Perdre - Emperilamen

  

Perdre, v., lat. perdere, perdre, faire une perte.

No s ten a dan

De perdre me ni' ls belhs digz de mon chan. 

G. Faidit: Tant ai sufert.

Elle ne tient pas à dommage de perdre moi ni les belles paroles de mon chant.

Val mot ad home que sanc pert. Brev. d'amor, fol. 40. 

(chap. Val mol al home que pert sanc o sang.)

Vaut beaucoup à homme qui perd du sang. 

Que 'l sap ben, s' ieu la perdia, 

Qu' ieu jamais joy non auria.

B. de Ventadour: En abril. 

Vu qu'elle sait bien, si je la perdais, que jamais de joie je n' aurais.

En breu temps perdretz la calor. 

T. d'Elias de Barjols et d'Elias Cairels: N Elias Cairel. 

En court temps vous perdrez la chaleur.

- Faire un mauvais emploi. 

Trastot mon castier perc.

Gavaudan le Vieux: Lo mes e 'l temps. 

Toute ma remontrance je perds. 

Vai s' en lo temps, e perdem lo melhor. 

(chap. S'en va lo tems, y perdem lo milló.)

B. de Ventadour: Quant erba. 

S'en va le temps, et nous perdons le meilleur.

- Déposer, quitter, renoncer à.

Per aver per vergonh' e mezura.

Marcabrus: Auiatz de. 

Pour argent il perd vergogne et mesure.

Co es la pel que pert cad' an.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Cela est la peau qu'il perd chaque année.

- Cesser d'avoir, de posséder.

Entro que pert lo alenar. V. et Vert., fol. 93.

(chap. Hasta que pert lo alená, l' alé o aliento, la respirassió.)

Jusqu'à ce qu'il perd le respirer.

Fig. Aissi m perdei cum perdet se 

Lo bels Narcezis en la fon.

B. de Ventadour: Quan vei la.

Ainsi je me perdis comme perdit soi le beau Narcisse dans la fontaine.

Part. pas. Naysson, senes falhida,

Crematz o perdutz.

Germonde de Montpellier: Greu m'es. 

Ils naissent, sans faute, brûlés ou perdus. 

Merces es perduda per ver.

B. de Ventadour: Quan vey la. 

Merci est perdue en vérité.

Cuion qu' aia perdut lo sen.

P. Cardinal: Una cieutat.

Ils pensent qu'il ait perdu le sens.

Voyez Afan et Testa.

CAT. Perdrer. ESP. PORT. Perder. IT. Perdere. 

(chap. Pedre, perdre: pergo o perc, perts, pert, perdem, perdéu, perden; perdut, perduts, perduda, perdudes; pedré, pedrás, pedrá, pedrem, pedréu, pedrán; pedría, pedríes, pedríe, pedríem, pedríeu, pedríen; perguera, pergueres, perguere, perguerem, perguereu, pergueren.)

2. Perda, Perdea, Perdoa, s. f., perte. 

Tant m' es esquiva e fera

La perda e 'l dans.

Giraud de Borneil: De chantar mi.

Tant m'est pénible et cruelle la perte et le dommage.

E m restaura perdas e dans.

R. Vidal de Bezaudun: Bel m'es.

Et me répare pertes et dommages.

De la perdea avia gran desplasser. 

Si gaire dura aquesta perdoa de nostra gens. Philomena. 

De la perte avait grand déplaisir.

Si guères dure cette perte de notre gent.

ANC. IT. Ma stringe lor la perda universale.

Barberini, Docum. d'amore, p. 365. 

Di vostra perta perde. Guittone d'Arezzo, lett. 14.

CAT. Perdua. ESP. (Perdida) Pérdida. PORT. Perda. IT. MOD. Perdita.

(chap. Perdua, perdues; pérduda, pérdudes.)

3. Perdicio, s. f., lat. perditio, perdition.

Ins el foc d' abis,

Roma, avetz vostr' estatge

E 'n perdicio.

G. Figueiras: Sirventes vuelh. 

Dans le feu de l'abîme, Rome, vous avez votre séjour et en perdition.

Perdicios al cors et a l'arma. Liv. de Sydrac, fol. 60. 

Perdition au corps et à l'âme. 

CAT. Perdició. ESP. Perdición. PORT. Perdição. IT. Perdizione.

(chap. Perdissió, perdissions.)

4. Perdement, Perdemen, s. m., perte. 

Hac gran batalha e gran mortaudat, e perdement de membres e caps. Philomena.

(chap. Va ñabé gran batalla y gran mortaldat, y perdua de membres y caps.)

Il y eut grande bataille et grande mortalité, et perte de membres et de têtes.

Mot fo grans lo dampnatges e 'l dols e 'l perdementz.

Guillaume de Tudela.

Moult fut grand le dommage et le deuil et la perte.

- Perdition.

Del greu fays

Qu' es de las armas perdemens.

Folquet de Lunel: Bona dompna.

Du pénible fardeau qui est des âmes la perdition. 

Per enveia, breument venon a perdement. V. de S. Honorat.

Par envie, en peu ils viennent à perdition.

ESP. Perdimiento. PORT. IT. Perdimento.

5. Esperdre, v., éperdre, égarer, étonner, décourager.

Nuill maltrait no m fai esperdre.

Lamberti de Bonanel: Ges de. 

Nul mauvais traitement ne me fait égarer. 

Totz lo cors m' en vai esperden.

G. Rudel: Quan lo rossinhols. 

Tout le coeur me va s'en égarant.

On plus vezia de bons homes, plus s' esperdia, e mens sabia.

V. de Richard de Barbezieux. 

Où plus il voyait de bons hommes, plus il s'éperdait, et moins il savait.

M' espert, e non ai membransa.

G. Faidit: Al semblan. 

Je m'égare, et je n' ai pas de souvenance.

Part. pas. Estat ai com hom esperdut 

Per amor en long estatge.

B. de Ventadour: Estat ai.

J'ai été comme homme éperdu par amour en long retard.

Vengro denan Pilat totz esperdutz. 

Roman de la Prise de Jérusalem, fol. 16. 

Vinrent devant Pilate tous éperdus. 

ANC. FR. Renart l' oï, moult fu dolant, 

Et moult en devint esperdu.

De joie fu si esperdue,

Ke grant pièce ne pot parler. 

Roman du Renart, t. III, p. 168, et t. IV, p. 217. 

IT. Sperdere.

6. Desperdre, Deperdre, v., égarer, dissiper, perdre.

Lurs mercadarias... desperdian, fazen lo dig viatge.

Cartulaire de Montpellier, fol. 127.

Leurs marchandises... ils perdaient, faisant ledit voyage.

Fig. No t fassa desperdre temensa ni argens. Guillaume de Tudela.

Que ne te fasse égarer crainte ni argent. 

La mi' amor ta mal vau deperden. Poëme sur Boèce. 

