Mostrando las entradas para la consulta aball ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta aball ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

lunes, 15 de enero de 2024

Lexique roman; Cas - Castanha

Cas, s. m., lat. casus, cas, événement.

Per semblant cas se deuria

Tot hom gardar.

G. Olivier d'Arles, Coblas triadas.

Pour semblables cas tout homme se devrait garder.

Ignorancia no los escuza en aquest cas.

(chap. La ignoransia no los excuse en este cas.)

V. et Vert., fol. 76.

Ignorance ne les excuse pas en ce cas.

Conj. comp. Al cas que los ditz reys no los poiran acordar.

Tit. du XIVe sièc. DOAT, t. CLXXII, fol. 207.

Au cas que lesdits rois ne les pourront accorder.

Per cas que mort o perdement de membre s'en enseguis.

Tit. de 1263. DOAT, t. XCI, fol. 245.

Par cas que mort ou perte de membre s'en ensuivît.

- Cas, terme de grammaire.

Li cas son seis: nominatius, genitius, datius, accusatius, vocatius, ablatius. Gram. provenç.

(chap. Los casos (ne) son sis: nominatiu, genitiu, datiu, acusatiu, vocatiu, ablatiu.)

Les cas sont six: nominatif, génitif, datif, accusatif, vocatif, ablatif.

CAT. Cas. ESP. PORT. IT. Caso.

2. Cazensa, s. f., chute.

Ab rimas multiplicadas... aurian bela cazensa.

Leys d'amors, fol. 15.

Avec rimes multipliées... auraient belle chute.

3. Cazemen, s. m., chute.

Dels majors

El cazemen e dels menors.

Brev. d'amor, fol. 24.

La chute des majeurs et des mineurs.

Cazemens... so es disshendemens d'una dictio... e 'l disshendemens o

'l cazemens d'una dictio del nom ad autre es cazual.

Leys d'amors, fol. 56.

Chute... c'est abaissement d'un terme... et l'abaissement ou la chute d'un terme du nom à un autre est casuel.

IT. Cadimento.

4. Cazuta, s. f., chute.

Aitantost que fo levatz per la casuta que hac presa. Philomena.

Aussitôt qu'il fut levé à cause de la chute qu'il eut prise.

Deslogamen ve per cazuta, battement, etc.

Eluc. de las propr., fol. 49.

Dislocation vient par chute, frappement, etc.

CAT. Cagguda. ESP. Caída. PORT. Cahida. IT. Caduta. (chap. caiguda.)

5. Chaeguda, s. f., chute.

E sia ta chaeguda e mort.

Trad. de Bède, fol. 34.

Et soit ta chute et mort.

6. Chavon, s. m., décadence.

Mas poc val aquel honor que tost ven a chavon.

(chap. Pero poc val aquell honor que pronte ve a caiguda, decadensia.)

La nobla Leyczon.

Mais vaut peu cet honneur qui tôt vient à décadence.

7. Casual, adj., lat. casualis, casuel, accidentel.

Totas aquelas condicios que podon avenir en doas guisas, si cum es aquela de sobre, son apeladas casuals.

Trad. du Code de Justinien, fol. 62.

Toutes ces conditions qui peuvent survenir en deux façons, ainsi comme est celle ci-dessus, sont appelées casuelles.

Cas es variamen de dictios cazuals per habitutz o per votz, etc.

Leys d'amors, fol. 56.

Le cas est variation de dictions accidentelles par articles ou par désinences, etc.

Substantiv. - Régime, accident, mot auquel l'article est joint.

Habitutz am son cazual representa un mot ses plus...

De son cazual o d'alcus infinitius pauzatz en loc de son cazual.

Leys d'amors, fol. 111 et 4.

L'article avec son régime représente un mot sans plus...

De son régime ou d'aucuns infinitifs posés en place de son régime.

CAT. ESP. PORT. Casual. IT. Casuale. (chap. Casual, del cas – gramática.)

Cazer, v., lat. cadere, choir, tomber.

Lanquan vey la fuelha

Jos dels albres cazer.

(chap. literal: Cuan vech la fulla cap aball dels abres caure. Ha de caure cap aball, cap a dal no se pot caure.)

B. de Ventadour: Lanquan vey. 

Lorsque je vois la feuille tomber en bas des arbres.

Denan sos pes l' irai cazer.

P. Raimond de Toulouse: Us novels.

Je lui irai tomber devant ses pieds.

La sillaba on cay l'accens principals.

(chap. La sílaba aon cau lo acento prinsipal.)

Leys d'amors, fol. 8.

La syllabe où tombe l'accent principal.

Fig. Sept vegadas lo jorn cas lo drechurier en peccat.

(chap. literal: Set vegades al día cau lo just, dret, en pecat.)

V. et Vert., fol. 28.

Le juste tombe sept fois le jour en péché.

- Abaisser, baisser.

E leva sus so que degra chazer,

E baissa jos so que degra levar.

H. Brunet: Pus los dos.

Et lève en haut ce qu'il devrait abaisser, et baisse en bas ce qu'il devrait lever.

Part. pas. Cazutz soi en mala merce. 

(chap. literal: Caigut soc – hay - en mala mersé.)

B. de Ventadour: Quan vey la.

Je suis tombé en mauvaise merci.

ANC. FR. Avant que li jours chaïst.

Rec. des Hist. de Fr., t. III, p. 242.

Se ens le puet fere caoir.

Roman du Renart, t. III, p. 119.

Tiex pot tost venir haut ki tost est jus chaüz.

Roman de Rou, v. 3350.

CAT. Caurer. ANC. ESP. Cader. ESP. MOD. Caer. PORT. Cahir. IT. Cader. (chap. caure: caigo, caus, cau, caém, caéu, cauen; cauría, cauríes, cauríe, cauríem, cauríeu, cauríen; caiguera, caigueres, caiguere, caiguerem, caiguereu, caigueren.)

9. Escazenza, s. f., accident, chance, échéance.

Ieu n'ai vist, so sapchatz,

Venir mant' escazenza

De rics locs honratz.

G. Faidit: Lo gens cors. 

J'en ai vu, sachez cela, maint accident arriver de puissants lieux honorés.

Per X sols lo met... a l' eschazenza.

T. de Fabre et de Falconet: En Falconet.

Pour dix sous je le mets... à la chance.

ESP. Escaencia. IT. Scadenza.

10. Escazecha, s. f., chevance.

Endevenia neguna onors per do ni per escazecha.

Tit. de 1221. DOAT, t. CXVI, fol. 2.

Survenait quelque fief par don et par chevance.

11. Escarida, s. f., fortune, destinée.

On s'aventura

E s' escarida lo mena.

Lamberti de Bonanel: Pois vei.

Où sa fortune et sa destinée le mène.

Be m det Dieus bon' escarida

D'amor.

B. Martin: Bel m'es.

Dieu me donna bien bonne fortune d'amour.

12. Escazuta, s. f., chute, abaissement.

Qu'ieu lo thesaur del realme de Fransa

No vuelh per mieu, ni m'acor escazuta.

Leys d'amors, fol. 20.

Que je ne veux pour mien le trésor du royaume de France, et ne me convient abaissement.

13. Eschazer, v., échoir, arriver, convenir.

E quar tan vos am e dezir,

Grans bes m'en deuri' escazer.

B. Zorgi: Mout fai.

Et parce que je vous aime et désire tant, grand bien m'en devrait échoir.

Tot so que m'en eschaya,

Domna, penrai en patz.

Arnaud de Marueil: Ses joy non.

Dame, je prendrai en paix quelque chose qui m'en arrive.

Aquo qu'a pretz s'eschai.

Arnaud de Marueil: Rasos es.

Ce qui convient à mérite.

Impers. Es, quand s'eschai, pros e arditz.

Pistoleta: Manta gen.

Il est, quand il convient, preux et hardi.

ANC. ESP. Escaeció un dia no li s tenie que dar. 

V. de S. Millán, cop. 254.

IT. Scadere.

14. Dechazensa, Descazensa, s. f., décadence.

E selh que quier tos temps sa dechazensa

Trobar la deu, senes tota falhensa.

Giraud le Roux: A lei de bon.

Et celui qui cherche toujours sa chute doit, sans aucun doute, la trouver.

Que valors a preza gran dechazensa.

Paulet de Marseille: Ab marrimen.

Que valeur a pris grande décadence.

Per so tot ve a descazensa.

Eluc. de las propr., fol. 72.

Pour cela tout vient à décadence.

CAT. ESP. Decadencia. IT. Scadenza. (chap. decadensia, v. decaure, se conjugue com caure.)

15. Dechazemen, s. f., chute, ruine, revers.

Malamen renhatz,

Roma; Dieus vos abata

En dechazemen!

G. Figueiras: Sirventes.

Rome, vous régnez méchamment: que Dieu vous abatte en chute!

(chap. Roma, malamén reinéu; que Deu tos abatixgue en decaimén.)

Aquelhs fenhers es a dechazemen

De las armas.

P. Cardinal: Totz lo mons.

Ce feindre est à la ruine des âmes.

Mas se aunis pel mieu dechazemen.

Perdigon: Tot l'an.

Mais il se honnit par mon revers.

ANC. FR. Cil signe qui ainsi avenoient segnefioient mortalité et dechoiement du pople.

Rec. des Hist. de Fr., t. VI, p. I/J8.

ANC. CAT. Decaymen. ANC. ESP. Decaemento. (MOD. Decaimiento.)

IT. Decadimento. (chap. Decaimén)

16. Descazeig, s. m., chute, renversement.

A penas m'en tein

Que no us get fors en descazeig.

Roman de Flamenca, fol. 19.

A peine je me contiens que je ne vous jette dehors en renversement.

17. Dechaiable, adj., périssable.

Alegreza d'aquest segle es frevols e dechaiabla.

Trad. de Bède, fol. 82.

Allégresse de ce monde est frivole et périssable.

18. Dechazer, Descazer, v., déchoir, rabaisser.

Quar trop dechai

Tot quant vei sai.

P. Rogiers: Per far esbaudir.

Car tout ce que je vois ici déchoit beaucoup.

E s'a mi mal en pren

Ni ma domna m deschai.

Pons de Capdueil: Qui per nesci.

Et s'il m'en prend mal et ma dame me rabaisse.

Fals lauzengiers qu'en amor dechazer

Ponhon totz temps.

Perdigon: Ben aio 'l.

Faux médisants qui s'efforcent toujours à rabaisser l'amour.

Ses promettre, senes paya,

Se pot dona dechazer.

H. de S.-Cyr: Nulha res.

Sans promettre, sans paie, dame se peut déchoir.

Substantiv. Mos maltraitz ni mos descazers.

P. Vidal: En una.

Ma souffrance et mon déchoir.

Part. pas. substantiv.

Qu'ab totz esfortz vey las gens esforzar

De dechazer us autres dechazutz.

G. Riquier: Fortz guerra.

Que je vois les gens efforcer avec tous efforts d'abaisser autres déchus.

ESP. Decaer. PORT. Descahir. IT. Decadere. (chap. Decaure, se conjugue com caure.)

19. Meschasensa, Meschaenza, s. f., malheur, calamité, contre-temps,

méchéance.

Et er grans merces,

Si 'l ven meschasensa.

Le troubadour de Villarnaud: Un sirventes.

Et sera grande grâce, s'il lui vient malheur.

Mas ieu me vauc trop fort meravillan,

Com hai esfortz qu'en diga ill meschaenza.

B. Zorgi: Si 'l monz fondes.

Mais je vais m' émerveillant très fort, comme j'ai la force que j'en dise la calamité.

ANC. FR. Or en est vostre li damages

Et la peste et la meschéance.

Roman du Renart, t. III, p. 42.

Trois grans meschéances aviennent

A ceus qui tiex vies maintiennent.

Roman de la Rose, v. 5143.

20. Meschaia, s. f., méchéance, mésaventure.

Ja qu'era lur meschaia.

B. Zorgi: Mout fort.

Déjà qu' était leur mésaventure.

11. Mescazer, v., mésarriver, nuire.

E mostra quom hom li mescha.

Marcabrus: Belh m'es quan.

Et montre comment on lui nuit.

ANC. FR. Il pourroit bien t'en meschéoir.

Ysopet, liv. I, fab. 55.

22. Accident, s. m., lat. accidentem, accident.

Malautias e 'ls accidents de lor.

Trad. d'Albucasis, fol. 1.

Maladies et les accidents d'elles.

Que li venc un gran accident, que era coma mort.

V. de Sancta Flors. DOAT, t. CXXIII, fol. 289.

Que lui survint un grand accident, de manière qu'il était comme mort.

Volem ayssi tractar dels accidens dels noms.

Lo noms a V accidens: especia, gendre, nombre, figura, cas.

(chap. Lo nom té sing acsidens: espessie, género, número, figura, cas.)

Leys d'amors, fol. 44.

Nous voulons traiter ici des accidents des noms.

Le nom a cinq accidents: espèce, genre, nombre, forme, cas.

CAT. Accident. ESP. PORT. IT. Accidente. (chap. acsidén, acsidens)

23. Accidental, adj., lat. accidentalis, accidentel.

Tota dictio ha doas formas: la una es essentials, et l'autra accidentals.

Las partidas essentials de la cauza et las partidas accidentals.

Leys d'amors, fol. 7 et 145.

Toute expression a deux formes: l'une est essentielle, et l'autre accidentelle.

Les parties essentielles et les parties accidentelles de la chose.

Mitigacion de calor accidental.

Eluc. de las propr., fol. 19.

Adoucissement de chaleur accidentelle.

CAT. ESP. PORT. Accidental. IT. Accidentale. (chap. acsidental)

24. Accidentalmen, adv., accidentellement.

Es accidentalmen agreviativa.

Eluc. de las propr., fol. 24.

Elle est accidentellement grevante.

CAT. Accidentalmen (N. E. ya pierden la t que no se pronuncia). 

ESP. PORT. IT. Accidentalmente. (chap. acsidentalmen)

25. Accider, v., lat. accidere, arriver, échoir.

Si accideysso en la superficia del cors.

Trad. d'Albucasis, fol. 11.

S'ils arrivassent en la superficie du corps.

Part. prés. Flux de sanc accident per incisio de arteria.

Trad. d'Albucasis, fol. 12.

Flux de sang arrivant par incision d'artère.

ANC. CAT. Acaurer. IT. Accadere.

26. Occident, s. m., lat. occidentem, occident, ouest.

Lo solelh que corre a totz jorn d'orien en occident.

(chap. Lo sol que corre tots los díes d'orién a ocsidén, de lleván a ponén.)

V. et Vert., fol. 32.

Le soleil qui court toujours d'orient en occident.

- Nom relatif d'un pays.

Que tut li monestiers de trastot l'occident.

