Mostrando las entradas para la consulta monjo ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta monjo ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

jueves, 27 de junio de 2024

Monasteri - Monedula


Monasteri, s. m., lat. monasterium, monastère, couvent.

Aisso fo fach al monasteri. Tit. de 1240. DOAT, t. CXL, fol. 141.

(chap. Aixó va sé fet (se va fé) al monasteri; convén.)

Ceci fut fait au monastère.

Del Monasteri de Moishac. Tit. de 1274. DOAT, t. CXXX, fol. 55.

Du monastère de Moissac

CAT. Monastir. ESP. Monasterio. IT. Monasterio, monastero.

(chap. Monasteri, monasteris; convén, convens.)

monasterio de Poblet, reyes de Aragón

2. Monestier, Mostier, s. m., moutier, monastère, couvent.

Per voluntat de femna isic del monestier.

(chap. Per voluntat de femella va eixí, ixí, eissí del monasteri; per dessich, per la atracsió carnal. No com Ramiro II que va tindre que eixí per a continuá la casa de Aragó, y va tindre una filla: Petronila, Peronella, que firmabe Petrvs, Petrus, pedra, peyra, peira, pierre, etc.)

reina Petronila, conde Berenguer, Alfonso II

V. de Gaubert, moine de Puicibot.

Par désir de femme il sortit du monastère.

En un mostier antic 

De san Marsal.

Bertrand de Born: Ges no mi. 

Dans un antique moutier de saint Martial.

- Église.

Perpetualment dos capellas el dit monestier.

(chap. Perpetualmen dos capellans al dit monasteri : capella o capilla o iglesia del monasteri : capellanía.)

Tit. de 1394. DOAT, t. CXLII, fol. 67.

Perpétuellement deux chapelains dans ladite église.

ANC. FR. Au moustier Sainct-Denis en France. 

Vigiles de Charles VII, t. I, p. 146. 

Tous deux allans au moustier de Sainct-Victor pour ouyr la messe.

Monstrelet, t. I, fol. 91. 

PORT. Mosteiro.

3. Monge, Mongue, Morgue, Monegue, Moyne, s. m., gr. *, moine, religieux.

Si monge nier vol Dieus que sian sal 

Per pro manjar e per femnas tenir. 

Raimond de Castelnau: Mon sirventes. 

Si Dieu veut que les moines noirs soient sauvés pour beaucoup manger et pour tenir femmes. (N. E. Olé los cojones de mi tocayo, que usaba muy bien la ironía y criticaba públicamente a los monjes negros que comían mucho y tenían mujeres, concubinas.)

Li moyne lausan Dieu. 

Monegues cogulas vestens.

(chap. Los monjos loen (alaben) a Deu.

Monjos cogulles portán : que porten cogulla, cogulles : capuchó, capuchons, capucha, capuches.)

V. de S. Honorat.

Les moines louent Dieu.

Moines revêtant capuchons.

Atressi com hom pot faire 

De covers morgue tondut, 

Fai hom de trachor pendut.

P. Cardinal: Rasos es qu' ieu. 

(chap. Igualmen que se pot fé de convers monjo tonsurat, se fa de traidó penjat. Esta frasse es mol bona pera los republicans y roigets.)

Pareillement comme on peut faire de convers moine tondu, on fait de traître pendu.

ANC. FR. Tant est ces moignes desloiaus.

Roman d' Eustache le moine, p. 54.

(N. E. chap. Romans d' Eustaquio lo monjo.)

CAT. Monjo. ESP. (Monje) PORT. Monge. IT. Monaco.

(chap. Monjo, monjos; religiós, religiosos; conventual, conventuals. Alemán: Mönch, Mönchen, Mönchtum, Mönchengladbach, https://de.wikipedia.org/wiki/M%C3%B6nch_(Begriffskl%C3%A4rung))

Ramón Guimerá Lorente, Moncho de Beceite, Beseit

4. Monja, Monga, Morga, Moyna, s. f., religieuse, moinesse.

Par que us vulhatz metre monja?

(chap. Pareix que tos vullgáu ficá a monja; embutí, ficá, ficás, entrá, a un convén de monges, religiosa, pareix que te vullgues fé monja.)

Le Comte de Poitiers: Farai chansoneta.

Il paraît que vous vouliez vous faire religieuse?

Que sias moyna sagrada. V. de S. Honorat.

