Nadá – nado, nades, nade, nadém o nadám, nadéu o nadáu, náden – nadaría – nadára – nadaré | nadar | ||
nadabe, nadáe | nadaba | ||
nadadó, nadadós | nadador, nadadores | ||
nadáen, nadaben | nadaban | ||
Nadal, Nadals – Trong de Nadal, que cague turró y pixe vi blang | Navidad, Navidades | ||
nafra, ñafra, nafres, ñafres | cicatriz, herida, cicatrices, heridas | ||
nais, naix | nace | ||
náisse, náixe | nacer | ||
naissém, naixém | nacemos | ||
naisserán, naixerán | nacerán | ||
náisses, náixes | naces | ||
naissimén, naiximén | nacimiento | ||
naissó (per), per aissó, per aixó, per naixó | por eso, por esto | ||
naix | nace | ||
Naixco | nazco | ||
naixcuda | nacida | ||
naixcudes | nacidas | ||
naixcut | nacido | ||
naixcuts | nacidos | ||
Náixe - naixco, naixes, naix, naixém, naixéu, náixen – naixcut, naixcuda – naixquera, naixquéres, naixquére, naixquérem, naixquéreu, naixquéren | nacer | ||
naixém | nacemos | ||
náixen | nacen | ||
naixeríe | nacería | ||
naixes | naces | ||
naixéu | nacéis | ||
naixíe | nacía | ||
naixíen | nacían | ||
naiximén, naiximéns | nacimiento, nacimientos | ||
naixó, per naixó, per aixó | por esto, por eso | ||
naixquéres | nacieras, nacieses | ||
nanet, enanet, enano | enanito | ||
nano, enano - nano (Valénsia), vore aik | enano | ||
narcótic, narcótics | narcótico, narcóticos | ||
narcotisat, narcotisats | narcotizado, narcotizados | ||
narrades, contades | narradas, contadas | ||
narradó, narradós | narrador, narradores | ||
narrassió | narración | ||
narrassións | narraciones | ||
narratiu, narratius | narrativo, narrativos | ||
narrativa, narratives | narrativa, narrativas | ||
Narráu – narréu | narrarlo, narráis | ||
nas , nassos, lo home dels nassos ve lo día 31 de desembre, y te tans nassos com díes queden al añ | nariz, narices | ||
nascut | nacido | ||
nascuts | nacidos | ||
nasqueren, naixquéren | nacieran, naciesen | ||
nasset, nassets | naricita, naricitas | ||
nassional, nassionals | nacional, nacionales | ||
nassionalista, nassionalistes | nacionalista, nacionalistas | ||
nassións | naciones | ||
nássos, nas, nassos | narices | ||
natres, natros | nosotros | ||
natural, naturals | natural, naturales | ||
naturalesa | naturaleza | ||
naturalidat | naturalidad | ||
naturalisám (sense notíssies de Gurb) al cos de Marta Sánchez | naturalizarme | ||
naturaliso | naturalizo | ||
naturalmen | naturalmente | ||
naturals | naturales | ||
nau, naus, nave, naves | nave, naves | ||
nau, nou | 9 | ||
naufragá | naufragar | ||
naufragán (g) | naufragando | ||
naufragio, naufragi, naufragios, naufragis | naufragio, naufragios | ||
náusees, ganes de vomitá | nauseas | ||
navalla, navalles | navaja, navajas | ||
navalleta, navalletes – platejá, platejada | navajita, navajitas – plateá, plateada | ||
nave | nave | ||
navegán | navegando | ||
navegassió | navegación | ||
naves | naves | ||
ne porte tres | lleva tres | ||
neboda, nebodes | sobrina, sobrinas | ||
nebodeta, nebodet | sobrinita, sobrinito | ||
nebot, nevot, nebots, nevots | sobrino, sobrinos | ||
negá | negar | ||
negá | negar | ||
negaba | negaba | ||
negabe (ell) negáe | negaba | ||
negada | negada | ||
negán (g) | negando | ||
negánlay | negándoselo | ||
negánli | negándole | ||
negassió, les tres negassións de Pedro a Jesús | negación, negaciones | ||
negat | negado | ||
negativa | negativa | ||
negatives | negativas | ||
negátos | negaros | ||
Negáu – négau ! | Negarlo – niégalo ! | ||
nego | niego | ||
negossi, negossis - comers, transacsió, intercambi, permuta, compra, venta, ganánsia, lucro, comisió, benefissi, dividendo, interés |
negocio, negocios - comercio, transacción, intercambio, permuta, compra, venta, ganancia, lucro, comisión, beneficio, dividendo, interés | ||
