Capitol CXIX. Com Magdalena vingue a demanar misericordia al senyor: lancant se als peus de sa magestat.

Capitol CXIX. Com Magdalena vingue a demanar misericordia al senyor: lancant se als peus de sa magestat.

Hoint dir la dita Magdalena que lo senyor era conuidat per vn fariseu: qui staua prop casa sua: delibera de anar per demanarli misericordia publicament dauant tots: la qual li hauia ja demanada ab infinides lagrimes dins lo secret de la sua anima: ab tot que sabes que aquell fariseu qui hauia fet lo conuit era vn gran hypocrit: e murmurador e molt escandaliços: e que no hauria plaer de veure la en casa sua: no cura res de aço sols pensa en plaure aquell qui amaua la sua anima. E oblidada de tot son stat: abandonant del tot la gloria mundana: axi com se staua en gonella ab los cabells estesos: lanças vn mantell d´vna seruenta sua sobrel cap: e tota sola exi de casa ab passos cuytats: dient. ¶ Ambulauit pes meus iter rectum. Volent dir. Los meus peus anaran per cami dret fins vinga a la presencia de aquell per mi tant amat. ¶ Quem cum tetigero munda sum: et quis satiabitur videns gloriam eius: Car yo he ferma fe que axi com haure tocat aquest be infinit sere mundada de totes les culpes mies: hi quis pora fartar ni saciar de veure la gloria e jocunditat de la presencia sua. E anant ab aquest desig insaciable la amable Magdalena: peruengue a la casa hon era lo thresor que cercaua. E lo senyor fill de deu aqui totes coses eren manifestes: sabent lo adueniment de aquesta seraphica dona volent se seure a taula mana sa magestat posar la cadira hon se hauia a seure: en manera que tingues les espatles en vers la porta de la sala hon se feya lo conuit. E lo phariseu qui lauia conuidat sient dauant sa senyoria miraua de front la porta: en manera que no podia entrar ne exir negu que ell nou ves primer. E entrant la dita Magdalena per la porta de la sala lo dit phariseu mirant la coneguela tantost: ab tot vingues molt desfreçada: e no en layre acostumat: alteras tot arrunçant la cella: dix dins si mateix. Que vol esta dona en casa mia. ¶ E la gloriosa Magdalena vehent despalles aquell senyor qui cercaua la sua anima: enflammantse tota en amor dix. ¶ Quemadmodum desyderat ceruus ad fontes aquarum: ita desyderat anima mea ad te deus. Volent dir. Axi com lo ceruo desija les fonts de la aygua axi la mia anima desijaua aquesta vista de vos qui sou senyor y deu meu. ¶ E lançantse ab gran feruor de amor dauall la taula abraça aquells sagrats peus diuinals del senyor ab vn plor tan extrem: que tots los ossos de sa persona cruxien. Besaua aquells moltes vegades: e no podent formar paraula per gran abundancia de lagrimes: dins son cor deya ab doloros sospir. ¶ Domine secundum actum meum noli me iudicare: nihil dignum in conspectu tuo egi: ideo deprecor magestatem tuam: vt tu deus deleas iniquitatem meam. Volent dir. O senyor e vida mia: nom vullau jutjar segons los actes e obres mies: car certament confes e conech: que nenguna cosa digna de merit ni de premi dauant la vostra real presencia yo no he fet: ans infinits mals dignes de molta punicio. e perço senyor so yo açi per suplicar la magestat vostra vullau delir e perdonar les iniquitats mies. ¶ Ecce benignissime domine deus meus coram te est miseria mea: et in manibus tuis est misericordia tua. O benignissim senyor e deu meu mirau me ab los vlls de clemencia: car dauant la magestat vostra es manifesta la miseria mia: e en les vostres piadoses mans es la misericordia vostra: comunicau la a mi senyor e vida mia: car vos sabeu. ¶ Quia misericordia miseris necessaria est. Car als miserables es necessaria la clemencia vostra. O senyor e quina miseria pot esser semblant a la mia: que conech hauer vos offes infinidament: e nous puch satisfer la minima part: ¶ O senyor hi si yo per penes e turments de ma persona pogues satisfer a les offenses vostres: quant serien a mi delitoses e plaents les tals penes: Noy ha turment senyor per cruel e penos que sia: que a mi no fos refrigeri: si per lo mija de aquell pogues reparar les errades mies. ¶ Ad te est omne desiderium meum: 7 gemitus meus a te non est absconditus. Car a vos senyor son manifests los meus desigs: e lo gemech meu a vos no es amagat. Sols vos qui sou clemencia infinida: sabeu la mia anima de quanta dolor es turmentada: recordant me queus he offes: so cayguda en tanta multitut de peccats. e so certa. Quia stipendia peccati mors. Car la trista paga e loguer del peccat es mort: la qual justament es a mi deguda: si vos ajudador meu nom deliurau de aquella per la infinida misericordia vostra. ¶ Noli abscondere faciem tuam a me: veni in me per gratiam tuam: tange oculos meos spirituales radijs tue lucis: illustra cor meum lumine tuo: 7 dic anime mee salus tua ego sum. O senyor clement e piados no vullau amagar la vostra dolça cara a mi per la iniquitat mia: ans vos placia venir a mi visitant la dolorada anima mia ab la gracia e misericordia vostra: sens la qual yo perixch: tocau senyor los vlls meus spirituals: veja yo dins mi lo raig de la vostra lum: resplandeixca la vostra lum dins lo meu cor: digau senyor a la mia anima ques alegre: que vos sou la sua salut. ¶ Considera ergo misericors deus naturam infirmitatis mee: et ostende super me magnitudinem bonitatis tue quia nemo bonus nisi tu solus. O senyor: vos qui sou pura misericordia: considerau e mirau la infirmitat e flaquea mia: e mostrau sobre mi la granea e magnitud de la infinida bonea vostra: car negu no es perfetament bo: sino sols vos amor e vida mia. ¶ O qp bonus es domine anime querenti te: si querenti: quanto magis inuenienti: O senyor clement y quant es bo e profitos a la anima peccadora cercar y demanar a vos: e si tant es profitos senyor meu lo cercar vos: quant es singular e gran goig lo trobar vos: ¶ Quis per se sine tuo auxilio perfectionis culmen ascendit: O vida mia: e qui es aquell: que sens lo adjutori vostre puga pujar en tanta perfectio de trobar e conexer vos: perço supplich la magestat vostra dient. ¶ Tu me conuerte deus salutaris meus: tu illumina animam meam: tu dirige: tu in me flammam tue dilectionis accende: vt terram despiciam: celum aspiciam: peccata odiam: iustitiam diligam. Car vos senyor sou aquell qui podeu girar e conuertir totes les affections mies a vos: qui sou salut e vida e gloria mia: per vos senyor sia regida e illuminada la anima mia: per vos caritat infinida sia encesa dins mi la flama de la amor vostra: perço senyor que la terra e totes les coses sensuals sien per mi auorrides: sols lo desig meu sia en lo cel: e tota la amor mia en vos senyor meu: la justicia de vera penitencia sia per mi amada: e tots los dies de la mia vida sia ab ella acompanyada: ab aquesta senyor meu vull fer liga e amistat estreta: car so certa que de ella es dir. ¶ Penitentia salus anime: restauratio virtutum: despoliatio vitiorum: obtussio inferni: porta celorum: via iustorum: refectio bonorum. Felix qui te amat: et te vsquem ad vltimum vite sue custodit. Car aquesta virtuosa penitencia es salut hi vida de la anima: reparo de les virtuts: despullament dels vicis: tanca de infern: porta del regne del cel: cami real per aquells qui justificadament volen anar a paradys: refectio de tot be: e perço es dit. Benauenturat qui lama e la guarda e la conserua fins al extrem de la vida sua E dauid del qual vostra clemencia se diu fill: hauent largament experimentada la dita virtut: dona gran sperança e confiança als peccadors: dient. ¶ Cor contritum 7 humiliatum deus non despicies. Certificant a tots los peccadors: que lo cor contrit e humiliat per vostra magestat nunqua es menyspreat. ¶ O piados senyor vos sabeu lo meu cor quant es dolorat e humiliat: recordant me hauer offes a vos senyor e creador meu. Nom negueu senyor la misericordia vostra: rebeu me a merce: car de verdader cor me penit de la desordenada vida mia ab voluntat e proposit ferm de may offendreus: ne partir me de la obediencia vostra. E dient aquestes coses dins la sua dolorada e turmentada pensa: lagrimes continues eren escampades dels seus vlls regant e banyant los gloriosos peus del fill de deu. e com veu la amable Magdalena los peus del seu senyor axi banyats de les sues abundoses lagrimes: besauals ab infinida amor: sentint dins si vna singular dolçor: que la inflammaua a continuar sa penitencia ab vna seguretat molt gran de rebre venia (venja) de aquell senyor clement a qui la demanaua: e li paria hoir dins la sua anima aquella piadosa veu diuina: que li deya. ¶ Ego sum qui vocaui te: ego sum qui deleo iniquitates tuas. Volent dir. Magdalena siau confortada e hajau ferma fe: que yo so aquell: quius he cridada e amada: ans que vos anasseu a mi: e yo so aquell verdader metge que vos cercau e puch guarir perfetament les nafres de la vostra anima: e delir del tot les iniquitats vostres: e sentint magdalena aquesta veu de clemencia dins si fon tant consolada e alegra: que abundant en moltes mes lagrimes deya. ¶ Defecerunt oculi mei in eloquium tuum dicentes quando consolaberis me. Volent dir. O senyor e vida mia: que hoyt lo vostre dolç parlament defallen ja los meus vlls per abundancia de lagrimes dient Quant haure yo aquella consolacio complida: que sien a mi remesos del tot los peccats meus: e per gracia vostra sia confermada en la amor e familiaritat vostra: E besant aquells peus diuinals moltes vegades lauant los ab molta abundancia de lagrimes: e ab los seus cabells qui eren de singular bellea: torcaua e exugaua aquells ab molta reuerencia: volent lo seruir ab aquells cabells: ab los quals tant hauia offes sa magestat. ¶ Ut totum seruiret deo in penitencia: quicquid ex se deum contempserat in culpa. Car totes les parts de sa persona offeria a la seruitut diuina en continua penitencia ab les quals coneixia hauer desseruit sa clemencia. ¶ E apres que hague axi lauats e torcats los gloriosos peus del senyor ab summa diligencia e deuocio no recomptable: tornaua abraçar aquells ab tanta amor: que paria quels volgues empremptar dins la sua anima: e deya ab vn doloros gemech. ¶ In te domine speraui: non confundar in eternum. Volent dir. O senyor y deu meu: en vos es tota la sperança mia: no permetau sia confusa eternalment: segons mereixen los meus peccats: ans supplich la magestat vostra dient. ¶ Miserere mei deus secundum magnam misericordiam tuam. O senyor y placia a la vostra real clemencia hauer merce de mi: segons les vostres acustumades e antigues misericordies. ¶ Innoua signa 7 immuta mirabilia. O clement senyor yo so certa que pus difficil cosa es: e de major marauella: la conuersio del peccador: que la creacio del mon. E perço suplich la magestat vostra vulla innouar los senyals antichs: e mudar les obres marauelloses vostres. Car aquells grans senyals que vos vida mia fes volent deliurar lo vostre elet poble de la captiuitat de egypte: haueu a fer ara spiritualment dins la anima mia per traure aquella de la captiuitat diabolica. E les grans marauelles que cada dia feu en guarir e resuscitar los cossors: haueu ara a fer guarint la lebrosia de la peccadora anima mia: resuscitant aquella de la cruel mort que ha encorreguda. No deman salut corporal: major cosa deman: e de mes vos vull esser obligada: que aquells a qui haueu donat salut corporal. ¶ Quia frustra viueret corporaliter: quando spiritualiter in anima moreretur. Car poch val al home viure corporalment: quant la anima sua spiritualment dins si es morta. ¶ Quid ergo proderit quia videtur in corpore viuus: qui fuerat in anima morte infidelitatis occisus: O senyor y que aprofita mostrarse viu en lo cors: a aquell qui te la anima sua morta per infidelitat e desobediencia del seu creador: e que coneix les obres sues totes esser contraries a la ley diuina: ¶ Aquesta mort es la que deu esser temuda e plorada: de aquesta Senyor vos deman resurrectio: car conech hauer encorregut en aquesta cruel mort per los meus infinits peccats: dels quals vos sols me podeu deliurar e resuscitar qui haueu dit. ¶ Ego sum resurrectio et vita: qui credit in me etiam si mortuus fuerit viuet. O senyor puix vos sou resurrectio hi vida: hi dieu que tots los que creuran en vos no morran: e si son morts resuscitaran: yo senyor ab ferma fe us deman la vida de la anima mia: daulam (donáumela, dáumela) senyor per queus serueixca: eus ame: eus conega per mon deu e creador: e singular benfactor. ¶ E dient Magdalena aquestes rahons e moltes altres que recitar nos porien dins la feruent pensa sua: rahonant se ab lo seu Mestre e senyor: torcaua moltes vegades los seus diuinals peus ab los propris cabells. Car per les continues lagrimes molt souint los tornaua a banyar: desquels hauia torcats: no fatigant se may del seu amoros exercici. ¶ E obrint vna capça que hauia portat: la qual era de pedra molt singular e dina aquella hauia vna liquor molt preciosa de la qual acostumaua vsar per conseruacio de sa delicada persona. E delliberant donar fi als tals plaers e delicaments e espletar totes coses en lo seruir del seu amat: escampa la dita liquor vntant e refrescant los peus cansats del senyor: tenint la per molt ben esmerçada en lo seruici del creador de totes coses qui ab tanta fretura e treballs calcigaua per lo miserable mon per salut dels peccadors.

