Mostrando las entradas para la consulta capturá ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta capturá ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

miércoles, 26 de septiembre de 2018

SEGONA JORNADA. NOVELA SEXTA.

Madama Beritola, trobada en dos cabridets a una isla, habén perdut dos fills, sen va de allí cap a Lunigiana, aon un dels fills va a serví al seu siñó y en la filla de éste se gite, y lo fiquen a la presó; Sicilia rebelada contra lo rey Carlos, y reconegut lo fill per la mare, se case en la filla del seu siñó y trobe a són germá, y tornen a tindre una alta possisió.

Sen habíen enrit mol les Siñores y los joves de les aventures de Andreuccio, cuan Emilia, advertín la historia acabada, seguín lo orde de la Reina aixina va escomensá:

Coses series y doloroses són los movimens de la fortuna, sobre los que crec que no desagrade tindre que sentí tan als felisos com als desgrassiats, als primés fa precavits y als segóns console. Y per naixó, encara que grans coses hayan sigut dites abáns, enteng contátos una historia tamé verdadera y piadosa, que, encara que alegre final tingue, va sé tanta y tan llarga la seua amargura, que apenes puc creure que alguna vegada la dolsificare la alegría que la va seguí:

Mol volgudes Siñores, después de la mort de Federico II lo emperadó, va sé coronat rey de Sicilia Manfredo, al que acompañabe sempre un home noble de Nápoles de nom Arrighetto Capece, teníe per dona a una hermosa y noble dama igualmén napolitana de nom madama Beritola Caracciola.

Arrighetto, tenín lo gobern de la isla a les mans, sentín que lo rey Carlos primé habíe vensut a Benevento y matat a Manfredo, y que tot lo reino se veníe an ell, tenín poca confiansa en la escasa lealtat dels sicilianos no volén convertís en súbdito del enemic del seu siñó, se preparabe per a fugí. Pero sabut aixó per los sicilianos, ell y mols atres amics y criats del rey Manfredo van sé entregats com a prissioneros al rey Carlos, y lo domini de la isla después.

Madama Beritola, en tan gran mudansa de les coses, no sabén qué siríe de Arrighetto y sempre tenín temó de lo que habíe passat, per temó a sé humillada, dixades totes les seues coses, en un fill seu de uns vuit añs de nom Giuffredi, y preñada y pobre, montán a una barcota, va fugí a Lípari, y allí va parí un atre fill mascle al que va nombrá Lo Expulsat;
y en una criandera (nodrissa o assormadora) y tots los demés, a una barqueta va montá per a torná a Nápoles en los seus paréns. Pero va passá lo que no se esperaben: per la forsa del ven, lo barquet minudet, que a Nápoles teníe que arribá, va sé transportat a la isla de Ponza, aon van entrá a una caleta, y se van ficá a esperá la oportunidat per a continuá lo viache. Madama Beritola, desembarcán y fen terra a la isla com los demés, y trobat un puesto solitari y ben lluñ, allí se va retirá sola a queixás pel seu Arrighetto. Y fen lo mateix tots los díes, va passá que, están ella ocupada en la seua aflicsió, sense que dingú, ni marinero ni atre, sen donare cuenta, va arribá una galera de corsaris, que los van capturá a tots y sen van aná.

Madama Beritola, acabat lo seu diari lamén, tornán a la playa per a vore als seus fills, com acostumbrabe fé, a dingú va trobá allí, del que se va maravillá primé, y después, sospechán lo que habíe passat, los ulls cap al mar va atansá y va vore la galera, encara no mol alluñada, que remolcabe al barquet, pel que va está segura de que, igual que al home, habíe perdut als fills; y pobre y sola y abandonada, sense sabé si podríe trobá an algú, veénse allí, desmayada, cridán al home y als fills, va caure a la playa.

No ñabíe aquí dingú que en aigua freda o en un atre michá a les desmayades forses cridare, pel que al seu albedrío van pugué los espíritus aná bambán per aon van volé ; pero después li van torná les forses, jun en mes llágrimes, y mol tems va cridá als fills y per totes les cavernes y covaches los va aná buscán. Cuan va vore que se fatigabe inútilmen y caíe la nit, esperán y no sabén qué fé, se va preocupá una mica y, anánsen de la playa, an aquella caverna aon acostumbrabe a plorá y a queixás va torná. Y cuan la nit ya habíe passat, en molta temó y en incalculable doló, y lo nou día habíe vingut, y ya passada la hora de tersia, com la nit abáns no habíe sopat, obligada per la fam, se va ficá a pasturá herba; y pasturán com va pugué, plorán, anáe pensán sobre la seua futura vida allí. Y mentres cavilabe, va vore vindre una cabreta que va entrá allí prop a una coveta, y después de un ratet va eixí de ella y sen va aná pel bosque; pel que, eixecánse, allí va entrá, de aon habíe eixit la cabreta, y va vore dos cabridets potsé naixcuts lo mateix día, que li van pareixe la cosa mes dolsa del món y la mes grassiosa; y com encara no se li habíe retirat la lleit dels pits después del parto, los va agarrá téndramen y los va assormá en les seues mamelles y mugrons.
Estos no van repudiá lo servissi, igual mamaben de ella com u hagueren fet de la seua mare, y de entonses en abán entre la mare y ella cap distinsió van fé; pareixénli a la noble Siñora habé trobat an esta isla deserta compañía, pasturán herbes y bebén aigua y plorán pel home y los fills y enrecordánsen de la seua vida passada, allí a viure y a morí se habíe disposat. Y, vivín aixina, la noble Siñora en fiera convertida, va passá que, después de algúns mesos, per fortuna va arribá tamé un barquet de pissanos (de Pisa) allí aon ella habíe arribat abáns, y se van quedá uns cuans díes. Ñabíe an aquell barco un home noble de nom Currado dels marquesos de Malaspina en una dona seua valenta y santa; y veníen en peregrinassió de tots los sans llocs que ña al reino de Apulia (Puglia) y a casa seua tornaben. Per a entretindre lo aburrimén, en la seua dona y algúns criats y gossos, un día van volé baixá a la isla; y no mol lluñ del puesto aon estabe madama Beritola, van escomensá los gossos de Currado a seguí als dos cabridets, que, ya granets, estaben pasturán; los cabridets, acassats pels gossos, van escampá cap a la caverna aon estabe madama Beritola. Ella, veén aixó, ficánse de peu y agarrán un tocho, va fé tirá cap atrás als gossos; y allí Currado y la seua dona, que als seus gossos seguíen, van arribá, y veénla morena y prima y peluda com se habíe ficat, se van assustá y extrañá, y ella mol mes que ells. Pero después de que als seus rogs habíe Currado aguantat als seus gossos, después de moltes súpliques van conseguí que diguere quí ere y qué fée allí, y ella los va contá tota la seua historia y les seues desventures. Lo que, sentín Currado, que habíe conegut mol be a Arrighetto Capece, va plorá de compassió y en moltes paraules se les va ingeniá per a apartála de esta dessisió tan rigurosa, oferínli portála a casa seua o tíndrela en ells en lo mateix honor que a san germana, y que allí se quedare hasta que Déu mes alegre fortuna li deparare. An estes ofertes no se va plegá la Siñora, y Currado va dixá en ella a la seua dona y li va di que enviaríe minjá, y robes, perque estabe vestida en draps, per no di que estabe descorcholí, en pilotes, y que u probare tot per a emportássela en ells. Quedánse en ella la noble Siñora, habén plorat mol en madama Beritola los seus infortunios o les seues desgrássies, fets vindre vestits y viandes, en la faenada mes gran del món la va convense de minjá y vestís. Y después de mols mes rogs, dién ella que no volíe aná aon fore coneguda, va conseguí que anare en ells a Lunigiana, en los dos cabridets y la cabreta, que mentrestán habíe tornat aon estaben elles y li habíe fet grandíssimes festes a la noble Siñora. Y aixina, vingut lo bon tems, madama Beritola en Currado y en la seua dona al barco van montá, y en ells la cabra y los dos chotets.

Com no sabíen lo nom de la dona, la van cridá Quirrina; y, en bon ven, pronte van arribá hasta lo delta del Magra, aon van baixá del barco y als seus castells van pujá. Allí, a la vora de la dona de Currado, madama Beritola, en trajes de viuda, com una damissela seua, honesta y humilde y ben creguda va está, guardán lo amor per als seus cabridets y fénlos alimentá.

Los corsaris que habíen assaltat y enganchat lo barco a Ponza en lo que madama Beritola habíe vingut dixánla an ella perque no la habíen vist, en tota la demés gen sen van aná cap a Génova; y allí dividit lo botín entre los amos de la galera, li van tocá, entre atres coses, la niñera de madama Beritola y los dos chiquets a un tal micer Guasparrino de Oria, que los va enviá a casa seua per a tindrels com criats de les faenes de la casa.

La niñera, mol apocadeta per la perdua de la seua ame y per la misserable fortuna que los habíe caigut a damún als dos chiquets y an ella, va plorá amargamen; pero después de vore que les llágrimes no li servíen de res, com ere sabia y espabilada, va pensá que si los dos chiquets eren reconeguts, podríen ressibí molesties, y esperán que, cuan fore, cambiare la fortuna pugueren torná al perdut estat, va pensá no descubrí a dingú quí eren: y a tots diebe (los que li habíen preguntat per naixó) que eren los seus fills. Y al mes gran, no Giuffredi, sino Giannotto de Prócida lo cridabe; al minut no se va preocupá de cambiáli lo nom; y en máxima diligensia li va enseñá a Giuffredi per qué li habíe cambiat lo nom y en quin perill podíe está si fore reconegut, y aixó no una vegada sino moltes y ben assobín li recordabe: lo que lo sagal, que u enteníe be, fée lo que li enseñabe la sabia nodrissa.