negossiá | negociar | ||
negossián, negossiáns | negociante, negociando, negociantes | ||
negossiassió, negossiassións | negociación, negociaciones | ||
negossiet | negociete | ||
negossiets | negocietes | ||
Negra – Fícam una servesa negra – Fícam una servesa, negra | Negra – Ponme una cerveza negra - Ponme una cerveza, negra. | ||
negre, negres | negro, negros | ||
negres | negros, negras | ||
negró, negrura | negrura, oscuridad | ||
negue | niega | ||
neguen | niegan | ||
neguitós, neguitosa, neguitosos, neguitoses - neguit, neguits | nervioso, intranquilo – nerviosismo, intranquilidad | ||
nell, per an ell | para él | ||
nella, per an ella | para ella | ||
nena, nenes | nena, nenas | ||
nervi, ñirvi, nervis, ñirvis | nervio, nervios | ||
nerviós, ñirviós | nervioso | ||
nerviosamen | nerviosamente | ||
nervioses, ñirvioses | nerviosas | ||
nerviosos | nerviosos | ||
nerviossisme | nerviosismo | ||
Nessedat - estupidés, majadería, disparate, memés, cretinisme, sandés, idiotés, imbessilidat, tontería, tontada, bobada, sabocada | necedad, estupidez, majadería, disparate, memez, cretinismo, sandez, idiotez, imbecilidad, tontería, bobada | ||
nessessari, nessessaris | necesario, necesarios | ||
nessessária, nessessáries | necesaria, necesarias | ||
nessessidat, nessessidats | necesidad, necesidades | ||
Nessessitá – nessessito, nessessites, nessessite, nessessitém o nessessitám, nessessitéu o nessessitáu, nessessíten – nessessidat, nessessitat, nessessitada | necesitar | ||
nessessitabe, nessessitáe | necesitaba | ||
nessessitaben, nessessitáen | necesitaban | ||
nessessitáem, nessessitabem | necesitábamos | ||
nessessitáreu | necesitaréis | ||
nessessitaríe | necesitaría | ||
nessessitaríen | necesitarían | ||
nessessite | necesita | ||
nessessitém | necesitamos | ||
nessessiten | necesitan | ||
nessessites | necesitas | ||
nessessitéu | necesitáis | ||
Nessessito | Necesito – cuando él necesite | ||
nessessiton | necesiten | ||
néssio, néssios, tonto, tontos, néssia, néssies | necio, necios, tonto, tontos, necia, necias | ||
net, nets | nieto, nietos | ||
neta, netes | nieta, nietas | ||
netet, netets | nietecito, nietecitos | ||
neu, neus - Aon ñague neu no hi aniguéu ! | nieve, nieves | ||
neumátic, neumátics, neumática, neumátiques | neumático, neumáticos | ||
neumonía | neumonía | ||
neutre, neutro, neutres, neutros | neutro, neutros | ||
nevá , neve, neu, nevada | nevar, nieva, nieve, nevada | ||
nevades (puntes) | Puntas nevadas | ||
neván | nevando | ||
nevats | nevados | ||
nevera, neveres | nevera, neveras | ||
nevot, nebot, nevots, nebots | sobrino, sobrinos | ||
ni | ni | ||
nial, nials, ous falsos de ges o de pedra per a motivá a les gallines a póndre ous. | huevo falso de yeso o de piedra para motivar a las gallinas a poner huevos | ||
nigromán, mago | nigromante, mago | ||
Nigromántica, nigromántiques | nigromántica, nigrománticas | ||
nils, ni los – ni les | ni los - ni les | ||
nina, nines de drap | muñeca, muñecas de trapo | ||
nincho, ninchos (del sementeri), nicho, nichos (de mercat) | nicho, nichos | ||
Nines – pupiles, nina, pupila | pupila, pupilas | ||
ningú, dingú | nadie | ||
ningún, cap | ningún | ||
ninguna, cap | ninguna | ||
ninja, ninges | ninja, ninjas | ||
nino, ninos – ninot, ninots | muñeco, muñecos | ||
ninotet, ninotets | muñequito, muñequitos | ||
niñera, niñeres | niñera, niñeras | ||
Niquitós, niquitosa, neguitós, neguitosa | nervioso, intranquilo | ||
nit , anit, s'ha fet de nit | noche, anoche, se ha hecho de noche | ||
nit, nits | noche, noches | ||
nitet (de) | por la noche | ||
Nitidés - llimpiesa, puresa, transparénsia, claridat, brillo | nitidez, limpieza, pureza, transparencia, claridad, brillo | ||