(chap. Lo meu amor tan mal vach perdén.)

Le mien amour si mal je vais perdant.

ANC. ESP. Desperder. IT. Disperdere.

7. Deperdicio, s. f., déperdition, perte.

Cum es la deperdicio o consumpcio faita per calor. 

Eluc. de las propr., fol. 73.

Comme est la déperdition ou consomption faite par chaleur.

ESP. Desperdicio. PORT. Desperdição. (chap. Desperdissi o desperdissio, desperdissis o desperdissios; v. desperdissiá: desperdissio, desperdissies, desperdissie, desperdissiem o desperdissiam, desperdissiéu o desperdissiáu, desperdissien; desperdissiat, desperdissiats, desperdissiada, desperdissiades; desperdissiaré, desperdissiarás, desperdissiará, desperdissiarem, desperdissiaréu, desperdissiarán; desperdissiaría, desperdissiaríes, desperdissiaríe, desperdissiaríem, desperdissiaríeu, desperdissiaríen; desperdissiara, desperdissiares, desperdissiare, desperdissiárem, desperdissiáreu, desperdissiaren.)

Perempt, adj., lat. peremptus, périmé.

O si la causa de que lo plagz era es perempta, so es destrucha.

Trad. du Code de Justinien, fol. 11. 

Ou si la cause de quoi était le plaid est périmée, c'est-à-dire détruite.

2. Peremptori, adj., péremptoire.

- Subst. Assignation, citation.

Que hom l' apele am una peremptoria per totas, a certana jornada.

For de Montcuc. Ord. des R. de Fr., 1463, t. XVI, p. 136.

Qu'on l'appelle avec une citation pour toutes, à certain jour.

CAT. Peremptori. ESP. Perentorio. PORT. Peremptorio. IT. Perentorio.

(chap. Perentori o peremptori, perentoris o peremptoris, perentoria o peremptoria, perentories o peremptories.)

3. Perhemtorialmen, adv., péremptoirement, d'une manière décisive. Que compareguesso perhemtorialmen e personalmen denfra 1 an.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 213.

(chap. Que comparegueren perentoriamen y personalmen dins d'un añ.) 

Qu'ils comparussent péremptoirement et personnellement dans un an.

CAT. Peremptoriament. ESP. Perentoriamente. PORT. Peremptoriamente. IT. Perentoriamente. (chap. Perentoriamen o peremptoriamen.)

Pergamen, Pergame, s. m., lat. pergamenus, parchemin.

Si com in isto pergamen es scrit, et om legir i o pod. Titre de 1053.

(En chapurriau de 1053: Aixina com an este pergamino está escrit, y s'  hi pot lligí.)

Ainsi comme il est écrit sur ce parchemin, et on peut l'y lire.

Lo pargames o lo papier que sera engludatz sus la taula, sera partitz e senhatz per un compas. Liv. de Sydrac, fol. 138.

Le parchemin ou le papier qui sera enduit sur la table, sera divisé et marqué par un compas. 

ESP. Pergamino. PORT. Pergaminho. 

(chap. Pergamino, pergaminos.)

2. Pargami, s. m., parchemin.

Tencha, pena e pargami. Trad. de l'Évangile de Nicodème. 

(chap. Tinta, ploma y pergamino.)

Encre, plume et parchemin. 

Lo pargami escript de la dicha arenga. Carya Magalon, fol. 15.

Le parchemin écrit de ladite harangue. 

CAT. Pergami (pergamí).

3. Parguamina, s. f., du lat. pergamena, parchemin.

Senes breu de parguamina,

Tramet lo vers en chantan.

G. Rudel: Quan lo rius. 

Sans feuille de parchemin, je transmets le vers en chantant. 

IT. Pergamena.

4. Pargaminier, s. m., parcheminier.

Pellicier, pargaminier, fes estas. Cout. d'Alais. Arch. du Roy., K, 714.

Peaussier, parcheminier, fit celles-ci.

CAT. Pergaminer. ESP. Pergaminero. PORT. Pergaminheiro.

(chap. Pergaminé, pergaminés, pergaminera, pergamineres : qui fa los pergaminos; se féen de la pell de cordé, cabrit, etc.)

Pergua, Perga, Perja, s. f., lat. pertica, perche.

Fo amb una pergua decervelat.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 10. 

Fut avec une perche écervelé.

Prenon se tuitz li seinor 

A las pergas adreisar..., 

Pueis meton la tenda desus.

Roman de Jaufre, fol. 118.

Se prennent tous les seigneurs à dresser les perches..., puis mettent la tente dessus.

Perga de sauze sera.

Deudes de Prades, Auz. cass.

La perche sera de saule.

Sobre 'l punh es portat belament, sobre perja pauzat.

Eluc. de las propr., fol. 141.

Sur le poing il est porté bellement, sur perche posé.

CAT. Perca. ESP. PORT. Percha. IT. Pertica. 

(chap. Percha, perches : per a dixá la roba, o la del duc (búho real), chuta, caro, falcó, esparvé, etc.; de la mateixa arraíl ve: pértiga, pértigues : eren armes, no les que ara se fan aná per al salt d' altura.)

2. Pergueta, s. f, dim., petite perche, baguette.

Far lui deu hom pergueta bassa.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Faire lui doit-on petite perche basse.

(chap. Percheta, perchetes.)

Perifrasis, s. f., grec *gr, périphrase.

Perifrasis, es circumlocutios, e vol dire circumlocutios, circonstancia de paraulas quaysh semblans ad aquelas que hom enten. 

Leys d'amors, fol. 132.

Périphrase, c'est circonlocution, et veut dire circonlocution, circonstance de paroles quasi semblables à celles qu'on entend. 

CAT. ESP. (perífrasis) Perifrasis. PORT. Periphrasis. IT. Perifrasi.

(chap. Perífrassis : sircunlocussió.)

Peril, Perilh, s. m., lat. periculum, péril, danger.

Laissarai en guerra mon filh, 

En gran paor et en perilh.

Le Comte de Poitiers: Pus de chantar. 

Je laisserai en guerre mon fils, en grande peur et en péril.

Ilh seran escapat d' aquel perilh en qual ilh ero.

Trad. du Code de Justinien, fol. 10.

Ils seront échappés à ce péril dans lequel ils étaient.

Tas filas garda de perils. Libre de Senequa.

(chap. Les teues filles guarda de perill. Ta : la teua; tes : les teues.)

Garde tes filles de périls. 

CAT. Perill. ESP. Peligro. PORT. Perigo. IT. Periglio. (chap. Perill, perills.)

2. Perillos, Perilhos, adj., lat. periculosus, périlleux, dangereux.

Tant es mos afars perilhos, 

Qu' ieu no sai co m' i emprenda.

Guillaume de Balaun: Mos vers. 

Tant est mon affaire périlleuse, que je ne sais comment je m'y prenne.

Son mot dampnozas e perilhozas. V. et Vert., fol. 22. 

