.
Le fleuve ôte du champ de mon voisin et ajoute au mien champ.
- Copuler, accoupler, unir.
- Dieus fe Adam et Eva carnalmen,
Ses tot peccar, l' us ab l' autre ajustar.
B. Carbonel de Marseille, Coblas triadas.
Dieu fit Adam et Ève copuler charnellement l'un avec l'autre, sans aucunement pécher.
Puey que la tortre ha perdut son par, jamays no se ajusta ab autre.
V. et Vert., fol. 93.
Après que la tourterelle a perdu son compagnon, jamais elle ne s' accouple avec un autre.
ANC. FR. Mais il dist que par mariaige
Les volra ajuster ensamble.
Roman de la Violette, p. 197.
CAT. ESP. PORT. Ajustar. IT. Aggiustare. (chap. Ajuntá, juntá; achuntá, chuntá.)
7. Ajustament, Ajustamen, s. m., ajustement, union, rapprochement, assemblage, compagnie.
Karitatz non es autra causa mais cars ajustament e cara unitatz.
Al ajustament dels paures te fay benignes e cortes e familiars.
V. et Vert., fol. 47 et 81.
Charité n'est autre chose que chère union et chère unité.
En la compagnie des pauvres fais-toi doux et poli et familier.
Costellatios verayamen
Non es al mas ajustamen
D' estelas.
Brev. d'amor, fol. 32.
Constellation vraiment n'est autre chose qu'assemblage d'étoiles.
- Copulation, accouplement.
La castetat de las bestias, que non procuron lur ajustamen pueys que an conceuput. V. et Vert., fol. 93.
La chasteté des bêtes, qui ne recherchent leur accouplement après qu'elles ont conçu.
Dieus volc fos faitz carnals ajustamens.
B. Carbonel de Marseille, Coblas triadas.
Dieu voulut que fût faite copulation charnelle.
ANC. FR. Par ajoustement d'autre branche.
G. Guiart, t. 1, p. 16.
CAT. Ajustament. ESP. Ajustamiento. PORT. Ajustamento.
IT. Aggiustamento. (chap. Ajuntamén, ajuntamens, de ajuntá o achuntá. Ajustá o achustá vol di fé just, chust, preto, apretá.)
8. Ajustansa, s. f., compagnie, rapprochement, rapport, relation.
Si la luna sera en Thauro, fugz las ajustansas del poderos e del paure yssamen.
Si vols conoysser las ajustansas de totas causas, e d' omes e de femnas.
Calendrier provençal.
Si la lune sera dans le Taureau, fuis également les compagnies du puissant et du pauvre.
Si tu veux connaître les rapprochements de toutes choses, et d'hommes et de femmes.
9. Ajustaire, s. m., qui rapproche, arbitre, conciliateur.
Ieu soi sai ajustaire
De dos amics d'un veiaire.
B. Martin: Quan l' erba.
Je suis ici conciliateur de deux amis d'un même avis.
IT. Aggiustatore. (chap. Ajustadó, consiliadó, árbitre.)
10. Ajustadamens, adv., conjointement.
De la compositio del masculi e del femini essems ajustadamens.
Leys d'amors, fol. 55.
De la composition du masculin et du féminin ensemble conjointement.
CAT. Ajustadament. ESP. Ajustadamente. IT. Aggiustatamente.
(chap. Ajustadamen, conjuntamen; achustadamen, conchuntamen.)
11. Rejostar, v., rassembler, réunir.
Rejoston lor companhas quan jorns clarzis.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 31.
Rassemblent leurs compagnies quand le jour éclaire.
IT. Raggiustare. (chap. Reajuntá, reachuntá. Reajunten les seues compañíes cuan lo día clarege. Re + ajunto, ajuntes, ajunte, ajuntem o ajuntam, ajuntéu o ajuntáu, ajunten; ajuntat, ajuntats, ajuntada, ajuntades; achunto, achuntes, achunte, achuntem o achuntam, achuntéu o achuntáu, achunten; achuntat, achuntats, achuntada, achuntades. Reajustá o reachustá : re + ajustá, achustá.)
Jove, adj., lat. juvenis, jeune.
Auta de riqueza e jove d' ans. V. de G. Faidit.
Haute de richesse et jeune d'années.
Nos jove omne menam ta mal jovent. Poëme sur Boèce.
Nous jeunes hommes menons si mal jeunesse.
O jove, o antic.
(chap. O jove, o antic : vell, agüelo.)
P. Vidal: Mout viu.
Ou jeune, ou antique.
La grâce, l'amabilité des personnes jeunes, fit appliquer au mot jove leurs heureuses qualités; et il signifia figurément:
Aimable, gracieux, méritant.
Jove se te quan guarda son cors belh,
Et es joves dona quan be s capdelh.
Bertrand de Born: Belh m' es quan.
Se maintient gracieuse quand elle conserve sa personne belle, et est gracieuse dame quand elle se gouverne bien.
Quar yeu n' esper aver jove deport.
Pons de la Garde: Farai chanson.
Car j'espère en avoir gracieux amusement.
- Par allusion à la frivolité de la jeunesse: Étourdi, irréfléchi.
Issamen parlatz cum si eratz mendre,
Trop donatz leu cosselh e jove entendre.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 2.
Également vous parlez comme si vous étiez moindre (d'âge), vous donnez à entendre conseil fort léger et irréfléchi.
CAT. Jove. ESP. Joven. IT. Giovine, giovane. (chap. Jove, joves o jovens; chove, choves o chovens.)
2. Jovenet, adj. dim., jeunet, tout jeune.
Mal li faran tug li pluzor
Qu' el veyran jovenet, meschi.