Se van quedá, pos, mal vestits y pijó calsats, y féen totes les faenes mes roínes, jun en la niñera, y en passiensia van aná passán mols añs a casa de micer Guasparrino. Pero Giannotto, cuan ya teníe setse añs, tenín mes atrevimén del que sol tindre un criat, rechassán la baixesa de la condissió servil, puján a unes galeres que anaben a Alejandría, del servissi de micer Guasparrino sen va aná y va está per mols puestos, sense pugué millorá gens. Al final, después de uns tres o cuatre añs de habéssen anat de casa de micer Guasparrino, sén un bon mosso y habénse fet gran de estatura, y habén sentit que son pare, al que creíe mort, estabe encara viu encara que en cautividat tingut pel rey Carlos, casi desesperán de la fortuna, vagán com un vagabundo, va arribá a Lunigiana, y allí va entrá per casualidat com a criat de Currado Malaspina servínli en diligensia y a gust. Y com mol poques vegades va vore a sa mare, que en la Siñora de Currado estabe, no la va pugué coneixe, ni ella an ell: la edat los habíe cambiat mol tan al un com al atre, desde que se van vore per radera vegada. Están, pos, Giannotto al servissi de Currado, va passá que una filla de Currado de nom Spina, que habíe enviudat de Niccolo de Grignano, va torná a casa del pare; ella, sén mol bella y agradable y jove, en poc mes de setse añs, per ventura li va ficá los ulls a damún a Giannotto y ell an ella, y la un del atre se van enamorá. Este amor no va está mol tems sense efecte, y mols mesos van passá abáns de que algú sen acatare; pel que, ells, massa segús y confiats, van escomensá a actuá de manera menos discreta que la que se requeríe. Y anán un día per un bosque ple de abres, la jove y Giannotto, dixán a tota la demés compañía, sen van aná dabán, y pareixénlos que habíen dixat mol lluñ als demés, a un puestet idílic y bucólic ple de herbetes y floretes, y voltat de abres, van escomensá a fé lo amor. Y cuan ya habíen estat juns mol rato, que lo gran plaé los va fé trobá mol curtet, van sé alcansats per la mare de la jove primé, y después per Currado. Ell, apenat sobremanera al vore aixó, sense di res del perqué, los va fé agarrá als dos per tres dels seus criats y a un castell seu los van portá lligats; y de ira y de disgust gemegán anáe, disposat a féls morí.
La mare de la jove, encara que mol cabrejada estiguere y reputare digna a la seua filla, habén vist segóns les paraules de Currado quina ere la seua intensió respecte als culpables, no podén soportá alló, donánse pressa va alcansá al enfadat home y va escomensá a rogáli que li faiguere lo favor de no convertís en verdugo de la seua filla y que no se tacare les mans en la sang de un criat seu, y que trobare un atra manera de calmá la ira, com per ejemple ficáls a la presoneta y que penaren y ploraren lo pecat cometut. Y tantes paraules li va está dién la santa dona que va apartá del seu ánimo lo propósit de matáls; y va maná que a diferéns puestos foren engabiats, y allí ben guardats, en poc minjá y moltes incomodidats, hasta que dessidiguere fé un atra cosa en ells; y aixina se va fé.

Y vaya vida van passá tancats y plorán seguit y fen mes dijú que un flare. Portán, pos, Giannotto y Spina una vida tan dolorosa, y habén passat ya un añ sense que Currado sen enrecordare de ells, va passá que lo rey Pere de Aragó, per un acuerdo en micer Gian de Prócida, va sublevá a la isla de Sicilia y lay va pendre al rey Carlos; pel que Currado, com ere gibelino, va fé una gran festa.

Giannotto va sentí parlán an algún de aquells que lo custodiaben, va doná un gran suspiro y va di:

- ¡Ay, triste de mí!, ¡que fa avui ya catorse añs que vach arrastránme pel món, no esperán datra cosa que ésta, y ara que arribe, me ha trobat a la presó, de la que may mes espero eixí, mes que mort!

- ¿Y qué? - va di lo seladó -. ¿Qué te importe a tú lo que faiguen los altissims reys? ¿Qué tens tú que fé a Sicilia?

A lo que Giannotto va di:

- Pareix que me se trenque lo cor enrecordánmen del que mon pare va tindre que fé allí. Encara que yo era mol chiquet cuan vach fugí de allí, men enrecordo de que lo vach vore Siñó en vida del rey Manfredo. Va seguí lo seladó:
- ¿Y quí va sé ton pare?

- Mon pare - va di Giannotto - puc ya manifestáu perque me vech a cubert del perill que tenía descubrínu, se va di y se diu encara, si viu, Arrighetto Capece, y yo no Giannotto sino Giuffredi me dic; y no dudo, si de aquí ixquera, que tornán a Sicilia, no tinguera allí encara una altíssima possisió.

Lo bon home, sense di res mes, lay va contá tot a Currado. Sentín aixó Currado, encara que va mostrá no preocupás del prissionero o presoné, sen va aná a vore a madama Beritola y li va preguntá si habíe tingut algún fill de Arrighetto que se diguere Giuffredi. La Siñora, plorán, va contestá que, si lo mes gran dels dos fills seus que habíe tingut estiguere viu, aixina se diríe y tindríe vintidós añs. Sentín aixó, Currado va pensá que podíe fé una gran misericordia y borrá la seua vergoña y la de la seua filla donánlay an aquell per dona; y per naixó, fen vindre secretamen a Giannotto, lo va interrogá en pels y señals sobre tota la seua passada vida. Y trobán una abundansia de indissis de que de verdat ere Giuffredi, fill de Arrighetto, li va di:

- Giannotto, saps lo gran que ha sigut la ofensa que me has fet en la meua filla, habénte tratat be, com té que fes en los criats, teníes que buscá sempre lo meu honor y lo de les meues coses; y mols atres als que hagueres fet lo que a mí me vas fé, te hauríen matat, cosa que grássies a la meua piedat no vas patí. Ara, ya que me dius que eres fill de un home noble y de una noble Siñora, vull que se acabo la teua angustia y tráuret de la miseria y de la presó aon estás, y al mateix tems lo teu honor y lo meu reintegrá al seu debut puesto.

Com saps, Spina, a qui en amorosa amistat vas coneixe, es viuda, y la seua dote es gran y bona, y les costums de son pare y de sa mare los coneixes, per lo que, cuan vullgues, estic disposat a que, ya que deshonestamen va sé la teua amigueta se convertixque honestamen en la teua dona, y que vigues com un fill meu aquí en mí y en ella.
La presó habíe machacat y ablanit la carn de Giannotto, pero lo generós ánimo propi del seu origen no habíe menguat gens, ni tampoc lo verdadé amor que li teníe a la seua dona; y encara que dessichare lo que Currado li oferíe y u veiguere al seu alcanse, gens va atenuá lo que la grandesa del seu ánimo li demanáe di y fé, y va contestá:

- Currado, ni soc un afanós de Señorío ni ting dessich de dinés ni datra raó me va fé may obrá com un traidó contra la teua vida y les teues coses. Vach vóldre a ta filla y la estimo encara, y la voldré sempre, perque la reputo digna del meu amor; y si yo en ella me vach portá poc honestamen segóns la opinió dels vulgars, vach cometre aquell pecat que sempre porte parello la juventut, y que si se vullguere fé desapareixe se hauríe de extinguí la juventut, y éste, si los vells sen vullgueren enrecordá de cuan van sé joves y los defectes dels demés compararen en los seus, no siríe tingut per serio com u es ara per tú y per mols atres; y com amic, no com enemic, vach pecá, y no una vegada, sino moltes. Lo que me oferixes sempre u vach dessichá, y si haguera cregut que me podíe sé consedit, mol tems abáns u hauría demanat. Si no tens pensat fé lo que les teues paraules diuen, no me alimentos en vanes esperanses; fésme torná a la presó, y fésme allí afligí tan com vullgues, que mentres vullga a Spina te voldré a tú per l´amor seu, faigues lo que faigues, y te tindré reverénsia.

Currado, habénlo sentit, se va maravillá y lo va tindre com enamorat per un amor ruén, y mes lo va volé: per naixó, ficánse de peu, lo va abrassá y lo va besá, y sense tardá mes, va maná que portáren a Spina en secreto cap allí. Ella, a la presó, se habíe ficat arguellada, blanca y fluixeta, y un atra dona pareixíe, y Giannotto pareixíe tamé un atre home. Ells, en presénsia de Currado, en consentimén mutuo se van casá segóns la nostra costum. Y después de uns díes, sense que dingú sen enterare del que habíe passat, los van proví de tot alló que nessessitáben o los apetíe, y pareixénlos tems de fé alegrás a les dos mares, cridán a la seua dona y a la Quirrina aixina los va di:

- ¿Qué diríeu, Siñora, si yo tos tornara al vostre fill gran casat en una de les meues filles? A lo que la Quirrina va contestá:  

- No podría ditos res, y no podría estátos mes obligada del que tos estic, pero mol mes u estaría si vos una cosa que me es volguda mes que yo mateixa me tornáreu; y tornánmela de la manera que diéu, me tornaríeu a mí la meua perduda esperansa y la vida. Y plorán, va callá.
Entonses li va di Currado a la seua dona:

- ¿Y a tú qué te pareixeríe, dona, si tel donára per géndre? A lo que la Siñora va contestá:
- No un de ells, que són nobles, sino consevol misserable si a vos tos vinguere en gana, me estaríe be.

