Lexique roman; Furor - Futur

Furor, s. f., lat. furor, fureur.

Fig. Contra la furor de sa cociensa sacrifies a Dieu presumptuozamens.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 46.

Contre la fureur de sa conscience sacrifiât à Dieu présomptueusement. CAT. ESP. PORT. (chap.) Furor. IT. Furore.

2. Furios, adj., lat. furiosus, furieux.

Mitiga coragge furios.

(chap. Mitigue lo corache furiós, furo.)

Per razo de la humor furiosa.

Eluc. de las propr., fol. 281 et 44.

Mitige courage furieux.

En raison de l'humeur furieuse.

CAT. Furios. ESP. PORT. IT. Furioso. (chap. Furiós, furiosos, furiosa, furioses.)

Furt, Fur, s. m., lat. furtum, vol, larcin.

Tu fas furt de la mia causa, si tu fas montar a ton caval ma egua, encontra ma voluntat.

Aquel om fai furt que adobra... la causa d'autrui contra la voluntat del senhor.

Trad. du Code de Justinien, fol. 55 et 54.

Tu fais larcin de la mienne chose, si tu fais saillir par ton cheval ma cavale, contre ma volonté.

Cet homme fait vol qui travaille... la chose d'autrui contre la volonté du maître.

En fai fur o rap o tragina. 

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 7. 

En fait vol ou rapt ou tumulte. 

Adv. comp. Que vengues a furt, e que descavalgues al alberc d'En Gaucelm. V. de Gaucelm Faidit.

Qu'il vînt en cachette, et qu'il descendît de cheval à l'habitation du seigneur Gaucelm.

Mais ama guerra far que tolre ab fur. 

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 7.

Mieux aime faire guerre qu'enlever à la dérobée.

ANC. FR. Qui denotoient furt et rapacité... 

Oubliance de Dieu,

Furt, larrecin, violence en maint lieu. 

J. Bouchet, Triomphe de François Ier, fol. 9 et 101. 

ANC. ESP. A furto sin sospecha seyendo desarmado.

Poema de Alexandro, cop. 308. 

CAT. Furt. ESP. MOD. Hurto. PORT. IT. Furto. (chap. Furt, furts; furtá, robá.)

2. Fura, s. f., larcin, tromperie, fourberie, curiosité. 

No i a conort en joven, mas trop fura.

Marcabrus: Auiatz de. 

Il n'y a pas encouragement en jeunesse, mais beaucoup de tromperie. CAT. Fura.

3. Furtier, adj., fripon, fureteur, furtif.

La nuh vengro garso, lairo furtier, 

Que lh' emblero sas armas e son destrier.

Mas mal lo sopessava laire furtier.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 83 et 21.

La nuit vinrent valets, larrons fureteurs, qui lui dérobèrent ses armes et son destrier.

Mais il le soupçonnait méchant larron furtif.

4. Furtilmen, adv., furtivement, à la dérobée, en cachette.

Emblatz furtilmens.

(chap. Emblat, robat furtivamen.)

Pierre de Corbiac: El nom de.

Dérobé furtivement.

5. Furar, v., lat. furari, voler, dérober, enlever.

Tan cantet d'ela e tant la onret e la servi que la domna se laisset furar ad el. V. de Pierre de Maensac. Var. 

Tant chanta d'elle et tant l'honora et la servit que la dame se laissa enlever par lui. 

IT. Furare. (chap. Furtá, robá, pendre, secuestrá. ESP. Hurtar.)

Fus, s. m., lat. fusus, fuseau.

Sai far arcas e vaysselhs,

Penches e fus e cascavelhs.

Raimond d'Avignon: Sirvens suy.

Je sais faire coffres et vaisseaux, peignes et fuseaux et grelots.

CAT. Fus. ANC. ESP. Fuso. ESP. MOD. Huso. PORT. IT. Fuso. 

(chap. Fus, fussos, pera filá.)

Fusanh, s. m., fusain.

D'un albre c'om fusanh apella,

O colonhet.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

D'un arbre qu'on appelle fusain, ou bonnet de prêtre.

Fusc, adj., lat. fuscus, brun, noirâtre. 

Fusc, déclinant a negre.

(chap. Fosc, inclinán a negre.)

Eluc. de las propr., fol. 115.

Brun, inclinant à noir.