niu, nius - vore follanius | nido, nidos - follanidos es quien coge huevos de los nidos | ||
niuet, niuets | nidito, niditos | ||
nivell, nivells | nivel, niveles | ||
no | no | ||
No cal – no caldrá - no calíe – no cal patí | no hace falta, no hará falta, no hacía falta, no hace falta sufrir | ||
No me fa goch , no me chauche | no me apetece | ||
no'ls, no los | no los | ||
nobilíssim | nobilísimo | ||
nobilíssima | nobilísima | ||
nobilíssimamen | nobilísimamente | ||
nobilíssimes | nobilísimas | ||
nobilíssims, mol nobles | nobilísimos | ||
noblemen | noblemente | ||
noblesa baturra | nobleza baturra | ||
nocturno, nocturnos, de nit, de la nit | nocturno, nocturnos | ||
nol, no lo, no´l vach vore | no lo vi | ||
nols, no los, nol´s vach agarrá | no los cogí | ||
nom, noms | nombre, nombres | ||
nombrá | nombrar | ||
nombrabe | nombraba | ||
nombraben | nombraban | ||
nombrántos | nombrándoos | ||
nombrat, nombrats | nombrado, nombrados | ||
nombréu | nombráis | ||
nomená, anomená | nombrar, nominar | ||
nomenades, anomenades | nombradas, de nombre | ||
nomenál | nombrarlo | ||
nomenat, anomenat, nomenats, anomenats | nombrado, de nombre, nombrados | ||
només, sol | nada más, solo | ||
nominá | nominar | ||
nómina, nómines | nómina, nóminas | ||
nomináls | nominarlos | ||
nominatiu, nominatius | nominativo, nominativos | ||
noms | nombres | ||
nora, nores | nuera, nueras | ||
Noranta, 90 | 90 noventa | ||
nordeste, nordest | nordeste | ||
norma, normes | norma, normas | ||
normal, normals | normal, normales | ||
normalisá lo chapurriau, escriure segóns una norma, no mos cal | normalizar el chapurriau, escribir según una norma, no nos hace falta | ||
normalissasió | normalización | ||
normalmen | normalmente | ||
Norocsidén, nort + ocsidén (oeste), noreste, norest | noroccidente | ||
nort, nord | norte | ||
Noruego, noruegos, noruega, noruegues, de Noruega | noruego, noruega | ||
nosa, fas nosa, estorbes, (noses en plural no se fa aná) | estorbo, estorbar, molestar | ||
noses | estorbos | ||
nossió, nossións | noción, nociones | ||
nossiu, lesiu | nocivo, lesivo | ||
nossiva, lesiva | nociva, lesiva | ||
nostalgia | nostalgia | ||
nostra | nuestra | ||
nostre | nuestro | ||
nostre, nostres, nostra, nostres – lo nostre poble, los nostres pobles, la nostra terreta, les nostres yayes | nuestro, nuestros, nuestra, nuestras | ||
Notá – noto, notes, note, notém o notám, notéu o notáu, nóten – (anotá se conjugue igual) notat, notada – si yo notara, notares, notare, notárem, notáreu, notáren – nota | notar | ||
nota, notes | nota, notas | ||
notabe | notaba | ||
notabes | notabas | ||
notablemen | notablemente | ||
notáe, notabe | notaba | ||
notáen, notaben | notaban | ||
notán (g) | notando | ||
notánlos | notándolos | ||
notari, notaris, notaria, notaries – notaría – notaríes es de notá, anotaríes de anotá | notario, notarios, notaria, notarias – notaría – notarías de notar | ||
notarial, notarials | notarial, notariales | ||
notaríe | notaría | ||
notaris | notarios | ||
Notat – anotat es apuntat | Notado – anotado es apuntado | ||
note | nota | ||
noten | notan | ||
notifique | notifica | ||
notíssia, notíssies | noticia, noticias | ||
notissiota, notissiotes | noticieja, noticiejas | ||
noto | noto | ||
nou, está com a nou, lo ponou, pon nou – 9 | nuevo, está como nuevo, el puente nuevo – 9 | ||
nova, noves | nueva, nuevas | ||
novanta, noranta, 90 | Noventa 90 | ||
novedat, novedats | novedad, novedades | ||
novela, noveles | novela, novelas | ||
novelán | novelando | ||
novelat | novelado | ||
noveles | novelas | ||
noveleta, noveletes, com les 100 del Decamerón en chapurriau | novelita, novelitas | ||