V. de S. Honorat.

Que tous les monastères de tout l'occident.

CAT. Occident. ESP. PORT. IT. Occidente. (chap. ocsidén, ponén.)

27. Occidental, adj., lat. occidentalis, occidental.

Renhava en las partidas occidentals.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 58.

Il régnait dans les parties occidentales.

CAT. ESP. PORT. Occidental. IT. Occidentale. (chap. ocsidental, de ponén, com la franja del meu cul cuan me fico mirán cap a lleván.)


Casa, s. f., lat. casa, demeure, case, maison, famille.

En la caza de mon payre son moltas cazas.

Frag. de trad. de la Passion.

En la demeure de mon père sont plusieurs demeures.

Don ieu dirai, Dieus m'o perdon,

Donei de mala casa.

Bertrand d'Allamanon: De l'arcivesque.

Dont je dirai, Dieu me le pardonne, courtoisie de mauvaise maison.

Abeilhas... lors cazas formo artificialmen.

Eluc. de las propr., fol. 141.

Abeilles... forment avec art leurs cases.

E de qinze cazas los qinze mudamentz.

P. de Corbiac: El nom de.

Et les quinze changements de quinze cases.

ANC. FR. En leur case se retraïrent

Voulans le chemin rebourser.

Vigiles de Charles VII, t. 1, p. 132.

Les villages flamber, les cases des bergers

Servir de corps-de-garde aux soldats étrangers.

R. Garnier, Antigone, act. II, sc. 2.

CAT. ESP. PORT. IT. (chap.) Casa.

2. Casal, Casau, s. m., métairie, casal.

Non tenra, de ma terra, mas ni casal.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 15.

(chap. No tindrá, de ma : la meua terra, ni mas ni casal.)

Ne tiendra, de ma terre, maison ni métairie.

Tota bestia grossa qui entre en casau, o en vinha, o en camps, o en pratz, den VI deners. Cout. de Condom de 1313.

(chap. Tota bestia grossa que entro a un casal, o a una viña, o a un campo, o a un prat, dono sis dinés.)

Toute grosse bête qui entre en casal, ou en vigne, ou en champs, ou en prés, doit six deniers.

ANC. FR. Un chasal qui fu Oudart Jouvenet.

Tit. de 1303. Carpentier, t. 1, col. 847.

Vint fauciller blez à un kasel à trois lieues de l'ost.

Joinville, p. 108.

CAT. ANC. ESP. PORT. (chap.) Casal. IT. Casale.

3. Cap-cazau, s. m., chef-casal.

Hi puscan far un cap-casau, cascuns de sos fieus et no plus.

Cout. de Condom de 1313.

Y puissent faire un chef-casal, chacun de ses fiefs et non plus.

4. Cazalet, s. m., petite métairie, petit casal.

Tro al cazalet d'En Bertran.

Tit. de 1244. Arch. du Roy., J., 325.

Jusqu'à la petite métairie du seigneur Bertrand.

5. Casalatge, s. m., habitation,

Fons, camis, cazalatges.

Tit. de 1265. DOAT, t. CLXXII, fol. 176.

Fontaines, chemins, habitations.

6. Casalera, s. f., cassine.

Te una casalera que s te ab la honor d'En Ramon.

Tit. du XIIIe sièc. Arch. du Roy., J., 4.

Occupe une cassine qui se joint au patrimoine du seigneur Raimond.

7. Casamen, s. m., habitation, domaine, fief.

Als apostols dis Jhesus veramen

Qu'hom lo seguis, e laisses qui 'l segria,

Totz sos amicx et son ric cazamen.

Pons de Capdueil: Er nos sia.

Jésus dit véritablement à ses apôtres qu'on le suivît, et que, qui le suivrait, laissât tous ses amis et sa riche habitation.

Lhi donet molher e chasamen...

Un castel que ac de K... en casamen.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 6 et 50.

Lui donna femme et domaine...

Un château qu'il eut de Charles en fief.

D'el tenem nostra terra et nostre cazamen.

Roman de Fierabras, v. 4173.

Nous tenons de lui notre terre et notre fief.

ANC. FR.

Riche homme sont, chascun tint chasement.

Quant à Bues donnas son chasement,

La duchée de Gascongne la grant.

R. de Garin le Loherans. Du Cange, t. II, col. 377.

CAT. Casament. ESP. Casamiento. PORT. IT. Casamento.

8. Cazar, v., pourvoir, caser.

Mas cascus casar si volria

De l'autrui, mas ren no i metria.

P. Cardinal: A totas partz.

Mais chacun se voudrait pourvoir de l'autrui, mais n'y mettrait rien.

De mil amicx es casada

E de mil senhors amia.

Marcabrus: Estornel.

Elle est pourvue de mille amis, et amie de mille seigneurs.

Part. pas. subst. - Casé, vassal.

Per vos sui al dalfin casaz

E tenc totas mas eretaz.

Delfinet: Del mieh.

Par vous je suis vassal du dauphin et tiens tous mes héritages.

Et a un castel mult cortes,

On sun, cavalliers e borzes,

Plus de XX. millia casatz.

Roman de Jaufre, fol. 96.

Et a un château très courtois, où sont plus de vingt mille vassaux, chevaliers et bourgeois.

Aqui jongo Bergonh e Berrier

E chazat e estranh e soldadier.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 80,

Là joignent Bourguignons et Berruiers et casés et étrangers et soldats à gage.

ANC. FR. Dus, contes, princes et casés,

Bourgois, citoiiens et fievés.

Roman du Renart, t. IV, p. 266.

Si com vos estes mi home e mi chasé.

Roman de Gerard de Vienne. Bekker, v. 3991.

CAT. ESP. PORT. Casar. IT. Casare.

9. Acazar, v., établir, marier.

Mas C piusselas vos ai vist maridar...

C cavayers vos ai vist acazar.

Rambaud de Vaqueiras: Honrat marques.

Je vous ai vu marier plus de cent demoiselles... je vous ai vu établir cent cavaliers.

ANC. FR.

Il y en eut quelques uns qui s'y acasèrent.

Brantôme, Duels, p. 3.

Acaser au milieu d'un peuple abominable.

Du Bartas, p. 441.

10. Accasat, s. m., casé, vassal.

11. Sotzaccasat, s. m., sous-vassal.

No devon ni no podon mettre accasat ni sotzaccasat.

Tit. de 1413, de sainte Eulalie, à Bordeaux.

Ne doivent ni ne peuvent mettre vassal ni sous-vassal.

Metre acasat ni sotzacasats ab meys cens.

Tit. de 1386. Bordeaux, bibl. de Monteil.

Mettre vassal et sous-vassal à demi-cens,

12. Descazernar, v., chasser, déposséder.

Si qu'enemics qu'ieu aia no pes que m descazern

De la mar on domnei, et no m part del estern.

P. Bremond Ricas Novas: En la mar.

Tellement que je ne pense pas que j'aie ennemi qui me chasse de la mer où je courtise, et je ne me sépare pas de la direction.

E non cre

Que de re

Negus me descazern.

E. Fonsalada: En abriu.

Et je ne crois pas que nul me dépossède de rien.

13. Decazar, Descazar, v., déloger, chasser, expulser.

Mas, sol car a lor platz, lo volon decazar.

Guillaume de Tudela.

Mais, seulement parce qu'il leur plaît, ils le veulent déloger.

Que decazavan voluntiers

Nostra sancta crezenza.

V. de S. Honorat.

Qui chassaient volontiers notre sainte croyance.

Part. pas. Per que pretz et jovens

E bels captenemens

En son mout descazatz.

Giraud de Borneil: Solatz e joy.

Par quoi mérite et grâce et belles manières en sont beaucoup expulsés.

IT. Scazare.


Cascavel, s. m., grelot.

Voyez le P. Menestrier, Origine des orn. des armoiries, p. 8.

Fai los cascavels ordir.

Giraud de Calanson: Fadet joglar.

Fais carillonner les grelots.

De senhals e de cascavels.

Roman de Flamenca, fol. 14.

D'enseignes et de grelots.

CAT. Cascavell. ESP. Cascabel. PORT. Cascavel. (chap. cascabell)


Cass, adj., lat. cassus, nul, vain.

Que la leyssa sia nulla et cassa.

Tit. de 13O6. DOAT, t. XLII, fol. 48.

Que le legs soit nul et vain.

Que tota gabella... sia cassa et nulla.

Regist. des États de Provence de 1401.

Que toute gabelle... soit vaine et nulle.

2. Cassar, Caissar, Cachar, v., lat. quassare, casser, briser.

Quar lo rauzel quassat non deu hom plus cassar.

Trad. de la règle de S. Benoît, fol. 34.

Car on ne doit plus briser le roseau cassé.

Qu'el bos cavals, quan s'eslaissa,

Tira be 'l fre e lo caissa.

G. Adhemar: Pois ja vei.

Que le bon cheval, quand il s'élance, tire bien le frein et le casse.

Fig. Quar mals bes cass' e emberca.

Gavaudan le Vieux: Lo mes e 'l temps.

Car le mal casse et ébrèche les biens.

- Casser, annuler.

Part. prés. Cassan et annulan.

(chap. Cassán y anulán; cassá als textos antics : anulá, rayá, trencá)

Fors de Bearn, p. 1097.

Cassant et annulant.

Part. pas. E Jaufre remas totz cassatz, 

Que tan fo feritz e macatz.

Roman de Jaufre, fol. 34.

Et Jaufre resta tout brisé, vu qu'il fut tant frappé et blessé.

Es redonda e dura; cachada, no s plega.

Eluc. de las propr., fol. 203.

Elle est ronde et dure; cassée, elle ne se plie pas.

ANC. FR. Il se cacha très grandement, et dist qu'il cuidoit bien que, par celle cacheure, il mourroit.

Lett. de rém., 1377. Carpentier, t. 1, col. 706.

CAT. Cassar. ESP. Casar. PORT. Cassar. IT. Cassare.

3. Cassadura, Cachadura, s. f., brisure, cassure.

Mays non ac nulla cassadura. V. de S. Honorat.

Mais il n'eut aucune brisure.

Cachadura, ruptura, arsura. Eluc. de las propr., fol. 62.

Cassure, rupture, brûlure.

ANC. FR. Peu après celle cacheure, il chut au lit, dont il morut.

Lett. de rém., 1377. Carpentier, t. 1, col. 706.

IT. Cassatura.

4. Cachament, s. m., cassure, brisure.

Per lor cachament et blessament... Laqual l'emperador getet en terra et pres cachament.

Aloes... entre dens pren cachament.

Eluc. de las propr., fol. 162, 194 et 199.

Par leur cassure et blessure... Laquelle l'empereur jeta à terre et elle prit cassure.

Aloès... prend brisure entre dents.

IT. Cassamento.


Cassa, s. f., chasse, poursuite.

Tot' ora cant en cassa iretz.

(chap. Tot' hora cuan de cassera aniréu; cassá: casso, casses, casse, cassem o cassam, casséu o cassáu, cassen.)

Deudes de Prades, Auz. cass.

A toute heure quand vous irez en chasse.

Per paor d'auzel de cassa.

Naturas d'alcuns auzels.

Par peur d'oiseau de chasse.

- Ce qu'on a pris à la chasse.

E 'l mangera pro de sa cassa.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Et il mangera suffisamment de sa chasse.

CAT. Cassa (actualmente usa el portugués caça, caçar). ESP. Caza.
PORT. Caça. IT. Caccia. (chap. cassa, cassera)

2. Cassayre, Cassador, s. m., chasseur.

Ayssi com I cassayre a pus gran gaug, cant pren I ser que cant pren I conilh. V. et Vert., fol. 98.

(chap. Aixina com un cassadó té mes gran goch, cuan pren 1 ciervo que cuan pren un conill – o cachap.)

Ainsi comme un chasseur a plus grande joie, quand il prend un cerf que quand il prend un lapin.

Aissi col cers que, quant a faich son cors,

Torna morir al crit dels cassadors.

Richard de Barbezieux: Atressi cum.

Ainsi comme le cerf qui, après qu'il a fait sa course, revient mourir au cri des chasseurs.

Adjectiv. E li ric hom cassador

M'enueion e 'l buzacador,

Parlan de volada et d'austor.

Bertrand de Born: Rassa.

Et les riches hommes chasseurs et les amateurs de buses, parlant de volée et d'autour, m'ennuient.

CAT. Cassador (actualmente usa el portugués caçador). ESP. Cazador. PORT. Caçador. IT. Cacciatore. (chap. cassadó, cassadora, cassá)

3. Cascieu, s. m., chasse, lieux de chasse.

Boscs et bartas et cascieus... arbres dometgues et salvatgues et cascieus.

Tit. de 1256. DOAT, L. CXIII, fol. 46.

Bois et bocages et lieux de chasse, arbres domestiques et sauvages et lieux de chasse.

4. Cassar, v., chasser, poursuivre.

Et ieu cas so qu'aissel prenga.

Raimond d'Orange: Pos tals.

Et je chasse ce que celui-ci prenne.

Qu'anc cynglar no vim plus irat,

Quan l'an brocat ni l'an cassat.

Bertrand de Born: Ieu chan.

Que jamais nous ne vîmes sanglier plus irrité, quand on l'a poursuivi et on l'a chassé.

Cum selh que cassa e non pren.

Elias de Barjols: En atretal.

Comme celui qui chasse et ne prend pas.

Lo lebrier corre e la lebre, l'us per pahor, l'autre per dezirier; l'us s'en fug; l'autre cassa. et Vert., fol. 29.

(chap. Lo llebrel corre y la llebre, la un per paó o temó, l'atre per dessich; la un fuch; l'atre acasse.)

Le lévrier court et le lièvre, l'un par peur, l'autre par désir; l'un s'enfuit, l'autre chasse.

- Expulser.

Casset Constanti e sos fils de la terra.

V. de Bertrand de Born.

Il chassa de la terre Constantin et ses fils.

Fig. E peccatz cassa sanctor.

P. Cardinal: Falsedatz.

Et péché chasse sainteté.

CAT. Cassar. ESP. Cazar. PORT. Caçar, IT. Cacciare. (chap. Cassá; acassá: acasso, acasses, acasse, acassem o acassam, acasséu o acassáu, acassen. Perseguí: perseguixco, perseguixes, perseguix, perseguim, persegui, perseguixen.)

5. Causar, v., chasser, expulser.

Que causan los eretges de mest l'autra gent bona.

Guillaume de Tudela.

Qui chassent les hérétiques du milieu de l'autre bonne gent.

6. Decassar, v., chasser, poursuivre.

Per lasquals errors decassar. Brev. d'amor, fol. 144.

Pour lesquelles erreurs chasser.

