Mostrando las entradas para la consulta fugí ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta fugí ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

sábado, 29 de septiembre de 2018

SEGONA JORNADA. NOVELA DÉSSIMA.

Paganín de Mónaco li robe la dona a micer Ricciardo de Chínzica. Éste, sabén aón está ella, va y se fa amic de Paganín; li demane que lay torno y ell, si ella vol, lay consedirá. Ella no vol torná en ell, y mort micer Ricciardo, se case en Paganín.

Tots los de la compañía van alabá per bona la história contada per la seua Reina, y Dioneo, lo únic que faltabe per novelá a la presén jornada, después de fé moltes alabanses de ella, va di:
Hermoses Siñores, una part de la história de la Reina me ha fet cambiá de opinió, volía contán una pero ne contaré un atra. La bestialidat de Bernabó (encara que acabare be) y de tots los demés que se creíen lo que ell mostrabe. Algúns, anán pel món ara en ésta y ara en aquella entretenínse, se imaginen que les dones dixades a casa se estarán de brassos crusats, com si no sabiguérem los que entre elles naixém y creixém y estém, qué es lo que les agrade. Y contánla tos mostraré cuánta es la simplesa de estos, y cuánta la de qui, pensánse mes poderosos que la naturalesa, se creuen (en fantástics raonaméns) que poden fé lo que no poden y se esforsen per portá a datres a lo que ells són.
Va ñabé un juez a Pisa, mes dotat de ingenio que de forsa corporal, de nom micer Ricciardo de Chínzica, qui, creén podé satisfé a la seua dona en les mateixes obres que fée per als seus estudis, sén mol ric, en no poca solisitut va buscá a una dona hermosa y jove per cónyuge, cuan tan de una com de l´atra, si haguere sabut aconsellás ell mateix com fée als demés, debíe fugí. Y u va conseguí, perque micer Lotto Gualandi li va doná per dona a una filla seua de nom Bartolomea, una de les mes hermoses y vanidoses joves de Pisa, encara que allí ne ñan poques que no pareguen sargantanes mossegadores y cuqueres.

Lo juez, portánla en grandíssima festa a casa seua, y selebrán unes bodes hermoses y magnífiques, va assertá la primera nit a tocála una vegada per a consumá lo matrimoni, y poc va faltá per a que
faiguere tables; pel matí, com ere fluix y sec y de poc espíritu, va tindre que reconfortás en garnacha y en dolsos, y en atres reméis torná a la vida.
Pos este siñó juez, habén adeprés a valorá milló les seues forses que abáns, va escomensá a enseñáli an ella un calendari bo per als chiquets que adeprenen a llichí, y potsé fet a Rávena. Tal com li enseñabe, no ñabíe cap día al que no se selebrare una festa o mes de una; per diverses raóns li enseñabe que lo home y la dona debíen abstíndres de tals ajuntaméns, afegín an ells lo dijú y les cuatre témporesy vigilies dels apóstols y de mil atres sans, y divendres y dissaptes, y lo domenge del Siñó, y tota la Cuaresma, y sertes fasses de la lluna y atres moltes exepsións, pensán potsé que tan conveníe descansá de les dones al llit com descansos ell se preníe al pleitejá les seues causses. Y esta costum, no sense gran melancolía de la dona, a qui potsé tocabe una vegada al mes, y ben just, per mol tems va mantindre; sempre guardánla mol, per a que cap atre anare a enseñáli los díes laborables tan be com ell li habíe enseñat los díes de festa. Va passá que, fen molta caló, a micer Ricciardo li van entrá ganes de aná a recreás a una possessió seua mol hermosa prop de Montenero (Montenegre), y allí, per a péndre lo aire, quedás algúns díes. Y va portá en ell a la seua hermosa dona, y están allí, per a entretíndrela una mica, va dessidí un día eixí a peixcá; y en dos barquetes, ell a una en los peixcadós y ella a un atra en les atres dones, van aná navegán y, sentínse a gust, se van adentrá al mar unes cuantes milles casi sense acatássen. Y mentres estaben atentos mirán, de repén una galera de Paganín de Mónaco, entonses mol famós pirata, va apareixe, y vistes les barques, se va adressá cap an elles; y no van podé fugí antes de que Paganín arribare an aquella a la que anaben les dones, y veén a la hermosa Siñora, sense vóldre datra cosa, y veénu micer Ricciardo que estabe ya an terra, pujánla an ella a la seua galera, sen va aná. Sabén lo selós que ere micer lo juez, que teníe temó hasta del aire, no cal preguntá si li va doldre. Sense profit se va queixá, a Pisa y a datres puestos, de la maldat dels corsarios, sense sabé quí li habíe robat la dona o aón la habíe portat. A Paganín, al vórela tan hermosa, li va paréixe que habíe fet un bon negossi; y no tenín dona va pensá quedás en ella sempre, y com plorabe mol va escomensá a consolála dólsamen. Y, vinguda la nit va escomensá a consolála en los fets, pareixénli que de poc habíen servit les paraules durán lo día; y de tal manera la va consolá que, abáns de que arribaren a Mónaco, lo juez y les seues leys se ni habíen anat de la memória y va escomensá a viure en Paganín com la mes alegre del món. Portada a Mónaco, ademés dels consols que de día y de nit li donabe, honradamen com a la seua dona la teníe. Después de sert tems, arribán als oíts de micer Ricciardo aón estabe la seua dona, en ardentíssim dessich, pensán que dingú sabíe verdaderamen fé lo que fee falta per an alló, se va disposá a anay ell mateix, y a gastá en lo rescate consevol cantidat de dinés; y fénse a la mar, sen va aná cap a Mónaco, y allí la va vore y ella an ell. Ella, per la tarde, lay va di a Paganín y lo va informá de les seues intensións. Al matí siguién, micer Ricciardo, veén a Paganín, se va arrimá an ell y va establí en ell en un momén gran familiaridat y amistat, fingín Paganín no reconéixel y esperán a vore aón volíe arribá. Pel que, cuan li va paréixe be a micer Ricciardo, com milló podíe y del modo mes amable, va descubrí la raó per la que habíe vingut, rogánli que demanare lo que vullguere y li tornare la dona. A lo que Paganín, en la cara alegre, va contestá:
- Micer, sou benvingut, y contestántos, tos dic:

Es verdat que ting a casa a una jove que no sé si es la vostra dona o de algún atre, perque a vos no tos coneixco, ni an ella tampoc, sol de alguna vegada que en mí ha estat un ratet. Si sou vos lo seu home, com diéu, yo, com pareixéu gentilhome amable, tos portaré aon está ella, y estic segú de que tos reconeixerá. Si ella diu que es com diéu, y vol anássen en vos, per amor de la vostra amabilidat, me donaréu de rescate per nella lo que vos mateix vullguéu; si no fore aixina, faríeu una canallada volénmela traure perque yo soc jove y puc tindre una dona igual que consevol atre, y espessialmen ella que es la mes agradable que hay vist may. Va di entonses micer Ricciardo:
- Per sert que es la meua dona, y si me portéu aon ella está, u vorás pronte: me se aviará al coll; y per naixó te demano que no sigue de atra manera que com tú has pensat.

- Pos entonses - va di Paganín - aném.
Van aná, pos, a casa de Paganín y, están ella a una cámara seua, Paganín la va fé cridá; y ella, vestida y preparada, va eixí de una cámara y va vindre aon micer Ricciardo en Paganín estaben, y va fé tan cas a micer Ricciardo com lay haguere fet a consevol atre forasté que en Paganín haguere vingut a casa seua. Lo que veén lo juez, que esperabe sé ressibit per nella en grandíssima festa, se va maravillá mol, y va escomensá a dis:
«potsé la melancolía y lo llarg doló que hay passat desde que la vach pédre me ha desfigurat tan que no me reconeix».

