Mostrando las entradas para la consulta Orient ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta Orient ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

lunes, 5 de febrero de 2024

Lexique roman; Dia


Dia, s. m., gr. dia, jour, supputation de temps.

Cretentes *gr vocant.

Macrob. Sat., lib. I, chap. XV.

Dels dias alcus so artificials, autres naturals... Dia natural es l'espazi el qual le solelh si revol d'orient per occident, tornan en orient, et ha XXIIII horas. Eluc. de las propr., fol. 126.

Des jours aucuns sont artificiels, d'autres naturels... Le jour naturel est l'espace pendant lequel le soleil fait sa révolution d'orient par occident, tournant en orient, et il a vingt-quatre heures. 

Bella 's la domna, mas molt es de longs dias.

Poëme sur Boèce.

La dame est belle, mais moult est de longs jours. 

Uns sols dias me dura cen.

B. de Ventadour: Chantars no pot. 

Un seul jour me dure cent.

Per que no s part un dia 

De vos mos pessamens. 

Arnaud de Marueil: Sabers e cortezia.

C'est pourquoi ma pensée ne se sépare un jour de vous.

El Capitoli lendema, al dia clar.

Poëme sur Boèce. 

Au Capitole le lendemain, au jour clair.

- Clarté, lumière.

Que non sia clars com dia.

(chap. Que no sigue cla com lo día.)

Lanfranc Cigala: Escur prim. 

Qui ne soit clair comme jour.

Adv. comp. De dia en dia a hom bastit. Liv. de Sydrac, fol. 2.

De jour en jour on a bâti.

Ab sofrir vens hom tot dia. 

T. de G. Faidit et de H. de la Bachélerie: N Uc.

Avec souffrir on triomphe toujours. 

No mangey de tot lo dia. Trad. de l'Évangile de l'Enfance.

(chap. No vach minjá en tot lo día.)

Je ne mangeai de tout le jour. 

ANC. FR. De Flandre poez mez aveir treu toz dis. 

Roman de Rou, v. 2933. 

Si dit: Mes amis 

Serez mais toz dis. 

J. Evrars, Essai sur la musique, t. II, p. 191.

Et en icelle estoient touts dis conficts et nourris.

Rabelais, liv. III, chap. Ier. 

CAT. ESP. (día) PORT. Dia. ANC. IT. Dia. IT. MOD. Dì.

Il entra dans la composition des noms donnés aux différents jours de la semaine. 

2. Dimenge, Dimergue, Ditzmergue, s. m., dimanche.

Premier fetz lo dimenge.

(chap. Primé va fé lo domenge; domenche.)

P. de Corbiac: El nom de. 

Premier fit le dimanche.

Lo dimergue de apres la Totsanct.

Charte de Gréalou, p. 106.

Le dimanche d'après la Toussaint.

Si las kalendas de janvyer son en ditzmergue.

Calendrier provençal.

Si les calendes de janvier sont en dimanche. 

ANC. CAT. Digmenge. ESP. PORT. Domingo. IT. Domenica. (chap. Domenge. A Beseit ña una partida que se diu los domenges, aon ara está lo polígono industrial.)

3. Diluns, s. m., lundi.

So fon un dia de diluns.

V. de Bertrand de Born. 

Ce fut un jour de lundi. 

CAT. Dilluns. IT. Lunedì. (ESP. Lunes; chap. dilluns.)

4. Dimartz, Dimars, s. m., mardi.

No y guart dilus, ni dimartz 

Ni setmana, ni mes, ni ans.

Bertrand de Born: Ges de far.

Je n'y regarde lundis, ni mardis, ni semaine, ni mois, ni ans.

Del planeta nomnat Mars 

Recep nom lo jorn de dimars.

(chap. Del planeta anomenat Mars, Marte, ressibix lo nom lo día dimats.)

Brev. d'amor, fol. 44.

De la planète nommée Mars reçoit nom le jour de mardi. 

CAT. Dimars. IT. Martedì. (ESP. Martes.)

5. Dimecres, Dimercres, s. m., mercredi.

El dimecres fes los peyssos e las volatizias.

(chap. Lo dimecres va fé los peixos y los muixons; los animals voladós.)

Declaramen de motas demandas.

Le mercredi il fit les poissons et les volatiles.

Un dimercres mati, si cum en auzi dir.

Guillaume de Tudela.

Un mercredi matin, ainsi que j'ouïs dire.

CAT. Dimecres. IT. Mercoledì. (ESP. Miércoles.)

6. Dijous, s. m., jeudi.

Fait ai longua quarantena,

Mas hueymais

Sui al dijous de la cena.

Bertrand de Born: Cazutz sui.

J'ai fait longue quarantaine, mais désormais je suis au jeudi de la cène.

Lo dijous lo dig nom conquer

Del planeta dig Jupiter.

(chap. Lo dijous lo dit nom obté del planeta dit Júpiter. Jovis.)

Brev. d'amor, fol. 44.

Le jeudi conquiert ledit nom de la planète dite Jupiter. 

CAT. Dijous. IT. Giovedì. (ESP. Jueves)

7. Divenres, Divendres, s. m., vendredi.

Si las kalendas de janvyer son en divenres. Calendrier provençal. 

(chap. Si les calendes de giné són en divendres.)

Si les calendes de janvier sont en vendredi.

Lo dijous lo dig nom conquer

Del planeta dig Jupiter,

E 'l divendres de la Venus.

Brev. d'amor, fol. 44.

Le jeudi conquiert ledit nom de la planète dite Jupiter, et le vendredi de la Vénus.