novembre | noviembre | ||
noves (notíssies) | nuevas, notícias | ||
novet, novets | nuevecito, nuevecitos | ||
noveta, novetes | nuevecita, nuevecitas | ||
novia, novies | novia, novias | ||
novio, novios | novio, novios | ||
novissiat, a dins del convén | noviciado, dentro del convento | ||
novíssies, monges | novicias, monjas | ||
nuclear | nuclear | ||
nuclears | nucleares | ||
nugo, nugos (anugá, lligá) | nudo, nudos (anudar, atar, ligar) | ||
|
|||
núgol, núgols, se anugole | nube, nubes, se nubla | ||
Nugolada : núgols que venen en l´aire, lleván, garbí, etc | nubes que vienen con el aire | ||
nugolet, nugolets | nubecilla, nubecillas | ||
núgols | nubes | ||
nugos | nudos | ||
nuguet, nuguets – los de los dits de les máns | nudito, nuditos – nudillo, nudillos | ||
numerals | numerales | ||
número, números | número, números | ||
numerós, numerosos | numeroso, numerosos | ||
numerosa, numeroses | numerosa, numerosas | ||
numerossíssim, numerossíssims, abundán, abundáns - vore caterva | numerosísimo, numerosísimos | ||
nupsial, núpsies, de matrimoni | nupcial | ||

champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
lunes, 26 de noviembre de 2018
dicsionari chapurriau castellá, N
domingo, 28 de julio de 2024
4. 3. Relassió del pare de Saputo.
Capítul III.
Relassió del pare de Saputo.
Yo, fills meus (va di), vach tindre a la meua juventut uns fums que me han costat mol cars, pos me van traure la felissidat de la vida, sense traure de ella per contrapés datra utilidat que desengañám de la virtut de les dones. Pero no cregáu per naixó que les condeno o que penso mal de elles; no poden sé de atra manera. Encara mes:
ni convendríe que u foren si no se cambie del tot la inclinassió que se tenen los dos sexos. Tamé admitiré exepsions si me se demanen; o al menos dixaré en la seua opinió al que les defengue.
Habíe arribat lo final dels meus libres entretenimens, sin embargo, no vach montá cap escándol ni vach doná peu a mals rumós; pensaba en casám, pero cap de les joves que había tratat o coneixía me van pareixe dignes de sé la meua dona. Mon pare me habíe dit que lo seu, es a di, mon yayo, a qui li van pesá los collons en romanes y sense contá la llana pesáen mes que lo cap de Pelayo, va sé home mol sabut y que li va parlá moltes vegades de la condissió dels caballés, de la diferensia dels tems, de la mudansa de les costums, del oblit dels usos antics, tot per caussa que ya no estáe en mans dels homens aturá, y los seus efectes siríen encara mes grans per sí mateixos y per lo sol abansá de les coses, perque en un siglo habíe corregut mol lo món y habíe cambiat tan que ya no se reconeixíe. Que per tan lo home que sabíe apartás del vulgo chusgán les coses, y teníe valor pera obrá conforme a la raó vensén les falses opinions ressibides, no debíe fé los solamens de la felissidat en causes d'atres y potsé contraries al orden y fin de la naturalesa. Y entre atres moltes consecuensies que de estes reflexions traíe, aplicanles al estat particulá de cada un, díe que a la dona no se li teníe que buscá mes que dos coses, talento y agrado; y del naiximén díe que sense despressiál de cap modo, no ere de les primeres raons que contribuíen a feles mes o menos dignes. Així es que mon pare imbuít de estes sabies máximes se va casá en una llauradora filla de una familia honrada, sí, pero casi pobre, y va sé mol felís en ella; y u vam sé los seus fills tamé, perque ere una dona mol amable, y solísita, fée tot lo que li demanáes, y advertida de tot. Y a mí me díe que si me pareixíe be una dona plebeya, no reparara en preferila a un atra de naiximén, com si per la seua roba no fore tan digna com aquella.
