champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
viernes, 9 de marzo de 2018
Que ve lo llop
Les aventures del agüelo “Sebeta”: ¡Que ve lo llop!!!.
+Bon día, Yayo. ¿Qué pase? Lo vech cabrechat.
-Qué be me coneises, Luiset. No sé si estic cabrechat o acollonit y que me perdono si la palabra li moleste a alguna persona.
+¿Es algo que un crio pugue arregla?
-No chiquet, asó han arrivat a un pun en que no te arreglo. Farie falta que algún grapat de valens se eisecaren sense armes, sense espades, pero tenen que tindre molta forsa, molta unió, molta ilusio, chens de desánimo, chens de po, estem al terreno dels almogávars, encara que tamé los cataláns los volen fe sol dells. Pos no!, natres tamé sabem luchá o per lo menos mos sabem defendre, mos volem defendre y mos defendrem.
+Vech que la cosa es seria, mol seria, may li había vist aisina.
-Pos si Luiset, eise grapat de chen tindrá que se com la chen de don Pelayo, cuan la reconquista. Que se van fe forts, van escomensá per un troset de tiarra y después, poc a poc, van aná despertán a la demés chen dels terrenos dominats. U van sabe fe y los van pasá la seua forsa, perque sabíen que tots luchaben contra lo mateis enemic, lo que los habíe invadit, lo que se habíe aprofitat de la seua tiarra hasta disals casi sense res, a pun de desapareise.
+Hasta aquí li enteng, aisó u hay estudiat a la escola.
-Pos es lo mateis, la mateisa situasió que ara tenim natres y cuan dic natres me referisco a tots los que ham sufrit la invasió del “condat” catalá, en les seus garrames de dinés, política, llengua, y buscán a una chen nostra que se disare comprá, en una o en la atra cosa.
+Me u tindrá que esplicá un poc més, sap que soc un crio y algunes coses me coste entendreles.
-Nesesitem eise grapat de chen, chen de tots los colos, de tots los pobles, de totes les edats, de tots los trevalls, perque tot aisó mos fara falta, que tingue la forsa, la idea, la ilusio y la unió y ademés una bandera, una bandera que podríe se lo chapurriau.
+Yo vull se de eisa chen, achudom a fem un soldat més, yo vull luchá en ells. Yo confio en vuste, en lo que diu y cuan se ha posat tan serio, segur que te los seus motivos.
-Mira menut, es verdat que un gra no fa grané, pero achude al compañé; pero avui nesesitem molta més chen, no es cosa sol de un chiquet y un agüelo, avui nesesitem a tot lo mon, a totes les dones, a tots los homes y a tots los sagals, tota la chen, tots firmes als seus puestos y no rebla per res del mon y, encara aisina, no se lo que pasará. Y lo picho es que si no u fem natres, tot estará perdut. No ñaurá remei. Es lo momén; ña que saltá de un camí. Ña que di PRAU.
+”Sebeta” crec que lo enteng, pero no se si los demés lo entendrán.
-Mira pa que u entengues y sobre tot pa que me u entenguen, te vach a contá un cuento.
+Venga, venga que a mi me encanten los seus cuentos.
-A lo milló la chen se creurá que lo coneis, pero ya saps que lo agüelo es mol complicat; ña que llichili totes les palabres que escriu pa trovali lo sentit, tot lo sentit.
Ñabie un camí a la Aldea un pastoret que li dieben Javier que se creie que ere lo que més sabio, lo més presumit del poble, perque lo habíen triat, entre tots, com a pastó jefe per un añ.
+Home, yayo, quína casualidat com lo presidén de la…..
-Calla charraire, que igual es una casualidat.
A ver anaba contán: com bon jefe ell se va tría los pastisals més bons y més prop del poble, als seus amics los dels costats y als demés los de llun.
Un día lo pastoret M. que estáe als campos de la dreta del poble, va escomensá a cridá: ¡lo llop!, ¡lo llop!.
Javier no li va fe cas, estáe llun y encara que se li minchare alguna ovella, lo pobre llop teníe fam.
Va pasá una semana y cada día M. cridán: ¡lo llop!, ¡lo llop!.
Y Javier, chitat davall de un albre. Pensán que fáe be en disá que lo llop se alimentare, al fin y al cap, estáe mol llun encara.
Hasta que un día se va presentá lo ramadá (aprendis de pastó) de M. y li va contá que lo llop se habíe fet lo amo del bestiá y dels campos del seu amo. Que per allí ñabíe grapats de ovelles perdudes; que si podíe achudals.
Javier se va fe lo sort, alló estáe mol llun encara y qué més donáe uns campos més o menos.
Un poc més tart se va enterá que M. pa no morí se habíe fet amic del llop y ya no li diebe res perque anare buscán les ovelles per lo seu terreno, sempre que a ell li disare alguna cuisa pa alimentás.No va sabé entendre que aisí estáe perdén lo bestiá y lo terme.
Al poc un atre pastoret, V. li dieben, éste de un poc de davall dell, va escomensá a crida: ¡lo llop!, ¡lo llop!.
Javier ya estáe fart, sempre los mateisos crits, nol disáen dormí, nol disáen tartí. Per qué nols disáen unes ovelles pan eisos llops y tots viurien tranquils.
Un poc més tart atre camí: ¡lo llop!, ¡lo llop!.
Javier pensáe: qué chen no me disen tranquil, tindrem que conviure en eise animalet, si es tan manset, pareis un gos.
Entonses sen va enrecordá que allí a la seua dreta, tenie un pastoret CH. li dieben, que pasturáe un troset menut dels seus campos.
Se va entrevistá en los llops y van desidí quels disaríe eise troset a cambi de que lo disaren en pas, que no se ficaren en ell. Volíe seguí sen lo jefe dels pastós y volie la pau, no sen donáe cuenta que entre pastós y llops, es imposible la pau. Pero se va ficá una venda als ulls y no va voldre mirá més.
Com portaé la venda, ésta li tapáe les orelles y per aiso tampoc pa podre o no va voldre escoltá a V. que li demanáe achuda, que li estáe pasán lo mateis que a M.
Lo pastoret CH. ya habíe vist al llop, voltán per allí y tamé cridáe: ¡lo llop!, ¡lo llop!.
Javier se diebe: ¿per qué tots estos me venen a demaná a mí?.