ANC. FR. A Paris la cité estoie un vendredi;

Pour ce qu'il ert divenres, en mon cuer assenti

K'à Saint-Denis iroie pour proyer Dieu merci.

R. de Cleomades, Cat. de la Vallière, t. II, p. 222.

CAT. Divendres. IT. Venerdì. (ESP. Viernes.)

8. Dissapte, s. m., samedi.

Jous, venres e dissapte.

P. de Corbiac: El nom de.

Jeudi, vendredi et samedi.

Lo dijous lo dig nom conquer

Del planeta dig Jupiter...

E 'l dissapte del Saturnus.

Brev. d'amor, fol. 44.

Le jeudi conquiert ledit nom de la planète dite Jupiter... et le samedi du Saturne.

CAT. (chap.) Dissapte. (ESP. Sábado; Saturno; shabbat)

9. Media, Meidia, Miegdia, Miehdia, Mieydia, s. m., midi, milieu du jour. Meidia fon ben passatz, 

E fon pres ja ben d'ora nona.

Roman de Jaufre, fol. 2.

Midi fut bien passé, et il fut bien près déjà d'heure none.

Silh de trent' ans al miegdia fallen.

Ozils de Cadartz: Assatz es dreg. 

Celle de trente ans au midi défaillant. 

Resplan com solelz al miegdia.

(chap. Resplandix com lo sol al michdía.)

Roca de migia, salto de agua

V. de S. Honorat.

Resplandit comme soleil au milieu du jour.

Monta entruey miehdia.

Liv. de Sydrac, fol. 134.

Il monte jusqu'à midi.

Loc. Con lo sols es plus chauz contra 'l media.

Albertet: Atrestal vol.

Comme le soleil est plus chaud vers le midi.

La balma era tant escura

Totas vetz, e am tal sornura,

Que lum de jorn non hy avia 

Sinon un pauc entorn mieydia.

Trad. d'un évangile apocryphe.

La grotte était si obscure toutefois, et avec telles sombreur, qu'il n'y avait lumière du jour, sinon un peu entour de midi.

- L'un des quatre points cardinaux.

La terza a non Affrica, e dura d'a mieydia entruey en ocsiden.

Liv. de Sydrac, fol. 134.

La troisième a nom Afrique, et s'étend depuis le midi jusques en occident.

ANC. FR. Midi estoit piéçà passés. Roman de la Rose, v. 15885.

Un peu par devant miedi.

Fables et cont. anc., t. 1, p. 240.

CAT. Mitjdie. ESP. Mediodía. PORT. Meio-dia. IT. Mezzodì. (chap. Michdía.)

10. Meridia, adj., lat. meridianus, méridien, du midi.

Cercle meridia... denota aquela partida el cercle zodiac en laqual estant, le solelh es el mech de orient et occident, et designa miech jorn... Envazio del demoni meridia. Eluc. de las propr., fol. 108 et 128.

Le cercle méridien... dénote au cercle du zodiaque cette partie en laquelle étant, le soleil est au milieu de l'orient et de l'occident, et désigne midi... Invasion du démon du midi.

CAT. Meridiá. ESP. PORT. IT. (chap.) Meridiano.

11. Meridional, adj., lat. meridionalis, méridional.

L'autre apelam coluri meridional... Entr'el ponh meridional e'l ponh septentrional.

Eluc. de las propr., fol. 108 et 105.

Nous appelons l'autre colure méridional... Entre le point méridional et le point septentrional.

CAT. ESP. PORT. (chap.) Meridional. IT. Meridionale.

12. Meridiana, Meriana, s. f., méridienne. (chap. michdiada, michdiades.)

A la meridiana,

Can nos conoisserem que ilh dedins repauson.

Guillaume de Tudela.

A la méridienne, quand nous connaîtrons qu'ils reposent dedans.

Loc. Quan lo reis ac mangat, dort meriana.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 32.

Quand le roi eut mangé, il dort la méridienne.

ESP. PORT. IT. Meridiana. (ESP. Siesta, de hora sexta.)

13. Cotidian, Cotedian, adj., lat. quotidianus, quotidien, de chaque jour.

De la febre quartena

E de la cotidiana.

Brev. d'amor, fol. 50.

De la fièvre quartaine et de la quotidienne.

Per que s'amors m'es tan cotediana

Qu'a las autras mi fai brau.

Bertrand de Born: Ges de disnar.

C'est pourquoi son amour m'est si quotidien qu'il me fait cruel envers les autres.

Substantiv. Vers Dieus et vers pas

E vers cotidias.

G. Figueiras: Sirventes vuelh.

Vrai Dieu et vrai pain et vrai quotidien.

ANC. FR. Qu'il ne menast avec lui que les plus grans de ses pays à leur estat quotidian, armez ou desarmez.

Monstrelet, t. II, fol. 86.

Raisons et expériences quotidianes.

Rabelais, liv. III, ch. 33.

CAT. Cotidiá. ESP. Cotidiano. PORT. IT. Cotidiano, quotidiano.

14. Cotidianament, adv., quotidiennement, journellement.

Si el es tal clerguas qui cotidianament, etc.

Trad. du Code de Justinien, fol. 2.

S'il est tel clerc qui journellement, etc.

CAT. Cotidianament. ESP. Cotidianamente. PORT. IT. Cotidianamente, quotidianamente.

14. Quatredian, adj., lat. quatriduanus, qui a duré quatre jours.

E 'l Lazer ressorzis vos

Qu' era ja quatredias.

Pierre d'Auvergne: Dieus vera.