Lo reys l'a decassat,

Car en tota Equitania non ac borc ni ciptat.

V. de S. Honorat.

Lo roi l'a chassé, car en toute Aquitaine il n'eut bourg ni cité.

Els anavan fort descasan.

Brev. d'amor, fol. 176.

Ils les allaient poursuivant fort.

ANC. FR. Scipion fut envoyé en Espagne, dont il déchassa les Carthaginois.

Amyot, Tr. de Plutarque. V. de Fab. Maximus.

Mais je vois peu à peu que l'aube qui s'avance 

Déchasse en s'approchant l'ombrage et le silence.

Desportes, Premières oeuvres, p. 203.

IT. Scacciare.

7. Encaus, s. f., poursuite, chasse.

Grans fo l'encaus.

Rambaud de Vaqueiras: Senher marques.

La poursuite fut grande.

Metre la devetz en encaus.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Vous devez la mettre en chasse.

ANC. FR. E lo cers s'enfoï les sauz

Qui n'est pas bel de lor enchauz.

Roman du Renart, t. III, p. 95.

Ebrouinz le enchauça et fist d'eulz en cel enchauz si grant occision.

Rec. des Hist. de Fr., t. III, p. 360.

ANC. ESP.

Con sabor del encalzo arramarien Troyanos.

Poema de Alexandro, cop. 695.

8. Encaussament, s. m., poursuite.

Comensero 'ls ad encaussar, e mentre fassian l'encaussament, Augier Daynes venc. Philomena.

Ils commencèrent à les poursuivre, et tandis qu'ils faisaient la poursuite, Ogier le Danois vint.

Ad abaissament et encaussament de Vaudesia.

Tit. de 1243. DOAT, t. XXXI, fol. 47.

A abaissement et à poursuite de l'erreur des Vaudois.

IT. Scacciamento. (chap. Acassamén, de acassá.)

5. Entrecaussamen, s. m., entre-pourchas.

De Cesar, de Pompeiu say yeu perfiechamens

Las vidas e las morts e 'ls entrecaussamens.

P. de Corbiac: El nom de.

Je sais parfaitement les vies et les morts et les entre-pourchas de César, de Pompée.

10. Encaussador, s. m., poursuivant.

Aissi cum fan volpill encaussador,

Encaus soven so qu'ieu non aus attendre.

G. Magret: En aissi m.

Ainsi comme font les timides chasseurs, je poursuis souvent ce que je n'ose atteindre.

11. Encaussar, Encassar, v., poursuivre, pourchasser.

Que no s'auza tornar ni s pot gandir,

Quan l' encausson siei enemic mortal.

P. Vidal: Anc no mori.

Qui n'ose se tourner ni se peut garantir, quand ses ennemis mortels le poursuivent.

L'us m'encaussa, l'autre m fai remaner.

Arnaud de Marueil: Si m destrenhetz.

L'un me chasse, l'autre me fait rester.

Fig. Aissi 'ls encaussa avers.

P. Cardinal: L'afar.

Ainsi l'argent les poursuit.

En Proensa cant encaus ni cant fau

Crit: Monferrat.

Rambaud de Vaqueiras: Non puesc.

En Provence quand je poursuis et quand je fais le cri: Montferrat.

Vos encassavan feren ad espero.

Rambaud de Vaquieras (Vaqueiras): Senher marques, var.

Vous chassaient frappant de l'éperon.

ANC. FR. Et ke nus n'en fuie lor prie,

Ne n'encauce trop folement.

Roman du Renart, t. III, v. 371.

Moult en ocist en fuiant; il les enchausa jusques à un fleuve qui est apelez Hester.

Rec. des Hist. de Fr., t. III, p. 164.

ANC. ESP.

Et fueron encalzados Dario con su mesnada.

Poema de Alexandro, cop. 1032.

IT. Incalzare.

12. Percat, s. m., quête, profit, poursuite.

Et anava motas sasons

En percaz ab autres glotons.

V. de S. Honorat.

Et il allait maintes fois en quête avec d'autres pillards.

Quar enueitz es, qui tot l'an vai querer

Menutz percatz, paupre ni vergonhos.

Pistoleta: Ar agues ieu.

Car c'est un ennui, qui, pauvre et honteux, va tout l'an chercher de menus profits.

Et en dompnei ai mes tans bels percatz

Et tant cortes usatge.

Raimond de Miraval: Sirventes.

Et en galanterie j'ai mis si belles poursuites et si courtois usage.

El vostre paubr' ostal

Viu hom d'avols percatz.

T. de Falcon et de Gui: Falco.

A votre pauvre hôtel on vit de méchants profits.

ANC. FR. Car maint beau gibier est perdu

Par fautes de faire pourchas.

Coquillart, p. 33.

Par le pourchas des envieux.

Charles d'Orléans, p. 80.

Vus mustrerai d'une suriz

Ki, par purchaz e par engin,

Aveit menaige en un mulin.

Marie de France, t. II, p. 68.

IT. Procaccio.

13. Percassar, v., pourchasser, tracasser.

S'ieu percasses mon ben alhor.

Gaubert Moine de Puicibot: Amor.

Si je poursuivisse mon bien ailleurs.

E van percassan e queren

Vianda per lur noiremen.

Brev. d'amor, fol. 51.

Et vont pourchassant et cherchant vivre pour leur nourriture.

Cove que s percas sai e lai.

P. Rogiers: Senher.

Il convient qu'il se tracasse çà et là.

ANC. FR. A aimer et pourchasser ceste saincte sapience, discipline des roys.

Amyot, Trad. de Plutarque, Morales, t. 1, p. 17.

IT. Procacciare.


Casser, s. m., chêne.

Casser es arbre glandier... Gentils querion respostas els cassers.

Eluc. de las propr., fol. 219.

Chêne est arbre à glands... Les gentils demandaient des réponses aux chênes.


Cassia, s. f., casse.

Cassia es especia aromatica.

Erba ayssi cum cassia lignea.

Mollifican cum cassia fistola.

Eluc. de las propr., fol. 202, 38, 104.

La casse est une espèce aromatique.

Herbe ainsi comme casse ligneuse.

Mollifiant comme la casse fistole.


Cassidos, adj., chassieux.

Si tos huelhs es lag ni cassidos.

V. et Vert., fol. 62.

Si ton oeil est souillé et chassieux.


Cast, adj., lat. castus, chaste.

Tortretz auzel simple es cum colomba, et trop plus cast que ela.

Eluc. de las propr., fol. 148.

(chap. La tórdola es un muixó simple com lo colom, y mol mes casto que ella.)

La tourterelle est un oiseau simple comme la colombe, et beaucoup plus chaste qu'elle.

Cove que sia cast e amesuratz.

Regla de S. Benezeg, fol. 74.

Il convient qu'il soit chaste et prudent.

Qui recep en son cor mals pessamens... non es castz davan Dieu.

V. et Vert., fol. 84.

Qui reçoit en son coeur mauvaises pensées... n'est pas chaste devant Dieu.

Fig. De mi dons, qu'es bel' e blonda

E de totz mals aibs cast' e monda.

Folquet de Lunel: Can beutatz.

De ma dame, qui est belle et blonde et chaste et pure de toutes mauvaises qualités.

ANC. FR. Cent pucelles castes et de bonnes meurs.

Roman français de Fierabras.

CAT. Cast. ESP. PORT. IT. (chap.) Casto.

2. Castament, adv., chastement.

Qu'ieu cre, si vis vostre cors grail' e gen

Ypolite, que visquet castamen, etc.

G. d'Anduse. Be m ditz.

Que je crois que si Hippolyte, qui vécut chastement, avait vu votre corps gracieux et gentil, etc.

Garda non solament los oils chastament mas la lenga.

Trad. de Bède, fol. 32.

Garde chastement non seulement les yeux mais la langue.

CAT. Castament. ESP. PORT. IT. Castamente. (chap. castamen)

3. Castitat, Castedat, Castetat, s. f., lat. castitatem, chasteté.

Contra lucxuria sun fait de castitat. Poëme sur Boèce.

Contre luxure ils sont faits de chasteté.

Obra valra mai ses castedat, que castedatz ses obra.

Liv. de Sydrac, fol. 51.

Oeuvre vaudra plus sans chasteté, que chasteté sans oeuvre.

An fag vot de gardar castetat.

V. et Vert., fol. 18.

Ont fait voeu de garder chasteté.

CAT. Castedat. ESP. Castidad. PORT. Castidade. IT. Castità. (chap. Castidat.)


Castanha, Castagna, Castanhia, s. f., lat. castanea, châtaigne.

Mais am freidura e montagna

No fas figa ni castagha.

P. Rogiers: Dousa amiga. (douss' amia)

J'aime plus froidure et montagne que je ne fais figue ni châtaigne.

Nég. expl. Totz sos afars no val una castanha.

P. Vidal: Ges pel temps.

Toute son affaire ne vaut une châtaigne.

Castanhia pelada paga del sestier un dener.

Cartulaire de Montpellier, fol. 106.

Châtaigne pelée paie du setier un denier.

CAT. Castanya. ESP. (chap.) Castaña. PORT. Castanha. IT. Castagna.

domingo, 28 de julio de 2024

3. 6. De cóm Pedro Saputo va fé lo milagre de Alcolea.

Capítul VI.

De cóm Pedro Saputo va fé lo milagre de Alcolea.


Van arribá al poble en tot lo acompañamén de gen que traballabe a les fosses, seguinlos los carros de vitualles y ferramentes.

Li van fé gran festa los amics, que u eren tots, y mes, encara que en menos soroll les amigues, que com se sap eren dos prinsipalmen:

Eulalia, la de la caiguda, y la consabuda y desmadellada Tereseta, no tan viva y salerosa com aquella, pero entesa y fonda.

Estáe casada desde fée cuatre mesos, pensán que no voríe mes a Pedro Saputo y per doná gust als seus pares que la van achuchá mol; no en lo de Tardienta, sino en un mosso ben plantat de Bolea.

Ya se veu, lo novio tossut, lo pare sandio, la mare apretán lo morro, Pedro Saputo aussén mes de dos añs, y ella passá dels vin ¿qué habíe de passá? Pero ¡oh, cuán u va sentí al vore torná a Saputo! Poc li va faltá pera aburrí al home o feríl en sospeches; be que ere de bona pasta y mol passadó de raons, paganse de consevol. 

Pedro Saputo en prudensia la va aná consolán, y animán, y poc a poc li va doná a entendre y la va persuadí de que la dona casada se podíe morí, pero no faltá al que deu al home, y tratanla en suavidat no demostranli desvío y severidat, y no irritán lo seu genio, la va fé prudenta y virtuosa, y va restituí al seu cor la pas, al seu pit la serenidat, y al seu semblán y trate la natural y acostumada apassibilidat.

Encara se va trobá en una novedat no esperada; un atra amiga en qui may haguere pensat; y va sé Rosa, la filla de sa padrina, a la que ell cridáe y va cridá sempre germaneta, sagala majíssima y que va vore que lo volíe en un atre amor del de abans. Pero ell en la mateixa familiaridat y inossensia que la tratabe la contentabe fassilmen. Encara no fée sis díes que habíe arribat, encara no habíe acabat sa mare de mirál, y de alegrás de vórel, encara no se cansaben los del poble de saludál, cuan se li presenten dos ricachons de Alcolea de Cinca diénli que veníen a demanali consell y trassa pera vendre un vi que sels apuntabe; perque ya entrat lo setembre y están les viñes carregades de fruit, no ñabíe mich ni esperansa de despachá lo vell. Los va preguntá cuán vi ñabíe, y li van di que sobre setse mil cantes. Y ¿qué me donaréu?, los va preguntá entonses. Y ells van contestá: la cuarta part de lo que valgue, segons se vengue.

De cóm Pedro Saputo va fé lo milagre de Alcolea.

- ¿Pot encara beures per vi y no per vinagre?

- Per ara encara es vi y no roín, perque encara escomense a tombás cap a agre.

- Pos doneume ixa cuarta part del seu valor en dos reals de plata, que es lo preu mes baix al que lo vendréu, y yo tos lo dono per venut. Si dudéu, si no se ven, o no tot, tos tornaré lo que sigue a prorrata.

- No tenim tantes perres.

- Pos busqueules: sense los meus dinés a la má no cal que me parléu mes del assunto. Se van conformá, van aná a per los dinés a Alcolea, los hi van portá y entregá a Pedro Saputo.

Entonses ell los va di...

- Pos ara anéu, y feume pregoná a Huesca, a Barbastro, a tot lo Semontano, a la Llitera y Ribagorsa, que Pedro Saputo saltará a les Ripes de Alcolea lo día de San Miquel: que los que vullguen vore lo milagre, acudixquen allá aquell día y no los costará mes que lo traball de eixecá la vista a mirál. ¿Qué dudéu? 

- Pero... - Anéu, tos dic, o no ña res de lo dit y me quedo en estes perres. Ells, veénlo tan resolt, sen van aná dién: 

- La seua alma a la seua palma; ell se compondrá; ell sap com u prometix. Natros vengam lo nostre vi, que aixó es lo que mos importe. Y sen van aná y van fé publicá lo dit pregó a tot arreu, y van esperá a vore en qué pararíe alló.

Són les Ripes de Alcolea una muralla natural mol altíssima, formada sobre lo Cinca, de uns montes plans que corren la seua ribera dreta dividinlo del riu Alcanadre, en lo que té confluensia una mica mes aball, tallats perpendicularmen per aquella part que sirá be un cuart de legua. A primera vista pareix que lo riu passare per lo peu an algún tems passat, y que esgarrapán lo monte se vinguere éste aball arrebatán les aigües la terra sorsida, y va quedá aquella maravilla als ulls del viaché a qui de llarg sorprén: vistoses tamé de prop per la seua eixecada y la variedat uniforme del seu magnífic fron, frontispissi, adornanles ademés a un ters de altura les hermoses faixes del Arco Iris o arc de san Martí, que de lluñ no se veuen. 

Allí críen, viuen, canten, piulen y revolotegen continuamen muixons de mil espessies, tots a la vegada y segons lo instinto de cada un, trobanse desde l'águila o áliga hasta lo vilero, pardal, los ciquilines en los coloms, y los mes contraris y que menos t' esperaríes trobát allí solen avindres. Y desde dal habíe de saltá Pedro Saputo, que, sert ere salt digne de vores. Perque encara que propiamen parlán no ere saltá, sino dixás caure, pero estáe lo chiste a que no pensabe fes mal, y així u creíe y esperabe la gen.

La vespra de san Miguel se va omplí lo poble de forastés, y encara que haguere sigut mes gran tamé, pos sen van eissí al campo y lo van aná collán de ases, burros, mules, tendes y persones de totes les edats y condissions, ñabén qui va fe pujá lo número a coranta mil almes, despoblades casi les siudats, viles, llocs y aldees desde Ayerbe a Albelda, y desde Bujaraloz a les valls dels Pirineus.