Capitol CXX. Com lo fariseu murmuraua dins lo seu cor: e lo senyor li dona entendre qui era aquella singular dona.

Capitol CXX. Com lo fariseu murmuraua dins lo seu cor: e lo senyor li dona entendre qui era aquella singular dona.

E lo fariseu escandalizat miraua esta fahena ab lo ventrell solleuat: e vehent que lo senyor tantost com aquesta dona fon juncta als peus de sa magestat sa senyoria leixa lo menjar: mostrant pendre mes plaer en les sues lagrimes que en tota la festa del conuit: e que permetia que la dita dona lo tocas e stigues tan largament als seus peus: comença lo dit fariseu a perdre la deuocio e bona openio que del senyor tenia e murmurant dins si mateix deya. ¶ Hic si eet (e+e nassal+t) propheta: sciret vtiquem: que 7 qual´est mulier que tangit eum: quia peccatrix est. Volent dir. o si aquest fos tan gran propheta com yom pensaua: haguera conegut qui es aquesta dona: ne qual es la sua fama: car tots saben (o sabem, sab + e nassal) que es vna gran peccadora. E encara que sia dona destat: ell qui no es acceptador de persones: no deuia fer estima della: puix la fama sua no concorda ab lestat: ans la deuia lançar dient. ¶ Recede longe a me: noli me tangere: qm (me en virgulilla) mundus sum. Volent dir. o dona apartat de mi: car no est digna de tocarme: perço que yo so munde e tu pecadora: e lo senyor a qui totes coses eren manifestes vehent aquest fariseu axi nauegar en la mar de presumpcio ab lo vent de superbia quil feya anar tan alt que les diuinals obres gosaua rependre e jutjar sens temor nenguna volgue sa clemencia donarli a entendre e a conexer sa ignorancia e çeguedat: e dixli. Simon car axi hauia nom lo dit fariseu: yot vull dir vna raho: Lo qual tot en fitat (enfitat) respos exut e curt: e dix mestre digau. ¶ E lo senyor no curant de son fastigos desdeny. ab molta dolçor dixli: Dos deutors deuen a vn mercader: la hu cinch cents sous: laltre cinquanta: e com no haguessen neguna manera de facultat de pagar: lo dit mercader leixa als dos tot lo deute. Qual de aquests dos te par sia mes obligat a amar lo mercader benfactor seu: ¶ E responent Simo dix. Segons lo parer meu yo estime que aquell a qui mes es stat donat molt mes deu amar. E lo senyor dixli. justament has jutjat. Ara sperat que yot mostrare los effectes de amor: e coneixeras que tun (tu ne: tu en) tens poca: e defall molt en tu la virtut de caritat: de la qual es dit. ¶ Caritas patiens est: benigna est: non irritatur: non cogitat malum: omnia suffert: omnia sperat: omnia sustinet. Car la persona que ha en si caritat es pacient e benigna: no sen felloneix (sen+salte línea+felloneix: se enfelloneix) ab negu: ne pensa mal: ans soffir totes coses per a profitar (aprofitar) a son proisme: sperant que totes coses vendran en be: perço soste ab plaer tot treball e enug per salut de son prohisme: e lo qui aço no troba en si pot dir ab veritat. ¶ Si distribuero in cibos pauperum omnes facultates meas: et si tradidero corpus meum ita vt ardeam: caritatem autem non habuero nihil mihi prodest. Car poch valen les abundoses almoynes sino proceixen de vera caritat. Ne les penitencies desordenades deuen esser estimades si ab caritat e humilitat no son acompanyades. E sies cert. ¶ Nunquam est dei amor ociosus. Car la amor de deu nunqua sta ociosa: segons per experiencia te mostrare. E girantse sa clemencia: dix al dit Simon. ¶ Vides hanc mulierem: Intraui in domum tuam: aquam pedibus meis non dedisti: hec autem lacrimis rigauit pedes meos: et capillis suis tersit: obsculum mihi non dedisti: hec autem ex quo intrauit non cessauit obsculari pedes meos: oleo caput meum non vnxiti: hec autem vnguento vnxit pedes meos. propter quod dico tibi: remittuntur ei peccata multa quoniam dilexit multum. Volent dir. O simon: veus aquesta dona: Tu la menysprees per los peccats passats: yo la ame per les obres presents: qui son de tanta amor e feruor que mereixen esser estimades e molt remunerades. Car yo so entrat en la casa tua e no has hagut recort de dar aygua als meus peus cansats per confortar aquells: e aquesta amable dona no ab aygua comuna: ans ab aquella impreciable que ha distillat del seu propri cap ab forsa de foch de amor ha lauat e regat los meus peus: Los quals ha torcat no ab touallola de seda: ans ab los seus propris cabells qui sobre totes coses extimaua. E tu nom has rebut ab besament: segons de caritatiua amor se pertany: e aquesta des que es entrada no ha cessat de besar los meus peus ab profunda humilitat. E tu sabent quant sta lo meu cap cansat de preycar e orar no has mostrat en mi vna poca de humanitat e pietat volent vntar lo meu cap ab loli (l´oli): lo qual en tals casos es necessari a recreacio e confort del cap cansat. e aquesta humil e cortesa dona no tenint se per digna de acostarse al meu cap encesa de caritat ha vnctat los meus peus ab los pus precios enguent (ungüento; engüent, ungüent) que trobar se puga: car res no ti per ben esmerçat dels bens seus: sino lo que serueix a la mia persona. E per çot dich ab veritat que a ella son remesos molts peccats: car molt ha amat: e es molta raho sia amada. ¶ Cui autem minus dimittiur minus diligit. Car aquell a qui poch es deixat poch ama. ¶ E perço com tu Simon estimes que poch te sia leixat: tens la amor tan freda: que en nenguna de les dites coses no la has monstrada. ¶ Non quia parum dimittitur: sed quia parum putas esse qd dimittiter. No perque sia poch lo que a tu es at: mas tu per ta presumpcio ho estimes poch. E aço es vna gran ignorancia que lome crega esser estaluiat de nenguna manera de peccat per si mateix: ans te dich en veritat. ¶ Nullum est enim peccatum qd fecit homo quod non possit facere alter homo si desit rector aquo factus est homo. Car no es nenguna manera de peccat que homens hajen fet: que altre home noy caygues si fos deixat e desemparat de aquell sobiran gouernador e regidor qui ha fet e creat lome E perço negu no deu menysprear laltre per gran peccador que sia: car negu no ha lo be de si mateix: ne per si nol pot conseruar. ¶ O pharisee si scires qp parum est qd habes: 7 hoc ip3 (i+p en virgulilla+3) qp cito perdis si non seruauerit ille qui dedit. Car si sabies e conexies tu phariseu quant es poch lo be que tens he aqueix poch quant prest lo pories perdre: sino era conseruat per aquell quil ta (qui te´l ha) donat. Al qual sols deus regraciar les misericordies que ta fetes delliurant te dels mals que pogueres hauer fet: segons la freuoltat de ta natura: la qual tu no has experimentada: e perço jutges aquesta per malalta qui es pus sana que tu. ¶ Quia tu recumbens quasi sanus medicum ignoras quia majori forsitan febre et mentem etiam perdidisti nam et frequentius rides ploratus a sanis. Car tu seus reposat e desansiat del teu propri mal estimant te sa ignores lo metge: car la febra de la presumpcio es tan gran que ta portat en dolorosa frenesia: e moltes vegades te rius quant est plorat per los sans: ço es per aquells qui coneixen la çeguedat tua. ¶ Non enim auditores legis iusti apud deum sunt: sed factores legis iustificabuntur. E no sabs tu que per sols hoyr preycar la ley nengu no es iustificat dauant deu: si per obra no compleix: ço que mana la ley: E tu segueixes los meus sermons e lohes e aproues aquells de boca e oblides de posar los per obra: Com not recordes del que digui laltre dia a vn doctor de la ley enterrogant a mi: qual era lo major manament de la ley: al qual respongui. ¶ Dileges dominum deum tuum 7 proximum tuom (tu+o nassal) sicut te ipsum. in his duobus mandatis vniuersa lex pendet et prophete. Affermant que en amar deu e lo proisme sta tot lo compliment de la ley e de les propheties: e sies cert que qui verdaderament ama deu: no auorreix may les creatures sues: ne qui ama son prohisme no menysprea los peccadors: ans los reb ab gran goig quant venen a venia: e qui aço no te: deu pensar e creure que es lo pijor de tots los peccadors e te la malaltia cuberta e molt difficil de guarir. Aquesta dona que per ta ignorancia has menyspreada. In breui expleuit tempora multa: 7 in multitudine electorum habebit laudem: 7 inter benedictos benedicetur. Car en aquest poch temps que es stada als meus peus ab feruor de contricio: ha corregut tan gran cami: que es peruenguda a la sumitat de perfectio de amor: la qual en breu temps ha complit tota la ley e manaments: e perço entre la gran multitut dels ciutadans de la gloria eternal sera loada e magnificada: e en lo nombre dels beneyts sera comptada e singularment per ells beneyta e exalçada. Car en deu ha posada tota sa fe e sa sperança: e ell la ha presa en la sua protectio e guarda. ¶ Quid enim ei necesse poterit eourum que sub celo sunt: quem deus celi protegere 7 conseruare voluerit: Digues me en ta fe fariseu: que li fall de quantes coses son sots lo cel a aquell que lo deu hi senyor del cel pren en protectio e guardia sua: No pot esser dit de aquell ab molta raho: ¶ O felix anima que hanc protectionem meretur. Volent dir. O benauenturada anima que tal protectio has meritada: la qual cosa de aquesta perfectissima magdalena pot molt verdaderament esser dita: Car ella ab profundissima humilitat ha confessat la culpa sua accusant e condempnant si mateixa: perque mereix esser justificada e ab deu reconciliada e per ell guardada e molt deffensada. ¶ E donant sa magestat fi en lo rahonament del fariseu: dreça son parlar a la dita Magdalena: dientli. ¶ Remittuntur tibi peccata tua. Volent dir. O magdalena hajes confort: car los peccats que tant has plorat te son perdonats e remesos: e alguns dels conuidats començaren a dir dins si mateixos. Qui es aquest que haja tant poder de remetre los peccats: E lo senyor volent los mostrar que les cogitacions de cascu dells li eren manifestes e clares: dix a Magdalena. Fides tua te saluam fecit. Volent dir. Degu nos marauelle com te son stats perdonats tants peccats: car dich te certament que la tua fe mereix que sies feta salua e deliura de tota culpa: car fermament has cregut que yot puch perdonar: e so content de perdonar te. Car a mi es donada tal potestat: segons diu Ysayes parlant en persona mia: dient. ¶ Ego sum ipe (i+p+e) qui deleo omnes iniquitates tuas propter me: 7 peccatorum tourum non recordabor. Car yo so aquell qui puch delit totes les iniquitats tues per ma propria auctoritat: e no vull daçiauant recordar los teus peccats per punir aquells. Car no vull pus satisfactio de tu: sino les tues amables e doloroses lagrimes: Per aquestes mas axi vençut e tirat: que res que demanes not sera negat. Vade in pace. Volent dir. Tornaten a la posada tua: car certa pots esser que la pau es fermada entre tu e mi: la qual james sera rompuda. ¶ Quia desponsabo te mihi in fide: pone me vt signaculum super cor tuum. Car yo te sposada e ligada ab mi per fe e caritat: e vull quem poses axi com vn sagell sobre lo teu cor: tancat aquell a totes les coses terrenals: sols a mi sia vbert: car aqui vull star e reposar sens altra companyia. E magdalena molt contenta offeri li lo cor e la persona e tot quant en ella era a la seruitut sua supplicantlo ab infinida amor volgues pendre la casa sua per posada tant com aturaria en aquest miserable mon. e lo senyor resposli: magdalena so content de aturar en casa vostra: perque a tots sia manifest de quant singular amor yous ame. E Magdalena despedintse de sa magestat ab goig no recomptable deya. ¶ Quis deus similis tui: qui aufers iniquitatem 7 transfers peccatum: quoniam non est confusio confidentibus in te. Volent dir. o senyor y vida mia hi qual deu es semblant a vos qui leuau e perdonau les iniquitats: e apartau los peccats de la anima: qui a vos se acosta: O senyor be es gran veritat. que aquell qui en vostra clemencia confia no pot esser confus.