Sont moult dommageables et périlleuses. 

Mas aissi a un perilhos martire, 

Que sa dolors vol que si' alegransa.

H. Brunet: Cortezamen. 

Mais ainsi il a un dangereux martyre, vu qu'il veut que sa douleur soit allégresse. 

ANC. FR. Naymon avale le tertre périllios. Roman d'Agolant, v. 847.

CAT. Perillos. ESP. Peligroso. PORT. Perigoso. IT. Periglioso.

(chap. Perillós, perillosos, perillosa, perilloses.)

3. Perillar, Perilhar, v., lat. periclitari, mettre en péril.

El batismes de Jordana 

Lur notz e 'ls perilha.

Marcabrus: El mes. 

Le baptême du Jourdain leur nuit et les met en péril.

- Péricliter, dépérir, être en péril.

Cristias vei perilhar 

Per colpa dels regidors.

G. Riquier: Cristias.

Les chrétiens je vois péricliter par la faute des gouverneurs.

En aissi m sent ieu perillar, 

Si fin' amors no m' es guirens.

Pons d'Ortafas: Aissi cum.

Par ainsi je me sens dépérir, si pur amour ne m'est garant. 

Part. prés. subst. Atressi quo 'l perilans,

Que sus en l' aigua balansa. 

P. Vidal: Atressi quo 'l. 

Ainsi comme le périclitant, qui sur l'eau balance.

D' Apollonius de Tyr, 

Sapchatz comtar e dir 

Com el fos perilhat.

Arnaud de Marsan: Qui comte. 

Touchant Apollonius de Tyr, sachez conter et dire comme il fut mis en danger.

CAT. Perillar. ESP. Peligrar. PORT. Perigar. (chap. Perillá o peligrá: perillo, perilles, perille, perillem o perillam, perilléu o perilláu, perillen; perillat, perillats, perillada, perillades. Peligro, peligres, peligre, peligrem o peligram, peligréu o peligráu, peligren; peligrat, peligrats, peligrada, peligrades.)

4. Perigolar, v., culbuter, anéantir.

Part. pas. A baron, d' aut lignatge, 

Val mais esser perigolatz, 

Q' el viv' aunitz e deshonratz. 

Giraud de Borneil: Non sai rei. 

A baron, de haut lignage, il vaut mieux être anéanti, qu'il vive (que s'il vit) honni et déshonoré. 

ANC. FR. Là où nostre nef eust esté toute esmiée, et nous touz périllez et noiez. Joinville, p. 129.

En icelle façon, saulva, après Dieu, ladicte arche de périller.

Rabelais, liv. II, ch. 1. 

IT. Pericolare.

5. Emperilamen, s. m., péril, danger.

Ditz que co sera grant emperilamens.

Pierre de Corbiac: El nom de. 

Dit que ce sera grand danger.

Capitol XLV. Com sanct Miquel presenta a la senyora xij parells de guants

Capitol XLV. Com sanct Miquel presenta a la senyora xij parells de guants molt ben guarnits dient a sa altesa com tenint aquells en les sues precioses mans guarria per sol tocament xij spirituals malalties.