Confesso que esta filossofía de mon pare y de mon yayo me pareixíe una mica irregulá; pero observán lo que passáe a mols matrimonis veía que ere la verdadera; y entonses me fáe escrúpol, y hasta casi m'haguere deshonrat vóreu a casa meua. Me va apetí en aixó un viache a Saragossa, y de allí passá a Huesca, a Casbas y atres pobles, y no tenín a Almudévar cap conegut y acassanme lo fret vach demaná fonda a la primera persona que vach trobá al carré. Ere una sagala de una presensia agradable que entráe a una caseta que me va pareixe que pegáe en lo traje y aire modesto de la persona. Volía sol passá un rato; pero la veu de aquella jove, les seues respostes y paraules, sempre naturals, sempre atentes y hasta discretes, me reteníen y me féen contá les hores per minuts. Se va passá lo día; en son demá va continuá lo mal orache, y me vach alegrá per dins, y li vach di que si no li había de fe nosa no men aniría en aquell temporal. Ella, en una grassia que va acabá de prendám, va contestá: "lo mal tems, siñó, lo té vostra mersé a casa meua; y no al monte o per los camins; pero vostra mersé mane. No lay pareix, lo mateix sirá engañás que está be en realidat. Ya li vach di ahí que sol séntigo no podé hospedál com dessicharía; lo demés es cuenta de vostra mersé que u patix”. Esta resposta, com dic, me va encantá de tal manera, que vach passá tot lo día observán los seus ademans; y enrecordanmen del consell de mon pare vach di pera mí: an esta sagala en dos mesos la educo yo y la eixeco a la dignidat del porte que li correspón a casa meua; es discreta, mansa, naturalmén grassiosa y afabilíssima; honrada tamé y pel que puc jusgá, me pareix que no me engañe, es honesta y recatada. Lo seu apellit ha tingut lustre a Aragó, y no fará dissonansia en lo meu.
Esta es, pos, la meua sort; seguiré la filossofía dels meus bons pares y yayo. Y per algo tamé me ha portat la Providensia an esta casa.
La vach cridá entonses, y fenli primé algunes preguntes, li vach di: no tinguéu temó, soc caballé; la vostra virtut mereix un premio, y vach a donatos lo mes gran que puc. Soc libre, miraume; y si no tos pareixco mal, doneume la má y siréu la meua dona. Ella se va esbarrá, com ere natural, y tremoláe; yo li vach agarrá la má, la hi vach apretá y li vach preguntá: ¿me la donéu com yo to la demano?, y va contestá plena de neguit y sense pugué casi pronunsiá les paraules: sí, siñó. Me vach aturá aquell día y part del siguién, y vach continuá lo meu viache.
Vach eixí de casa seua, felís, gloriós, com si fora un atre home. No vach voldre aná a Huesca, vach torná vía recta cap a casa a dili a mon pare lo que había fet; cuan al arribá me entregue una lletra que fée dos díes que me aguardabe, a la que la pobreta me díe:
"Ting notissia que has tornat a Saragossa, y ya me moría de pena, y mes pensán que fa sis mesos que no te has dignat vindre a vórem. Que sápigues que la teua radera visita me ha ficat en un estat que ya no puc amagá. Si dins de tres díes no vens, u descubriré tot a mons pares que ya su están barruntán; o me tallo lo coll o fach alguna malesa, perque estic desesperada y no puc dissimulá mes, no fach mes que plorá y doná a entendre la meua desgrassia.»
Figureutos lo que me va passá en esta nova tan a deshora. Mon pare, al vórem sense coló y sense veu me va preguntá qué ere, y yo li vach doná a lligí la carta. La va lligí y me va di: Séntigo lo teu disgust y lo de aquella familia; pero tot té remey, si no es mala elecsió la que has fet, perque lo carácter de ixa sagala li donará mal genio y sirá poc amable, al no domala desde lo primé día. Ha tingut una educassió mol roína, o milló dit, no ne ha tingut cap; la han criat a la soberbia y sol sap sé soberana, impertinén y sompa, com si tinguere sang blava; y lo no sé fea no compense estos defectes.
- Pera humillá la seua soberbia, vach di entonses, la vach volé enamorá de esta manera sense está yo enamorat de ella.
- Pos has sigut ignorán, me va contestá mon pare; la soberbia del carácter, la fanfarronería del genio, la vanidat y lo orgull, no tenen que vore en la sensibilidat del cor, si ña honor al home no ha de mostrá aquella flaquesa. Per la meua part estic ressignat a vórela de nora a casa meua, encara que tindrem faena en ella.
Vach arreá aquell mateix día; y a poc mes de la mitat del camí vach topetá en un germá de ella que veníe a buscám. Me se va plantá dabán y mol serio me va preguntá:
- ¿Aón anéu, don Alfonso?