BERNAT FENOLLAR, JOHAN SCRIVÁ, Cobles de la passiò de Jesu Xristh

BERNAT FENOLLAR y JOHAN SCRIVÁ. 

Cobles de la passiò de Jesu Xristh fetes per Mossen Fenollar é 
per Mossen Joan Scrivá, cavaller, contemplant en Jesus Crucificat. 

MOSSEN FENOLLAR. 

Qui Deu vos contempla | de la creu en l' arbre 
penjant entre ladres | per nostra salut 
tancats te los ulls | é lo cor de marbre 
ab ingratitut 
si tots temps do plore | d'amor gran vençut 
pensant quina mort | volguès humil pendre 
per sols á nosaltres | la vida donar 
ab cap inclinat | los brassos stendre 
mostrant nos amar 
perque 'us desijam | en creu abrassar. 

MOSSEN JOHAN SCRIVÁ. 

Recort deu tenir | com d'alta cadira 
al mon devallant | de carn vos cobrís 
y com d'aquell poble | mogut ab gran ira 
que sols elegis 
rebès la mort vos | qui 'ns dáu paraïs 
si donchs be contempla | ab pensa devota 
com vos Deu é hom | morís ab turment 
lo cor te de ferre | si prest no açota 
com ver penident 
la carn pecadora | per tal falliment. 


MOSSEN FENOLLAR. 

Açotes donchs l'hom | car mòlt es loable 
puix vos per aquell | fos tant açotat 
qui sou l'ignocent | y aquell lo culpable 
causant lo pecat 
perqui 'us son coberts | peus, mans y costat 
portant sobre 'l cap | d'espines corona 
senyals en la cara | de colps cent stranys 
les taques no 's lava | de sanch vostra hona 
y apres de tants anys 
repos no 's presenten | los vostres afanys. 

MOSSEN JOHAN SCRIVÁ. 

Del cap fins al peus | dolor vos penava 
passant mòlt afany | los ulls per gran plor 
y vostres orelles | á qui 'us blasfemava 
per dar nos tresor 
oireu ab pena | rompent(-)vos lo cor 
clavats peus y mans | per nostres grans faltes 
pudor en lo nas | per tot scupit 
vinagre en la boca | bufets en les galtes 
turment infinit 
passá vostre cos | d'açots tot ferit. 

MOSSEN FENOLLAR.

Ingrat fou lo poble | qui 'us feu tant gran festa 
quant rey vos entrás | lo dia de Rams 
tenint(-)vos apres | ab molta requesta 
estret ab ligams 
deixant Barrabas | de vos posá clams 
cridant crucifige | donáus la sentencia 
Pilat clar dient | les mans jo me 'n lau 
la qual sostengué | no fent resistençia 
benigne y suau 
portant sobre 'ls musclos | la creu hon penjáu. 

MOSSEN JOHAN SCRIVÁ. 

O quant desecorda | ab goig sens mesura 
de robes stranyes | la via cobrir 
y tólreus ab ira | aquell sens tristura 
tan digne vestir 
per sorts declarant | aquí déu venir! 
O quan desacorden | les flors y spines 
y creu mòlt feixugue | ab rams mòlt florits! 
O quan desacorden | sponja y metzines 
scarns y despits 
apres de grans festes | honors y convits! 

MOSSEN FENOLLAR. 

Plorem, donchs, plorem | puix qual es la vostre 
dolor tal nos troba | entre les dolors 
anyell inmolat | per gran culpa nostre 
vos Rey dels senyors 
sentís de la mort | les penes majors 
de tots los amichs | no sols en tal pressa 
desert vos trobás | mas trayt d'amich 
aquell qui besant | ab pensa ravessa 
cruel inimich 
de vos venda feu | al poble inich. 

MOSSEN JOHAN SCRIVÁ. 

Lo sant Spirit | y 'l Pare 'us liuraren 
á mort inhumana | per gran caritat, 
y per dines Judas | que tant l' encegaren 
y 'l poble malvat 
d'enveja 'us liuraren | al jutge Pilat 
y á vos liurás vos | complint fill benigne 
tot quant vostre pare | de vos ordená 
mas sols per complaure | al poble maligne 
al cor inhumá 
Pilat á la creu | sens causa 'us liurá. 

MOSSEN FENOLLAR. 

O quant fonch deixeble | inich ab ultratge 
qui 'l Mestre vené | per un tan baix for! 
O quan fonch injust | cruel y salvatge 
qui sols per gran por 
á mort jutjá 'l Rey | qui nos dé son cor! 
O trists y perversos | y com no pensaven 
punits de tal crim | serien tots temps 
quant per vos matar | axi navegaven 
á veles é rems 
que 'us feren de mort | sentir los estrems. 

MOSSEN JOHAN SCRIVÁ. 

Dolor es sens par | mirar tal desorde 
que 'l jutje tant just | lo jutjen injusts: 
dolor es sens par | que vos que sou orde 
é guia dels justs 
sou Rey deppossat | en falsos ajusts: 
dolor es sens par | mirar que presenten 
bandeig los vasalls | al Rey tant devot: 
dolor es sens par | mirar que turmenten 
ab gran avalot 
los lechs tant perversos | al gran Sacerdot. 

MOSSEN FENOLLAR. 

De vostres dolors | ¿qui veu l' inventari? 
O quant es cruel | aquesta sens par, 
com fos arribat | á monticalvari 
que 'us ves despullar 
é totes les plagues | de sanch renovar 
y per que los peus | y mans no bastaren 
dels claus als forats | en 'l arbre sagrat 
cruelment ab cordes | aixi 'us stiraren 
lo cors delicat 
que tot en les junctes | restá desjunctat. 

MOSSEN JOHAN SCRIVÁ. 

Aquell fruyt del arbre | que 'ns pena la vida 
cullí ab ses mans | lo pare Adam 
mas ara clavades | per la gran fallida 
que d'ell reportam 
en l'arbre de Cedra | les vostres miram 
lo vostre cors plou | de sanch molta pluja 
y aquell de la fe | axut fou é buyt 
gustás vos Ja fel | vinagre y la sutje 
y aquell lo dols fruyt 
perque 'l vostre cors | de penas fou cuyt. 

MOSSEN FENOLLAR. 

De quanta dolor | sentint amargura 
la fel é vinagre | per gran set gustás 
desig gran tenint | humana natura 
en semblant trespas 
recebés son mal | remey no scás. 
O quanta tristor | dins vos se renova 
sabent que per tots | ay tal vos streny 
y que no daria | açots com se prova 
per nostre desdeny 
lo goig é la vida | que en veureus s' ateny. 

MOSSEN JOHAN SCRIVÁ. 