Tantost fon aqui vn altre Angel ab vna capça de crestall (cristal, vidre) molt clar guarnida dor molt special prenint la sanct Miquel obrila e e presentantla a la senyora dixli: Excellent senyora veus açi vna dotzena de parells de guants quius tramet la magestat diuina guarnits singularment cascu de sa color: Per ço senyora que vos sou la gran metgessa de natura humana e haueu a guarir totes les malalties de aquella: e a cascuna malaltia queus sera presentada vostra merce se posara sa manera de guants per pus piadosament contractar aquelles: Car com vostra senyoria veura aquella cruel malaltia de hydropesia: es de superbia e presumpcio qui axi agudament fa sedejar als homens la gloria mundana: vnflant (unflant) aquells de vanitat e miseria fent vida oblidant e menyspreant tot lo be esdeuenidor: com mes creix aquesta malaltia meys se coneix: Moguda vostra senyoria de molta pietat posaruos en aquells guants qui son guarnits de flocadura burella: qui es color cendrosa: e tocant lo dits malalts dirlos eu. ¶ Recordare quia puluis (pulvis; pols) es 7 in puluerem (pulverem) reuerteris. Volent dir: O miserables superbiosos recordeus que sou pols e cendra: e que en aquella haueu a tornar. E auis vos de aço (aco): ¶ Quia vbi superbia ibi contumelia: Car hon y ha molta superbia nunqua defallen minues vituperis e vergonyes: E aco es la propria medicina de aquesta malaltia. Axi si la dita medicina us es fort e enuiosa fugiu a la causa de la malaltia: car siau certs ¶ Quia odibilis est deo et hominibus superbia. Car abominable es a deu e a homens la superbia: e a cascu ha plaer de punir aquell: E ab aquestes amonestacions e inspiracions ensemps ab los exemples de la vostra profundissima humilitat guarreu vos senyora tots los detenguts de aquesta mortal superbia: si a vos metgessa singular creure volran: O senyora que laltra malaltia no menys perillosa es etiguea (enueja, enveja) entesa per los enuejosos vos no la menyspreareu: ans ab molta solicitut entendreu en la curacio de aquella: E posant vos los guants guarnits dor tocareu ab molta dolcor los dits malalts dient los. Qui non diligit proximus suum manet in morte. Volent dir: O fills meus qui en aquesta tan cruel malaltia de enueja e auorricio de vostres proismes sou cayguts: no penseu star en poch perill: ans siau certs que la mort spiritual es ab vosaltres: e sou molt luny de la amor diuina: car qui no ama lo germa seu qui veu: com amara lo creador seu qui no veu: E ab la dolcor de les vostres paraules e mirant los vostres guants qui son daurats e molt clars exemples de la caritat vostra seran guarits perfetament los dits malalts. O senyora que vna altra orrible malaltia guarreu (guarireu) perfetament: co es la abhominable lebrosia (lepra) qui ab lo alende seu corromp les gents: e es entes per los mal parlers: que a tots los quels miren e toquen enfectionen: Be haureu mester senyora en la curacio d´aquesta malaltia: queus poseu los guants del guarniment negre: ço es reduint los a memoria lo stret juhi de deu: en lo qual seran examinades totes les mal dites paraules: E dir los ha vostra merce. ¶ Quis est homo qui viuet et non videbit mortem: Volent dir. Sabeu vosaltres miserables qui axius alargau a mal parlar: si ha nengun hom dels viuents: que no sia sots mes a mort: E si tal cosa trobar nos pot com viuiu axi reposats en vici tan criminos: puix sou certs que la mort posara terme en vostre desfrenat (o deffrenat, pareixen ff) parlar e sera començ de la pena que james finira: E ab aquesta temor senyora los apartareu de aquest vici: els fareu occupar la lengua sua en loar nostre senyor deu e en edificar lo proisme: O senyora quant sereu demanada per guarir e ajudar aquells qui per febra pestilencial son turmentats: ço es aquells qui per multitut de peccats e desordens continuats tiren los altres per son mal exemple a semblant malaltia. Acorrereu senyora molt prest ab los guants en la ma guarnits de blanch mostrant los exemples singulars de nedea e puritat de vostra Real persona: qui es spill e regla de tota virtut e fre molt poderos contra tot vici: e dir los eu. ¶ Ve homini illi per quem iscandalum (ícandalum) venit. Volent dir: O vosaltres qui axi sens nengua temor escandalizau vostres proismes: els tirau a mal siau certs que la maledictio de deu es sobre vosaltres. E de tals diu Dauid. ¶ Dilexit maledictionem et veniet ei. Car haueu amat lo peccat qui de si porta maledictio: e es vos venguda justament. E axi senyora temerosos de la vostra rigorosa sentencia girarsan a la clemencia vostra demanant misericordia e perdo: e mudaran la vida sua de vicis en virtuts per la intercessio de vostra senyoria: qui continuament los direu a la orella: ¶ Si vis vicijs exui: longe a vitiorum exemplo recede. Volent dir. Fills meus sius voleu ben despullar dells vicis que acostumat haueu: fugiu a totes aquelles companyies: que mal exemple de vida vos poden donar: car lo veure fer mal: mou la persona a desig de fer semblant: O senyora que vos sola haueu a guarir aquella fexuga malaltia incurable: quis diu paralitiquea: qui es (quies) entesa per aquella spiritual malaltia de perea: qui agreuia molt los peccadors els porta a la mort eternal: Açi senyora haureu vos mester los guants qui son guarnits de ploma de pago (pavo): çoes la infinida diuersitat de treballs e merits del vostre precios fill: E ab los dits guants en la ma tocar los eu al cor dient a cascu de aquells qui per tal malaltia sera detengut. ¶ O miser scribe in corde tuo vulnera filij mei et omnia opera sua. Volent dir. O miserable de pereos qui axi passes lo temps infructuosament: scriu dins lo teu indurit cor les nafres e dolors del meu amat fill e totes les obres sues: aqui veuras e legiras: com james en tota la vida sua hun sol moment no ha reposat: que per tu nit e dia no haja treballat e sera confusa la tua perea: que per lo seruici seu e salut tua no vulles treballar. Car aquesta ley ha constituyda nostre senyor deu als mortals que ab treballs guanyen la vida eterna: e qui passa lo temps ociosament posa en gran perill la vida e saluacio sua: E per ço es scrit. ¶ Nulla major jactura quem perdicio temporis: quo amisso nulla est reparatio possibilis. Volent dir: Que noy ha al mon major perdua ne pus dampnosa que la perdua del temps: lo qual huna vegada perdut: es impossible poder se cobrar: E perço diu lo ecclesiastich Conserua tempus et declina a malo: Volent dir: Que qui vol passar esta mortal vida ab seguretat: ques guarde e conserue lo temps el despengua en obres virtuoses