Y ells li conestáen: enrecórdaten cuan tots erem un campo sol y un únic bestiá, lo be que estáem, hasta lo terreno del que ara baise lo llop ere nostre y allí tamé ñabíe bestiá. Pero en un tems va arribá lo llop y sen ha anat estenén, estenén, y si no mos achudes mos acotolará a tots, a tú lo radé, pero tamé caurás, vol fes en tot lo terreno que entonses ere teu.
Javier seguie a la seua, fense fotos en tot lo mon, sense importali la heransia, ni la historia, pero lo carrec sí, eise per damún de tot.
+Vaya cuento mes desastrós que me ha contat avui. Tot ha eisit mal.
-Mirá te vach a esplicá algo:
Ñabíe un camí un llop (Catalá) que estáe dormit al seu terreno, pero de momén se va despertá y li van entrá les ganes de creise, volie se lo més grán y sol u podíe se a costa de anás emportán als demés per daván.
Se vestíe en la pial del corde y se presentáe donán gra gratis a tot lo món a cambi de pasturá un poquet. Aisi va escomensá en M. (Isles Balears) cuan se van doná cuenta se habíe fet lo amo del bestiá y de tots los gosos. Encara que quedaren alguns pastorets menuts defenen los seus pastos y que los seus bestiás pugueren bialá com a ells los agradáe.
Va arriva, ha arribat un momén que pa podé pasturá an aquell terme te exigisen que sapies gruñi com un llop, pero no que u imitos en los sonidos dels llops vells del terreno, sino que tens que tindre lo carnet ofisial de “gruñidó” que te lo han de doná ells, que tel tens que traure en ells y lo exámen tame tel fan ells pa que gruñisques igual que al seu terreno, si no es aisí estás perdut. Inclus, según pa lo que vullgues trevallá, tens que conseguí lo carnet número dos, que es més difisil encara pos ademés de gruñí, tens que fe lo auuuuuu en una entonasió espesial.
A causa de aisó un mun de pastós y de gosos que estáen cuidan de les ovelles del terreno, sen han tingut que aná fora. Com es normal eisos carnets los tenen los llops del terreno C., més trevall pan ells, més paro pals atres terrenos.
Com la chugada los ha eisit be, casi al mateis tems han estirat les garres pa fe lo mateis als terrenos de V. (Valensia) ya están mol adelantats, los seus pastós a cambi de grá y alguna cuisa de cuan en cuan han sedit al invasó; més val seguí manán aisina que te tiron al carré y te quedos sense bestía y sense terreno.
Pero aquí han aparegut un mun de pastorets que defenen als seus bestiás y la seua forma de bialá. Han fet tot lo que poden fe, inclus demaná achuda als pastós dels atres termes, enseñán les garres que te lo llop. Hasta ara dingú los ha fet cas, ya están desesperats se veuen perduts, y no pasán mol tems acabarán tenín que gruñí com los de M.
La chen está asustada los llops han ficat los seus protocolos pancatalanistes, en una forma que asustaríe al més pintat.
Lo rade que han fet es fe un caldo envenenat a les escoles, amagat com si fore unes preguntes sense importansia. Pero no u son, en primé puesto los crios tenen que firmá lo papé de les preguntes. Y ara ve lo gort, les preguntes:
Si parle español o valensiá, que en realidat es catalá, ell, a seua casa, al carré y en los amics.
Si sons pares parlen en español o en lo valensiá-catalá, en ell, entre ells y en los veins.
De a on son sons pares, de a ón venen.
Después están les mentires históriques, lo valensiá no conte, tot lo que ña y ha ñagut es catalá.
Als menuts los fan parlá en catalá a tots los puestos y catalá es lo que los enseñen a la machoria de les escoles, instituts y universidats.
Tenen doblegats als mandamasos de tots los terrenos y estos, en lo cap acachat, apretat per lo chinoll del que los domine, diuen que si a tot.
Aiso es lo que li espere a Javier y al pobre pastoret CH. ¿U permitirem? ¿Podem fe algo, encara ara? O dintre de poc ¿bialarem tamé com los llops?. Ahí tos diso eises preguntes y les demés que tos vullgau fe. Y yo tos fach la radera: ¿Sabén asó, dormireu be esta nit?.
FIN.
martes, 5 de octubre de 2021
Glosario, Ramon Lull, E.
E.
E. conj. y.
E. v. Es.
EDIFICADOR. sust. c. El que edifica.
EFECTU. Palabra latina. Efecto.
EGAL. V. EGUAL.
EGALAR. V. EGUALAR.
EGALMENT. V. EGUALMENT.
EGALTAT. V. EGUALTAT.
EGUAL. adj. Igual.
EGUALAN. v. gerundio de “egualar”. Igualando. - Alguna vez se usa como adjetivo, p. e: no seria egualan lo seu obrar al seu estar: no sería igual su obrar a su ser.
EGUALAR. v. modo inf. Igualar.
EGUALMENT. adv. Igualmente.
EGUALTAT. sust. c. Igualdad.
E' L. Y el.
ELA. pron. Ella.
ELA ‘M. Ella me.
ELAS. pron. Ellas.
ELA ‘S. Ella es, ella se.
ELA ‘T. Ella te.
ELECTA. part. pas. de "elegir”. term. fem. Elegida, escogida. (elet, eleta en otros textos)
ELEGIMENT. sust. c. Elección.
ELEGIDOR. sust. c. Elegidor, el que elige.
ELEIG. v. Elije, escoge. (elegeix; elegix)
ELET. part. pas. de "elegir". Electo, elegido.
ELEYG. V. ELEIG.
ELIGE. v. Elija, escoja.
ELLA 's. Ella se, ella es.
ELM. sust. c. Yelmo.
ELS. pron. Ellos. (como LOS)
E' LS. Y les, y los.
EM. pron. Me. (también encontramos ME)
E ‘M. Y me.
EMBLAMENT. sust. c. Robo, hurto.
EMBLAT, EMBLADA. part. pas. de "emblar”. Robado, robada; hurtado, hurtada.
EMFERM. sust. c. Enfermo.
EMPARAR. v. modo inf. Impedir.
EMPATXA. v. Impide, obsta.
EMPATXATS. part. pas. de "empatxar". Impedidos.
EMPATXEN. v. Impiden, obstan.
EMPER. Pero, empero.
EMPERAT. part. pas. de "emperar”. Impedido, evitado.
EMPERAYRE. sust. c. Emperador.