Pel que li va di:

- Siñora, car me costará habét portat a peixcá, perque un doló paregut no vach sentí may com lo que hay tingut desde que te vach pédre, y tú no pareixes reconéixem, pos tan fura me dirigixes la paraula. ¿No veus que soc lo teu micer Ricciardo, vingut aquí a pagáli lo que vullgue an este gentilhome, per a recuperát y portát en mí; y ell, la seua mersé, pel que yo vullga donáli te torne a mí?

La dona, giránse cap an ell, sonrién una miqueta, va di:

- Micer, ¿me u diéu a mí? Miréu que no me haigáu pres per un atra perque yo no men enrecordo de habétos vist may.
Va di micer Ricciardo:

- Mira lo que dius: míram be; fes memória y vorás que soc lo teu micer Ricciardo de Chínzica.

La Siñora va di:

- Micer, perdonéume: no me es honesto mirátos mol com tos imaginéu, pero tos hay mirat prou com per a sabé que may tos hay vist abáns. Se va imaginá micer Ricciardo que fée aixó de no volé confessá o reconéixeu per temó a Paganín pel que, después de un ratet, va demaná per mersé a Paganín que li dixare parlá en ella a una cámara. Paganín va di que sí a cambi de que no la besare contra la seua voluntat, y va maná a la dona que aniguere en ell a la alcoba y escoltare lo que vullguere díli, y li contestare com vullguere. Anánsen, pos, a la alcoba sols la Siñora y micer Ricciardo, en cuan se van assentá, va escomensá micer Ricciardo a di:
- ¡Ay!, Cor del meu cos, dolsa alma meua, esperansa meua, ¿no reconeixes al teu Ricciardo que te ame mes que an ell mateix? ¿cóm pot sé? ¿estic tan desfigurat? ¡Ay!, bonicos ulls meus, míram una mica.

La dona va escomensá a riure y sense dixál seguí, va di:

- Be sabéu que no soc tan desmemoriada que no sápiga que sou micer Ricciardo de Chínzica, lo meu home; pero mentres vach está en vos vau mostrá conéixem mol mal, perque si éreu sabio o u sou, com voléu que de vos se penso, tos va faltá lo coneiximén de vore que yo era jove y fresca y gallarda, y sabé lo que les dones joves demanen (encara que no u diguen per vergoña) ademés de vestí y minjá; y lo que féeu be u sabéu. Y si tos agradabe mes lo estudiá les leys que a una dona, no haguéreu tingut que péndre estat; encara que a mí me pareix que may vau sé juez sino pregoné de fires y festes, de dijú y de vigilies. Y tos dic que si tantes festes haguéreu fet guardá als llauradós que llauraben les vostres terres com féeu guardá al que teníe que entrecavá lo meu hortet, may haguéreu arreplegat un gra de blat. Me hay doblegat a qui Déu ha volgut, com piadós defensó de la meua juventut, en qui me quedo an esta alcoba, aon no se sap lo que són les festes, dic aquelles que vos, mes devoto de Déu que de serví a les dames, tantes ne selebrábeu; y may per esta porta van entrá dissaptes ni domenges ni vigilia ni cuatre témpores ni cuaresma, que es tan llarga, mes que de día y de nit se traballe y se carde la llana; y desde que una nit van tocá a maitines, be sé cóm va aná lo assunto mes de una vegada. Y, aixina, vull quedám en ell y traballá mentres siga jove, y les festes y les peregrinassións y fe dijú esperá a féles cuan siga agüela; y vos anéu en bona ventura tan pronte com pugáu y, sense mí, guardéu cuantes festes vullguéu.

Micer Ricciardo, sentín estes paraules, patíe un doló insoportable, y va di, cuan ella callabe:
- ¡Ay, dolsa alma meua!, ¿quines paraules són estes que me has dit? ¿no mires lo honor dels teus paréns y lo teu? ¿vols de ara en abán quedát aquí de barragana en éste, y en pecat mortal, en ves de a Pisa sé la meua dona? Éste, cuan lo haigues fartat, en gran reprobassió te fotrá al carré; yo te tindré sempre amor y sempre, encara que yo no u vullguera, siríes la ama de casa meua. ¿Tens que abandoná lo teu honor per este dessich desordenat y deshonesto, y a mí que te vull mes que a la meua vida? ¡Ay, esperansa meua!, no diguéu aixó, dignáutos vindre en mí: yo de ara en abán, ya que conec lo teu dessich, me esforsaré; pero, dols be meu, cambia de opinió y víne en mí, que no hay tingut cap cosa bona desde que me vau sé arrebatada.
Y la dona li va contestá:

- Pel meu honor no crec que dingú, ara que ya res pot fes, se preocupo mes que yo: ¡ojalá se hagueren preocupat los meus paréns cuan me van entregá a vos! Y si ells no u van fé pel meu, no vull yo féu ara pel de ells; y si ara estic en pecat mortero, alguna vegada estaré en pecat macero: no tos preocupéu mes per mí. Y tos dic mes, que aquí me pareix sé la dona de Paganín y a Pisa me pareixíe sé la vostra barragana, pensán que segóns les fasses de la lluna y les escuadres geométriques debíem vos y yo ajuntá los planetes, mentres que Paganín tota la nit me té en brassos y me aprete y me mossegue, ¡y cóm me cuide, que u digue Déu per mí!

Diéu encara que tos esforsaréu: ¿en qué?, ¿en empatá en tres basses y eixecála a palos? ¡Ya vech que tos hau fet un caballé de pro desde que no tos hay vist! Caminéu y esforséutos per viure: que me pareix que estéu a pensió, tan arguellat y prim me pareixéu. Y encara tos dic mes: que cuan éste me dixo, a lo que no me pareix disposat, no penso torná may en vos que, exprimíntos tot sansé no podríe fes en vos ni una escudella de salsa, perque en grandíssim mal meu y interés y rédits allí vach estáy una vegada; pel que a un atra part buscaré la meua manduca. Lo que tos dic es que no ñaurá festa ni vigilia aon penso quedám; y per naixó, tan pronte com puguéu, anéu en Déu, si no, cridaré que voléu forsám.

Micer Ricciardo, veénse en apuros y veén la seua locura de triá una dona jove están apátic y sén casi impotén, en doló y tristesa, va eixí de la alcoba y va di a Paganín moltes paraules que de res li van valé. Y sense habé conseguit res, dixada la dona, sen va entorná cap a Pisa, y se ni en va aná lo cap de tan doló. Cuan anabe per Pisa, a qui lo saludabe o li preguntabe algo, no contestabe res mes que:

- ¡Lo mal foro no vol festes!
Y después de no mol tems va estirá la garra. Se va enterá Paganín, y sabén
l´amor que la dona li teníe, la va desposá com a la seua legítima mullé, y sense may guardá festes ni vigilies o dichuná, van traballá mentres les cames los van aguantá y be que se van divertí.

Pel que, volgudes Siñores meues, me pareix que lo siñó Bernabó dispután en Ambruogiuolo vullguere apartá la cabra del monte.