(chap. Que sigues monja consagrada.)

Que vous soyez religieuse consacrée.

Que creme las morgas de laiens. 

Pujols: Si 'l mal.

Que je brûle les religieuses de léans. 

(N. E. Parece una frase de Luis Companys, pero es muy anterior. Está escrita en la lengua occitana, a la que algunos mal llaman catalán.) 

CAT. ESP. PORT. Monja. IT. Monaca. (chap. Monja, monges.)

5. Mongia, Morgia, s. f., couvent, monastère, monachisme.

Menet la en una mongia, et aqui la fes rendre.

V. de Gaubert, moine de Puicibot. 

La mena dans un couvent, et là la fit se vouer. 

Fasia coblas estan en la morgia. V. du moine de Montaudon. 

Faisait des couplets étant dans le couvent. 

Li det abiti de mongia. V. de S. Honorat. 

Lui donna habit de monachisme. 

ANC. ESP. Avia dentro en ella una rica mongia 

De mui bonos omes mui sancta compannia. 

Milagros de Nuestra Señora, cop. 281. 

Clerigos è calonges certas è la mongia. (clérigos; canónigos; canonges.)

Poema de Alexandro, cop. 1660. 

CAT. Monjia. (chap. mongía: ix al llibre Pedro Saputo en chapurriau y al original en castellá, de Braulio Foz Burgés.)

Pedro Saputo en chapurriau

6. Mongil, adj., monastique.

S' anc raubes loc mongil.

Cominal: Comtor d'Apchier. 

Si oncques vous dérobâtes lieu monastique.

Portan tota via los draps mongils. V. du moine de Montaudon.

Portant toujours les vêtements monastiques.

ESP. Mongil (monjil : https://dle.rae.es/monjil#:~:text=4.-,m.,usaban%20por%20luto%20las%20mujeres.). IT. Monachile. 

(chap. Mongil, mongils : monástic, monastics, monástica, monástiques : de monjo o monja. Draps mongils : vestimenta o vestits de monjo o monja : lo hábit, los habits. Ñan alguns y algunes que en ves de penjá los habits, sels eixequen una mica.)

7. Monastical, adj., monastique.

Reparador de la monastical diciplina.

(chap. Reparadó de la dissiplina o disciplina monástica.)

Cat. dels apost. de Roma, fol. 129.

Réparateur de la discipline monastique.

8. Amongar, v., faire moine, faire entrer au couvent.

Part. pas. Na Honasias..., quan fo amongada.

Cartulaire de Bugue, fol. 11.

Dame Honasias..., quand elle fui faite moinesse.

(chap. Amonjá : fés monja o fé monja a una dona. Yo amonjo, amonges, amonge, amongem o amonjam, amongéu o amonjáu, amongen; (amonjat, amonjats : fets monjo, monjos), amonjada, amonjades.)

monje, monjo, Mönch, monaco, franciscano

Monedula, s. f., lat. monedula, choucas, corneille.

Per l'auzel dit monedula; e 'l caus manja de nuech les uous de la monedula. Eluc. de las propr., fol. 277.

Par l'oiseau dit choucas; et la chouette mange de nuit les oeufs de la corneille.


Cornella, cornelles; no es igual que la gralla, ESP. grajo, pero són de la familia dels corvs

