Mostrando las entradas para la consulta pronunsie ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta pronunsie ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

jueves, 13 de abril de 2017

cagarnera, cadernera

 Fringilla carduelis


cagarnera, cadernera, jilguero, Cardalina , cardolinal

Cardalina , cardolina, cardaline a Maelle (a Maella la a final se pronunsie ē, ae, e)



CADERNERA f. Dcvb

    cagarnera , a Valénsia

    Sinòn.: cardina, carderola.

    Etim.: 
metàtesi de cardenera, que probablement ve d'una forma llatina *carduelaria, derivada de carduelis, mat. sign.


martes, 12 de marzo de 2024

Folrar - Fonge

Folrar, v., fourrer, garnir.
Quant agues laissada la pel 
Don folretz la capa e 'l mantelh.
Elias Cairel: Pus chai la fuelha. 
Quand vous eûtes laissé la peau dont vous fourrâtes la cape et le manteau.
Part. pas. Dedins sion folrat
Ab pel de lebre o de cat.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Dedans qu'ils soient fourrés avec poil de lièvre ou de chat.
Be m'enueia capa folrada
Quan la pels es vielha et usada.
Le Moine de Montaudon: Be m' enueia.
Bien m'ennuie cape fourrée quand la peau est vieille et usée.
ANC. FR. De vair e de gris la forre.
Roman de la Rose, v. 9121.

CAT. Folrar. ESP. PORT. Forrar. IT. Foderare. (chap. Forrá: forro, forres, forre, forrem o forram, forréu o forráu, forren; forrat, forrats, forrada, forrades; forro, forros; v. forrás, guañá mols dinés. La milló manera es sé polític, o catalaniste subvensionat, o les dos coses a la vegada, com Jordi Pujol, Artur Mas, Oriol Junqueras, Cachol de La Portellada, etc.)

2. Folradura, s. f., fourrure.
Ni ja non auran pro botos...
Ni ja folraduras pro bellas
De vars, d' escurols, de sendatz.
Brev. d'amor, fol. 129.
Ni jamais n'auront assez de boutons... ni jamais fourrures assez belles de vair, d'écureuils, de taffetas.
Sendat puescon portar en folraduras de lurs vestirs.
Statuts de Montpellier, du XIIIe siècle.
Puissent porter taffetas en fourrures de leurs vêtements.
ANC. ESP. Forradura. (chap. Forradura, forradures; forro, forros; tela, pell, plástic, etc., consevol cosa en la que se forre un atra. Aquí dal podéu lligí escurols y en fransés écureuils, en chapurriau esquirols, esquirol, inglés squirrel (se pronunsie ben paregut al chapurriau: “eskuáirel”) castellá ardilla, alemán Eichhörnchen. La seua pell se fée aná per a forrá, com tos poden explicá be a Tendals i entapissats Francisco Also de Tortosa Juan Francisco y Arturo, En Joan Francesc i N' Artur Also Prieto.)
 
esquirol, ardilla; folrar, folrat
 
Fomentar, v., lat. fomentare, fomenter, étuver.
Las mas e 'ls pes ab aytal tebeza fomentar e lavar.
Ab aperitius, cum es gra de mostarda, fomentar.
(chap. En aperitius, com es lo gra de mostassa, fomentá (la gana.))
Eluc. de las propr., fol. 80 et 81.
Fomenter et laver les mains et les pieds avec telle tiédeur.
Fomenter avec apéritifs, comme est graine de moutarde.
CAT. ESP. PORT. Fomentar. IT. Fomentare. (chap. Fomentá: fomento, fomentes, fomente, fomentem o fomentam, fomentéu o fomentáu, fomenten; fomentat, fomentats, fomentada, fomentades. Ministeri de fomén.)
2. Fomentacio, s. f., lat. fomentatio, fomentation.
Ab unguens et autras fomentacios.
De emplastre... ni d'autra fomentacio. 
Eluc. de las propr., fol. 80. 
Avec onguents et autres fomentations. 
D'emplâtre... et d'autre fomentation.
ESP. Fomentación (fomento). PORT. Fomentação. IT. Fomentazione.
(chap. Fomentassió, fomentassions; fomén, fomens; v. fomentá.
Yo fomentaría que la gen que té gossos que mingen poc, que están desganats com lo presidén de la Ascuma, los portaren a Formenta o mes amún, que allí se fomente la gana, com li va passá a un gos: cuan va torná al poble de Beseit mossegabe les sebes al vol. Llástima que no ñaguen ara gossos que mossegon algún sebollot que escriu a xarxes Wordpress y lafranja.net)
 