Esta história va fé riure tan a tota la compañía que no ñabíe dingú a qui no li faigueren mal les barres (mandíbula); y de común consentimén totes les dones van di que Dioneo teníe raó y que Bernabó habíe sigut un animal. Pero después de acabá la história y les risses van callá, habén vist la Reina que la hora estabe ya mol abansada y que tots habíen novelat, y lo final del seu señorío habíe arribat, segóns lo orden escomensat, traénse la guirnalda del cap, damún del cap de Neifile la va ficá, dién en alegre gesto:
- Ya, volguda compaña, ara es teu lo gobern de este poblet - y va torná a assentás. Neifile se va ficá una mica roija en este honor ressibit, y la seua cara pareixíe una fresca rosa de abril o de mach tal com se amostre al clarejá lo día, en los ulls anheláns y chispejáns, una mica baixos, com una matutina o matinera estrella o estrel. Después de que lo cuchicheo dels concurréns se va pará y ella va recuperá lo ánimo, assentánse una mica mes alt del que acostumbrabe, va di:
- Ya que ara la vostra Reina soc, sense alluñám massa de la costum seguida per aquelles que abáns de mí u han sigut, tos faré manifest en poques paraules lo meu paréixe, y seguirém si u estiméu aixina. Com sabéu, demá es divendres y en son demá dissapte, díes que, per les minjades que se acostumbren a fé, són una mica engorrosos a la mayoría de la gen; sense di que, lo divendres, ya que an este día per la nostra vida Jesús va morí, va patí la passió, es digne de reverénsia; en honor de Déu, valdríe mes que en orassións en ves de en históries mos entretinguérem. Y lo dissapte es costum de les dones rentás lo cap y tráures tot lo pols, tota la brutíssia que pel traball de la semana se haigue agarrat; y tamé mols acostumbren a fé dijú en reverénsia a la Virgen Mare del Fill de Déu, y lo domenge, descansá de consevol traball. Com no podém estos díes seguí la vida que ham adoptat, crec que estaríe be que estos díes dixém les históries. Después, com haurém estat aquí cuatre díes, si volém evitá que arribo la gen nova, jusgo adecuat mudámos de aquí y anámon a un atre puesto. Allí, cuan estiguém reunits lo domenge después de dormí, com ham tingut avui mol tems per a raoná conversán, tindrém mes tems per a pensá, y sirá milló que se limito una mica la libertat de novelá y que se parlo de un dels mols cassos de la fortuna, hay pensat que sigue sobre qui alguna cosa mol dessichada haygue conseguit en industria o una pérdua recuperada.

Tot lo món va alabá lo dit y lo imaginat per la Reina, y aixina van quedá que se faríe. La Reina, después de aixó, fen cridá al seu senescal, li va di aón debíe ficá la taula per la tarde, y tot lo que después teníe que fé durán lo tems del seu señorío; y ficánse de peu, los va doná llisénsia per a fé lo que a cadaú mes li apetiguere. Van agarrá, pos, les Siñores y los homes lo camí de un jardinet, y allí, después de entretíndres una mica, vinguda la hora del sopá, en festa y en plaé van sená; y eixecánse de allí, segóns li va apetí a la Reina, portán Emilia la carola, esta cansó de Pampínea, que los demés corejaben, se va cantá:

¿Quí podríe cantá al meu puesto
que ting tot cuan ansío?
Víne, pos, Amor, raó de la meua ventura,
de la esperansa y de tota la alegría,
víne en mí a cantá
no de suspiros, penes y amargura,
que ara me es dols lo que va sé agonía,
mes que de este brillá
del foc, a les seues flames vull está
adoránte a tú com a Déu meu.
Tú dabán dels ulls me vas portá, Amor,
cuan en lo teu foc me vach sucarrá per primera vegada,
a un de tal talante
que en bellesa y ossadía, y en valor,
atre milló may se trobaríe,
ni datre paregut;
y tan me va inflamá que en este instán
felís te estic cantán, siñó meu.
Y este que es per a mí máxim plaé
y que me vol cuan yo lo vull
Amor, per la teua Mersé,
pel que an este món vull,
gosá de pas en un atre espero;
pos li guardo fe
que hasta al seu Reino, Déu, que aixó u veu,
confío que per la seua bondat mos portará.

Después de ésta, atres moltes se van cantá y se van ballá moltes danses y se van tocá diferentes músiques; pero jusgán la Reina que ere tems de anássen a descansá, en los cresols per dabán cadaú a la seua cámara sen van aná, y durán los dos díes siguiéns fen cas a lo que la Reina habíe dit, van esperá en dessich la arribada del domenge.


Acabe la segona jornada.

miércoles, 27 de marzo de 2024

Galop - Salvagarda, Salvagardia

Galop, s. m., galop.

Voyez Muratori, Diss. 33.

Galop e trot e saut e cors.

Rambaud de Vaqueiras: Ges si.

Galop et trot et saut et course.

Loc. adv. L' esquerns resta de galop.

Pierre d'Auvergne: Cui bon vers.

La moquerie reste au galop.

CAT. Galop. ESP. PORT. Galope. IT. Galoppo. (chap. Puigdemont va fugí al galop, galops.)

Puigdemont va fugí al galop; Waterloo

2. Galaupar, v., galoper, mettre au galop.

Part. pas. Tan fort an lors cavals, que punhs, que galaupatz,

Que vengro al estorn e vec los vos mesclatz. 

Roman de Fierabras, v. 469. 

Si fort ont leurs chevaux, soit piqué, soit galopé, qu'ils vinrent à la bataille, et vous les voilà mêlés. 

CAT. ESP. PORT. Galopar. IT. Galoppare. (chap. Galopá: galopo, galopes, galope, galopem o galopam, galopéu o galopáu, galopen; galopat, galopats, galopada, galopades.) 

Alfonso II de Aragón, caballo, lanza, escudo, corona, cavaller, cavalleria, cavallers

 

Galiar, Gualiar, v., tromper, séduire.

Ad Uses fon uns usuriers 

Que vai galiar ab deniers 

Una tosa de paupre afar.

V. de S. Honorat. 

A Uzès fut un usurier qui va séduire avec deniers une jeune fille de pauvre condition. 

S' ella me gualia, 

Gualiador me trobara.

P. Cardinal: Ben tenh per fol. 

Si elle me trompe, trompeur elle me trouvera. 

Part. prés. Ieu non ai ges tal coratge, 

Com li fals drut an 

Que van gualian.

G. Faidit: Lo rossinholet.

Je n'ai point tel coeur, comme ont les faux amants qui vont trompant.

Part. pas. Donc quecx es deceubutz

E gualiatz, tan vol quecx gualiar!

G. Riquier: Fortz guerra. 

Dont chacun est déçu et trompé, tant chacun veut tromper!

2. Galiamen, Gualiamen, s. m., tromperie, supercherie, perfidie.

En totz mestiers vey far galiamen. 

Pons de la Garde: D'un sirventes. 

En tous métiers je vois faire tromperie. 

Ab gualiamen

De falsa perdonansa,

Livretz a turmen

Lo barnatge de Fransa.

G. Figueiras: Sirventes vuelh.

Avec tromperie de faux pardon, vous livrâtes à tourment le baronnage de France. 

Per costrenement ni galiament.

Tit. de 1295. DOAT, t. CXXXIX, fol. 124. 

Par contrainte ni supercherie.

3. Galianza, s. f., tromperie, perfidie.

Ai ques mainta merce

Sol per galianza.

B. Zorgi: Jesu Christ. 

J'ai requis mainte merci seulement par tromperie.

4. Galiaire, Gualiador, s. m., trompeur, séducteur, perfide.

Cobes e mal parliers 

Fu e fins galiaire.

Lanfranc Cigala: Oi! maire. 

Je fus convoiteux et mauvais parleur et fin trompeur.

Mas uns galiayres mesquins

Pregava la tosa mot gent,

E la caytiva non consent.

Car meton un gualiador

Denfra la cambra del seynor.

V. de S. Honorat.

Mais un mesquin séducteur priait la jeune fille moult gentiment, et la chétive ne consent pas.

Car ils mettent un trompeur dedans la chambre du seigneur.