De fusca color o de negra. Trad. d'Albucasis, fol. 22.

De couleur brune ou de noire.

ESP. PORT. IT. Fusco. (chap. Fosc, marrón oscur, castañ, pardo.)

2. Obfuscatiu, adj., offuscatif, propre à offusquer, à obscurcir. 

De splendor obfuscativa.

Eluc. de las propr., fol. 120.

Offuscative de lumière.

3. Offuscar, v., lat. offuscare, devenir brun, devenir sombre. 

Part. pas. Entro que sia ofuscada.

Trad. d'Albucasis, fol. 23.

Jusqu'à ce qu'elle soit devenue brune.

- Offusquer, obscurcir.

Part. pas. Es may offuscat, et mens participant las divinas illuminacios.

Eluc. de las propr., fol. 11.

Est plus obscurci, et moins participant aux illuminations divines.

CAT. ESP. Ofuscar. PORT. Offuscar. IT. Offuscare.

(chap. Afosquí, fés fosc, oscur, oscurí, oscurís; ofuscá, ofuscás: yo me ofusco, ofusques, ofusque, ofusquem u ofuscam, ofusquéu u ofuscáu, ofusquen; ofuscat, ofuscats, ofuscada, ofuscades.)

Fust, s. m., lat. fustis, bois, arbre, bâton, fût.

Carpentiers si es comparatz al faure, cant al besonh del mon, so es a dire lo fust e 'l fer; quar assi coma lo fustz s' obra per lo fer, aissi

l' obra del fust. Liv. de Sydrac, fol. 81.

Le charpentier est comparé au forgeron, quant au besoin du monde, c'est-à-dire le bois et le fer; car ainsi que le bois se travaille par le fer, ainsi on le travaille par le bois.

Anc pus N Adam culhic del fust 

Lo pom don tug em en tabust. 

Guillaume de Cabestaing: Ar vey qu' em.

Oncques depuis que le seigneur Adam cueillit de l' arbre la pomme dont nous sommes tous en trouble. 

Mas non er faitz que fer e fust non fraingna

E caps e bras.

Aicart del Fossat: Entre dos.

Mais ne sera pas fait qu'il ne brise fer et fût et têtes et bras.

Pren un vaissel de terra, et assitia lo sobre tres fustz el nom de la Trinitat. Liv. de Sydrac, fol. 6.

Prends un vaisseau de terre, et assieds-le sur trois bâtons au nom de la Trinité.

Dels clochiers art lo fust, e cha lo clos.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 73.

Brûle le bois des clochers, et la cloche choit.

Lo fust precios de la veraia cros. V. de S. Honorat.

Le bois précieux de la vraie croix.

ANC. FR. Hom muert, fer use, fust porrist. 

Roman de Rou, v. 69. 

Du meilleur fust que j'aurai flèche. Crieries de Paris.

CAT. Fust. ESP. PORT. Fuste. IT. Fusto. (chap. Fusta, fustes; barco.)

2. Fusta, s. f., poutre, charpente. 

Grossas fustas e pipas. Chronique des Albigeois, col. 79.

Grosses poutres et barres. 

Maison fort de peyra, de teule et de fusta.

Tit. de 1310. DOAT, t. CLXXIX, fol. 110.

Maison forte de pierre, de tuile et de charpente.

Ell era maystre de fusta. Évangile apocryphe.

(chap. Ell ere maestre, mestre fusté, de fustería.)

Il était maître de charpente.

CAT. ESP. PORT. IT. Fusta.

3. Fustut, s. m., morceau de bois, bûche.

Per exustio de foc getant de las extremitatz d'alcus fustutz las plus liquidas partidas. Eluc. de las propr., fol. 272.

Par combustion de feu jetant des extrémités d'aucunes bûches les plus liquides parties.

4. Fustet, s. m., fustet, arbre dont le bois jaunâtre est propre à la teinture.

Pastel e fustet issamen. Évangile de l'Enfance. 

Pastel et fustet également. 

ESP. PORT. Fustete.

5. Fustier, s. m., charpentier.

Que 'l fabre o 'l fustier

E 'l sartr' e 'l sabatier.

G. Riquier: Pus Dieus m' a. 

Que les forgerons ou les charpentiers et les tailleurs et les cordonniers. Los maestres fustiers.

(chap. Los maestres fustés.)

