Mostrando las entradas para la consulta nostre ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta nostre ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

jueves, 29 de abril de 2021

Capitol. X. Senyora sposada sanct prohom Ioseph, José

Capitol. X. Com per manament diuinal fon la Senyora sposada ab lo sanct prohom Ioseph (Joseph, Josep, Pep, Yusef, José, Pepe, etc.) e com vingue en Nazaret hon era la sua mare sancta anna: e de la strema pobrea sua.

(Falte la C) Com la excellent senyora fos peruenguda a la edat que acostumauen traure les vergens del temple e collocarles en matremoni. Fon vn dia amonestada ensemps ab les altres donzelles per lo gran sacerdot dient los: que lo temps era vengut que elles deuien tornar a les posades de sos pares per fermar matremoni. E les altres donzelles foren prestes de hobeyr al manament del gran sacerdot Sola la verge gloriosa ab molta vergonya e maturitat dient que a ella no era possible exir del temple per dos rahons. ¶ La primera car son pare e mare moguts de molta deuocio la hauien promesa al seruir de nostre senyor deu per tot lo temps de la sua vida: e que per ço la hauien offerta de edat de tres anys al dit temple: e que ella trobant se de edat li playia molt lo que sos parents hauien promes: e volia perseuerar en lo seruici e lahor diuina tot lo temps de la sua vida. ¶ La segona raho era que ella desque era en lo temple coneixent la virtut de virginitat quant era accepta a nostre senyor deu hauia fet vot de seruar aquella tota la vida sua. E puix ho hauia promes ella delliberaua tenir son vot e no entendre en res que de matremoni fos: ne escampar lo seu enteniment en pensament nengu temporal: sols volia occupar lo seu cors e anima en lo seruir de nostre senyor deu. E lo gran sacerdot hoynt la raho de la gloriosa verge fon posat en tanta admiracio que de vna gran peça no pogue dir res: e apres tornant a cobrar esforç dix a la senyora. O verge excellent ja sabeu. ¶ Quia deus in filijs colitur: et in posteris adoratur: sicut semper fuit apd´ filios israel. Car nostre senyor deu es seruit en multiplicacio de fills: e en largues generacions es adorat e conegut. E aço es stat tostemps lohat e aprouat dauant los fills de israel. ¶ Respos la senyora dient. Veritat es reuerent pare lo que vos dieu de ley comuna: empero vostra reuerencia no ignora que nostre senyor deu no haja priuilegiat moltes de les leys comunes. ¶ Quia ante abel iustum: nullus fuit uistus. Car ans de abel just la scriptura no posa nengun altre just primer (pmer) que ell. E aquest fon verge e pur per ques mostra clarament. ¶ Quia deus in castitate et virginitate primo colitur et adoratur. Car nostre senyor deu castedat e virginitat fon primerament seruit honrat e adorat. Axi mateix hauem exemple del gran propheta (ppheta) Elies del qual se diu. ¶ Helias (Elías) cum esser in carne assumpsit eum in paradisum: cuius carnem virginem custodiuit. Volent dir que ab tot que Elies fos en la carn mortal: per nostre senyor deu fon leuat en parays terrenal: e aqui conseruat sens mort: e aquesta gracia aconsegui: perço que la sua carn hauia conseruada en virginitat e puritat. E yo hoynt e legint aquestes coses desque so açi en lo temple inspirada per la clemencia diuina he fet lo dit vot ab proposit ferm dins lo meu cor. ¶ Ut virum penitus non cognoscam. E axi reuerent senyor deman vos de gracia de açi auant nom vullau parlar de marit. ¶ E lo gran sacerdot vehent la gran constancia de la senyora no volgue mes replicar: ans li dix donzella tornau a la vostra cella e aqui pregau la diuina magestat quens conselle en aquesta fahena. Car cosa es inaudita e de gran importancia lo vot que vos haueu fet: e yo dellibere proceyr en aço ab gran consell e maturitat. E la senyora ab los vlls baxos e molta vergonya feu reuerencia al sobiran sacerdot: e saluda a tots los altres e partis de aqui e tanquas en la sua cambra. E lo sobiran sacerdot congoxat de la gran difficultat que en aquesta fahena veya: ajusta consell de tots los doctors e homens discrets que en jherusalem se trobauen: e dix los. ¶ Audite me filij israel et auribus percipite verba oris mei. Volent dir placiaus senyors fills de israel star atents a les paraules mies: car cosaus (cosa us) vull dir de gran nouitat e molta admiracio. Car vostres reuerencies saben que desque aquest present temple es hedificat: son açi criades moltes donzelles filles de Reys e de prophetes e de grans sacerdots e de moltes altres: e venint a edat de matremoni prenien sos marits e seguien les ordinacions de sos majors ¶ Nunc autem a sola Maria nouus ordo inuentus est: que deo se spopondit virginem permanere. E ara de present ses trobat vn nouell orde per sola aquella excellent donzella Maria filla de Ioachim: la qual se es promesa (pmesa) a nostre senyor deu seruar li virginitat per tostemps: de que yo stich en gran agonia: car recort me del que Dauid diu. ¶ Vouete et reddite domino deo vestro. Volent dir que cascu que ha votat guarde be que fara: car necessari li es donar e seruar a nostre senyor deu lo que ha promes. E si yo conselle a aquesta virtuosa verge que serue lo que ha votat: tem me no vinga contra la ley qui mana lo poble de deu sia multiplicat. E recort me que Ysayes ha dit. ¶ Ecce virgo concipiet. Perque stich ab gran pensament si nostre senyor volra fer alguna gran marauella en aquesta sancta verge la vida de la qual es de tanta perfectio e singularitat: que james ses trobada a ella semblant. Per queus deman senyors me vullau consellar lo que dech fer ¶ E apres que cascu hague respost sa intencio: la concordia de tots fon: que esta fahena era mes del cel que de la terra: e que per homens terrenals no podia esser sufficientment consellat sino quels paria deuien recorrer a nostre senyor deu per dejuni e oracio suplichant la clemencia sua volgues reuelar lo seu beneplacit al sobiran sacerdot: perque aquell proceys en aquesta obra segons la voluntat de la magestat sua. ¶ E hagut lo consell fon de continent posat en obra. e passats tres dies nostre senyor reuela que fossen ajustats tots los dotze trips de israel (las doce tribus de Israel): e que lançassen sorts de qual trip seria lo tan digne que hagues la senyora per sposa: e fos custodi de la virginitat sua. E lançades les dites sorts caygue la sort sobre lo real trip de juda. E lauors mana nostre senyor que lo cendema fossen ajustats tots los de aquell trip quis trobauen sens muller: e cascu portas vna verga en la ma e axi fon fet. Entre los altres quey vengueren fon lo glorios patriarcha Ioseph d´edat de sexanta anys: no per desig de muller ans per sola hobediencia. car ell hauia fins aqui seruada virginitat: e delliberaua continuar en aquella fins a la fi de la vida: e de aço hauia fet special vot. lo qual staua aqui ab sa verga en la ma dauant laltar (serecomane no féu : fer ho a les vostres iglesies) ab los altres jouens mes empeguit que preat. ¶ E venint lo gran sacerdot pres la verga de la ma de cascu de ells e entra dins la sancta sanctorum: e presenta aquelles dauant nostre senyor: offerint li sacrifici suplicant la magestat sua volgues declarar aquesta fahena per manifest miracle. E nostre senyor mana al dit sacerdot: que prengues les vergues que hauia posat sobre laltar: e que ixques defora: e publicament dauant tot lo poble fes venir los de qui eren les vergues: e tornas a cascu la sua: e aquell en la ma del qual floriria la verga: e aparria vna coloma al cap d´aquella aquell era lo que sa magestat hauia elegit en spos e custodi de Maria verge sanctissima. E lo sacerdot compli prestament lo manament de nostre senyor deu: e torna les dites vergues: e nenguna no flori sino sola la de Ioseph sobre la qual aparegue la coloma segons nostre senyor hauia promes. E vista per tots sen munta al cel: e tots restaren molt aconsolats del miracle tan euident: e loharen e magnificaren nostre senyor deu de les obres sues. ¶ E tantost delliberaren fer les sposalles de la senyora la qual staua dins la sua cambra orant e pregant nostre senyor deu li fes seruar lo que promes hauia: dient a sa clemencia. ¶ Offero tibi domine totum cordis mei affectum: et virginitatem meam tibi comendo. Volent dir: o senyor meu a vos offir tota la affectio e desig del meu cor qui es de seruir a vos: e la virginitat mia a vos senyor la coman que siau sols poseydor de aquella. ¶ Estant la senyora en aquesta feruent oracio foren dauant sa senyoria dos donzelles per nostre senyor deu trameses. Lo nom de les quals era hobediencia e fortalea: e dix hobediencia a sa altesa. Senyora excellent a nostre senyor plau siau sposada fent vos segura la virginitat vostra restara tostemps sancera. ¶ Apres li dix laltra donzella fortalea nomenada. Mas y ora la magestat de nostre senyor deu vol que ixchau del temple: e siau casada: heus manifesteu al mon viuint en vostra casa: hon passareu molta pobrea e altres treballs. E perço (pço) nos tramet açi sa clemencia que siam tostemps en la companyia e seruir de vostra merçe: esforçant vos a esser constant e ferma en totes les virtuts. car exemplar general haueu a esser de tots los staments. Açi stant en lo temple haueu donat lum a les donzelles vergens. Ara senyora dareu regla de sanctedat a les maridades e a tots los viuints en lo mon. E sa senyoria hoynt aço fon contenta de hobeyr a nostre senyor deu: e consentir en lo matrimoni puix a sa magestat playia. ¶ E com lo gran sacerdot hagues asignada la hora per a fer dites sposalles e la gent fos aplegada: ell mateix ana a la cambra de la senyora portant ab si aquella matrona virtuosa qui tenia cura de les donzelles. E los dos li comptaren lo miracle ques era seguit: e com nostre senyor hauia mostrat clarament volia ella fos sposada ab vn virtuos vell de sexanta anys parent seu molt acostat que hauia nom Ioseph. ¶ E la senyora qui ja de aço era largament informada per nostre senyor deu e asegurada de no perdre la virginitat que tan carament amaua: Respos ab molta maturitat e vergonya: que puix a nostre senyor axi playia: e a ells dos: que tenia per pare e mare: que ella era contenta del dit matremoni. E lauors hoynt aço lo sacerdot sen torna al loch hon la gent staua e dix los que tantost seria aqui la senyora sposada ques metessen en orde. ¶ E la reuerent matrona Anna feu vestir a la senyora les millors robes que tenia: ab tot fossen pobrelletes eren honestissimes e molt netes: e estes li los cabells sobre les spatles que li donauen tanta bellea e ornament. ¶ Quia nunqp (nunquam) fuit tam bene coopertus salamon in omni gloria sua. Car nunqua fon tan ben abillat Salamo (Salomón) en tota la gloria sua. com aquesta senyora ab la sua natural bellea e composicio virtuosa. E axi arreada sa altesa e molt ben acompanyada portant aquella virtuosa anna al costat: e moltes donzelles que la seguien vingue alla hon la speraua tota la gent ab lo sposat Joseph. E tots admirats de la sua bellea loharen nostre senyor deu que tal lauia creada. e lo gran sacerdot feu les dites sposalles ab gran solemnitat segons costum dels juheus E acabada aquesta fahena ab molta consolacio e alegria: tots molt hedificats de la honestat de la senyora sposada prengueren comiat e tornaren a ses posades. E joseph (aquí está cla que es una j, minúscula) parti per a natzaret per aparellar la pobreta casa sua. E porta letres del gran sacerdot per a la gloriosa Anna mare de la senyora: car lo pare seu joachim ja era mort. Dient en les dites letres com la virtuosa filla sua era sposada ab lo portador de la present: e que de aço no la hauia auisada ans del sposar: perque nostre senyor deu hauia mostrat tan asenyalat miracle que fora stat careguos sperar consell huma de nenguna creatura puix sa magestat manifestaua esser aquesta la voluntat sua. ¶ E la virtuosa anna legides les letres fon molt aconsolada del que de la sua amada filla era dit. Car de tan a sancta filla ella no speraua hoyr sino miracles e marauelles. E festeja molt lo virtuos gendre: e ana ab ell a casa sua per posar la en orde per la venguda de la sua excellent filla. ¶ E la senyora apres la partida de Joseph atura tres dies en lo temple per pendre comiat de aquella venerable matrona anna: qui ab tanta amor la hauia criada e restaua tan desolada de la sua absencia e de les altres donzelles: que cuydauen morir hauent se a separar de tan dolça companyia. E passats los tres dies la senyora molt ben acompanyada e anant a natzaret descaualca en casa de la senyora sa mare: la qual hague infinit goig de veure vna tal filla. E la senyora ab molta reuerencia besali la ma e apres en la boca e sigueren se vn poch: e compta li la senyora tot lorde del seu sposalici: e com era certificada per nostre senyor deu de la sanctedat de Joseph: e que abduy (ambos; abdos) hauien fet vot de virginitat: e aquella seruarien continuament en lo seu matremoni. E anna escoltant les rahons de la sua filla continuament ploraua per habundancia de goig no fartant se de mirarla. E comptali la mort del seu pare Joachim. E com apres ella hauia pres dos marits per inspiracio diuina: e que hauia agut dos filles: a les quals hauia posat nom Maria a cascuna per amor della: e que la vna encara staua en casa de la dida e laltra no era en casa. E Joseph sentint que la senyora sa sposada era venguda ana prest a la posada de la senyora sa sogra: e aqui parlaren molt los tres de tota sanctedat. ¶ E les donzelles que hauien acompanyat la senyora prengueren comiat de sa merçe e de Anna e de Joseph e ab grans lagrimes e enyorament partiren de aqui e tornaren al temple. E anna acompanya la senyora sa filla a casa de joseph. La qual staua molt neta: e sols de pobrea arreada: hauiay dos cambretes en la millor staua vn litet per a la senyora ab poca roba: e en laltra vn altre per a Joseph molt pobrellet. E la cortesa senyora no volgue en nenguna manera la millor cambra ans elegi per a si la pus chica e mes pobra com amadora de tota virtut. E la senyora sa mare dexant la en casa torna a la sua: e recordant se de la pobrea que hauia vist en casa de la sua filla trames li vn parell de flaçades e algunes ayines de casa: e la senyora ho prengue mes per amor de joseph que de si mateixa: e feu moltes gracies a la senyora sa mare. E axi la senyora e Joseph stauen en sa caseta viuint ab molta caritat e puritat guanyant la vida ab lo treball de ses mans. E la senyora seruentissima stant tota la nit: e la major part del dia tancada dins la sua cambreta orant e filant demanaua ab continues pregaries e lagrimes la redempcio de natura humana.

lunes, 6 de enero de 2020

De la manera de scriure letres a diverses persones.