e fuja e se aparte de tot mal. Quia nichil preciosius tempore. Car no ha lome res pus precios que lo temps: car ab aquell ha a guanyar paradis: E per ço lo pereos es pijor que orat: car pert lo temps en que tant de be poria guanyar: e de aço fa testimoni Salamo dient. ¶ Qui sectatur otium stultissimum est: O senyora y de quant vos restaran obligats los homens trobant se per vos guarits d´vna tan perillosa malaltia ab quant plaer besaran les vostres mans ensemps ab los guants que en aquelles portau regraciant vostra alta senyoria de la curacio sua: ¶ O metgessa excellent que altra malaltia haueu a guarir molt difficil: quius diu Frenesia: co es ira qui axi trau lome en qui es de seny e de raho: que de son propri mal se alegra e se riu: Aci senyora acorrereu vos ab los guants en la ma qui son guarnits de tenat: qui es color de leo: car espantar los eu (loseu) ab la rigor del estret juhi diuinal: qui tan cruelment punix los impiadosos e yrosos (ira, irosos) qui furiosament e inhumana tracten son proisme: E per co es dit. ¶ Eadem quippe mensura qua messi fueritis remetietur vobis. Car ab la mateixa mesura quel home paga ab aquella es pagat: Car poden esser molt certs los dits homens. quem nullum malum inpunitum: nequem vllum bonum irremuneratum. E per ço deuen mitigar sa furia los mortals remetent les causes sues a nostre senyor deu: qui es jutge verdader e venga molt largament aquells qui per amor sua nos volen venjar: E axi senyora ab lo tocament de les vostres dolçes mans e ab les singulars medicines que ab aquelles fareu: guarreu los dits malalts: els restituireu en perfeta sanitat: car d´yrosos los fareu benignes e dolços: O senyora que altra malaltia sera a vostra merce presentada qui no es metge al mon qui la (quila) emparas de guarir: sino sola vostra senyoria: car es malaltia tan amagada: que ans mata que no sia coneguda. la qual senyora se nomena basques de cor entesa per los maliciosos: O senyora que tant com mes orrible es la dita malaltia tant ab mes dolçor sera per vostra merce tractada: Car los cordials a ella necessaris ab vostres propries mans los pastareu tenint en aquelles los singulars guants guarnits de grana ço es reduint los a memoria aquella feruent caritat e amor que lo senyor fill vostre ha agut a natura humana: venint en lo present mon per pendre mort per donar als mortals: O senyora y quin restaurant sera aquest tant singular: no es veri al mon qui dauant li stiga: E vostra merce visitant los dits malalts turmentats per dolorosa e maliciosa tristicia: darlos ha vostra senyoria aquesta medicina primer de totes coses: dient los. ¶ Gustate et videte quoniam suauis est dominus: beatus vir qui sperat in eo: Volent dir. O miserables maliciosos qui axi teniu lo cors e la anima malalts e morts per les coses temporals les quals en sufficiencia hauer no podeu deixau aqueixos pensaments tastau e asaboriu la amor diuina e vejau quant es dolç nostre senyor deu que axis dona largament als peccadors: que per ells a saluar offir la vida: O quant seran benauenturats los qui en la clemencia sua posen tota sa sperança: e a ell remetran la venjança de les injuries sues: e perdonaran a sos proismes deposant tota malicia per amor de nostre senyor deu: lo qual los aconsolara molt largament si a sa magestat remeten totes coses. E aquells que indurits en sa malicia volen entendre en venjançes venen souint en grans aterraments e minues: E per çous consell fills que fujau a tal malaltia que porta en si infinits mals: e liga lome ab ligams no coneguts. E axi catiu e sens nengun merit lo porta al mort eternal: hon sera turmentat sens nenguna pietat: puix ab malicies continues haura despes la vida sua. O senyora que los dits malalts vehent se axi piadosament esser tractats per vostra senyoria e tement los grans perills e laços que de aquella malaltia se segueixen: desijosos de salut ab gran fe e deuocio diran a vostra merce. ¶ Domina quis potest euadere laqueos istos. Volent dir: Senyora y qui pora escapar dels ligams de aquesta cruel malaltia: Dau nos consell e ajuda metgessa excellent: E vos senyora dir los eu. ¶ Quis quis amat filium meum: mundum non diligit. Volent dir: Aquell qui ama verdaderament lo meu fill auorrex lo mon e no ama res que de ell sia: e lauors es franch de tots los ligams de malaltia: E sabuda per les gents la gran fama de les curacions que vostra senyoria fa de tanta diuersitat de malalties: presentar vos nan vna altra no menor que les passades: la qual se nomena pleuresis entesa per desobediencia: E axi com lo dit pleuresis lo principal senyal que te de mort es lo escupir de la sanch: axi senyora los desobedients menysprearan la sanch e mort del vostre excellent fill no volent se humiliar per amor sua: ne fer lo per ell manat: ans volran seguir la propria voluntat en totes coses: E vos senyora vehent los dits malalts axi propinques a la mort: posaruos eu aquells guants guarnits de blau en les mans vostres e tocant los ab molta dolçor tirant los a pensar en lo cel e en la gran gloria que aqui speren los verdaders hobedients: dir los ha vostra senyoria a cascu de ells. ¶ Quantum enim humilior et hobediens fueris: tantum te sequitur altitudo glorie. Volent dir siau certs fills meus que tant com sereu pus humils e hobedients tant vos seguira major altitut de gloria en la vida esdeuenidora: E per çous dich en veritat. ¶ Tolle propriam voluntatem et non erit infernus tibi. Car si cascu (caslu) de vosaltres aparta de si la propria voluntat: e segueix la de aquell qui manar li pot: aquest tal es molt segur de no veure les penes d´infern: Car los vers hobedients per martirs son comptats e lo cami seu es de la terra al cel. Veritat es que los tals hobedients es necessari (necessar) sien morts al mon: e renuncien de cor a totes les coses mundanes: e sobre tot a sos apetits e propris vicis. ¶ Quia qui renunciat omnibus que possidet: et suis moribus non renunciat: non est cristi discipulus. Car qui renuncia a les coses que posseheix o posseir poria: e sos mals costums no renuncia no pot esser deixeble del redemptor de humana natura ihesus fill meu: E per ço si alegrament sens ansia voleu passar la peregrinacio de aquesta mortal vida prenga cascu de vosaltres lo consell meu qui es aquest. ¶ Nulli placere studeas in vita tua nisi solo deo. Co es que no penseu en plaure a nengu en la vida vostra sino a sol deu: al qual deueu amar e tembre com a donador de vida e de mort: E ab aquestes dolçors senyora los guarreu perfetament els portareu a vera hobediencia.