Tamé va arribá Pedro Saputo, sen gran la curiosidat de vórel, y se va hospedá a casa del mes ric y al que mes li importabe lo milagre per sé lo que mes vi teníe.

Va eixí lo sol lo día de San Miquial, se va di una missa al peu de les Ripes, que van escoltá les multituts com van pugué, y se van quedá tots en gran expectassió de aquell salt o vol que ni se habíe vist als siglos passats ni se habíe de vore als que vindríen; cuan allá a les onse del matí va eixí Pedro Saputo y va di fenlo pregoná per lo campo, que lo siñó mossen li habíe fet presén que perillán la seua vida a la proba que anáe a fé, no podíe a fuer de cristiano dixá de confessás y combregá; y que per tan no podíe saltá aquell día perque teníe que preparás.

Per al siguién va fé di y pregoná que lo siñó mossen volíe que la confessió fore general, y que un home del món no podíe fé lo examen de consiensia mentres se fregix un ou com una monja que se confesse totes les semanes y va entrá al convén abans de mudá les dens. Y aquella nit va preguntá al seu huésped com anáe lo despach del vi.

- En un día mes, li va contestá, se venen hasta les solades y se les haurán de trascolá perque no ñaurá datra cosa. Pos eixe día, va di ell, ya lo tenim guañat. Manéu pregoná que demá a les dos de la tarde sirá lo salt y la satisfacsió de tots.

Va passá la nit, va vindre lo día, va arribá la hora, y Pedro Saputo va pujá a les Ripes, voltanles per la part nort; se va presentá a la mes alta y en gran veu va preguntá a la caterva:

- ¿Conque saltaré de esta ripa?

- Sí, van contestá tots, ressonán lo crit un cuart de hora per les mateixes ripes y la vall del riu. Y ya del susto, ya de la imaginassió van malparí sing dones, una faenada per als homens y allegats. 

¿Per qué hi anáen si habíen de assustás?, dirá algún; y yo li contesto, que hi van aná perque en no anáy se hagueren mort de dessich; y mes val malparí que morís. Va torná a dils Pedro Saputo: 

- Miréu que no ñague entre vatres qui u contradigue, perque un sol que ñague que digue que no, ya no puc saltá. Y van contestá:

- ¡Sí!, ¡sí!, ¡sí!, en un crit general y tots a una. Y va di ell entonses: 

- Pos allá vach... ¡allá vach!... ¡que vach!... que salto... (fen grans brassillades y ademans), pero per si acás y perque aquí ña un que diu que no, ahí va lo meu gabán, miréu cóm vole. Y al mateix tems lo va aviá en forsa, y va arrencá a corre cap al monasteri de Sijena, Sigena o Sixena, aon ñabíe inmunidat y salvaguarda, y va dixá an aquella caterva de gen mes creguda y veleta encara que los del seu poble, miranse los uns als atres y medinse los nassos que a tots se 'ls van quedá tan llargs com va sé lo vol del gabán; mentres lo seu amo se moríe de rissa, encara corrén talons al cul cap a port segú. Pero no se van ofendre de la burla; los va caure en grassia, y sen van entorná mol contens a les seues cases.

A los vuit díes va eixí del monasteri cap al seu poble, después de habé pintat alguns cuadros famosos, y va di an alguns amics, que de bona gana se haguere dixat encantá entre aquelles monges, perque fora del gutibambismo de la orden y de les seues families, eren de conversa fássil, amables algunes de elles, admitíen visites particulás, y no se arrugaben en lo mojigatismo y escrupols que tan empalagaben a datres. Desde lo primé día va tindre amigues, desde lo segón, amans, los demés, favors a dos mans, y lo radé lo teu goch a un pou, perque va di que sen volíe aná, y no lo van pugué detindre en rogs, llágrimes, afalagamens ni tendreses; y aixó que en ell no se verificabe lo dit: amor de monja y pet de flare, tot es aire, y sol un día mes les va consedí, senne nou los que va está entre elles.