Entonses va di Currado:
- Espero fétos alegrá dins de pocs díes.
Y veén ya als dos joves que habíen recuperat lo seu anterió aspecte, vestínlos honradamen, li va preguntá a Giuffredi:

- ¿Qué te agradaríe mes, ademés de la alegría que tens, que vore aquí a ta mare?

A lo que Giuffredi va contestá:

- No me es possible creure que los seus desventurats acsidéns la haiguen dixat viva: pero si aixina fore, mol me agradaríe, y ademés, en lo seu consell, podría recuperá a Sicilia gran part dels meus bens.
Entonses Currado va fé vindre allí a les dos Siñores. Les dos van fé maravilloses festes a la ressién casada, maravillánse de que Currado haguere arribat a sé tan bondadós y fet lo seu parén a Giannotto, al que madama Beritola, per les paraules sentides a Currado, va escomensá a mirá be, y se va despertá an ella algún recuerdo de les infantils facsións de la cara del seu fill, y sense esperá datra demostrassió, en los brassos uberts se li va tirá al coll, ni lo desbordán amor y la alegría materna li van permétre o permití di cap paraula, la van privá de tots los sentits hasta tal pun que com si estiguere morta va caure als brassos del fill que la abrassabe. Ell, encara que mol se extrañare de habéla vist moltes vegades abáns an aquell mateix castell sense may reconéixela, va reconéixe l´auló de sa mare y reprochánse lo seu descuido, ressibínla als seus brassos plorán, la va besá. Madama Beritola va sé assistida per la dona de Currado y per Spina, en aigua freda y en atres artes seues li van torná les desmayades forses y va torná a abrassá al fill en moltes llágrimes y moltes dolses paraules; y plena de piedat materna mil vegades mes lo va besá, y ell an ella mol la va mirá y la va abrassá. Estes festes se van repetí tres o cuatre vegades, no sense contén y plaé dels concurréns, y se van contá les seues calamidats. Currado ya habíe comunicat als seus amics lo nou víncul familiá, y va organisá una hermosa y magnífica festa.

Giuffredi li va di:

- Currado, me hau contentát en moltes coses y mol tems hau honrat a ma mare: ara, per a que res quedo per fé, tos rogo que a ma mare, a los meus convidats y a mí alegréu en la presénsia de mon germá, que com a criat té a casa seua micer Guasparrino de Oria, qui, com ya tos hay dit, de ell y de mí se va apoderá pirateján y después, que enviéu an algú a Sicilia per a que se informo de les condissións y del estat del país, y que averíguo qué ha sigut de Arrighetto, mon pare, si está viu o mort, y si está viu, en quin estat; y una vegada informat de tot, tórno a natros.

Li va apetí a Currado la petissió de Giuffredi, y sense tardá va enviá a discretíssimes persones a Génova y a Sicilia. Lo que va aná a Génova, va trobá a micer Guasparrino, y de part de Currado li va rogá que al Expulsat y a la seua niñera li enviare, contánli lo que Currado habíe fet en Giuffredi y en sa mare.
Micer Guasparrino se va maravillá mol al sentíl, y li va di:

- Es verdat que faré per Currado consevol cosa que estigue a les meues máns y que ell vullgue. Hay tingut a casa, desde fa catorse añs, al mosso que me demane y a sa mare, y tels enviaré de bona gana; pero li dirás de part meua que se cuido de no creure massa les fábules de Giannotto, que dius que avui se fa cridá Giuffredi, perque es mol mes roín del que ell se pense.
Y dit aixó, fen honrá al valén home, va fé cridá a la niñera en secreto, y la va interrogá sobre aquell assunto. Ella, habén sentit la rebelió de Sicilia y sentín que Arrighetto estabe viu, traénse la temó de damún que hasta entonses habíe tingut, lay va contá tot y li va di les raóns per les que se habíe comportát de aquella manera.


Micer Guasparrino, veén que les coses dites per la nodriza cuadráben en les del embaixadó de Currado, va escomensá a doná fé a les paraules; y va fé mes averiguassións sobre este assunto, cada vegada trobáe mes coses que li féen creure en alló, y avergoñínse del vil trate que li habíe donat al mosso, per a enmendáu, com teníe una filla mol maja de ONSE añs de edat, sabén quí habíe sigut y ere Arrighetto, en una gran dote lay va doná per dona, y después, lo mosso, la filla, lo embajadó de Currado y la niñera, puján a una galera ben armada, van aná cap a Lérici (Lérida o Lleida no), aon se va fé una gran festa a un castell no mol lluñ de allí, propiedat de Currado.

Qué festes va fé la mare al torná a vore a son fill minut, cuántes les de los dos germáns, y los tres a la fiel niñera.

Déu, generossíssim cuan escomense a doná, pel que sabém que no es catalá, va fé arribá alegres noves de la vida y lo bon estat de Arrighetto Capece.

Mentres los convidats estáen a la taula, encara al primé plat, va arribá aquell que habíe sigut enviat a Sicilia, y entre atres coses va contá que Arrighetto, que estáe a Catania encarselát pel rey Carlos, cuan se va eixecá lo poble contra lo rey, van córre a la cárcel y, matán als guardies, lo habíen tret de allí, y com lo mes gran enemic del rey Carlos lo habíen fet capitán y lo habíen seguit a expulsá y matá als fransesos; per naixó, se habíe fet mol amic del rey Pedro, qui tots los seus bens y tot lo seu honor li habíe restituít, pel que tornabe a está en gran possisió; afegín que an ell lo habíe ressibit en máxim honor y li habíe fet moltes festes per les bones notíssies de la seua dona y del fill, dels que después de sé empresonat res habíe sabut, y enviabe a per nells una escuadra en algúns gentilhomes, que veníen detrás.

Currado y algúns dels seus amics van eixí a trobá als gentilhomes que veníen a per madama Beritola y Giuffredi, van sé ressibits alegremen y convidats al banquete, que encara no estabe ni a miges. Ells, de part de Arrighetto, van saludá y agraí a Currado y a la seua dona lo honor fet a la seua dona y a son fill, y tots, mol conténs, van minjá y beure al banquete de les ressién casades y los ressién casats. Y no sol aquell día se va fé festa, sino mols mes; y después de acabá lo jubiléu, pareixénli a madama Beritola y a Giuffredi y als demés que teníen que anássen, en moltes llágrimes de Currado y de la seua dona y de micer Guasparrino, puján al barco, emportánse a Spina, sen van aná.

Van tindre bon ven, y van arribá pronte a Sicilia, y van sé ressibits a Palermo per Arrighetto en tan gran festa (tots per igual, los fills y les dones) que no se podríe contá; y allí se creu que mol tems van viure tots felísos y van minjá perdius.

Séptima

sábado, 29 de noviembre de 2025

Prendre, Penre, Penrre, Prener

Prendre, Penre, Penrre, Prener, v., lat. prehendere, prendre, saisir, revêtir.

Ven acorren, si 'l pren per lo talo. Poëme sur Boèce.

Vient accourant, il le prend par le talon. 

Ieu cosselh als fins amans

Qu' en prenden fasson lur demans.

Deudes de Prades. Ab lo dous. 

Je conseille aux purs amants qu'en prenant ils fassent leurs demandes.

Qui m' en desmen, tost prengua

L' ausberc e la lansa e l' escut.

Rambaud d'Orange: Er quan. 

Qui m'en dément, que promptement il prenne le haubert et la lance et l'écu. 

Prov. Aital cuia penre qu' es pres.

Amanieu des Escas: Dona per cui.

Tel croit prendre qui est pris.

- Fig. En parlant du Rédempteur.

Denhest penre carn e sanc.

(chap. Te vas digná a pendre carn y sang (o sanc).)

Folquet de Marseille: Senher Dieus.

Vous daignâtes prendre chair et sang.

- Enraciner, réussir.

Sy l' om es luxurios, que jassa soen ab ela, sa semensa ca dedins ses nulha forssa, l' adonx no si pot penre per sa frevoleza.

Liv. de Sydrac, fol. 27.

Si l'homme est luxurieux, qu'il couche souvent avec elle, sa semence tombe dedans sans nulle force, là alors elle ne peut prendre par sa frivolité.

- S'emparer, se rendre maître.

Los grans princeps... tolon ciutatz e castels..., e prendon per lur forssa... aquo del autruy. V. et Vert., fol. 15.

Les grands princes... enlèvent cités et châteaux..., et prennent par leur force... ce d'autrui.

- Voler, dérober.

Es layronici penrre l' autruy a tort et a decebemen d' aquell de cuy es, senes sa voluntat. V. et Vert., fol. 14.

C'est larcin (de) prendre (le bien) d'autrui à tort et avec déception de celui de qui il est, sans sa volonté.

Es layres aisel que vay emblan. Jordi Pujol, Fuster

- Percevoir, prélever.

Sobre lo captal prenon las montas o en deniers o en bestias.

V. et Vert., fol. 13.

Sur le cheptel ils prennent les intérêts ou en deniers ou en bêtes.

Dels romieus non prenia re. V. de S. Honorat.

(chap. Dels romeus (pelegrins) no preníe res.)

Des pélerins il ne prenait rien.

- Recevoir, accepter.

Los autres que no volgro penre baptisme foro totz espessegatz.

(chap. Los atres que no van voldre (o volé) pendre bautisme van sé tots fets pesses : espessegats, massacrats; no se van voldre batejá, batechá.)

Philomena.

Les autres qui ne voulurent prendre baptême furent tous massacrés.

Prendo en do, e pueys celon lo layronici. V. et Vert., fol. 14. 

Prennent en don, et puis cèlent le vol.