Capitol XCVI. Com la senyora perde lo seu amat fill e de la inestimable dolor sua e del prom Joseph.

Capitol XCVI. Com la senyora perde lo seu amat fill e de la inestimable dolor sua e del prom Joseph.

Car trobant se lo senyor de edat de dotze anys venint la gran festa pascal puja la senyora mare sua en hierusalem per solemnizar la festa acompanyada de Joseph spos seu portant ab si aquella diuinal comanda del fill de deu e seu. E passats los dies solemnes la senyora delibera tornar a casa sua. e lo senyor en la partida se absenta de sa merce per complir los misteris per lo seu diuinal pare ordenats: e la senyora mare sua en aquell cars no hague nengun sentiment: car la presencia de aquell tan amat fill era axi empremtada continuament en lo enteniment de sa senyoria que li paria veurel continuament dauant si. e com fon sa merce a la fi de la jornada regoneixent se: troba menys lo thresor impreciable: Lo qual james hauia perdut de vista del dia quel pari fins aquella jornada E lauors sa senyoria experimenta dolor tan excessiua en tota la vida sua james tala ne tan aguda la hauia sentida ne que tant turment hagues donat al seu piados cor: que sens la presencia del seu fill reposar vn sol moment no podia. e ferida de dolor: dix lo parlar de job. ¶ Nunc in me metipera marcessit anima mea: et possedit me dies afflictionis. Volent dir. O que la mia anima en aquesta hora deffall per exterma (extrema) e crua dolor: car posseit me han dies de amargosa afflictio: Ab tot que en aquesta sobtosa dolor sa senyoria hague algun poch de remey pensant si per ventura lo senyor fill seu seria ab Joseph: lo qual encara no era plegat: Car la honesta costuma dels juheus era que en lo caminar les dones anauen separades dels homens: e los fadrins de poca edat hauien libertat de anar ab les dones: o ab los homens. E sa senyoria ab aquesta sperança staua a la porta de la posada mirant quant vendria joseph no sens moltes lagrimes recelosa del que li sdeuengue: e vehent lo venir sol sens aquell que ella tant desijaua: caygue sa senyoria en terra ab vn doloros sospir e crit dient. ¶ Puer non comparet et ego quo ibo: Volent dir. O joseph e hon es aquell qui nomenar no gose: car les entramenes mies son turmentades per viua dolor com no veig aquell que dins elles nou me fos stat nodrit: hon ire: hon lo cercare: E joseph que hoy vna tan dolorosa noua que perdut haguessen lo fill de deu a ell tan carament acomanat: cuyda morir lançant tan grans crits e plors: que tots los mirants mouia a molta pietat. E la dolor de la senyora e del dit joseph era tanta que la hu no podia consolar laltre: e les gents quels veyen en tanta dolor acostauen se a ells per saber la causa de tanta tristicia: e la senyora ab vn grandissim sospir dixlos: ¶ Quesiui quem diligit anima mea: quesiui illum et non inueni: vocaui et non respondit mihi. Volent dir. O amichs meus que voleu sentir de la extrema dolor mia nos pot rahonar ne compendre: car yo he perdut e cerque aquell qui ama la mia anima: cerquel e nol trobe: cridel e no respon a mi. O dolor sens mesura que mare haja a sentir tal desolacio d´esser apartada de la vista de vn fill tan amat e no saber hon es. E girant son parlar al fill deya. O vida mia que sens vos viure o puch les dolors que fins açi he passat eren a mi no res tenint la presencia vostra: ara senyor la absencia vostra turmenta tan cruament la mia anima que noy ha pena: que comparar se puga a perdua tan dolorosa. O senyor meu y hon sou deixau vos trobar a mi que sens vos no he repos. E sa senyoria leuant se ab força damor no podent sofferir lo enyorament doloros que sentia turmentant la sua anima de intrinseca pena: dix. ¶ Surgam ergo eundo de loco ad locum et circuibo per vicos et plateas et queram quem diligit anima mea. Volent dir. yom leuare acorada de extrema dolor e ire de loch en loch e circuire per tots carrers e places e cercare aquell qui tinch trauessat dins les entramenes mies: en lo qual reposa lamor e vida mia: car aquest sols ama la anima mia E ab aquesta dolor e planct sa senyoria ixque de casa acompanyada de joseph e de algunes piadoses dones qui no la volgueren leixar vehent la tant dolorada: e cercaua lo senyor fill seu. Inter cognatos et notos. Car en aquell loch hauia molta gent de natzaret parents e coneixents de la senyora e de joseph qui venien de la solemnitat de la pasca: e a aquests sa merce demanaua ab piadosa veu e multissimes lagrimes dient. Haueu vist lo meu amat fill: haueu vist la vida mia sens la qual reposar no puch: O quin coltell de dolor trauessaua la anima de sa senyoria com cascu li deya que nol hauia vist ni sabia cosa nenguna dell: E axi creixia de dolor en dolor cercant lo per gran part de la nit sens res sentir que consolacio nenguna li pogues donar. e vevent (vehent) sa senyoria que lo seu treball aprofitaua molt poch e no res: ne trobaua negun rastre del thresor que cercaua e per no donar tan larga fatiga a les dones virtuoses qui a sa merce acompanyat hauien: dellibera sa senyoria tornar a la posada sua: e aqui separada de tots se tanca en vna cambra ab dolor no recomptable: e prostrant se en terra rompent en doloroses e abundoses lagrimes recorregue a aquell qui remeyar podia la dolor sua ço es nostre senyor deu: dient a la magestat sua. O pare eternal a vostra eternal bonea ha plagut per sola clemencia vostra que yo sia mare del vostre excellent fill. o senyor que tant com yo fuy alegra de trobar me mare de vn tan singular fill tant so ara dolorada e turmentada de hauer o perdut. O senyor thresor infinit me hauieu comanat mirau com lo he guardat: que compte negu yo nous ne puch donar. O senyor que dolor sens remey turmenta la mia anima trobant se apartada de tan amable companyia. O senyor que nunqua fon mare tan rica ne tan heretada de vn fill de tanta valor: ne tan poch sera trobada mare tan dolorada de hauer perdut tan gran thresor. Ajudau me rey de vida vos qui sabeu la mia dolor. e girant sa senyoria lo parlar al fill tan amat atendrirense les entramenes de sa merce crexent en dolor e multitut de sospirs e deya. O vida mia yo so molt certa esser verdader lo que es scrit en lo libre de job qui diu. ¶ Nihil in terra sine causa fit. Car nenguna cosa vos fill meu no feu sobre la terra sens molta raho: e se be que aquesta absencia quem haueu feta es per algun gran misteri e molt rahonable: mas que fare yo amor mia que ignorant la causa sent dolor infinida de la perdua de vostra vista: e puch dir ab gran veritat. ¶ O in quanta miseria sedeo sine te vita mea: in quo residet tota felicitas mea. Car en dolor e miseria so posada trobant me de vos vida mia apartada. Car en vos senyor reposa tota la felicitat e alegria mia: e sens vos viure no puch: acorreu me senyor que jam defall la vida. o fill tan amat mostraume la vostra cara: e tornare de mort a vida: o pietat infinida qui a tots los dolorats sou clement hajau pietat de mi mare vostra qui per la absencia vostra so axi turmentada: vos sols senyor meu sabeu la dolor mia nom deixeu mes penar yous ne supplich vida mia: o loch tan desijat hon es ara lo meu fill e tota la amor mia: si yot podia saber ni trobar finarien les dolors e penes mies: o senyor y ab quant plaer besaria yo aquell loch hon reposen los peus vostres: quin delit seria lo meu queus pogues abraçar e tocar: o senyor y vida mia y qui ha cura de la vostra delicada persona: car ja es passat vn dia entregue que nous he vist: e aquesta dolorosa nit axi la passare senyor en tan cruel pena: o amor mia y que haueu vos menjat en lo dia passat: ne hon dormiu aquesta nit: quanta fretura e dolor vos acompanyen alla hon sou. Car so certa que vos senyor sentiu la mia dolor e yo la vostra. E aço turmenta la mia anima. Car si yo pensas: o sabes que vos vida mia stau ab repos alla hon sou: hauria algun remey la dolor mia: ara senyor no sent ni pense sino coses quem turmenten e creixen la dolor mia: e puch dir ab veritat. ¶ Subuersum est cor meum in memetipera quoniam amaritudine plena sum: quia longe factus est a me consolator meus. Car regirat e alterat es lo cor meu dins mi mateixa perço com me trobe plena e recomplida de amaritut: car partit ses de mi lo consolador meu: o vida mia y com pore trobar repos apartada de la vostra tan amable companyia: o senyor quina soledat tan dura es aquesta que yo sent: tots los lochs me son trists e dolorosos: puix no se ni trobe aquell loch per mi tan desijat hon vos stau ara fill meu: e deya. ¶ O salus et gaudium anime mee. quare auertis faciem tuam a me et obliuisceris tribulationem meam: Volent dir. o senyor qui sou salut hi goig de la mia anima: perque haueu apartat la faz vostra de la mia vista: sou vos oblidat senyor de la tribulacio e dolor mia: yo so molt certa que no: ans senyor crech la sentiu agudament. Ajudau me rey de vida. car ja defall la humanitat mia e no pot portar pes de tanta dolor.signopi Scientie tue nihil poterit occultari: tibi enim sunt omnia nuda et aperta. Car a la sciencia vostra e saber senyor res no es amagat: ans a vostra clemencia son manifestes e vbertes totes les coses: hi sabeu que yo no puch manifestar ni dir per boca la minima part de la dolor mia. Ajudau me senyor meu: car la sola presencia vostra pot remeyar la pena mia. E en aquest doloros plant: passa la senyora tota la nit: sens dormir: ne menjar.

Capitol XI, Adam, muller, Eva, delliuracio, lim

Capitol. XI. Com lo pare adam e la sua muller eua inspirats per la diuinal clemencia. Suplicaren en aquella per lur delliuracio ensemps ab tots los pares del lim.