Et vous ressuscitâtes le Lazare qui était déjà (mort) depuis quatre jours. ANC. ESP. Cuatridiano. IT. Quattriduano.

16. Dios, adj., âgé, chargé de jours.

Ome qu'es trop dios...

Quant veillesa lo rom ni desbalansa.

H. de Saint-Cyr: Antan fes.

Homme qui est trop âgé... Quand la vieillesse le rompt et le désaffermit.

Ancela de sa chambra, vilha, diosa.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 72.

Servante de sa chambre, vieille, âgée.

ANC. ESP. Dioso.

17. Adiar, v., faire jour, éclairer.

Part. pas. Lo matinet sus l'alba, can sera adiat.

Roman de Fierabras, v. 3484. 

Le matin après l'aube, quand il sera fait jour. 

ANC. CAT. ANC. ESP. Adiar.

18. Diurn, adj., lat. diurnus, diurne.

Es meiancier et diurn... Signe... masculi et diurn.

Eluc. de las propr., fol. 111.

Est moyen et diurne... Signe... masculin et diurne.

lunes, 12 de agosto de 2024

Ordi, Ordy - Origami

 

Ordi, Ordy, s. m., lat. hordeum, orge. 

Pan d' ordy vielh e vi mudat de tyna.

(chap. Pa de sibada vella y vi mudat de tina - barrica, carretell : trasbalsat. Ordio, hordio, de ahí ve la horchata, que antigamen encara no se fée en chufa, chufes.)

T. de Thomas et de Bernado: Bernado.

Pain d' orge vieux et vin changé de tine.

Porta aytan volontiers ordi coma fromen. V. et Vert., fol. 54.

Porte autant volontiers orge comme froment.

De V pas d' ordi e de II peissons. Liv. de Sydrac, fol. 123.

(chap. De sinc, sing, 5 pans de sibada y de dos, 2, peixos.

Milagre o milacre dels pans y dels peixos.)

De cinq pains d' orge et de deux poissons.

CAT. Ordi. IT. Orzo. (ESP. Cebada; Aragón: ordio, hordio; chap. Sibada, sivada, sibades, sivades.)

CAT. Ordi. IT. Orzo. (ESP. Cebada; Aragón: ordio, hordio; chap. Sibada, sivada, sibades, sivades.)


Ordir, v., lat. ordiri, ourdir. 

Ant pres una tella ad ordir.

Marcabrus: Emperaire.

Ont pris une toile à ourdir.

Li teyssedor que primieramen aparelho et ordissho los filhs.

Leys d'amors, fol. 150. 

Les tisserands qui premièrement apprêtent et ourdissent les fils.

Fig. Qui vol sirventes auzir

Tescut d' enueg, d' antas mesclat, 

A me 'l deman, qu' ieu l' ay filat, 

Et sai lo teisser et ordir.

P. Cardinal: Qui vol. 

Qui veut ouïr un sirvente tissé d'ennui, mêlé de honte, à moi le demande, vu que je l'ai filé, et je sais le tisser et ourdir. 

Ar me sembla que mos chans no val gaire,

Que de maldir l' ai ordit e tescut.

P. Cardinal: Aissi com hom. 

Il me semble maintenant que mon chant ne vaut guère, vu que de médire je l'ai ourdi et tissé.

- Par extens. Carillonner.

Del temple...

Fai los cascavels ordir.

Giraud de Calanson: Fadet joglar. 

Du temple... fais carillonner les cloches.

CAT. Ordir. ESP. Urdir. PORT. Ordir, urdir. IT. Ordire. (chap. Urdí.)

2. Ordil, s. m., trame.

Fig. Fals lauzengiers ab lur ordil.

Deudes de Prades: Ab cor leial. 

Faux médisants avec leur trame.

(chap. trama, trames; urdí una trama, trampa, garrama.)

3. Ordidor, s. m., ourdisseur, celui qui dispose la chaîne d'une étoffe. Teysshedors, o ordidors. Leys d'amors, fol. 50. 

(chap. Teixidós, o urdiós.)

Tisserands, ou ourdisseurs.

- Ourdissoir.

Si per aventura alcu ordidor dels teisseras de la vila era mai lonc.

Tit. de 1351. DOAT, t. CXLVI, fol. 118.

Si par aventure aucun ourdissoir des tisserands de la ville était plus long.

CAT. Ordidor. ESP. PORT. Urdidor. IT. Orditore, orditoio. 

(chap. Urdidó, urdidós, urdidora, urdidores.)

4. Ordimen, s. m., ourdissure.

Fig. Pauzat havem nostre ordimen dels rims. Leys d'amors, fol. 151.

Nous avons posé notre ourdissure des rimes.

ANC. CAT. Ordiment. (chap. Urdimén, urdimens.)


Orfe, Horfe, s. m., orphelin.

Tanta veuva, tant orfe cosselhar. 

Rambaud de Vaqueiras: Honrat marques. 

Tant de veuves, tant d' orphelins conseiller. 

Adj. Repaus ses fi, capdels d' orfes enfans. 

Guillaume d'Autpoul: Esperansa. 

Repos sans fin, guide d'enfants orphelins.

- Fig. Privé, dépourvu.

Yrem a la mort

Horfe de bel enfant. 

Li las moyne doloyros, 

Horfes, marritz e mal payatz, 

L' islla de Lerins an laissatz.

V. de S. Honorat. 

Nous irons à la mort privés de bel enfant. 

Les malheureux moines douloureux, dépourvus, marris et mal contents, ont quitté l'île de Lerins. 

ANC. FR. L'autre de foillir ne refine,

L'autre est de foilles orphenine.