EMPERI. sust. c. Imperio. (imperi)
EMPERO' S. Empero es, empero se. (pero)
EMPERO ‘L. Empero el, empero le, empero lo.
EMPETRAR. v. modo inf. Impetrar, pedir.
EMPLASTRE. sust. c. Cataplasma, emplasto.
EMPLEGATS. part. pas. pl. de "emplegar”. Empleados, juntos, mezclados, y quizás también explicados.
EMPORT. v. Lleve. (portar; emportar; que ell s ‘emporto; el porte, los portes)
EN. Palabra que equivale al Don castellano. - En Nono; don Nuño: en Jacques: don Jaime. (Iavmes, Jaume, Jacme, Jaime I el conquistador)
EN. prep. En. - A veces a, p. e: d' alt en baix; de arriba abajo (a + bajo).
E ‘N. Y en.
ENADIMENT. sust. c. Quizás signifique lo mismo que ADIMENT, que corresponde a las palabras castellanas, aumento, adición, añadidura. (add inglés; añadir, aditivo, etc)
ENADIR. v modo inf. Quizás equivalga al verbo castellano añadir. ((263) Qu' hom no 'y poria enadir - Com no 'y poria enadir (263))
ENAMORAMEN. sust. c. Enamoramiento. (enamorament)
ENANS. adv. Antes, antes bien. (también se encuentra ANS)
ENANTAR. v. modo inf. Adelantar, avanzar, celebrar. (en la terminología jurídica aragonesa, enantament, enantar significa apoderarse de bienes, expropiar etc).
ENANTAMENT. V. ENANTIMENT.
ENANTIMENT. sust. c. Adelanto, ventaja, provecho, utilidad, gracia, honra.
ENANTIR. v. modo inf. Celebrar, loar, alabar, avanzar, adelantar, realzar, exaltar. (enaltecer; enaltir)
ENANTS. V. ENANS.
ENAPRES. adv. Después. (apres)
EN AVAN. En adelante. (avant)
ENAXÍ. Así, de esta manera. (axí, així, aixina, aixines)
E ‘NAXÍ. Y así, y de esta manera.
ENAXÍ ‘L. Así el, así le, así lo.
ENBEGUT. part. pas. de "embeurer". Embebido, empapado. (embegut)
ENBRIAGAR. v. modo inf. Embriagar.
ENCAR. adv. Aún. (encara; encore)
ENCAR' ALTRE. Aún otro.
ENCARA 'S. Aún es, aún hay, aún existe.
ENCARA ‘T. Aún te.
ENCARÇERAT. part. pas. de "encarcerar". Encarcelado, preso, aprisionado, sujeto.
ENCARE ‘T, V. ENCARA ‘T.
ENCAREUS. Aún os.
ENCARE ‘US. V. ENCAREUS.
ENCARNAMENT. sust. c. Encarnación.
ENCLINA. v. Inclina. - S‘ enclina: se inclina.
ENCLINAS. v. Inclinas.
ENCLINÁS. v. Inclinase.
ENCLINON. v. Inclinan. - S' enclinon: se inclinan.
ENCOLPAR. v. modo inf. Culpar, inculpar.
ENCOLPAVETS. v. Inculpabais.
ENCOLPETS. v. Inculpéis, culpéis. - No m' encolpets: no me culpéis.
ENCONTINENT. adv. Inmediatamente, desde luego, en seguida. (incontinenti)
ENCONTRADES. sust. c. pl. Encuentros. (trobades, trobada)
ENCRESIA. v. Creía.
ENDREÇA. v. Dirige, endereza. (proviene de dreçar : enderezar : dret : derecho)
ENDREÇADOR. sust. c. El que dirige, el que endereza. (“enderezador”)
ENDREÇAR. v. modo inf. Dirigir, enderezar.
ENDREÇAT. part. pas. de “endreçar". Dirigido, enderezado.
ENDREÇ. V. Dirijo, dirija.
ENDUGA. V. Induzca.
ENDUIT. part. pas. de "enduir". Inducido.
ENDÚU. v. Induce. - L' endúu: le induce. (induix; indueix)
ENDÚUTE. Te induce.
ENEMIA, sust. c. Enemiga.
ENEMICH, sust. c. Enemigo. (inimich, enemic VS amich, amic)
ENFANS. sust. c. pl. Infantes, hijos. (infans, infants)
ENFANTAR. V. modo inf. Parir. (infantar)
ENFAYLONÍ. v. Enojó. - S' enfayloní: se enojó. (felón)
E ‘NFAYLONIT. Y enojado.
ENFERMETAT. sust. c. Enfermedad. (malaltia)
ENFORA. adv. Excepto, con exclusión de.
ENFORTEIX. v. Robustece, fortalece. (fort : fuerte; força : fuerza, fuerça)
ENFORTIDAMENT. adv. Fuertemente, tenazmente, firmemente.
ENFOSQUEHÍ. v. Oscureció.
ENFRE. adv. Entre.
ENGANA ‘L. Engaña el, engaña lo. (enganya)
ENGANATS. v. Engañáis, engañad. (enganyats : enganyeu)
ENGANS. sust. c. pl. Engaños. (enganys)
ENGANY. sust. c. Engaño.
ENGENRÁ ‘L. Le engendró, lo engendró.
ENGENRAMENT. sust. c. Concepción, el acto de engendrar.
ENGENRANT. part. a. de "engenrar”. El que engendra.
ENGENRANT. v. gerundio de "engenrar". Engendrando.
ENGENRANTSE. v. Engendrándose.
ENGENRAR. v. modo inf. Engendrar.
ENGENRAT. part. pas. de “engenrar”. Engendrado.
ENGINYOSES. adj. pl. Ingeniosos.
ENGOXANT. V. ANGOXANT.
ENGOXOS, ENGOXOSA. adj. Angustioso, angustiosa. (engoxós; engoixós)
ENGRANITS. v. Engrandeced. - Engranitsme; engrandecedme.
ENGRUXAT. adj. Grosero.
ENGUENT. sust. c. Ungüento. (engüent)
EN ISTAN. Al instante, al momento, desde luego. (instant, instán)
ENJURIA. sust. c. Injuria.