ASCUMA, junta, presidente, Joaquín Monclús, garbier
 
Fonda, s. f., lat. funda, fronde.
La terza ten la fonda.
Rambaud de Vaqueiras: Truan mala. Var.
La troisième tient la fronde.
Gran quantitat de peiras ponhals per lansar am fondas.
Tit. du XVe siècle. DOAT, t. CXLVII, fol. 283.
Grande quantité de pierres grosses comme le poing pour lancer avec frondes. 
ANC. FR. Od fondes et od arbalestes.
Roman de Brut, t. I, p. 147.
CAT. Fona. ANC. ESP. Fonda. ESP. MOD. Honda. PORT. Funda. IT. Fionda.
(chap. Fona, fones; com la de David contra Goliat. Que los pregunton als que van aná a Mallorca a conquistá en Jaime I cóm se díe a ses illes este aparato. Y al tems de Goliat y David, cóm se li díe?)
2. Fronda, s. f., fronde.
La terza ten la fronda.
Rambaud de Vaqueiras: Truan mala.
La troisième tient la fronde.
3. Frondeiador, s. m., frondeur, qui se sert de la fronde.
Que 'l sirven e l' arquier e li frondeiador.
Guillaume de Tudela.
Que les sergents et les archers et les frondeurs.
4. Fondeiar, v., fronder, lancer des pierres avec la fronde.
La marquesa far fondeiar e traire, 
Aissi com fatz a vostres archers.
Guillaume de Berguedan: Reis s'anc.
Faire fronder et tirer suc la marquise, ainsi comme vous faites par vos archers.
 
(N. E. Espero que a estas alturas de este libro – lexique roman - alguien vea que Guillem de Berguedà escribía en provenzal, occitano, la lengua de la cual el catalán fue siempre un dialecto. Y lo sigue siendo; la diferencia entre dialecto y lengua es solamente política, no lingüística.)

 
Loís Alibèrt, catalan comprés, dialèctes, occitans, lengadocians; gramatica, gramática
 
Fonda, s. f., poche, fonte.
Tessel ni fonda ni peno.
Raimond de Miraval: Tug silh que. 
Agrafe ni poche ni collet.
IT. Fonda.
 