Roman de la Rose, v. 5976. 

Sont les seigneuries en mains d'enfans et d'orphenins.

Œuvres d'Alain Chartier, p. 323.

CAT. Orfe. ESP. Huérfano. PORT. Orfão. IT. Orfano.

(chap. Huérfano, huérfanos, huérfana, huérfanes; orfe, orfes.)

2. Orfanols, s. m. dim., petit orphelin.

Aias merces dels orfanols. Libre de Senequa. 

Ayez merci des petits orphelins.

(chap. Huerfanet, huerfanets, huerfaneta, huerfanetes; orfenet, orfenets.)

3. Orphenel, s. m. dim., petit orphelin.

Ero pascut els peregris

Et issamen los orphenels.

V. de S. Alexis. 

Les pélerins étaient repus et les petits orphelins également.

4. Orphenar, v., rendre orphelin.

Part. pas. Motz efans orphenatz. V. et Vert., fol. 12. 

De nombreux enfants rendus orphelins.

ANC. FR. Aux enfantz du premier lict

Orphelinez de leur mère.

Luc de la Porte, trad. des Odes d'Horace, liv. III, p. 92.

(chap. Huerfaná, orfená : dixá huérfano u orfe an algún chiquet o chiqueta: matá a son pare, sons pares.)

5. Aorfenar, v., rendre orphelin.

Part. pas. D' on moutas domnas son marridas,

E moutas piucelas faididas,

E motz enfans aorfenatz.

Roman de Jaufre, fol. 57. 

D' où de nombreuses dames sont affligées, et de nombreuses pucelles chassées, et de nombreux enfants rendus orphelins.


Orgue, s. m., lat. organum, orgue. 

Semla al pacient... que auia orgues. Eluc. de las propr., fol. 84.

Ressemble au patient... qui entende orgues.

ESP. Órgano. PORT. Orgão. IT. Organo. (chap. órgano, órganos.)

2. Organic, adj., lat. organicus, organique, d'orgue. 

Organica muzica si forma per istrumens, sufflan.

Eluc. de las propr., fol. 281. 

Musique d'orgue se forme par instruments en soufflant.

CAT. Organic. ESP. (orgánico) PORT. IT. Organico. 

(chap. Orgánic, organics, orgánica, orgániques.)

3. Organar, v., organiser.

Verbe de la 1 conjugazo... organar. Gramm. provençal.

Verbe de la première conjugaison... organiser.

4. Organizar, v., organiser. 

Part. pas. Corrs natural organizat. 

Fo perfiechament organizat.

Eluc. de las propr., fol. 13 et 68. 

Corps naturel organisé.

Fut parfaitement organisé. 

CAT. Organisar. ESP. PORT. Organizar. IT. Organizare.

(chap. Organisá: organiso, organises, organise, organisem u organisam, organiséu u organisáu, organisen; organisat, organisats, organisada, organisades.)


Orguelh, Erguelh, Orguoil, Orgoil, s. m., orgueil, insolence, arrogance.

Florentis, mortz etz per vostr' orguelh,

Qu' erguelhs non es, sinon obra d' aranha. 

P. Vidal: Quor qu' om. 

Florentins, vous êtes morts par votre orgueil, vu qu' orgueil n'est rien, sinon oeuvre d'araignée. 

Ni anc no vi erguelh que no dechaya.

Giraud le Roux: Auiatz. 

Ni jamais je ne vis orgueil qui ne déchoie.

Dir qu' orgoill dechai.

G. Faidit: Ab nou cor.

Dire qu' orgueil déchoit. 

Loc. Qu'ai dig? Boca, tu mens,

E dis contra mi dons erguelh.

P. Rogiers: Entr' ira. 

Qu'ai-je dit? Bouche, tu mens, et tu dis insolence contre ma dame.

Quar molt vuelh mays per lieys cui am languir, 

Qu'autra m don so don ella m fai erguelh. 

Deudes de Prades: Ben ay' amors. 

Car moult je veux plus languir pour celle que j'aime, qu'autre me donne ce dont elle me fait orgueil.

Mi faitz orguelh, en digz et en parvensa, 

Et etz humils vas totas autras gens.

La Comtesse de Die: A chantar m'er. 

Vous me faites insolence, en paroles et en apparance, et vous êtes humble envers toutes autres gens.

ANC. FR. Et abati si leur orguel que il n' osèrent riens enprendre contre lui. 

Montez en trop grant orguel. 

Gestes de Louis-le-Débonnaire. Rec. des hist. de Fr., t. VI, p. 130 et 152. ANC. CAT. Orgaoil. CAT. MOD. Orgull. ESP. Orgullo. PORT. Orgulho. 

IT. Orgoglio. (chap. Orgull, orgulls.)

2. Orguelhar, Erguelhar, Orgolhar, Orguoillar, Orgoillar, v., enorgueillir, irriter.

Es a selhs bona Amors

Qui l' an en patz, ses rancura,

Q' us vas l' autre non s' erguelha.

P. Rogiers: Al pareissen.

Amour est bon à ceux qui l'ont en paix, sans reproche, tellement qu'un vers l'autre ne s' irrite.

S' orgolhoziro vas Dieu. Liv. de Sydrac, fol. 113. 

S' enorgueillirent vers Dieu. 

Be m meravil cum vostre cors s' orguelha.

La Comtesse de Die: A chantar m' er. 

Je m'émerveille bien comment votre coeur s' irrite. 

Fig. E 'l freg s' erguelha.

A. Daniel: Quan chai la. 

Et le froid s'irrite.