De la manera de scriure letres a diverses persones. 

Per tal con en letres escrividores les quals per nos a diverses persones e de diverses estaments per causes diverses e varies per totes parts son trameses es manera covinent
observadora ço es axi en orde de premetre o de postposar persones con encara en forma o titol de cognominar aquelles e encara en salutacio sotsscrividora segons grau e estament vari daquelles ço es saber que la honor daquell al qual les letres sendrecen no sia diminuida en res segons la exigencia de son estament e que la decencia de nostre estament per totes coses sia observada: emperamor daço per tal que per ignorancia o en altra manera per impericia dalcuns escrivans ells en aytals coses errar no sesdevenga ordenam e volem quen la cancellaria nostra engir la manera de scriure sia servada la forma en lo subseguents anotada.

Nota:
cognominar: apellar.

Quals persones deven esser davant posades.

Adonchs com letres endreçarem al senyor papa o a alcun cardenal o al collegi o encara con escriurem al emperador o a alcun rey o fill de rey primogenit totes les damunt dites persones en letres les quals trametrem volem esser davant anant escrites.

Quals persones deuen esser postposades.

Con a alcuna persona altra exceptades les damunt dites scriure nos se convendra axi con a patriarches primats arquebisbes abbats e priors o qualsque altres persones de jusan grau o encara als maestres generals de quals que quals ordens e encara si escrivim a altres qualsevol capitols generals de esgleyes e dordens e de qualsque altres exceptades les desus nomenades e encara en les letres les quals trametrem als fills de reys no primers engenrats o duchs marqueses o comtes o a altres qualsevol persones de grau jusa seglars o reglars militars o plebeys e encara si escriscam a alcuna comunitat o universitat de qualsevol ciutat o loch altre tots temps en les letres les quals trametrem lo nom nostre volem davant esser posat. En apres con escriurem a alcuna dona sia servada aquella matexa manera ques servaria si als marits delles letres trametiem.

Com se deu scriure a diverses persones segons grau de cascun e primerament qui en letres deuen esser preposats.

En manera e en titol de scriure e de cognominar persones a les quals se trameten letres molt es consideradora condicio e estament. Emperamor daço dicernim la forma en les coses davall scrites ordenada esser servada. Al senyor papa scrivim en aquesta manera: - Al molt sanct e molt beneyhurat pare en Christ el senyor en Climent per digna providencia de Deu de la sacra sancta romana e universal Esgleya sobira avescha. Lo devot fill del en Pere etc. besamens dels beneuyrats peus.

De la manera de scriure als Cardenals.