Com vos creás l'hom | del lim de la terra 
o quant li donás | creantlo perfet! 
pero ja fou mes | mirant que gran erra 
que mort y de fet 
ab tal passiò | per vos fou refet 
lo jorn que 'l formás | per sola paraula, 
complint tant bella obra | la fes ab deport 
mas quant lo rehemes | la creu fon la taula 
hon fahent vos gran tort 
d' aquell lo rescat | pagás ab greu mort. 

MOSSEN FENOLLAR. 

Donchs ploren los ulls | y 'l cor dur sospire 
batámnos los pits | anant peus descals 
y l' ánima nostre | la vostra remire 
donantvos ençals, 
segant los pecats | ab molt aspre fals 
car no 'ns pot james | tant gran mal atenyer 
que vos ignocent | sentit no l'hajáu 
per tot vostre cors | qui 'us volguès strenyer 
de sanch tot brolláu 
per fer nostre guerra | tant digna de pau. 

MOSSEN JOHAN SCRIVÁ. 

De vostres grans penas | no sols fou principi 
la nit que suas | en l'hort ple de sanch 
mes ja tingues d' elles | lo jorn precipici 
que vos senyor franch, 
cubert nasques tot | de nostre vil sanch 
com vos ja sabeu | la mort tan indigna 
present la teniu | si be 'us era luny 
fon tal certitut | de mort tant maligna 
un verme que puny 
que sols lo recort | los ossos desjuny. 

MOSSEN FENOLLAR. 

Lo cap é los peus | les mans é los brassos 
les cames é cuxes | é tot lo cors llas 
de tanta dolor | caygueren en llassos 
que part no trobás 
sino sols la lengua | que sana restás 
perque Dèus é hom | pèls homens pregasseu 
dels quals es lo cor | en culpes defunt 
y la mare trista | vos fill comanasseu 
en lo darrer punt 
al vostre dexeble | de tots pus conjunct. 

MOSSEN JOHAN SCRIVÁ. 

O proportió | de gran melodía 
que tanta de gent | axí convertí 
com vos Dèu morint | per lo qui pería 
pregás de cor fi 
ab veu á tant alta | que 'l Pare us oí, 
als sons dels martells | que 'ls ladres clavaren 
la vostre veu dolsa | los feu tals acorts 
que tots los inferns | axí despoblaren 
dels vius é dels morts 
que lenguas no basten | en ferne reports. 

MOSSEN FENOLLAR. 

En véureus tant just | lo ladre 'us invoca 
contrit confessant | á vos Deu é hom 
y l' seu penedir | tant grantment vos toca 
que no sens renom 
en sant li mudas | de ladre lo nom. 
O gran valedor | segura defensa 
govern, lum é guia | dels bons peregrins 
de vostre merçé | atenyen compensa 
aquells trists mesquins 
que á vos se presenten | perduts llurs camins. 

MOSSEN JOHAN SCRIVÁ. 

En temps consemblant | que mort per demerit 
al mon procurá | Adam lo primer, 
Adam vos segont | per infinit merit 
per l' home refer 
morint destrohís | de mort lo poder 
y en l' hora que vos | ab causa tant justa 
tancás lo gran cell | aquell defallint, 
en la hora mateixa | clavat en la fusta 
la mort soferint 
al ladre l'obrís | pus fou penident. 

MOSSEN FENOLLAR. 

Donant compliment | á tants grans misteris 
com vos en la creu | mostrar nos volguès 
restant ja cansat | per tants improperis 
que vos sostinguès 
lo vostre sperit | al Pare retès 
rompent del infern | les grosses cadenes 
tragues los Sants pares | del lim tant pregon 
d'hon tots speram | de vos les strenes
que mes riques son 
la creu abrassám | partint d'aquest mon. 

MOSSEN JOHAN SCRIVÁ. 

Remey de tots mals | la vostre creu porta 
mirar vos ab ladres | la enveja repren 
per vostres blasfemias | la ira jau morta 
y gola defen 
lo gust de la fel | qui tant vos ofent 
remey de superbia | es vostre mort leja 
mirant vostres nafres | la carn no seguim 
en véureus tot nuu | l'avar no cobeja. 
Perea fugim 
pus vos diligent | purgau nostre crim. 

MOSSEN FENOLLAR. 

Peccat mòlt terrible | qu'en tots se tresplanta 
fou lo de Adam | rompent vos la fé 
loable perdó | la Eglesia canta 
del fruyt que 'ns ne vè 
pus tal redemptor | haver meresqué 
d'aquell es la culpa | y vostra la pena 
lo goig de nosaltres | si be 'ns ne dolém 
mirant vostre vida | d'afanys tota plena 
que no 'u mereixém 
per darnos riquesa | ser pobre en extrem. 

MOSSEN JOHAN SCRIVÁ. 

O quanta pobrea | que dins lo pessebre 
la verge partera 'us | bolcave ab lo vel 
la pedra mòlt dura | per vostre cap rebre 
tant freda com gel 
fou sols lo coxí | de vos rey del çel 
y en loch del anyell | de tortres oferta 
la mare tant pobre | al temple doná. 
O gran pietat | que may cosa certa 
tingues vos deçá 
que fins al sepulcre | Josef vos prestá. (de Arimatea)

MOSSEN FENOLLAR. 

Retaula perfet | de la nostra vista 
sou Vos en la creu | clavat tant estés 
lo cors tot plegat | é l'anima trista 
d'amor gran encés 
pregant per aquells | qui us feren procés 
mostras vos humil | en tal cars exemple 
de dar lo perdó | aqui 'us persegueix 
rehó donchs es gran | quiscú vos contemple 
posat en perpleix 
pus sou lo govern | del be qui 'ns nodreix. 

MOSSEN JOHAN SCRIVÁ. 

O Deu eternal | ab quanta de furia 
la mort vos han dada | los falsos juheus 
e vos no mirant | la vostra injuria 
ni penes tan greus 
del fruyt de tal mort | tambe 'ls feu hereus 
havent perdonat | á qui 'us turmentava 
d'aquells qui 'us nafraren | las nafres guarint 
havéu donat vida | al hom qui 'us matava 
per hom vos morint 
matas nostre mort | Sathan destruint. 

MOSSEN FENOLLAR. 

Donchs plore la terra | qui 's dehia ser santa 
de Jerusalem | vuy plena d'omey 
que en mòlta tristor | son goig se decanta 
puix ab cruel ley 
ha mort dels grans reys | á vos lo gran rey 
plorém donchs puix ella | sens tot remey plora 
nosaltres remuts | plorant nos riem 
de vostra dolor | que tant nos acora 
que sols no 'us planyem 
mes planyer los angels | ab nosaltres vem. 

MOSSEN JOHAN SCRIVÁ. 

O quanta dolor, | perque no 'us trencaren 
les cames é brassos | la mare sentí 
quant ella pregant | que ja 'us perdonassen 
apres vostre fi 
lo colp vos doná | sens tardá Longí 
nafrat restás vos | é aquella penada 
tenint la sua ánima | dins vostre cors sant 
per sobres d'amor | tan fort transportada 
assi oblidant 
que 'n loch de la vostre | restava penant. 

MOSSEN FENOLLAR. 

Los ulls ja tancats | si par que no 'us miren 
teniu lo costat | en loch d'ells ubert 
mostrant nos lo cor | per un tant nos firen 
en aquest desert 
de mort les grans fletxes | que colp no se 'n pert 
tirant á tal mostre | ferim en l' estacha 
per joya gonyant | lo vostre voler 
que força ten fort | la nostra amor flacha 
al be vertader 
que quant es del mon | nos fa desvoler. 

MOSSEN JOHAN SCRIVÁ. 

O vera salut | ó font gloriosa 
manant del costat | del rey eternal 
ab dos rius cabdals | passas abundosa 
per l'ample canal 
del arbre perfet | gornit de tot mal 
ab l'un que fou d'ayga | la culpa del acte 
lavás d'aquell pare | que 'ns feu tot lo dan 
y ab l' altre de sanch | damnás lo contracte 
que no sens engan 
de l'anima nostre | prenial Sathan. 

MOSSEN FENOLLAR. 

A nosaltres dolça | á vos mòlt amarga 
fou la passió | de vostres turments 
finant vostre viure | lo nostre s'allarga 
vivint penidents 
puix ell fou cap | dels sants sacraments 
car tots com á font | destillen é manen 
d'aquella gran nafra | que 'l vostre cor fir 
per merit de qui | les grans culpes sanen 
del nostre fallir 
tenint lo recort | de vostre morir. 

MOSSEN JOHAN SCRIVÁ. 

O ver pellicá | puix tal ben volença 
nafrant vostres pits | mostrás senyor just 
en gran pecat l' hom | clavat per fallença 
d'aquell vedat gust 
vos sols desclavás | clavat en lo fust 
nafrém donchs la carn | que tant nos contrasta 
puix de vostres nafres | exemple tenim 
que sols una gota | de vostre sanch basta 
si bé 'ns penedim 
lavar nos d'infern | que tant avorrim. 

MOSSEN FENOLLAR. 

A vos ha plagut | morint que 's reparen 
aquelles cadires | qu'infern despobla 
que may altrament | aquells qui' us mataren 
no sent inhumá 
vos haurien mort | volent capitá 
que d'angells del cel | l'etern Deu e pare 
cent mil legions | treméteus poguere 
mas perque la mort | sia nostre repare 
morir vos plaguè 
prenent vos lo mal | per darnos lo bè. 

MOSSEN JOHAN SCRIVÁ. 

O metge perfet | donant medecina 
que be responguè | al crim de perjur 
quant vos reparant | la nostra ruina 
en l'arbre tan dur 
lo crim fet en l' arbre | de mort fes segur 
vençut fou en l' arbre | puix no volgué tembre 
Adam vostre pena | d'hon restá catiu 
y en l' arbre vençés | volent aquel rembre 
de sancha ab un riu 
que l' home perdut | de mort torna viu. 

MOSSEN FENOLLAR. 

Al vostre cors tendre | dolor fou profunda 
penjar en la creu | en loch tan agrest 
mas vist qu' en la mare | aquella redunda 
e mostrau son gest 
de tots los treballs | major fou aquest 
pensant que sens vos | restava deserta 
de Rey e Senyor | e fill natural 
aquest sol recort | qu'estava cuberta 
de pena mortal 
ab nova dolor | vos fou altre pal. 

MOSSEN JOHAN SCRIVÁ. 

Encara sentís | dolor infinida 
pensant que la mare | de vos nostre Deu 
l'estrem soferia | ab vos dolorida 
de pena mòlt greu 
passant tots martiris | al peu de la creu. 
Rompám donchs ab lagrimes | que 'ls morts se desperten 
les pedres, la terre | y 'l sol tenebròs 
del temple lo vel | units se concorden 
e contra son cors 
per vostre greu mort | fer plant doloròs. 

MOSSEN FENOLLAR. 