Adject. Ja bels ditz ni semblans de dous rire 

No creirai mais, ni olhs galiadors. 

Jordan de Bonels: S'ira d'amor. 

Dorénavant je ne croirai plus beaux dits ni semblants de doux rire ni yeux trompeurs.

Anc nulhs azars ab datz gualiadors.

Gavaudan le Vieux: Ieu no sui.

Oncques nuls hasards avec dés trompeurs.

Mario Sasot; Las gens s' enfolezisso per mantas manieiras de fulhias

5. Gualiart, Gualart, Goliart, s. m., imposteur, trompeur, perfide. 

Mos parsoniers es tan gualartz 

Que vol la terr' a mos enfans.

Bertrand de Born: Ges de far. 

Mon copartageant est si perfide qu'il veut la terre à mes enfants.

Fachuriers e devins et autres goliartz

Que sabian diablias.

V. de S. Honorat. 

Magiciens et devins et autres imposteurs qui savaient diableries.

Fig. Per qu'us sonetz fai gualiartz 

Ab motz amaribotz, bastartz.

Pierre d'Auvergne: Chantarai. 

Parce qu'il fait des sonnets trompeurs avec des mots amers, bâtards.

Manel Riu Fillat, grillat, Gualiart, Gualart, Goliart

 

Gamaleon, s. f., lat. chamaeleon (Houttuynia cordata), chardonnette, carline, sorte de plante.
La herba gamaleon sana lebrosia. Eluc. de las propr., fol. 149.

L'herbe chardonnette guérit lèpre

IT. Cameleone.

Gamaleon, chamaeleon, Houttuynia cordata, chardonnette, carline,

 

Gamat, Gamah, s. m., coup, percussion, contusion, blessure. 

Ans en seran enquers M escus frah, 

Set C donzel de sela per terra trah, 

E ferit ab ma espaza tau M gamah.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 48. 

Mais en seront encore mille écus brisés, sept cents damoiseaux de selle traînés par terre, et frappés avec mon épée quelque mille coups. 

Fig. Li dava tals gamatz

Al cor que per petit

La dona no 'n morit.

Arnaud de Marsan: Qui comte vol. 

Lui donnait tels coups au coeur que pour peu la dame n'en mourût.

 

Gambais, Ganbais, s. m., gambesson, sorte de camisole piquée qui se mettait sous le haubert. 

Jamais feutres ni gambais.

Pierre de Bussignac: Sirventes. 

Jamais feutres ni gambessons. 

Vei perpoinz e ganbais

Gitatz sobre garnizos.

Pierre de Bergerac: Bel m' es.

Je vois pourpoints et gambessons jetés sur équipements.

ANC. FR. Plusors orent vestu gambais.

Roman de Rou, v. 12811. 

ESP. Gambax.

Gambesón, gambax, (del ant. alto alemán wamba, vientre)

2. Gambaison, Cambayzon, s. m., gambesson.

Ni lamiera ni gambayzons. V. de S. Honorat.

Ni cuirasse ni gambesson. 

D' elme, d' ausberc e de gros gambaiso.

Rambaud de Vaqueiras: Senher marques. 

De heaume, de haubert et de gros gambesson. 

ANC. FR. Chaut en ai souz mon gambaison. 

Nouv. rec. de fables et cont. anc., t. I, p. 264. 

IT. Gamberuolo.

 

Gan, Guan, s. m., gant.

Tegumenta manuum quae Galli wantos vocant.

V. S. Columbani, Acta SS. ord. S. Bened., sec. 2, p. 15. 

Aver deu gans, en ambas mas,

De cuer que sia mols e plas.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Doit avoir, en les deux mains, gants de cuir qui soit mou et uni.

Mas quan la blanca mas ses guan 

Estrenh son amic doussamen.

T. de S. de Mauleon, de G. Faidit et de H. de la Bachelerie: Gaucelm.

Mais quand la blanche main sans gant presse doucement son ami.

Elh li va donar sos gans en seynal d'amistat. Philomena.

Il lui va donner ses gants en signe d'amitié. 

Nég. expl. Leujaria no m prez' un guan. 

Garins le Brun: Nueg e jorn. 

Folie ne me prise un gant. 

CAT. Guant. ESP. Guante. IT. Guanto. (chap. Guan, guans.)

 

Ganhar, v., railler.

S' en pren hom leumen a rire et a ganhar. 

Qui de son dan ri fadamen e ganha.

Leys d'amors, fol. 120 et 118. 

On s'en prend légèrement à rire et à railler.

Qui de son dommage rit follement et raille. (chap. Carcañada, rissa; riure a carcañades.; enfótressen, enríuressen.)

Tropezón de la risa. Jacinto Alonso Maluenda.


Gancillar, v., vaciller, chanceler, se pencher. 

Vas nuill latz no s gancilla.

B. de Venzenac ou Marcabrus: Lanquan. 

Vers nul côté ne se penche.

Fig. Es causa certana

Que valor gancilla.

Marcabrus: El mes quan. 

C'est chose certaine que valeur chancelle.

 

Gandir, Guandir, v., garantir, préserver, échapper, fuir.

No 'l pot gandir crotz, autar ni crucifis

Guillaume de Tudela.

Ne peut le garantir croix, autel ni crucifix. 

Que farai ieu, ni cum poirai guandir?

Hugues de S. Cyr: Tres enemicx. 

Que ferai-je, et comment pourrai-je échapper? 

Tot atressi com fortuna de vent 

Que torba 'l mar, e fa 'ls peyssos gandir. 

P. Cardinal: Tot atressi. 

Tout ainsi comme coup de vent qui trouble la mer et fait fuir les poissons. 

ANC. ESP. Gandir.

Lo agüelo y lo mar, Ernest Hemingway, chapurriau

2. Guandia, Ganda, Guanda, s. f., tromperie, détour, délai, retard. 

A son coral amiu 

Non deu hom far guandia.

G. Adhemar: El temps d' estiu. 

A son cordial ami on ne doit pas faire tromperie. 

D'un sirventes no m qual far longor ganda, 

Tal talent ai qu'el digua e que l' espanda.

Bertrand de Born: D'un sirventes. 

Ne me soucie de faire plus long retard d'un sirvente, tel désir j'ai que je le dise et que je le divulgue.

Fig. Entre gandas e tortz 

Resorzis dezenans.

Giraud de Borneil: Ben m' era. 

Entre détours et torts je reparais dorénavant. 

Si t desfui ni t fai guanda.

A. Daniel: Ans qu' els. 

Si elle te fuit et te fait détour. 

Loc. Respos me ses guanda.

G. Riquier: L' autre jorn. 

Me répond sans détour.

3. Gandida, Guandida, s. f., garantie, refuge, sûreté, protection, sauvegarde.

Crestias e la ley vey perida,

E Sarrasis an trobada guandida.

Austorc Segret: No sai qui m. 

Je vois morts chrétiens et la loi, et Sarrasins ont trouvé sûreté.

Ja lunh Turc non trobera guandida.

R. Gaucelm de Beziers: Ab grans trebalhs. 

Jamais nul Turc ne trouverait refuge.

Loc. Cant hom trag de glieyas o de sementeris aquells que hi venon a gandida. V. et Vert., fol. 16.

Quand on arrache d'églises ou de cimetières ceux qui y viennent à sauvegarde.
(ESP. chap. Guarida, refugi, protecsió, assilo, seguridat, garantía, salvaguarda.)

4. Gandilh, Gandelh, s. m., refuge, asile, protection, détour, fuite.

Ja non saubra tan de gandilh.

A. Daniel: Pois En Raimons.

Jamais ne saurait tant de détour. 