Fondre, v., lat. fundere, fondre, dissoudre.
Ab pauc de fuec fon l' aur e fran
L' obriers tro que es esmerat.
P. Vidal: Neu ni gel.
Avec peu de feu l'ouvrier fond et disjoint l'or jusqu'à ce qu'il est épuré.
Ses ardre la borsa, fondo l'aur e l' argent dins ela.
Eluc. de las propr., fol. 138.
Sans brûler la bourse, fondent l'or et l'argent dans elle.
En chai temprada freidors.
G. Adhemar: L'aigua.
En été, quand la neige fond, en choit froideur tempérée.
La metzina que sertainamen
La peira ill fondra leumen.
Deudes de Prades, Auz. cass.
La médecine qui certainement lui dissoudra promptement la pierre.
- Détruire, ruiner.
Om me fond ma terra e la m' art.
Bertrand de Born: Un sirventes on. 
On me détruit ma terre et me la brûle. 
Los peiriers fondon las tors.
(chap. Los pedrés : les catapultes afonen les torres; assolen, enrunen, arruinen, tomben, etc.)
Giraud de Borneil: Quan lo fregz.
Les pierriers ruinent les tours.
- Crouler,
Si 'l monz fondes a meravilla gran.
B. Zorgi: Si 'l monz. 
Si le monde croulait par grande merveille. 
Fig. Si m feblezis e m fai tremblar e fondre. 
Izarn Rizols: Aylas tan. 
Tellement m'affaiblit et me fait trembler et fondre. 
De lieis don muer et art e fon.
G. Faidit: S'om pogues. 
D'elle dont je meurs et brûle et fonds. 
Coman vos a Dieu, m' amia, 
Per cui mos cors languis e fon. 
Folquet de Romans: Domna ieu pren. 
Je vous recommande à Dieu, mon amie, par qui mon coeur languit et fond. 
Loc. En lagremas tota fondia. Passio de Maria.
(chap. En llágrimes tots se fundíe o foníe.)
Elle fondait toute en larmes.
Part. pas. E 'l sepulcres fondutz e derocatz.
Lanfranc Cigala: Quan vei far.
Et le sépulcre détruit et renversé.
ANC. CAT. Fondir. CAT. MOD. Fondrer. ESP. PORT. Fundir. IT. Fondere.
Chap. Fondre, fundí; yo fonc o fong, fons, fon, fonem, fonéu, fonen; fundixco o fundixgo, fundixes, fundix, fundim, fundiu, fundixen; fos, fosos, fosa, foses; fundit, fundits, fundida, fundides.)
2. Fondemen, s. m., renversement, ruine.
Trastotas las lors tors e 'ls murs e 'ls bastiments 
Que sian derrocatz e mes en fondemens.
Guillaume de Tudela. 
Toutes leurs tours et les murs et les bâtiments qu'ils soient renversés et mis en ruines.
Fig. Casticx
Es fondemens de peccatz.
P. Cardinal: Al nom del.
Correction est renversement de péché.
3. Fuzio, Fusion, s. f., lat. fusionem, fusion, effusion. 
Que per fuzio si depure. Eluc. de las propr., fol. 183.
Qu'il se dépure par fusion. 
Senes sanc fusion. Cout. de Tarraube, de 1284.
(chap. Sense efusió de sang o sanc. ESP. Sin efusión de sangre.)
Sans effusion de sang.
ESP. Fusión (efusión). PORT. Fusão. IT. Fusione. (chap. Fusió, fusions; efusió, efusions.)
4. Foyson, s. f., foison, abondance.
Ieu non ai d'aur tan gran foyson. V. de S. Honorat.
Je n'ai pas si grande foison d'or. 
De nostres riches draps li darem gran foyzo. 
Roman de Fierabras, v. 4034. 
De nos riches habits nous lui donnerons grande abondance.
Adv. comp.
Meton desus de lenha a gran foyson. V. de S. Honorat. 
Mettent dessus du bois à grand foison. 
Vengro Sarrazi aychi per gran foyzo. 
Roman de Fierabras, v. 3300. 
Sarrasins vinrent ainsi à grand foison.
ANC. FR. Illuec fu grant foisons des contes et des croisiez. 
Villehardouin, p. 16.
Estoit déjà si foible pour la foison du sang qu'il avoit perdu.
Roman de Giron le Courtois, fol. 49.
Vous en aurez à grant foison.
Fables et cont. anc., t. III, p. 381.
Pain e vin e char e bon peisson 
Leur mit el nef à grant fuson.
G. Gaimar, Poëme d'Haveloc, v. 490.
5. Fusible, adj., du lat. fusilis, fusible. 
Autre es tan solament fusible.
Eluc. de las propr., fol. 187. 
Autre est tant seulement fusible.
ESP. Fusible. IT. Fusibile. (chap. Fussible, fussibles, que se pot fondre o fundí, com los electrics, los antics ploms; v. fundí, fondre.)
6. Confondre, Cofondre, v., lat. confundere, confondre, détruire, ruiner.
Per los mals confondre et abaissar.
Aimeri de Bellinoi: Ailas! 
Pour confondre et abaisser les méchants.
Com cel qu' el jogar si confon.
G. Faidit: S'om pogues. 
Comme celui qui au jouer se ruine.
Cofondran lur aversari.
Brev. d'amor, fol. 123. 
Ruineront leur adversaire.
Fig. D' on proeza s bayssa e s cofon.
G. Anelier de Toulouse: Ara farai. 
D'où prouesse s'abaisse et se ruine. 
De l' enveya que m'auci e m cofon. 
Giraud de Calanson: Li miey dezir. 
De l'envie qui me tue et me détruit. 
Confonda us Deus!
A. Daniel: Si m fos amors. 
Que Dieu vous confonde!
Part. pas.
Mot lay aura dels nostres e mortz e cofondutz. 
Roman de Fierabras, v. 523. 
Moult y aura là des nôtres et morts et détruits. 
ANC. FR. Seient confundut.
Ne serrai confundut. 
Anc. trad. du Psaut. de Corbie, ps. 85 et 118. 
ANC. ESP.
Mal te desamparó pora nos confonder. 
(MOD. Mal te desamparó para confundirnos.)
Poema de Alexandro, cop. 2490. 
ANC. CAT. Confundir. CAT. MOD. Confundrer. ESP. PORT. Confundir. IT. Confondere.
(chap. Confundí, confondre.)
7. Confondement, s. m., confusion, ruine.
Confondemens del diable e de sa crezensa. Liv. de Sydrac, fol. 17.