- A casa vostra, li vach contestá.
- ¿Sabéu lo que passe an ella?
- U sé y an aixó vach.
- Pos anem. Y sense tartí, sense chistá en tot lo camí, vam arribá. Son pare, home una mica furo y aspre, perque la soberbia ere innata an aquella familia, me va ressibí en seriedat, me va portá al cuarto aon estáe sa filla plorán, y sense preguntám res, sense dim res, me va pendre del bras, me va presentá an ella y va di:
- Aquí tens a la teua dona; dónali la má. Yo li vach allargá la má, ella me va doná la seua, y va di lo pare: ya s'ha acabat tan plorá, o al menos plórali al que ha de consolát y no a mí. Yo al vórela tan humilde, tan apocadeta y avergoñida, li vach di:
- Has de tindre bon ánimo, Vissenteta; esta má es teua, y este bras lo teu escut. Avui hay de minjá en tú a la taula, y no hay de vore despenjás mes llágrimes de eixos ulls. Pera abreviá; aquella mateixa nit se va arreglá tot, y als sis díes caminabem ya cap an esta casa units legitimamen.
Yo, sin embargo, no podía olvidá a ta mare; sempre estáe allá lo pensamén; pero cuan vach sabé que habíe parit un chiquet, vach pensá en doná al traste en la meua ressignassió y aviá lo carro pel pedregal. Vach tindre que conformám en lo que no teníe remey, y pretextán no sé qué vach aná a Huesca, me vach presentá al siñó obispo y li vach di lo que passáe, pera suplicali que en gran recato y mol secreto, y valense del mossen del poble a qui res se li habíe de revelá y sí encarregá no diguere per qué ni aón, procurare assistí a ta mare y al fill, sense má llarga que despertare la curiosidat dels bachillés del poble, o de un modo dissimulat, en prudensia, y fen vore que ere un favor que ella y lo chiquet mereixíen; en ocasió de una festa, en públic, li vach dixá mil escuts de plata, y ne vach enviá uns atres mil después de sing añs. Així se va fé hasta que tú vas escomensá a volá; y ten anáes y entornáes del niu per la teua cuenta, y campabes al ample; que va sé cuan vas acabá de pintá la capella del Carmen. Per lo siñó obispo vach sabé que la pintabes, y vach aná a vóret y vach está a la capella com un mes de tans visitans. Me va pareixe conéixet, y no vach dudá de que fores tú, disfrassat de estudián, están de casualidat a Berbegal cuan vau passá, y be podrás enrecordaten que de una sola má vau arreplegá trenta sis escuts de plata, y no vau sabé de quí veníen.
- Men enrecordo, ya u crec que men enrecordo, va contestá Pedro Saputo, de eixe gesto de soltura; pero vach está ben lluñ de imaginá que fore de mon pare. - Yo pos, va continuá don Alfonso, cuan te vach vore tan aventajat y listo, y que desde chiquet te díen Pedro lo Sabut, vach di: éste ya no me nessessite; ni yo ting que fé mes per ara; al seu tems sirá un atra cosa. Y desde entonses (no olvidán may lo teu dret) te vach encomaná a la Providensia, y sol vach procurá sabé si mare y fill vivíeu, la mateixa fama del teu nom me u díe. Ara hay quedat libre y determino cumplí la meua obligassió en ta mare y en tú; y an aixó me disposaba cuan no sé cóm te has presentat aquí pera obrí mes fássil lo camí an este trate, per al que, Juanita y tú, Jaime, espero no me negaréu la vostra aprobassió y consell.
- Yo, va contestá Juanita, admitixco, ressibixco y abrasso de cor an este nou germá que me trobo, y a sa mare per meua y per siñora an esta casa. Lo seu home (lo fill mes gran de don Alfonso) va di lo mateix, y va afegí que ademés lo pare faríe lo que vullguere, aprobanu y donanu tot per be desde aquell pun. Lo pare entonses ple de amor y consol del cor, va abrassá als tres; y passades les demostrassions y satisfacsions primeres de aquell cas tan gran, va di lo pare a Pedro Saputo:
- Ara, fill, te toque a tú. Vull que un atre rato, o atres, me contos mol detalladamen y ben desplay la teua vida, les teues travessures, aventures, que no dudo ne sirán moltes y mol bones.