martes, 18 de abril de 2017

Tassa

Tassa

tassa, café, taza,

TASSA f. 
|| 1. Recipient de terrissa, de porcellana, de metall, etc., de boca relativament ampla, amb ansa, que serveix principalment per a prendre cafè, te, llet o infusions medicinals; cast. tazaDos taces d'argent,doc. a. 1410 (Alós Inv. 11). Una tassa daurada d'argent, doc. a. 1414 (arx. parr. de Sta. Col. de Q.). Com se'n calàs una gran tassa, Spill 1551. Taça de ances: Seyphus ansulatus, Pou Thes. Puer. 129. Sentat vora la taula d'un cafè, sol, ab la tassa devant y l'ampolla de l'aygua, Vilanova Obres, iv, 63. Tassa de combregar: tassa fina que es guarda a les cases per a un dia que hi hagin de dur el viàtic. Tassa de gal: tassa mit coberta, amb galet, que serveix per a donar a beure líquids a un malalt (Tortosa). Tassa de tast Tassa de salva: ant., la que servia per a fer tastar les begudes a un familiar i així evitar les possibles metzines a les persones reials. Tassa de xorro: tassa de gal (val.). 
|| 2. a) Vas amb peu, per a beure vi, aigua, licors (men.); cast. copa. Quant ell prenia la taça del vi per beure, Sermons SVF, i, 40. Qui vol dona verge, de uidre pren taça, Viudes donz. 263.—b) Got, vas sense peu, per a beure vi, aigua, licors (Fraga); cast. vaso. Taça o got pera beure: Phiala: Taça o taçon para beuer, Nebrija Dict. 
|| 3. Porró que té el tarot formant angle obtús amb el galet (Ripollès, Empordà, Garrotxa, Berguedà, Conca de Barberà); cast. porrón. 
|| 4. El contingut de qualsevol dels dits vasos o recipients. «M'he begut dues tasses de cafè». Metràs-hi una bona tassa de vinagre, Conex. spic. 31. 
|| 5. Pica o recipient de pedra dins el qual cau l'aigua d'una font; cast. tazón. L'algua saltava fet butllofas com en la tassa d'un surtidor, Querol Her. Cab. 17. 
|| 6. Tassa de bruc: bolet de l'espècie Clitocybe infundibuliformis, moixernó de tardor (Malgrat, ap. Masclans Pl. 200). 
|| 7. Tasses de jueu: planta de l'espècie Cotyledon umbilicus- Veneris, mena d'eura molt verda, semblant a bolets petits, que es fa per llocs humits (Empordà).
    Refr.

—«Si no vols brou, dues tasses» (o «tassa i mitja», o «tres tasses»): es diu referint-se a l'abundància d'una cosa que hauria estat preferible que no hi hagués estat.
Tassa: llin. existent a Llerona, St. Feliu de Boixalleu, Val., etc.
    Fon.: 
tásə (or., bal.); tásɛ (Ll., Gandesa, Sueca, Maó); tása (Andorra, Tortosa, País Valencià).
    Intens.:
—a) Augm.: tassarra, tassassa.—b) Dim.: tasseta, tasseua, tassiua, tassona, tassó.—c) Pejor.: tassota, tassot.
    Sinòn.:
— || 1, escudella;— || 2a, copa;— || 2b, got, tassó, vas;— || 3, porró;— || 6, moixernó de tardor, orella de conill, pollerenca;— || 7, barretets, capellets, cobertora, coques, papellides, orella de monjo.
    Etim.: 
de l'àrab ṭassa, ‘vas gran per a beure’.