Le Comte de Poitiers: Pus de chantar.
Lui feront mal tous les plusieurs qui le verront jeunet, chétif.
Ieu agues bella domna e plazen,
Joveneta, ab avinens faissos.
Pistoleta: Ar agues. Var.
Que j'eusse belle dame et agréable, jeunette, avec aimables manières.
ESP. Jovenete (jovencete, jovencito). IT. Giovinetto, giovanetto.
(chap. Jovenet, jovenets, joveneta, jovenetes; chovenet, chovenets, choveneta, chovenetes.)
3. Jovenil, Juvenil, adj., lat. juvenilis, juvénil, de jeunesse.
En etat juvenil.
La complexio jovenil.
Eluc. de las propr., fol. 232 et 89.
En âge juvénil.
La complexion juvénile.
ANC. CAT. Jovenil. CAT. MOD. ESP. PORT. Juvenil. IT. Giovenile, giovanile.
(chap. Juvenil, juvenils; chuvenil, chuvenils.)
4. Jovencel, Jovenselh, s. m., jouvenceau, jeune homme.
A Lerins venc un jovencellz
Qu' era agutz ricx et assas bellz.
V. de S. Honorat.
Vint à Lerins un jouvenceau qui était tenu pour riche et assez beau.
Totz lo mons es marritz,
E plus li jovenselh.
Giraud de Borneil: Lo doutz chantz.
Tout le monde est marri, et plus les jouvenceaux.
ANC. CAT. Jovencel. IT. Giovincello.
5. Jovencella, s. f., jouvencelle, jeune fille.
Plagra m mais de Castella
Una fresca jovencella
Que d' aur mil cargat camel.
P. Vidal: Be m pac.
Me plairait plus une fraîche jouvencelle de Castille que mille chameaux chargés d'or.
ANC. CAT. Jovencela.
6. Jovent, Joven, s. m., lat. juventus, jeunesse.
En lieis servir despenda
De bon cor tot mon joven.
Matfre Ermengaud: Dregz de.
A la servir que je dépense de bon coeur toute ma jeunesse.
- Fig. Mérite, grâce, amabilité.
De jovent eratz capdels e paire.
Bertrand de Born: Mon chan.
D' amabilité vous étiez chef et père.
A sen ab joven mesclat.
P. Vidal: A per pauc de.
Elle a sens mêlé avec amabilité.
Viulas, dansas e tanbors
E jovents vos fan compania.
Un troubadour anonyme: Seinor vos que.
Violes, danses et tambours et grâce vous font compagnie.
ANC. FR.
Lunge-Espée, son filz, esteit de bel jovent. Roman de Rou, v. 2038.
De sa biauté, de son jovent.
Nouv. rec. de fables et cont. anc., t. II, p. 91.
ANC. CAT. Jovent.
17. Joventut, s. f., lat. juventutem, jeunesse.
Fols vielhs qui s vanta de sa joventut. Liv. de Sydrac, fol. 102.
Vieillard fou qui se vante de sa jeunesse.
Si com a cosdumat en sa gran joventut. V. de S. Honorat.
Ainsi comme il a accoutumé en sa grande jeunesse.
ANC. FR. Encores mieulx ceulx de la juventute.
J. Bouchet, Triomphe de François Ier, fol. 108.
CAT. Juventut. ESP. Juventud. PORT. Juventude. IT. Gioventù, gioventute, gioventude. (chap. Juventut, juventuts.)
8. Joventa, s. f., lat. juventa, jeunesse.
Lassa! be planc ma joventa,
Quar non ay amic veray.
Guillaume d'Autpoul: L'autr'ier.
Malheureuse! je plains bien ma jeunesse, car je n'ai pas ami vrai.
ANC. FR. Moult sui ore triste et dolente
A joie ai usé ma jovente.
Roman du Renart, t. II, p. 157.
Tant fui od lui en ma juvente.
G. Gaimar, Poëme d'Haveloc, v. 595.
9. Rejovenir, v., rajeunir.
E m reviu e m rejovenis.
(chap. Y me reviu y me rejovenix.)
R. Vidal de Bezaudun: Belh m' es.
Et me ravive et me rajeunit.
Las animas rejovenis e renovella.
V. et Vert., fol. 37.
Rajeunit et renouvelle les âmes.
ANC. FR. Tout me rajovenist li cors.
Roman de la Rose, v. 13143.
ANC. ESP. Rejuvenir (MOD. Rejuvenecer). IT. Ringiovenire, ringiovanire.
(chap. Rejovení, rejovenís (se pot pronunsiá en u, rejuvení): rejovenixco o rejovenixgo, rejovenixes, rejovenix, rejovenim, rejoveniu, rejovenixen; rejovenit, rejovenits, rejovenida, rejovenides.)
Jubileu, s. m., lat. jubileus, jubilé.
Era an de jubileu entr' els Ebreus. Eluc. de las propr., fol. 128.
C'était année de jubilé parmi les Hébreux.
CAT. Jubileu. ESP. PORT. Jubileo. IT. Giubbileo. (chap. Jubileu, jubileus; julibeu, julibeus.)
Juelh, Jueyll, s. m., du lat. lolium, ivraie.
Gent avetz...
... del formen triat lo juelh.
G. Magret: Ma dona.
Bien vous avez... du froment trié l' ivraie.
Loc. Honorat tantost s' a pensat:
Aquest lo jueyll a semenat.
V. de S. Honorat.
Honorat aussitôt a pensé: Celui-ci a semé l'ivraie.
ANC. CAT. Jull. ESP. (Joyo, cizaña, borrachuela, cominillo, rabillo, luello)
PORT. Joyo. IT. Loglio. (chap. Cañota; sissaña.)
lunes, 1 de abril de 2024
Sententia contra Jacobum de Casafranca Locumtenentem Regii Thesaurarii. 1505, hoc : sí.