Ab goig é tristor | los nostres ulls ploren 
de vostre molt trista | cruel passió 
puix vos Deu morint | les forts penes moren 
d'aquella presó 
d'hon vos ab tal preu | fes redempció 
de be tan insigne | memoria eterna 
tenir deu contrit | lo bon pecador 
puix brolla tot temps | de vostre cisterna 
tant grant font senyor 
que regal mon tot | ab aygue d'amor. 

MOSSEN JOHAN SCRIVÁ. 

Mirant vostre vida | que fonc cativeri 
brollar deuhen fonts | de plor nostres ulls 
mirant vos ja mort | ab tants improperis 
per nostres ergulls 
lo cor se deu rompre | pus dur qu 'ls esculls 
mirant que la mare | la vostre sanch plega 
la nostre scampém | sens dar nos spay 
mirant que la terra | de lagrimes rega 
vençuda d' esmay 
lo plor de nosaltres | cessar no deu may. 

MOSSEN FENOLLAR. 

Sino pura sanch | no 's pot dir que ploga 
nafrant vostre cors | de mort ab coltell 
restant la color | de la carn tant groga 
rompuda la pell 
que bell sobre tots | no par sou aquell 
o trista de mare | qu'en vos contemplava 
la sua carn verge | per nostre defalt 
batuda per tot | que loch no hi restava 
que no fos malalt 
de sanch e de plagues | cobrant nou smalt. 

MOSSEN JOHAN SCRIVÁ. 

Le mare mig morta | los vostres deixebles 
tant sols la deixaren | fogint del perill 
la qual de la fe | mirantlos tan febles 
al mon fou spill 
per hon cobram lum | de vos son car fill 
en ella molt sancta | romas la fe sola 
puix fou de la sglesia | lo mòlt segur pern 
lo seu creure ferm | fou altre gran mola 
que 'l rey del infern 
en trossos partí | levat llur govern. 

MOSSEN FENOLLAR. 

O font abundant | de tota bonea 
qui pot sens dolor | la mare pensar 
qui participant | de vostre pobrea 
res no 'us pogue dar 
quan nuu ab gran fret | vos feu fort penar 
majorment pensant | lo quant vos podieu 
usar de riquea | é are 'us defuig 
per darla nosaltres | rey pobre morieu 
y aquella d'enuig 
tant richa y tant trista | que tot be li fuig. 

MOSSEN JOHAN SCRIVÁ. 

De nostres pecats | ó quanta esperança 
nos causa Senyor | lo gest que mostrau 
lo cap inclinat | es vera semblança 
que vos perdonáu 
los mals que morint | en creu reparáu 
los brassos teniu | uberts que 'ns abraçen 
las mans foradades | per grans donatius 
ubert lo costat | per tal quens portassen 
los morts e los vius 
amor que d'infern | desliura 'ls catius. 

MOSSEN FENOLLAR. 

O ulls vergonyosos | que 'l cel penetraven 
y sols als dexebles | no daven confort 
mas goig á la mare | mirant presentaven 
tant ferm y tant fort 
e huy la dexáu | ab tal desconort 
la vista del tot | teniu ja perduda 
sens causa l' eclipsi | tant fort nos sagueix 
lo sol per tristor | sa gran claror muda 
y tant s'enbruneix 
qu'encare perfet | huy no resplandeix. 

MOSSEN JOHAN SCRIVÁ. 

Los vostres vassalls | de sanch una gota 
al cor no 'us dexaren | Jesus rey humil 
la qu'es en lo cap | perdereu vos tota 
sentint dolos mil. 
Posant vos corona | d'espines tant vil 
la que' es en nirvis, | arterias, venas, 
ab pena mòlt gran | perdés per los claus 
pel cap de la lança | apres de les penes 
en infinits graus 
perdent la del cors | rehement los sclaus. 

MOSSEN FENOLLAR. 

O mans sacratíssimes | qu'en sols lo toch vostre 
ab mòlta virtut | curaven malats 
e no menyspreant | lo poch valer nostre 
ab mérits tans alts 
tocaven labrosos | guarint sos defalts 
e ara ab la creu | cruelment clavades 
lo cors sostenint | tal paga n'aveu 
que per cruels mans | axi separades 
y mortes vos veu 
que vostres greus nafres | tocar no 'us podeu. 

MOSSEN JOHAN SCRIVÁ. 

Los vostres ligams | son causa mòlt vera 
que som desligats | d'aquell pecat vell 
per vostre corona | d'espines tant fera 
plegant al cervell 
gonyám diadema | del regne pus bell 
per la sepultura | que 'us feren tant pobre 
de resussitar | lo gony alcançam 
per que devallas | al fi de tal obra 
al fi d'Abraam 
ab gran alegría | al cel tots pujám. 

MOSSEN FENOLLAR. 

O peus gloriosos | que fes penitencia 
per nostres pecats | descalsos anant 
espines y pedres | ab gran paciencia 
y fanchs calcigant 
cercaven lo mon | exemple donant 
clavats sus en fust | que no 'ls poden moure 
del tant que per terra | anaven liberts 
e tant dins vosaltres | lo clau vem en cloure 
que som mes que certs 
restau per dolor | de viura deserts. 

MOSSEN JOHAN SCRIVÁ. 

Lo preu del rescat | pagat en sinch pagues 
compendre no 'l basten | angélichs enginys 
per quant se compren | en vostres sinch plagues 
que no 'n pagás menys 
perque rescatassen | los nostres sinch senys 
car tots romaniam | catius en penyora 
d'aquell primer jorn | que Adam pres lancech 
mas desque lo mon | en creu vos adora 
del seu ensopech 
romaném tots are | en gran assoçech. 

MOSSEN FENOLLAR. 

Del arbre tant bell | regat de sanch noble 
les rames ornau | de fruyt, fulles, flors 
plantat sobre roca | devant tot lo poble 
per darnos repos 
cubert de la porpra | de vostre sant cors 
ab tal standart | donant la batalla 
lo nostre enemich | roman tot confus 
e feta del cel | conquesta sens falla 
nos deu voler pus 
sino lo fruyt | del vos bon Jesus. 

MOSSEN JOHAN SCRIVÁ. 

Senyor donchs inmens | poder invisible 
d'amor y mercé | un pélech sens fons 
puix de vostre mort, | ab pena orrible 
que mes de mil mons 
bastave per rembre | rehebém tant grans dons 
perque no podem | de fet tant insigne 
lo fruyt que tant costa | per nostres pecats 
así 'us fem lo plor | esser axí digne 
hon som exellat 
que 'ns port del cel | lo goig dels salvats. 

D'aquests dos poetas coneixem algunas altras obras. 
DE FENOLLAR: 
I. Quasi libert content de ma ventura. 
II. Per mitigar l'enuig gran del estiu. 
III. Un altre Sant Pau no sou vos Monsenyor. 

DE SCRIVÁ: 

I. Passant jo per la encontrada. 

FENOLLAR, JOAN VIDAL, VERDANXA, VILASPINOSA Y MIQUEL STELA. 

QUESTIÓ 
moguda per Mossen Fenollar, prevere, á Mossen Joan Vidal, prevere, 
á En Verdanxa é á En Vilaspinosa, notaris; la qual questió es disputada 
per tots e d' aquells sentenciat per Miquel Stela. 

FENOLLAR. 
(veure.) 

Per be que lo mon | en tals fets huy sia 
no prou favorable | past es singular 
e vist que d'amor | se parla tot dia 
de quatre luquets | saber jo volria 
qual mes la encen | e la fa doblar 
jo dich que lo veure | que mostra carrera. 
A tot quant apres | li dona combat 
Mossen Vidal veig | del grat fa bandera. 
Verdanxa l' entendre | diu que la prospera 
e Vilaspinosa | defen voluntat. 

VIDAL. 
(GRAT.)

Les vostres virtuts | á mi serán guia 
al que ma edat | ma vol contrestar 
diré lo que 'm par | seguint vostra via 
si be ja d'amor | no sent qual solia 
pero lo bon grat | la fa recurar. 
Lo grat es d'amor | la vera raçera 
que seny é saber | te molt subjugat 
encen lo gran foch | qui tant encarcera 
lo propri voler | e fáli barrera 
que no pot cobrar | perdent libertat. 

VERDANXA. 
(ENTANIMENT.) 

Encen lo voler | qui ans no volia 
en foch gran d'amor | el fa cativar 
l' entendre sens pus | lo qual no desvia 
mas mostra camí | per la travessía 
per hon se recull | delit per amar 
ue l' entaniment | desplega senyera 
e hon se promou | d'amor lo debat 
les flames fa grans | crexent la foguera 
compren los delits | els mals desbarrera 
principi mostrant | de gran veritat. 

VILASPINOSA. 
(VOLUNTAT.) 

Sens lenya lo foch | cremar no poria 
ne menys de voler | amor pot star, 
aquell te lo be | que 'ls actes seus cria 
engendra e fa | ab gran cortesía 
que 'l ho é lo no | per ell se pot dar. (hoc: ho: òc: och: sí en OCcitan)
La causa d'amor | voluntat es vera 
sens ella may res | pogue esser amat 
encen lo gran foch | ab flama tant fera 
que may lo ferit | sos actes onera 
encars que la mor | se veja al costat. 

FENOLLAR. 

Les formes gentils | tenir poch valria 
sinó per lo goig | que ve del mirar 
en semblant convit | no y ha lepolia 
nodresca l' amor | ab tal alegría 
com es fas á fas | son be contemplar 
per ço les finestres | d'amor son frontera 
per hon se contemplen | l'amant é l'amat 
sino fos la vista | suau, falaguera 
de gests e senyals | portant deventera 
lo cor no seria | d'amor tan nafrat. 

VIDAL. 

Per dir veritat | negar no sabria 
que 'l veure conmou | lo seny e pensar 
e ya per aço molt | poch obraria 
amor si bon alt | ab grat non sortia 
puix es d'ella escha | e fála cremar 
lo grat es semblant | de gra de falguera 
te l' entaniment | tot encativat 
de la voluntat | lo grat es simera 
d'amor l' esperit | regala com sera 
e sab que dich ver | lo quin es pasat. 

VERDANXA. 

Ni vista, ni grat, | ni voler faria 
les flames y fochs | d'amor augmentar 
sens l' entaniment | qui sols empalia 
la saba d'amor | guiant sens falsia 
car fa conegut | lo loch del repar 
aquell es de tots | aquella caldera 
á hont se recou | lo sucre stimat 
dels draps lo pus fi | l'entendre's cors lera 
sens ell lo voler | ni vol, ni volguera 
com sia primer | hon grat es causat. 

VILASPINOSA. 

Real magestat | qui 'ls senys manaria 
govern que major | no pot derrocar, 
principi movent | que 'ls actes mouria 
aquell sols voler | tals forçes tendria 
que l'entaniment | reho fa negar 
voler pren amor | en guerra primera 
aquell elegint | se dona brebat 
en tant que lo cor | tramet per cantera 
e fletxes d'or fi | ab tal bombardera 
que may del perfum | algun va spantat. 

FENOLLAR. 