sábado, 24 de noviembre de 2018

Dicsionari chapurriau castellá, H

habé haber
habél haberlo
habéla haberla
habélay donat haberle dado (algo)
habéles haberlas
habéli haberle
habéls haberles
habém, ham hemos
Habén habiendo
habénla habiéndola
Habénli habiéndole
Habénlo habiéndolo
habénlos habiéndolos
habénme habiéndome
Habíe había
habíem habíamos
habíen habían
habíes habías
habíeu habiais
habilidat habilidad
habilidats habilidades
habilitá habilitar
habilitat, habilitada habilitado, habilitada
habiliten habilitan
hábilmen habilmente
Hábit – lo hábit no fa al monjo Hábito – el hábito no hace al monje
habitá habitar
habitabilidat habitabilidad
habitácul habitáculo
habitáculs habitáculos
habitada, habitades habitada, habitadas
habitán, habitáns habitante, habitantes
habitassió, habitassións habitación, habitaciones
Hábitat – habitat, habitats Hábitat – habitado, habitados
hábits hábitos
Habitual , habituals Habitual, habituales
habrá jaleo ñaurá jaleo
hacienda hacienda, finca, heredad, latifundio, capital, caudal, bienes, pertenencias, posesiones, finanzas, dinero,
erario, fisco, tesoro, administración, bolsa, banca, tributo, economía
hagáu fet hayáis hecho
haguera buscat hubiera o hubiese buscado
haguere buscat (ell) hubiera o hubiese buscado (él)
haguerem buscat hubieran o hubiesen buscado
haguéreu buscat hubierais o hubieseis buscado
Hagut – U ham hagut de buscá, u ham tingut que buscá lo hemos tenido que buscar
Hai, hay – Yo hai (hay) minjat mol be yo he comido muy bien
Haiga – que yo haiga fet alló que diuen, no u podrán probá que yo haya hecho eso que dicen, no lo podrán probar
Haigám – Lo que haigám fet abáns no contará lo que hayamos hecho antes no contará
haigám fet, haiguém fet hayamos hecho
haigáu fet, haiguéu fet hayáis hecho
haigue fet haya hecho
haiguen fet hayan hecho
haigueren fet (si ells) (si ellos) hubieran o hubiesen hecho
haigues fet hayas hecho
ham fet hemos hecho
hamburguesa, hamburgueses hamburguesa, hamburguesas
hámster, hámsters hámster, hámsters
han fet han hecho
harmónica, harmóniques (instrumén) harmónica, harmónicas (instrumento)
Harpía, harpíes, correcte sense h: arpía, arpíes arpía, arpías, bruja, furia, fiera, basilisco, esperpento, estantigua, insidiosa, malvada, diablesa, pérfida
has de llum : haz - feix, gavilla, gavella, espiga, manoll, lleña, brassada haz, fajo, gavilla, espiga, manojo, leña, brazada
has fet has hecho
hasque, haigue, haygue (fet) haya hecho
hasquem, haiguém, haigám hayamos
hasquen, háiguen hayan
hasques, haigues (fet) hayas hecho
hassaña, hassañes – proesa, gesta, acsió, epopeya, empresa, heroissidat, heroísme, aventura hazaña, proeza, gesta, acción, epopeya, empresa, heroicidad, hombrada, heroísmo, aventura, guapeza
hassendat, com lo de Mercadona, terratenién, latifundista, ganadé, agricultó, ric (com lo de Queretes), potentat, propietari hacendado, terrateniente, latifundista, ganadero, agricultor, estanciero, rico, potentado, propietario
hasta hasta
hau fet habéis hecho
haurá fet habrá hecho
haurán fet habrán hecho
haurás fet habrás hecho
hauré fet habré hecho
haurém fet habremos hecho
hauréu fet habréis hecho
hauría fet habría hecho
hauríe (de) tendría que
hauríe fet (ella) habría hecho
hauríem de fé tendríamos que hacer
hauríem fet habríamos hecho
hauríeu fet habríais hecho
hay, hai fet he hecho
hayga fet, haiga fet haya hecho
haygue fet, haigue fet (ell) haya hecho
hayguen fet hayan hecho
haygueren fet hubieran o hubiesen hecho
hebilla, hebilles - broche, passadó, imperdible, corchete hebilla, hebillas - broche, fíbula, pasador, prendedor, imperdible, corchete
Hebra, hebres - fil, fibra Hebra, hebras, hilo, hila, filamento, hilván, fibra, Brizna
hedonisme - doctrina segóns la que lo plaé es lo únic o lo prinsipal be de la vida - derivat del griego ἡδονή, plaé hedonismo
hedra, hedrera hiedra
heránsia, herénsia herencia
herba pussera (pussa) tipo de hierba (pulguera)
herba, herbes – Herbés es un poble de Castelló, partín en Penarroija de Tastavins, passe lo riu Escalona, allí fan aiguardén de herbes, pero no se apareix al herbero de Valénsia, lo de Bocairent hay probat yo. hierba, yerba, hierbas, yerbas
herbero, licor de Valénsia (Bocairent), aiguardén anissat en herbes a dins, no se apareix mol en lo aiguardén de Herbés (Castelló) licor de hierbas de Valencia
herbeta hierbecita
herbetes hierbecitas
heredá heredar
heredada, heredades heredada, heredadas
heredat (p) heredats heredado, heredados
heredat, hacienda heredad, hacienda
heredés, hereus, com lo mas del hereu a Valderrobres herederos
herénsia herencia
herénsies herencias
hereu heredero
hereua, hereues heredera, herederas
hereus herederos
hermós, hermosos hermoso, hermosos