domingo, 2 de diciembre de 2018

dicsionari chapurriau castellá, R

rabadá, pastó, mayoral (de vaques y bous) rabadán, pastor, mayoral
rabadilla, cóccix, osset del final del esquinás rabadilla, curcusilla, obispillo, cóccix
rabaneta, rabanetes, rabanet, rabanets rabanillo, rabanillos (rojo rosáceo)
rabiá rabiar
rabia, rabies, rabieta, rabietes rabia, rabias, rabieta - coraje, cólera, enojo, ira, furia, furor, exasperación, irritación, odio, resentimiento, rencor, inquina
rabino, rabinos rabino, rabinos
rabiós, rabiosos rabioso, rabiosos
rabiosa, rabioses rabiosa, rabiosas
rabosa, raboses, rabosí de Valderrobres, rabosina, rabosa de Ráfels zorra, zorro
raboseta, rabosetes - raboseta es tamé un mote de Beseit zorrita, zorrito, zorritas, zorritos
racha, raches racha, rachas
racó, racóns rincón, rincones
raconet, raconets rinconcito, rinconcitos
radé, radés último, últimos
radera, raderes última, últimas
raderamen últimamente
raderes últimas
rádio, radio, com radio Matarraña, la ràdio Matarranya es la catalanista de comarques nord Radio – de la rueda de la bicicleta, de una circunferencia
radioactividat radioactividad
radiografía radiografía
Rádios – de la bissicleta, de una sircunferénsia radios
ráfec, ráfecs alero del tejado
Ráfels Ráfales
ragó, raó razón
ragonán, raonán razonando
rai (aixó, ixo) esto no tiene importancia
Raíl – arraíl Raíl – raíz
Raíls – arraíls Raíles – raíces
raím, raíms uva, uvas
raína, ressina de un ábre resina
rajatabla (a) a rajatabla
ralla, ralles ralla, rallas
rallada, rallades rallada, ralladas
rallat, rallats rallado, rallados
ralleta rallita
ram, rams ramo, ramos
rama, rames rama, ramas
ramal, ramals ramal, ramales, bifurcación, desviación, derivación, ramificación - ronzal, cabestro, cabo, brida
ramás, ramássos, granera basta, granera feta en rames, bocha, brosquill escoba basta, de ramas
rambla, rambles del riu (árabe ramla) rambla, río seco
rames ramas
ramet, ramets ramito, ramitos
rameta, rametes ramita, ramitas
Rampa – pendén – eléctrica – rampes rampa, choque eléctrico, rampas
Rams – Domenge de rams Ramos – Domingo de ramos
ran (a) – tallá un simal a ran – lo cap (dels de Arran, CUP) a ran de coll cortar una rama por la junta con otra – la cabeza por la junta con el cuello
ranes ranas
ransi rancio
ránsia rancia
Raó, raóns razón, razones
Raoná – raóno, raónes, raóne, raoném o raonám, raonéu o raonáu, raónen – raonára – raonaré – raonaría razonar
raonabe razonaba
raonable, raonables razonable
raonablemen razonablemente
raonáe, raonabe razonaba
raonamén, raonaméns razonamiento, razonamientos
raonán (g) razonando
raónen razonan
raóno razono
raóns razones
rap, raps – peix – música Rape – rap
rápida rápida
rápidamen rápidamente
rapidés rapidez
rápides rápidas
rápit, rápits – coc rápit rápido, rápidos – tipo de pasta, como bizcocho
raptá raptar
raptánles raptándolas
rapto, rapte, raptos, raptes rapto, raptos
raqueta, raquetes raqueta, raquetas
raquític, raquítics raquítico, raquíticos
raquítica, raquítiques raquítica, raquíticas
rara, rares rara, raras
raramen raramente
rares raras
raresa rareza
raríssim rarísimo
raríssima rarísima
raríssimes rarísimas
raríssimes rarísimas
raro, raros raro, raros
ras, llis (sel) -  passá la nit al ras - lo ras de un corral es la part descuberta raso, liso (cielo) – pasar la noche al raso – el raso del corral es la parte descubierta
rasa : com un canal per aon sen va l´aigua, an ell poden acudí diferentes aigüeres – rases canales por donde se va el agua
rascá, rascás rascar, rascarse
rascabe rascaba
rascada, rascades rascada, rascadas
rascás rascarse
rascat, rascats rascado, rascados
rascle, rascles rastrillo, rastrillos
rasclechabe, rasclejabe, rasclejáe rastrillaba
rasclechál rastrillarlo
rasclechála (la era) rastrillarla (la era)
rasclechán, rascleján rastrillando
rascles rastrillos
rasclet, rasclets rastrillito, rastrillitos
rasé (buscá) cobijo, cubierto (buscar)
rasió, rasións, rassió, rassións ración, raciones
rasque rasca
rassa raza
rasses razas
rassional racional
rassionals racionales
rassionamén (cartilla de) racionamiento (cartilla de)
rastre, rastres rastro, rastros
rastrejadó rastreador
rastrejadós rastreadores
rasurá, rasurás, afeitá, afeitás, afaitá, afaitás rasurar, rasurarse
rata penada, “rata empanada”, rates penades murciélago, murciélagos
rata, rates rata, ratas
ratada, ratades (pataques) – moltes rates patatas mordidas por las ratas – muchas ratas
ratapená murciélago, murciélagos
ratera, rateres : trampa per a muixóns, ratolíns, hasta grosses per a jabalíns cepo, cepos, trampa, trampas
ratet, ratets ratito, ratitos
Rateta – animal – rateta de un chiquet Ratita – picha de un niño
ratetes ratitas
rato, ratos rato, ratos
ratolí, ratolíns – al ratoncito Pérez no li diém ratolí Pérez ratoncito, ratoncitos
ratolíns ratoncitos
ratos ratos
ravés, revés revés
ravioli, raviolis ravioli, raviolis
Rayá – rayo, rayes, raye, rayém o rayám, rayéu o rayáu, ráyen – rayára – rayaría – rayaré rayar
rayes rayas
rayo, rayos, rellámpec, rellámpecs rayo, rayos
rayo, rayos, rellámpec, rellámpeg, rellámpecs, rellámpegs – Rallo es un apellit, com Carlos Rallo Badet, cohet de Calaseit, lo que no chapurrege res, parle chapurriau rayo, rayos
reacsió, reacsións reacción, reacciones
reacsioná reaccionar
reacsione reacciona
reacsiono reacciono
reagrupá reagrupar
reagrupamén reagrupamiento
real real
reala de gossos : tots los gossos que van a cassá juns reala de perros
realidat realidad
realidats realidades
realisá realizar
realisat, realisats realizado, realizados
realise realiza
realmen realmente
reals reales
Realsá – vore alsá : eixecá, pujá realzar
reanudá, continuá reanudar
reaparéixe reaparecer
rebaissáen, rebaixaben, rebaixáen rebajaban
rebaixá rebajar
rebaixá rebajar
rebaixaríe rebajaría
rebaixes rebajas
rebatí rebatir
rebelá, revelá revelar
rebele rebela
rebelió rebelión
rebelións rebeliones
rebelo rebelo
rebisyaya, rebisyayes bisabuela, bisabuelas
rebisyayo, rebisyayos bisabuelo, bisabuelos
rebombori, jaleo, abalot jaleo, alboroto
rebosán rebosante, rebosando
rebossá – rebosá l´aigua Rebozar – rebosar el agua
rebossabe – rebosabe Rebozaba – rebosaba
rebossán rebozando
rebost – A Beseit li díem pastera perque teníem la pastera allí despensa
rebufo rebufo
rebuscá rebuscar
rebuscabe, rebuscáe rebuscaba
rebuscaben, rebuscáen rebuscaban
recachá, fé mes cacho, rebaixá – recacho, recaches, recache, recachém o recachám, recachéu o recacháu, recáchen – recacharía – recacharé – recachára Rebajar, hacer más bajo
recadé recadero
recaderes recaderas
recado, recados, com lo que anáe a fé lo de safrá capsot recado, recados
recaiguda recaída
recalentá recalentar
recalentades recalentadas
recalentats recalentados
Recalento recaliento
recalsá los caballóns, plantes al hort echar tierra sobre las plantas que están plantadas en un caballón o montículo de tierra
recambi, recambis recambio, recambios
Recapte es lo "cocido" de la nostra terra. Un topí de fesols, en un tros de cansalada y coa o pota de gorrino, o un trosset d'os del cuixot , una borrifalda, butifarra de sang, un churís, chorisso, y unes pataques afegides a radera hora. Y, a voltes, a vegades, un grapat d'arrós. cocido
recargabe recargaba
recargades recargadas
Recárrega recarga
recarregá, recargá recargar
recato recato
rechás rechazo
rechassá, rechásso, rechásses, rechásse, rechassém, rechasséu, rechássen – rechassat, rechassada, rechás rechazar
rechassáble, rechassábles, de destrío rechazable, rechazables
rechassán rechazando
rechassat, rechassats rechazado, rechazados
rechasso (yo) rechazo
rechauche, sobres, algo que no vol dingú – la Carmen del tort li diu aixina a un safarrancho Sobras – zafarrancho
rechirá de temps, regirá, regirada, girada, cambi cambio de tiempo
rechirá, regirá remover
rechirabe, rechiráe, regirabe, regiráe removía
rechirál, rechiráls removerlo, removerlos
rechirála, rechiránla removerla, removiéndola
rechirán (g) removiendo
rechistá rechistar
rechistre, rechistres registro, registros
rechite saca vástagos un árbol
rechola, reijola, recholes, reijoles baldosa
recholes, reijoles baldosas
rechonchet, rechonchets rechonchito, rechonchitos
rechoncho, rechonchos, com Moncho, que está de bon añ rechoncho, rechonchos
rechupete rechupete
reclám, recláms per a cassá muixóns, patos, etc reclamo, reclamos
reclamá, reclamo, reclames, reclame, reclamém o reclamám, reclaméu o reclamáu, reclámen – reclamat, reclamada reclamar
reclamál reclamarlo
reclamála, reclamáles reclamarla, reclamarlas
reclamáls reclamarlos
reclame reclama
reclames reclamas
Recliná, reclinás al reclinatori Reclinar, reclinarse (en el reclinatorio)
recobrá recobrar
recobrabe recobraba
recobrála, recobráles recobrarla, recobrarlas
recobrán (g) recobrando
recomaná, recomená recomendar
recomanada, recomanades recomendada, recomendadas
recomanán recomendando
recomanassió recomendación
recomanassións recomendaciones
recomanat, recomanats, recomenat, recomenats recomendado, recomendados
recomenaba recomendaba
recomene, recomane recomienda
recompensa, recompenses recompensa, recompensas
recompensánlo recompensándole
recompóndrem recomponerme
recóndita, amagada recóndita, escondida
reconeguda, reconegudes reconocida, reconocidas
reconéguen reconozcan
reconeguére reconociera, reconociese
reconeguérem reconociéramos, reconociésemos
reconegut, reconeguts reconocido, reconocidos
reconéis, reconeix reconoce
reconéisse, reconéixe reconocer
reconeissén, reconeixén reconociendo
reconéissen, reconéixen reconocen
reconeisséu, reconeixéu reconocéis
reconeissíen, reconeixíen reconocían
reconeix reconoce
reconeixco reconozco
reconéixe, reconéixco o reconec, reconéixes, reconéix, reconeixém, reconeixéu, reconéixen – reconegut, reconeguda (conéixe es paregut), - reconeiximén – reconeixe les rateres es aná a buscá a vore si s´ha enganchat algún muixonet, alguna vegada ñan atres bichos reconocer
reconéixel reconocerlo
reconéixela reconocerla
reconéixem reconocerme
reconeixén reconociendo
reconeixénlo reconociéndole
reconeixénu reconociéndolo
reconeixerá reconocerá
reconeixes reconoces
reconéixeu reconocerlo
reconeixíe reconocía
reconeixíen reconocían
reconeiximén reconocimiento
reconfortám reconfortarme
reconfortánla reconfortándola
reconfortánlo reconfortándolo
reconfortat, reconfortats reconfortado, reconfortados
reconsiliá reconciliar
reconsiliá reconciliar
reconsilián reconciliando
reconsiliánla, reconsiliánles reconciliándola, reconciliándolas
reconsiliánlo reconciliándole
reconsiliánlo, reconsiliánlos reconciliándolo, reconciliándolos
reconvertida, reconvertides reconvertida, reconvertidas
reconvertit reconvertido, reconvertidos
record, records recuerdo, recuerdos
récord, récords, puntuassió mes alta, temperatura, hassaña, etc récord, récords
recordá, enrecordássen, yo men recordo o men enrecordo, tú ten recordes o ten enrecordes, enrecorde, enrecordém o enrecordám, enrecordéu o enrecordáu, enrecórden – enrecordat, enrecordada recordar
recordabe, recordáe recordaba
recordáen, recordaben – sen enrecordaben recordaban
recordáli recordarle
recordámos recordarnos
Recordán (g) recordando
recordánli recordándole
Recordarás – ten enrecordarás recordarás
recordat, recordats recordado, recordados
Recordáu – ton enrecordáu recordarlo
Recorde – sen enrecorde recuerda
Recorden – sen enrecorden recuerdan
Recordes – ten enrecordes recuerdas
recordéu, ton enrecordéu recordáis
recordo, men enrecordo recuerdo
recórre, se conjugue com córre, corre recorrer
recórrego recorro
recorregut recorrido
recorreguts recorridos
recorrén (g) recorriendo
recorríe recorría
recreá, recreás recrear, recrearse
recreabe recreaba
recreánse recreándose
recreatiu, recreatius recreativo, recreativos
recremada, recremades requemada, requemadas
recremat, recremats requemado, requemados
recreo, recreos recreo, recreos
recriminat, recriminats recriminado, recriminados
recta, rectes recta, rectas
rectamen rectamente
rectángul, rectánguls rectángulo, rectángulos
rectangulá rectangular
rectangularmen rectangularmente
recte, rectes - dret, seguit, directe, pla, llis, rectilíneo, vertical, perpendiculá, just, íntegre, honesto, honrat, imparsial, equitatiu, severo, inflexible, dissiplinat recto, rectos, derecho, seguido, directo, llano, liso, rectilíneo, vertical, perpendicular, justo, íntegro, honesto, honrado, imparcial, equitativo, severo, inflexible, disciplinado
rectificá es de sabios o sabuts, com Pedro Saputo. rectificar es de sabios
rectificassió rectificación
rectitut rectitud
recubert, recuberts recubierto, recubiertos
recuberta, recubertes recubierta, recubertas
recubríen recubrían
recubriguere recubriera
recubrigueren recubriesen
recubrín (g) recubriendo
recuerdo, record, recuerdos, records recuerdo, recuerdos
recuit recocido
reculá, fes cap atrás, reblá, retrossedí, retorná, desfé lo camí, torná recular, tirar hacia atrás, retroceder, retornar, desandar, volver
reculán (g) reculando
reculat reculado
reculáu, reculéu reculáis
recuperá recuperar
recuperada, recuperades recuperada, recuperadas
recuperál, recuperáls recuperarlo, recuperarlos, recuperarle, recuperarles
recuperála, recuperáles recuperarla, recuperarlas
recuperán (g) recuperando
recuperánse recuperándose
recuperassió, reparassió, restaurassió, rescate, redensió, compensassió, ressarsimén recuperación, reparación, restauración, rescate, redención, compensación, resarcimiento
recuperassións recuperaciones
recuperat recuperado
recuperats recuperados
recuperáu, recuperéu recuperáis
recupere recupera
recuperen recuperan
recurrí recurrir
recurs, recursos recurso, recursos
recusá, vore decliná recusar
recusida, recusides recosida, recosidas
recusit, recusits recosido, recosidos
red, reds red, redes
redacto redacto
redensió redención
redéu rediez, rediós
redimí redimir
redimiríes redimirías
redistribuí redistribuir
redistribuixco redistribuyo
rédit, rédits rédito, réditos
redó, redóns redondo, redondos
Redolá : girá redolán cap aball – rodá - rodar (hacia abajo) – rodar
Redolán – rodán rodando
Redolare – rodare rodara, rodase
redona, redones redonda, redondas
redones redondas
redonet, redonets redondito, redonditos
redoneta, redonetes redondita, redonditas
reduí, reduís - reduíxgo o reduíxgo, reduíxes, reduíx, reduím, reduíu, reduíxen – reduít, reduída, reducsió reducir
reduíe reducía
reduíen reducían
reduín (g) reduciendo
reduínlos reduciéndolos
reduít reducido
reduíx reduce
reduíxco reduzco
reduíxen reducen
reedissió, reedissións, re + edissió, re + edissións, torná a editá reedición, reediciones
reempéndre reemprender
reemplás reemplazo
reemplassá, reemplásso, reemplásses, reemplásse, reemplassém o reemplassám, reemplasséu o reemplassáu, reemplássen – reemplassat, reemplassada, reemplasso reemplazar
reemplásson reemplacen
reencuentro, retrobada reencuentro
Refaldá - seguí lo peu de una montaña - talláli a un ábre les branques baixes per a que creixquen milló les de dal costear, enfaldar
refectori, refectorio, refectoris, refectorios, minjadó, minjadós de un convén o monasteri refectorio, refectorios, comedor, comedores
referénsia, referénsies referencia, referencias
referí referir
referida, referides referida, referidas
referíe refería
referiguere refiriera
referíli referirle
referínse refiriéndose
referís, referíx refiere
referit, referits – no se fa aná referit com dos vegades ferit, ferits, en alguna ferida referido, referidos – herido, heridos, con alguna herida
referítos referiros
referix, referíx refiere
referíxco refiero
referíxen refieren
refet rehecho
reféu rehacéis
refiló refilón
reflejá reflejar
reflejada, reflejades reflejada, reflejadas
reflejáen, reflejaben reflejaban
reflejánse reflejándose
reflejat, reflejats reflejado, reflejados
refleje refleja
reflejen reflejan
reflejo, reflejos – yo me reflejo – lo reflejo del aigua reflejo, reflejos
reflexió, reflexións reflexión, reflexiones
reflexioná, meditá, cavilá, calculá, considerá, deliberá, discurrí, especulá, observá, pensá, raoná, recapassitá reflexionar, meditar, cavilar, calcular, considerar, deliberar, discurrir, especular, observar, pensar, razonar, recapacitar
reflexionán reflexionando
reflexiono reflexiono
reflexións reflexiones
reflexiu, reflexius reflexivo, reflexivos
reforma reforma
reformán reformando
reformes reformas
refors refuerzo
reforsat, reforsats reforzado, reforzados
refórsen refuerzan
refórson refuercen
reforsos refuerzos
refrán, refráns refrán, refranes
refrané, refranero refranero
refráns refranes
refredá, refredás, arrefredá, arrefredás enfriar, enfriarse
refredán enfriando
refredará enfriará
refredare enfriara
refredat, refredats, catarro, catarros, com Luisico Raxadel de Valderrobres, catarrina, catarrines enfriado, catarro, enfriados, catarros
Refregá – vore fregá restregar
refregabe refregaba
refregánlo, refregánlos restregándolo, restregándolos
refregás refregarse
refresc, refresco, refrescs, refrescos refresco, refrescos
refugi, refugis refugio, refugios
refugiá, refugiás refugiar, refugiarse
refugiám refugiarme
refugiat, refugiats refugiado, refugiados
refunfuñá refunfuñar
refunfuñán refunfuñando
rega (cuan yo) riegue
regá, regán (g) – rego, regues, regue, reguém o regám, reguéu o regáu, réguen regára regaré regat, regada regaría regar
regabe regaba
regaben regaban
Regadora per a regá - regué - lo pena de Marcel está com una regadora y escriu al blog lo reguer regadera, reguero
regalá regalar
regalabe regalaba
regaláen, regalaben regalaban
regalála regalarla
regaláles regalarlas
regaláli regalarle
regalaríe regalaría
regalaríen regalarían
regalat, regalats regalado, regalados
regalíssia, com la que té Petro al mas de Estupiñá, al pantano de pena regaliz
regall, regalls, bada, bades a un camí fetes per l´aigua. La aigüera, les aigüeres los eviten. grieta en un camino hecha por el agua
regallada, regallades agrietada, agrietadas
regallat, regallats agrietado, agrietados
regalo, regalos regalo, regalos
regañadéns (a) a regañadientes
regat, regats regado, regados
regata, porta o finestra entreuberta, bada - regata en canoes – regates abertura, grieta
regatejá regatear
regatejáli regateándole
regateján regateando
regí, dirigí, goberná, regentá, administrá, guiá, conduí, funsioná, marchá, actuá, obrá regir, dirigir, gobernar, regentar, administrar, guiar, conducir, funcionar, marchar, actuar, obrar
regidó regidor
regidós regidores
régim, régims régimen, regímenes
regimén regimiento
regínla rigiéndola
regínlo rigiéndolo
regió región
regións regiones
Regirá – re + girá Remover – re + girar
regirán removiendo
regiren remueven
regiro remuevo
registrá registrar
registrán registrando
registre, registres registro, registros – registra, registras
régle, regle (construcsió), regla gran regla grande
regleta (electrissidat) regleta
reglot, rot, reglots, rots eructo, reglote, eructos, reglotes
regne, reino, regnes, reinos, reyno, reynos reino, reinos
rego riego
regressaben, regressáen, tornáen, reculáen regrasaban
regressám, regressém, regresám, regresém regresamos
regue riega
regué, regués – canalet per a regá, regadora – loreguer a wordpress es lo blog del pena de Marsel, Marcelo Pena, Mar + Sel reguero, regueros
reguen riegan
Regueret – A Beseit, la zona del clot de Eutropio (Tropio), prop del portal de vilanova reguerito, reguero pequeño
regulá, regulás regular, regularse
regularmen regularmente
Regulás, regulars regulares
rehabilitaré rehabilitaré
rehabilitassió, rehabilitassións rehabilitación, rehabilitaciones
rehusá, no volé algo, di que no rehusar
rehusabe rehusaba
rehusán rehusando
rehuséu rehusáis
reíen reían
reinabe, reináe reinaba
reinat, reinats reinado, reinados
reine (lo rey, la reina) reina
reinsersió, reinsersións reinserción, reinserciones
reinterpretada, reinterpretades reinterpretada, reinterpretadas
réissa, reixa reja
réisses, reixes rejas
reixa reja
reixes rejas
reixeta, reixetes – rejilla, rejilles rejilla, rejillas
rel, moneda antiga - no ting un rel, no tením un duro real
relajá relajar
relajás relajarse
relajat, relajats relajado, relajados
relasió, relassió, relasións, relassións relación, relaciones
relasionada, relassionada, relasionades, relassionades relacionada, relacionadas
relasionat, relasionats relacionado, relacionados
relassió relación
relassioná, yo me relassiono, relassiones, relassione, relassioném o relassionám, relassioneú o relassionáu, relassiónen – relassionat, relassionada relacionar
relassionable relacionable
relassionades relacionadas
relassionán relacionando
relassións relaciones
relatá, contá relatar
relataríe relataría
relataríen relatarían
relatiu, relatius relativo, relativos
relativa, relatives relativa, relativas
relativamen relativamente
relato, relatos relato, relatos
relegat, relegats relegado, relegados
relevám relevarme
relevo relevo
relicari, relicaris – balla morena, balla en garbo ... relicario, relicarios
relichiosos, religiosos religiosos
religió, religións religión, religiones
religiós religioso
religiosamen religiosamente
religioses religiosas
religiosos religiosos
religiosos religiosos
relinchá relinchar
relíquies reliquias
rella, relles (aladre) Parte del arado
rellámpec, rellámpecs rayo, rayos
rellámpec, rellámpecs relámpago, relámpagos
rellampegá relampaguear
rellena, farsida rellena, rellenas
rellenán (g) rellenando
relleno, rellenos relleno, rellenos
relleno, rellenos, farsit, farsits relleno, rellenos
relligí releer
rellissá resbalar
rellissada, relliscada resbalón
rellissades, relliscades resbalones
rellissáe, rellissabe resbalaba
rellissáren resbalaran
Rellixgo releo
rellonge, rellonges reloj, relojes
relluén, relluenta, relluéns, relluentes reluciente, relucientes
relluí relucir
relluíe relucía
relluíen relucían
relluín (g) reluciendo
relluís, relluíx reluce
relluíxen relucen
reloche, rellonge, reloches, rellonges reloj, relojes
Remangada, arremangada, remangades, arremangades (de mánega) remangada, remangada, arremangada
remangat, remangat, arremangat, arremangats arremangado, remangado
remanso, remansos remanso, remansos, balsa, meandro, recodo, poza, charca, vado
remat, al remat, acabamén, final. Lo remat de la festa va sé lo milló – remat de remo, a una barca remate, al final, como remate – remado
rematada, rematades rematada, rematadas
rematán rematando
rematat, rematats rematado, rematados
remáu, reméu remad
remediáu remediarlo
remei, remey, reméi, reméy remedio
remeis, remeys, reméis, reméys remedios
remená remover
remitén de una carta remitente
remiténs remitentes
remití remitir
remitíe remitía
remitíen remitían
remitínme als fets remiténdome a los hechos
remoguda, remogudes removida, removidas
remogue remueva
remogues remuevas
remogut, remoguts – vore mogut removido, removidos
remolcá remolcar
remolcá remolcar
remolcabe remolcaba
remoliná remolinar
remolino (yo) remolino
remolino, remolí, remolinos, remolíns remolino, remolinos
remolonejá remolonear
Remolque – ell remolque Remolque – remolca
remolquen remolcan
Remolques – tú remolques Remolques – tú remolcas
remontá, remontás remontar, remontarse
remordimén, remordiméns remordimiento, remordimientos
Remos – cuan tú remos Remos – cuando tú remes
Remossegat – mossegat Remordido – mordido
remostróns, sobres, restos en los que se prepare una minjada Sobras, restos con los que se prepara una comida – en extremeño https://www.iventia.com/destacaus/descargues/izionariu.pdf significa cariñoso, zalamero, etc
remota, remotes remota, remotas
remoto, remotos remoto, remotos
remouen remueven
remóure, remóc, remóus, remóu, removém, removéu, remóuen – remogut, remoguda – moure se conjugue igual remover
remoúrel removerlo
remóurela removerla
removén removiendo
removíe removía
removíen removían
remugá una cabra, rumiá un camello, remastegá – parlá entre dens. Qué remugues ? Rumiar – hablar entre dientes
remugán rumiando
remullaren (per a que se) para que se remojaran, remojasen
renáis, renáix renace
renaisserá, renaixerá renacerá
renáixe, renáisse renacer
renc, rengle, reng de amelés, ringlera de sebes, renglera, línia recta linea recta, fila, hilera
rencor rencor
rencorós, rencorosos rencoroso, rencorosos
rencorosa, rencoroses rencorosa, rencorosas
rendí, rendís - yo me redixgo o redixgo, tú te rendíxes, rendíx, rendím, rendíu, rendíxen (tamé es cansás mol) – estic rendit, está rendida – rendissió rendir, rendirse
rendíen rendían
rendimén, rendiméns, lo de les ameles cuan se venen, se calcule la part de gallo y clasca que ña. Rendimiento – el de las almendras cuando se venden, se calcula la parte de gajo y cáscara que hay
Rendit - estic rendit, baldat, mol cansat – m´hay rendit, no podía en ells : rendissió a una guerra, pelea, riña rendido
rendits rendidos
rendíx (se) rinde (se) – se agota
renéc, renécs reprimenda, riña, reprimendas, riñas
renegá, fótre la bronca – renegá de los teus orígens reñir, dar una reprimenda – renegar
renegál – renegála – renegáls – renegáles reñirle, reñirlo – reñirla – reñirles – reñirlas
renegán Riñendo – renegando
renegánla riñéndola
renegánlo riñéndolo, riñéndole
renegat renegado, reñido
Renego – te renego perque eres un pesolaga Reniego – te riño porque eres un travieso
renegue, renégue Riñe – reniega
reneguen, renéguen Riñen – reniegan
reneguéu, renegueu Reñís – renegáis
rengle, renglera, filera, linea Hilera, línea
rengló, renglóns – Déu escriu al dret (recte) en renglóns torsuts renglón, renglones – Dios escribe recto con renglones torcidos
reno, renos, animal de USA y Canadá, no sen veuen per la zona dels chapurriaus, ara, los cuernos sí reno, renos
renová renovar
renováen, renovaben renovaban
renovála renovarla
renován renovando
renovaren renovaran
renovat renovado
renoven renuevan
rentá la roba al rentadó de la séquia lavar la ropa en el lavadero de la acequia
rentá, rentás – yo me rento, rentes, rente, rentém o rentám, rentéu o rentáu, rénten – rentára – rentaría – rentaré – rentá una inversió Lavar – rentar una inversión
rentabe lavaba
rentaben lavaban
rentabilidat rentabilidad
rentades lavadas
rentadó, llavadó de la séquia, safarech lavadero (de ropa)
rentadora, llavadora, normalmén lo electrodoméstic, pero tamé una dona que se guañabe la vida rentán roba de atres, com sa mare de Pedro Saputo al escomensamén del llibre lavadora, normalmente el electrodoméstico, pero también una mujer que se ganaba la vida lavando ropa de otros, como la madre de Pedro Saputo al principio del libro
rentáe, rentabe lavaba
rentáen, rentaben lavaban
rentál, rentála lavarlo, lavarla
réntal, réntala lávalo, lávala
rentám lavamos
réntam estos pantalóns que demá mels hay de ficá o posá lávame
rentán lavando
rentánse lavándose
rentaplats lavaplatos
rentare lavara, lavase
rentarém lavaremos
rentaren lavaran, lavasen
rentás lavarse
rentat lavado
rentátos lavaros
rentats lavados
rente lava
renten lavan
rentéutos lavaos
rento lavo
renunsiá renunciar
renúnsia, renunsia, renúnsies, renunsies renuncia, renuncias
renunsián renunciando
renunsiat renunciado
renúnsio, renunsio renuncio