(Falte la E mayúscula) Essent ja la senyora excellent de la edat disposta per al misteri que la sauiesa diuina la hauia creada: magestat volgue entendre e mirar sobre la miseria e captiuitat de Adam: e de la generacio (gereracio) sua: De que li deuem fer infinides gracies segons diu Dauid. ¶ Beatus qui intelligit sup (sup, la p en una rayeta a baix, pot sé super o be supegenum una paraula) egenum et pauperem. Car aquell que es beatitut etna (la t porte un ganchet a dal: eterna) deu esser lohat e magnificat e infinidament regraciat: perque li ha plagut entendre ab efficacia sobre la la pobrea extrema e captiuitat dolorosa del home per ell creat. E volent lo retornar assi inspira sa clemencia lo pare Adam que regonegues agudament quants dans hauia encorreguts per lo seu peccat. E sentint se axi tocat lo venerable pare Adam: recordas que ja passats cinch milia anys de la sua creacio: e que per sa propria culpa ell e los fills seus stauen de aquell temps ença en tan dura captiuitat: acompanyats de tantes dolors e miseries: e que tan larch temps hauia que duraua la dita pena: a ell iustament donada: per la desobediencia sua. Perque Adam e los que ab ell eren tingueren consell (c al revés+sell) dins los lims hon se trobauen. E dix lo pare Adam (Adá, a nassal, en este cas se podríe escriure n Adan, Adán, o m Adam) als fills seus. ¶ Filij mei qd faciemus qa conturbant me cogitationes mee: et non est hic locus quietus. Volent dir O fills meus molt amats y que farem: car les cogitacions e pensaments meus: me donen molta dolor e turbacio. Com me recort hauer perduda la heretat de parays per lo peccat meu: em veig (me recort + em veig. Igual que passe en lo + el, ña, hi ha una y, et, e, elíptica, me recort y me veig, que passe a em veig) exellat ensemps ab vosaltres en aquest loch de tenebres: hon noy ha consolacio nenguna ne repos. ¶ E hoyda la raho de Adam per los fills seus trauessats de molta dolor per la gran desauentura e perdua sua com tan poch los hauia durat lo stat tan preminent de innocencia: en que nostre senyor deu los hauia creat: no pogueren respondre al pare seu sino que romperen en gran e doloros plor. E la mare Eua que veu lo seu marit e fills en tanta dolor e pena atendrien se les entramenes d´aquella com a mare piadosa: e dix. O Adam senyor aquesta dolor mia es principalment: car yo he lançat a vos y als fills meus en tanta dolor e pena: e en cascu de vosaltres yo so turmentada: si a nostre senyor plahia yo volria passar la pena per tots: puix so causa del peccat: e vos senyor Adam e los fills meus fosseu deliures de captiuitat e cobrasseu la heretat vostra: qui per la errada mia haueu perduda Lo senyor ma creada pus amable per natura e molt pus piadosa que al home: perque yo pus viuament senta la dolor dels fills meus: E perço Adam senyor puix vos per lo mal consell meu fes aquella tan gran erra (errada, error) de desobeyr nostre senyor deu: e trencar lo manament seu: placiaus ara per merce escoltar la dolorosa paraula mia qui continuament pense e fabrique en la reparacio vostra e mia e dels fills meus. ¶ Et audi consilium meum et recuperabis sanitates. Car si a la senyoria vostra plaura hoyr lo consell meu: yo he ferma fe vos recobrareu salut a tota la natura vostra. E Adam sabent que era scrit. ¶ Vt vnde mors oriebatur: inde vita resurgeret. No volgue desestimar lo consell de sa virtuosa muller: ans li dix digau Eua lo queus parra bo: car tota cosa fare per recobrar la amistat e gracia del meu creador: lo qual ma auorrit: e lançat per la desobediencia mia. E lauors Eua ab molta amor dix. ¶ Ignoras (esta I mayúscula que pareix J!) quoniam benignitas dei ad penitentiam te adducit. Volent dir: senyor meu Adam ignora la discrecio vostra com apres lo vostre peccat la benignitat del senyor creador nostre vos tira a penitencia. ¶ E com sab la merce vostra penitencia vera deu esser acompanyada ab sperança de venia. Donchs senyor puix la penitencia haueu feta tan largament: confiar deueu la misericordia diuina nous sera negada. ¶ Acordaus senyor de aquell dormir tan dolç que vos senyor fes stant en lo stat de ignocencia: en lo qual segons la merçe vostra moltes vegades ma recitat: vos fon reuelat que nostre senyor deu vostra carn pendria: e ques faria home E siau cert que ab tot per lo nostre peccat aço sia differir: la clemencia sua fara lo que promes (pmes) vos hauia: car sa magestat ha dit. ¶ Celum et terra transibunt: verba autem mea non preteribunt. ¶ Car lo cel e la terra pssaran: e la sua paraula restara ferma: E per la iniquitat nostra no cessara la misericordia sua de manifestar se als homens. ¶ E a mi senyor acorda que aquell dia doloros que fom lançats de la heretat nostra quis deya parays terrenal: nostre senyor deu irat (jrat) contra la serpent: qui a mi hauia decebut: dix a ella. ¶ Ipsa conteret caput tuum. Volent dir: al diable qui prenint forma de serpent me hauia enganat: que per dona li seria trencat lo cap. ¶ Aço no ignore yo que de mi nos pot entendre. Car yo per ma desauentura no he trencat lo cap al diable: ans ell ha vençut a mi: e lançat tota la generacio mia en la captiuitat dolorosa que ara som. ¶ E perço hauem a creure que altra dona te a venir que sera causa e principi de la reparacio nostra: e trencara lo cap al diable leuant li la tirannica potestat e senyoria que te sobre nosaltres. ¶ E de aquesta senyora e filla nostra foren a mi reuelades grans coses en lo començ de les mies dolors: e tota la mia vida la he reclamada e desijada: e no la he mereixcuda veure en los dies meus. ¶ E ara so certa segons la relacio que a vos senyor e a mi es stada feta que en la terra de judea es nada vna donzella de tanta excellencia: que jas canta publicament de ella. ¶ Nec primam similem visa est nec habere sequentem. E aço es cosa molt certa: que desque lo mon es creat: ab tot que en la generacio nostra haja agut moltes virtuoses dones: noy ha agut james semblant a aquesta en excellencia e virtuts. La qual so molt certa: es stada preseruada per la potencia diuina d´aquella ley comuna que fon imposada per lo nostre peccat. De qua cantat gemens Dauid. ¶ Ego in iniquitatibus conceptus sum: et in peccatis mater mea in vtero me aluit. Car totes les gracies e prerogatiues que son stades partides en totes les creatures angeliques e humanes: en ella sola son trobades iustades. E si yo en la mia creacio fuy neta de tacha original: quant mes deueu creure senyor Adam que es stada neta en pus singular grau aquesta filla e senyora nostra: de la qual diu Dauid. ¶ Non fecit taliter omni nationi. ¶ Volent dir que no ha fet nostre senyor deu tanta singularitat de gracies a nenguna nacio passada present ni esdeuenidora com a aquesta sola senyora. E perço en la natiuitat sua han cantat los angels en presencia sua. ¶ Natiuitas tua gaudium annunciauit vniuerso mundo. ¶ Car per la presencia sua tot lo mon sera alegrat. E dien que la dita senyora se es criada