Sabedora cosa es que entrels cardenals son tres graus cor alscuns son bisbes cardenals alcuns preveres cardenals e altres diaches cardenals: perque en escriure a aquells notadora es differencia. Als bisbes cardenals escriurem en aquesta manera:
- Al reverent pare en Christ lo senyor en Pere per la divinal providencia bisbe de Penestre special amich nostre. En Pere per la gracia de Deu rey Darago etc. salut e creximent donor. Als preveres cardenals axisescriura: - Al reverent pare en Christ lo senyor en Bernat per la divinal providencia del titol de Sant Ciriach en Termes prevere cardenal amich nostre special. En Pere per la gracia de Deu rey Darago etc. salut. Axi con dessus. als diaches cardenals sescriura axi: - Al reverent pare en Christ lo senyor en Ramon per la divinal providencia de Sent Adria diache cardenal special amich nostre. En Pere etc. Axi com dessus en los altres cardenals. Al sacre collegi dels cardenals axi sescriura:
- Als reverents pares en Christ lo sacre collegi dels cardenals de la esgleya de Roma specials amichs nostres. En Pere per la gracia de Deu rey Darago etc. Axi com dessus dels cardenals. Quant pero scriurem al emperador sescriura en axi: - Al molt excellent princep en Carles quart per la gracia de Deu emperador de Roma tots temps crexedor. En Pere per aquella matexa gracia rey Darago etc. salut e creximent de successions benaventurats. Empero sil emperador no es coronat en la ciutat de Roma no li deu esser escrit emperador mas en loch demperador sia mes rey dels romans. Guardant tota hora que si lemperi de Roma haura alcun regne deuli esser escrit apres lo titol del emperi lo titol daquell regne o regnes que haura. Per aquella mateixa manera sescriu a la emperadriu feta mutacio en femeni en axi: - A la molt excellent princesa Maria per la gracia de Deu emperadriu de Roma tots temps crexedora. En Pere etc. Les altres coses axi com dessus. Als reys christians sescriura axi: - Al molt sere e magnifich princep en Phelip per la gracia de Deu rey de França illustre. En Pere etc. Axi com dessus al emperador. A la reyna sescriura axi: - A la molt serena et magnifica princessa Johanna per la gracia de Deu reyna de França illustra. Pere etc. Axi com dessus a la emperadriu. Si empero al rey al qual scrivim es a nos conjunt en alcuna manera per parentiu lavors sescriura apres la paraula de França: molt car cosi nostre. Notadora cosa es pero que a tots aquells emperadors e reys qui en les letres per ells a nos trameses escriurem aquesta paraula senyor quan nos aquells scriure sesdevendra per aquella matexa manera senyor volem esser posat e no altres alguns. Als fills dels reys primer engenrats sescriu axi:
- Al inclit e magnifich en Johan del rey de França primer engenrat e duch de Normandia. Pere etc. Axi com en los reys dessus es dit. Semblanment sia escrit a la muller sua feta mutacio en femeni. Als fills de tots los reys Despanya axi con de Castella e de Portugal sescriura axi:
- Al inclit e magnifich linfant en Pere del rey de Castella primogenit e les altres coses. Als reys pero sarrayns sescriu en romans per tal que mils sia lest a ells per mercaders e per altres lechs ço que en les letres se conten:
- Al molt alt princep Albufacen rey de Marrochs: de nos en Pere per la gracia de Deu rey Darago etc. salut com a rey per qui volriem honor e molta bona ventura. Mes avant es veedor de la manera del escriure a aquelles persones les quals son postposades a nos en les letres segons aquelles coses les quals son devall ordenades. Als patriarches primerament sescriu en aquesta manera: - En Pere etc. Al reverent pare en Crist Anrich per la divinal providencia de la sancta sgleya de Constantinoble patriarcha salut e affeccio de cordial dileccio. Als primats fora nostra senyoria sescriu axi:
- En Pere etc. Al reverent pare en Crist per la divinal providencia archebisbe salut etc. Axi com als patriarches. Als primats dins nostra senyoria sescriu axi: - En Pere etc. Al reverent pare en Crist en S. per la divinal providencia archebisbe de Caller salut e dileccio. Als archebisbes fora nostra senyoria sescriu axi: - En Pere etc. Al reverent pare en Crist en Phelip per la divinal providencia archebisbe de Sancço salut e desig damor. Si pero larquebisbe al qual es escrit te alcuna cosa en feu de nos o es en nostra senyoria sescriu en axi: - En Pere etc. Al reverent pare en Crist en Pere per la divinal providencia arquebisbe de Saragossa salut et dileccio. Als bisbes qui son fora los regnes e terres nostres sescriura axi: - En Pere etc. Al venerable pare en Crist Arnau per la divinal providencia bishe de Pampalona salut e cencera dileccio. Si pero sia bisbe en lo regne o terres nostres o altre bisbe qui pero de nos alcuna cosa tenga en feu sescriura en aquesta manera: - En Pere etc. Al venerable pare en Crist Ramon per la divinal providencia bisbe de Valencia salut e dileccio. Als mestres dorde de caballeria fora nostra terra sescriura axi: - En Pere etc. Al venerable e religios baro frare Elio de Vilanova de la sacra casa del Espital de sant Johan de Jerusalem maestre salut e cencera dileccio. Als maestres pero dorde de cavalleria dins nostra terra sescriura axi:
- En Pere etc. Al venerable e religios frare Pere de Thous maestre de la casa de la cavalleria de sancta Maria de Montesa salut e dileccio. Als abbats qui son caps dalcun orde axi com de Crunyech o de Cistell o qui en altra manera son de gran nom notablament per la nobelitat dels lurs monestirs sescriura en axi: - En Pere etc. Al venerable e religios frare Pere abbat de Crunyech salut e dileccio. Si empero sien abbats dels regnes o terres nostres o en altra manera per nos tengan feu ajustarsi a axi: - En Pere etc. Al venerable religios et amat frare Pons abbat del monestir de Poblet salut e dileccio. Als priors estranys reglars sescriura axi: - En Pere etc. Al religios e amat nostre frare Arnau de Vilamur prior de Martres salut e dileccio. Si pero dins nostra senyoria o alcuna cosa per nos en feu tenga sescriura axi: - En Pere etc. Al religios e amat nostre frare Arnau de Vilaragut prior del monestir de Monserrat salut e dileccio. Si pero sescriura a alcun clergue seglar en dignitat alcuna constituit axi con dega o artiaque o semblant sescriura axi: si pero ha fora nostres terres la dignitat aquella: - En Pere etc. Al amat nostre Pere ardiache de Narbona salut e dileccio. Als altres pero qui han dins nostres terres dignitats escriuras segons ques seguex: - En Pere etc. Al amat Michael ardiache de Saragoça salut e dileccio. Si pero es escrividor a alcun altre clergue simple o altre qualque qual no havent dignitat sescriura en axi: - En Pere etc. Al amat nostre en Bernat canonge Durgell salut e dileccio. Si es scrividor a generals ministres o maestre dalcun orde mendicant o altre qui no son abbats mas per aventura priors generals dalcun orde lavors sescriura axi: - En Pere etc. Al venerable e religios frare Guerau del orde dels frares menors general ministre salut e dileccio: o frare Hug maestre general del orde dels frares preicadors salut etc. Axi com dessus. Als priors e ministres provincials dordes mendicans sescriura axi: - En Pere etc. Al venerable e religios frare Bernat etc. salut e dileccio. Pero als comanadors dalcun orde militar sescriura axi: - En Pere etc. Al religios e amat nostre Fr. salut e dileccio. Als capitols generals o provincials dels religiosos sescriura axi: - En Pere etc. Als religiosos e amats nostres lo capitol general del orde dels frares menors salut e dileccio. Als capitols pero de las esgleyas catedrals de