reñí, riñgo o reñixco, riñs o reñíxes, riñ, reñím, reñíu, reñíxen – ham reñit, un bufeteo reñit, una pelea o riña mol reñida – enganchás en algú, tíndre una enganchada (vore enganchá) – reñir castellá es renegá pelear, discutir, pelearse
reñíem peleábamos
reñíen peleaban
reñín (g) peleando
reñiríen pelearían
reñit peleado
reñits peleados
reñíu peleáis
reomplí, re + omplí, umplí, torná a omplí, omplí mes rellenar, re + llenar, volver a llenar, llenar más
reómpligo relleno
repará en algo – repará : arreglá reparar en algo, darse cuenta de – reparar : arreglar
reparaben reparaban
Reparada Reparada
reparára reparara, reparase
reparassió, reparassións reparación, reparaciones
reparat reparado
reparat, tipo de pa de Tamarite : Lo reparat he mol gran. Ya casi no se fa, lo recuit mes petit.
Lo reparat lo compraben los pachesos, ne posaben 8 o 10 a un sac u capa defora, y lis aguantabe lo menos 15 díes. Pagaben en una llibreta. Primé entregaben un sac o dos de farina, y después anaben prenguén pa.
tipo de pan de Tamarite – reparado
reparats reparados
reparéu reparáis
repartí repartir
repartí, repatixgo o repartixco, repartíxes, repartíx, repartím, repartíu, repartíxen – repartit, repartida, repartissió repartir
repartida, repartides repartida, repartidas
repartides repartidas
repartidó, repartidós repartidor, repartidores
repartíen repartían
repartíla repartirla
repartín (g) repartiendo
repartirá bufetades en les dos máns repartirá bodetones con las dos manos
repartíssen, repartíxen reparten
repartit, repartits, com lo gros de Nadal, que ha eixit mol repartidet per tota España repartido, repartidos
Repartíx – Al Matarraña: Pascual repartíe lo correu, Álvaro de Ráfels, Jesús de Queretes, Bernardo de Monroch, la Marisa del pequeño (ella es Micolau de La Fresneda), la dona de Senill, Alicia de Penarroija, un estiu lo vach repartí yo a Ráfels, La Cerollera, Fórnols y La Portellada, después anaba a La Fresneda y li portaba unes cartes a la dona de Tigel, la Rosa. reparte
reparto del correu – yo repartixco o repartixgo lo correu reparto del correo
repás, repassos repaso, repasos
repassá repasar, comprobar, confirmar, confrontar, verificar, constatar, cerciorarse, compulsar, cotejar, revisar, examinar, escrutar, repasar
repassáe, repassabe repasaba
repassán repasando
repassaré repasaré
repasséu repasad, repasáis
repasséutosu repasáoslo
repatriassió, repatriassións – Una repatriassió ilegal es per ejemple : fótreli una cassada a Carlitos Puigdemont, aviál a dins de una furgoneta (com la del equipo A) y baixál a la frontera de Fransa en Huesca, hasta la porta de un cuartel de la Guardia Sivil; a la frontera de Cataluña no perque los mossos lo tornaríen a Bélgica, que ne ñan mols que són com la gestapo dels catanazis. Lo mateix en Valtonyc, Marta Rovira, y atres fugats de la justíssia, no sol catalanistes, ne ñan que no u són. repatriación, repatriaciones
repén (de) - Es la caussa de mort mes frecuén entre los chapurriaus. - De qué s´ha mort? - De repén. repente (de)
Repéndre – torná a empéndre – renegá an algú reprender, volver a emprender
repetí, repetís – yo me repetixco o repetixgo, repetíxes, repetíx, repetím, repetíu, repetíxen – repetit, repetida, repetissió – una mentira com la corona catalano aragonesa repetida moltes vegades se pot torná verdat per als que su creuen tot. repetir
repetida, repetides repetida, repetidas
repetidó, repetidós – a escola - de tele, telecomunicassións repetidor, repetidores
repetíe repetía
repetíen repetían
repetíli repetirle
repetín (g) repitiendo
repetínli repitiéndole
repetínse repitiéndose
repetís, repetíx repite
repetissió, repetissións repetición, repeticiones
repetit, repetits repetido, repetidos
repetits repetidos
repetixga repita
repetixgo repito
replá, repláns rellano, rellanos
replantá replantar
replantáles replantarlas
replega, arreplega recoja
replegá, arreplegá recoger
replegaba recogía
replegades, arreplegades recogidas
replegaé, replegabe recogía
replegáen, replegaben recogían
replegál, replegáls recogerlo, recogerlos
replegáles recogerlas
replégales recógelas
replegámos recogernos
replegán, arreplegán (g) recogiendo
replegarán recogerán
replegaríen recogerían
replegás recogerse
replegat recogido
replegats, arreplegats recogidos
replegue recoge
repleguen recogen
replená, reumplí, reomplí rellenar, re + llenar, volver a llenar, llenar más
replenán rellenando
replenat, rellenat, reomplit, reumplit rellenado
replene rellena
repleta, pleneta, a cormull, de gom a gom repleta
replicá – fé una réplica, copiá - no me replicos ! - contestá, contradí, criticá, protestá, alegá, argumentá replicar, contestar, objetar, contradecir, criticar, protestar, alegar, argüir, argumentar – hacer una réplica
replique replica
repliquen replican
repondré, ficaré un atra vegada lo que falte an algún puesto repondré
reportache, reportaches reportaje, reportajes
reportaje, reportajes reportaje, reportajes
repós reposo
reposabe reposaba
reposada, reposades, descansada, descansades reposada, reposades
reposadamen, descansadamen reposadamente
repost, repostos de pesses de una máquina, recambis José Mari a Alcañís, López , son pare de Jorge López Esteban repuesto, repuestos
reprén reprende, vuelve a emprender
repreng, reprenc reprendo
repréns reprendes
representá, represento, representes, represente, representém o representám, representéu o representáu, represénten – representat, representada (una obra de teatro) – representán representar
representabe representaba
representán representante
representáns representantes
representasió, representassió, representasións, representassións representación, representaciones
representassió, representassións representación, representaciones
representat, representats representado, representados
represente representa
representen representan
reprimíe reprimía
reprimín reprimiendo
Reprobá – reprobat, reprobada - censurá, desaprobá, criticá, reprochá, condená reprobar, censurar, desaprobar, criticar, reprochar, condenar, vituperar
reprobabe reprobaba
reprobassió reprobación
reprobat reprobado
reprobatoriamen reprobatoriamente
reprobats reprobados
reproben reprueban
reprochá, censurá, criticá, condená, recriminá, reprobá, afeá, reconvíndre, renegá, repéndre, empéndre reprochar, censurar, criticar, condenar, recriminar, reprobar, afear, reconvenir, regañar, reprender
reprochabe reprochaba
reprochaben reprochaban
Reprocháls – reprocháles Reprocharles – (reprocharlas)
reprochánse reprochándose
reprochás reprocharse
reproductó, reproductós reproductor, reproductores
reproduí reproducir
reptán reptando
república, repúbliques, com la que va espentolá Luisico Companys, y ara ne volen un atra. No volen rey pero diuen que los reys aragonesos eren catalano aragonesos :) Esta gen son mes sompos a les dotse que a les onse del mateix día. república, repúblicas
repudiá repudiar
repugná, fé fástic, fé escrúpol repugnar
repugnabe repugnaba
repugnán repugnante
repugnáns repugnantes
repugnánsia repugnancia
repugne repugna
repulsa, repudio – vore repudiá, repugná repulsa, repudio
reputá, jusgá, estimá, calificá, conseptuá, considerá, ponderá, valorá, evaluá reputar, juzgar, estimar, calificar, conceptuar, considerar, ponderar, valorar, evaluar
reputabe reputaba
reputaben reputaban
reputada, reputades reputada, reputadas
reputaríen reputarían
reputassió reputación
reputat reputado
reputats reputados
reputém reputamos
requerí, requerixco, requeríxes, requeix, requerím, requeríu, requeríxen – (estás mol) requerit, requerida requerir
requeríe requería
requeríen requerían
requerit requerido
requerits requeridos
requeríu requerís, requirirlo
requerix requiere
requeríxen requieren
requerixque requiera
requesta, demanda – latín request (inglés request) es solissitut, solisitut demanda, solicitud
requiem per un llauradó español, novela de Ramón J. Sender (no Sénder) – missa de difuns, morts; requiem
requiescat in pace, RIP, que en pau descanso, QEPD RIP, QEPD
Res – no tenim res Nada – no tenemos nada
res (animal), reses, cap, caps de bestiá res, cabeza de ganado
resá rezar
resada, resades rezada, rezadas
resáe, resabe rezaba
resáen, resaben rezaban
resám, resém rezamos
resán (g) rezando
resare rezara, rezase
resaren rezaran, rezasen
resaríe rezaría
resat, resats rezado, rezados
rese reza
resecs resecos
resém o resám rezamos
résen rezan
reses rezas
reséu rezáis
reséu o resáu rezáis
resguardo, resguardos de compra resguardo, resguardos
resma, risma, rayma, raima, conjún de vin máns (500 fulles) de papé. - Caxa de paper en què ha XVI raymes, Reua Perp. 1287, p. 372. Nou raymes de paper stimades a rahó de II dobles la rayma, diuyt dobles, doc. a. 1388 (BSAL, xi, 213). Per una rayma de paper per fer imatges, doc. a. 1514 (BSAL, iv, 304). - de l'árabe rizma resma
reso rezo
resóldre resolver
Resolt de resóldre (un cas, Sherlock Holmes) – dessidit, valén, audás, atrevit, intrépit, osat, diligén, llansat resuelto, decidido, valiente, audaz, atrevido, intrépido, osado, diligente, lanzado
resolta, resoltes resuelta, resueltas
resoltamen resueltamente
resolts resueltos
resos reces
respecte a respecto a
respecte, respectes respeto, respetos
respectiu, respectius respectivo, respectivos
respectiva, respectives respectiva, respectivas
respectivamen respectivamente
respetá respetar
respetabe respetaba
respetable, respetables respetable, respetables
respetáen, respetaben respetaban
respetál, respetáls respetarlo, respetarlos
Respetála, respetáles respetarla, respetarlas
respetat, respetats respetado, respetados
respeto (yo) respeto
respeton respeten
respetuosa, respetuoses respetuosa, respetuosas
respiacte respeto
respiate respeto
Respigá – espigá, traure espiga (latín spīcare) – espigás una lletuga de ensiám : créixe massa y fes malbé respigar, espigar, sacar espiga
respigabe respigaba
respirá respirar
respirabe, respiráe respiraba
respirada respirada
respirán respirando
respiraré respiraré
respirasió, respirassió respiración
respirat respirado
respiros (tú) respires
resplandó, llumenária resplandor
resplandós, llumenáries resplandores
respón responde
respondrá responderá
respóndre, contestá, contesto, contestes, conteste, contestém o contestám, contestéu o contestáu, contésten – contestat, contestada – respong, respóns, respón, responém, responéu, respónen responder, contestar
respóndreli responderle
respóndrels responderles
responíe, contestabe respondía
responsabilidat, responsabilidats responsabilidad, responsabilidades
responsable, responsables responsable, responsables
resposta, respostes, contesta, contestes respuesta, respuestas
ressaca resaca
ressagats rezagados
ressecá resecar
ressecá, ressecás resecar, resecarse
ressecat, ressec resecado, reseco
ressecats, ressecs resecados, resecos
ressel recelo
ressel recelo
resselat recelado
ressembrá resembrar
ressembrán resembrando
ressená recenar
ressená, ressopá recenar
resséns (te) de una caiguda te resientes de una caída
ressentíx resiente
ressepsió, ressepsións – A Mallorca vach treballá a la ressepsió del hotel Viva Blue, a Playa de Muro, de nit, de vigilán tenía a Xisco, que vivíe a Inca. Ell parlabe en mallorquí y yo en chapurriau. A Raimundo Lulio, Ramón Llull, tamé l´haguera entés, si haguera naixcut al seu tems. Lo mallorquí de abáns no es tan fássil de enténdre. recepción, recepciones
ressepsionista, ressepsionistes recepcionista, recepsionistas
ressepsioniste, ressepsionistes recepcionista, recepsionistas
resseptada recetada
resseptat recetado
resseptat recetado
resseptes recetas
resserva, resserves – vi resserva – resserva de cassa, coto, veda reserva, reservas
resservada, resservades reservada, reservadas
resserváe, resservabe reservaba
resserváen, resservaben reservaban
resservám reservarme
ressérvam resérvame
resservánse reservándose
resservat, resservats reservado, reservados
resseta, ressetes, ressepta, resseptes receta, recetas
ressetabe recetaba
resseto receto
ressial recelo
ressiapta, ressiaptes Receta, recetas
ressibí recibir
ressibí, rébre – ressibixco, ressibíxes, ressibíx, ressibím, ressibíu, ressibíxen – ressibit o rebut, ressibida o rebuda – ressibirás o rebrás recibir
ressibida recibida
ressibides recibidas
ressibides recibidas
ressibidó recibidor
ressibíe recibía
ressibíen recibían
ressibiguéren recibieran, recibiesen
ressibíl recibirlo
ressibíl recibirlo, recibirle
ressibíla recibirla
ressibíls recibirlos
ressibimén recibimiento
ressibín recibiendo
ressibín (g) recibiendo
ressibínla recibiéndola
ressibínlo recibiéndole, recibiéndolo
ressibirá recibirá
ressibirá recibirá
ressibiréu recibiréis
ressibiríe recibiría
ressibiríe recibiría
ressibísquen reciban
ressibísquen, ressibíxquen reciban
ressibísquen, ressibíxquen reciban
ressibit recibido
ressibítos recibiros
ressibits recibidos
ressibits recibidos
ressibíu recibís, recibirlo
ressibíx recibe
ressibixco, ressibíxco recibo
ressibíxen reciben
ressibíxla recíbela
ressibíxles recíbelas
ressibíxme recíbeme
ressibíxquen reciban
ressibo recibo
ressibo, ressibos recibo, recibos, recibí
ressibos recibos
ressidánsia residencia
ressidánsia, ressidánsies residencia, residencias
ressidánsies residencias
ressidén residente
ressidén, ressidéns residente, residentes
ressidéns residentes
ressidénsia, ressidénsies residencia, residencias
ressidenta, ressidentes residenta, residentas
ressiduos, bassura, enruna, brossa, etc residuos
ressién reciente
ressienmen recientemente
ressiéns recientes
ressigná, ressignás resignar, resignarse
ressignassió, ressignassións resignación, resignaciones
ressignat, ressignats resignado, resignados
ressignes resignas
ressina, raína resina
ressinosa resinosa
ressinoses resinosas
réssio recio
ressistánsia, ressisténsia, ressistánsies, ressisténsies resistencia, resistencias
ressistén, ressisténs resistente, resistentes
ressistenta, ressistentes (ella, elles) resistente, resistentes
ressistí resistir
ressistíe resistía
ressistiríe resistiría
ressistiríen resistirían
ressistís resistirse
ressistit resistido
ressistixco, ressistixgo resisto
ressó, eco, sonido que ressone eco, sonido que resuena
ressol de ressóldre resuelve
ressol de sol, solana, solá, solanera, calina, bochorno, caló, calorina resol, solanera, bochorno, calor
ressoldrá resolverá
ressóldre resolver
ressoll, resoll, ressolls, resolls - rebufit, jadeo, alé, aliento, hálit, ronquit, sofoco resuello, resuellos, resoplido, jadeo, aliento, hálito, ronquido, sofoco
ressolusió resolución
ressolut, que sap eixí de una situassió mes o menos difíssil, templat resoluto
ressoluta, que sap eixí de una situassió mes o menos difíssil, templada resoluta
ressolvíe resolvía
ressonán resonando
ressonánsia, ressonánsies (magnética) resonancia, resonancias
ressopá recenar
ressultá, ressulte que – ressulto, ressultes, ressulte, ressultém o ressultám, ressultéu o ressultáu, ressúlten – ressultat, ressultada resultar
ressultáe, ressultabe resultaba
ressumen resumen
ressúmen, ressúmens resumen, resúmenes
ressumides resumidas
ressusitá resucitar
ressusitada resucitada
ressusitaréu resucitaréis
ressusitat resucitado
ressusitéu resucitáis
resta, restes resta, restas
restán restando, restante
restaurá restaurar
restaurán restaurante, restaurando
restauráns restaurantes
restaurassió - de restaurán per a minjá - de mobles antics restauración
restaurassións restauraciones
restaurat, restaurats restaurado, restaurados
restituída, restituídes restituída, restituídas
restituíli restituirle
restituínla restituyéndola
restituínlos redtituyéndolos, redtituyéndoles
restituít, restituíts restituído, restituídos
resto y sumo resto y sumo
restregó, restregóns, restregá restriego, restriegos, restregar
restringida restringida
restringides restringidas
resultá, ressultá resultar
resultabe, resultáe resultaba
resultáe, resultabe resultaba
resultám resultamos, resultarme
resultán (g) resultando
resultaría resultaría
resultaríe resultaría
resultat, resultats resultado, resultados
resulte resulta
resultes resultas
resultón, que choque, que cride la atensió resultón
resumín, ressumín resumiendo
resumit, ressumit resumido
resumítu resumírtelo
retall de roba retal, corte de ropa
Retallá – tallá Recortar – cortar
retallades recortadas
retallán recortando
retallarém recortaremos
retallat, retallats recortado
retalls retales, cortes de ropa
retardán retardante, retardando
retardat, retrasat, arretrasat retardado, retrasado
retardáu retardáis, retardarlo
retat retado
retén del foc – retén l´aigua retén del fuego – retiene el agua
reteníe retenía
reteníen retenían
retensió, retensións retención, retenciones
retina, retines retina, retinas
retíndre retener
retinguts retenidos
retintá, torná a tintá (roba) teñí retintar, volver a tintar o teñir
retintaba retintaba
retirá, retirás retirar, retirarse
retiraben, retiráen retiraban
retirada, retirades retirada, retiradas
retíral retíralo
retírala retírala
retirám retirarme
retirán retirando
retiránse retirándose
retirás retirarse
retirat retirado
retirats retirados
retire retira
Retiro – a retiro ! Retiro – a retiro : vámonos hacia casa, al retiro
retó, móssen, mossén, ej. Mossén Enfoten - lo siñó retó engañe a les criades cura, rector, mosén
reto, retos reto, retos
retocá retocar
retocán retocando
retorn retorno
retorná, torná, retrossedí, reculá, reintegrás, reingresá, restituí, reintegrá, reembolsá retornar, regresar, volver, retroceder, tornar, reintegrarse, reingresar, restituir, devolver, reintegrar, reembolsar
retórse, retórses – vore retortigá retorcer, retorcerse
retorsíe retorcía
retorsudes retorcidas
retortigá, retortigás - retortigat, retortigada - yo me retortigo lo turmell, tú te retortígues, retortígue, retortiguém o retortigám, retortiguéu o retortigáu, retortíguen retorcer, retorcerse (un tobillo)
retortigáe, retortigabe retorcía
retortigat retorcido
retortigats retorcidos
retortigó, retortigóns retortijón, dolor, pinchazo, contorsión, retorcimiento, contracción, convulsión
retortigóns retortijones
retós rectores, curas
retrás retraso
retrasá retrasar
retrasada, retrasades retrasada, retrasadas
retrasat, retrasats retrasado, retrasados
retrasos retrasos
Retratá : fé retratos, pintures y tamé fé fotos en una cámara de retratá retratar
retratán retratando, haciendo fotos
Retratat – m´han retratat, m´han fet un retrato o una foto Retratado
retratats Retratados
retratiste, fotógrafo, pintó - A Beseit, Elías Gil, Arsenio Giró Abella, Bruno Durán Goffard retratista, fotógrafo, pintor
retribuída, retribuídes retribuída, retribuídas
retribuít, retribuíts retribuído, retribuídos
retró, retróns – tro, trons retrueno, retruenos – trueno, truenos
retronabe, retronáe retronaba
retronen retruenan
reuca, filera de machos o mules lligats la un a la coa del atre – reuques hilera de mulos o mulas atados uno a la cola del otro
reúll (de) reojo (de)
reullada, reullades mirada de reojo, miradas
reuma, enfermedat dels óssos y juntes, articulassións - Emilio Giner Serret de Beseit es reumatólogo a Saragossa reuma
reumatoide reumatoide
reumplí rellenar
reuní reunir
reunida, reunides reunida, reunidas
reuníe reunía
reuníem reuníamos
reuníen reunían
reuniguérem reuniéramos, reuniésemos
reuniguéren reunieran, reuniesen
Reuním – Vull reuním en tú – mos reuním demá Quiero reunirme contigo – nos reunimos mañana
reunín (g) reuniendo
reunió reunión
reunións reuniones
reuniré reuniré
reunísco, reuníxco reuno
reuníssen, reuníxen reúnen
reunit, reunits reunido, reunidos
revelá, revelo, reveles, revele, revelém, reveléu, revélen – revelat (un carret, un secreto), revelada revelar
reveladora, reveladores reveladora, reveladoras
revelassió, revelassións revelación, revelaciones
revelat, revelats revelado, revelados
revelátu revelártelo
revele revela
revelen revelan
reveléu o reveláu reveláis
reventá, reventás – yo me revento, reventes, revente, reventém o reventám, reventéu o reventáu, revénten - reventat (tamé un macho mol cansat de traballá), reventada, reventó reventar
reventat, reventats reventado, reventados
revente revienta
revento reviento
reventó, reventóns reventón, reventones
reveránsia reverencia
reverendo, reverendos reverendo, reverendos
reverenmen reverentemente
reverensiá reverenciar
reverénsia reverencia
reverensiat reverenciado
revés revés
revesos reveses
revíndre, revíndres – revíndres la neu : desgel deshelar, deshelarse, derretir – deshielo
revínguen (se) derritan, deshielen
revisá revisar, comprobar, confirmar, confrontar, verificar, constatar, cerciorarse, compulsar, cotejar, revisar, examinar, escrutar, repasar
reviscolá, rebiscolá, re + viure, reviure recuperarse, revivir
reviscolada revivida
reviscolál revivirlo
Reviscolál , reviscolá, torná a una persona, animal, planta a la vida revivirlo
revisió, revisións revisión, revisiones
reviso reviso
revista, revistes revista, revistas
Revíure, reviví, reviscolá, rebrotá, rechitá, renáixe, ressusitá, reaparéixe, reavivá, evocá, rememorá, recordá, invocá, reconstruí revivir, rebrotar, renacer, resucitar, resurgir, reaparecer, reavivar, evocar, rememorar, recordar, invocar, reconstruir
revíurel (revivíl) Reanimarlo, revivirlo
revíurela (revivíla) Reanimarla, revivirla
revivíe revivía
revivíen revivían
Revocá, anulá, ressindí o rescindí, derogá, canselá, disóldre, abolí, cessá, invalidá revocar, anular, rescindir, derogar, cancelar, disolver, abolir, cesar, invalidar
revocat, revocats, revocá: anulá, rescindí, derogá, canselá, disóldre, abolí, cessá, invalidá revocado, revocados, revocar
revolcá, revolcás per enterra, refregás, tirás, embrutás revolcar, revolcarse por el suelo, echarse, restregarse, tirarse, ensuciarse, rozarse, revolverse
revolcaben, revolcáen revolcaban
revolcadó, revolcadós : puesto aon se revolquen los jabalíns o atres animals salvaches lugares para revolcarse jabalíes u otros animales
revolcánme revolcándome
revolcánse revolcándose
revolcaríe revolcaría
revolcaríen revolcarían
revolotechá, revolotejá revolotear
revolotechaben, rebolotecháen, revolotejaben, revolotejáen revoloteaban
revolotechán, revoloteján revoloteando
revolotechat, revolotejat revoloteado
revolotechen, revolotegen revolotean
revolotegen revolotean
revolotejá revolotear
revolotejaben, revolotejáen revoloteaban
revolotochen revolotean
revolt, revolts - trastocat, turbulén, alterat, confús, embolicat, intrincat, embrollat revuelto, revueltos, trastocado, turbulento, agitado, alterado, confuso, embrollado, intrincado
revolta, revoltes revuelta, revueltas
revolussió, revolusió revolución
revolussionari, revolussionaris, com Fidel Castro, que una vegada assessinat Batista y pujat al poder ya se va acabá la revolussió cubana revolucionario, revolucionarios
revora – a la revora de la tassa se veu la marca de pintalabios en el borde de la taza se ve la marca de pintalabios
revores bordes
revulsiu revulsivo
rey, reys – als reys magos sels diu los reixos rey, reyes – reyes magos
rezagat, rezagats (Mezquín), a la zaga, ressagat, ressagats rezagado, rezagados, atrasado
riada, riades, creixcuda de un riu riada, riadas, crecida de un rio
Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, Ribagorza, antic Ripacurtia Ribagorza
ribás, ribássos, ribaz (Mezquín) – lo márge, márgens solen sé de pedra ribazo, separación de dos bancales a diferente altura, los márgenes suelen ser de piedra
ribell, ribells, llibrell (latín labrĕllu) : ressipién de fang cuit, com un plat gran, de forma troncocónica invertida, mes ample que alt, y que servíx per a escurá los plats, rentás los peus, posá coses en remull, etc lebrillo, barreño
ribera, riberes de un riu (latín rīparĭa), riba, cuenca - Ribera del Tastavins: subcomarca del Matarraña que atravesse lo riu Tastavins y comprén los munissipis de La Portellada, Fórnols, Ráfels, Fondespala, Penarroija, Monroch y Torredarques - Ribera del Ebre: comarca atravessada de NO a SE pel riu Ebro y situada entre lo Camp de Tarragona, la Terra Alta, lo Baix Aragó, lo Maestrat y lo Mar Mediterráneo; la seua capital es Tortosa, aon se parle valensiá dialecte tortosí ribera de un río, cuenca
riberes, ribes riberas
ric, rics – lo ric de Queretes rico, ricos – el rico de Cretas
rica, riques rica, ricas
rictus, contracsió, crispamén, espasmo, gesto rictus, contracción, crispamiento, espasmo, gesto
ricura (es una) es una ricura
ridícul, ridícula ridículo, ridícula
ridículs, ridícules ridículos, ridículas
rién riendo
riesgo, risc riesgo
riesgos, riscos riesgos
rifá rifar
rifa, rifes rifa, rifas
rifáen rifaban
rifaríen rifarían
rifle, rifles rifle, rifles
rígid, du, endurit, agarrotat, almidonat, áspre, tenso, tiesso, réssio, erecte, ressistén, sólit, ert rígido, duro, endurecido, agarrotado, almidonado, áspero, tenso, tieso, recio, erecto, resistente, sólido, yerto
rígida, rígides rígida, rígidas
rigidés rigidez
rígids rígidos
Riglos, poble, vore mallos (los mallos de) Riglos
rigó, rigor rigor
rigurós, rigurosos riguroso, rigurosos
rigurosa, riguroses rigurosa, rigurosas
Rindiela ! Redéu ! Rediela ! Rediós !
rinoceronte, rinocerontes (rino : nas) rinoceronte, rinocerontes
riñó, riñóns, riñonada - fon del riñó del Pantano de Pena riñón, riñones
riques, ríques ricas
riquesa riqueza
riqueses riquezas
riquíssim, riquíssims riquísimo, riquísimos
riquíssimamen vestit riquisimamente vestido
riquíssimes riquísimas
risá rizar
risáe, risabe rizaba
risáen, risaben rizaban
risat, risats rizado, rizados
riscla, riscles (fusta) que se enclaven a la pell. Mon yayo díe : ya la traurém cuan nevo astilla, astillas
riscles astillas
risco, riscos, single, singles, tall, talls risco, tajo, despeñaperros, cortado
rissa risa
risses risas
risseta, rissetes risita, risitas
rissotada, rissotades risotada, risotadas
rissotades risotadas
ritme, ritmo, ritmes, ritmos ritmo, ritmos
rito religiós rito
Riu - a la vora del riu no te fáigues lo niu Río – a la vera del río no te hagas el nido
ríu, sen enriu, de riure o enríuressen ríe
riuada, riuades, riada, riades riada, riadas, crecida de un rio
riuen ríen
riuet, riuets riachuelo, río pequeño, riachuelos, ríos pequeños
riurás reirás
riure, enriure, enríuressen, - yo men enric, tú ten enrius, ell sen enriu, natros mon enriém, vatros ton enriéu, ells sen enríuen – mon ham enrit reír, reírse
rius ríos
rius ríes
rival, rivals rival, rivales
rivalidat rivalidad
rivalisen rivalizan
rivals rivales
Robá – robo, robes, robe, robém o robám, robéu o roabáu, róben – robára – robaré – robaría robar
roba, robes ropa, ropas
robabe, robáe robaba
robades robadas
robála robarla
robáles robarlas
robáli robarle
Robám – robém robarme, robamos
robámos robarnos
robán robando
robaren robaran, robasen
robaríe robaría
robaríen robarían
robat, robats robado, robados
robell, rovell – robell o rovell del ou, la yema Óxido – yema del huevo
robellat, rovellat oxidado
robelló, rovelló, lactarius deliciosus níscalo, lactarius (deliciosus)
robellóns níscalos
robém, robám robamos
Robes – tú robes Ropas – robas
robes (tú) robas
robeta, robetes ropita, ropitas
roble, rore, robre roble (quercus)
robo robo
róbon