Tit. de 1355. DOAT, t. LIII, fol. 219. 

Les maîtres charpentiers.

CAT. Fuster (N. E. Apellido del valenciano catalanista).

ESP. Fustero (carpintero). (chap. Fusté, fustés, fustera, fusteres.)

6. Fustaria, s. f., charpenterie, corps des charpentiers.

Al forn de la fustaria. Cartulaire de Montpellier, fol. 162.

(chap. Al forn de la fustería.)

Au four de la charpenterie. 

(N. E. ESP. En el horno de la carpintería.)

- Chantier.

En la fustaria comprar I fust. Évangile de l'Enfance. 

Dans le chantier acheter un bois. 

ANC. CAT. Fusteria.

7. Fustar, v., raccommoder, radouber. 

Part. pas. Quan la nau es perforada, si no es ferm fustada.

Eluc. de las propr., fol. 153.

Quand la nef est percée, si elle n'est pas fermement radoubée.

8. Fustigar, Fustegar, v., du lat. fustigatus (fustigare), fustiger.

C'om los neguetz o fustigues. Cat. dels apost. de Roma, fol. 46.

Qu'on les noyât ou fustigeât.

Part. pas. Sia fustigat per la vila. Fors de Béarn, p. 1089. 

Soit fustigé par la ville. 

Que corregues totz nutz, que fos fustegatz.

(chap. Que correguere tot despullat, que fore fustigat, afuetat. 

¡Qué be que li aniríe an algún catalanista aragonés!)

Tit. de 1254. DOAT, t. CXV, fol. 96.

Qu'il courût tout nu, qu'il fût fustigé.

ANC. CAT. ESP. PORT. Fustigar. (chap. Fustigá: fustigo, fustigues, fustigue, fustiguem o fustigam, fustiguéu o fustigáu, fustiguen; fustigat, fustigats, fustigada, fustigades.)

Fustani, s. m., futaine.

Du Cange, t. III, col. 766:

Fustani Occitanis, nostris fustaine. 

La pessa de fustani, I dener.

Cartulaire de Montpellier, fol. 113.

La pièce de futaine, un denier. 

Fustanis, la pessa, un denier.

Tit. du XIIIe siècle. DOAT, t. LI, fol. 156. 

Futaine, la pièce, un denier. 

La carga et bala de fustani, tres deniers.

Tit. de 1248. DOAT, t. CXVI, fol. 17. 

La charge et balle de futaine, trois deniers.

CAT. Fustani. ESP. Fustán (Tela gruesa de algodón, con pelo por una de sus caras.). PORT. Fustão. IT. Fustagno.

Futur, adj., lat. futurus, futur, avenir.

Esperansa els futurs bes. Trad. de Bède, fol. 81. 

Espérance aux futurs biens.

- Subst. Terme de grammaire.

Deu aver V temps... futur, etc.

El futur, son semblan tuit li verbe. Gramm. prov.

Doit avoir cinq temps... le futur, etc. 

Au futur, tous les verbes sont semblables.

CAT. Futur. ESP. PORT. IT. Futuro. (chap. Futur, futurs, futura, futures.)

Lo llibre dels poetas. Segle XVII.

SEGLE XVII.

Blanch, Joseph. - Casas, Magí. - Feuria, Pere Pau. - Ferrer, Geroni. 
- Fontanella, Francisco. - García, Vicens. - Romaguera, Joseph. 


MAGÍ CASAS. 

(Tros de son llibre Desenganys del Apocalipsis.) (del, y no de l')

De les penes del infern. (En catalán, las penas, como fullas, pedras...)

Pensarás en los inferns 
anys infinits, anys eterns. 

Penarás tants anys y mes 
que llavors no s'han cullidas, 
que fullas no s'han podridas, 
que pedras no haurán caygudas, 
que gotas no haurán plogudas, 
que gotas no hi ha en les aygues 
qu' átomos no hi ha en los ayres. 

Y tants anys no serán res 
als anys que venen desprès. 


PERE PAU FEURIA. 
(Tros de la vida de Sant Bernat Calvó.) 

Mes tot se muda, no dura 
lo descans, perque ser sol 
vigilia la gran bonança 
de una tempestat major. 
Ja los dos blaus se trasmudan 
lo del ayre en negre fosch, 
y lo del mar en un blanch 
que amenaça negre sort. 