Amor per los ulls | se cansa é es guia 
aquells fan lo cor | mes enamorar 
lavat abillat | sens ulls no veuria 
la gracia menys | ni la loçania 
ni 'ls rossos cabells | qui 's fan adorar 
vejau qui 's ferit | dins en la visera 
d'objectes semblants | si viu rabiat 
ençes en amor | en tanta manera 
que passa d'un salt | lo riu de cullera 
pel que veu tan bell | tenir abrassat. 

VIDAL. 

Lo grat es objecte | y te senyoria 
que fa lo voler | per si alterar 
dispon lo pertret | sens ell no rebria 
lo voler amor | ni 'l informaria 
lo grat defallint | amer fa cessar 
les fulles son d'or | d'aquella pomera 
…..
nodreix augmentant | amor vertadera 
conservas per grat | quant no s' baratera 
si grat no teniu | d'amor sou fallat. 

VERDANXA. 

L' entendres aquell | lo qual desafia 
voler e lo grat | els fa concordar 
perque destroneix | per la fantasía 
lo be conegut | de hon se cambia (o bon)
en lo que desig | la fa transportar 
d'amor los grans archs | d'aquesta pradera 
se tallen segurs | e sens feredat 
per bon lo delit | tant fort se carrera 
que no resta part | que reste censera 
del cors del amant | qui sta entuxegat. 

VILASPINOSA. 

En la voluntat | amor naxeria 
perqu' es accident | de noble causar 
qui cause 'l causat | la causa seria 
e foch tan ardent | aquell encendria 
que may amador | sabe desamar 
aquesta sens pus | l' entendren barrera 
la lum apagant | de sa claradat 
lo veura, lo grat | tant fort apodera 
com escull de mar | qui encalla galera 
que l' aygue fallint | tot resta negat. 

FENOLLAR. 

Deu ha presa carn | faent companyia 
e 's fa cascun jorn | en pa consegrar 
sabent nostre cor | mirant cremaria 
ab flames de foch | ardentment e pia 
d'amor pus enses | sens may apagar 
appar donchs que ells | son la padrenyera 
ab que 's trau d'amor | lo foch apurat 
y als sants en lo cel | l' esglesia ho advera 
la causa per que | l' amor persevera 
es veure present | a Deu humanat. 

VIDAL. 

Ni grat de amor | no 's desmalleria 
ni 's pot l' u del altre | per res apartar 
estar separats | si dir se poria 
ab l'altre contrari | amostraria 
ço es ab desgrat | que no 's pot soldar 
e grat es lo ferro | d'on hix la filera 
texint lo drap prim | d'or fi ben tramat 
amor se n' abriga | e passa á ultrera 
encesa per grat | triumpha carrera 
donchs grat es d'amor | lo centre format. 

VERDANXA. 

Leal amador | james trobaria 
delit e remey | qui pot exitar 
si tot lo restant | justat concorria 
si amant no tingues | l'objecta que cria 
per viura content | sens may variar 
del colp tant mortal | no guarda vanera 
de hon tot lo cors | roman alterat 
e qui mes enten | molt menys s'adarrera 
mes pasa 'ls perills | ab cosa leugera 
de hon lo voler | es tot inclinat. 

VILASPINOSA. 

Los talems d'amor | voluntat pendria 
sens ella 'ls delits | no 's poden obrar 
l'objecte es lo fi | de quant empendria 
tant noble y tant bell | que may lexaria 
d'entendra lo foch | qu'amor fan bastar 
aquesta del cel | los actes onera 
los habits prenent | de gran charitat 
aquesta feu pont | d'aquella madera 
hon Deu nostres crims | sens compte remera 
si mes de cent mons | haguessen pecat. 

FENOLLAR. 

Amant Jesu christ | la verge Maria 
e la Magdalena | e l'apostol tant car, 
per que 'l vessen viu | com dit los havia 
exint del sepulcre | ho hont mort jaya 
devant los seus ulls | se volgué mostrar, 
car veure l'amat | ab alguna spera 
renova l'amor | al enamorat 
donchs poch saber dir | que no va terrera 
amor per lo veure | mas va cavallera 
crexent ab los ulls | tots jorns com estat. 

VIDAL. 

Amor puix sens grat | gens no duraria 
ni lo desliber | que 's vol dir amar 
de la voluntat | portant milloria 
dels quatre luquets | ans cert falliria 
lo grat la encen | qui la fa durar 
axi com del sol | qui la vedriera 
fa mòlt resplandir | lo raig ya daurat 
semblantment natura | mòlt noble obrera 
dispon que lo grat | los senys tots altera 
del qual naix amor | perint per desgrat. 

VERDANXA. 

Lo veure per si | delit no daria 
car sol es un seny | qui pot presentar 
e si 'l veure sots | delit compartia 
lo brut animal | per veure sentria 
un goig consemblant | mas no 's d' atorgar 
car l' enteniment | es l'aspirguardera 
per hont es ferit | l' amant molt sobrat 
que fa voluntat | la qual es derrera 
tant tost elegir | pèl grat qui la spera 
aquest es d'amor | lo ver desbarat. 

VILASPINOSA. 

D' amor los grans fets | voluntat clouria 
per quant dels strems | no 's pot spantar 
lo foch ensen tal | que 'ls senys corrompria 
e l' entaniment | del ver torbaria 
lo be recordant | que 'ls rials fa passar 
aquesta 's la nau | tant bella, valera 
que passa lo golf | d' amor fortunat 
aquesta la por | dels perills rompera 
ab tals afalechs | que may fou cambrera 
que clau no donás | de quant te tancat. 

Conclusió ab elecció de Jutge. 

FENOLLAR. 

La terra y lo cel | cascú mostraria 
que 'ls fan lo viu foch | d'amor flamejar 
ab lo dit concloch | que pus no y diria 
sino que prench Jutge | lo qui en taulegía 
Mestre Corella | veig huy triumphar 
per quant un voler | ab uns confedera 
e pot nos honrar | qui molt es honrat 
puix ha be sentit | d' amor lo que n' era 
ab noble saber | anant per dressera 
veurá quel voler | mirant es doblat. 

Puix altre que vos | del cel en la esfera 
senyor de saber | no veig tant loat 
á vos molt soplich | si 'us guard Deu d' ulcera 
no caygue dels ulls | lo dret per costera 
puix mostran lo be | per tots desijat. 

Conclusió ab confirmació de Jutge. 

VIDAL. 

Encarrech molt gran | e culpa cauria 
qui no 's contentas | volent cogitar 
tal jutge mòlt noble | e qui 'l desdiria 
elet de ….. clar | qual part prevalria 
per lo venerable | Mossen Fenollar 
perque aderint | á tal spillera 
del molt reverend | per tots nomenat 
Mestra Corella | de qui molt sertera 
reebrém claretat | que 'ls actes modera 
del dupte mogut | per nos tençonat. 

Per grat vos dansáu | en tan bella era 
de perles, robins | de or fi brodat 
seguint lo deport | caseu dellibera
donchs grat favorin | qu' la cor sus laçera 
e sia lo vostre | Vidal comenat. 

Conclusió ab confirmació de Jutge. 

VERDANXA. 

Delit atant grau | james obtindrá 
qual ara sostinch | pel veure criar 
del jutge prudent | de molta valia 
del qual confiant | roman la part mia 
ab tan gran sfors | no tem no guanyar 
Virgili vivint | d'aquest aprenguera 
teolech es gran | doctor laureat 
qui rega los prats | d'abundant riera 
e 'ls fa verdejar | con verda junquera 
d'hon cobren saber | en gran quantitat. 

L'entendre de vos | es fertil garbera 
que pot provenir | lo temps destrossat 
preycant sens par | guiant gran abera 
d'on l' entaniment | de vos no 's despera 
puix que jutjareu | ab gran equitat. 

Conclusió ab confirmació de Jutge. 

VILASPINOSA. 

Compren voluntat | tot quant amaria 
ferides donant | que 'ls muts fa parlar 
senyora dels senys | e ¿qui 'u negaria? 
Per ço vull lexar | la nostra porfia 
al jutge valent | qu'es fenix sens par 
puix ha vist del cel | la porta tercera 
hon Deu á sant Pau | tingue arrepat 
lo foch del voler | veure l' antorxa era 
e com feu Moyses | en la gavarrera (zarza; garravera, romiguera, etc)
que Deu incomprés | mirá figurat. 

Si Tulli scrivint | á vos coneguera 
ab tant gran saber | que Deu vos l' ha dat 
ni prosa, ni rims | james componguera 
Oyint vostre dir | Misseu no 's perdera 
y Orfeu de sonar | se fora dexat. 

Presentació del procés al Jutge. 

FENOLLAR. 

Si per spayar | la malenconía 
de burles e jochs | se pot ben usar 
quant mes d'aquell dir | que tant causaria 
goig d' entaniment | á la confrería 
dels mes avisats | volent solassar 
ab aquest esguart | qu'ab l'altre no 's fera 
per un sol deport | havem altercat 
del riu de saber | puix sou la passera 
en prosa e rims | jutjau com s'espera 
reebent lo proces | per tots presentat. 

Nosaltres som tots | plantats en pastera 
com l'arbre molt sech | de tot despullat 
plantant vos y vos | sereu la mutera (plantant vos hi)
ah fragant odor | e bella ramera 
donant just lo pris | a qui 'l ha guanyat. 

Elecció de Jutge en fallença de Mossen Corella feta per Mossen 
Fenollar. 

Semblant la dels Reys | ab gran resplandor 
me ha peragut | un altre stela 
estima jo 'n fas | de molta valor 
per quant resplandeix | ab tanta claror 
molt mes que de nits | l' ancesa candela. 
Puig nostre proces | roman no jutjat 
per molt gran destorb | de Mestre Corella 
en Jutge jo prench | aquest nomenat 
Stela per nom | ab tal claredat 
que clara fará | la nostra querela.

ADEREIXSE MOSSEN VIDAL. 

Puix cert sou de mi | que 'us tinch en amor 
Mossen Fenollar | e dins vostre tela 
ligat me teniu | ab tanta calor 
que molt obligat | de fer vos honor 
á vos aderesch | sens altre cautela 
seré molt content | del tant desijat 
se veja la fi | qui mils en la sella 
los colps rebatent | haura cavalcat 
e quasi dormint | m'haveu despertat 
tenint en oblit | lo que renovella. 

ADEREIXSE VERDANXA. 

Qui juga al segur | sens por d' entrenyor 
al mes millor diu | que res no ressela 
ma part tant preval | que menys de temor 
desije la fi | de nostre remor 
y aixi donals vents | ma sort a la vela 
perque navegant | per golf trist provat 
forrada la nau | de pebre y canyella 
l' estel de Sant Elm | axí 'm te guiat 
que de tal orneix | sense feredat 
Stela mirant | de gran maravella. 

ADEREIXSE VILASPINOSA. 