robot (ve del checo o eslavo /rábota/ : trabajo) 
roben
robot
robota, robotes per a fé draps ropajo, ropajos
roca, roques roca, rocas
roch, roijos – Monroch rojo, rojos
rocha, roches roja, rojas
rochos rojos
rocós rocoso
rocosa rocosa
rocoses rocosas
rocosos rocosos
rodáe, rodabe rodaba
rodamén, rodaméns rodamiento, rodamientos
Rodán – vore redolá rodando
rodare rodara, rodase
rodarém rodaremos
Rodat – un “canto rodado” es un bolo de riu, canto rodat no se diu rodado
rode rueda
rodech, rodeo, rodechos, rodeos rodeo, rodeos
rodechá, rodejá rodear
rodechaba, rodejaba rodeaba
rodechabe rodeaba
rodechaben, rodejaben, rodecháen, rodejáen rodeaban
rodechada, rodechades rodeada, rodeadas
rodecháe rodeaba
rodechán rodeando
rodechat, rodechats rodeado, rodeados
rodeche, rodege rodea
rodege rodea
rodegen rodean
rodegen rodean
rodejá rodear
rodejabe, rodejáe rodeaba
rodeján rodeando
rodéjat de gen bona rodéate de gente buena
rodejat, rodejats rodeado, rodeados
roden ruedan
rodense, de Rodas (Decamerón), rodenses rodense, de Rodas
rodera, marca de roda marca de rueda
roderes, marques de rodes marcas de ruedas
rodes ruedas
rodillo, rodillos rodillo, rodillos
rog, ruego, rogs, ruegos ruego, ruegos
Rogá – rogo, rogues, rogue, roguém o rogám, roguéu o rogáu, róguen – rogaría – rogaré – rogára rogar
rogabe, rogáe rogaba
rogaben, rogáen rogaban
rogáli rogarle
Rogán – a Déu rogán y en la massa aná picán Rogando – a Dios rogando y con el mazo dando
rogánla rogándola
rogánlay rogándoselo
rogánli rogándole
rogánlos rogándoles
rogánme rogándome
rogarás rogarás
rogat rogado
rogats rogados
Rogelio, Roger, Ruggiero, en catalá /rugé/ en inglés /róger/ - Rogelio Guimerá Urquizú, germá de mon yayo Tomás del rufo Rogelio
roglada, roglades, rogle, rogles – a una roglada hay trobat sis rovellóns y dos babosos círculo, circunferencia, trozo de terreno más o menos circular
rogle, rogles - en un rogle (roglada) hay trobat sis rovellóns y dos babosos círculo, circunferencia, trozo de terreno más o menos circular
rogo ruego
rogue ruega
roguém rogamos
roiges, roches rojas
roija, roiges – Penarroija de Tastavins, per les seues peñes roiges, no les seues penes roiges, encara que tenen a un pena roch roja, rojas
roín, ruín, roíns, ruíns, roínes, ruínes malo, ruín, malos, ruines, mala, malas
roll, rolls (vore trucol) rulo, rulos
rollá, passá lo roll allanar el suelo con un rulo
rollo, rollos, tabarra, tabarres rollo, rollos
romana : balansa, báscula (del latín statera rormāna) – Les chiques de este poble s´han comprat una romana per a pesás les mamelles dos vegáes a la semana