Ja tots los vents se reforsan 
lo cel turbulent se clou 
de núvols negres y pardos 
ab un remolí de trons. 

Onas y núvols se mesclan (ona singular, onas plural; olas; ones)
fent confusos burinots, 
las onas cassan estelas, (las olas cazan estrellas)
y los núvols pescan llots. 

Ja del pobre vaixell cruixen 
buch, arbres, entenas, posts; 
las velas, cordas, maromas (las velas, cuerdas, maromas en cast.)
lo fort vent romp furiós. (el fuerte viento rompe, irrumpe, furioso)

Ja volan per lo ayre velas 
quals rochos y á cabuçons, 
quals delfins van las entenas (delfí singular; delfín, delfines)
tras d'ellas va lo timó. 

Resta lo buch, mes no resta 
que baix en los fondos forts 
del mar los despenyan onas, 
y alt al cel tiran del bot. 


GERONI FERRER DE GUISONA. 

O gent del mon | obriu los ulls per veure 
entre esculls | una gran maravella 
que ha obrat Dèu | per una sa donzella 
pera 'l soport | dels que la volen creure. (per a: para)
Teresa fou | tant sancta y tan prudent 
que meresqué | per sa tanta bondat 
que lo tercer | de l'alta Trinitat (que el tercero de la alta Trinidad: E.S)
l' hi abrassás | son cor ab foch lluent. 


FRANCISCO FONTANELLA. 

Las últimas serán llágrimas mias (si no fuese por la ll, igual que cast.)
etern exemple á trágicas empresas 
que merexent lo premi de firmesas, 
lo cástich han tingut com á porfías. 
Estas foren las vanas fantasías 
que lo amor estimava per finesas, 
y en mon silenci restarán suspesas 
per homicides tristes de mos dias. 
Trompa será fatal ma desventura, 
desengany de ma altiva confiança, 
quant mes precipitada mes segura 
que publique al amor, á la confiança, 
ningú espere firmesa en la hermosura (nadie)
si un Angel es objecte á la mudança. 

A la mort de Nise. 

O! duras fletxas de mon fat rompudas, 
rompudas per ferir mes dolorosas, 
que llevantme las plomas amorosas 
deixan al cor las puntas mes agudas. 
Flamas mes eclipsadas que vençudas, 
auroras algun dia lluminosas, 
ombras ja de ma vista tenebrosas 
tenebrosas, mortals, pero volgudas. 
Principi trist de penas inhumanas, (principio triste de...)
terme feliz del ánima afligida 
que per alivio son dolor adora; (conserva la o, alivi; son: su)
fletxas seréu y flames soberanas (flames, y no flamas)
si lleváu á mon cor la trista vida 
per donar á mos ull eterna aurora. (ulls; ojos; mos: mis; mon: mi)

També tè á mes de moltas altras poesías una tragedia que du per títol Amor, 
firmesa y porfía de la que n'ha publicat fa poch temps una bona edició lo senyor 
Magí Pers y Ramona. (y griega entre apellidos) 


VICENS GARCÍA. 

O! be n' haja qui 't parí, 
Soledat ditxosa en tot! 
Defensa no coneguda 
segur y regalat port, 
fortalesa inespugnable 
contra las persecucions, 
blanch ahont tiran los savis 
y á fé que t' acertan pochs. (y a fé que te aciertan pocos, en cast.)
Confesso que t' acertí (Confieso que te acerté)
qu'es venturosa ma sort 
y que descanso ab bonansa 
de las borrascas del mon. 