- Crec que sí, va di Juanita; dignes sirán de sabés, perque segons la fama, y encara no u deu di tot, ha de ñabé coses mol extraordinaries de sentí de la vida del vostre fill y lo nostre germá. Pero per an aixó, tems ñaurá; calléu, que séntigo un caball o mula a la porta, y me diu lo cor que es la meua amiga Paulina a qui vach escriure que vinguere. Vach a ressibila. Mira germá, va di a Pedro Saputo, de no contá lo que yo tamé vull sentí, que tindrás doble faena. No nessessitáe ell esta advertensia, que va entendre mol be lo pensamén de Juanita, pos no anáe a contá les pesolagades del novissiat ni unes atres después de aquelles.
jueves, 2 de mayo de 2019
CUARTA JORNADA. NOVELA PRIMERA

Tancredo, príncipe de Salerno, va sé un siñó mol bo, llástima que a la seua vellesa se va embrutá les máns. En tot lo tems de la seua vida no va tíndre mes que una filla, y mes felís haguere sigut si no la haguere tingut. Ésta va sé per son pare tan tendramen volguda com may datra filla va sé volguda per son pare; y per este tendre amor, habén ella ya passat de lluñ la edat de casás, no sabén cóm separála de ell, no la casabe; después, per fin, habénla donat per dona a un fill del duque de Capua, vivín en ell poc tems, se va quedá viuda y va torná en son pare. Ere mol maja de cos y la cara com la dona que mes u haguere sigut, y jove y pita, y mes discreta de lo que conveníe séu a una dona. Y vivín en lo volgut pare com una gran Siñora, en molta blanó, y veén que son pare, per lo amor que li teníe, poca pressa se donáe per a casála un atra vegada, y an ella no li pareixíe cosa honesta demanálay, va pensá en tíndre, de amagatóns si podíe trobál, un amán digne de ella. Y veén a mols homes a la cort de son pare, nobles y no, com natros los veém a les corts, y considerades les maneres y les costums de mols, entre los atres un jove paje del pare de nom ere Guiscardo, home de naiximén mol humilde pero per la virtut y les costums noble, mes que datre li va agradá y per nell en secreto, veénlo a sobín, se va inflamá, agradánli cada vegada mes les seues maneres. Y lo jove, que no dixabe de sé espabilat, habénse fixat en ella, la habíe ressibit al seu cor de tal manera que no se preocupabe de res mes que de vóldrela. De tal guisa, pos, amánse la un al atre en secreto, dessichán la jove trobás en ell, y sense volé confiás a dingú sobre este amor, per a puguéli declará la seua intensió va inventá una rara estratagema. Va escriure una carta, y an ella li escribíe lo que teníe que fé en son demá per a está en ella; y después, ficada a dins de una caña o canut, jugán lay va doná a Guiscardo dién: - en aixó farás esta nit un bufadó per a la teua sirvienta en lo que ensendrá lo foc. Guiscardo va agarrá lo canut, y pensán que no sense raó lay habíe donat y dit alló, sen va entorná cap a casa, y mirán be la cañeta, y veénla esbadocada, la va obrí y va trobá a dins la carta de ella y la va lligí, y va entendre be lo que teníe que fé. Se va sentí lo home mes contén va ñabé al món, y se va dedicá a preparás per a reunís en ella segóns lo modo que li habíe amostrat. Ñabíe a la vora del palau del príncipe una cova excavada al monte, feta siglos abáns, a la que li entrabe llum per un respiradero ubert al monte; esta enchumenera o tronera, com la cova estabe abandonada, per romigueres y per herbes naixcudes per damún, estabe casi taponada; y an esta gruta, per una escala secreta que ñabíe a una de les cámares baixes del palau, que ere la de la Siñora, podíe baixás, encara que en una fortíssima porta tancada estabe. Y estabe tan lluñ del cap de tots esta escala, perque fée moltíssim tems que no se fée serví, que casi ningú de los que allí vivíen la recordabe; pero Amor, que als seus ulls res es tan secreto que no u pugue alcansá a vore, lay habíe portat a la memória a la enamorada Siñora. Ella, per a que dingú puguere donás cuenta de alló, mols díes en los seus arnesos mol habíe traballat y furgat per a que aquella porta puguere obrís; y una vegada uberta, baixán sola a la caverna y vist lo respiradero, li habíe manat di a Giuscardo que se embutiguere per nell y baixare a la cova, habénli dibuixat per aón podíe trobál. Y per a cumplí aixó, Guiscardo rápidamen, preparada una maroma en uns nugos y llassades per a pugué baixá y pujá per nella, y vestit en un cuero que lo protegire de les gabarreres o garraberes, sense habéli dit res a dingú, a la nit siguién cap a la tronera sen va aná, y lligán be una de les puntes de la corda a una forta soca que a la boca de la enchumenera habíe naixcut, per nella va baixá a la cova y va esperá a la Siñora. Ella, al día siguién, fen vore que volíe descansá, va enviá a fora a les seues criades y se va tancá sola a la alcoba, va obrí la porta, y va baixá a la cova, aon se va trobá en Guiscardo, y la un al atre moltes festas se van fé, y van aná juns a la alcoba, y en grandíssim plaé se van quedá bona part de aquell día, y per a que los seus amors continuaren sén secretos, sen va entorná a la gruta Guiscardo y ella va tancá y barrá la porta, y va eixí fora de la habitassió en les seues damiseles.