EN JUS. adv. Debajo. (jus, jús, jusá, jussá)
ENLASSAMENT, sust. c. Quizás equivalga a las palabras castellanas laxitud (lasitud), flojedad, descaecimiento (decaimiento), tibieza. (Cridava la donçella: - Lassa! ¿on es anada // D' aquest tan gran trayment, lassa, irada' n só; leixar : deixar : dejar : laissez)
ENLUMIN. v. Ilumino, ilumine.
EN PAR. Me parece. (em par, me par, me pareix)
ENPLEGAT. part. pas. de "enplegar”. Empleado. (emplear)
ENQUER. adv. Aún. (encara, encare)
ENQUERIR. v. modo inf. Buscar, inquirir.
ENQUESTA. part. pas. term. fem, de “enquerir”. Inquirida. (encuesta : preguntas)
EN REDON. adv. Al rededor.
ENREQUEIR. v. modo inf. Enriquecer.
ENRIQUEHIDA. part. pas. term. fem. de "enriquehir”. Enriquecida. (enriquida)
ENS. sust. c. Ente.
E ‘NS. Y nos.
ENSEMPS. adv. Juntos, juntamente, una cosa con otra.
E ‘NSEMPS. Y juntos.
ENSENY. v. Enseño, enseñe.
ENSENYADOR. sust. c. El que enseña.
ENSENYAMENT. sust. c. Enseñanza.
ENSENYAR. v. modo inf. Enseñar.
ENSENYAT. part. pas. de “ensenyar". Enseñado, cuerdo. (formado, educado)
ENSERCADAS. part. pas. de "ensercar", term. fem. pl. Buscadas. (encercar)
ENSERCAMENT. sust. c. El acto de buscar.
ENSERCANT. v. gerundio de "ensercar”. Buscando.
ENSERCAR. v. modo inf. Buscar.
ENSERCAT. part. pas. de "ensercar". Buscado.
ENSERCATZ. V. ENSERCAT.
ENSERCHS. v. Busques.
ENSUTZAT. part. pas. de “ensutzar”. Ensuciado.
ENTANT. En tanto. (en tant)
ENTENA. v. Entienda. (entenga, entengues, entengue, entengam o entenguem...)
ENTENCIÓ, sust. c. Intención.
ENTENDIMÉN. V. ENTENIMEN.
ENTENDRETS. v. Entenderéis. (entendréu o entendreu)
ENTENDUT. part. pas. de "entendrer". Entendido. (entengut, de entendre)
ENTENEN. v. gerundio de “entendre". Entendiendo.
ENTENÉS. v. Entendiese. (entenguere)
ENTENETS. v. Entendéis. (enteneu, entenéu)
ENTENIMEN. sust. c. Entendimiento. (que t‘ has begut l‘ enteniment?)
ENTERPRETAR. v. modo inf. Interpretar.
ENTESÉS. v. Entendiese. (entenguere)
ENTINME. v. Entiéndeme, óyeme. (entenme, entén me)
ENTITAT. sust. c. Entidad.
ENTON. sust. c. Entonación, estro poético, inspiración.
ENTORN. adv. En torno, en derredor. (alrededor, al rededor; en torn)
ENTRASSEN. v. Entróse. (“se” entró)
ENTREPETAT. part, pas. de "entrepetar". Interpretado. (interpretat)
ENTREY. v. Entré. (vaig entrar, vach entrá)
ENTRISTAR. v. modo inf. Entristecer. (entristir; trist : triste)
ENTRO. adv. Hasta, cerca. (trò a)
ENVEJAR. v. modo inf. Envidiar.
ENVELOPAT. part. pas. de “envelopar”. Envuelto. (inglés envelope : sobre de carta)
ENVERGOYNIT. part. pas. de "envergoynir". Avergonzado. (envergonyir, envergonyit)
ENVERS. adv. Hacia, con respecto a.
ENVES. V. ENVERS. (VS, versus latín)
ENVESSAT. part. pas. de "envessar". Vejado, hostigado, oprimido, molestado.
ENVILANIR. v. modo inf. Envilecer. (vil, vilà, vilá, villano)
ENVIRÓ. adv. En rededor, al rededor.
ENVIRON. V. ENVIRÓ. (alt, baix, environ)
ENVIRONATS. v. Rodeáis, circuís. (environeu)
EQUAL. V. EGUAL.
ER. V. Será.
ERGULOS. V. ERGUYLÓS.
ERGULL. sust. c. V. ERGUYL.
ERGULLÓS. V. ERGUYLÓS.
ERGUMENT. sust. c. Argumento. (Argument)
ERGUYL. sust. c. Orgullo.
ERGUYL. v. Enorgullezca. - S‘ erguyl en res; se enorgullezca de nada.
ERGUYLÓS. adj. Orgulloso.
ERGUYLOSAMENT. adv. Orgullosamente.
ERGUYLLÓS. V. ERGUYLÓS.
ERON. v. Eran. - Qu' eron: que eran.
ERRA. sust. c. Error, yerro. (errada)
ERRA. v. Yerra. (él - ella yerra, de errar, error)
ERRAMENT. sust. c. Yerro, error.
ERRATS. v. Erráis. (cometéis errores)
ERRE. V. ERRA.
ERROR. sust. c. Error.
ES. pron. Se. (también se encuentra se y s‘; es diu, es fa, se diu, se fa)
ES. v. Es, está. - Alguna vez existe, p.e: si Deus no es: si Dios no existe.
E ‘S. Y se.
ESCALF. v. Caliente.
ESCALFAR. v. modo inf. Calentar, enardecer. (animar a las tropas)
ESCARAVAT. sust. c. Escarabajo, insecto. (escarabicha; escarbat)
ESCARNIR. V. SCARNIR.
ESCARNISCATS. v. Escarnezcáis.
ESCLATAMENT. sust. c. El acto de reventar. (esclatar)
ESCOLTATS. v. Escuchad, escucháis. (escolteu, escoltéu, escoltáu, escoltau)
ESCOMES. part. pas. de "escometre”. Acometido.
ESCOMETIA. V. Acometía.
ESCONDUT. part. pas. de "escondir". Escondido. (abscondut, ascondut; amagat)
ESCRIBIM. v. Escribimos. (escrivim)
ESCRIVIR. v. modo inf. Escribir. (escriure, scriure)
ESCULL. sust. c. Escollo.
ESCURAHIA. V. Oscurecía. (escur, oscur, escurina, oscurina; fosc, foscor; oscuro)
ESCUREHITS. part. pas. de "escurehir”. Oscurecido. (escurits, escureits)
ESCÚS. sust. c. Excusa (escusa).