hermosa, hermoses hermosa, hermosas
hermossíssim hermosísimo
hermossíssima, hermossíssimes hermosísima, hermosísimas
hermossíssims hermosísimos
hermosures, hermossures hermosuras
herms, erms, hermes, ermes yermos
heroísme heroísmo
Hi – ya hi som – no hi vach – féslay = fes la hi – pújay – puja hi no existe en castellano
hi vach aná – no hi váigues Fui – no vayas
hibisco hibisco
hidratán hidratando, hidratante
Hidroeléctrica, Hidroeléctriques Hidroeléctrica, hidroeléctricas
hidrógeno hidrógeno
hidrología hidrología
hiena, hienes – lo llop blang dels Ports ere una hiena - la creu del llop, a Penarroija hiena, hienas
higiene higiene
hindú hindú
hipnotissá, hipnotisá hipnotizar
hipnotissál hipnotizarlo
hipocressía hipocresía
hipoteca, hipoteques hipoteca, hipotecas
hipotecat, hipotecats hipotecado, hipotecados
histéric, histérica histérico, histérica
história, historia, históries, histories historia, historias
historiadó, historiadós, historiadora, historiadores, com Antonio Ubieto Arteta historiador, historiadores, historiadora, historiadoras
historial, historials historial, historiales
históric histórico
histórics históricos
historieta historieta
historietes historietas
hivern, invern invierno
hogar hogar
hola hola
holgabe holgaba
holgás, folgás, descansá, reposá, bambá, vaguejá, descuidás, dormí, tombás,
distráures, divertís, entretíndres, disfrutá, alegrás, felissitás, selebrá
holgarse, descansar, reposar, vaguear, descuidarse, sestear, dormitar, tumbarse, distraerse, divertirse, entretenerse, disfrutar, solazarse, alegrarse, felicitarse, celebrar
hombría (de home), vore umbría, ombría hombría
home, hómens, homes, homenet (y cagamandurries) - antic : hómnes – ómnes hombre, hombres, hombrecitos y cagabandurrias
home, homes hombre, hombres
homenet, homenets hombrecito, hombrecitos
homissidi, homicidio, homissidis, homicidios homicidio, homicidios
homófona homófona
honéstamen honestamente
honestidat honestidad
honestíssim honestísimo
honestíssima honestísima
honestíssimes honestísimas
honor honor
honorabilidat honorabilidad
honorablemen honorablemente
honoraris honorarios
honors honores
honraben honraban
honrada, honrades honrada, honradas
honradamen honradamente
honradés honradez
honrál honrarlo
honrála honrarla
honráls honrarlos
honránla honrándola
honrat honrado
honrats honrados
honrém honramos
honrosamen honrosamente
hora hora
horari horario
horaris horarios
hores horas
horeta són sixanta minutets horita
horizonte, horizontes horizonte, horizontes
hormigó hormigón
horrendo, horrendos horrendo, horrendos
Horrible, horribles Horrible, horribles
horriblemen horriblemente
horror, molta temó, molta po horror
horrorisá horrorizar
horrorós horroroso
horrorosos horrorosos
hort, horts huerto, huertos
horta, hortes – Horta de San Juan (se pronúnsie la J com a jung o jónec, la T del catalá sanT no se escriu en chapurriau) huerta, huertas
hortalisa hortaliza
hortalises hortalizas
hortet, hortets huertecito, huertecitos
horticultó horticultor
horts huertos
hospedabe hospedaba
hospedál hospedarlo
hospedánse hospedándose
hospedat, hospedada hospedado, hospedada
hospital, hospitals hospital, hospitales
hostelería hostelería
Hóstia, guantá, guantada, bufetá, bufetada, clatellot, arruissó o arruixó de dits - beneita – cop – vore trompada hostia, guantazo, bofetón, golpe
hostigántos hostigándoos
hostil, enfrentat, desfavorable, rival, adversari, enemic, contrari hostil, enfrentado, adverso, desfavorable, rival, adversario, enemigo, contrario
hostilidat hostilidad
hotel, hotels hotel, hoteles
hotelet, hotelets hotelito, hotelitos
Huella, patada, huelles, patades - siñal, marca, patejada, pista, rastre, pas, impresió, estela, solc, carril, rodada, trassa, estigma, sicatris, recuerdo, record, memória, evocassió, indissi, mensió, alusió, resto, vestigio, sedimén huella, huellas - señal, marca, pisada, pista, rastro, paso, impresión, estela, surco, carril, rodada, traza, estigma, cicatriz, recuerdo, memoria, evocación, remembranza, indicio, mención, alusión, resto, vestigio, sedimento
huérfano, huérfanos, huérfana, huérfanes huérfano, huérfanos, huérfana, huérfanas
huésped, huéspeds huésped, huéspedes
humana, humanes humana, humanas
humanamen humanamente
humanidat humanidad
humano, humá, humanos, humáns humano, humanos
humí (doná humitat) humedecer
humida, humides húmeda, humedecida, húmedas, humedecidas
humildat humildad
humilde, humil humilde
humildemen humildemente
humildes, humils humildes
humillá humillar
humillál humillarlo
humilláls humillarlos
humillat humillado
humín, ficán humitat humedeciendo
humit húmedo, humedecido
humitat, humitats humedad, humedades
humits húmedos
humor humor
humorístic humorístico