Fig. Prendetz conjatz de mi, qu' ieu 'l pren de vos.

(N. E. oc. conjatz, fr. congé : comiat en dialecto occitano catalán.)

Pierre de Barjac: Tot francamen.

Prenez congé de moi, vu que je le prends de vous. 

Lo comjat que prezi de vos.

Pons de Capdueil: Mielhs qu'om. 

Le congé que je pris de vous.

- Éprouver, ressentir, être atteint. 

Ab grand dreg, prendon, maintas sazos,

Dans e destrics.

B. Calvo: Ab gran.

Avec grande justice, ils éprouvent, maintes fois, dommages et embarras.

- Manger, avaler.

Pero d' erbas saladas 

E de liume prenia quan venian las grans festas. V. de S. Honorat. Pourtant d'herbes salées et de légumes il prenait quand venaient les grandes fêtes.

- Survenir.

Degr' esser aital vergonha presa, 

Quom a mi pren, al rei aragones.

Bernard de Rovenac: D' un sirventes.

Devrait être telle honte éprouvée par le roi aragonais, comme à moi il survient.

- Précédé du pronom SE, il signifiait ordinairement être employé.

Aquest nombre VII se pren universalmens en la Escriptura per totas vegadas. V. et Vert., fol. 84.

Ce nombre sept se prend universellement dans l'Écriture pour toutes les fois. 

Loc. Li moyne prenon autamen

A contar mot devotamen.

V. de S. Honorat. 

Les moines commencent hautement à conter moult dévotement.

Li Juzieu prendo a cridar.

De pietat pres a plorar.

Trad. de l'Évangile de Nicodème. 

Les Juifs se prennent à crier. 

De pitié se prit à pleurer.

Fin' amors pren a amic 

Tantost lo paubre com lo ric.

Folquet de Romans: Donna eu pren. 

Pur amour prend pour ami tout aussitôt le pauvre comme le riche.

Penra calque cariera 

Per qu' el diga de non.

G. Riquier: Sel que sap. 

Prendra quelque voie pour qu'il dise de non. 

Quan lo viron, prenon dadau.

V. de S. Honorat. 

Quand ils le virent, ils prennent la fuite.

Mas en persona no ne pres possession. 

Genologia dels contes de Tholoza, p. 13. 

Mais n'en prit pas possession en personne.

Dizon...

Qu'en prenga dret, si m' agrada.

Bertrand de Born: Rassa mes.

Disent... que j'en prenne justice, s'il me convient. 

Ieu puesc prendre 

Eyssample segon qu' ay vist.

Guillaume de Briars: Si quo 'l. 

Je puis prendre exemple selon (ce) que j'ai vu. 

Senher Sordel, sobre me pren l' esmenda.

P. Bremon Ricas Novas: Tant fort. 

Seigneur Sordel, sur moi je prends la réparation.

On li peccador penran fi.

Le Comte de Poitiers: Pus de chantar. 

Où les pécheurs prendront fin. 

Tot quan s' en pot avenir, 

Deu drutz en be penr' e grazir.

T. d'Albert, Marquis, et de G. Faidit: Gaucelm.

Tout ce qui s'en peut advenir, amant doit prendre en bien et agréer. 

S' ieu dic re que mi dons en grat prenda. 

Folquet de Marseille: Pos entremes. 

Si je dis rien que ma dame prenne en gré.

Pren la garda de Maria.

Trad. d'un Évangile apocryphe. 

Prend la garde de Marie. 

En autra terra irei penre lengatge.

Guillaume de Cabestaing: Mout m'alegra. 

En autre terre j'irai prendre langage.

(N. E. Cabestaing, Cabestany, era un trovador catalán; observen su lenguaje, lengatge, lengua : es occitano puro, no tienen otra lengua los catalanes. Robando de aquí y allá se puede hacer una lengua Frankenstein o batúa, y encima normalizarla para subnormales que no leen suficiente.)

S' a mi mal en pren.

P. Cardinal: Qui per nesci. 

Si à moi mal en prend.

Que prenian un marit de bon grat.

Trad. d'un Évangile apocryphe. 

Qui prenaient un mari de bon gré. 

Prenga vos merce del mal qu' ieu prenc. 

H. Brunet: En est son. 

Qu'il vous prenne merci du mal que j'éprouve.

Vas on

Penre port?

Augier: Cascus plor. 

Vers où prendre port?

Yssamens pres Adam per la boca e fou tantost vencutz.

V. et Vert., fol. 101.

Il prit également Adam par la bouche et il fut aussitôt vaincu.

Pren per flor la neu e 'l glatz.

Dalfinet: Del mieg sirventes.

Prend pour fleur la neige et la glace.

Pres per molher una soudadeira.

V. de Gaucelm Faidit. 

Prit pour femme une soudadière.

Entro que sus la pel si prenda.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Jusqu'à ce que sur la peau il s'attache. 

Lo rossinhols chanta tan dousamen 

Que negus chans d' auzel al sieu no s pren. 

E. Cairels: Lo rossinhols.

Le rossignol chante si doucement que nul chant d'oiseau au sien ne se compare.

Lo rossinhols chanta tan dousamen Que negus chans d' auzel al sieu no s pren.


Quar negus no s pren garda.

Boniface de Castelane: Guerra e trebalhs.

Parce que nul ne se prend garde. 

Quan lo vi, elh se pres a plorar. Philomena. 

Quand il le vit, il se prit à pleurer.

Manda 'l jorn qu' am leys vaza

Per penre tot son voler.

T. de Prevost et de Savaric: En Savaric. 

Mande lui jour qu'il aille avec elle pour prendre toute sa volonté. 

Prov. Qui mais pot, mais pren.

(chap. Qui mes pot, mes pren.)

Pons Santeuil de Toulouse: Marritz cum. 

Qui plus peut, plus prend. 

Part. prés. Domna, s' ieu ai mon austor anedier 

Bon e volan e prenden e manier.

Bertrand de Born: Ieu m' escondist. (escondisc

Dame, si j'ai mon autour à canard bon et volant et prenant et familier. Part. pas. Anc hom mais pres no fo

No volgues esser desliuratz.

Granet: Fin pretz. 

Oncques plus homme pris ne fut qui ne voulût être délivré.

D' un sirventes m' es grans voluntatz preza.

Bernard de Rovenac: D' un sirventes.

D'un sirvente il m'est grande volonté prise.

Pres ai lo mal don cug qu' aurai la mort.

G. Adhemar: En temps. 

J'ai pris le mal dont je crois que j'aurai la mort. 

Dona, sitot no us es presa

De l' amor don ieu soi pres.

Un troubadour anonyme: Dona.

Dame, quoique vous ne soyez pas atteinte de l'amour dont je suis atteint.

Aquels que an presas las ditas fermas.

Ord. de Philippe-le-Bel, de 1306. 

Ceux qui ont pris lesdites fermes. 

Lo guiren non agues pres lo fag en si.

For de Montcuc., Ord. des R. de Fr., 1463, t. XVI, p. 136. 

Que le garant n'eût pas pris le fait sur soi.

Si l' emperador avia estat am tota sa gen entorn aquesta cieutat VII ans, non l' auria presa per forsa.

Roman de la Prise de Jérusalem, fol. 10.

Si l'empereur avait été sept ans avec toute sa gent autour de cette cité, il ne l'aurait pas prise par force.

- Surprendre.

Delivret la femna que era preza en adulteri. V. et Vert., fol. 79. 

Il délivra la femme qui était surprise en adultère.

- Subst. Prisonnier.

De sos pres pretz esmanda 

Del rei.

Bertrand de Born: Quan vei. 

Pour ses prisonniers vous prîtes rançon du roi. 

En totz luecx me tenh per ton pres.

Marcabrus: Pus mos. 

En tous lieux je me tiens pour ton prisonnier.

CAT. Pendrer. ESP. PORT. Prender. IT. Prendere. (chap. Pendre, prendre : preng o prenc, prens, pren, prenem, preneu, prenen; pres, presos, presa, preses.)

2. Prendemen, s. m., saisie, prise.

Pel prendemen de bes o de una altra maniera.

Charte de Gréalou, p. 72.

Par saisie de biens ou d'une autre manière.

El prendemen d' aquesta ciutat.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 167. 

A la prise de cette cité.

Cathacrezis es uzurpatios, so es prendemen d'autrui nom en defauta del sieu nom propri. Leys d'amors, fol. 129.

La catachrèse est usurpation, c'est-à-dire prise du nom d'autrui au défaut du sien nom propre.

ESP. Prendimiento. IT. Prendimento.

3. Presa, Preza, Prisa, Prea, s. f., prise, capture, proie.

Sa presa pren per gran esfort.

(chap. Sa presa pren en gran esfors.)

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Sa proie il prend avec grand effort. 

Miels es humiliar ab los suaus que prea partir ab los ergolios.

Trad. de Bède, fol. 24.

Mieux est de s'humilier avec les paisibles que de partager capture avec les orgueilleux.

Compellir per arrestament, prisa e detention.

Tit. de 1431, de Bordeaux. Cab. Monteil.

Contraindre par arrestation, prise et détention.

Loc. En que se pauzon las colombas... per pahor dels aucells de preza.

(chap. Al que se posen los coloms... per temó (paó, po) dels muixons de presa : de rapiña : cassadós.)

V. et Vert., fol. 55.

En quoi se posent les colombes... par peur des oiseaux de proie.

Mandamen de presa de corps.

Fors de Béarn, p. 1080. 

Mandement de prise de corps.

- Circuit, enceinte. 

CCCCLXXX, estadis de preza.

Eluc. de las propr., fol. 166. 