Ves luy no van cobeitan

Li gandilh.

Marcabrus: A l' alena. 

Vers lui ne vont convoitant les refuges. 

Gieta seluy el brazelh 

On no troba nulh gandelh.

Bernard de Venzenac: Hueymais. 

Jette celui-là au brasier où il ne trouve nulle protection.

5. Gandimen, s. m., refuge, salut. 

Era fugit sa oltra per penre gandimen

Del pobol de Rhodes.

V. de S. Amant, évêque de Rhodez, p. 152.

Avait fui çà outre pour prendre refuge contre le peuple de Rhodez. 

Loc. Selh que ve a mal gandimen.

B. Carbonel: Aisi com am.

Celui qui vient à mauvais salut.

6. Gandire, s. m., préservateur, qui se préserve.

Ai! pros dompna, sobrevalens, no us pes

Si 'n aissi us sui de m'amor descobrire, 

Qu' estiers non puosc de mort esser gandire. 

B. Zorgi: Aissi col.

Ah! généreuse dame, pleine de mérite, qu'il ne vous pèse si je vous suis ainsi révélateur de mon amour, vu qu' autrement je ne puis m'être préservateur de mort.

 

Gandres, adj., muscat.

D' un' aital flors don fruc sia amor, 

E jois lo grans, e l' odor de notz gandres.

A. Daniel: Ar vei vermeills. 

D'une telle fleur dont le fruit soit amour, et joie le grain, et l'odeur de noix muscade.

(chap. Anou muscada o moscada.)

macis, escorsa, pell interió de l' anou moscada o muscada.

Ganguil, s. m., gond.

Leva la porta en enpenhent, 

Si que dels ganguils l' a gietada.

V. de S. Honorat.

Lève la porte en poussant, de telle sorte que des gonds il l'a jetée.

IT. Ganghero. (ESP. Gozne, goznes; chap. paregut a la bissagra, les bissagres; vore falleba.)

 

Gannacha, Ganacha, s. m., ganache, garnache, sorte de robe.

Cum si agues capa o gannacha.

P. Vidal: Lai on cobra.

Comme si elle eût cape ou ganache.

Arc e sageta barbada,

Ganacha e capa folrada.

Bertrand de Born: Rassa m'es.

Arc et flèche barbelée, ganache et cape fourrée.

Que neguns hom non fassa a ssa moller ganacha de ceda.

Cartulaire de Montpellier, fol. 139.

Que nul homme ne fasse à sa femme ganache de soie.

CAT. Garnatxa. ESP. PORT. Garnacha. IT. Guarnacca, guarnaccia. (chap. Garnacha, garnaches, tipo de roba, vestimén o vestimenta; classe o variedat de raím, mol comuna a Aragó. Menos comuna es la garnacha borruda com Borrell o peluda com Wifre lo pelut. Com veéu, lo chapurriau antic u ocsitá fée aná la CH de chapurriau.)

garnacha borruda, peluda

 

Ganta, Guanta, s. f., anc. all. Ganz (Gans), cicogne, oie sauvage.

Voyez Pline, liv. X, c. 22; Becman, De hist. nat. veterum, p. 209.

Ieu aug chantar las guantas e 'ls aigros.

B. de Ventadour: Belhs Monruelhs.

J'entends chanter les oies et les hérons.

Troba se de la ganta e del falco que ell noyrisson lur payre cant son viells. V. et Vert., fol. 81.

(chap. Se trobe de la oca (o ganso o sigüeña) y del falcó que ells nutrixen (alimenten) a sons pares cuan són vells. A Queretes ña algún ganso; y tamé "gent què fa l'ànec", com este aragonés ascumita catalanista, Chimo, com los confits.)

Juan Luis Camps Joan, menudet; Chimo de Queretes

Il se trouve de la cicogne et du faucon qu'ils nourrissent leurs pères quand ils sont vieux.

Qu' un caval qu' a col de guanta

No t don, per amor de nos.

Raimond de Miraval: A Dieu me.

Que, pour amour de nous, il ne te donne pas un cheval qui a cou de cicogne.

 

Garag, Garah, s. m., lat. vervactum, guéret, sillon.

Lo blat que semena en son garah.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 77.

Le blé qu'il sème en son guéret.

Cum selh que semena en garag.

P. Vidal: Baros Jhesus.

Comme celui qui sème en guéret. 

ANC. FR. Audigier chevaucha lez le garet. 

Fables et cont. anc., t. IV, p. 229. 

Laisse aler jus en un garait.

B. de S. Maure, Chr. de Norm., fol. 174.
(ESP. Barbecho. chap. guaret : se dixe un bancal sense llaurá ni treballá un tems, pera que recupero los nutriens, se guarde.)

2. Varah, s. m., guéret, sillon.

Lo coms cazet en un varah.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 11.

Le comte tomba en un sillon.

3. Varec, s. m., chaume, paille.

Nég. expl. No lhi val sos ausbercs pur un varecs.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 29. 

Ne lui vaut son haubert purement une paille.

 

Garar, Guarar, v., regarder, observer, considérer.

Garatz vostra gonela,

Can la faretz novela.

Arnaud de Marsan: Qui comte.

Considérez votre robe, quand vous la ferez neuve.

Fig. Amors non gara sacramen

La voluntat sec lo talen. 

Arnaud de Carcasses: Dins un vergier. 

Amour ne regarde pas serment, la volonté suit le désir.

Pero guaratz qual mielhs vos en cove.

Berenguer de Palasol: Bona domna. 

Pourtant regardez lequel mieux vous en convient.

- Prendre garde, garantir. 

Deu garar de falhir.

Pons de Capdueil: Si totz los. 

Doit prendre garde de faillir. 

Que m capdela, e m gara

De tot autre cossir.

Arnaud de Marueil: Rasos es. 

Qui me gouverne, et me garantit de toute autre pensée.

Gara m d' ifern, del fuoc arden. Passio de Maria. 

(chap. Guárdam del infern, del foc ardén.)

Garantis-moi d'enfer, du feu ardent.

- Garder.

Part. prés. En un deves, anhels garan, 

Ieu vi denan ab un pastor 

Gaia pastorella.

J. Estève: El dous temps. 

Dans une réserve, gardant agneaux, je vis devant avec un pasteur une gaie pastourelle. 

La chiqueta María teníe un corderet; Ieu vi denan ab un pastor Gaia pastorella.

Adv. comp. A compas et a guaran.

Gaubert, Moine de Puicibot: Uns joys. 

Par compas et par mesure. 

Adoncx val amors a guaran 

Lial e bona et entieira.

Amanieu des Escas: Dona per cuy.

Alors vaut à perfection amour loyal et bon et entier.

ANC. FR. Gar que tu soies costumiers 

De saluer les gens premiers.

Roman de la Rose, v. 2113.

2. Garandar, v., embrasser, renfermer, contenir.

De tot lo mon tan cum ten ni garanda.

Perdigon: Aissi cum selh. 

De tout le monde autant qu'il tient et embrasse. 

A d' avinens faissos 

Tant cant beutatz en garanda.

Raimond de Miraval: Un sonet m' es. 

A des manières avenantes autant que beauté en renferme.

3. Garanda, Guaranda, s. f., garantie, promesse.

Breton son fors de garanda, 

E son d' onor bas.

Bertrand de Born: Gent fai. 

Bretons sont hors de garantie, et sont bas d'honneur.

- Discrétion, mesure, convenance.

Demanda 

Fola outra guaranda.

Amanieu des Escas: En aquel mes. 

Demande folle outre convenance. 

Adv. comp. Malvatz fai, quar aissi viu a randa 

A livrazon, a comte e a garanda.

Bertrand de Born: D'un sirventes. 