fora les terres nostres sescriura en axi: - En Pere etc. als amats e devots nostres lo capitol de la esglea de Sanç salut e dileccio. Als capitols pero de las esgleyas cathedrals les quals son en les terres nostres sescriura en axi: - En Pere etc. als amats nostres capitol de la esgleya de Valencia salut e dileccio. Si pero sescriura al capitol dalcuna esgleya collegiada seglar fora nostra senyoria sescriura axi: - En Pere etc. Als amats e devots capitol de la Esgleya salut e dileccio. Si pero es dins nostra terra sia escrit axi: - En Pere etc. Als amats nostres capitol de la esgleya de Muntarago salut e dileccio. Si empero a alcun convent de qualque religio sescrisque scriurase axi: - En Pere etc. Als religioses amats nostres frares del convent del monestir etc. Als altres pero fills de reys qui no son primogenits ço es de França o Danglaterra o daltres reys a qui no es acostumat descriure infant mes prense aytal manera con devall es scrita. Als fills de reys qui no son primogenits al quals no es acostumat descriure infants: - En Pere etc. Al inclit en Phelip fill del rey de França salut e cordial affeccio damor. Axi com demunt als altres fills de reys. A fill de rey de nostra casa o qui ten en feu per nos sescriura axi: - En Pere etc. Al inclit infant en Pere de Ribagorça e de les Muntanyes de Prades comte salut ab affeccio de sencera volentat. Si es dona muller del serali axi mateix escrit feta mutacio en femeni exceptat aquesta paraula infanta si ja no era filla de rey Despaña. Si pero era fill de rey mort ajustar sa en lescrit axi: - En Pere etc. Al inclit en Johan del illustre rey de Sicilia de bona memoria fill duch de Athenes salut e cordial affeccio de amor. Tots temps pero es esguardador que no escrisquen infant sino a fills daquells reys dels quals es acostumat de fer axi com damunt es dit. Si pero sien frares dalcuns reys dels quals lo pare no fo rey scriurase axi: - En Pere etc. Al inclit en Carles del illustre rey de França germa. Axi com en los altres. Als fills dels infants e devallants de la sanch reyal de part masculina qui no sien de la nostra casa reyal sera escrit axi: - En Pere etc. Al egregi Karles comte Destampes salut ab affeccio de sencera voluntat. E si es de la nostra casa reyal serali escrit axi: - En Pere etc. Al egregi e amat nabot nostre en Pere comte Durgell salut e dileccio. Esguardadora cosa es empero que ultra los titols demunt dits sia ajustat titol de ducat o de comtat o daltre titol sil han aquells als quals sescriu: e si alcu daquells haura deute de sanch ab nos apres lo seu titol sia especificat en la forma seguent: Car frare o oncle o cosi o segons que haura deute ab nos. En apres com escriurem letres a alcun duch o per aventura a alcun comte o marques o dalfin sescriura a ells per la manera dejus escrita: - En Pere etc. Al egregi e poderos Not duch de Borgonya. Axi com dessus. Pero si escriurem al duch de Venecia o altre duch temporal sescriura axi: - En Pere etc. Al egregi baro Nandreu Dandulo duch de Venecia salut e sencera dileccio. En apres com escriurem a alcun marques o comte grans no sotsmes nostres escriuras axi: - En Pere etc. Al egregi baro en Jacme comte de Flandres salut e dileccio. Si es en nostra senyoria o ten feu per nos escriuras axi: - En Pere etc. Al egregi e amat nostre en Gasto comte de Foix salut e dileccio. Als comtes qui comunament no son de molt notables terres heretats qui son estranys sera escrit axi: - En Pere etc. Al noble baro en Bertran comte de la Illa salut et dileccio. E si es dins nostra senyoria o tenga feu de nos li sera escrit axi: - En Pere etc. Al noble e amat nostre en Ramon Roger comte de Pallars salut e dileccio. Semblantment sera escrit als marcheses que havem ordenat del comte: e a vescomte fora nostra senyoria sera escrit axi:
- En Pere etc. Al noble en Johan vescomte de Maleu salut e dileccio. Si es en nostra senyoria esli axi escrit: - En Pere etc. Al noble e amat nostre Nuguet vescomte de Cardona salut e dileccio. Esgardadora cosa es que a tots los damunt dits qui nostres sotsmeses sien apres lur titol de comtat marquesat ho vescomtat ho baronia lus sera escrit si hauran reebut lorde de cavalleria aquesta paraula cavaller e si nol hauran reebut serals escrita aquesta paraula donçell ho escuder. Als cavallers fets sia escrit axi: - En Pere etc. Al amat nostre en Garsia de Loriç cavaller salut et dileccio. E a tots los altres homens de paratge e generosos qui no seran cavallers fets sia scrit en aquesta forma: - En Pere etc. Al feel nostre en Ramon de Thous donçell salut et gracia. Empero si seran Darago sia posat la on ha donçell aquest vocable scuder. E a tots ciutadans e altres homens de vilas sia que sian consellers o de consell o officials nostres sia scrit axi:
- En Pere etc. Al feel nostre en Francesch Çasala ciutada de Leyda salut et gracia. Empero per tal com los doctors qui han reebut lo barret en qualsevol sciencia han grau de dignitat volem que a aquells sia scrit axi: - En Pere etc. Al amat nostre en Francesch Roma doctor en leys salut et dileccio. Al senescal empero dalcun rey o alcun major semblant offici si es noble sescriura axi: - En Pere etc. Al noble en Bernat senescal de Carcassona per lo rey de França salut et dileccio. E si no es noble dira: - En Pere etc. Al amat nostre senescal etc. salut et dileccio. Als altres empero officials dels altres princeps qui pero no son generoses o encara a qualsque quals conseylers daltres reys que pero barons no son jacsia que no sien nobles per linatge scriuse axi: - En Pere etc. Al amat nostre etc. Axi com dessus prop: o si era persona notable: - Al prudent amat nostre etc. Quant pero scriurem a alcuna comunitat a nos no sotsmesa sescriura axi: - En Pere etc. als amats e devots nostres a la comunitat de la ciutat de Paris salut e dileccio. Segons pero diversitats de terres en diverses maneres sescriu cor a alcuns sescriu: Consols e universitats alscunes vegades als prohomens e universitat alscunes vegades als ciutadans e poble perque engir aço sia servat so que sera acostumat salut etc. axi con en los barons dessus prop. Con empero sescriura a potesta o a capita dalcuna ciutat si es molt insigne sescriura axi: - En Pere etc. Al noble baron potestat de la ciutat de Florença
salut etc. Axi con en los barons dessus prop. Si es pero ciutat mijana scriurase axi: - En Pere etc. Al noble hom. Quant escriurem als jurats de Saragoça de Valencia o de
Mallorcha o als consellers de Barchelona o als paers de Leyda sescriura axi: - En Pere etc. Als amats e feels nostres jurats de Saragoça salut e dileccio. Encara mes con escriurem a altres jurats paers o consols dalcunes altres ciutats o viles nostres sescriura axi: - En Pere etc. Als feels nostres jurats de Gerona o consols de Perpinya o paers de Cervera salut e gracia. Encara mes con escriurem a alcun official nostre si pero es generosa persona e conseller nostre scriurasse a ell axi: - En Pere etc. Al amat conseller nostre Michael Periç Çapata governador Darago salut et dileccio. E si escriurem a alcuna persona que sia de consell nostre serali scrit axi: - En Pere etc. Al amat e feel de consell nostre en Ferrer de Manresa salut et dileccio. Si empero scriurem a official nostre no generos o a altre qualsevol sotsmes nostre no generos scriurasse a ell axi: - En Pere etc. Al feel nostre lo Çalmedina de Ceragoça salut et gracia. Entenem empero que quant scriurem a hom generos qui sia cavaller li sia scrita aquesta paraula cavaller e si nou es serali scrit donçell. Jacsia que hajam ordonat a tot comte o marques escriure en les letres que nos a ells trametrem noble: empero a alcuns axi con lo comte de Henaut o semblants qui per granea e noblea de terra son ennobleits volem a aquells egregi esser scrit.