Puix la voluntat | la part es millor 
ne tem yo perill | de quant se revela 
dels actes humans | mirau qui es Senyor 
Voler es aquell | qui te tal favor 
que 'l cel e lo mon | a tots desnuela, 
l' estel que diéu | yo mir tan honrat 
que vull aderir | ab voluntat bella 
puix es hom sabut | e molt avisat 
veurá del Voler | la gran dignitat 
quin (gran) poder te | quan ell sa frenella. 

Presentació del procés al Jutje. 

MIQUEL STELA. 

Per mils sentir dels fets la fi 
sol Deu es just qui fa 'l juhí 
tan vertader 
que may no pert del que defer 
una sentilla 
aquesta font es la qu' estilla 
semblant liquor 
que lo qui gusta sa sabor 
es recreat 
e tal sou vos molt avisat 
Miquel Stela 
que navegant á rems y vela 
per la gran mar 
ab lo saber bastáu jutjar 
qualsevol fet, 
y ab crédit tal sou vos elet, 
per tots loat. 
Pèl Reverent ser ocupat 
Mestre Corella, 
A vos donchs tots Estela bella 
molt resplandent 
home d' honor e sentiment 
essent assí, 
á vos á vos de fi en fi 
bon catalá, 
á vos sens pus de pla en pla, 
á vos prenim 
no contre stant. Molts ne tenim 
qu'en semblant cars
no torneu gens lo peu atrás, 
valencians; 
mas festejant dels catalans 
la bona pau 
seguint lo temps, pus á Deu plau, 
de tant plaher 
la germandat volem refer 
acostumada 
per tal sguart será loada 
vostra sentencia. 

En mostra donchs | de gran benevolencia 
vos presentam | tots quatre lo procés 
fiant cascú | per vos será defés 
tot llur bon dret | ab bona consiencia: 
reebeulo donchs | per fer mes consequencia 
en vostre dir | lo qual tots speram 
ab molt desig | per saciar la fam 
será dols past | la vostre eloquencia. 

Sentencia dada per Miquel Stela. 

Orfeu novell | criat en la gran Creta 
hon Jonis prench | la gran Hio donzella, 
al preclar to | del reverend Corella 
¿que pot sonar | ma arpa imperfeta? 
Ma fort dolor | tant es quant mes sacreta 
per la qual vull | y am sens sperança 
ma scuresa | si ma rudesa avança 
la opinió | que teniu de mi feta. 

Lo mestre gran | de la scient milicia 
la clara lum | d'esta ciutat tamanya, 
l'abundant riu | que farta tota Spanya, 
lo foch ardent | qui encen veramicicia, 
la tuba gran | que fa ballar justicia 
si en tal fet | no vol promiciar. 
yo 'm maravell | de Mossen Fenollar 
haje cercat | enginy buyt de policia. 

Do del alt be | me fa legint compendre 
vostre procés | molt poch ha presentat 
amor l'ha pres | temor l'ha revisat 
per la tal art | que sent á molts ofendre 
crech yo que 'n fa | treball del Sant apendre 
per ignorar | la causa mes notoria 
del inmortal | y tant famosa gloria 
que sens treball | del hom no 's pot encendre. 

Ero no fou | mes flaca per mirar 
Leander mort | de la real finestra 
que ma rehó | ignorant e poch destra 
per quatre fochs | los tres fer apagar 
e si que l' hu | qui Deu sempre cremar 
senta l' amant | res lo plascent grat 
o lum dels ulls | o cremant voluntat 
o molt discret | que 's diu entendre clar. 

Seny natural | al home es bastant meva 
per declarar | molt prest difinir 
quant aquests fochs | amor fan alt sortir 
fahent sentir | á molts delit e pena 
mas dir aquell | qui romp la fort cadena 
a mi es greu | esser lo declarant 
si be diéu | m'haveu vist clarajant 
pel segon çel | fins la terrestra vena. 

REPETICIÓ DE MOSSEN FENOLLAR. 

La planeta gran | de molta flor guarnida 
que de fenoll | te lo deurat renom 
fertil de bens | fartant axí tot hom 
qu'estich duptant | si fos l' arbre de vida 
diu que Deu vench | ab deitat vestida 
fentse mortal | en la manta que pres 
perque mirant | lo mon tot conagués 
que 'l veure sol | caus es amor complida. 

REPETICIÓ DE MOSSEN VIDAL. 

Vida qui viu | en mort tant com en vida 
es lo Vidal | de virtuts exemplar 
font elegant | ab tant florit cantar 
qual entr' ells grechs | Pericles fou sens mida 
dient que 'l grat | dels senys es vella dida 
regint aquell | á tot son bell plaher 
e quant defall | amor se defer 
tals rehons fa | que tot goig se 'n oblida. 

REPETICIÓ DE VERDANXA. 

Virgili bell | criat per les nou muses 
Verdanxa fas | segons canta lo so 
melodios | de cant fete cançó 
que Febo cant | ses forces tench infuses 
l'entendre diu | qu'en flames may no fuses 
fa lo voler | mal grat seu augmentar 
odis cruels | en santa pau tornar 
monjoya es | de les virtuts recluses. 

REPETICIÓ DE VILASPINOSA. 

Al gran enginy | e vent a la fortuna 
l'espinos leny | empren la tempestat 
y havent paor | invoca voluntat 
perque sagur | navech en tal lacuna 
docte, sabut, | entés ja de la cuna 
la voluntat | lo port diu que 's d' amor 
reyna ascellent | regint en gran rigor 
tant açí baix | quant alt hon es la luna. 

MIQUEL STELA. 

Oint yo donchs | de grega eloquencia 
ornat cascú | ab subtils arguments 
que poran dir | mos débils sentiments 
axí sobtats | de tant gran excellencia 
ajudat crech | per inesperiencia 
de gran amor | despendre mon cabal 
mas ans que pas | un tant perillós qual 
diré sos goygs | quant son vera dolencia. 

EFECTES DE LA VISTA. 

De tot amor | la vista es la porta 
per hon recull | amig, plaer e dol 
e quant li fall | la cosa ell es mes vol 
ab fals sper | fa viure vida morta 
tot aço veu | qui 'l jou d'amor comporta 
fan lo juy | de falça fantesia 
que quant mes creix | la cosa que 'l desvia 
va mes cercant | l' engan ab que 's conforta. 

EFECTES DEL GRAT. 

L'encés grat fa | ab goig dexar la vida 
cercant la mort | fallint ço que desija 
que sens dolor | que 'l sperit aflija 
viure no vol | y mort y vida crida, 
te la salut | en vida dolorida, 
te la tristor | en molt plaent confort, 
te soledat | en molt gentil deport, 
te lo plorar | en gloria cumplida. 

EFECTES DEL ENTANIMENT. 

L' entaniment | quant per amor se gira 
vol e no vol | concerta y desama 
plaer y plor | l' apaga e l'inflama 
amar no vol | e may d'amor se tira 
lexa y pren | requir, desdiu, consent, 
fa y desfá, | aferma y dissent 
lo mal, lo be | ab gust egual sospira. 

EFECTES DE LA VOLUNTAT. 

La voluntat | tant fort uneix l' amant 
ab lo que vol | que dir sos grans afectes 
l' enginy pus alt | ab sos mes alts conceptes
dir no porá | quin es l' esfors, ne quant. 
La voluntat | lo bè honest dexant 
e molt fogint | lo sensual costum 
encen tal foch | qu'en veure part del lum 
aquella tinch | per sfera cremant. 

ALS ENAMORATS. 

Fogiu amants | fogiu d'amor la pena 
fogiu son plor | qui te de goig tristura 
creéu a qui | ni viu ni mort pastura 
en lo prat vert | ab amarga barena 
tot es no res | lo mal d'aquesta pena 
al del absent | qui pren del trist plorar 
aquell delit | que havia del mirar 
e quin es mort | vos creu que 'u determena. 

Que fan aquests | á una trista persona 
pus al absent | no poden dar salut 
que val llur grau | de força 'l que perdut 
per molta amor | e may delit no dona. 
D'esquiva mort | l' amant tendrá corona 
fins que present | veurá lo mes amat 
del pou dels ulls | bevent felicitat 
font de salut | sens dupta la blasona. 

Yames lo grat | fou principal naxença 
ni entaniment | demostra gran amor 
ni voluntat | cremant ab gran ardor 
mas del clar ull | comens de conexença. 
Donchs lo mirar | si 'l conexer comença 
e res ignot | no pot esser amat 
la llum dels ulls | tendrá potestat 
en fer cremar | y causar benvolensa. 

Sentint mirant | lo grat amor fa casa 
per ço d'amor | no 's causa primitiva 
d'hon tallaré | sens altre firmativa 
son cremant ram | ab ma ropera spasa 
ab colp semblant | dins voluntat rasa 
be que amar | sia mes alt ofissi 
mas puix no es | lo primitiu juissi 
ab aygue tal | apagant sa cremant brasa. 

Lo eternal verb | en si carn assumint 
fent se mortal | ab nos molt habita 
la glosa diu | e d'est se demostra 
donchs al mirar | sa gloria sentint 
a ell entench | á ell ador morint 
o vera llum | illuminant lo mon 
si yo de si | l'entendre abandon 
pobre d'enginy | implor perdó falint. 

Mirant lo mon | yo am de Deu la essencia 
mirant lo temps | el gran cel estelat, 
mirant lo sol | ab tant claredat, (tanta, lo pide el número de sílabas:7)
mirant la mar | entenc sa gran potencia, 
mirant los prats | brodats per excelencia,
mirant les gents | diverses de figura, 
mirant lo foch | volar á sa natura 
mirant enginys | tinch grat de sa potencia. 

Vist donchs lo grat | e 'l molt preclar entendre 
e voluntat | princesa prepotent 
causat dels ulls | o de altre agent 
qui deu causat | ab causa fer contendre 
si may d'amor | algú s'es vist fort pendre 
e sens mirar | volch consolació 
no negará | que fos confessió 
de tot quant ves | no fes per mort compendre. 

Donchs declarant | ab desig de saber 
començaré | invocant tota hora 
Minerva gran | y transparent Aurora 
Mare de Deu | per sols humil esser 
vulla guiar | la ploma per lo ver 
illuminant | la pensa ignorant 
e dant lo dret | a qui 'l va treballant 
fassem dels tres | perdre lo voler. 

Abraam Just | lo primer patriarcha 
e Moyses | lo fenix inmortal 
molt entenent | a Deu sempiternal 
plena d'amor | may fonch llur constant barcha
…... 
La adorant | en trina unitat 
l' altre cremant | lo rubrum inflamant 
que 'n dirá ço | lo gran novel Petrarcha. 

Mirar l'anyel | inmolar en creu vera 
per lo repar | dels frágils pecadors 
lo pellicá | ressucitat per nos 
l'entaniment | enten que ver Deu era 
mirant lo rey | ab triunfant bandera 
lo chaos trist | com volgut despoblar 
l' entaniment | l'hagué prest adorar 
dient li Deu | pintor de primavera. 