Il fait le méchant, car ainsi il vit entièrement à ration, à crédit et à promesse.

4. Agarar, Aguarar, v., regarder, observer, rechercher.

Part. prés. Irai per tot agaran

De cascuna un bel semblan.

Bertrand de Born: Domna pois. Var. 

J'irai partout recherchant de chacune un beau semblant.

Aguaran

D'orien tro 'l sol colguan.

Bertrand de Born: Mon chant finisc.

Observant d'orient jusqu'au soleil couchant.

Lo capsot de Mario Sasot; Las gens s' enfolezisso per mantas manieiras de fulhias

5. Esgarar, Esguarar, v., regarder. 

No m vol jauzir,

Ni de sos hueils esguarar.

Hameus de la Broquerie: Mentre qu'el.

Ne me veut réjouir, ni regarder de ses yeux.

La partida de sus,

La qual ves lo cel esgara.

Brev. d'amor, fol. 33. 

La partie de dessus, laquelle regarde vers le ciel.

- Garantir, préserver.

D'on dic cossi s deu esgarar.

Pierre d'Auvergne: De Dieu no us. 

D'où je dis comment il se doit garantir.

6. Gardar, Guardar, v., regarder, considérer.

Gard' aval e gard' amon

Si negun savi y veira.

P. Cardinal: Una cieutat.

Regarde aval et regarde amont si nul sage il y verra.

Quar s' un flum d'un aut pont guardatz.

T. d'Aimeri et d'Albert: Amic N Albert.

Car si vous regardez un fleuve d'un haut pont.

- Prendre garde, faire attention, observer.

No y guart dilus, ni dimarts,

Ni setmana, ni mes, ni ans.

Bertrand de Born: Ges de far.

Je n'y regarde lundis, ni mardis, ni semaine, ni mois, ni ans.

Belh senher Dieus, si feyssetz a mon sen, 

Ben guardaratz qui faitz emperadors.

Peyrols: Pus flum Jordan

Beau seigneur Dieu, si vous faisiez à mon sens, vous regarderiez bien qui vous faites empereurs.

Mot l' amet e la desiret, gardan que no fos sauput.

(chap. Mol la va amá, voldre, y desseá o dessichá, guardán que no fore sabut; que no se sapiguere o sabiguere.)

Desideri Lombarte Arrufat; Mot l' amet e la desiret, gardan que no fos sauput.

V. de Rambaud de Vaqueiras.

Moult l'aima et la désira, prenant garde qu'il ne fût su.

- Observer, accomplir.

Gardar sos comandamens.

P. Cardinal: Una cieutat.

Observer ses commandements.

Pecca mot greumens qui non garda las festas. V. et Vert., fol. 89.

Pèche moult gravement qui n'observe pas les fêtes.

- Garder, garantir, préserver. 

Quant hom plus savis es, 

Adoncx si deu mielhs de falhir gardar. 

P. Raimond de Toulouse: Ar ai ben.

Quand un homme est plus sage, alors il se doit mieux garder de faillir.

Son poble gardatz de deshonor.

G. Riquier: Ples de tristor.

Préservez son peuple de déshonneur.

Toz', aissi etz vostres anhelhs gardan?

G. Riquier: L' autr' ier trobei.

Fillette, vous êtes ici gardant vos agneaux?

Subst. Grans afans es lo conquerers

Mas lo gardars es maestria.

Pons Fabre d'Uzès: Luecx es. Var. 

Grande peine est le conquérir, mais le garder est science. 

ANC. FR. Par tot a li sires gardé,

Mais n'i vois nes une bubete... 

Si tost com entra le seignor, 

Garda, si vit le lecheor. 

Fables et cont. anc., t. IV, p. 403 et t. II, p. 87. 

Devant lui garde, si a véu uns prés.

Roman de Miles et Amys, v. 169.

Atlas qui avecques ses espaules guarda le ciel de tumber.

Rabelais, liv. II, ch. 1.

ANC. CAT. ANC. ESP. Gardar. CAT. MOD. ESP. MOD. PORT. Guardar.

IT. Guardare. (chap. Guardá: guardo, guardes, guarde, guardem o guardam, guardéu o guardáu, guarden; guardat, guardats, guardada, guardades. Yo guardaré; yo guardaría; si yo guardara.)

7. Gardeiar, v., contempler, regarder.

Sobr' els quals montec Moyzes per gardeiar la terra de promissio.

Eluc. de las propr., fol. 159.

Sur lesquels monta Moïse pour contempler la terre de promission.

8. Garda, Guarda, s. f., garde, protection.

Mas pren la garda de Maria. Trad. d'un Évangile apocryphe.

Mais prend la garde de Marie. 

En garda d'un prohome estranh. Trad. du Code de Justinien, fol. 21. 

En garde d'un prud'homme étranger.

- Garantie, défense, empêchement.

No puesc far esdig ni garda

En so que amors me comanda.

Arnaud de Marueil: Dona genser.

Je ne puis faire dédit ni garde en ce qu'amour me commande.

Fig. Ieu pauziey garda a ma boca. V. et Vert., fol. 103.

Je posai garde à ma bouche. 

Loc. Ieu vos prenc en ma garda. Philomena. 

Je vous prends en ma garde.

Vuelh que us prendatz garda.

Amanieu des Escas: En aquel mes.

Je veux que vous preniez garde.

A motz aymadors que la tenon en guarda. V. de S. Honorat.

A nombreux amants qui la tiennent en garde.

Bailieus que tot a en garda. Liv. de Sydrac, fol. 34.

Bailli qui a tout en garde.

CAT. ESP. PORT. (chap.) Guarda. IT. Guardia.

- Celui ou celle qui garde, gardien, gardienne.

Coma us arbres que es en un jardi, e la garda del jardi no vol coltivar.

Liv. de Sydrac, fol. 73. 

Comme un arbre qui est dans un jardin, et le garde du jardin ne veut cultiver. 

Noyrissas fetz venir, e guardas li queria. V. de S. Honorat. 

Fit venir nourrices, et lui cherchait gardiennes. 

Cossols, tutors e curadors

E gardas e procuradors.

Brev. d'amor, fol. 126.

Consuls, tuteurs et curateurs et gardiens et procureurs.

CAT. ESP. PORT. Guarda. (chap. Guarda, guardes; guardia, guardies.)

Yellowstone, Maestrazgo - Los Ports; guarda, guardia, forestal, Chere

9. Gardian, s. m., gardien.

Un home qu' era gardian

Del monestier et habitan.

V. de S. Alexis.

Un homme qui était gardien et habitant du monastère.

Gardian dels fraires menors. Tit. de 1287. DOAT, t. CLXXV, fol. 17. Gardien des frères mineurs.

CAT. Guardiá. ESP. (chap.) Guardián. PORT. Guardião. IT. Guardiano.

10. Gardayre, Gardador, s. m., gardeur, gardien, protecteur.

Fes se pueys gardayres de porcs. V. et Vert., fol. 49.

Se fit ensuite gardeur de porcs.

Fols es qui trop es gardaire

D'ayso que no il tanh ni 'l cove.

Elias de Barjols: Ben deu.

Est fou qui trop est gardien de ce qui ne le concerne ni lui convient.

Respos Cayn: “Senhor, e soy ieu gardador de mon fraire?”

Abr. de l'Anc. et du N.-T., fol. 2.

Répond Caïn: “Seigneur, et suis-je gardien de mon frère?”

Fig. Maestre de la ley, gardador de la fe. Liv. de Sydrac, fol. 123.

(chap. Maestre de la ley, guardadó de la fe.)

Maître de la loi, gardien de la foi.

Dona m cocelh e gardador. Passio de Maria.