ANC. FR. Que par aventure ne orgueillissent lor enemi.

Anc. trad. du Ps. de Corbie, ps. Audite coeli. 

Mès les richeces les avoient

Si orguillez qu'il ne cuidoient 

Que mort les osast envaïr.

Fables et cont. anc., t. II, p. 409. 

Quiconques s' orgueillit de sa prospérité. 

Robert Garnier, Trag. d' Hippolyte, act. 2, sc. 1. 

ANC. ESP. Ergullir. IT. Orgogliare. 

(chap. Enorgullí, enorgullís: yo me enorgullixco o enorgullixgo, enorgullixes, enorgullix, enorgullim, enorgulliu, enorgullixem; enorgullit, enorgullits, enorgullida, enorgullides. Pot significá tan tindre soberbia com tindre orgull, está orgullós.)

3. Orguelhos, Erguelhos, Ergulhos, Orgulhos, Orgolhos, Orguoillos, Orgoillos, adj., orgueilleux, insolent, fier.

Carlos Sancho Meix, lo parlar antic (este hombre es más tonto de lo que parece a simple vista)

Vas cui es orguoillos.

T. de Lantelm et de Raimond: Ramond. 

Vers qui il est orgueilleux.

Tem que leis m' aya per ergulhos. 

(chap. Tinc temó de que ella me tingue per orgullós : insolén, furo, soberbio, pujadet, envalentonat, etc.)

Giraud le Roux: Auiatz la.

Je crains qu'elle m'ait pour orgueilleux.

Contr' orguoill es orgoillos.

Bertrand de Born: Ar ven la. 

Contre orgueil il est insolent.

Als avols es d' ergulhos semblans. 

Rambaud de Vaqueiras: Era m requier. 

Aux méchants est d' orgueilleuse manière. 

Substantiv. Erguelhos no ve son trabuc.

Bernard de Venzenac: Pus vey. 

Orgueilleux ne voit son trébuchet. 

ANC. FR. Départit les orguillos. 

Anc. trad. du Psaut. de Corbie, ps. Magnificat. 

Qui moult est fiers et orgoillox. 

Nouv. rec. de fables et cont. anc., t. 1, p. 338. 

CAT. Orgullos. ESP. Orgulloso. PORT. Orgulhoso. IT. Orgoglioso.

(chap. Orgullós, orgullosos, orgullosa, orgulloses.)

Per a alguns, ells sol son ignoráns, paletos, analfabetos, per a natres, son los nostres yayos,pares, família, mestres, un referén per a natros, y estem mol orgullosos de ells

4. Orgulhosamen, Ergulhozament, Orgolhosament, adv., orgueilleusement.

A dit als baros mot orgulhosamen. Guillaume de Tudela.

A dit aux barons moult orgueilleusement.

Ergulhozament volgro aquo que voler no devio.

Eluc. de las propr., fol. 11.

Voulurent orgueilleusement ce qu'ils ne devaient vouloir.

CAT. Orgullosament. ESP. Orgullosamente. PORT. Orgulhosamente. 

IT. Orgogliosamente. (chap. Orgullosamen.)

5. Orgolhozir, Ergolhozir, v., enorgueillir.

Los bobans e nostre grans poders que nos fazian ergolhozir sobre la paura gen. V. et Vert., fol. 27. 

Les ostentations et notre grand pouvoir qui nous faisaient enorgueillir sur la pauvre gent. 

No s' en deu orgolhozir. Brev. d'amor, fol. 72.

(chap. No s' en deu enorgullí.)

Ne s'en doit enorgueillir.

6. Enorgolhosir, v., enorgueillir.

O vaysel de miseria, or te enorgolhosis! La Barca.

O vaisseau de misère, maintenant tu t' enorgueillis! 

ANC. CAT. Enorgullir. (chap. enorgullí, enorgullís.)


Orient, Orien, s. m., lat. orientem, orient. 

Lo solelh que corr, e a totz jorns, d' orien en occident. V. et Vert., fol. 32.

(chap. Lo sol que corre, tots los díes, d' Orién cap a Ocsidén.)

 Le soleil qui court, et à toujours, d'orient en occident.

- Partie du globe.

Er venon sai deves Orien

Li Tartari. 

Guillaume de Montagnagout: Per lo mon. 

Maintenant les Tartares viennent çà devers Orient.

ANC. ESP. De parte de Orient vino un coronado.

Poema del Cid, v. 1296. 

CAT. Orient. ESP. MOD. PORT. IT. Oriente. (chap. Orién : Lleván.)

2. Oriental, adj., lat. orientalis, oriental.

Pero li ven oriental 

Ges totas vetz no son aital.

Brev. d'amor, fol. 41. 

Pour cela les vents orientaux point en tout temps ne sont tels. 

CAT. ESP. PORT. Oriental. IT. Orientale. 

(chap. Oriental, orientals; lo ven oriental es lo ven de Lleván, la llevantada, del Este.)


Orifici, Orrifici, s. m., lat. orificium, orifice. 

Si ajusta de per de jus ab l' orifici. Eluc. de las propr., fol. 56.

S'ajuste de par dessous avec l' orifice. 

Al orrifici de la vena. Trad. d'Albucasis, fol. 8. 

A l' orifice de la veine.

CAT. Orifici. ESP. PORT. Orificio. IT. Orificio, orifizio. 

(chap. Orifissi, orifissis : forat, forats.)


Origami, s. m., lat. origanum, origan, plante.

Manjo la herba dita origami. Eluc. de las propr., fol. 254.

(chap. Mingen la herba dita orenga.)