Geronim crech | sia lo qui tant diu 
que si lo mon | a ull jueus no ves 
fora perill | que l'hom mortal cregues 
la mort del Crist | ni quant de ell se scriu 
o centre clar | inmens fill de Deu viu 
si 'l foch dels ulls | l'entendre illumina 
fent nos guardar | de l'infernal fusina 
serva los meus | puix en tu sols confiu. 

La visió | del mon sant de tabor 
qui porá dir | son goig incomprensible: 
qui porá dir | aquell repos visible 
causa no fos | de tota vera amor 
lo fill del hom | e primer movedor 
als tres privats | maná que no 's digués 
perqué algú | de mort no 'l defenés 
predestinat | en reparar l'error. 

En la ciutad | de vicis mal fadada 
tots quants hi son | entenen Deu que es 
pero aquell | negun remey los es 
puig que de Deu | la vista 'ls es levada. 
O tu scient | si may sera pellada 
la causa tal | jutjar vulles d' assí 
la inmortal mort | d'aquell poble mesquí 
no veure deu | si com dich te causada. 
Simeon sant | qui dins los cels pastura 
per molt voler | á Deu, bondat e vida 
ni entenent | l'essencia complida 
troba descans | ni may sentí folgura 
mes quant mirá | la pobre criatura 
home ver Deu | á quant se humiliave 
..... 
que reposá | mirada sa figura. 

Axí passant | la fantesia encesa 
pels cremants fochs | que nostre amor encenen 
contraris vens | en tant treball la tenen 
que be no se | hont puixca ser defesa 
mas de Jesús | mirant la creu stesa 
vist lo proces | e tot que feya veure 
en nom d'aquel | que tots be devem creure 
yo 'm determen | á la part mes compresa. 

Allo val mes | tanta philosofia 
que al juhí | dona mes difarencies 
d' hon regit yo | per ser clares sentencies 
trobe que l'ull | mes que tots ne daria 
per ço donant | á ell la milloría 
dexe lo grat | e no menys voluntat 
hoch lo subtil | entaniment honrat 
puix lo mirar | tant me delitaria. 

TORNADA. 

Los tres luquets | me fan huy companyia 
la voluntat | l'entendre e lo grat 
mas com no puch | mirar lo desijat 
causa de dol | combat la pensa mia 
bons trobadors | si mon dir ofenia 
vostre penser | en gran saber fundat
tal es mon vot | qual vos he declarat 
ho que sab Deu | á tots plaura volia. 


MOSSEN FENOLLAR LOANT E EMOLOGANT LA SENTENCIA. 

Tals son los plets | que vencen son optat 
beneyt aquell | aqui la sort aserta 
puix que tant be | la stela m'ha portat 
Josef me fas | en rehebra la oferta 
tots temps sabent | maleyna qui no hi veu 
creguí que 'ls ulls | que com á ver dehen 
per ço 'ls prenguí | vist tant lo poder seu 
que 'l cor no 's dol | del que los ulls no veuhen. 

Los ulls fan cert | lo breu ser conegut 
mirant primer | la bella continença 
al enfornar | se fa 'l pa jeperut 
e de tot fet | gran part es qui comença 
aquell privat | que 'l rey mira sovent 
mostra en lo cor | que mes amat seria 
sino mirant | amor seria perdent 
donchs per mirar | aquella s'encendria. 
 
D'aquest pertret | la obra que se 'n fa 
ab fonament | lo riu no la s' enporta 
tal es ma part | que si vuy so demá 
conaxereu | lo perdre no comporta. 
Donchs ab rehó | l' estel del alba clar 
ha sobre 'ls ulls | donat la influencia 
e si los tres | se volen apellar 
regraciant | yo loe la sentencia. 
Ni lo meu dir fa consequencia, 
ni vull vostre benivolencia, 
gens alterar 
ans mesquí vos may será Fenollar 
manar podéu 
majorment ara perque 'm veu 
galant carner 
ofir vos bens y quant puch fer 
ab voluntat 
puix resté tan illuminat 
de la estela 
que veig de nit sensa candela 
ab egual tranch 
segur en pla com en barranch 
d'entropassada, 
que tant ma part es reparada 
per bon juhí 
que manxes, forçes ni florí 
cuytar no poden 
e fins que veen tots temps roden 
los amadors 
senyal que 'l veure fa sacors 
en tal bastida 
per tal sguart e favorida 
dels ulls fa força 
per quant so cert no viu alorça 
e fets d'amor 
ans á tals cants ells fa tenor 
tan concertada 
que música no pren durada 
d'hon ella fall 
així la vista si defall 
lo foch s'apaga 
e pur colgat si tant s'amaga 
que no 'l vejáu 
sentréu que poch vos scalfáu, 
aço es provat, 
lo que no fa quan descolgat 
á ull se mostra; 
e pus experiencia demostra 
tant manifest 
que non fretura mes d'aquest 
fer argument 
e hon que 'l cech é lo absent 
per sols report 
puguen d'amor encendre foch 
que cremará 
flames per ço no alçará 
per gran que sia, 
no 's prenga donchs á felonía 
lo meu guanyar 
ni per aquell vullau pensar 
engan algú 
car no es or tot lo que lúu, 
ni ver lo fals 
aguayts son falsos e grans mals 
los de la enveja 
yo prech á Dèu que may lo veja 
si sobornat 
yo se lo jutge ni pregat 
guanyar me fes 
ans per ventura fora mes 
d'altri content 
mas pus ma sort me ve al vent 
yo done veles 
pregant á Deu de tals esteles 
me do la llum 
perque sovint senta lo fum 
de bona dita. 
Nostra amistat | tant bon grat yo excite 
e tal virtut | es d'ella lo govern 
que refredar | no 's pot per gran ivern 
qual es mon cor | la ploma 'us recite 
sia ques vol | puix vostra amor no perda 
poch es lo guany | á vosaltres perdent 
ni per mon dir | cesseu á vantament 
que goig es meu | cascú n'haja s'esguarda. 

APELLACIÓ DE VERDANXA ENDRESSADA Á MOSSEN FENOLLAR. 

Qui creu del tot son adversari 
sia doctor ó be notari 
e te prou mal any 
e per desig d'eixir d'afany 
te major plet 
axi m'ha pres en aquest fet 
que haveu portat. 
Clamme de mí que so fiat 
mes que devia 
puix contra dret veig la part mia 
anar per terra 
pel capellá que ha fet la guerra 
en sana pau 
mas no 'm porá metre mal dan 
de huy avant 
si be veig molt se va scusant 
que no y sab res 
mes ell portá lo proces 
dins en lo bot 
e ab scusa d'un sol mot 
que li sab fort greu 
vol reparar lo greuje seu 
quant cou lo pebre 
e donchs fiau en monjo negre 
ni en domer 
que m'ha portat com lo corder 
que va á la mort 
e ara donas bon deport 
ab la sentencia 
la qual no te gens de sistencia 
ni menys valor 
e no y valdrá gens lo color 
de tal safrá, 
ni cremará com alquitrá 
vostre luquet 
mes lo seu foch será desfet 
no y cal fogir 
que ans de molt hauréu oyr 
altre cantar 
e puix veuréu lo Fenollar 
e lo fenoll (fonoll; hinojo, Fenollar : Hinojosa)
estret, ligat en hun manoll 
qui 's secará 
e james pus se plantará 
en loch que cresca. 
No 'us penseu jo m'entristesca 
del fet com va, 
puix cosa al mon gens nos desfá 
ma part fundada 
á caurá haureu esta vegada 
a poch contorn 
no 'us cal metre gens en torn 
ni fer Josep 
a beure haureu la mar de Julep 
e vos cantau 
del nostre mal vos alegrau 
com fa Na Marta 
que tots temps canta com es farta, 
axi 'us ne pren 
que 'us scusau puix no 's defen 
la costra scusa 
car nostres prechs en tal reclusa 
la bella stela 
que sobornat e ab cautela 
ha fet eclipsi 
e ara diu quod jam scripsit 
escrit será. 
La correge exirá 
de vostre squena 
car del despes faran smena 
sense murmur 
puix haveu fet tal contra fur
irreparable 
fent oblidar la ley loable 
qui tant vos costa 
axí n'haveu passat la costa 
com vos sabeu 
ab lo stell de Sant Andreu 
quis fortunal 
be sabieu vostre cabal 
bon smersaveu 
bon capellá axí 'us portaveu 
encabestrats 
perdudes son les honestats 
dels capelans 
james los besaré les mans 
puix los conech 
o be 'm so molt tengut per pech 
e dessabut 
yo prech á Deu ell vos ajut 
com merexéu 
e com pensau no purgaréu 
un tal pecat, 
dexau venir al legat 
qui 'us pagará; 
devant ell tot se dirá 
lo fet com passa 
penediu vos avans que 's fassa 
semblant afronte 
per que voleu tant gran encontre, 
feu reparar 
la sentencia us haveu fet dar 
per semblant via 
puix sols preval la part qu'es mia. 

APELLACIÓ. 

Estel molt clar | hom d'estat e valía 
vostres amors | habia yo pagar 
si sou absent | del que pláureus solia 
gens per axó | ma part que prevalia 
sentenciant | deviau agreujar. 
Si 'ls vostres ulls | d'esser absent se dolen 
y ab descans | dels amichs que be 'us volen 
contant los mals | que axi con contar se molen 
de bon conort | vos farem tots servey. 

La mia part | a qui be vol entendre 
mòlt clar se veu | per merit de proces 
per tal assi | no 'm cure pus stendre 
si be los ulls | 'us poran prou defendre 
devant aquell | á qui será comes. 
Perque usant | del que dret acompanya 
de vos m' apell | y de tal jutjament 
al molt subtil | joyell de nostra Spanya 
lo Gay saber | com á mes entenent. 

VERDANXA APOSTOLS. 

Apostol donchs | segons la ley ordena 
vos me otorgáu | y reverencials 
per deduhir | lo que 'l fur determena 
ab judicem | lo qual sab com se mena 
glosa y test | de leys y decretals. 
D'enginy sobtil | lo qual be clarifique 
lo qu'es duptós | no sens molta claror 
mas per sguart | del que be testifique 
d'assó requir | y ma carta publica 
per lo recort | del sdevenidor. 

ESTELA APOSTOLS. 

A Deu es cert | lo qual prech me confona 
si vist com puch | no he fet lo juhí 
y axí m'ajut | com tot temps desijí 
plaure á molts | mes no y basta persona. 
A mí no 'm plau | que 'l dret prenga resposta 
per ço 'us atorch | tant quant me demanáu 
jutges e temps | tants e tant com vulláu 
á qui dieu | callar es la resposta. 


ENDRESSA. 

Vos qui tras mi | devallareu la costa 
mos ensepechs | yo 'us prech que be vejáu 
que á la fi | yo 'm dupte no digáu 
de ben servir | mal grat es la resposta. 

FINIS. (Gratia Deo; gracias a Dios que se ha acabado.)