Sententia contra Jacobum de Casafranca Locumtenentem Regii Thesaurarii.
Jhesus-Christus.
Los noms de nostre Senyor Deu Jesu-Christ e de la gloriosissima Verge madona Sancta Maria mare sua humilment invocats.
Vist per nos don Pere per la gratia de Deu e de la Sancta Seu apostolica bisbe de Barcelona e frare Joan Enguera mestre en Sacra Theologia del orde dels preicadors e don Francesch Pays de Sotomayor inquisidors de la heretica e apostatica pravitat en les ciutats e diocesis de Tarragona Barcelona Urgell Vich Gerona e Elna per la mateixa Sancta Seu apostolica creats e deputats lo proces criminal davant nos actitat e ventilat entre lo venerable promotor e procurador fiscal de la Sancta inquisitio de la una part agent e denunciant e Jacme de Casafranca loctinent de thesorer per lo Rey nostre Senyor en lo Principat de Catalunya habitador de la ciutat de Barcelona convers e de linatge de jueus davallant de la part altra defenent en e sobre la peticio e demanda e denuntiatio per lo dit promotor fiscal contra aquell feta dada e intentada en la qual dix e deduhi que lo dit Casafranca fonch familiar e continuu comensal de Sanct-Jordi e apres que de aquella isque (: isqué, passat o participi de eixir, ixir; exitus; salió) foren grandissims amichs e que dit Casafranca apres que ha tengut casa per si menjava e bevia junctament en una taula moltes e diverses vegades sols e altres vegades ab jueus e conversos e persones sospitoses de nostra Sancta fe catholica e que lo pare de dit Casafranca es convers e de linatge de jueus e que son pare fonch heretich reconciliat e sa mare presa per heretica e morta en los carcers de la Sancta inquisitio e que es casat ab muller que es stada heretica reconciliada e que altres molts parents de dit Casafranca e de sa muller son stats reconciliats e condemnats per heretges e apostatas e que havia trencats molts digmentges e festes manades per Sancta mare Esglesia faent en aquells faena e manant a altres persones quen faessen anant a cassar los dias dels digmenges demati sens oir missa trencant molts dejunis e quoresmes de Sancta mare Esglesia no dejunant en aquells e menjant carn e ous formatge e altres coses prohibides per Sancta mare Esglesia e que havia solemnizades moltes festes e ritus e serimonies dels jueus en special los dissaptes en companya de dit Sanct-Jordi e ell sols e ab altres persones en aquesta manera. Que lo divendres a vespre se lexava e abstenia de fer faena e negotiar tant com podia e lo dissapte aximateix se abstenia de negocis e expeditions e faea apparellar les viandes a la judaica lo divendres a la nit per el dissapte specialment ammi menjant aquell lo dissapte per devotio de la ley de Moyses e que havia fetes e servades les paschas de jueus ab dit Sanct-Jordi e altres persones menjant pa alis carn e altres viandes judaicas e de quaresma faea apparellar viandes ço es carn e altres coses per fer la pascha dels jueus e convits que en aquella faen e per que era quaresma e la carn e altres viandes no fossen sentides mettian arengades (arenques) al foch per que la olor de aquelles fos sentida. E que moltes vegades es anat per oir legir la biblia e ley de Moyses e la oida legir a la forma judaica axi de jueus com del dit Sanct-Jordi e que havia donat almoyna pera jueus qui studiaven faentse la barba lo divendras per honor del dissapte vestintse camises netes atteviantse de altres robes los dies dels dissaptes dient orations judayques (pone jadayques) ensemps ab dit Sanct-Jordi dients certes orations judaiques avegades sens ell no senyantse del senyal de la creu ni benehian la taula ab lo dit senyal de la creu ni dehian algunes orations catholicas.
E com alguns conversos morian faea venir alli jueus e fahien alli les cerimonies judaicas dient orations judaicas immo verius maledictions. E mes que ab altres conversos e jueus havia entrevengut en fer la festa de la Vijola dels jueus de la circuncisio que fan los jueus a sos fills quant nexen menjant e bevent creent e approvant les cerimonies judaiques e no creent en lo (pone la) Sacrament del baptisme. E que dits Sanct-Jordi e Casafranca sempre que anaven als lochs hon havia jueus posaven en casa de aquells menjant e bevent de les viandes apparellades a la judaica en una taula ensemps ab dits jueus. E acullia en sa casa aci en Barcelona los dits jueus menjant e stant tots juncts en una taula menjant dit Casafranca de les viandes que los jueus havian mortes a la judaica e que diverses vegades havia fetes degollar a jueus les aves e volateria que havia a menjar a la manera judaica e aço sovint tant com podia e que dits Sanct-Jordi e Casafranca sublimaven les perdius e aucells que havien a menjar ab oli segons fan los jueus e no ab sagi de porch ne ab carn-salada comunicant ab jueus e tractant ab ells de les cerimonies judaicas e al temps que havia a naxer algun fill o filla al dit Casafranca faea venir en sa casa jueus perque faessen orations que esdevenissen les planetes de la nativitat de aquells e que havia vistes fer moltes cerimonies judaicas a altres persones que no ha revelades ans aquelles ha consentit e approvat com a fautor deffensor e receptor de heretges. E que tots temps havia habitat e conversat ab heretges famosos enemics de nostra Sancta fe catholica e sere burlat dels cristians de natura blasfemant aquells e maltractants los dient los paraules injurioses dientlos que no eren dignes ni merexedors de besar en el cul a la sua mula abstenint e guardantse de menjar carn-salada de porch lebres