Quant la blanca aurora illustra 
lo cel ab son blanch y roig, 
y las tenebras desterra 
lo pur y matiner sol, 
entran los raigs per las portas 
y ab lo resplandent calor (y con el resplandeciente calor) 
me fan llum, pera que 'm vesta, (me “hacen” luz, para que me vista)
deixant los calents llansols. 
La desvetllada oraneta (golondrina; oroneta, oreneta, oronella, etc)
ab repetidas cansons 
me canta sense cansarse, 
de Tereo 'l cas atros. (de Tereo el caso atroz)
La pintada carderola, (será cardelina, cagarnera; carduelis)
puix te llengua, conta tot (pues tiene lengua, - lo - cuenta todo)
lo que 's dibuxa sens ella 
en lo brodat mocador. 
La calandria xarradora (charladora; xarrar, xerrar, parlar, hablar, falar)
regositja al dia nou; 
la cogullada ab montera 
lo festeja ab cant y vols. 
La perdiuheta escotxeja, (perdiz pequeña; perdiueta, perdigana)
y 'l francolí saborós 
me diu que culli peretas (peritas, pericas; peras pequeñas)
tancant ulls y obrint lo coll (cerrando los ojos y abriendo el cuello)
La poch logrera guatlleta (guatlla; codorniz pequeña)
vuyt per vuyt baratar vol; 
y la tortoleta viuda (tórtola pequeña; tórdola, tordoleta)
plora sos passats amors. 
Canta lo passarell pardo, 
y lo groguet verderol, (verdezuelo, verderón; groguet, groc: amarillo)
y lo cruxidell faréstech 
va disparant com un tro. 
Ab esta música 'm vesto (ab: amb: con esta música me visto)
y en continent veig las flors (in continenti: y en seguida veo las flores)
platejadas de aljófar (plateadas)
que causa aurora ab son plor. 
Considero la abelleta (abejita, abejica, abeja; abella)
que va xupant las mil flors, (que va chupando las mil flores)
pera donarme quant vulla 
la mel, cera y panal dols. 
Prench exemple en la formiga (formica; hormiga)
y alabant sa prevenció, 
miro per mas grangerías 
qu'es de savis consell bo. 
Casso desprès á vegadas (cazo; caço)
ab besch los simples moixons, (muixons; con muérdago; pájaros)
las perdius ab gos de mostra, (las perdices con perro de muestra)
y ab perdiu lo perdigot. (y con perdiz el perdigacho: macho)
Ab llassos y ab escopeta (Con lazos y con escopeta)
los grassets y bobets torts (los gorditos y bobitos tordos)
que cantant entre las vinyas (que cantando entre las viñas)
me estan avisant hont son. (me están avisando de donde están)
Per las matas y garrigas 
lo conillet saltador, (conejito)
la llebre en son llit de grama (liebre)
tan tímida, com velós. (veloz)
Quan estas cosas me cansan 
en lo mig de la calor, (el mitg en catalán inventado)
m'assento davall d'un arbre (me siento debajo de un árbol)
que 'm serveix de girassol. 
Vaigmen á la tarda, á voltas, (Me voy por la tarde, a veces; vegadas)
al fértil riu caudalós 
a pescar ab canya y plomas, (peixcar; a pescar con caña y plumas)
filat, cordas y bertrol. (hilo, hilada, cuerdas)
Pesco barbs, que semblan plata, (pesco barbos, que parecen plata)
lo un xich, l'altre mes gros, (chico, chiquitín, pequeño; chic, chich)
la truyta llisa y pintada, (trutta; trucha)
la madrilla plena d'ous, 
y ab sos forats la llamprea 
sens espina y sense os, 
las anguilas que s' esmunyen (resbalan, deslizan; esmunyir) 
com solen las ocasions. 

Tórnomen al vespre á casa (me vuelvo por la tarde - vísperas - a casa)
hont sopo sens avalot, (sopar: cenar; avalot: alboroto)
en lo estiu al ras y fresca, 
en lo hivern propet del foch. (cerca; propter; próximo)
Váigmen al llit, quan m'agrada 
y al cant dels grills saltadors 
dona al contrapunt bonico 
lo enamorat rossinyol. (Ruiseñor; rossignuolo y variantes en italiano)
Ab la llanesa senzilla 
passo la nit sens rumor, 
y lo sossegat silenci 
me guarda la dolsa son. (me guarda el dulce sueño; somniar: soñar)
O, que vida regalada! 
O, que so estat venturós! 
Prego á Deu que ma desditxa (pregaria; pido a Dios que mi desdicha)
no 'm trague may d'aquest lloch. (no me saque nunca de este “locus”)
No 'm persuadescan, los nats, 
ab sofísticas rahons, 
que represente altra volta 
en la comedia del mon. 
Ja acabí mon personatje, 
y puix despullat me trob, 
isca á fer lo ximple un altre (salga a hacer el simple otro)
que á fe que jo 'l he fet prou. 
La mes alta sabiesa 
aprench en ton faristol, 
soledat, puix ya tu llibre 
me ofereix cel, terra y sol. 