en lo temple de deu: e es stada tant amada y reuerida per los habitadors del dit temple que tots vna voce dicentes dien de sa excellent senyoria. ¶ Non est talis mulier super terram. Volent dir que tal dona com aquesta james naixque sobre la terra. ¶ E ja senyor Adam es aquesta donzella de edat de matremoni: car segons lo compte que yo tinch ja passa los dotze anys. Aram (ara me, ara em) par (pareix) a mi que es hora de cridar e demanar al nostre creador e senyor misericordia e perdo. Car si a sa magestat plaura hauer nos merce: e humiliarse tant ques vulla vnir ab la natura nostra: offerir liem (li ham, havem, de oferir) aquesta excellent senyora e filla nostra. Si plaura a sa clemencia pendre la per sposa puix sa magestat la ha tant dignificada e de singulars dons dotada: que dona atreuiment a nosaltres de pensar en aquest matremoni: ab tot no haja nenguna comparacio del creador a la creatura: sa clemencia egualara aquests estrems: per mija de aquesta senyora: En tant que lome peccador gosara acostar se a la magestat del seu creador. ¶ E Adam hauent be atentament escoltat tot lo rahonament de sa discreta muller fon tan alegre que dix. O eua hoyt lo que dit maueu de aquesta senyora. ¶ Factum est cor meum tanquam cera liquescens in medio ventris mei. ¶ Volent dir: Lo cor meu per extrem goig es axi regalat com cera calenta (liquescens: licuada, que se fon) dins les entramenes mies. Car crech certament ara es vengut lo temps: en lo qual la clemencia diuina remediara les dolors mies per mija de aquesta senyora sanctissima filla nostra. ¶ E agenollant se lo pare Adam en terra ab grandissima feruor e deuocio comença a reclamar la clemencia diuina dient. ¶ O rex gentium et desideratus earum: veni salua hominem quem de limo formasti. ¶ Volent dir: O rey e princep de tota creatura en vostra sola clemencia es lo desig esperanca mia e de tots los fills meus. A vos senyor demanam queus placia deuallar e saluar lo miserable home que d´l lim de la terra haueu format. Vos senyor sabeu quanta es la miseria humana: hajau pietat de la errada mia. car sens vos ajudador meu nom puch leuar. ¶ Adiuua me domine quia in te confidit anima mea. E la venerable mare Eua que la dolor de tots los seus fills molt tendrament sentia ab feruor no recomptable comenca a cridar vn crit molt piados dient. ¶ Domine si vis potes me mundadare. Volent dir: O senyor y vida mia la dolor e dan dels fills meus propria pena mia es. E prostrant se en terra deya. Domine salua nos quia perimus. Volent dir: O senyor qui sou pietat immensa saluau nos que del tot perim sens lo auxili e multissima clemencia e adiutori vostre. E apres deya ¶ O domine clementissime veni et noli tardare relaxa façinora plebi tue. Volent dir o clemencia infinida cuytau la venguda vostra car ja defallen los fills meus per longa sperança. ¶ Miserere nostri deus omnium: et respice nos: et ostende nobis lucem miserationum tuarum: O senyor y hajau merçe de la longa dolor mia: delliuré (delliurem, delliuren) la vostra clemencia aquests fills de tan dura captiuitat: mirau senyor sobre nosaltres: e mostrau nos la lum (lu3, que pareix luz) resplandent de les infinides misericordies vostres. ¶ E leuant se la amable mare giras als fills seus dient los: O fills cridau e no cesseu: nomenau vos fills meus: perque la piadosa dolor de la mare vostra pus facilment moga la clemencia diuina a hauer merçe de vosaltres. ¶ Yo trista mare quius deuia guardar per tendrea de amor de tot dan e perill vos he lançats en tanta dolor e miseries: yo quius deuia conseruar la heretat vostra: vos he procurat (pcurat) captiuitat trista e penosa: e ara fills ajudar nous puch recorreu ab gran fiança a aquell qui ajudar vos pot: Lo qual ha dit. ¶ Sine me nichil potestis facere. E los atribulats fills hoyda la amonestacio de la senyora mare sua començaren a reclamar e cridar la misericordia diuina dient. O clement e piados senyor veus açi los exellats fills de Eua que per manament de vostra magestat son stats bandejats del regne vostre per lo peccat dels primers parents: quantes penes e angusties hauem soffert en la dolorosa peregrinacio nostra: no basta lengua humana a esplicar la menor part: ara ab dolor e gemechs suplicam la merçe vostra vulla donar fi al exili nostre. ¶ O domine aspice de sede sancta tua: et cogita de nobis: inclina deus meus aurem tuam et audi. Aperi occulos tuos et vide tribulationem nostram. O senyor rompeu los cels e deuallau: car sens vos perim ajudau nos creador nostre: Car de vostra magestat es dit. ¶ Nichil odisti eorum q fecisti. Volent dir que no auorriu (avorriu; aborrezcáis; odisti : odio, odi) les coses que fetes haueu: E perço senyor no pereixca la obra de les vostres mans per la iniquitat nostra: treballats som sens repos: e podem dir. ¶ Lassati sumus in via iniquitatis et perditionis: et ambulauimus vias difficiles: viam autem domini ignoramus. O senyor tan cansats e lassats som en la via miserable d´aquest mon. hon y ha infinits laços de perdicio: anam per vies difficils: la via vostra senyor ignoram E perço suplicam la pietat vostra dient cascu per si ¶ Vias tuas domine demonstra michi et semitas tuas edoce me. Volent dir: O senyor illuminau nos que vejam e conegam lo cami dels vostres manaments. E les estretes vies de perfectio perque prestament pugam venir a vos y atenyer la gracia vostra tan desijada. ¶ E aquests miserables fills de Adam vehent se en tanta necessitat començaren a reclamar en ajuda sua los ciutadans de parays qui son los sancts angels dient a ells ¶ O gloriosi principes qui statis in domo domini in atrijs domus dei nostri ¶ Suplicau la clemencia diuina que li placia hauer pietat de nosaltres: E que done fi al exili nostre: e pugam peruenir al loch hon vosaltres sou: Car le animes nostres han fet insaciable de veure lo nostre creador qui es vida y amor nostra. ¶ E continuant aquestos crits. ¶ Resonabat terra in voces eorum. E entra aquell crit tan piados per la ciutat de parays: e los ciutadans de aquella moguts de gran caritat desijosos de la reparacio humana: leuaren se de les cadires: e vingueren tots justats dauant lo tro de la alta magestat diuina. ¶ Et ceciderunt in conspectu throni in facies suas et benedixerunt viuentem in secula seculorum. ¶ E dreçant se ab gran reuerencia digueren. O potencia infinida ¶ Dimitte eos quia clamant post nos. Volent dir sia de vostra diuina clemencia atorgar a aquests miserables fills de Adam la peticio sua: e que ixquen de aquella dura captiuitat: e vinguen a lohar la magestat vostra: e a possehir estes cadires qui stan buydes per lo cayment de aquells superbos angels: qui a la justa ordinacio de vostra clemencia no sotsmeteren la voluntat sua E lo misericordios senyor responent als angels dix que acceptaua la peticio sua e que prestament ell trametria vn princep en la terra d´aquests catius per veure de ques clamen: ne que demanen: si tenen res per a pagar lo rescat.