ESCUSACIÓ. V. Escús.
ESCURAY. v. Oscureció.
ESCUSAMENT. V. ESCÚS.
ESDEVÉ. v. Acaece, acontece, sucede. (esdevenir, “es de venir”, esdevindre)
ESDEVENCH. V. Sucedió, aconteció, acaeció. - Alguna vez volvió, p. e: et esdevench tan paubre: y se volvió tan pobre o vino a tanta pobreza. (esdevenidor : futuro : venidero)
ESDEVENDRIA. V. Sucedería, acontecería, acaecería.
ESDEVENGUT. part. pas. de "esdevenir". Sucedido, acontecido, acaecido.
ESDEVENIR. v. modo inf. Acontecer, suceder, acaecer.
ESFORÇ, sust. c. Esfuerzo. (esfors)
ESFORÇAR. v. modo inf. Esforzar. (esforsar)
ESFORÇAT. part. pas. de "esforçar". Esforzado. (esforsat)
ESGART. sust. c. Desconocemos la significación de esta palabra como no sea un derivado del verbo provenzal ESGAUZIR, que significa regocijar, felicitar. (de gaug, goig, goch : gozo; No encuentro esgart en el texto).
ESGLAY. sust. c. Espanto. (esglai, esglayat, esglaiat)
ESGLEYA. sust. c. Iglesia. (hay variantes en textos antiguos, esglesia, iglesia, etc)
ESGUARD. sust. c. Mirada. (guarda, guardar, vigilar, guayta, guaytar; gard, regarder)
ESGUARDAMENT. V. ESGUARD.
ESGUARDAR. v. modo inf. Mirar.
ESGUARDARON. v. Miraron. - S‘ esguardaron: se miraron.
ESGUARDAT. part. pas. de "esguardar”. Mirado.
ESGUARDATS. v. Mirad.
ESMENDA. sust. c. Enmienda. (smena, esmena)
ESNE. v. Es (de ello). (ne es, en es)
ESPAHATJABAN. v. Despachaban. (espatxaban, espatxar, despatxar, despachar)
E ' SPAHORDIT. Y espantado.
ESPAVENTABLE. adj. Espantoso, espantosa.
ESPAVENTAMENT. sust. c. Espanto.
ESPER. v. Espero.
ESPER. sust. c. Esperanza.
ESPERANÇA. V. ESPER.
ESPERATS. v. Esperáis.
ESPERIT. sust. c. Espíritu. (espirit, sperit, espirit, etc)
ESPERITAL. adj. Espiritual, inmaterial.
ESPERITALMENT. adv. Espiritualmente.
ESPES. adj. Frecuente, a menudo. - Mi ha vençut tant espes: me ha vencido tan a menudo. (espés, espès)
ESPIRACIÓ. sust. c. Inspiración, animación.
ESPIRAMENT. V. ESPIRACIÓ.
ESPIRANT, v. gerundio de "espirar". Inspirando, animando.
ESPIRAR. v. modo inf. Inspirar, animar.
ESPIRAT. part. pas. de "espirar". Inspirado, animado.
ESPIRATS, V. Inspiráis, animáis.
ESPIRIT. V. ESPERIT.
ESPIRITAL. V. ESPERITAL.
ESPITAL. sust. c. Hospital. - Significa también la orden hospitalaria de San Juan de Jerusalén. (Spital)
ESQUARMENT. sust. c. Escarmiento. (escarment)
ESQUERRE. adj. Izquierdo, siniestro. (esquerra : zurda : izquierda)
ESQUIVAR. v. modo inf. Esquivar.
ESQUIVETS. v. Esquivéis.
ESSENCIALITAT. sust. c. La naturaleza y condición de lo que es esencial.
ESSENT. v. gerundio de "esser". Siendo, estando, existiendo.
ESSER. sust. c. Ser.
ESSER. v. Ser, estar.
EST. v. Eres, estás, existes.
EST. pron. Este. (también el punto cardinal Este)
ESTÁ. v. Es, está.
ESTABIT. V. ESTABLIT.
ESTABLIT. part. pas. de "establir”. Establecido.
ESTAIG. v. Estoy.
ESTA 'L. Está el, es el.
ESTAMENT. sust. c. Estado, condición de una cosa o persona, importancia, p.e: algun fayt que sia de molt gran estament: algún hecho o empresa que sea de gran importancia. (estamento, los tres estamentos : eclesiástico, militar, jurídico)
ESTÁN. V. ESTANT.
ESTAN. v. Son, están, existen.
ESTAN. sust. c. Instante.
ESTANT. v. gerundio de "estar”. Siendo, estando.
ESTAR. v. modo inf. Ser, estar, y alguna vez es, esta. - En otros lugares existir.
ESTARAY. v. Seré, estaré. (Estaray de tot bé faydit,)
ESTARETS. v. Estaréis, sereis.
ESTÁS. v. Estás, eres.
ESTAT, ESTADA. part. pas. de "estar". Sido, estado, estada. - Alguna vez se lee
estada por está.
ESTATS. v. Sed, sois; estad, estáis.
ESTATSME. v. Sedme, estadme.
ESTATSNE. v. Estad (de ello). (Ans ne siats alegre e estatsne joyós,)
ESTAY. v. Soy, estoy, y a veces es, está.
ESTATZ. V. ESTATS.
ESTÉ. v. Extiende (estiende).
ESTECH. v. Estuvo.
ESTEGRE. v. Estuviera. (estiguere)
ESTEGREN. v. Estuvieron, existieron.
ESTEGUÉS. v. Estuviese. (estigués)
ESTELA. sust. c. Estrella. (estel, estels, esteles, estrelles)
ESTÉS. v. Fuese, estuviese.
ESTEVEN. sust. p. Esteban. (Steve, Esteve)
ESTIA. V. Esté. (estigue; estigui)
ESTIA ‘N. Esté en.
ESTIAN. v. Estén.
ESTIATS. v. Seáis, estéis; sed, estad.
ESTOL. V. STOL.
ESTOMÍ. v. Hundió, cayó, arruinó.
ESTORS. part. pas. pl. de “estorçre o estorcer". Arrancados, extraídos, libertados.
ESTORT. part. pas. de "estorçre". Arrancado, extraído, libertado. (liberado)
ESTRENA. sust. c. Presente, estreno de una cosa, regalo.