Nota:
rey Despaña: Primera vegada que apareix Despaña, en ñ, de España, als textos de Pere IV lo seremoniós.

domingo, 9 de junio de 2019

Tomo I, texto XXIX, carta, lo rey Darago et de Sicilia, reyna de Sicilia

XXIX. 
Reg. 2252 fol. 105. 6 de agosto de 1409.

Lo rey Darago et de Sicilia. - Reyna molt cara filla. Be creem que per nostra desaventura e vostra no ignorats com nostre Senyor Deus ha volgut appellar al seu regne nostre primogenit lo rey de Sicilia marit vostre de que viurem tostemps ab sobirana tristor e dolorosa vida: placia a nostre Senyor Deus reyna molt cara filla que li do bon repos e vulla consolar nos e vos en nostres tribulacions e gran adversitat en que per sa merce nos ha posats. Reyna molt cara filla pregamvos ab la major affeccio que podem que ho prengats com pus pacientment porets e que conformets lo vostre voler ab aquell de nostre Senyor Deus a qui ha plagut e al qual alcu no deu ne pot contradir e
que vullats entendre ab sobirana diligencia en lo bon regiment daqueix regne axi com tro açi tots temps havets be acostumat: e siats certa reyna molt cara filla que per la mort del dit rey nostre primogenit e marit vostre no es ne sera menor la amor queus havem e haurem daqui avant daquella queus haviem en vida sua ans sera molt major que jamay no fo e conexeretsho per obra. Reyna molt cara filla en breu Deu volent vos escriurem largament sobre aquesta materia e sobre les provisions que entenem a fer per lo bon regiment et pacific estament daqueix regne sobrel qual a present als nous escrivim sino que com nos sapiam certament que Carles Omeli Simon de Mar e los altres jenoveses qui foren preses ab les quatre galeas en Sardenya sien en poder de mossen Sancho Roiç e segons quens han dit sien en lo castell de Cathania pregamvos affectuosament reyna molt cara filla que no vullats dar loc per res quels dits jenoveses venguen en mans del dit mossen Sancho ans si hi son los li façats levar tantost e romanguen en vostre poder preses ferrats e ben guardats en manera que no puxen fugir e que per cosa del mon no sien dats a rescat o a alcun altre partit quar si exien en alcuna manera de la preso seria total perdicio del regne de Sardenya. E sia la sancta Trinitat reyna molt cara filla continuament vostra guarda. Nous merevellets reyna molt cara filla com la present no es signada de nostra ma quar per la subirana tristor en que som posats no havem pogut signar. Dada en Barchinona sots nostre segell secret a VI dies dagost del any de la nativitat de Nostre Senyor mil CCCCVIIII - Bernardus secretarius. - Dominus rex mandavit michi - Bernardo Medici. - Dirigitur a la reyna de Sicilia.