cunills e altres coses per la ley de Moyses procurant que los testimonis que havian testificar en la Sancta inquisitio fossen presos per la Cort secular e ques desdiguessen de sos dits. E que havia fetes e perpetrades moltes altres cerimonies judaicas segons mes largament appar en la dita peticio e demanda. Vist com lo dit Casafranca interrogat sobre la dita petitio e demanda e en altra manera ha dit e confessat que en temps del rey don Joan de gloriosa memoria ell dit Casafranca e Joan de Sanct-Jordi heretge e heresiarcha com anaven en la cort del dit rey don Joan posaven los dos en una posada e vehia lo dit Casafranca que lo dit Sent-Jordi legia e studiava de continuo en la biblia e moltes voltes vehia que lo dit Sanct-Jordi communicava e practicara ab jueus quant hi havia jueus en la ciutat o vila o lugar hon aturava dita cort e disputava ab dits jueus de materies e coses de la biblia e veya e conexia ell dit Casafranca que lo dit Sanct-Jordi prenia gran pler de communicar e praticar ab los dit jueus de dites coses de la biblia. E mes que essent dita Cort en Çaragoça vehia ell dit Casafranca que lo dit Sanct-Jordi anava a oir un libre ques deya Rabbi Moyses de Egite de un jueu Rabbi Castella que stava en la dita ciutat al Cosso en una torra de la muralla vella e que aço sab ell dit Casafranca per quant algunes vegades ell e lo dit Sanct-Jordi anaven a la casa del dit jueu e dit Sanct-Jordi se restava alli oint dit libre e dit Casafranca diu sen anava e lexaval alli e que lo dit Joan de Sanct-Jordi tenia molta pratica e conversatio ab dit jueu. E mes dix que lo dit Sanct-Jordi menjava carn los dissaptes e en alguns divenres. Empero de Sanct-Jordi deya que ho fahia per indispositio de son ventrell. E mes que lo dit Sanct-Jordi tenia molta pratica e communicatio ab jueus specialment ab los jueus cavallers de Cervera e que venian moltes vegades dits jueus en Barcelona e posaven dormien e menjaven en casa del dit Sanct-Jordi. E mes dix que sab que lo dit Sanct-Jordi en les quaresmes menjava carn e dehia que ho fahia per ses indispositions. E que dit Sanct-Jordi en les coses que se apparellaven en la olla no permettia que hi mettessen carn salada de porch pero que dehia que ho faea per que li faea mal al ventrell. E mes ha confessat lo dit Casafranca que son pare e sa mare son stats de linatge de jueus e que son pare e sa mare foren presos per la Sancta inquisitio e que na Blanquina muller sua fonch reconciliada en temps de gratia. E mes ha confessat ques recorde que en temps del dit rey don Joan essent en Cervera lo dit Jacme de Casafranca hon stava per les morts ana una nit a casa de un mestre cavaller jueu que par a ell confessa que sa muller havia parit e ana alli un vespre ni sab si era vijola ni no vijola e alli se recorda que feu collatio e apres sen torna a sa posada pero que no stigue alli per judeizar ni per altra cerimonia judaica e que ha rebuts en sa casa en Barcelona hostes jueus e que dels cavallers hi posa no sab qual e que ell dit Casafranca e sa muller tots en una taula menjaven ab dits jueus e que no li recorda si los dits jueus faen sa benedictio en la taula o no e que creu que ell dit Casafranca confessant menja Ammi posant en casa de dits jueus pero que no sab si era en dissaptes o no e que essent fadri en Çaragoça li par que tremettent jueus pa alis a casa de son pare axi com ne tremettien en altres cases de homens de be que ell ne menja e que veya moltes vegades que lo dit Sanct-Jordi legia en la biblia en diversos lochs specialment en Cervera Monblanch Monço e Gerona e algunes vegades lo ohia parlar de dita biblia ab jueus conversos christians de natura frares e ab capellans e a vegades ohia ell confessant a soles e que pot esser que haia ohit ell confessant ab lo dit Sanct-Jordi algunes voltes de algun jueu de la biblia pero que no li recorde de certa scientia e que se recorde que un temps ell dit Casafranca e Sanct-Jordi dehian una matinada del psaltiri e aço los dura per algun temps no li recorda quant e que no li recorde que al entrant de taula o al exint diguessen alguna oratio. E mes dix que li par que aquella vegada que diu que ana a casa del dit cavaller que havia parit sa muller que lo dit Sanct-Jordi stigue ab ell dit Casafranca e que nos recorde si hi anaren convidats o de son propri motiu e que nos recorde que en dita festa hi hagues molts jueus ni juyes e que nos recorde hi hagues altres conversos e que la casa de la muller del dit Cavaller parida stava luny de la casa hon dit Casafranca posave per quant la casa de la dita parida era al Capcorral e dit Casafranca posava en lo carrer major pus avall de Sanct Agosti. E interrogat per lo Senyor inquisidor si a la dita festa de la parida fonch principalment per honrarlos o per alguns negocis que tingues ab son marit de negociar. E dix que no creu que hi fos per negocis. E mes confessa que era veritat que a ell dit Casafranca era greu per que dit Sanct-Jordi faea gran offici de acullir jueus en sa casa. E mes dix que son pare de ell confessant tenia tres fills e IIII (4) filles e les tres (3) filles eran majors e ell confessant era major dels dits. E vist com lo dit fiscal accepta les dites confessions en quant per ell e per part sua faen e en les coses negades demana esser admes a la prova. E vistes les proves que lo dit procurador fiscal dona e administre contra lo dit Casafranca e vistes les deffenses per part del dit Casafranca produides e presentades trobam per merits del dit proces com lo dit Casafranca