Quatre cent quatre-vingts stades de circuit.

CAT. ESP. Presa. PORT. Presa, preza. IT. Presa. 

(chap. Presa, preses; captura, captures; v. apresá; capturá.)

4. Preador, adj., déprédateur, pillard, ravisseur. 

Subst. Cel que lor tol alcuna causa sobremonta la crueltat de toz preadors. Trad. de Bède, fol. 40.

Celui qui leur enlève quelque chose surpasse la cruauté de tous ravisseurs.

5. Preiso, Preizo, Preyso, Preio, Preso, Presso, Priso, s. f., prison.

Per eveia lo mesdren e preiso. Poëme sur Boèce.

Par envie ils le mirent en prison.

Pueys li mes so filh en preso. Philomena. 

Puis lui mit son fils en prison.

Pres sui ieu be, mas bel' es ma preizos.

Giraud le Roux: Auiatz.

Bien je suis prisonnier, mais belle est ma prison.

Fig. Autra vetz fui en la prison d'Amor 

D' on eschapei.

Aimeri de Peguilain: Atressi.

Une autre fois je fus dans la prison d'Amour d'où j'échappai.

Loc. Si t platz, desliura m d' en preio.

Folquet de Marseille: Senher Dieus.

S'il te plaît, délivre-moi d'en prison. 

(N. E. El catalán “si us plau”, “si et plau”, se parece bastante a “si t platz” occitano y al francés “s'il te plaît”, “s'il vous plaît”.)

Loc. fig. S' abanz no fan redenzon

Del aver qu' an en preison.

(chap. Abans en chapurriau es lo mateix que abanz en ocsitá; redenzon es rescate, dinés que se paguen per a liberá a una persona de la presó o mercansía pignorada, empeñada (aver : habé), v. rescatá, redimí; fransés rançon, inglés ransom.)

Giraud de Borneil: Honratz es.

Si auparavant ils ne font rançon de l'avoir qu'ils ont en prison (enfermé).

- Prise, capture.

Aissi quo 'l mainadier

Que s gieta a bando 

Per faire sa preso.

Albert de Sisteron: Ab son guai.

Ainsi comme le chef de mercenaires qui se jette sans retenue pour faire sa prise.

Fayta que fo la presso de la ciutat. Philomena.

Faite que fut la prise de la cité.

CAT. Preso (presó). ESP. Prisión. PORT. Prisão. IT. Prigione.

(chap. Presó, presons; presoneta, presonetes; a Beseit la presoneta está a la vora de la llonja, va sé ofissina de turisme un tems, y la peña dels amics de mon germá gran, Tomás. Féen bones rostifarres de sardines, la auló se escampabe per mich poble. Al Matarraña ña una ruta de les presons (cárcel, cárceles). Vore la cansó mallorquina “a la ciutat de Nàpols”.)

La presoneta, calle Villaclosa, la botera, lonja detrás derecha

6. Preneyre, s. m., preneur.

Tos paren seran... preneyre de tos deniers.

(chap. Tons parens sirán... prenedós de tons dinés; tons : los teus; tons parens te pendrán los dinés, suposo que cuan se mórigue; llibre “diálogo del alma y del cos” en ocsitá. Se hauríe de buscá y editá.)

Dialogue de l'âme et du corps.

Tes parents seront... preneurs de tes deniers.

7. Prendedor, adj., preneur, saisisseur, ravisseur.

Esparviers et austors, 

E guirfals prendedors.

(chap. Esparbés y azors, y falcons gerifaltes prenedós : rapiñadós, cassadós; gerifalte: falco rusticolus.)

Giraud de Salignac: Esparviers.

Éperviers et autours, et gerfauts preneurs.

Saup mout la natura dels auzels prendedors.

V. de Deudes de Prades. 

Il sut moult la nature des oiseaux preneurs. 


Esparbés y azors, y falcons gerifaltes prenedós : rapiñadós, cassadós; gerifalte: falco rusticolus


ESP. PORT. Prendedor. IT. Prenditore.

(chap. Prenedó, prenedós, prenedora, prenedores.)

8. Preyo, s. m., prisonnier.

Pietz tray de preyo

E plus greu martire.

P. Bremon Ricas Novas: Ben deu estar.

Pire je souffre qu'un prisonnier et plus dur martyre.

ANC. FR. O prisonz et o preies à Roem repaira.

Roman de Rou, v. 4746. 

Et dit: Nos avons un prison.

Roman du Renart, t. III, p. 144.

9. Preisonier, Prezonier, Presoner, s. m., prisonnier, détenu.

Laisset los preisoniers per sagramenz e per ostages.

V. de Bertrand de Born.

Laissa les prisonniers sur serments et sur otages.

Rezemer e desliurar los prezoniers.

V. et Vert., fol. 80.

Racheter et délivrer les prisonniers.

Fossan estatz presoners.

Tit. de 1384. Arch. du Roy., K. 70. 

Fussent été prisonniers. 

ANC. CAT. Presoner. ESP. Prisionero. PORT. Prisioneiro. IT. Prigioniere.

(chap. Presoné, presonés, presonera, presoneres.)

10. Preisonatge, Preyzonaje, s. m., prison.

Mes en preyzonaje. V. de S. Honorat. 

Mis en prison.

Puois vai enqueren 

Tal ren per qu' om lo torn en preisonatge. 

Le moine de Montaudon: Aissi cum cel. 

Puis il va cherchant telle chose pour qu'on le remette en prison.

11. Aprendre, Apenre, Aprener, v., apprendre, connaître, savoir, s'instruire, instruire.

Lo mal e 'l ben aprenga, 

E 'l mielhs gart e retenga.

Arnaud de Marueil: Razos es. 

Que le mal et le bien il apprenne, et que le mieux il garde et retienne.

Qui vol apenre d'amor

Amar li cove, 

Que ja per essenhador 

Non apenra re.

Aimeri de Bellinoy: Pos lo gai. 

Qui veut apprendre d'amour il lui convient d'aimer, vu que jamais par maître il n'apprendra rien.

Prov. 

Pueys poirion dir: De folh apren hom sen.

R. de Castelnau: Mon sirventes.

Puis ils pourraient dire: De fou on apprend sens.

Part. pas. Apresa de totz benestars

En fatz, en ditz et en pessars. 

Arnaud de Marueil: Dona genser. 

Instruite de toutes bonnes manières en faits, en dits et en pensers.

Chansos, en cortz et en plays, 

Las plus apresas preson mays.

G. Adhemar: Ben m'agr'ops. 

Chansons, en cours et en assemblées, les plus connues ils prisent davantage.

CAT. Apendrer. ESP. Aprender. PORT. Aprender, apprender. 

IT. Apprendere. (chap. Adependre : ad + prehendere : adepreng o adeprenc, adeprens, adeprén, adeprenem, adeprenéu, adeprenen; adeprés, adepresos, adepresa, adepreses; adependré, adependría, si yo adeprenguera. Pera adependre te poden enseñá, amostrá.)

12. Malapres, adj., mal appris, grossier, malhonnête.

El mon non es vilas tan malapres,

Si parl' ab lieys un mot, non torn cortes.

Guillaume de Saint-Didier: Aissi cum.

Au monde n'est vilain si mal appris qui, s'il parle un mot avec elle, ne devienne courtois.

Si negus lauzengiers malapres 

M' a dig enuey.

Pons de Capdueil: Astrucx es.

Si nul médisant malhonnête m'a dit ennui.

Subst. Mas no i entra vilans ni malapres.

Giraud de Calanson: A lieys cui om. 

Mais n'y entre vilain ni mal appris.

(chap. Mal adeprés, ignorán, grossero.)

13. Apreisonar, Apresonar, v., emprisonner, tenir prisonnier.

Part. pas. Tota sa gen era presa, que morta, que apresonada.

Arbre de Batalhas, fol. 51.

Toute sa gent était prise, que (soit) morte, que (soit) emprisonnée.

De bos getz apreisonatz.

Giraud de Borneil: No pues.

Par bons jets emprisonné.

ESP. Aprisionar. (chap. Empresoná, ficá a la presó.)

14. Aprehendre, Aprehender, v., lat. aprehendere, appréhender.

Part. pas. Aprehendut en persona. Fors de Béarn, p. 1094.

Appréhendé en personne.

(ESP. Aprehender.)

15. Aprehensiu, adj., perceptif, propre à percevoir.

Virtut gustativa que es... aprehensiva de sabors.

(chap. Virtut (facultat) gustativa que es... aprensiva (perseptiva) de sabors.)

Eluc. de las propr., fol. 14. 

Faculté gustative qui est... perceptive de saveurs.

CAT. Aprehensiu. ESP. Aprehensivo. PORT. Apprehensivo.

(chap. Aprensiu, aprensius, aprensiva, aprensives; perseptiu, perseptius, perseptiva, perseptives; v. persibí.)

16. Apprentiz, s. m., apprenti.

Massip o apprentiz de la present civitat.

Statuts des Barbiers de Toulouse. Ord. des R. de Fr., 1457, t. XIV, p. 436.

Garçon ou apprenti de la présente cité.

ESP. PORT. Aprendiz. (chap. Aprendís, aprendisos, aprendís, aprendises.)

17. Aprendisage, s. m., apprentissage. 

Per carta de aprendisage. Fors de Béarn, p. 1096. 

Par acte d'apprentissage.

ESP. Aprendizage (aprendizaje). (chap. Aprendisaje, aprendisache.)

18. Comprendre, Compenre, Comprener, v., lat. comprehendere, comprendre, concevoir.

Hanc no fo om, ta gran vertut agues,

Qui sapiencia compenre pogues.