Las obras d'est poeta conegut mes vulgarment ab lo nom de 
Rector de Vallfogona, no van gens escassas per cert: 
aixis es que com no reuneixen un mérit veritable, y 's poden trobar 
sens treball, no 'n posem mes mostra que la present. 
Darrerencament ha fet d'aquest poeta un llarch y profitós juhí crítich 
lo Mestre en Gay saber En Joaquim Rubió y Ors, 
treball que fou premiat en los Jochs florals de 1863 ab una rica medalla d'or 
que la societat Ateneo Catalá dona cada any pera lo millor treball en prosa. 


JOSEPH ROMAGUERA. 

(Al arch-iris.) (arc de Sant Martí, arcoiris)

Iris de la esfera, 
florit orisont, 
émulo de Cloris 
metéoro ayrós. 

Del compás de Febo, 
paralelo en flor 
es de la bonansa 
triumfo y blasó. 

Al aygua en diluvi 
templa sos colors 
de l' ira celeste 
fiador hermós. 

Los nubols esmalta 
pinta sas regions, 
rua de matissos, 
guirnalda de flors. 

Si de arch blasona 
es traste de amor; 
mes, ventlo sens fletxa 
ningú 'l temp arpó. 

Sols viu á la llum 
y á son ardor mor, 
fénix que renaix 
ab los raigs del sol. 