devalle de linatge de jueus es convertiren en temps del beneventurat Sanct Vicent empero tornaren al vomit e al judeisme e que lo pare del dit Casafranca era de tres anys com se converti de jueu a christia pero fonc nodrit en lo judeisma ab dits sos pares e mare que tornaren al dit judeisma faent los dejunis judaichs fins que fonch casat e apres que fonch casat ab Blanquina mare de dit Casafranca quasi cascun any faeren dits dejunis judaichs segons appar en la confessio del dit pare del dit Casafranca la qual feu davant los reverends senyors inquisidors denant los quals fonch reconciliat. E la mare del dit Casafranca mori en los carcers de la inquisitio e apres fonch per heretica condemnada ab los quals lo dit Casafranca fonch nodrit fins a XIII o XIIII anys. Es trobe com un dia del Corpus-Christi passava la processo en la ciutat de Çaragoça per la carrera la mare del dit Casafranca ensemps ab altres juyes filaven en una casa e feuse a la finestra e mirant lo cors precios de Jesu-Christ dix tals o semblants paraules “placia al dio que no haguessen mes poder tots los quit porten que tu tens” (dientho del cors precios de Jesu-Christ.) E fonch represa per una juya dientli que no devia dir tals paraules. E mes se monstre com lo dit Sanct-Jordi fonch un famosissim heretge heresiarca dogmatista e enemich de nostre Senyor Deu Jesu-Christ e de la sua preciosissima Mare e de la sua sancta fe catholica christiana lo qual Sanct Jordi essent en la vila de Perpenya no tement nostre Senyor Deu Jesu-Christ ni als homens dix e affirma publicament que “aqueix que vosaltres dieu Jesu-Christ yo he fet portar lo proces de Hierusalem e fonch legitima rita et justament condemnat per sos merits.” E mes se trobe com lo dit Sanct-Jordi predicava en lo seu hort en la present ciutat de Barcelona a conversos dient los que la ley de Moyses era bona e sancta e que la ley de Jesu-Christ no valia res e que lo Messies vertader promes en la ley no era vengut induint los a fer les cerimonies judaiques e entre les altres heretgies del dit Sanct-Jordi se trobe com feu e scrivi de ma sua un libre lo qual dona a Bernat Beget quondam reconciliat a transladar en lo qual libre lo dit Sanct-Jordi parlava molt en favor de la ley de Moyses e molt contra la Sancta fe catholica de Jesu-Christ e contra la virginitat de la gloriosissima Verge Maria mare sua affirmant sempre que lo Messias vertader promes en la ley no era vengut. Ab lo qual Sanct-Jordi lo dit Casafranca ha tengut summa e intima amistad familiaritat e conversatio essen los dos com a carn e ungla e anima e cors anant e venint stant e dormint menjant e bevent ensemps en diversos lochs e temps e en la casa del dit Sanct-Jordi venian molt sovint jueus e communicaven ab ells stant en casa de dit Sanct-Jordi dormint e stant manjant e bevent per XII e XV dies que tot lo mon sen scruxia car en Barcelona noy podien star jueus sino tres dies. E mes trobam que los dits Sanct-Jordi e Casafranca communicaven e legien libres grans en lo studi de dit Sanct-Jordi es retrahien ab dits jueus en una cambra e aqui staven dos o tres dies no havent hi christians de natura e axi mateix se tancaven en lo studi ab dits jueus e no permettien que hi entras algun christia de natura. E axi mateix se tancaven en una cambra (pone cambaa) ab un jueu e tot hom deya que lo jueu los legia dels quals conversos se troba que son stats tots condemnats per heretges. E mes avant que dit Sanct-Jordi legia la biblia en los sinch libres de Moyses “Oies nostron Deu oies Adonay Adonay nostron Deu Deu hu.” E aço legia al dit Casafranca e a altres conversos. E aço lo divenres a vespre e quant los dits Sanct-Jordi e Casafranca anaven en la Cort del rey don Joan de gloriosa memoria tots temps posaven en cases de jueus e com noy havia jueus posaven en casa de conversos e en les dites cases fahien venir jueus ab los quals disputaven de les coses de la biblia e menjaven ab ells e quasi era fet hostal de jueus en manera que hon se vulla que stiguessen sempre tenien tracta e conversatio ab jueus menjant bevent et dormint ab ells. E mes que en casa del dit Casafranca en Barcelona a la plaza de la Trinitat posaven jueus hon staven per X (,) XII e XV dies contra las ordinations de Barcelona hon no podian star mes de tres dies menjant bevent e dormint. E stant ensemps ab dit Casafranca e sa muller en una mateixa taula menjant tots de la vianda degollada per dits jueus. E en Cervera menjaven en cases de jueus volateria degollada per jueus. E mes que en Montblanch per semblant menjaven ab jueus volateria degollada per jueus dant la benedictio o mes maledictio los dits jueus ab orations judaiques. E aquesta manera tenia lo dit Casafranca tambe en casa sua quant hi havia jueus. E mes que no menjave carn de porc. E lo dit Casafranca en sa casa faea carn salada de cabro de la qual menjaven Casafranca e sa muller e enlardaven les perdius ab oli e sal e aygua e no may ab sagi. E perque una vegada los havian posat en la vila de Verges porch en la olla assaborint la cuyna conexent que hi havia porch no volgue menjar ni de la cuyna ni de la carn e reprengueren molt los mossos per que hi havien mes porch en la cuyna. E mes en presentia de dit Casafranca essent ell loctinent de Thesorer e essent en sa casa parlant dels presos alguns conversos dehien han menjat porch dehia laltra hoc (: sí, en lengua occitana, de la cual el catalán es un dialecto como los otros) e encara fetge dehia laltre. Ara be teniu los per recommanats teniu los la ma.