(chap. Dónam consell y guardadó, protectó.)

Donne-moi conseil et protecteur.

- Adject., qui doit être gardé, qui doit être conservé.

Observadors e guardadors... ses totz enfranhemens.

Las causas seguens guardadoyras per tos temps et observadoiras.

(chap. Les coses siguiens guardadores per tots tems y observadores.)

Cartulaire de Montpellier, fol. 108 et 107.

Devant être observé et devant être gardé... sans nulles infractions.

Les choses suivantes devant être gardées et devant être observées par tous les temps.

ANC. FR. Or soit Diex de mon cor et de m' âme gardère! 

Roman de Berte, p. 33. 

Nostre Seigneur gardeur des veufves dames et des orphelins.

Prophécies de Merlin, fol. 35. 

CAT. ESP. PORT. Guardador. IT. Guardatore. (chap. Guardadó, guardadós, guardadora, guardadores.)

11. Guardadura, s. f., regard.

Car' avetz d' anhell

Ab simpla guardadura.

G. Figueiras: Sirventes vuelh. 

Vous avez figure d'agneau avec doux regard.

IT. Guardatura. (chap. ESP. Mirada.)

12. Gardemen, Guardamen, s. m., garde.

Loc. Mas s'il s'en prezes gardemen.

B. de Ventadour: Lonc temps. 

Mais si elle s'en prenait garde.

- Observance, observation.

Del guardamen de la regla. Cat. dels apost. de Roma, fol. 213.

(chap. Del guardamén de la regla; observansia.)

De l' observance de la règle.

ANC. ESP. Guardamiento. IT. Guardamento. (chap. Guardamén, guardamens.)

13. Gardansa, s. f., règle, observance.

E 'ls establissements e las gardansas de drech. 

Tit. de 1319. DOAT, t. CXXXII, fol. 338. 

Et les institutions et les observances de droit.

14. Gardaria, s. f., droit de garde, gardage.

Agreiras, devers, gardarias. Tit. de 1326. DOAT, t. XXXIX, fol. 52. Agriers, redevances, gardages.

15. Agardar, v., garder, conserver.

Tres ans o plus, e de bon grat,

En aquest bosc t'ai agardat.

V. de S. Honorat.

Trois ans ou plus, et de bon gré, en ce bois je t'ai gardé.

- Contempler, protéger.

Nos agardan nostre car frayre,

Que son martyrisat tan grieu.

V. de S. Honorat. Passio.

Nous contemplent nos chers frères, qui sont martyrisés si cruellement.

Mot vos a agardatz l' amicx de Dieu, Macrobis. V. de S. Honorat.

Moult vous a protégés l'ami de Dieu, Macrobe.

ANC. FR. Elle dist en riant agardez quel oysel.

Lett. de rém. de 1398. Carpentier, t. 1, col. 383.

ANC. ESP.

Pagado es mio Cid que lo está aguardando.

Poema del Cid, v. 1066.

Como si de mil omes soviessen aguardados.

V. de San Millán, cop. 201.

En aguardar á ellos metie toda su cura.

V. de S. Domingo de Silos, cop. 18.

CAT. PORT. Aguardar. IT. Aguardare. (chap. Aguardá es esperá.)

16. Agarda, s. f., hauteur, monticule, colline.

Puis issit en l' agarda totz sols, de pes.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 74 bis. 

Puis il sortit sur la hauteur tout seul, à pied. 

Quant ac un petit anat, 

Vi un' agarda denan se.

Roman de Jaufre, fol. 16. 

Quand il eut un peu été, il vit un monticule devant soi.

17. Angarda, Engarda, s. f., hauteur, monticule, colline.

Taulat es sus en l' angarda, 

E vi Jaufre.

El me fasia, ab correjadas 

Baten, una angarda poiar.

Roman de Jaufre, fol. 62 et 67. 

Taulat est sus en la hauteur, et vit Jaufre. 

Il me faisait, frappant avec des courroies, monter une colline.

- Avant-garde.

Per Dieu, ditz el, companh, ben dey esser iratz, 

Car, senes mi, prezetz l' engarda.

Roman de Fierabras, v. 485. 

Par Dieu, dit-il, compagnon, bien je dois être fâché, car, sans moi, vous prîtes l' avant-garde. 

Las angardas G. an corregut.

(chap. Les vanguardies de Gerard han corregut; abán + guardes)

Las angardas G. los an vencut.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 53.

Les avant-gardes de Gérard ont couru.

Les avant-gardes de Gérard les ont vaincus.

ANC. FR. De tel baron avez perdu l' angarde. Roman de Roncevaux. 

Ce fu Gorban qu'en l' angarde ot trové. 

Roman d'Agolant, v. 1255.

18. Avangarda, s. f., avant-garde.

Rollans fetz l' avangarda ab sa gran baronia.

(Chap. Roldán va fé la vanguardia en sa gran baronía.)

Roman de Fierabras, v. 71. 

Rolland fit l' avant-garde avec sa grande baronnie.

CAT. Avantguarda. ANC. ESP. Avanguarda. ESP. MOD. Vanguardia.

PORT. Vanguarda. IT. Avanguardia. (chap. Vanguardia, vanguardies : abán + guarda. Hau de lligí la carta de Josep Tarradellas a La Vanguardia, 1981. Va vore vindre mol be a Jordi Pujol y la seua política.)

Carta, Josep Tarradellas, La Vanguardia, 1981

19. Esgardar, Esguardar, v., regarder, considérer.

Mas coven esgardar

Cum o dey comensar.

Arnaud de Marueil: Rasos es. 

Mais il convient de considérer comment je dois commencer cela. 

Ni l' esgart dreit, ans tenc mos huels aclis.

Alegret: Aissi cum. 

Ni la regarde droit, mais tiens mes yeux baissés. 

Li siei belh huelh traidor 

Que m' esguardavan tan gen.

B. de Ventadour: Acossellatz. 

Les siens beaux yeux traîtres qui me regardaient si gentiment. 

Loc. Tro que ns esguardem de dreg huelh.

P. Rogiers: Entr' ira e joy.

Jusqu'à ce que nous nous regardions en face. 

ANC. FR. Diex, qui la fist pour esgarder, 

N' i laissa riens à amender. 

Roman de Blanchardin, fol. 119. 

N'i ot un seul qui l' esgardast,

De droit amor ne s' escoufast.

Fables, Ms. 7989*, fol. 58.

ANC. IT. Ed esgardiamo pur quale maggiormente credemo.

Guittone d'Arezzo, Lett. I. 

ANC. CAT. Esgardar. CAT. MOD. ANC. ESP. PORT. Esguardar. 

IT. MOD. Sguardare. (chap. Mirá, de vore y de considerá. Ya u vorem.)

20. Esgart, s. m., regard, aspect.

Ai! cum mi saup gent esgardar, 

Si l' esgartz messongiers no fo.

Sordel: Bel m' es ab.

Ah! comme elle me sut gentiment regarder, si le regard ne fut pas mensonger.

Nafret mon cor d'un esgart amoros. 

P. Raimond de Toulouse: Tos temps. 

Blessa mon coeur d'un regard amoureux. 

Per l' esgar

Del temps clar.

G. Faidit: Per l'esgar.

Par l'aspect du temps clair.

ANC. FR. Jeunst li oyls de toz curious eswartz.

Sermons de S. Bernard, p. 301.

- Coup d'oeil, apparence, appréciation.

Loc. No i aia loc, segon l' esgart.

R. Vidal de Bezaudun: En aquel temps. 

N'y ait lieu, selon l'apparence. 

ANC. FR. Qu' Ysengrin a fet sor Renart

Fol jugement e fol esgart. 