Ruine du diable et de sa croyance.
ANC. CAT. Confondiment. ANC. ESP. Confundimiento. IT. Confondimento.
(chap. Confundimén : confussió, que ve aquí daball.)
8. Confusio, Confusion, s. f., lat. confusionem, confusion, désordre, mélange confus.
Fon plena la cioutat de confusio.
(chap. La siudat estabe (va está) plena de confussió.)
Trad. des Actes des apôtres, chap. 19.
La cité fut pleine de confusion.
Departi la confusio
Dels elemens am gran mesura.
Trad. de l'Évangile de Nicodème. 
Sépara la confusion des éléments avec grand discernement.
Fo la gran confusios 
Dels lengatges.
Brev. d'amor, fol. 48. 
Fut la grande confusion des langages.
- Honte, embarras.
Si no fos peccat de nostre primier payre per cobrir sa confusio e la nostra. V. et Vert., fol. 104.
Si ne fut le péché de notre premier père pour couvrir sa confusion et la nôtre. 
Tot plen de confusion.
Trad. d'un Évangile apocryphe. 
Tout plein de confusion.
CAT. Confusió. ESP. Confusión. PORT. Confusão. IT. Confusione. 
(chap. Confussió, confussions.)
9. Confus, adj., lat. confusus, confus, humilié.
Tan fon confus de gran paor. Trad. d'un Évangile apocryphe. 
Tant fut confus de grande peur. 
Diables s'en fui confus. Trad. de Bède, fol. 81.
Le diable s'enfuit confus. 
E 'ls rendet confus.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 149. 
Et les rendit confus. 
CAT. Confus. ESP. PORT. IT. Confuso. (chap. Confús, confós, confundit, confusos, confosos, confundits, confusa, confosa, confundida, confuses, confoses, confundides.)
10. Refondre, v., lat. refundere, refondre, fondre de nouveau.
Quar els no son ni de ley ni de pes, 
Ans foron fag a ley de fals poges, 
On par la cros e la flors en redon, 
E no y trob om argent, quan los refon. 
P. Cardinal: Tos temps. 
Car ils ne sont ni de loi ni de poids, mais furent faits à la façon de fausses pougeoises, où paraît la croix et la fleur en rond, et on n'y trouve argent, quand on les refond. 
Fig. Tot jorn ressoli e retalh 
Los baros e 'ls refon.
Bertrand de Born: Un sirventes on. 
Toujours je polis et retaille les barons et les refonds.
- Détruire.
Qui del altrui no i s castia,
Ben es c'om del sieu refonda.
Marcabrus: Lanquan cor. 
Qui du bien d'autrui ne s'y abstient, c'est bien qu'on détruise du sien.
Part. pas. Deven esser refondut, et deu esser la moneda blanca rasonablament.
Tit. de 1282. DOAT, t. CXVIII, fol. 192. 
Doivent être refondus, et doit être la monnaie raisonnablement blanche.
Si era maihs a dire d'un gra, deven esser refondut.
Tit. de 1276 de Périgueux. 
S'il était à dire plus d'un grain, doivent être refondus.
CAT. Refondrer. ESP. PORT. Refundir. IT. Rifondere. (chap. Refondre, refundí. Se conjuguen com fondre, fundí.)
11. Enfundre, v., lat. infundere, infuser, tremper, verser.
Que tu enfundas... en vi et oli. Trad. d'Albucasis, fol. 24.
Que tu infuses... dans vin et huile.
Part. pas. Que sia enfundut en la aurelha. Trad. d'Albucasis, fol. 15.
Qu'il soit versé dans l'oreille.
CAT. ESP. PORT. Infundir. IT. Infondere. (chap. Infundí, abocá, ficá a dins de: yo infundixco o infundixgo, infundixes, infundix, infundim, infundiu, infundixen; infundit, infundits, infundida, infundides; infusió ve ara:)
12. Infuzio, Enfuzio, s. f., lat. infusio, infusion.
Gran enfuzio de aygua cauda.
(chap. Gran infusió de aigua calenta.)
Trad. d'Albucasis, fol. 14.
Grande infusion d'eau chaude.
Fig. Parlarem, ab la infuzio del S. Esperit, dels dons e de las vertutz.
V. et Vert., fol. 63.
(chap. Parlarem, en la infusió del Espíritu San, dels dons y de les virtuts.)
Nous parlerons, avec l'infusion du Saint-Esprit, des dons et des vertus.
CAT. Infusió. ESP. Infusión. PORT. Infusão. IT. Infusione. (chap. Infusió, infusions.)
13. Enfus, adj., lat. infusus, infus, infusé, trempé.
Pausa sobre aquel drap enfus en oli e vi.
Trad. d'Albucasis, fol. 31. 
Mets dessus ce linge trempé en huile et vin. 
CAT. Infus. ESP. PORT. IT. Infuso.
14. Diffuzio, s. f., lat. diffusio, diffusion.
Per sa diffuzio.
Per razo de sa diffuzio.
Eluc. de las propr., fol. 26.
Par sa diffusion.
En raison de sa diffusion. 
CAT. Difusió. ESP. Difusión. PORT. Diffusão. IT. Diffusione. (chap. Difusió, difusions.)
15. Diffusiu, adj., diffusif, expansif.
De so lum sobre terra diffuziva.
Tota bontat es de si naturalment difuziva.
Eluc. de las propr., fol. 108 et 2.
Expansive de sa lumière sur la terre.
Toute bonté est de soi naturellement expansive.
CAT. Difusiu. ESP. Difusivo. PORT. IT. Diffusivo. (chap. Difusiu, difusius, difusiva, difusives.)
16. Effusio, Effusion, s. f., lat. effusionem, effusion.
Una sopdana effuzio de sanc lo pres.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 46.
Une soudaine effusion de sang le prit.
Effusion de sanc, mutilation de membre.
Statuts de Provence, BOMY, p. 199.
Effusion de sang, mutilation de membre.
CAT. Efusió. ESP. Efusión. PORT. Effusão. IT. Effusione. (chap. Efusió, efusions. La efusió de sang de la próxima guerra sivil a España abonará les malves de les cunetes, aon encara ñan roijos y blaus.)
 