Poëme sur Boèce. 

Oncques ne fut homme, si grande vertu qu'il eût, qui la sagesse comprendre pût.

- Embrasser, réunir.

Sillaba... vol dire aitan coma comprendemens, quar sillaba compren motas letras. Leys d'amors, fol. 6.

(chap. Sílaba... vol di tan com comprensió, ya que la sílaba comprén moltes lletres.)

Syllabe... veut dire autant comme réunion, car la syllabe réunit plusieurs lettres.

- Embraser, enflammer.

Aissi cum cel qu'el fuocs d'enfern compren.

Richard de Barbezieux: Tuich demandon. Var. 

Ainsi comme celui que le feu d'enfer embrase.

Lo fuecs que compren ses esca.

(chap. Lo foc que pren sense esca, ensenall; clofos, clasques de amela o anou, rametes, palla, pallús, tea, crosta de pi, boches, etc. ESP. yesca.)

Rambaud d'Orange: Car doux.

Le feu qui prend sans amorce.

Pers. pas. fig.

Aissi intra ins el cor, e s compren.

Le moine de Montaudon: Ayssi cum selh.

Ainsi il entre dedans au coeur, et s'enflamme.

CAT. Compendrer. ESP. Comprender. PORT. Comprehender.

IT. Comprendere. (chap. Compendre: compreng o comprenc, comprens, comprén, comprenem, comprenéu, comprenen; comprés, compresos, compresa, compreses.)

19. Comprehendable, adj., compréhensible.

Car non comprehendable son li jujament de Dieu.

(chap. Ya que no són comprensibles los juissis de Deu.)

Trad. de l'Épître de S. Paul aux Romains.

(chap. Comprensible, comprensibles, que se pot compendre : entendre.)

Car non compréhensibles sont les jugements de Dieu.

10. Comprehensiu, adj., collectif. 

Noms comprehensius es aquel que compren en se e conte molteza, coma granier. Leys d'amors, fol. 49.

(chap. Nom comprehensiu es aquell que comprén en sí y conté multitut, com grané : que conté mols grans.)

Le nom collectif est celui qui comprend en soi et contient multitude, comme grenier.

21. Comprendemens, s. m., compréhension, embrassement, réunion.

Sillaba... vol dire aitan coma comprendemens, quar sillaba compren motas letras. Leys d'amors, fol. 6.

Syllabe... veut dire autant comme réunion, car la syllabe réunit plusieurs lettres. 

ESP. Comprensivo.

22. Desaprendre, Desaprenre, Desaprener, v., désapprendre, oublier. 

Un jorn qu'a lieys vengues que m fezes desaprenre.

Lo mal qu'ieu trac per lieys.

Guillaume de Saint-Didier: Pus tan mi.

Un jour que je vinsse à elle (pour) qu'elle me fît oublier le mal que je souffre pour elle. 

Amors que m' apres

Cantar, me desapren. 

Gaubert, moine de Puicibot: S' a vos plagues.

Amour qui m'apprit le chanter, me désapprend.

ANC. CAT. Desapendrer. ESP. PORT. Desaprender. IT. Disapprendere.

(chap. “Desadependre” : olvidá.)

23. Encomprendre, v., enflammer, allumer.

Fig. part. pas. El sabis Salomos... fo enconpres, per las concoeiras, en tant grant amor de luxuria. Trad. de Bède, fol. 41. 

Le sage Salomon... fut enflammé, par les concubines, de si grand amour de luxure.

24. Escomprendre, Esconprendre, v., embraser, allumer, brûler, éprendre.

Plus que fuec m'es avis qu' esconprenda. 

Guillaume d'Anduse: Be m ditz.

Plus que feu il m'est avis qu'il allume.

Cum del fuec que s' escompren,

D' on nais la flamma.

Giraud de Borneil: Razon. 

Comme du feu qui s'embrase, d'où naît la flamme. 

Fig. Ni per autra mos fis cors s' escomprenda. 

Aimeri de Peguilain: En Amor.

Ni que pour autre mon pur coeur s'enflamme. 

Breu qu'ieu n' arde de fuec e m n' escomprenc. 

H. Brunet: En est.

Que bientôt j'en brûle de feu et je m'en embrase.

Aquel veneus al cor l' escomprendra. Trad. de Bède, fol. 10.

Ce venin au coeur l'embrasera.

Part. pas. Un boisso de foc escompres.

G. Folquet: Escrig trop.

Un buisson de féu embrasé.

25. Emprendre, Emprenre, Enprenre, Empenre, v., entreprendre, commencer.

Li dona noble cor per grans cauzas empenre. V. et Vert. fol. 65.

(chap. Li done noble cor pera grans coses empendre.)

Lui donne noble coeur pour grandes choses entreprendre.

D' aut rey, tanh, quant un gran fag empren, 

Qu' el tragu' a cap.

Lanfranc Cigala: Quan vei far. 

Touchant roi élevé, il convient, quand un grand fait il entreprend, qu'il le mène à terme.

Amdos los reys an una cauz' empreza.

(chap. Los dos reys han una cosa empresa.)

Bernard de Rovenac: D'un sirventes.

Les deux rois ont une chose entreprise.

Fig. Falsedatz e desmezura

An batalha empresa

Ab vertat et ab dreytura.

P. Cardinal: Falsedatz. 

Fausseté et excès ont bataille entreprise avec vérité et droiture.

ANC. FR.

Tout en plorant emprent le roy à apeler.

Roman de Berte, p. 30. 

Lors est temps qu'on empraingne 

Grosses choses qui a à guerrier.

Eustache Deschamps, p. 76. 

Eu tous lieus emprent à aler 

A tournoy, à guerre, à jouster. 

Roman du châtelain de Couci, v. 337.

- Poursuivre, se mettre aux trousses. 

Belhas tres monjas emprenhetz a Valhbona, 

Quant agron dig completa et ora nona.

(chap. Tres belles (majes, guapes) monges vau empendre a Vallbona, cuan habíen dit completa y hora nona - novena.)

Giraud de Calanson: Sitot s' es.

Trois belles moinesses vous entreprîtes à Valbonne, quand elles eurent dit complies et heure none.

- Prendre, choisir.

Refaitz for' en dezir, sol qu' ilh denhes emprenre

Un jorn qu'a lieys vengues.

Guillaume de Saint-Didier: Pus tan mi.

Je serais rétabli en désir, pourvu seulement qu'elle daignât choisir un jour que (où) je vinsse à elle.

- Imprimer, empreindre.

Y empres son anelh. V. de S. Honorat. 

Y imprima son anneau.

- Embraser, enflammer, éprendre.

Fig. Mal aia 'l jorns qu' Amors mi fetz emprendre. 

Pons de la Garde: Sitot non ai. 

Mal ait le jour qu'Amour me fit éprendre. 

Plus s' empren 

Amors quan recaliva.

(chap. Mes pren Amor cuan “recaliue” : recalente : reprén; caliu, calius.) 

Sail de Scola: Gran esfors.

Davantage s'éprend amour quand il se réchauffe.

Ja n' auras tu malvolens, 

Quar en trop lauzar t' emprens.

Giraud de Borneil: S'ara no poia.

Jamais tu n' auras de malveillants, parce qu'à trop louer tu t'enflammes.

ANC. FR. Moult grant pitié l'emprent. Roman de Berte, p. 69.

Bien doit savoir qui tel amour emprent. 

Le Vidame de Chartres: D'Amors, Ms., 7222, f. 7.

- S'enraciner, s'attacher, s'habituer. 

Home jove que s' empren

En far peccat.

(chap. Home jove que s'empeñe (s'emprén, se habitúe) a fé pecat : pecá.)

Brev. d'amor, fol. 93.

Homme jeune qui s'habitue à faire péché. 

Es fols qui 'n be far no s' empren.

G. Anelier de Toulouse: Vera merce. 

Est fou qui à bien faire ne s'attache pas. 

Fig. La desamors s' aferma e s' empren.

G. Fabre de Narbonne: Pus dels.

L'indifférence s'affermit et s'enracine. 

Ans si empren e si ferma quec dia.

Hugues de Saint-Cyr: Nuls hom no.

Mais il s'attache et s'affermit chaque jour. 

Loc. Tant es mos afars perilhos

Qu' ieu no sai co m' i emprenda. 

Guillaume de Balaun: Mos vers mov. 

Tant est mon affaire périlleuse que je ne sais comment je m'y prenne.

Part. pas. Entre dos reis vei mogut et enpres 

Un novel plait.

Aicarts del Fossat: Entre dos.

Entre deux rois je vois mu et entrepris un nouveau plaid.

Un fuec m' avetz lainz assis

Qu' anc no mermet pus fo enpris.

Arnaud de Marueil: Dona genser. 

Un feu vous m'avez là dedans assis qui oncques ne diminua depuis qu'il fut allumé.

CAT. Empendrer. ESP. Emprender. PORT. Emprender, emprehender. 

IT. Imprendere. (chap. Empendre: empreng o emprenc, emprens, emprén, emprenem, emprenéu, emprenen; emprés, empresos, empresa, empreses; empendría; empendré; si yo emprenguera.)

26. Empreza, s. f., entreprise.

Hom d' armas e de gran enpreza.

(chap. Home d'armes y de gran empresa : emprenimén.) 

Cat. dels apost. de Roma, fol. 95. 

Homme d'armes et de grande entreprise.

CAT. ESP. Empresa. PORT. Empresa, empreza. IT. Impresa.

(chap. Empresa, empreses; empreseta, empresetes : en pessetes se fa empresa; en pressa no se fa cap bona empresa.)

27. Empreiso, s. f., entreprise.

Faillon per fadas empreizos.