Roman du Renart, t. II, p. 310. 

Alun çà el cunte Richart, 

Si nus metum en son esgart.

Roman de Rou, v. 5587.

- Égard, considération.

Loc. Vos devetz aver esgart.

A vostre pro, ses autr' esgart.

R. Vidal de Bezaudun: En aquel temps.

Vous devez avoir égard. 

A votre profit, sans autre considération.

CAT. Esguard. ESP. Esguarde. IT. Sguardo.

21. Esgardamen, Esguardamen, s. m., regard, aspect.

Per lo dous ris e l' amoros semblan

Que m fetz mi dons al prim esguardamen.

Cadenet: Ab leyal.

Par le doux sourire et l'amoureuse manière que me fit ma dame au premier regard. 

Per fols esgardamens. V. et Vert., fol. 3.

Par regards désordonnés.

Quant elhs viron los hermitas, meravelero s fort de lor esguardament.

Philomena.

Quand ils virent les ermites, ils s' émerveillèrent fort de leur aspect. 

Fig. De fozer ac esgardamen. Trad. de l'Évangile de Nicodème.

(chap. Teníe la mirada com un rellámpec.)

Eut regard de foudre.

- Examen, décision, résolution.

Ans que l' aya

Esgardamen de far plazer.

T. d'un Anonyme et de G. Riquier: Guiraut.

Avant qu'il ait résolution de lui faire plaisir.

- Considération, égard.

Per esgardamen d'aquella.

Statuts de Montpellier du XIIIe siècle. 

En considération de celle-là.

ANC. CAT. Esguardament. IT. Sguardamento. (chap. Miramén, miramens; considerassió, considerassions; 

22. Esgardador, s. m., qui regarde, regardeur.

A totz los esgardadors d'aquesta carta.

(chap. A tots los que vorán esta carta; miradós, lligidós.)

Tit. de 1268. DOAT, t. CXXVI, fol. 82. 

A tous les regardeurs de cette charte. 

IT. Sguardatore. (chap. miradó, miradós, miradora, miradores.)

23. Esgardable, adj., exposé aux regards.

Nulla honors no t' esleve, tant sias esgardables.

Trad. de Bède, fol. 25. 

Que nul honneur ne t'élève, tant tu sois exposé aux regards.

24. Regardar, Reguardar, v., regarder. 

Obri tos huells, regarda me. Passio de Maria.

(chap. Obri tons – los teus - ulls, míram.)

Ouvre tes yeux, regarde-moi. 

Part. pas. Quant elha m'a de sos huelhs reguardat.

P. de Cols d'Aorlac: Si quo 'l. 

Quand elle m'a regardé de ses yeux. 

ANC. ESP. Reguardar. IT. Riguardare.

25. Regarda, s. f., regard.

La tua regarda 

Pura com cristals.

(chap. La teua mirada pura com lo cristal.)

Un troubadour anonyme: Flor de paradis. 

Le tien regard pur comme cristal. 

ANC. ESP. Reguarda. (MOD. mirada.)

26. Regart, Reguart, s. m., danger, péril.

Ses reguart de falhir.

Berenguer de Palasol: Aital dona. 

Sans danger de faillir. 

Dont elh ac pueys de morir gran reguart.

E. Cairel: Pus chai. 

Dont il eut ensuite grand danger de mourir. 

Si lo coms i vai, a gran regart. 

No s'en tornara K. ses gran regartz. 

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 47 et 8.

Si le comte y va, il y a grand danger. 

Charles ne s'en retournera sans grand péril. 

ANC. CAT. Reguard. ANC. ESP. Reguardo. IT. Riguardo.

27. Regardadura, s. f., regard.

Que aia regardadura rien. Liv. de Sydrac, fol. 127.

Qu'il ait regard riant.

ANC. FR. Oils dreits et apers out e dulce regardéure. 

Roman de Rou, v. 2067.

Ne regardéure orguilleuse

N'ot-il pas, mès douce et peisible...

Car lins a la regardéure 

Si fort, si perçant et si dure

Qu'il voit tout.

Roman de la Rose, v. 12290 et 8991.

28. Regardamen, s. m., regard, vue.

Flors... per color plazo al regardament. Eluc. de las propr., fol. 209.

Les fleurs... par couleur plaisent au regard.

Fig. Si lo regardamens del cor non era finament espurgat, non podia vezer clar. Trad. de Bède, fol. 17.

Si le regard du coeur n'était purement nettoyé, il ne pouvait voir clair.

- Jugement.

Seran dampnatz pel regardamen de Dieu,

Liv. de Sydrac, fol. 124. 

Seront damnés par le jugement de Dieu.

ANC. CAT. Regardament. IT. Rigardamento. (chap. ESP. Vista, mirada.)

29. Regardaire, s. m., qui regarde, observateur.

Per que suy meravelhaire

Que hom non es reguardaire.

Pierre d'Auvergne: Gent es entr' om. 

C'est pourquoi je suis admirateur de ce qu'on n' est pas observateur.

ANC. FR. Les regardeurs ou veilleurs sont tous aveuglez.

Monstrelet, t. I, fol. 172.

A Paris il ne faut qu'un regardeur pour amuser le reste.

Contes d'Eutrapel, fol. 197. 

IT. Riguardatore. (chap. Miradó, observadó.)

30. Regardiu, adj., exposé, découvert, disposé.

A semblansa del layro

Que s met en luoc regardius

De sa mort, tant li sat bo

Far lo fag don la enquier.

G. Riquier: A mon dan. 

A ressemblance du larron qui se met en lieu disposé pour sa mort, tant lui sait bon de faire l'action par laquelle il l'affronte.

31. Aregardar, v., regarder. 

Avans de jorn deu hom levar 

Per son auzel aregardar.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Avant le jour on se doit lever pour regarder son oiseau. 

ANC. FR. Soeur Clémence... arregardoit l'air, qui estoit très bel et très serain. Lett. de rém. de 1398. Carpentier, t. I, col. 383.

32. Contragardar, v., garder, préserver. 

Us membre porta l'autre, et se contragarda ben que non li fassa mal.

V. et Vert., fol. 57. 

Un membre porte l'autre, et se garde bien qu'il ne lui fasse mal.

33. Reiregarda, s. f., arrière-garde. 

E m platz quan vey reiregarda.

Boniface de Castellane: Guerra e trebalhs. 

Et me plaît quand je vois arrière-garde.

La reiregarda dels Proensals.

(chap. La retaguardia dels Provensals.)

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 28.

L' arrière-garde des Provençaux. 

Fig. Ben aperseubutz en la reiregarda contra horguelh e vana gloria.

V. et Vert., fol. 72. 

Bien prudent en l' arrière-garde contre orgueil et vaine gloire.

CAT. Retraguarda. ANC. ESP. Retroguardia. ESP. MOD. Retaguardia. PORT. Retaguarda. IT. Retroguardia. (chap. Retaguardia, retaguardies.)

34. Salvagarda, Salvagardia, s. f., sauvegarde.

Que deguna salvagardia real non si done... 

Que tal salvagarda non tena.

(chap. Que cap salvaguardia o salvaguarda real no se dono.

Que tal salvaguarda no tingue.)

Statuts de Provence, BOMY, p. 10.

Qu'aucune sauvegarde royale ne se donne... 

Que telle sauvegarde ne tienne.

Recebre los bes..., et metre en salvagarda. 

Tit. de 1294. DOAT, t. XCVII, fol. 266.

Recevoir les biens..., et mettre en sauvegarde. 

CAT. ESP. PORT. Salvaguarda. IT. Salvaguardia. (chap. salvaguardia o salvaguarda, salvaguardes o salvaguardies.)