Fonge, s. m., lat. fungus, fongus, excroissance, tumeur, loupe.
Per trop raumatz solon venir
Li fonge, et ai auzit dir
C'uns n' i a mols et autres secs.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Par beaucoup de rhumes ont coutume de venir les tumeurs, et j'ai ouï dire qu'il y en a les unes molles et les autres sèches. 
ESP. Hungo (hongo). PORT. IT. Fungo. (N. E. ¿Quién sabe cómo le llaman en catalán? Fong) (chap. hongo, hongos; bolet, bolets lo que en castellá es seta, setas.)
2. Fungual, adj., du lat. fungosus, fongueux, spongieux, poreux.
De aquels theils... apelatz funguals. Trad. d'Albucasis, fol. 28.
De ces tumeurs... appelées fongueuses.
(chap. De aquells tumors o tumós, gaburros... dits esponjosos, porosos, en forma de bolet com lo mataparén.)
 
Shakira y Piqué cogiendo setas en Beceite

miércoles, 12 de abril de 2017

Gramática, ortografía, Chapurriau

Gramática, ortografía, Chapurriau


Miréu la gramática de la llengua romans de Fransa, mare de la lenga occitanaocsitá, occitan, y de un dels seus dialectes, lo catalan.


Gramática, ortografía, Chapurriau

Después del ola k ase del castellá, tot es possible, chiquets y chiquetes.

https://es.m.wikipedia.org/wiki/Idioma_oficial

http://www.xuliocs.com/Esquisa/lengdialect.htm

https://es.m.wikipedia.org/wiki/Idioma

Un idioma (del latín: idiōma, y este del griego: ιδίωμα 'peculiaridad, idiosincrasia, propiedad') o lengua es un sistema de comunicación verbal (lengua oral y gráfica) o gestual (lengua signada) propia de una comunidad humana. Cada idioma se subdivide en dialectos (por definición, cada una de las formas en que se habla una lengua o idioma en una región específica), pero actualmente se duda que exista un criterio válido para hacer tal división (de lenguas o idiomas en dialectos) de una manera objetiva y segura.
La determinación de si dos variedades lingüísticas son parte o no del mismo idioma es más una cuestión sociopolítica que lingüística.