balansa, báscula (del latín statera rormāna) – Les chiques de este poble s´han comprat una romana per a pesás les mamelles dos vegáes a la semana

balanza romana, báscula
románic románico
romániques románicas
romanos, románs romanos
romansé, que sol conte romanses (per a no picá) romancero, que cuenta romances (para no picar)
romansechá, romansejá romancear, contar romances
romansechán, romanseján romanceando
romansechat, romansejat romanceado
romansera romancera
romántic, romántics romántico, románticos
romántica, romántiques romántica, románticas
romé, romés romero, romeros
romeret, romerets Romero, romerito, romeritos


romiguera, garrabera, gabarrera, garravera, gabarrera - vore picaesquenes zarza, zarzamora
rompeguére rompiera, rompiese
rómpre – rómpego, roms, rom, rompém, rompéu, rómpen – rompría – rompeguéra – rompré romper, empezar
ron ron
roncá roncar
ronca (veu), ronques ronca (voz)
roncáe, roncabe roncaba
roncán (g) roncando
Roncarás – ronca que roncarás roncarás
rondá rondar, salir de fiesta
ronda, rondes ronda, rondas
rondallé, rondallés, rondallera, rondalleres que ronda mucho
rong, ronc (sonido) ronco (sonido)
ronque ronca
ronquit ronquido
ronquits ronquidos
ronroneo, sonido que fa lo gat ronroneo de un gato
roquerol, mote de Beseit, de roca, roquerola la dona mote de Beceite, de roca
roquerut, roqueruts roquizo, pedregoso
roques rocas
roqueta, roquetes / Roquetes a Tarragona roquita, roquitas
roquissal, roquissals terreno rocoso
rosa, roses rosa, rosas
rosada, rosades – cuan se gele : gebra, escarcha rocío, rocíos – cuando se hiela : escarcha
rosada, rosades (coló) rosada, rosadas
rosadet (vi) vino rosado
rosadeta, rosadetes rocío ligero
rosari, rosaris - Va acabá com lo rosari de la aurora rosario, rosarios
rosat (vi) rosado (vino)
Rosca, rosques, en forma de rosco 0, com la rosca de Pascua (la mona es un pastel) rosca, roscas, rosco, rosca de Pascua (la mona es un pastel)
rosé, rosés rosal, rosales
rosse, rose - lo rosse fa lo cariño, rosses El roce hace el cariño – roces
rossegá fusta – en les dens arrastrar (madera) – roer con los dientes
rossegadós , rossegá , arrossegá https://chapurriau.blogspot.com/2017/09/rossegados.html personas que arrastraban madera desde el monte hasta donde se cargaba
rossegál arrastrarlo, roerlo
rossegán (g) arrastrando, royendo
rossego arrastro, roo
rossegó, rossegóns – de pa (cuscurro) Arrastres – coscurro, cuscurro de pan
rosseguém arrastramos, roemos
rossí, rossíns - jamelgo, penco, burro, cabalgadura, jaco, caball – torpe, rudo, tosco, sáfio, ignorán – Rossinán de Don Quijote Rocín, rocines - jamelgo, penco, asno, cabalgadura, jaco, caballo, matalón, torpe, rudo, tosco, zafio, ignorante
rossigá, vore rossegá roer, arrastrar
Rostí - rostixgo, rostixes, rostix, rostím, rostíu, rostíxen – rostiría – rostiguéra – rostiré asar
rostoll, rostolls : bancal aon s´ha cossechat o segat y sol quede una mica de palla rastrojo, rastrojos
rostro, cara rostro, cara
rot eructo
rotá, roto, rotes, rote, rotém, rotéu o rotáu, roten (de rot) – girá sobre lo seu eje (la terra) Eructar – girar sobre su eje
rotet – lo chiquet ha fet lo rotet después de mamá eructito, regüeldito – el niño ha eructado después de mamar.
rots eructos, regüeldo
rótul, rotuls rótulo, rótulos
rótula, rótules (del ginoll, genoll) rótula, rótulas (rodilla)
rotuladó rotulador
rovellán (g) oxidando
rovellare oxidara, oxidase
rovellat, rovellada oxidado, oxidada
rovelló, rovellóns (bolet) – de rovell, rovellat, pel coló verdós que sels fa níscalo, lactarius (deliciosus)
rovellonera, rovelloneres, aon íxen bastáns rovellóns en rogle o en poquet tros donde salen rovellones, níscalos, en círculo o en poco trozo
rubia, rubies rubia, rubias
ruc, antic ruch, burro, rucs, antic ruchs, burros – A Beseit un home li va enseñá lo verdang a una dona y ella va cridá : Aixó no es un home, aixó es un ruc ! - Com un ruch (ruc) ple de caparres, Martí G., Tip. mod. Ii, 161. rucio, burro – En Beceite un hombre le enseñó la verga a una mujer y ella exclamó : esto no es un hombre, esto es un rucio (burro) !
Ruda, herba que put, fa una auló mol forta (ve de ruta – arraíl ?), es abortiva, aclaríx la sang. ruda (hierba) http://www.botanical-online.com/efectos_secundarios_ruda.htm
rudamen rudamente
rudesa rudeza
rudo, tosco, bruto, ordinari, áspre, basto, zote,sopenco, descortés, grossero, obtús, romo, torpe, sáfio rudo, tosco, brusco, ordinario, áspero, basto, zote, zopenco, descortés, grosero, obtuso, romo, torpe, zafio
ruella, roella, ababol, ruelles, roelles, ababols amapola
ruén, mol calén, que creme mol muy caliente, ardiente
ruéns muy calientes, ardientes
ruénta, mol calenta, que creme muy caliente, ardiente, que quema
ruentíssim extremadamente caliente, ardiente, que quema
ruentó calor extremo
ruentós calores extremos
rugit rugido
rugits rugidos
rugós rugoso
rugosa, rugoses rugosa, rugosas
rugosos rugosos
ruidera, sorollina mucho ruido
ruido, soroll ruido
ruidos, sorolls ruidos
ruín, roín malo, ruín
ruina ruina
ruines ruinas
ruíns, roíns malos, ruines
rumbo, rumbos rumbo, rumbos
rumiá (una cabra) rumiar (una cabra)
rumor, rumó - A Beseit ña una casa que se diu Rumó rumor
rumors, rumós rumores
rural, rurals rural, rurales
ruralissassió ruralización
rústic rústico
rustíes, rostíes asabas
rustisses, rustixes, rostixes asas (de asar)
rutinari, rutinaris rutinario, rutinarios