H. Brunet: Lancan son.

Manquent par folles entreprises.

28. Emprendemen, Enprendemen, Emprenement, Emprenemen, Enprenemen, s. m., entreprise, accord, convention, dessein.

L' enprendemen n' er aunitz

S' ar no vezem tendas e pabalhos.

Bernard de Rovenac: Ja no vuelh.

L'entreprise en sera honnie si maintenant nous ne voyons pas tentes et pavillons. 

Arditz coma leo de far grans enprendemens.

V. et Vert., fol. 64. 

Hardi comme lion à faire de grandes entreprises.

Li drapier an fag enprenemen

Que no laison lur draps senes argen.

Guillalmet: Senher prior. 

Les drapiers ont fait convention qu'ils ne laissent pas leurs draps sans argent.

- Jonction, rajustement.

Cant Rogiers vi l' emprenement. V. de S. Honorat.

Quand Rogiers vit le rajustement.

- Embrasement.

Fig. Per emprendemen de luxuria. La Confessio. 

Par embrasement de luxure.

- Accusation, attaque, médisance.

Ajuda a la caytiva d'aquest enprenement. V. de S. Honorat.

Aide à la chétive touchant cette accusation. 

Jogar a taulas, ad escaxs e a datz, e a dire follias, e gabarias e mals enprendemens. V. et Vert., fol. 20. 

Jouer à dames, à échecs et à dés, et à dire des folies, des railleries et de pernicieuses médisances.

IT. Imprendimento.

29. Enprendeire, s. m., entrepreneur. 

Fo... enprendeires de grans batalhas.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 21. 

Fut... entrepreneur de grandes batailles. 

ESP. Emprendedor. IT. Imprenditore. (chap. v. empendre: empendredó, empendredós, empendredora, empendredores; emprendedó, emprendedós, emprendedora, emprendedores; emprenedó, emprenedós, emprenedora, emprenedores. Ña algún emprenedó mol empreñadó y alguna empendredora mol empreñadora.)

30. Entreprendre, v., entreprendre, assaillir, poursuivre.

Aissi m' entrepres folhors,

Et amors falset mon sens.

Gaubert, moine de Puicibot: Be se cujet. 

Ainsi m'entreprit folie, et amour faussa mon sens. 

Part. pas. Tan soi d' amor entrepres

Quan remir la vostra beutat.

Arnaud de Marueil: Dona genser. 

Tant je suis d'amour entrepris quand je considère la votre beauté.

M' an ab mentir aitan aut entrepres.

Bertrand de Born: Quan la.

M'ont avec mentir aussi haut entrepris. 

ESP. PORT. Interprender. IT. Intraprendere.

31. Entreprenen, adj., entreprenant. 

Era home valen et entreprenen.

Chronique des Albigeois, col. 22.

Était homme vaillant et entreprenant.

32. Empreisonar, Empreysonar, v., emprisonner, détenir, enfermer.

No dic que ben sia, 

Si us empreisona ni us lia. 

T. du Comte de Rodez et de Hugues de Saint-Cyr: N Ugo. 

Je ne dis pas que ce soit bien, si elle vous emprisonne et vous lie. 

Fig. Cil qui mon cor empreisona.

Peyrols: Manta gens. 

Celle qui mon coeur emprisonne. 

Part. pas. 

De mos nobles baros que son enpreysonatz.

Roman de Fierabras, v. 2202. 

De mes nobles barons qui sont emprisonnés. 

Anc pueys non issi de preyson, 

Anz l' ay tengut empreysonat.

V. de S. Honorat. 

Oncques depuis il ne sortit de prison, au contraire je l'ai tenu emprisonné.

ANC. CAT. Empresonar. IT. Imprigionare. (chap. en + presó : empresoná : m dabán de p : ficá a la presó.)

33. Emprenable, Imprenable, adj., imprenable.

Lo qual era emprenable.

Sur una roca coma imprenabla.

Chronique des Albigeois, col. 50 et 25.

Lequel était imprenable. 

Sur une roche comme imprenable.

34. Esprendre, v., éprendre, enflammer, embraser.

Aissi cum selh qu'el fuec d' ifern s' espren. 

Richard de Barbezieux: Tug demandon. Var.

Ainsi comme celui qui au feu d'enfer s'embrase.

La ciutatz se n' espren, e leva se l' esglais, 

La vila ars trastota de lonc e de biais. 

Guillaume de Tudela.

La cité s'en embrase, et l'épouvante se répand, la ville brûle toute en long et en biais. 

Part. pas. fig.

Donc no sabetz qu' om non a ges de sen

Quant en amar s'es espres senes fre.

Jordan de Bonels: S'ira d'amor.

Donc vous ne savez pas qu'homme n' a point de sens quand à aimer il s'est enflammé sans frein.

Sui aissi del fuec d'amor espres.

G. Faidit: Mout m' enuyet.

Je suis ainsi du feu d'amour enflammé.

ANC. FR.

Très fine amors qui tout mon coeur esprent.

Le Vidame de Chartres: D'Amors, Ms. 7222, f. 7.

35. Mesprendre, Mensprendre, Mespenre, Menspenre, v., fausser, décevoir, abuser, tromper.

Per eretics fals 

Dechazer e menspenre.

Germonde, Dame de Montpellier: Greu m'es. 

Pour hérétiques faux déchoir et décevoir. 

Diran tuit: Mi non podon mesprendre

De nuill mal plaitz.

Bertrand de Born: Ar ven la. 

Ils diront tous: Ils ne peuvent m'abuser par nulle mauvaise querelle.

- Faire erreur, tomber en faute.

S'ieu en amor mespren,

Tort a qui colpa m'en fai.

B. de Ventadour: Conortz.

Si en amour je fais erreur, tort a qui m'en fait crime.

S'ieu en re mensprenc el dir, 

Sobretemers me fai falhir.

Arnaud de Marueil: A guiza.

Si en rien je fais erreur au dire, le fort craindre me fait faillir.

- Se méprendre, se tromper.

Plus savis hom de mi mespren.

G. Rudel: No sap chantar. 

Plus savant homme que moi se trompe.

- Mépriser, dédaigner.

Lauzan so c' om deu mensprendre.

P. Vidal: Sitot l'aura. 

Louant ce qu'on doit mépriser.

Subst. Soterrar

L' aver don fan tal mesprendre 

Qu' il no s' en podon salvar.

Giraud de Borneil: Honraz es. 

Enfouir l'avoir dont ils font tel décevoir qu'ils ne s'en peuvent sauver.

Part. pas. 

Non puesc mais, que res non l' ai mespres,

Ans l' ai lonc temps servida et onrada.

T. d'Albert Marquis, et de Rambaud de Vaqueiras: Ara m digatz.

Je ne puis davantage, vu que rien je ne lui ai faussé, mais je l'ai longtemps servie et honorée. 

Qui no vol esser mespres,

De tota vilania s gar.

(chap. Qui no vol sé menospressiat, de tota villanía se guarde.)

Marcabrus: Cortezamens.

Qui ne veut être méprisé, de toute vilenie se garde.

- Coupable, répréhensible. 

Tant mi sent ves Dieu mespres 

Qu' ieu m cuiei desesperar.

Cadenet: Ben volgra. 

Tant je me sens vers Dieu coupable que je me crus désespérer.

Del peccat del paire lo filhs non es mespres.

Guillaume de Tudela. 

Du péché du père le fils n'est pas répréhensible (N. E. leo réprésensible.)

- Ignorant, mal appris.

Pero Boecis non fo de tot mespres. Poëme sur Boèce.

Pourtant Boèce ne fut du tout ignorant.

ANC. FR. Mal li deit avenir que vers son seigneur mesprent.

Roman de Horn, fol. 20. (ESP. Menospreciar; CAT. Menyspreuar) 

(chap. menospressiá : pendre per menos de lo que vals : menospressio, menospressies, menospressie, menospressiem o menospressiam, menospressiéu o menospressiáu, menospressien; menospressiat, menospressiats, menospressiada, menospressiades; menospressiaría; menospressiaré; si yo menospressiara.) 

36. Mespreizo, Mespreison, s. f., méprise, tromperie.

Per mon dan, no m tem far mespreizo.

Perdigon: Tot l'an. 

Pour mon dommage, elle ne craint pas de me faire tromperie.

Fetz una mespreison don hom no 'l deu razonar.

V. de Bertrand de Born. 

Il fit une tromperie dont on ne le doit pas justifier. 

ANC. FR. Vilainies et mesprisions.

G. Gaimar, Poëme d'Haveloc, v. 7.

Si savent bien qu'il font grant mesprisons. 

Le chastelain de Coucy, chanson 6.

Nule cause de haine ne de nule mesproison. 

Chr. de Fr., Rec. des Hist. de Fr., t. III, p. 187.

(chap. Menospressio, despressio. ESP. Menosprecio, desprecio.) 

37. Perprendre, v., contenir, recueillir, comprendre, circonvenir, environner. 

Cum el sia causa que totas cauzas perprengua.

La terra perpren tot jorn l'ayga de la plueia e la geta en la mar.

Liv. de Sydrac, fol. 10 et 80.

Comme il soil chose qui comprenne toutes choses.

La terre recueille toujours l'eau de la pluie et la jette en la mer.

Lo Senher que formet lo tro 

E tot quan terr' e mar perpren.

P. D'Auvergne: Lo Senher.

Le Seigneur qui forma le firmament et tout (ce) que la terre et la mer comprend.

- Concevoir.

Co l' engenret ni col perpres.

Trad. de l'Évangile de Nicodème.

Comment elle l'engendra et comment elle le conçut.