Mangent l'herbe dite origan.

CAT. Orenga. ESP. Orégano. PORT. Ouregão. IT. Origano. (chap. orenga.)

Origami, s. m., lat. origanum, origan, plante.

martes, 18 de mayo de 2021

Capitol LXIX. Com tres grans Reys de orient vingueren en Jherusalem

Capitol LXIX. Com tres grans Reys de orient vingueren en Jherusalem: cercant e demanant aquell qui era nat rey dels juheus.

Lo tretzen dia apres la natiuitat de Jhesus senyor nostre la excellent senyora mare sua hague vn grandissim goig per temprament de la dolor passada. Car veu complida aquella prophecia d´Ysayes. ¶ Tunc videbis et afflues et mirabitur et dilatabitur cor tuum: quando conuersa fuerit ad te multitudo maris: fortitudo gentium venerit tibi. Volent dir dreçant son parlar a sa senyoria. O excellent reyna e senyora quius trobau mare de deu sia certa vostra altesa que lauors com haureu atesa aquesta singular dignitat maternal: sera lo cor de vostra senyoria alegrat e molt exemplat: quant veureu venir a vostra merce la gran flota de la gent qui nauega per les hones de les dignitats de aquest mon: car no seran gents de poca estima los que vendran adorar e confessar lo fill vostre: ans seran Reys excellents acompanyats e molt abillats. E de aquests ha parlat dauid: dient. ¶ Coram illo procident ethiopes et inimici eius terram lingent: Reges tharsis et insule munera offerent: reges arabum et sabba dona adducent. Car dauant la presencia de aquest senyor nouament nat se prostraran los ethiops qui fins aquella jornada eren stats enemichs seus per la sua infidelitat e ab moltissima deuocio besaran la terra dauant los seus sagrats peus. E los reys de tharsis e de les illes (jlles) li offeriran moneda: e los reys de arabia e de Sabba grans dons li portaran: e a sa magestat presentaran. E axi fon complida largament la dita prophecia de Dauid. Venint aquests reys animosos en jherusalem tota la terra qui era en lo circuit fon moguda e torbada e molt mes los habitadors de la dita ciutat: e specialment lo rey herodes qui lauors regnaua. Car veren aquells excellents Reys sens nenguna temor entrar en regne strany e ab animo constant publicament demanar.Ubi est qui natus est rex iudeorum. E venint aquesta noua al Rey ixquen los a recebir ab animo molt irat e portant los al palau seu: aqui los interroga agudament com sabien ells que rey nouell sia nat en judea: qui per la magestat del senyor emperador cesar august es senyorejada: lo qual ha fet manament negu no sia gosat nomenarse rey sino aquell a qui sa magestat volra donar tal titol. E los dits Reys esforçadament respongueren: dient. ¶ Vidimus enim stellam eius in oriente et venimus adorare eum. Volent dir. No penseu que nosaltres vingam ab poca certitut ne siam persones quens mogam en layre: car be sabem que es scrit per Salamo. ¶ Qui cito credit leuis est corde. E perço siau cert vos senyor qui de present regnau per la magestat del emperador: que nosaltres venim ab tanta certitut: e hauem vist tal senyal del naximent de aquest verdader rey: que venim deliberats de adorarlo e confessarlo esser rey e senyor: e posar la vida e lo stat per lo seruici seu. E de vostra senyoria no volem aldre sino quens maneu dir lo loch e mostrar la posada hon aquest senyor es nat. E Herodes ques pensaua tenir son regne en gran repos e seguretat hoint que aquests reys en son regne cerquen e demanen nouell Rey fon molt enujat de aquesta fahena e alteras e torbas en extrem: ab tot ques cobri tant com pogue: e dixlos. Senyors placiaus anar a vostres posades a reposar e apres menjar tornareu y dar vos he resposta del que demanau.

domingo, 6 de enero de 2019

los reixos de Orient eren cataláns

los reixos de Orient eren cataláns


FALSEDAT HISTÓRICA.
Demà ès es dia dels reis, per lo tant avui farem una aclaració molt important an es respecte. Segons es nacionalcatalanisme Catalunya va tenir dotze reis, resumint-los d'aquesta manera:
<Des naxements, noces, defuncions, enterraments dels reis catalans, ............ 41 a Catalunya, 6 a València, 4 a Castella, 4 a Aragó, 2 a Nàpols i la resta 5 a tot arreu. Es panteó reial es a Poblet, Catalunya. ¿Per què deu esser ?.>>
Lo més curiós i mal d'entendre d'aquesta gent ès que s'equivoquen de número, Catalunya no tengué dotze reis, sinó quinze, pes camí s'han dexat en Melchor, en Gaspar i en Baltasar. 😂😂😂😂

barretina

jueves, 8 de agosto de 2024

Occident - Odoratiu


Occident, s. m., lat. Occidentem, Occident, l'un des quatre points cardinaux.

Lo solelh que corr, e a totz jorns, d'Orien en occident. V. et Vert., fol. 32.

Le soleil qui court, et à toujours, d'Orient en Occident.

- Partie du globe.

Tut li monestiers

De trastoz l' Occident.

V. de S. Honorat.

Tous les monastères de tout l' Occident.

- Les peuples qui habitent cette partie du globe.

Tu salvaras tot occident. V. de S. Honorat.

Tu sauveras tout l'Occident.

CAT. Occident. ESP. PORT. IT. Occidente.