ESTRUMENT. sust. c. Instrumento, instrumento de música. (instrument)
ESTS. pron. Estos. (aquests, aquets, estos)
ESVAHIREN. v. Conquistaron.
ESVAHITS. part. pas. pl. de "esvahir". Conquistados.
ESVESIMENT. sust. c. Conquista.
ET. conj. Y.
ET. pron. Te. (te diu : et diu)
E ‘T. Y te.
ETAT. sust. c. Edad. (edat)
ETERNAL. adj. Eternal. (eterno)
ETERNALMENT. adv. Eternamente (eternalmente).
ETERNAR. v. modo inf. Eternizar.
ETERNAT. part. pas. de "eternar”. Eternizado.
ETERNITAT, sust. c. Eternidad. (eternidat)
ETS. v. Eres.
EU. pron. Yo. (jo)
EUS. pron. Os.
E ‘US. Y os.
EVITERNAL. sust. c. Salvación eterna. (sempiterno; eternidad)
EVITERNAR. v. modo inf. Dar la salvación eterna.
EVITERNATS. part. pas. pl. de "eviternar”. Salvados en la eternidad.
EXALÇADES. adj. Ensalzadas.
EXALÇAMENT. sust c. Ensalzamiento.
EXALÇAR. v. modo inf. Ensalzar.
EXALÇAT. part. pas. de "exalçar". Ensalzado.
EXAMENT. adv. Juntamente.
EXAMENTS. V. EXAMENT.
EXAUSEIX. v. Escucha, oye.
EXAUSIT. part. pas. de "exausir". Oído, escuchado. (ausir; exaudire, audire)
EXCITAR. v. modo inf. Excitar (escitar).
EXELLATS. part. pas. pl. de "exellar". Desterrados.
EXELLER. sust. c. Destierro. (exili; exell; exilio)
EXEMPLI. V. EXIMPLI.
EXEMPLIFICAT. part. pas. de "exemplificar". Puesto en o por ejemplo.
EXÍ. v. Salió. (eixí; exir, eixir; salir; exit inglés: salida, exitus : muerte en medicina)
EXIDES. sust. c. pl. Salidas. (eixides; sortides pronunciado “surtides”)
EXIMPLI. sust. c. Ejemplo.
EXIMPLI ‘NS. Ejemplo nos. (eximpli ens - nos - mos)
EXIMPLIFICAR, v. modo inf. Poner en o por ejemplo. (ejemplificar)
EXIR. v. modo inf. Salir. (yo ixco, ixes, ix, ixim o eixim, ixiu o eixiu, ixen)
EXIT. part. pas. de “exir". Salido.
EXOBLIDAR. v. modo inf. Olvidar.
EXOEIS. v. Escuchas, oyes.
EXOEIX. V. EXAUEIX.
EXOIDOR, sust. c. El que escucha. (oidor; de comptes : de cuentas)
EXOIMENT. sust. c. El acto de escuchar.
EXOIR. v. modo inf. Escuchar, oír.
EXOIT. part. pas. de "exoir", Escuchado, oído.
EYL, pron. Él.
EYLA. pron. Ella.
EYLS. pron. pl. Ellos.
lunes, 17 de septiembre de 2018
PRIMERA JORNADA. NOVELA PRIMERA
Convé, mol volgudes Siñores, que tot lo que lo home fa u escomenso en nom de aquell que va sé de tots creadó; per lo que, tenín yo que doná escomensamén al nostre novelá, enteng escomensá en un dels seus maravillosos fets per a que, sentínlo, la nostra esperansa en ell com en cosa inmutable se afirmo, y sempre sigue per natros alabat lo seu nom. Manifesta cosa es que, com les coses temporals són totes transitóries y mortals, están plenes de doló, de angustia y de molestia; los que vivím mesclats en elles y som part de elles, no les podém ressistí ni féls frente, si la espessial grássia de Déu no mos preste forsa y prudénsia, que no es de creure que baixo per cap mérit nostre, mes que moguda per la seua propia benignidat y per les plegáries de aquells que, com u som natros, van sé mortals y, habén seguit be los seus gustos mentres van tindre vida, ara se han transformat en eternos y benaventurats. Natros mateixos, ben informats per la experiénsia de la nostra fragilidat, y potsé no atrevínmos a mostrá les nostres plegáries a la vista de tan gran juez, roguém per les coses que creém oportunes. Y ell, ple de piadosa liberalidat cap a natros, siñalém que, no podén la agudesa de los ulls mortals traspassá de cap modo lo secreto de la divina men, a vegades passe que, engañats per la opinió, fem procuratresdabán sa majestat a gen que ha sigut aviáda per Ella al etern exili. Aquell a qui cap cosa se li pot amagá, com si fore benaventurat dabán dels seus ulls, no pot dixá de escoltá a qui li rogue. Lo que apareixerá a la novela que contaré, no es lo juissi de Déu mes que lo dels homes.
Se diu, pos, que habénse convertit Musciatto Franzesi de riquíssim y gran mercadé a Fransa en caballé, y tenín que vindre a Toscana en micer Carlos Senseterra, germá del rey de Fransa, que va sé cridat per lo papa Bonifacio, donánse cuenta de que los seus negossis estaben, com moltes vegades u están los de los mercadés, mol enredats aquí y allá, y que no se podíen fássilmen ni de repén desenredá (desintrincá), va pensá transferíls a varies persones, y per a tots va trobá cóm; li va quedá la duda de a quí dixá per a rescatá los crédits fets a uns cuans borgoñóns. Y la raó de la duda ere sabé que los borgoñóns són pleitejáns y de roína condissió y desleals, y an ell no li veníe al cap quí podríe ñabé tan malvat per a fé frente a la seua perversidat. Y después de pensá mol tems en este assunto, li va vindre a la memória lo siñó Cepparello de Prato, que moltes vegades se hospedabe a la seua casa de París, baixet pero mol pincho y arreglat, no sabén los fransesos qué volíe di Cepparello, y creén que volíe di capelo, es di, guirnalda, com al seu romance, perque ere minut com diém, no Chapelo, sino Ciappelletto lo cridaben: y com Ciappelletto ere conegut a tot arreu, mol pocs com Cepparello lo coneixíen. Ere este Ciappelletto notari, y sentíe grandíssima vergoña si algún de los seus instruméns (encara que ne eren pocs) no fore fals; de los que ne haguere fet tans com li hagueren demanat gratuitamen, y en milló gana que algún de un atra classe mol ben pagat. Declarabe en fals mol a gust, tan si se li demanabe com si no; y donánse en aquells tems a Fransa grandíssima fe als juraméns, no preocupánse per jurá en fals, guañabe malvadamen tantes causses, encara que li demanaren que jurare di la verdat per la seua fe. Teníe un atra classe de plaés (y mol se empeñabe en alló) en provocá entre amics y paréns y consevol atre, mals y enemistats y escándols, de los que contra mes mals veíe que seguíen, mes alegría sentíe. Si sel invitabe an algún assessinato o a consevol atre acto criminal, sense negás may, de bona gana hi anabe y moltes vegades se va trobá a gust ferín y matán homes en les propies mans. Gran blasfemadó ere contra Déu y los sans, y per consevol atra coseta, perque ere rabiós com cap atre. A la iglesia no hi anabe may, y mol menos a missa, y a tots los sacraméns com a cosa vil ofeníe en palabrotes y cagánse en ells; y per lo contrari les tabernes y los atres puestos deshonestos visitabe de bona gana y los frecuentabe. A les dones ere tan afissionat com u són los gossos a la gayata, mes que cap atre home flaco se encantae. Hauríe furtat y robat en la mateixa consiénsia en la que resaríe un san. Mol golut y gran bebedó, hasta arribá als repugnáns vómits, tamé ere un solemne jugadó en dados trucats.