lunes, 22 de abril de 2024

Lavar - Lazert, Lauzert

Lavar, v., lat. lavare, laver.

Nos dirnem ab gaug, ses pro manjar,

D'un pan tot sol, ses beur' e ses lavar.

Rambaud de Vaqueiras: Senher marques.

Nous dînâmes avec joie, sans assez manger d'un pain tout seul, sans boire et sans laver.

Lavarai soven ma cara.

(chap. Llavaré, rentaré, llimpiaré assobín la meua cara.)

Lavar, lavare, laver, llavá, rentá, llavadós, lavaderos

Folquet de Marseille: Senher Dieus. 

Je laverai souvent ma face.

Fig. Las mans sian netas de peccat

Que lavan l'autrui malvestat.

V. de S. Honorat. 

Que les mains soient nettes de péché qui lavent la méchanceté d'autrui. 

Proverbial. Ab la una ma, lavon l'autra.

(chap. En una ma (se) llaven, llimpien, renten l'atra.)

Amanieu des Escas: Dona per cui. 

Avec une main, ils lavent l'autre. 

Fig. et prov. Cent vetz li ay lavat la testa. V. de S. Honorat. 

Cent fois je lui ai lavé la tête.

Part. pas. Er del tot mons e lavat.

Pons de Capdueil: En honor. 

Sera du tout pur et lavé. 

ANC. FR. Tous vont laver, puis mangier.

Fables et cont. anc., t. IV, p. 184.

ANC. CAT. Lavar. CAT. MOD. Llavar. ESP. PORT. Lavar. IT. Lavare. 

(chap. Llavá, llavás: yo me llavo, llaves, llave, llavem o llavam, llavéu o llaváu, llaven; llavat, llavats, llavada, llavades.)

2. Lavatiu, adj., lavatif, propre à laver.

De budels lavativa. Eluc. de las propr., fol. 273. 

(chap. De budells lavativa. Pressisamén fem aná la paraula lavativa, s. f., cuan se trate de llavá, rentá, llimpiá, purgá los budells: fé cagá.)

Lavative de boyaux.

ESP. IT. Lavativo.

3. Lavament, s. m., lat. lavamentum, lavement, ablution.

Si pel sanh lavamen

Non esperes venir a salvamen.

P. Cardinal: De selhs qu'avetz. 

Si par la sainte ablution il n' espérât venir à salut.

En lo lavament de la font del baptisme. Hist. abr. de la Bible, fol. 81.

Dans le lavement de la fontaine du baptême. 

ANC. FR. Par le lavement du baptesme. 

Camus de Belley, Diversités, t. II, fol. 52.

- Clystère.

En emplautz o en lavamens. Brev. d'amor, fol. 51. 

En emplâtres ou en lavements. 

ANC. CAT. Lavament. ESP. Lavamiento. IT. Lavamento. (chap. Llavamén, llavamens; ablussió, ablussions.)

4. Lavador, s. m., lavoir. 

Fig. Veraia confessio, que es lavador on hom se deu soven lavar.

V. et Vert., fol. 84. 

Vraie confession, qui est lavoir où on se doit souvent laver.

ESP. Lavadero. PORT. Lavadeiro. IT. Lavatoio. (chap. Llavadó, llavadós; normalmén se fa aná en plural. Vore foto dels llavadós de Beseit. Al Matarraña ne ñan encara a mols pobles. Llavadó en singular es un home que llave; llavadora, llavadores: dona, dones que llaven (: llavandera, llavanderes), y máquina, máquines de llavá, rentá: rentadora, rentadores. Llimpiadó, llimpiadós, llimpiadora, llimpiadores.)

5. Lavaci, s. m., ravine, torrent, inondation.

Ploia soptament fazen lavaci.

Trameto lavacis a terras planas.

Eluc. de las propr., fol. 135 et 161. 