E aximateix altres vegades los dits conversos fahien relatio a dit Casafranca de les enquestes que tenian contra los christians de natura e dit Casafranca los demanava qui son e ells responian ja es sabut guays son e ell deya quant ha que hi stan aquells deyan tants dies ha e dit Casafranca deya be poch ha lexau los star. E mes se troba que affavoria molt los conversos e tractava mal los christians de natura. Aximateix trobam que en Cervera stigue en la festa de la vijola que fonch feta per circuncidar un jueu fill de un tal Cavaller jueu de Cervera e alli stigue per dues o tres hores hon foren los dits Sanct-Jordi e Casafranca e stigueren en dita vijola e alli faeren collatio ab los jueus la qual vijola est festa de jueus e fonch feta ab ritu e cerimonia judaica. E mes que essent en Pedralbes lo dit rey don Joan de gloriosa memoria en temps de la guerra faeren obrir una cuxa de molto e apres de uberta lo dit Sanct-Jordi present dit Casafranca trague lo que era dintre la cuxa e apres de aquella menjaren los dos. E mes que lo dit Casafranca deya que lo psalm de “dixit Dominus domino meo” nol havia fet David sino un secretari seu e que lo "magnificat" nol havia fet nostra Senyora la Verge Maria sino Maria germana de Aron. E mes trobam que los dits Casafranca e Sanct-Jordi vehian llurs mullers guardar los dissaptes e no les ne reprenien abans hi consentien. E mes los dits Sanct-Jordi e Casafranca en los divenres a vespre e en los dissaptes no negotiaven de son offici tant com en los altres dies ans tant com podien se apartaven de negocis en dits dies es retrahien en lochs secrets a communicar de llurs coses. E mes trobam que los dits Sanct-Jordi e Casafranca celebraven la pascha dels jueus en la ciutat de Gerona en lo carrer de Sanct Lorenç en casa den Joan Çarriera (ipsa riera: ça) convers lo qual era stat jueu la qual faen en aquesta manera que essent en la setmana Sancta en temps de la pascha dels jueus lo Rabbi dels jueus de Gerona venia alli e portava pa alis e una caçola de vianda en que havia I troç de cabrit o anyell (agnus : cordero) e ous cuyts e portava aximateix una scudella en que havia certa cosa que semblava fos mostalla e del vi dels jueus e abans que sopassen En Joan Vidal Samso convers legia e com havia legit sopaven los dits Joan de Sanct-Jordi e Jacme de Casafranca e altres conversos e com havian sopat tornava lo dit Rabbi e com era tornat legien altra vegada e en laltra torna lo dit Rabbi dels jueus ab I capo o gallina e pa alis e vi e alli se dinaren e los vuyt jorns que durava la dita pascha dels jueus lo dit Rabbi los portava vianda e ells cuynaven de aquella e un dia vengue en una casa hon posaven los dits Sanct-Jordi e Casafranca de un convers e rahonantse lo dit Casafranca dix al dit convers tals o semblants paraules. "Tu dels nostres es” e aquell dix “quins vostres” e lo dit Sanct-Jordi dix Jafodi es axi axi com nosaltres” e lo dit convers respos "yo so bon christia e com a christia vull viure e morir" e lavors lo dit Casafranca lansa la ma sobre lo coll del dit convers e dixli “ans es be tu nostre." E aximateix se trobe com los dits Sanct-Jordi e Casafranca essent fugits per les morts celebraren la dita pascha dels jueus del pa alis ab altres conversos menjant pa alis per vuyt jorns que durava dita pascha e ades menjaven peix ades ous e no menjaven pa levat sino pa alis e la muller del dit Sanct-Jordi e altra persona compraren aynes noves per fer dita pascha ço es olles plats scudelles e altres aynes les quals dehian que compraven per que nos servissen de les aynes en que se eran servits entre any e havian servit al pa levat e durant dita pascha no faen faena abans folgaven e les dones sestaven en casa e los dits Sanct-Jordi e Casafranca sen anaven a passajar. E mes trobam que lo dit Casafranca feu los dejunis judaycs en casa sua açi en Barcelona a la plaça de la Trinitat ab altres persones en lo mes de deembre per moltes vegades. E aximateix trobam com los dits Sanct-Jordi e Casafranca per algun deyan una matinada del psaltiri e en la fi dels psalms no deyan gloria Patri. E mes trobam com essents los dits Sanct-Jordi e Casafranca en la vila de Montblanch per raho de les morts un jorn vengueren en dita vila dos jovens jueus studiants castellans e lo sacrista de la schola dels dits jueus quis deya En Jucef de Blanes ensemps ab los dits studiants jueus anaren als dits Sanct-Jordi e Casafranca que eran en la plaça del Blat de la dita vila de Montblanch e lo dit Sanct-Jordi demana al dit Sacrista qui eran aquells jovens e dit Sacrista dix que eran jueus pobres studiants qui acaptaven e lavors lo dit En Sanct-Jordi mette la ma a la boça e dona als dits jueus studiants almoyna. E aço fet se gira lo dit Sanct-Jordi al dit Casafranca dientli e tu nols donaras almoyna e lavos lo dit Casafranca mes la ma a la boça e dona als dits jueus studians almoyna. E mes que dit Casafranca consentia que levassen lo greix de la carn e lavarla de la sanch e posarla en sal al modo judaich e que may se confessava sacramentalment sino despuy que es venguda la inquisitio. E mes trobam que set o vuyt mesos abans que dit Casafranca fos pres en los