- Fill meu, be has fet, y aixina tens que fé de ara en abán; y vech que si tan assubín te confésses, poca faena tindré de escoltát y preguntát.
- Siñó retó, no diguéu aixó; yo no me hay confessat may tantes vegades ni en tanta frecuénsia que no vullguera fé sempre confessió general de tots los pecats que puguera recordá desde lo día en que vach náixe hasta lo que me hayga confessat; y per naixó tos rogo, bon pare, que me preguntéu de totes les coses com si may me haguéreu confessat, y no tinguéu compassió perque estiga dolén, que mes vull disgustá an estes carns meues que, excusánles, fé cap cosa que puguere resultá en la perdissió de la meua alma, que lo meu Salvadó va rescatá en la seua pressiosa sang.
- Dísla en tranquilidat, que per di la verdat ni a la confessió ni a cap atre cas may se ha pecat.
- Ya que u voléu aixina, tos u diré: soc tan virgen com vach eixí del cos de la meua mare.
- ¡Oh, que Déu te beneíxque! - va di lo flare- , ¡qué be has fet! Y al féu has tingut tan mérit perque, si hagueres vullgut, teníes mes libertat de fé lo contrari que tením natros y tots los atres que están tancats detrás de alguna regla y reixa.
Y después li va preguntá si habíe desagradat a Déu en lo pecat de la gula. A lo que, suspirán mol, lo siñó Ciappelletto va contestá que sí y moltes vegades; perque, ademés del dijú de la cuaresma que les persones devotes fan durán lo añ, totes les semanes teníe la costum de minjá només pá y beure aigua al menos tres díes, y se habíe begut l'aigua en tan gust (espessialmen cuan no habíe pogut resá o aná en peregrinassió) com los grans bebedós se béuen lo vi. Y moltes vegades habíe dessichat minjás l´ensiám de herbetes que fan les dones cuan van al campo, y algunes vegades li habíe paregut milló minjá que fé dijú. A lo que lo flare va di:
- ¡Oh! - va di lo siñó Ciappelletto- , pare meu, no me diguéu aixó per a reconfortám; be sabéu que yo sé que les coses que se fan en servissi de Déu tenen que fes llimpiamen y sense cap taca al ánimo: y qui u fa de un atra manera, péque.
Lo flare, contentíssim, va di:
- Y yo estic contén de que aixina u entengues, y mol m´agrade la teua pura y bona consiénsia. Pero dísme, ¿has pecat de avaríssia dessichán mes del convenién y volén tindre mes de lo que s´ha de tindre?
- ¡Oh! - va di lo siñó Ciappelletto- , aixó tos dic que moltes vegades u hay fet. ¿Y quí podríe aguantás veén tot lo día als homes fen coses brutes y asqueroses, no observá los mandamientos de Déu, y no tindre temó al seu juissi? Han sigut moltes vegades al día los que hay vullgut está milló mort que viu al vore als joves aná detrás de les vanidats y sentínlos jurá y perjurá, aná a les tasques o tabernes, no visitá les iglesies y seguí mes les víes del món que les de Déu.
- ¡Ay, siñó!, vos que me pareixéu home de Déu, ¿cóm diéu estes paraules? Si yo haguera pogut tindre encara que fore un pensamén de fé alguna de estes coses, ¿creéu que Déu me hauríe aguantat tan? Aixó són coses que fan los assessinos y los criminals, de los que, sempre que n´hay vist an algún, hay dit sempre: «Ves en Déu a que te convertixgue».
Entonses va di lo flare:
- Sí, siñó - va contestá lo siñó Ciappelletto - hay dit mal de atres, perque vach tindre un veí tan cafre que en la rabia mes gran del món no fée mes que apalissá a la seua dona tan que una vegada vach parlá mal de ell als paréns de la dona. Tanta pena vach sentí per aquella pobreta, a la que ell, cada vegada que habíe trascolat massa, la assuriacabe com només Déu u sap.
- Per la meua fe - va di lo siñó Ciappelletto- , siñó, sí, pero no sé quí eren: habénme donat uns dinés que me debíen per roba que los había venut, yo los vach ficá a un cofre sense contáls, y vach vore después de un mes que eren cuatre reals mes del que tocabe, per lo que, no habénlos tornat a vore y habénlos conservat un añ per a tornálsi, los vach doná per amor a Déu.
- Aixó va sé poca cosa y vas fé be.
- Siñó meu, ting encara algún pecat que no tos hay contát.
- ¡Oh! - va di lo flare- , fill meu, aixó es poca cosa.
- No - va di lo siñó Ciappelletto - , que lo domenge mol ña que honrá perque en un día aixina va ressusitá de la mort a la vida nostre Siñó.
- ¿Alguna cosa mes has fet?
- Siñó meu, sí - va contestá lo siñó Ciappelletto- , que yo, no donánmen cuenta, vach escupiñá una vegada a dins de la iglesia de Déu.