Pluie faisant soudainement ravines.

Transmettent inondations aux terres planes.

(chap. Aiguat, aiguats; riada, riades; inundassió, inundassions; creixcuda, creixcudes del riu; diluvio, diluvios. Aigua als alls!) 

6. Lavadura, s. f., lavure.

Lavadura de carn grassa. Eluc. de las propr., fol. 94. 

Lavure de viande crasse.

7. Lavandiera, s. f., lavandière, laveuse.

Aras auch qu' en una lavandiera 

A mes son cor e tota sa esperansa.

Hugues de Saint-Cyr: Antan.

Maintenant j'apprends que dans une lavandière il a mis son coeur et toute son espérance.

ANC. CAT. Llavandera. ESP. Lavandera. PORT. Lavandeira. IT. Lavandara, lavandaia. (chap. llavandera, llavanderes; llavadora, llavadores : dona, dones que llaven, per ejemple als llavadós o al riu.)

8. Lavanca, s. f., lavange, ravine.

Non tem folzer ni lavanca.

P. Vidal: Cara amiga.

Je ne crains foudre ni ravine.

IT. Valanga. (ESP. Si se trata de nieve, avalancha. Chap. avalancha, avalanches. Alemán: Lawine.)

 

Lax, Lasc, adj., lat. laxus, lâche, large, mou.

Si son trop laxas. Eluc. de las propr., fol. 99. 

Si elles sont trop lâches.

Las trenas son lascas, e lo membres s'esten e esdeve grans.

Liv. de Sydrac, fol. 103.

Les tissus sont lâches, et le membre s'étend et devient grand.

Fig. De boca de morgue non deu issir lascha ni mala paraula.

(chap. De la boca del monjo no deu issí - ixí, eixí - laxa ni mala paraula; fluixa, tova, molla, relajada.)

Trad. de Bède, fol. 61.

De bouche de moine ne doit sortir lâche ni mauvaise parole. 

ESP. PORT. Laxo. IT. Lasco.

2. Laxatiu, adj., lat. laxativus, laxatif, propre à relâcher.

Adhoras laxatius, adhoras costipatius.

Herbas laxativas.

Eluc. de las propr., fol. 75 et 274. 

Tantôt laxatif, tantôt constipatif. 

Herbes laxatives. 

Medecinas laxativas. Trad. d'Albucasis, fol. 6.

Médecines laxatives.

ESP. Laxativo. IT. Lassativo. (chap. Laxán, laxatiu; laxans, laxatius; laxativa, laxatives. Se fa aná respecte al ventre, budells. Costipatius vol di que estreñix, que aprete; en rumano encara diuen constipat : estreñit. Pedro Saputo va fé aná uns "flarets" per a purgá a un agüelo de La Almunia.)

Luis Rajadell, wc, tassa del wc, assentat, cagán, merda, merdós,

3. Laxar, Laschar, v., lat. laxare, lâcher, relâcher.

Herba per laxar lo ventre.

Laxo ventre ple.

Eluc. de las propr., fol. 261 et 271.

Herbe pour relâcher le ventre.

Relâchent ventre plein.

Fig. Lascha la man al sers, e querra livreza. Trad. de Bède, fol. 74.

Lâche la main au serf, et il cherchera délivrance.

CAT. ESP. PORT. Laxar. IT. Lasciare. (chap. Laxá.)

4. Laxacio, s. f., lat. laxatio, élargissement, relâchement.

Per laxacio del col de la vezica. Eluc. de las propr., fol. 95. 

Par élargissement du col de la vessie.

ESP. Laxación. (chap. Laxassió, laxassions.)

5. Laxament, s. m., lat. laxamentum, relâchement.

Laxament de ventre. 

Prendo laxament excessiu.

Eluc. de las propr., fol. 56 et 99. 

Relâchement de ventre. 

Prennent relâchement excessif. 

CAT. Laxament. ESP. Laxamiento. (chap. Laxamén, laxamens.)

6. Laxetat, s. f., lat. laxitatem, lâcheté.

Que jamais... laxetat no li seria reprochada. 

Chronique des Albigeois, col. 15.

Que jamais... lâcheté ne lui serait reprochée. 

ESP. Laxidad. IT. Lasciatà, laschità.

7. Relaxatiu, adj., relaxatif, propre à relâcher.

Causas mollificativas et relaxativas. Eluc. de las propr., fol. 82.