Reg. 2252 fol. 105. 8 de agosto de 1409.

Lo rey Darago et de Sicilia. - Reyna molt cara filla. Per raho de la molt dolorosa mort que havem sabuda de nostre primogenit lo rey de Sicilia marit vostre de gloriosa memoria havem delliberat de passar en lo regne de Sardenya fort prestament per acabar e portar a deguda fi la execucio per lo rey nostre primogenit contra los sards a nos e a ell rebelles començada e puys partint del dit regne entenem anar visitar lo regne de Sicilia e metre aquell en bon e pacifich estament ab la ajuda de nostre Senyor Deus: e sobre tot aço reyna molt cara filla havem informat largament de nostra intencio lamat nostre mossen Jacme Roure qui de nostra part vos esplicara alcunes paraules a las quals vos pregam reyna molt cara filla que vullats donar fe et induditada creença: e trametemvos reyna molt cara filla per aquell la carta del poder queus havem donat de regir e administrar lo dit regne de Sicilia en aquella forma que fahietsen temps quel dit rey nostre primogenit e marit vostre vivia. E sia lo Sanct Sperit reyna molt cara filla vostra continua proteccio. Nous merevellets reyna molt cara filla com la present no es signada de nostra ma quar per la sobirana tristor e congoxa en que som posats per raho de la dita mort no la havem poguda signar. Dada en Barchinona sots nostre segell secret a VIII dies dagost del any MCCCCVIIII. - Bernardus secretarius. - Dominus rex mandavit michi - Bernardo Medici. - Dirigitur regine Sicilie.

sábado, 1 de mayo de 2021

Capitol. XV. disputa feta per veritat e pietat, redempcio natura humana

Capitol. XV.

De la disputa feta per veritat e pietat sobre la redempcio de natura humana .