- Guiscardo, la meua benignidat en tú no mereixíe lo ultraje y la vergoña que me has fet, com hay vist avui en los mues ulls.
- Ghismunda, pareixénme conéixe la teua virtut y honestidat, may hauría pogut tíndre al ánimo, encara que me u hagueren dit, si yo en los meus ulls no u haguera vist, que te hagueres entregat an algún home que no fore lo teu, no ya féu sino pensáu; per lo que yo en tot lo poc que me quede de vida estaré dolgut al recordáu. Ojalá Déu que hagueres pres un home acorde a la teua noblesa; pero entre tans que la meua cort frecuenten, vas triá a Guiscardo, jove de condissió vilíssima criat a la nostra cort casi per amor de Déu desde chiquet hasta neste día; per lo que no sé qué hay de fé de vatros. De Guiscardo, a qui esta nit hay fet péndre cuan eixíe per la tonera y lo ting a la presoneta, ya hay determinat qué fé, pero de tú sap Déu que no sé qué fé. Per una part, me arrastre lo amor que sempre te hay tingut mes que cap pare li va tíndre a la seua filla y per l’atra me arrastre la justíssima rabia ocassionada per la teua gran locura: aquell vol que te perdona y éste vol que contra la meua mateixa naturalesa me ensaña; pero antes de péndre partit, vull sentí lo que tingues que dim.
- No li conveníe sepultura menos digna que l´or a tal cor com es éste; mon pare ha obrat discretamen en aixó. -
Y dit aixó, arrimánsel a la boca, lo va besá y después va di:
- En totes les coses y hasta este extrem de la meua vida hay trobat tendríssim lo amor que mon pare me té, pero ara mes que may, y per naixó les raderes grássies que ting que donáli ara per tan gran presén, de la meua part li donarás. -
Dit aixó, mirán la copa que teníe abrassada, mirán lo cor, va di:
- ¡Ay!, dolsíssim albergue de tots los meus plaés, ¡maldita sigue la crueldat de aquell que en los ulls de la cara me fa vóret ara! Bastán me ere mirát a cada momén en los del espíritu. Tú has cumplt ya la teua carrera y te has liberat de la que te va consedí la fortuna; has arribat al final, cap aon tots correm; has dixat les miseries del món y les fatigues, y del teu mateix enemic has ressibit la sepultura que lo teu valor mereixíe. Res te faltabe per a ressibí cumplides exequies mes que les llágrimes de qui mentres vas viure tan vas voldre; los que per a que los tingueres, va ficá Déu al cor de lo meu cruel pare que te enviare a mí, yo te los oferiré encara que tinguera lo propósit de morí en los ulls secs y en lo gesto gens espantat; y después de habételes oferit, sense tardansa alguna faré que la meua alma se unixque a la que, dirigínla tú, en tan amor vas guardá. ¿Y en quina compañía podré aná mes contenta y mes segura als puestos desconeguts que en ella? Estic segura de que está encara aquí dins y que mire los puestos de los seus plaés y los meus, y com estic segura de que seguix volénme, espere a la meua per la que mol es amada. Y dit aixó, sense fé cap abalot de dona, inclinánse sobre la copa, plorán va escomensá a derramá tantes llágrimes que admirable cosa ere de vore, besán infinites vegades lo cor mort. Les seus criadetes, que al voltán de ella estaben, no enteníen quin cor ere éste y qué volíen di les seues paraules, pero per la piedat vensudes, totes ploraben; y en compasió li preguntaben en vano per lo motiu de les seues ploreres, y mol mes, com podíen y sabíen, se les ingeniaben en consolála. Ella, después de habé plorat tan com li va pareixe, alsán lo cap y secánse los ulls, va di:
cuarta jornada novela segona