carcers de la Sancta inquisitio essent en lo scriptori en casa sua a la plaça de la Trinitat de Barcelona deya e feya la oratio judaica del Quiria setma tenint los ulls girats mirant al cel badayllant e axi badayllant deya "Adonay nuestro Dio Adonay uno.” E mes trobam que foren trobats entre la roba del dit Sanct-Jordi quant fugia per la inquisitio be XXX prepucis de infants retallats tots enfilats en un fil e guardats entre roba. E moltes altres coses trobam que ha fetes dites e perpetrades lo dit Jacme de Casafranca contra nostra Sancta fe catholica christiana segons mes largament appar en lo dit proces al qual en tot nos refferim. Vistes totes les altres coses en los dits processos contengudes e totes les coses que veure e mirar se deuen. Oides les dites parts en tot ço e quant han volgut dir e allegar fins que es stat denunciat e conclos en la dita causa e assignat a sententia segons que a major cautela los assignam als presents dia loch e hora haguda nostra delliberatio e madur concell ab persones de molta scientia e conscientia tenint nostre Senyor Deu Jesu-Christ davant los ulls de la nostra pensa del qual tots los drets judicis procehexen trobam que debem pronunciar sententiar e declarar axi com ab tenor de la nostra diffinitiva sententia pronunciam sententiam e declaram lo dit Jacme de Casafranca de la present ciutat de Barcelona esser se transferit e transpassat als ritus e cerimonies judaiques e de la ley de Moyses e esser vertader heretge judayçat e apostata de la nostra Sancta fe catholica cristiana per la qual causa e raho del temps que comete los dits crims de heretgia e apostasia en ça es stat e de present es de excommunicatio maior e de anathema ligat e illagueat e que devem declarar segons que ab tenor de la present nostra sententia declaram tots los bens del dit Jacme de Casafranca heretge del temps que dits crims de heretgia e apostasia commette e perpetra ança haver stat e esser de present confiscats a la cambra e fisch del Rey nostre Senyor. E per quant la pena dels heretges no solament se exten en aquells mas encara en detestacio dels dits crims a la sua progenia e generatio. Per tant ab lo sobredit consell declaram tots los descendents del sobredit Jacme de Casafranca heretge judaizat e apostata per linea masculina fins al segon grau e per linea femenina fins al primer grau inclusive esser privats de tots officis beneficis e honors axi ecclesiastics com seculars e esser inabils perpetualment per obtenir altres de nou. E per quant la Sancta mare Esglesia no te altra cosa que contra lo dit heretge judaytzat e apostata puxa ne degue fer sino desemparar aquell e remettrel a la justitia e bras secular per que li don segons sos demerits deguda punitio e castich. Per tant ab tenor de la present nostra diffinitiva sententia remettem lo dit Jacme de Casafranca heretge judaytsat e apostata de nostra Sancta fe christiana al magnifich misser Hieronym Albanell en cascun dret doctor Regent la Cancellaria per lo Rey nostre Senyor en lo Principat de Catalunya qui açi es present al qual requerim tant quant de dret devem e podem et non alias que rebe lo dit Jacme de Casafranca heretge judaytsat e apostata per nos desemparat e remes en son for e juy al qual pregam molt affectadament se haja ab ell ab tota clementia e pietat e modere la pena en vers ell citra mortem et sanguinis effusionem et membrorum mutilationem. E axiu pronunciam sentenciam e declaram per aquesta nostra deffinitiva sententia en aquests scrits e per ells.
- Petrus Episcopus barcinonensis. - Frater Joannes Enguera inquisitor. - F. Pays de Sotomayor.
Lata et promulgata fuit dicta et preinserta sententia per dictos reverendos domnos dominum Petrum Dei et apostolice Sedis gratia Episcopum barcinonensem et fratrem Joannem Enguera in Sacra theologia magistrum et Franciscum Pays de Sotomayor inquisitores haereticae et apostaticae pravitatis in civitatibus et diocesibus Tarraconensi Barcinonensi Urgellensi Vicensi Gerundensi (la primera e está vuelta) et Elnensi ab eadem Sancta Sede apostolica creatos et deputatos et de suarum dominationum mandato alta et intelligibili voce lecta et publicata in dicta Regia platea civitatis Barcinonae per me Joannem Meya apostolica et regia auctoritatibus notarium et scribam secreti Sancte inquisitionis Barcinonae die veneris XVII mensis januarii anno a nativitate Domini millesimo quingentesimo quinto (1505) praesentibus dictis partibus presentibusque pro testibus magnificis Jacobo Fiella decretorum doctore canonico et decano Sedis barcinonensis Ludovico dez Pla canonico et archidiacono Bartholomeo de Salavert decretorum doctore canonico et Antonio Codo canonico Sedis Barcinonensis magnificisque Petro Antonio Falco civitatis Barcinonae Joanne Gonçales de Resente domino loci de Alcarraç militibus Petro Durall et Petro Joanne Ferrari similiter militibus in civitate Barcinonae domiciliatis et pluribus aliis militibus et civibus Barcinonae nec non discretis Bernardo Texidor presbytero et Joanne Palomeres et me Joanne de Meya notariis et Officii Sanctae inquisitionis Scribis magnaque multitudine Christi fidelium illic praesentium et circunstantium.