- Y féu una gran canallada, perque res convé tindre tan limpio com lo san templo, al que se rendíx sacrifissi a Déu.
- Fill meu, ¿qué te passe?
- ¡Ay, siñó! Que me ha quedat un pecat del que may me hay confessat, tan gran vergoña me done contál, y cada vegada que lo recordo ploro com veéu, y me pareix mol sert que Déu may tindrá misericórdia de mí per neste pecat.
- ¡Ay, pare meu! lo meu es un pecat massa gros, y apenes puc creure, si les vostres plegáries no me ajúden, que puga sé per Déu perdonát.
- Díslo en confiansa, que yo te prometixgo demanáli a Déu per tú.
- ¡Ah, fill meu! ¿Y aixó te pareix tan gran pecat? Oh, los homes blasfemám contra Déu tot lo día y si ell perdone de bon grado a qui se arrepentíx de habé blasfemat, ¿no creus que te perdonará aixó? No ploros, consólat, que segú que encara que hagueres sigut un dels que lo van enclavá a la creu, tenín la contricsió que te vech, Ell te perdonaríe.
- ¡Ay, pare meu! ¿Qué diéu? La dolsa mare meua que me va portá al seu cos nou mesos día y nit, y me va sostindre en brassos mes de mil vegades. ¡Mol mal vach fé en oféndrela, y es un pecat mol gros; y si no reséu a Déu per mí, este pecat no me sirá perdonát!
- Siñó Ciappelletto, en la ajuda de Déu estaréu pronte sano; pero si passare que Déu cridare a la vostra beneita alma, ¿tos agradaríe que lo vostre cos fore sepultat al nostre convén?
- Siñó, sí, no voldría está a datre puesto, ya que vos me hau prometut rogá a Déu per mí, ademés de que yo hay tingut sempre una espessial devosió per la vostra orden; y per naixó tos rogo que, en cuan estiguéu al vostre convén, féu que vingue a mí aquell verdadé cos de Cristo que vos per lo matí consagréu al altá, perque encara que no siga digne, voldría combregá en la vostra llisénsia, y después la santa y radera unsió per a que, ya que hay viscut com a pecadó, al menos móriga com a cristiano.
Los dos germáns, que teníen molta temó de que lo siñó Ciappelletto los engañare, se habíen ficat en la orella apegada a un tabique que separabe la alcoba aon lo siñó Ciappelletto estabe de un atra y, escoltán, fássilmen sentíen y enteníen lo que lo siñó Ciappelletto al flare li diebe; y sentíen algunes vegades tantes ganes de enríuressen, al sentí les coses que li confessabe habé fet, que casi petáen de rissa, y se díen un al atre: ¿quin home es éste, al que ni la vellesa ni la enfermedat ni la temó de la mort que veu tan prop, ni de Déu, de qui lo juissi espere tindre de aquí poc, han pogut apartál de la seua maldat? Pero veén que habíe dit que sí, que ressibiríe la sepultura a la iglesia, de res mes se van preocupá. Lo siñó Ciappelletto va combregá poc después y, empijorán sense reméi, va ressibí la radera unsió; y poc después de la baixada del sol, lo mateix día que habíe fet la seua bona confessió, se va morí. Per lo que los dos germáns van prepará lo cos per a que fore honradamen sepultat y enviál al convén, y van avisá que vinguéren per la nit a velál segóns ere la costum. Lo san flare que lo habíe confessat, al sentí que habíe finát, va aná a buscá al prior del convén, y habén fet tocá a capítul, als flares reunits los va contá que lo siñó Ciappelletto habíe sigut un home san segóns ell u habíe pogut enténdre de la seua confessió; y esperán que per nell Déu mostrare mols milagres, los va convénse de que en grandíssima reverénsia y devosió ressibiguéren aquell cos. En aixó lo prior y los flares, creénsu tot, van está de acuerdo: y per la nit, anán tots allí aon descansabe lo cos del siñó Ciappelletto, li van fé un gran y solemne velatori, y pel matí, vestits tots en albes y capes, en los llibres a la má y les creus dabán, cantán, van aná a per este cos y en grandíssima festa y solemnidat sel van portá a la seua iglesia, seguínlos tota la siudat, homes y dones; y, habénlo ficat a la iglesia, puján al púlpito, lo san flare que lo habíe confessat va escomensá sobre ell y la seua vida, sobre los seus dijús, la seua virginidat, la seua simplissidat y la inossénsia y santidat, a predicá maravilloses coses, entre atres contán lo que lo siñó Ciappelletto teníe com lo seu pecat mes gros, y plorán li habíe confessat, y cóm ell apenes li habíe pogut ficá al cap que Déu lay perdonaríe. Después se va girá a empéndre al poble que lo escoltabe, dién:
y tot lo día va sé conservat aixina, per a que per tots puguere sé vist y visitat. Per la nit, en una urna de mármol va sé sepultat en honor a una capella, y al día siguién ya va escomensá la gen a aná allí y a enséndre veles y sírios y a venerál, y a fé promeses y a penjá exvotos de sera segóns la promesa feta. Y tan va creixe la fama de la seua santidat y la devosió que se li teníe que no ñabíe dingú que contra alguna desgrássia faiguere promeses a datre san, y lo van cridá y lo criden San Ciappelletto, y afirmen que Déu ha mostrat mols milagres per nell y los amostre encara. Aixina pos, va viure y va morí lo siñó Cepparello de Prato y va arribá a sé san, com hau sentit; y no vull negá que sigue un benaventurat a la presénsia de Déu perque, encara que la seua vida va sé criminal y malvada, va pugué fé al final un acto de contricsió de manera que Déu va tindre misericórdia de ell y lo va ressibí al seu reino; pero com aixó es una cosa amagada, raóno sobre lo que es aparén y dic que mes segú es que estigue condenat entre les máns del dimoni que al paraísso. Y si aixina es, grandíssima ham de reconéixe que es la benignidat de Déu, que no mire los nostres fallos sino la puresa de la fe, y al péndre natros de consiliadó a un enemic seu, creénlo amic, mos escolte, com si an algú verdaderamen san acudiguérem com a consiliadó de la seua grássia. Y per naixó, per a que per la seua grássia a la adversidat presén y en esta compañía tan alegre mos conservém sanos, alabán lo seu nom en lo que la ham escomensat, an ell acudirém en les nostres nessessidats, seguríssims de sé escoltats.