Feta la electio per aquestes dos senyores de aquelles que hauien a disputar e
aclarir (a clarir, ña un espay cla) aquesta fahena. Lo glorios miquel per manament de nostre senyor deu feu portar dos cadires en que siguessen (qsiguessen, q en rayeta damún) les dos principals parts de qui era lo interes. E lo dit sanct Miquel sabent la voluntat de la magestat diuina com volia fossen graduades: colloca misericordia a la part dreta: justicia a la esquerra: e dauant elles en vn banch seyen veritat e pietat. E fon enterrogada (interrogada) per justicia veritat que sabia en aquesta fahena de natura humana. La qual respongue e dix. Que era molt certa com nostre senyor deu per sola bonea hauia creat lo home a ymatge e semblança sua dotant lo d´aquella justicia original quil conseruaua en gracia e amor sua: e feu lo senyor general e monarca del mon: sotsmes a la hobediencia sua totes les coses que creades hauia en la terra: donali per posada aquell alcaçer (alcázar, al-Qaṣr, castrum, castra, castell, castells,
al-qasr; Alcàsser; etc.
) tan singular nomenat parays terrenal: armal e guarnil de totes les armes necessaries a vençre (vencer) los seus enemichs: e per nengu no podia esser sobrat si primer no era vençut per si mateix. Posal en hobediencia molt laugera: solament perque (perq) regonegues nostre senyor deu esser son creador e factor dient li. De ligno qd (quod) est in medio paradisi: ne comedas: in quacumquem (quacúq3) enim die comederis ex eo: morte morieris. Volent dir: Guardau Adam nous desconegau: car ab tot yous haja fet senyor de totes les coses per mi creades yo vull esser senyor vostre e dar vos ley. La qual sera aquesta: Que del arbre (ligno) que sta en mig de parays no vull que per res ne mengen (comedas: mengeu?): car siau cert que en aquella jornada que lo manament trespassareu de mort spiritual morreu (morireu, moriréu; moriréis): e sereu obligat a la mort corporal: de la qual acampar (en lo significat de sobreviure, salvar se, salvás; este chiquet no acampará, ha naixcut massa arguellat) no poreu: car perçous dich la pena que encorrereu: perque siau pus cautelos a guardaruos de la cayguda: de mort vos he menaçat que es la major punicio que en la natura vostra se pot donar: perque conegau quant seria offensiu de la magestat mia lo criminos peccat vostre. ¶ E lome axi auisat per nostre senyor deu: no ignorant res: ans hauent clara conexença de totes coses en aquell mateix dia que fon creat desestima lo manament del creador seu: e oblida tots los benificis que de la magestat rebuts hauia: E dellibera menjar lo fruyt que sa muller li offeria: ab tot no ignoras que era aquell mateix del qual nostre senyor deu manaua fes singular abstinencia. ¶ E que lome sia axi caygut voluntariament en lo que tant deguera esquiuar me par li pot esser dit per quisuulla (quisvulla) quil veja congoxar.
Gratis venundati estis. Volent dir: O adam de queus congoxau vos ni los fills vostres puix de bon grat e voluntariament vos sou venuts e donats als enemichs vostres: ab paciencia deueu pendre tots los dans que seguits vos son: puix vosaltres mateixos los vos haueu procurats. E justicia demana molta raho volent que infinidament dure la punicio del home: puix ha gosat offendre la clemencia diuina qui es bonea sens terme: O que hoynt pietat lo parlar de veritat esser tant exut (eixut, sec) leuas de peus e dix li. O veritat com parlau curt: be par que no sou amiga de natura humana com axi la abandonau: no cregau ne faça tan bon mercat lo seu creador: car de sa magestat ha dit aquella valent dona mare de Samuel en lo seu cantich ¶ Homines mortificat et viuificat: deducit ad inferos et reducit. Volent dir: lo senyor que ha donat al home sentencia de mort per lo peccat seu: ell mateix lo pot reduir a vida per sola clemencia sua: E aquell qui es deuallat fins a les portes de infern (inferos) ço es en los lims hon aras troba Adam: de aqui pot esser relleuat per la diuinal potencia: e pujat en aquell loch hon es tot repos. ¶ Car nostre senyor deu no es axi com los homens mortals que tot lo que han menaçat volen tantost posar per obra si poder los basta: ni sençen a ira axi com los miserables fills dels homens. E de aço fa testimoni aquella singular viuda judich (Judit, Judith?) parlant ab aquella gent de la ciutat de betulia quant los dix. ¶ Non enim quasi homo deus sic conminabitur (cóminabitur, comminabitur): nequem sicut filius hominis ad iracundiam inflamabitur. ¶ E nostre senyor deu per sa sola bonea ha fet tantes demostracions de molt amar al home: en tant que li ha donat gran atreuiment de gosar demanar misericordia sens cessar ¶ E perço dix Dauid en persona d´Adam. ¶ Ego enim speraui in eternum saluatorem nostrum: quia veni et michi gaudium a sancto super misericordiam que veniet nobis cito. Volent dir que Adam els (y los : els) fills seus no hauien raho nenguna de perdre la sperança en nostre senyor deu: ans confiar ab gran fe de les promissions sues: que encara que lo temps tardas la misericordia sua los recompliria de goig: trahent los prestament de captiuitat. ¶ E pço yo dich quel home no deu cessar de cridar a (.) nostre senyor deu. ¶ Precibus importunis. Fins sa clemencia se vulla inclinar a ferli misericordia. E de mi siau certa veritat senyora que nunquam cansare de aduocar e ajudar a Adam e als seus fills fins los veja delliures de les tantes penes que sofiren. Car amim par que justicia deu esser contenta de les dolors e tribulacions quel home ha sofert per son peccat tant larch temps: e deu cessar de perseguir lo: puix lo veu axi aterrat e caygut: e no demanar de ell tanta venjança ni satisfacio puix sab en quanta miseria es huy lome constituit: que de nenguna cosa ajudar nos pot: si la sola bonea de nostre senyor deu no li aiuda releuant lo de la pena en que es per sa infinida clemencia. ¶ E veritat que hoy parlar pietat ab tanta feruor en ajuda de natura humana dreças de peus: e dix. O pietat be par que teniu lo cor dolç e ple de clemencia: e ab vnes poques de lagremes fou vençuda: e no voleu pus punicio: ans totes coses remeteu: perdonau ab sola misericordia. ¶ Guardau senyora que justicia no acorda ab la qualitat vostra: ans vol que los mals sien rigorosament punits: e continuament crida dient. ¶ Secundum mensuras delicti erit plagarum modus. Car segons la mesura e quantitat del delicte: vol que sia la pena donada: e res no vol reste impunit: E sab que nostre senyor dit per Ezechiel propheta. (ppheta : p en ganchet com la coa del demoni + p + heta; pág 27 del pdf) ¶ Anima que peccauerit ipa (i+p en rayeta damún+a) morietur. E puix lome voluntariament ha sotsmesa la anima sua a la sentencia de mort eternal: justicia vol que en aquella stiga tostemps. E puix acordadament e sens nenguna resistencia se es deixat vençre e sobrar a son enemich lo diable: justa cosa es sia seruent seu e catiu eternalment: car scrit es: Aquo qs superatus est: huius et seruus (servus) est. Volent dir que cascu es catiu e seruent d´aquell: qui en batalla la (l´ha : lo ha) sobrat e vençut. E que vos pietat senyora sapiau tot aço clarament no se perque voleu fatigaruos en esta fahena: deman vos de gracia dexeu star lome: puix ell mateix sa cercat (se ha buscat; se ha buscado) tot lo mal que te. O pietat que res impiados hoyr no pot dix ab molta dolor. O veritat senyora y com parlau axi no sabeu que diu nostre senyor deu per lo mateix propheta per vos allegat. ¶ Si autem impius egerit penitentiam ab omnibus peccatis suis que operatus est vita viuet et non morietur. E no sabeu quanta es la penitencia quel home ha fet del seu peccat: qui pot duptar nostre senyor no tinga la sua promesa de reduyr lo a venia e darli vida per sa infinida clemencia E veritat respos: o pietat e vos no haueu lest (llegit, lligit, llichit com diu lo “agüelo sebeta”; leído) lo que dix lo senyor com la malicia dels homens fon multiplicada ço es ¶ E si penedit sen es de hauer lo fet vista la tanta desconexenca e malicia sua: com podeu vos pensar pietat germa que altra vegada se vulla concordar ab ells: puix vna vegada los ha lancat e apartat de la gratia sua. Car grans son los mals quel home ha encorregut per lo seu pecat: e tots dies afig a les sues malicies: e perco (desconexenca, lancat, perco són en ç, deu sé una errada tipográfica) dix. Jeremies. Prauum (pravum) ē (est) cor hominis et inscrutabilis quis cognoscet illud. Volent dir que es molt peruers (pervers) lo cor del home e tan fosch (inscrutabilis : inescrutable) que no es nengu qui entendrel puga sino nostre senyor deu qui sab (cognoscet : conex, coneix) la profunditat de les sues malicies. E perco justament lo ha lunyat de sa clemencia no volent lo acullir en lo seu regne de gloria: E puix lome miserable ha desconegut e oblidat a nostre senyor deu qui tant lo hauia exalcat (continúen les c que són ç): raho es que sa magestat lo lexe (lexar, leixar : dixar, deixar) per a tostemps (per atostemps) en la dura captiuitat que sa percaçar. E daciauant (daçi, d´açi avant) me par pietat virtuosa