Part. pas. Qu' el marit fos d' aital perpres.

B. Rigaut: Tota dona.

Que le mari fût de telle (façon) circonvenu. 

Lo mons es perpres d' enjan.

G. Riquier: Karitat et amor.

Le monde est environné de tromperie. 

Fig. Del cor que m' a perpres.

Aimeri de Peguilain: Qui suffrir. 

Du coeur qu'elle m'a circonvenu. 

ANC. FR. Ardane ert molt grant à cel jor

E porprenoit molt à son tor. 

R. de Partonopex de Blois, Not. des Mss., t. IX, p. 14.

Quant cil dou chastel virent que l'entrée estoit pourprise des gens le conte. Ann. du règne de S. Louis, à la suite de Joinville, p. 254. 

Ki porpris sunt de péchiet.

Trad. des Serm. de S. Bernard, fol. 10.

38. Perpriso, s. f., occupation, file.

Aqui viratz dressar tan pavalho, 

Tanta seinha de guias e tan peno; 

Mais de VII leguas dura la perpriso. 

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 24. 

Là vous verriez dresser tant de pavillons, tant d'enseignes de guidons et tant de pennons; plus de sept lieues dure l'occupation.

39. Perpreza, s. f., saisie, occupation. 

D' aquesta meitat d' aquesta perpreza d' aquesta pessa de terra.

Tit. de 1275. Arch. du Roy., Toulouse, J. 321. 

De cette moitié de cette saisie de cette pièce de terre.

40. Reprendre, Reprehendre, Reprenre, Repenre, v., lat. reprehendere,

reprendre, rattraper, ressaisir. 

Autra vetz fui en la preizon d' Amor

D' on escapei, mas aora m repren.

Aimeri de Peguilain: Atressi m pren. 

Une autre fois je fus dans la prison d'Amour d'où j'échappai, mais maintenant il me ressaisit.

- Réprimander, blâmer, redresser.

Alcus parliers reprehendon e chuflon et arezon aquells que vezon far be.

V. et Vert., fol. 23. 

Quelques bavards reprennent et raillent et plaisantent ceux qu'ils voient faire bien.

Drutz repren so que sol dezirar.

H. Brunet: Mas l' adrechs.

Amant blâme ce qu'il a coutume de désirer. 

Comenset lo a repenre.

(chap. Lo va escomensá a rependre : empendre : renegá.)

Roman de la Prise de Jérusalem, fol. 8. 

Il commença à le réprimander.

El reprehendia trop fort.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 57.

Il réprimandait trop fort. 

Es dregz qu'ieu lo 'n reprenda.

Bertrand de Born: Quan vei. 

Il est juste que je l'en reprenne.

Honrada en tota re,

Si que no y a qu' om reprenda.

Hugues de Saint-Cyr: Servit aurai.

Honorée en toute chose, de sorte qu'il n'y a pas quoi on reprenne.

Prov. Tals cuia repenre autrui,

Que l' autre pot repenre lui.

Un troubadour anonyme, Coblas esparsas.

Tel pense reprendre autrui, que l'autre peut reprendre lui.

Totz hom qui leu vol reprendre,

Leu es repres de parlar.

Bernard de la Fon: Leu chansoneta.

Tout homme qui veut légèrement reprendre, est légèrement repris de parler.

Part. prés. S' anc jorn fui recrezens,

Ara m' en sui reprendens. 

Bertrand de Born: S' abrils e. 

Si jamais je fus affligé, maintenant je suis m'en blâmant.

Part. pas. Tant es devergonhatz lo fols repres d' enjan.

Sordel: Sol que. 

Tant est déhonté le fou repris de tromperie. 

Subst. Ai vis mainz repres reprendedors. 

Aimeri de Peguilain: Totz hom. 

J'ai vu maints réprimandés reprimandeurs.

- Reprisé.

El vestiment, en l' or qui es repres, 

Desoz avia escript un pei (π) grezesc. Poëme sur Boèce. 

Au vêtement, dans l'ourlet qui est repris, dessous il avait écrit un p (π) grec.

CAT. Rependrer. ESP. Reprender. PORT. Reprehender. IT. Riprendere.

(chap. Rependre, reprendre : empendre : renegá : repreng o reprenc, reprens, reprén, reprenem, reprenéu, reprenen; représ; represos, represa, represes.)

41. Repretza, s. f., réprimande, correction.

Ben assentatz, ben dig e ses repretza. 

P. Cardinal: Ab votz. 

Bien sensé, bien dit et sans correction. 

IT. Ripresa.

42. Reprehensio, Repreensio, Reprencio, s. f., lat. reprehensio, réprimande, correction.

Polveras aspras e cozens de correxios e de reprehensios.

V. et Vert., fol. 57. 

Poudres âpres et cuisantes de corrections et de réprimandes.

Ses repreensios. Trad. de Bède, fol. 67. 

Sans réprimandes.

Non deu far causa desonesta ni de reprencio.

Arbre de Batalhas, fol. 78. 

Ne doit faire chose déshonnête ni de réprimande. 

CAT. Reprensió. ESP. Reprensión. PORT. Reprehensão. IT. Riprensione.

(chap. Reprensió, reprensions : renec, renecs : correcsió, correcsions.)

43. Reprendemen, s. m., réprimande, correction.

De lauzors o d' ensenhamen

E, qui s vol, de reprendemen.

Leys d'amors, fol. 41.

De louanges ou d' instruction et, qui se veut, de réprimande.

ANC. ESP. Reprendimiento. IT. Reprendimento. 

(chap. Reprendimén, reprendimens : renec : reprensió : correcsió.)

44. Reprendedor, s. m., réprimandeur, censeur, correcteur. 

Ai vis mainz repres reprendedors.

Aimeri de Peguilain: Totz hom. 

J'ai vu maints réprimandés réprimandeurs. 

Pels crois reprendedors.

Paulet de Marseille: Ges pels. 

Par les vils censeurs. 

Adj. Ab fals dics reprendedors.

Gaubert, moine de Puicibot: S'ieu anc. 

Avec faux propos réprimandeurs.

ANC. CAT. Reprenedor. ANC. ESP. Reprendedor. PORT. Reprehendedor. 

IT. Riprenditore. (chap. Reprenedó, reprenedós, reprenedora, reprenedores; censó, censós, censora, censores; pare renegadó, yayos renegadós, renegadora com man germana, mares renegadores; correctó, correctós, correctora, correctores.)

45. Reprendable, Rependable, adj., reprenable, répréhensible.

Car reprendables era.

Trad. de l'Épître de S. Paul aux Galates. 

Car il était répréhensible.

Lo sabis de paraula es quiriz de non reprendabla vida.

Trad. de Bède, fol. 55.

Le sage en parole est requis de vie non répréhensible.

Que no sia orgollos ni rependables.

Trad. de la règ. de S. Benoît, fol. 13.

Qu'il ne soit orgueilleux ni répréhensible.

46. Sorprendre, Surprendre, Sosprendre, v., surprendre, séduire.

Pus Amor me vol d' amor sorprendre.

Rambaud d'Orange: Si de trobar. 

Puisqu'Amour me veut d'amour surprendre. 

Ni m' engane de re 

Diables ni m surprenda.

Folquet de Marseille: Vers Dieus.

Ni me trompe en rien le diable ni me surprenne. 

Part. pas. Veiaire m' es qu' ieu no sui selh que suelh,

Si m' a sospris us grans mals don mi duelh.

G. Adhemar: El temps. 

M'est avis que je ne suis pas celui que j'ai coutume, tant m'a surpris un grand mal dont je me plains.

CAT. Sorpendrer. ESP. Sorprender. PORT. Surprender. IT. Sorprendere.

(chap. Sorpendre, sorpendres : yo me sorpreng o sorprenc, sorprens, sorprén, sorprenem, sorprenéu, sorprenen; sorprés, sorpresos, sorpresa, sorpreses : sorprengut, sorprenguts, sorprenguda, sorprengudes; sorprendría; sorprendré; si yo me sorprenguera.)

47. Sobreprendre, v., surprendre, atteindre, entourer.

Quan ieu mi dons sobrepren

De la mia forfaitura.

B. de Ventadour: Conort era.

Quand je surprends una dame de la mienne forfaiture.

Non a forsa ni sen, 

Can poder d' aigla 'l sobrepren.

Deudes de Prades, Auz cass. 

Il n'a force ni sens, quand pouvoir d'aigle l'atteint. 

Fig. Peccatz la sobrepres, car ab un jovencell

Ac amor.

V. de S. Honorat.

Péché la surprit, car avec un jouvencel elle eut amour.

La nech que los sobreprenguet.

(chap. La nit que los va sorprendre; los va agarrá la nit.)

(N. E. Hay muchas variaciones para noche, esta es nueva.)

Chronique des Albigeois, col. 12.

La nuit qui les surprit.

Part. pas. Tot lo segle vei sobrepres 

D' engan e de galiamen.

P. Vidal: Baros Jhesus. 

Tout le monde je vois entouré de fourberie et de tromperie.

Tu restauriest la folia 

Don Adam fon sobrepres.

P. Cardinal: Vera vergena.

Tu restauras la folie dont Adam fut atteint.

Tan m' a greumen mos desirs sobrepres.

(N. E. No confundir sobrepres con sobrepés, Juaquinico Monclús de la Ascuma lo sabe diferenciar muy bien.)

B. Zorgi: Aissi col.

Tant mon désir m'a péniblement surpris. 

IT. Soprapprendere.

No confundir sobrepres con sobrepés, Juaquinico Monclús de la Ascuma lo sabe diferenciar muy bien


Juaquinet pareix que estigue preñat