(chap. Ocsidén, Ponén. Contrari: Orién u Oriente, Lleván. Está cla que en ocsitá no sempre se escribíen les paraules en t final, només cal lligí una mica mes amún. Se pot escriure occident, ponent, orient, llevant, pero no a tot arreu se pronunsie esta t final, per naixó yo escric ocsidén, ponén, orién, lleván.)


Occupar, Ocupar, v., lat. occupare, occuper, s'emparer, s'appliquer.

Occupar ni prendre las terras dels autres.

(chap. Ocupá ni pendre (o prendre) les terres dels atres.)

Chronique des Albigeois, col. 19. 

Occuper et prendre les terres des autres. 

Part. pas. Ela vic que so marit fo ocupat. Philomena.

Elle vit que son mari fut occupé.

Que lo diable, ton enemic, te trobe totz temps occupatz en bonas obras.

(chap. Que lo diable (o dimoni), ton (lo teu) enemic, te trobo tots tems (tot lo tems, sempre, seguit, seguidamen) ocupat en bones obres. 

Esta frasse la hi dedico al meu amic Román Giner Serret, de Beseit, amo de la empresa Construcciones Giner, que la va montá son pare per an ell, perque va escomensá la carrera de matemátiques y no sap ni escriure lo 0 (cero) en un canut. Pero es un dels caciques del poble; de fet, 

l' alcalde, del PP (antes del PAR), es una simple marioneta de este prohome que se fique a insultá a qui no deuríe cuan va fart de begudes alcóliques o alcohóliques. Per ejemple, a cap d' añ.

Escudo, Beceite, Beseit, heráldica

Después se li despenge la veleta que va colocá a la iglesia, al racó aon mes bufe lo ven. Sol se li podíe ocurrí an ell.

Esta veleta va sé un regalo de Pere, en tota la seua bona intensió, pero pareixíe un ornitorrinco en ves de un bou: Beceite, Beseit.

Cae la veleta toro de la iglesia de San Bartolomé

Va caure lo bou a la lluna de Julio, no de juliol, que ere hivern, perque lo bovet estabe enamoradet de la lluna.)


Occupadas de non estar en lurs ostals. V. et Vert., fol. 86 et 93.

Que le diable, ton ennemi, te trouve toujours occupé en bonnes œuvres.

Appliquées à ne pas rester dans leur demeure.

CAT. ESP. Ocupar. PORT. Occupar. IT. Occupare.

(chap. Ocupá: ocupo, ocupes, ocupe, ocupem u ocupam, ocupéu u ocupáu, ocupen; ocupat, ocupats, ocupada, ocupades.)

2. Occupatiu, adj., occupatif, propre à occuper.

O son... occupativas. Leys d'amors, fol. 27.

Ou sont... occupatives.

(chap. Ocupatiu, ocupatius, ocupativa, ocupatives.)

3. Occupacio, s. f., lat. occupatio, occupation, soin.

Fig. Er venquz per la occupacio del segle. Trad. de Bède, fol. 71. 

(chap. Sirá vensut per la ocupassió del siglo. Siglo se referix a la vida terrestre, ve del latín secula seculorum, que no té res que vore en lo cul. Sirá vensut per les preocupassions, ocupassions terrenals.)

Sera vaincu par l'occupation du siècle.

- Terme de rhétorique.

Occupatios, es cant hom fenh que no vol dire so que ditz.

(chap. Ocupassió es cuan hom (algú) fa vore que no vol di aixó que diu. Dissimulá; dissimul, hipocresía.)

Leys d'amors, fol. 146.

Occupation, c'est quand homme feint qu'il ne veut dire ce qu'il dit.

CAT. Ocupació. ESP. Ocupación. PORT. Occupação. IT. Occupazione.

(chap. Ocupassió, ocupassions.)

4. Preocupar, v., lat. praeoccupare, saisir, anticiper, préoccuper. 

S' ira ti preocupara, tu, la suausa. Trad. de Bède, fol. 38. 

Si colère te saisit, toi, calme-la.

(chap. Si la ira (rabia) te preocupe, tú, cálmala.)

Part. pas. Las causas preocupadas per davant los jurats

Fors de Bearn, p. 1074.

Les causes anticipées par devant les jurés.

CAT. ESP. Preocupar. PORT. Preoccupar. IT. Preoccupare.

(chap. Preocupá, preocupás: yo me preocupo, preocupes, preocupe, preocupem o preocupam, preocupéu o preocupáu, preocupen; preocupat, preocupats, preocupada, preocupades.)

Ocios, ocioz, ossios, adj., lat. otiosus, oisif. 

Home ocios e pigre e necgligen. V. et Vert., fol. 86.

Homme oisif et paresseux et négligent. 

Que non estessan ociosas. Trad. d'un Évangile apocryphe.

(chap. Que no estigueren osioses : sense fé res).

Qu'elles ne demeurassent pas oisives.

- Oiseux, frivole, désoeuvré.

Dieus dis que de cascuna paraula ociosa nos covenra a reddre razo.

Mala molhier es clamoza... contrarioza, ocioza.

V. et Vert., fol. 51 et 71. 

Dieu dit que de chaque parole oiseuse il nous conviendra de rendre raison.

Méchante femme est criarde... contrariante, désoeuvrée.

Loc. Qui estay ocios de bonas obras, ell dona luoc al enemic de luy temptar. V. et Vert., fol. 86.

Qui demeure oisif de bonnes œuvres, il donne lieu au démon de le tenter.

ANC. FR. Ung moyne (j'entends de ces ocieux moynes).

Rabelais, liv. I, ch. 40.

CAT. Ocios. ESP. PORT. Ocioso. IT. Ozioso. (chap. Osiós, osiosos, osiosa, osioses : que no fa res, que només va bambán com Lambán.)