Bases per a escriure en chapurriau.

NO fem aná la NY, fem aná la Ñ

Si tenim un teclado sense Ñ podem fe aná lo código ASCII 

ñ alt + 164
Ñ alt + 165


NO fem aná la ç, Ç (cedilla) es una de les burrades de Pompeyo Fabra.

NO fem aná lo puntet dels collóns, punt volat, il.lusió, ilusió, ni la geminada, en dialecte catalá este puntet va al mich de la lletra.

NO existix la tilde grave, è, à, totes son així, í, á, é, ó, ú, borriquito como tú

NO fem aná los grupos de consonans siguiens:
tg tj ts tx tz
Grupos consonantics que representen sonidos africats 
So [d͡ʒ] [t͡s] [t͡ʃ] 

metge, meche, mechesa, dotó, dotora, doctora, 
mitja, mija,
pitjor, pijó,
dutxa, ducha
matxo, macho,
Natxo, Nacho, com Ignacio Sorolla Mela
Montxo, Moncho

NO fem aná cap lletra entre los dos apellits (cognoms, cognome en italiá)
Artur Quintana i Font, escribim Arturo o Arturico Quintaneta Font, Josep Antoni Duran i Lleida, de Alcampell , yo Ramón Guimerá Lorente, no
 Ramon Guimerà i Lorente en dialecte català modern.
Antes o abans de Pompeyo Fabra, los catalans escribíen la y griega.

NO fem aná la nv, canvi, fem aná mb, cambi


Se fa aná lo apóstrofe, l' águila, l' aigua, lo menos possible, coste massa de escriure, d' escriure.


Lo sonido [s] se escriu ss entre vocals

cassola, dissimulá, grossa, missa, mosso, mussol, pessic, possessió, possible, pressa, Burjassot, Massalió, Picassent, Terrassa, Saragossa, etc.

Roch, no roig, coló.

Mach, no maig, mes de l' (lo añ; a Mallorca añy).


Alfabeto.

Lletra, com se pronunsie:

a, a
b, be
c, ce
d, de
e, e
f, efe
g, ge (je)
h, hache
i, i
j, jota
k, ka
l, ele
ll, elle
m, eme
n, ene
ñ, eñe
o, o
p, pe
q, cu
r, erre
s, esse
t, te
u, u
v, uve
w, uve doble
x, equis
y, y grega o griega
z, zeta

Pronoms:

Los números:

Tamé podeu lligí esta entrada al blog de la Facao:

números en chapurriau de Torrevelilla


un, una, 1

dos, 2
tres 3
cuatre 4
sing 5 sinc
sis 6
sat 7 set (siat a Valjunquera y atres pobles)
vuit 8
nou 9
deu 10 (dieu, diau)
onse 11
dotse 12
tretse 13
catorse 14
quinse 15
setse 16
dessat 17
devuit 18
denou 19
vin 20
vintiún, vintiuna 21
vintidós 22
vintitrés 23

trenta 30

trentaún, 31
trentacuatre 34
trentanou 39
coranta 40
corantassing 45
sincuanta 50
sixanta 60
setanta 70
vuitanta 80
noranta 90
sen 100
sen sat 107
sen vintivuit 128
sen setantasís 176
dossens 200 o dos sens
dos sens sincuanta nou 259  
sat sens trenta tres 733
vuit sens vintiún 821
mil 1.000
sen mil 100.000
un milló 1.000.000
catorse millons 14.000.000

Artícul definit:

Mascle (masculino):
LO, LOS,
lo carro, los carros


Femella (femenino):

LA, LES

la lleit, les vaques que fan - donen lleit.

Artícul indefinit:


un, uns

un llop, uns llops

una, unes

una lloba, unes llobes

Interrogatius:


qué, quí, quín, quína, quíns, quínes ?


Pronoms


Per a les persones

qui, quí qui no beu vi no cave la viña (o ere al revés?)

Per a les coses

que, qué, qué collons hau fet?