(Continúa con la sentencia contra Dalmau de Tolosa)
lunes, 11 de marzo de 2024
Portfolio
yo parlo lo chapurriau, lo escric y lo traduíxco y lo escric
kweichow moutai (licor chino)
The Decamerone, John Payne (English)
Dante Alighieri (varios idiomas)
Dominios (comprados y alojados en Hostinger):
Store Monchosoft (tienda, productos afiliados)
Beceite.monchosoft.es (backup de Beceite blogspot)
alamierda.es (redirigido)
ascuma.es (redirigido a la asociación catalanista del Matarraña)
monchosoft.com (redirigido)
Libros traducidos del castellano al chapurriau:
(Disponibles en Amazon, textos también online en mis blogs)
(Disponibles en Amazon, textos también online en mis blogs)
Pedro Saputo en chapurriau (Braulio Foz, de Fórnols; lo primé que vach traduí)
Lo Decamerón (Giovani Boccaccio)
Clarín (Doña Berta, Adiós Cordera, Al tren)
Sense notissies de Gurb (Eduardo Mendoza)
Los Sans Inossens (Miguel Delibes)
Lo Camí (Miguel Delibes)
La Perla (John Steinbeck) (la imagen es de unas almejas, no de ostras)
Réquiem per un llauradó español (Ramón J. Sender)
Lo Agüelo y lo Mar (Ernest Hemingway)
Libros editados:
Bofarull (Próspero y su hijo)
Tomo 2
Tomo 3
Tomo 3
Tomo 4
Tomo 5
Tomo 6
Tomo 7
etc..
LEVANTAMIENTO Y GUERRA DE CATALUÑA en tiempo de don Juan II.: TOMO I.
Voreta de la Albufera (lengua valenciana, valencià, valenciano; choguet valensiá en dos actes; Mariano Serrano, teatro, teatre)
LOS CÓDICES DE LA CATEDRAL DE TORTOSA, POR EL Dr. D. RAMON O'CALLAGHAN, Canónigo Doctoral de dicha Santa Iglesia, Archivero del Excmo. Cabildo, y por el Excmo. Ayuntamiento Cronista de Tortosa. TORTOSA. Imp. católica de José L. Foguet y Sales, Moncada, 49 1897.
El estudioso de la aldea (Lorenzo Palmireno)
Tropezón de la risa (Jacinto Alonso Maluenda)
OBRAS RIMADAS DE RAMON LULL: ESCRITAS EN IDIOMA CATALAN-PROVENZAL, 1859. Gerónimo Rosselló
DOCUMENTOS LITERARIOS EN ANTIGUA LENGUA CATALANA (OCCITANO) SIGLOS XIV y XV (Próspero Bofarull Mascaró)
CENSO DE CATALUÑA, REY DON PEDRO EL CEREMONIOSO
Diccionario de voces aragonesas (Gerónimo Borao Clemente)
DE LA LECCIÓN DE LA SAGRADA ESCRITURA EN LENGUAS VULGARES (JOAQUÍN LORENZO VILLANUEVA)
.jpg "DE LA LECCIÓN DE LA SAGRADA ESCRITURA EN LENGUAS VULGARES (JOAQUÍN LORENZO VILLANUEVA) (Autor), Ramón Guimerá Lorente (Redactor)")
Jaime I el conquistador (Bernardino Gómez Miedes)
A LA SOMBRA DEL CIPRÉS: CUENTOS Y FANTASÍAS POR D. TOMÁS AGUILÓ
POESÍAS FANTÁSTICAS EN MALLORQUÍ: mes FÁBULAS de son para (Tomás Aguiló Forteza)
OBRAS CRÍTICAS Y LITERARIAS DE GUILLERMO FORTEZA: TOMO I.
GLOSARIO ETIMOLÓGICO DE LAS PALABRAS ESPAÑOLAS DE ORIGEN ORIENTAL.: (castellanas, catalanas, gallegas, mallorquinas, portuguesas, valencianas y bascongadas) de LEOPOLDO EGUILAZ YANGUAS
Lógica de D. ANDRÉS PIQUER, Médico de su majestad. TERCERA EDICIÓN. MADRID. MDCCLXXXI. (1781)
Poemas catalans. Joseph Martí y Folguera.
El Trovador Mallorquín. Poesías escritas en mallorquín literario. José Taronjí.
LIBRE DE DOCTRINA PUERIL TEXT LULLIÁ DEL SIGLE XIII. Raimundo Lulio. Mateu Obrador Bennassar
Flors de Mallorca. POESÍES DE AUTORS VIVENTS, PREMIADES LES MES EN LOS JOCHS FLORALS DE BARCELONA. 1873. Pere Joseph Gelabert
Alcañiz: Descripción histórica, artística, detallada y circunstanciada de la Ciudad de Alcañiz y sus afueras (Nicolás Sancho)
CANCIONERO VASCO. Series I, II y III. José Manterola Beldarrain
BIBLIOTECA VALENCIANA. Tomos 1 y 2. Justo Pastor Fuster
BIBLIOTECA HISTÓRICA DE LA FILOLOGÍA CASTELLANA, EL CONDE DE LA VIÑAZA, Cipriano Muñoz Manzano
Choix des poésies originales des troubadours (Tomes 1-6). François Raynouard (todos los textos en el blog Choix más un buen trozo del Lexique Roman, que aún estoy editando y subiendo al blog.)
Les Recherches de la France, Étienne Pasquier
DECAMERONE, OR HUNDRED TALES: DECAMERON, STORIES OF BOCCACCIO (JOHN PAYNE)
Pese a tener el título de Licenciado en Filología Inglesa desde 2003, puede haber algún error al editar.
Otros libros y textos editados que no están disponibles para la compra pero sí para su lectura.
La maña de la mañica, sainete de costumbres aragonesas, un acto, original, prosa.
La maña de la mañica, sainete de costumbres aragonesas, un acto, original, prosa.
ARNICHES, ABATI Y G.a MARÍN
Links a buscadores:
Suscribirse a:
Comentarios (Atom)