queus deueu dexar (d´xar) de aquesta empresa que haueu acceptat per amor de natura humana: car yous do la fe que justicia no renunciara james lo seu clam si ja natura humana no li satisfa complidament tot lo seu deute: ço es impossible segons vos matexa sabeu. Car tota natura no basta a satisfer la minima part de la culpa de Adam: qui fon tant temerari que guosa offendre la magestat infinida de nostre senyor deu: condampnant si mateix e tota la generacio sua a pena infinida e eterna. E pietat hoynt lo rahonament de la veritat respos ab gran animo dient: O veritat amiga si tant teniu en recort lo parlar de nostre senyor deu que feu ab Noe (Noé) quant li dix hauer se penedit de hauer fet lome: perque nous recordau del que diu sa magestat per la boca d´Salamo dient. Delicie mee esser cum filijs hominum. E si sa clemencia confessa esser li molt delitos lo star ab los fills dels homens senyal dona manifest que pau vol ab ells e no guerra. car ab sos enemichs nengu no desija fer longa habitacio. E perço yo no perdre may la sperança de portar a fi la dita pau: puix so certa que lo senyor qui es offes la vol e la demana conuidant los peccadors ques tornen a ell dient los per jeremies. ¶ Conuertimini filij reuerentes et sanabo aduersiones vestras. Volent dir tornau a mi fills fugitius e yous guarre (de sanabo: sanar, guarir: guariré) de la cruel malaltia que haueu encorregut per lo vostre fugir. ¶ E quel home se vega axi cridat per lo seu senyor e redemptor nol tendrieu vos senyora per orat si per por de justicia ell se dexaua (dexava, deixava) de demanar misericordia e perdo. Nou fara certament si creu mon consell ans cridara incessantment e yo per ell fins la clemencia del senyor nos haja hoyt. ¶ Del que dieu senyora que lo cor del home es tan maluat (malvat) e ple de tots mals: ja per axo nol menysprea la bonea de nostre senyor deu: ans vol elegir aquell en posada sua demanant lo a tota sa requesta com a cosa a sa magestat molt plaent dient per Salamo a cascu dels homens. ¶ Fili prebe michi cor tuum Volent mostrar sa magestat que de tot lome res no estima ni vol sino lo cor. E de nenguna de quantes coses ha creades nos mostra tant recelos com del cor del home no volent que altri y ature ni stiga sino ell. E pço dix sa magestat a Moyses.Altare de terra facietis michi: offeretis super illud holocausta pacifica vestra. E aquest altar de terra senyora no es altre sino lo cor del home qui es pols e cendra: en lo qual vol lo senyor li sia fet sacrifici agradable (holocausta pacifica) de pura amor: car noy ha offerta a sa clemencia tan plaent: car certament se pot dir. ¶ Nunquam ē dei amor ociosus: operatur et enim magna si est: si vero operari (opari) renuit amor non est. E perço vol lo senyor esser seruit de amor: car lo cor hon la dita amor es nuncha sta ocios ans fa continuament grans e asenyalades obres. E lo cor fret en les operacions sues senyal mostra manifest que es apartat de la amor diuina. ¶ E si lome per sa malicia se es tant lunyat de deu com vos senyora dieu: yo crech que per sola amor de cor placara la clemencia sua: car a aquells qui verdaderament amen e confien en la misericordia diuina promet Ysayes en persona de nostre senyor deu dient. ¶ Orietur in tenebris lux tua: et tenebre tue erunt sicut meridies et requiem dabit tibi dominus deus tuus semper: et implebit splendoribus animam tuam: et ossa tua liberabit. Volent dir que entre les tenebres de la miseria humana resplandira la lum clara de la misericordia diuina: e la foscura de la anima del peccador clarejaria axi com lo sol en lo mig dia (meridies; midi; meridiano): e lauors nostre senyor deu daria repos al home per a tostemps: e veuria la claredat diuina dins la anima sua: e los ossos de aquell ço es les virtuoses obres sues serien delliures de la captiuitat del peccat. ¶ Axi senyora sil home pot atenyer aquesta feruor de vera amor: yo so certa res no li sera negat: Car de aquelles qui de cor se giren al senyor: e reclamen la merçe sua: diu lo Eclesiastich. ¶ qp magna misericordia dei et propitiatio (ppittiatio) illius conuerteribus ad se. Volent dir que nengu no pot rahonar ne estimar quant es gran la misericordia e perdo que trobe en nostre senyor deu los qui a ell se conuertexen. Al que dieu veritat senyora que justicia vol esser contenta e que natura humana no basta a fer nenguna satisfactio vos vull atorgar que es axi: e so molt mes que certa de la flaquea (fla+q en virgulilla+a) e poch poder de la dita natura humana. E ja per axo yo no pert les forçes: car se be. *Qd´(quod) impossibile est hominibus: possibile est apud deum. ¶ E so molt certa sa magestat vol totes les coses que son scrites sien complides e vinguen a perfectio: e vna sola letra no falga (de fallar o faltar, fallá o faltá, fallo o no falto): segons es scrit. ¶ Jota (o Yota, Iota) vnum aut vnus apex non preteribit (pteribit) alege donech oia fiant. E si totes les coses se han a complir que son scrites segons dit vos he: vos sabeu molt be senyora que ha scrit lo gran propheta ysayes: ab lo qual nostre senyor deu se es molt secretejat: dient en les profecies sues parlant en persona de tota natura humana: Paruulus (parvulus) enim natus ē nobis et filius datus ē nobis: et factus ē principatus super humerum eius: et vocabitur nomen eius admirabili´: et consiliarius: deus fortis pater futuri scli princeps pacis. Dient aço ab tanta certinitat que ja li paria esser stat fet. E perço diu: hun infant en la generacio nostra es nat: e fill nos es donat: e de aquest senyor diu lo dit propheta que haura lo principat seu sobre los propris (ppis : propis) muscles. e aço crech yo ques enten que aquest senyor deliurara lo poble seu ab multissims (de multum: multissims : molt : moltissims, moltíssims; mucho, muchísimos) treballs: e diu que lo nom seu sera admirable e conseller deu fort. E si deu es lo dit senyor omnipotent (oipotent) sera e de aqui (aq) sortira la gran admiracio del seu nom que sera deu e hom en vna natura: e aquest sera verdader conseller: car en quant home sabra per esperiencia (espiencia) les passions humanes: E en quant deu pora reparar aquelles ab lo excellent saber diuinal. E segueixse en la dita prophecia que sera pare del segle esdeuenidor lo segle que huy es: es tot ple de tenebres e foscura de peccat: lo esdeuenidor crech yo sera ple de gracia (g+r en virgulilla+a) e de repos e infinida alegria: e de aquest sera princep e senyor aquest rey pacifich: e lauors sera verificat lo parlar del mateix propheta que diu. Qui sedebant in regionem vmbre mortis lux orta est eis. E veritat hoint lo parlar de pietat stigue molt contenta e dix. O senyora pietat de vos se pot justament dir. Magna est fides tua. car yo crech que vos bastau tant que fareu enclinar la clemencia diuina a prestament complir la prophecia per vos allegada: e molt ben entesa: eus do paraula que en lo punt que aço sera fet aquestes senyores seran contentes e molt concordes e noy calra pus disputar. Respos pietat e dix: o senyora veritat vos no dubteu que tot sera complit. car ja sabeu que diu Salamo en lo ecclesiastich. Dia tempus habent: tempus flendi (en ele, l) et tempus ridendi: tempus occidendi et tempus sanandi: tempus dilectionis et tempus odij: tempus belli et tempus pacis. Volent dir que cascuna cosa ha son temps Temps de plor e temps de riure. ja sabeu vos senyora quant ha que dura lo plor e dolor en tota la generacio humana: donchs no es molta raho que vinga lo temps de goig e alegria. E puix lo temps de mort ha regnat fins ara creure podeu que lo temps de salut es molt prop: lo temps de inimicicia e de cruel guerra ha cinch milia anys que dura: ara la bonea diuina per sa sola clemencia portara lo temps de vera amicicia e pau. E en aço yo no pose nengun dupte: ans vos dich que stich tant inflamada en lo sols pensar de aquestes misericordies diuines que puch dir ab lo psalmista. Concaluit cor meum intra me et in meditatione mea exardescet ignis. Car yo he lest en lo mateix propheta Dauid que diu parlant de la miserable captiuitat del home confortant lo que hagues gran sperança que lo senyor lo deliuraria de aquella dient axi Et saluauit eos propter nomen suum: vt notam faceret potentiam suam: et eduxit populum suum in exultatione et electos suos in letia. Perqueus deman de merce senyora dexem la disputa e retornen a la font de la clemencia diuina: car aquell sola basta a contentar e fartar los apetits nostres que tostemps he hoit dir Qui recedit a fonte sitit: qui recedit a thesauro eget: qui recedit a sapientia hebetatur: qui recedit a virtute disoluitur. Co es que qui se aparta de la font pereix de set: qui desestima lo tresor de necessitat te a empobrir: quis lunya de sauiesa torna ignorant: qui se aparta (a+p en una rayeta cap a la dreta+ta) d´vtut (v en un 7 menut damún+tut: virtut) defall (d´fall) en tot be. E respos veritat dient. Pietat senyora so molt contenta del que dieu que recorrega a la clemencia diuina: car tant desije la concordia de aquestes senyores com vos matexa.