Possessius:


lo meu, la meua, los meus, les meues.
lo teu, la teua, los teus, les teues.
lo seu, la seua, los seus, les seues.
lo nostre, la nostra, los nostres, les nostres.
lo vostre, la vostra, los nostres, les vostres.
lo seu, la seua, los seus, les seues.

TON yayo, TA yaya, MA yaya, MON yayo, SON yayo, SA yaya, MAN germana.  



Demostratius


De proximidat
este, esta
estos, estes
aixó
De lluñanía
aquell, aquella
aquells, aquelles
alló

Numerals ordinals:


primé, primera, primés, primeres

segón, segona, segons, segones o segondes (segundo ya se diu)
tersé, tersera, tersés, terseres
cuart, cuarta, cuarts, cuartes
quinto o quin, quinta, quintos, (quins), quintes
sexto, sexta, sextos, sextes
séptim, séptima, septims, séptimes
octavo, octava, octavos, octaves
noveno, novena, novenos, novenes
déssim, déssima, dessims, déssimes


Cuantitatius:

Invariables:


massa, prou, mes, menos.


Variables:


cuan, cuanta, cuans, cuantes,

tan, tanta, tans, tantes,
mol, molta, mols, moltes,
poc, poca, pocs, poques,
bastán, bastans, bastantes

Vore Verbos del romans, verbes de la langue romane, de Fransa.


Conjugassions 
 
Primera
Segona
Tersera
-re / -é
trobá
perdre, pedre  
volé, voldre
dormí
serví

Formes no personals
Infinitiu
Gerundio
Partissipi
cantá
cantán
cantat, cantada,
cantats, cantades


Indicatiu
Presén
Imperfecte
Futur
Condissional
canto
cantaba
cantaré
cantaría
cantes
cantabes
cantarás
cantaríes
cante
cantabe
cantará
cantaríe
cantem
cantabem
cantarem
cantaríem
canteu
cantabeu
cantareu
cantaríeu
canten
cantaben
cantarán
cantaríen

Subjuntivo
Presén
Imperfecte
canta
cantara
cantos
cantareu
canto
cantare
cantem
cantárem
cantéu
cantareu
canton
cantaren


Imperatiu (maná)
Presén
cant(tú)
canto (vosté)
cante(natros) la cansoneta que mos han dit
canté(vatros)
canton (vostés)

Modelo de la primera conjugassió:


Infinitiu
Presén
Gerundio
Partissipi
trobá
trobo
trobán
trobat
trobes
trobe
trobem o trobam
trobéu o trobáu
troben

Modelo de la segona conjugassió

Infinitiu
Presén
Gerundio
Partissipi
perdre - pedre
pergo, pérdego
perdén
perdut
perts
pert
perdem
perdéu
perden

Infinitiu
Presén
Gerundio
Partissipi
prendre o pendre
preng o prenc
prenén
pres
prens
pren
prenem
preneu


prenen

Model de la tercera conjugassió

 Infinitiu Presén Gerundio 
Partissipi

dormí dórmigo dormín dormit

dórmigo

dorms
 dorm
dormim
dormiu
dormen

 Infinitiu Presén Gerundio 
Partissipi

 serví servixco servín servit

servixco

servixes
servix
servim
serviu
servixen

Verbos irregulars o irregulás

Infinitiu
Presén
Gerundio
Partissipi
aná
vach
anán
anat
vas
va
anem
anéu o anáu
van


Infinitiu
Presén
Gerundio
Partissipi
está
estic
están
estat
estás
está
estem o estam
estéu o estáu
están


Infinitiu
Presén
Gerundio
Partissipi
soc
sén
estat
eres
es
som
sou
son


Infinitiu
Presén
Gerundio
Partissipi
habé
hai o hay
habén
hagut
has
ha
habem o ham
habéu o hau
han


Infinitiu
Presén
Gerundio
Partissipi
podé, pugué
puc
podén
pogut, pugut
pots
pots
podem
podeu
poden (la tersera persona coinsidix en lo verbo podá)


Infinitiu
Presén
Gerundio
Partissipi
volé, voldre
vull
volén
volgut
vols
vol
volem
voléu
volen (3.a persona igual que lo verbo volá)