Choses émollientes et laxatives.

(chap. Relaján, relajans.)

8. Relaxar, Relachar, v., lat. relaxare, relâcher, desserrer, détendre, élargir, ébranler.

Resolvo la dura humor, et relaxo. Eluc. de las propr., fol. 270.

Résolvent l'humeur dure, et relâchent.

Fig. Desira nostra cofessio, e relacha nostre deleiz.

Trad. de Bède, fol. 49.

Désire notre confession, et relâche notre plaisir.

- Mettre en liberté.

Contra lo dih rey qu' el pres en batalha, mas relaxet lo.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 153. 

Contre ledit roi qu'il prit en bataille, mais le relâcha.

- Remettre, pardonner, faire grâce, acquitter.

Aquels a qui vos autres relaxares los peccatz, seran relaxatz.

Abr. de l'A. et du N.-T., fol. 30.

Ceux à qui vous autres remettrez les péchés, ils seront remis. 

Part. prés. Humiditat relaxant lors ligamens. Eluc. de las propr., fol. 43.

Humidité relâchant leurs ligaments. 

Part. pas. Referma las dens relaxadas. Eluc. de las propr., fol. 188.

Raffermit les dents ébranlées. 

Que la sentensia de la mort que era contra lhui dada, lhi fos relaxada.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 78. 

Que la sentence de la mort qui était contre lui donnée, lui fut remise.

Relaxats et absouts dels crims a lor empausats.

Tit. de 1390. DOAT, t. CXLVII, fol. 174.

Acquittés et absous des crimes à eux imputés.

CAT. ESP. (relajar) PORT. Relaxar. IT. Relassare, rilassare. (chap. Relajá o relaxá.)

9. Relaxacio, s. f., lat. relaxatio, relâche, relâchement.

Per contraccio, per relaxacio.

Per relaxacio dels nervis.

Eluc. de las propr., fol. 63 et 60.

Par contraction, par relâchement. 

Par relâchement des nerfs. 

CAT. Relaxació. ESP. Relajación. PORT. Relaxação. IT. Relassazione. (chap. Relajassió, relajassions; relaxassió, relaxassions.)

10. Relaxamen, s. m., relâchement. 

Tota la dissiplina de la regla l' er a gardar ses tot relaxamen.

Trad. de la règle dé S. Benoît, fol. 31. 

Toute la discipline de la règle lui sera à observer sans aucun relâchement.

- Rémission.

II cartas de relaxamen. Cartulaire de Montpellier, fol. 201. 

Deux chartes de rémission.

ESP. Relajamiento. PORT. Relaxamento. IT. Relassamento.

(chap. Relajamén, relajamens; relaxamén, relaxamens.)

11. Relaxi, s. m., relâche, répit.

El cas que no vulhia donar un pauc de temps de relaxi.

Tit. de 1381. Ville de Bergerac.

Au cas qu'il ne veuille donner un peu de temps de répit.

12. Alaschar, v., relâcher, amollir. 

Part. pas. fig. Lo cors es alaschaz a nualia. 

Trad. de Bède, fol. 42.

Le corps est relâché vers paresse.

13. Alaschamen, s. m., relâchement. 

Arc frain tendemens, et alaschamens coratge. Trad. de Bède, fol. 3. 

La tension brise l'arc, et le relâchement le courage.

- Rémission.

Perdos es alaschamens de deguda pena. Trad. de Bède, fol. 8. 

Le pardon est rémission de peine due.

 

Lazert, Lauzert, s. m., lat. lacerta, lézard

Un lazert querretz vert e gran.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Vous chercherez un lézard vert et grand. 

Grapautz e lauzertz mot grans.

(chap. Sapos y fardachos mol grans.)

Perilhos, Voy. au Purgatoire de S. Patrice. 

Crapauds et lézards moult grands. 

ANC. CAT. Lluert. CAT. MOD. Llagart. ESP. PORT. Lagarto. IT. Lucerta.

(chap. Sargantanasargantanesfardacho, fardachos; esfardacho, esfardachos. Mon yayo me va di que ell va minjá carn de fardacho, y que ere ben bona y fina.)

Sargantana, sargantanes; fardacho, fardachos; esfardacho, esfardachos. Mon yayo me va di que ell va minjá carn de fardacho, y que ere ben bona y fina