Roch, roija

Roch, roija

ROIG, ROJA adj.
|| 1. Vermell amb tendència a groc o a color d'argila (or., bal.); cast. rojo. Açò fes si lo mal és negre, e si és roig no li posses, Micer Johan 416. Aquella aygua tornarà com un brou roig, Robert Coch 43 vo. Per a rentar el fanc roig del sementer, Rosselló Many. 29. S'havia posat uns balandrans vells, casi roigs, Pons Llar 66. a) Cabells roigs: cabells de color tirant a vermell. Era... joue de pochs dies, los cabells roigs, Curial, i, 38. Home roig (dona roja, etc.):home, dona, etc., que té els cabells roigs; cast. pelirrojo. Les christianes, | juhies, mores, | negres e lores, | roges e blanques, Spill 425. Mira tu, roig, no m'enfades,Roq. 14. Roig mal pèl: es diu a una persona de cabells roigs, per menyspreu, perquè hi ha la creença que els de cabells roigs no són persones de bon caràcter. Cavall (mul, bou, etc.) roig: nom que es dóna a un animal que té el pèl de color vermell fosc. La mula que sia tota rossa ho roja, Dieç Menesc. i, 5. Un jove... cualcant sobre un cavall roig, Rosselló Many. 94.
|| 2. Vermell (pir-or., occ., val.); cast. rojo, encarnado, colorado. Lo sol se mostrà royg, Sermons SVF, i, 146. Al seu rostre cadavèrich | dóna l'incendi un tint roig, Llorente Versos 155. Fluïa de sos llavis rojos suau i vibrant, Pons Com an. 76. Mars... és de sua natura calt e sech, e és de color roia e resplandent, Curial, ii, 1. Arròs roig, blat roig, figa roja, etc.: arròs, blat, figa, etc., de color vermell. Tornar roig: enrojolar-se, esdevenir vermell de cara per la vergonya, per l'acalorament, per massa menjar, etc. Tornà roja e vergonyosa e no pogué res dir, Tirant, c. 215. No pusch creure que... los meus dits sàpien gouernar la pluma qui torna roya e vergonyosa en la mia mà, Curial, ii, 70. Aquells qui han vergonya són fets roigs, Egidi Romà, i, 3a, 10. Amb la cara roja i el barretinot ficat, Massó Croq. 142.
|| 3. m. El color vermellós (|| 1) o vermell (|| 2); cast. rojo. Tenen un vert potent, | un blau marcial, un roig homicida y furient, Carner Sonets 64.
|| 4. Pertanyent a un partit d'esquerra, d'oposició a la monarquia (en el segle XIX) o d'orientació marxista (en el segle XX); cast. rojo. Axí en fa de tota casta | amb sos neos y amb sos rotjos, Aguiló Poes. 151.
Roig: llin. existent a Celrà, Palau Saverdera, Barc., Igualada, Terrassa, Valls, Prat de Comte, Calafell, Ulldecona, Agramunt, Anglesola, Torà, Benassal, Les Coves de Vinromà, Val., Cullera, Benidorm, Pedreguer, Mall., Men., Eiv., etc. Hi ha la variant Roi (escrita sovint Roy) a Vidreres, Vilabertran, Manresa, Mataró, Tortosa, Areny de Ribagorça, Arbeca, Val., Al., etc.
Roig, topon.: a) Mar Roja (o Mar Roig): la mar que separa Aràbia de la part nord-est de l'Africa. Nos desliurà de les mans de Faraó en passar la mar roja, Pere Pasqual, Obres, i, 124. Supèrbia féu perir Pharahó en la Mar Roja,Villena Vita Chr., c. 34. Una altra pàtria ens espera, com darrera el Mar Roig la terra de promissió, Verdaguer Exc. 6.—b) En Roig: llogaret del terme de Xert (Maestrat).
    Loc.
—Roig com una pebrina (pir-or.), o com un perdigot (or., occ., val.), o com una tomaca (Al.), o com un bitxo (Empordà), o com un pebre (bal.): comparances que s'apliquen a una persona o cosa molt vermella.
    Refr.—a) «Home roig, no et faci goig» (i hi ha qui afegeix: «Si te'n fa, no et durarà»); «Guarda't de pedra rodona, de ca que no lladra i d'home roig»; «Home roig i gos pelut, primer mort que conegut»; «Home roig i gos pelut, de cap mal és plangut»; «De pèl roig, ni gat ni porc» (val.): sentències populars que expressen la idea que les persones de pèl roig solen tenir mal caràcter. Pero hi ha una contrapartida en aquest refrany: «El roig, amb el pèl que té, bé pot ser home de bé»; i en aquest altre: «Més val cara roja que cor negre».—b) «Home roig, o és molt savi o és molt boig»: indica que els de cabells roig solen esser extremosos i mancats de moderació.—c) «Tot lo roig fa goig»: significa que el vermell és un color que sol agradar a molta gent (val.).
    Var. form. dial.: roi.
    Var. ort. ant.: rog (Signum Guillem Rog, doc. a. 1176, 2ap. Priv. Ordin. Valls Pir. 399; Nós veem que l'ome mort, qui serà gras e gros e rog e fresc, que en un poca d'ora lo metrà hom dejús la terra, Llull Cont. 103, 19).
    Fon.:—a) Forma de masculí sing.: rɔ́ʧ (pir-or., or., occ.); rɔ̞́ʧ (val., bal.); rɔ́ј (Andorra, Ribagorça, Pallars, Conca de Tremp);—b) Forma de femení sing.: rɔ́ʒə (pir-or., or., eiv.); rɔ́јʒɛ (Urgell, Balaguer, Ll., Gandesa); rɔ́јʒa (Tortosa); rɔ́јɛ (Sort, Tremp); rɔ́јa (Ribagorça); rɔ́ʤɛ (Fraga); rɔ̞́ʤa (Cast., Al.); rɔ̞́ʧa (Val.); rɔ̞́ʤə (mall., men.).—c) Forma de masculí plural: rɔ́јts, rɔ́јs, rɔ́ʒus (pir-or., or.); rɔ́јs (Ribagorça, Pallars); rɔ́јʒos (Urgell, Ll., Tortosa); rɔ̞́ʤos (Cast., Al., Mall.); ɾɔ̞́ʧos, rɔ̞́јs (Val.); rɔ̞́ʤus (Men.).—d) Forma de femení plural: rɔ́ʒəs (pir-or., or., eiv.); rɔ́јʒes (Urgell, Balaguer, Ll., Gandesa, Ribera d'Ebre); rɔ́јes (Ribagorça, Pallars, Conca de Tremp); rɔ́ʤes (Fraga, Cast., Al.); rɔ̞́ʧes (Val.); rɔ̞́ʤəs (Mall., Men.).
    Intens.:—a) Augm.: rojàs, -assa; rojarro, -arra;—b) Dim.: roget, -eta; rogeu, -eua; rogiu, -iua; rojó, -ona; rojoi, -oia. —c) Pejor.: rojot, -ota.
    Etim.: del llatí rŭbĕu, mat. sign. |||| 1, 2.