Infinitiu
Presén
Gerundio
Partissipi
sabé
sabén
saps
sap
sabem
sabéu
saben


Infinitiu
Presén
Gerundio
Partissipi
fe
fach
fén
fet
fas
fa
fem
féu
fan


Infinitiu
Presén
Gerundio
Partissipi
di
dic
dién
dit
dius
diu
diem
diéu
diuen


Infinitiu
Presén
Gerundio
Partissipi
tindre
ting o tinc
tenín, tinín
tingut, tengut
tens
tenim
teniu
tenen


Infinitiu
Presén
Gerundio
Partissipi
vindre
ving o vinc
venín, vinín
vingut
vens
ve
venim
veniu
venen


Infinitiu
Presén
Gerundio
Partissipi
viure
vic
vivín
viscut, vixcut
vius
viu
vivim
viviu
viuen

Tems compostos de passat 

Pretérit perfecte
Pretérit indefinit

vach + infinitiu
vas + 
infinitiu
va + 
infinitiu
vam + 
infinitiu

vau + infinitiu
van + infinitiu

hay - hai + Partissipi
has + Partissipi
ha + Partissipi
ham + Partissipi
hau +  Partissipi
han + 
Partissipi
Ejemples:
Ahí vach aná a classe de catalá,
vam trobá a la professora fen pilates
Ejemples:
Avui hay arribat tart,
este matí hai jugat a fútbol


Les prepossisións:

a
en
de
per, per a
contra
entre
segóns
sense
cap a
desde, 

hasta, daball, devall


Contracsió de prepossisións: 

 a, de y per seguides de l' artícul LO o LOS se contrauen:
Singular
Plural
a + lo = ala + los = als
de
de + lo = delde + los= dels
per 
per + lo= pelper + los = pels
Men vach al poble
Als pobles se viu mol tranquil

Los tolls dels estrets

Pel camí del Parrissal
Pels camins del Matarraña.
Me vach escapá PELS pels.

Adverbios de modo o manera:

com
be,  ben (dabán del verbo)
malamén, mal (
dabán del verbo)
milló
pijó
així
al menos
sol 
solamen (solamén es cimiento)
només
sobretot
de cap a cap
 de verdat
de pressa, depressa  
etc.

Adverbios de cantidat

massa
mol
bastán
prou
poc
gens
(gens ni mica)
tan
massa poc 

Adverbios de lloc, puesto:

aon, aón
aquí, ací, astí, assí
allá
allí
cap aquí
cap allá
dins (cap a dins)
detrás
dabán
damún
deball, daball
amún
aball
a dal
a baix, abaix,
a prop  , prop
lluñ
a la dreta
a la esquerra
a má dreta
a má esquerra
a la zurda, a la esquerra


Adverbios de tems:

cuan
ara
(llavors, llavores), allabonses, entonses
sempre
mai o may
assobín, sobín
(de tan en tan)
a vegades, a vegaes
mentrestán
abáns, antes
después
pronte
de seguida, enseguida
tart
ya
encara
  com mes pronte milló

Adverbios de afirmassió

sí 

pos claro
de verdat

Adverbios de duda:

quí sap
potsé, pot sé, podríe sé, pos igual sí

alomilló, alo milló 
(a lo llomillo no)

Adverbios de negassió

no
tampoc
de cap manera
ni de coña
ni u ensomios (ni lo sueñes)
sí, pels collóns, sí, los collóns


Les conjunsions

y
ni
que
o
pero
sino
perque
ya que
si
com
encara que 

Mesos de l' añ:

giné
febré
mars
abril
mach
juñ
juliol
agost
setembre o septembre (abans ere lo número 7)
octubre
novembre
desembre

Estassions del añ:

primavera, estiu, otoño (tardó se diu an algún poble ?), hivern

Colós:

groc, groga, grocs, grogues (no digáu amarill, collons) / amarillo, amarilla, amarillos, amarillas
blau, blavet, blava, blaus, blaves / azul, azules
roch, roijet, roijos / rojo, rojos (Monroch, Monroyo)
roija, roiges / roja, rojas; Peñarroija, Penarroija
vert, verd, verda, verds o verts, verdes / verde, verdes
marrón
violeta, lila
blang o blanc, blanca, blangs o blancs, blanques / blanco, blancos, blanca, blancas
negre, negra, negres / negro, negra - negros, negras
rosa, rosat, rosadet (lo vi pot se clarete)