Peñarroya de Tastavins

Pena-Roja de Tastavins

arraclau, arreclau, reclau

arraclau, arreclau

A Maella, reclau

A Coyotito, del llibre La Perla ni pique un:

ESCORPÍ m. (DCVB)

|| 1.   Aràcnid pulmonar (Buthus occitanus) que es distingeix especialment per tenir a la part anterior dues grans pinces i en l'abdomen una prolongació en forma de cua acabada amb una ungla verinosa; cast. escorpión, alacrán. A la dita sa filla un scurpí la havie picada, doc. a. 1377 (Rubió Docs. ii, 187). Com un grapat de víbores i negres escorpins, Canigó i. Xupa el verí de la picada d'escorpí, Rosselló Many. 34. 

Escorpí d'esteva: el mateix aràcnid descrit (Vimbodí, Freginals); en aquestes localitats es diu simplement escorpí un altre animaló, que és el que els castellans anomenen ciempiés. A les Balears, l'animal que hem descrit es diu escorpí blanc, i es dóna el nom d'escorpí negre a un animal totalment diferent, l'Ocypus olens, que és un coleòpter. 

|| 2. a) Crustaci marí de la família dels esquíl·lids, de l'espècie Squilla Desmaretii (Desmarestii) (Men.); cast. esquila.

— b) Escorpí de la mar: crustaci petit que es troba alguna vegada dins la closca del mol·lusc anomenat nacra (Men.).

— c)   Escorpí d'aigua: insecte hemípter de la família dels nèpids, espècie Nepa cinerea, que habita per llocs aigualosos i pica molt fort (Cat., Val., Bal.); cast. escorpión de agua. 

|| 3. Escorpió, vuitè signe del Zodíac; cast. Escorpión. 
Mars és planeta calt..., dessús d'ell és lo signe de Aries e regna en lo signe de Scurpí, Curial, ii, 1. 

|| 4. pl. Planta de la família de les compostes, de l'espècie Xanthium macrocarpum (Costa Flora 160); cast. lampurda. 

|| 5. fig. Passió o sentiment que causa molèstia o inquietud; cast. alacrán, gusano. L'escorpí de l'ambició li havia picat el cor, Pons Com an., 105. 

|| 6. fig. Persona de mal geni, irascible o malèvola; cast. escorpión, víbora.

Loc. — a) Sortir com un escorpí: contestar amb molta malícia o irritació.

— b) Llengua d'escorpí: llengua verinosa, maldient o calumniadora.

—c) Semblar picat d'escorpí: estar molt irritat. ¿Quin escorpí o taranta t'ha picat?, Penya Mos. iii, 124.
Cult. pop. — Diuen que l'aparició d'escorpins és senyal de pluja.
«Els escorpins fan com els esmolets: només surten quan ha de ploure» (BDC, xviii, 284). Quan pels llocs humits de les cases es presenten escorpins negres, és senyal de pluja propera:
«Escorpí negre, humitat i mullena», diu el refrany.
— Contra la picada d'escorpí, diuen que el millor remei és posar-hi per cataplasma el mateix escorpí que l'ha donada, ben esclafat (Gomis Zool. 460). Altres recomanen un emplastre d'alls cruus i escarabats ben picats, aplicat a la part dolorida (ibid.).

Refr.
— «La picada d'escorpí, amb mel s'ha de guarir»: vol dir que els ressentiments causats per accions o dites malèvoles s'esborren a força de suavitat i bon tracte.

Fon.: əskuɾpí (pir-or., or., bal.); askoɾpí (occ.); əskoɾpí (Palma, Manacor).

Intens.:
— a) Augm.: escorpinàs, escorpinarro, escorpinot.
— b) Dim.: escorpinet, escorpinetxo, escorpinel·lo, escorpineu, escorpinoi, escorpinó.

Sinòn.:— || 1, alacrà; — || 4, gossets.

Etim.: del llatí scorpius, mat. sign. || 1, que en la primera etapa del dialecte occità català devia esser *escorpi amb l'accent damunt la o, i després degué desplaçar-se l'accent per l'atracció de la i afavorida per l'abundància del sufix tònic -í.

Scorpio es totz temps prest de fissar... e fissa de travers, fazen arcual nafra. Eluc. de las propr., fol. 259.

"...
E puis vos entornatz vas scorpio

E ilh vos segran sempres a espero

E nos vendrem detras per lo sablo...”