Francisco Javier Lambán Montañés

2. Ociozetat, s. f., lat. otiositatem, oisiveté.

Ociozetat vol dire necgligencia e pigritia de ben far.

Ociozetat, aysso es 1 peccat que fay motz mals.

V. et Vert., fol. 86 et 12.

Oisiveté veut dire négligence et paresse de bien faire.

Oisiveté, ceci est un péché qui fait de nombreux maux.

CAT. Ociositat. ESP. Ociosidad. PORT. Ociosidade. IT. Oziosità, oziositate, oziositade. (chap. Osiosidat, osiosidats : vagansia, gossina, dropina, etc.)

La Crusca Provenzale di Antonio Bastero

Odi, Hodi, s. m., lat. odium, haine, horreur.

Odis mov tenso.

Per l' eveia e per l' odi de lor fraires.

Trad. de Bède, fol. 19 et 34.

Haine meut discussion.

Par l'envie et par la haine de leurs frères.

Non nos aias en hodi. Hist. de la Bible en prov., fol. 20.

Ne nous ayes pas en haine.

CAT. Odi. ESP. PORT. IT. (chap.) Odio.

CAT. Odi. ESP. PORT. IT. (chap.) Odio.

2. Odioz, adj., lat. odiosus, odieux

Mala molhier es... odioza. Eluc. de las propr., fol. 71. 

Méchante femme est... odieuse. 

CAT. Odios. ESP. PORT. IT. Odioso. 

(chap. Odiós, odiosos, odiosa, odioses.)

8M Valderrobres , si natros o natres mos aturem


Odor, s. f., lat. odor, odeur, senteur.

Odor, es qualitas del sen odoratiu. Eluc. de las propr., fol. 267-268. Odeur, c'est qualité du sens odoratif. 

L' odor de l'erba floria.

B. de Ventadour: En abril.

L' odeur de l'herbe fleurie.

Fig. Quan la doss' aura venta

Deves vostre pais,

M' es veiaire qu' ieu senta

Odor de paradis.

B. de Ventadour: Quan la.

Quand la douce aure souffle devers votre pays, il m'est avis que je sente odeur de paradis. 

La gran odor de sa sanhtetat. Cat. dels apost. de Roma, fol. 190. 

La grande odeur de sa sainteté.


ANC. FR. On qui n' a mie bone odor...

Vous qui mauveze odor avez.

Fables et Cont. anc., t. II, p. 196.

ANC. CAT. Odor. PORT. Odor. IT. Odore.

(chap. Auló, aulós; v. aulorá: auloro, aulores, aulore, aulorem o auloram, auloréu o auloráu, auloren; aulorat, aulorats, aulorada, aulorades.

Auló, aulós; v. aulorá: auloro, aulores, aulore, aulorem o auloram, auloréu o auloráu, auloren; aulorat, aulorats, aulorada, aulorades

Sol se fa aná odor poéticamen, com odor de santidat.)

2. Odoros, adj., du lat. odorus, odorant.

Oimais pois l' odoros temps gais ve.

Aimeri de Peguilain: De fin' amor.

Désormais puisque l' odorant temps gai vient.

ANC. FR. Et flere espices odoreuses.

Roman de la Rose, v. 18585. 

Ceuillans, ma mie et moy, des bouquets odoreux.

Ronsart (Ronsard), t. I, p. 43.

IT. Odoroso. (chap. que fa bona auló, odorán, fragrán; contrari: pudó,  corrompina, braf, tuf. Per ejemple la auló de la ruda.)

putput, put-put, pupŭt, puput, poput, porpuz, parputa, babuta, pulput, gurgŭ, borbuta-viel barbut, barbut

3. Odorable, adj., odorant, odoriférant. 

Una odor mixta odorabla.

Per rezolucio de la cauza odorabla.

Eluc. de las propr., fol. 268 et 16. 

Une odeur mixte odoriférante.

Par résolution de la chose odoriférante.

- Propre à percevoir l'odeur. 

Algus nervis... apelatz odorables.

Eluc. de las propr., fol. 16.

Aucuns nerfs... appelés odorants.

ANC. ESP. Odorable. IT. Odorabile.

(chap. Aulorable, aulorables : que se pot aulorá, que fa bona auló.)

4. Odorament, Odoramen, s. m., lat. odoramentum, odeur, parfum.

Gardar... lo nas de suaus odoramens.

Trop se delitar en odoramens.

V. et Vert., fol. 85 et 70. 

Préserver... le nez de suaves odeurs. 

Se trop délecter en odeurs. 

ANC. FR. Remplie fut du doulx odorement. 

Foucqué, Vie de J.-C, p. 364.

Resjouit toujours le sens de l' odorement.

Amyot, Trad. de Plutarque. Morales, t. IV, p. 284.

- Odorat.

Si tot fos auzir, on fora l' odorament? 

Trad. de la 1re Ép. de S. Paul aux Corinthiens

Si tout fût l' ouïr, où serait l' odorat? 

Flors... per odor plazo al odorament. Eluc. de las propr., fol. 209. Fleurs... par odeur plaisent à l' odorat.

IT. Odoramento. (chap. Auloramén : auló.)

5. Odorar, v., lat. odorari, odorer, sentir.

Odorar, es odor movent la virtut odorativa. Eluc. de las propr., fol. 16.

Odorer, c'est odeur excitant la vertu odorative.

La lenga de parlar, lo nas de odorar. V. et Vert., fol. 60.

(chap. La llengua de parlá, lo nas de aulorá.)

La langue de parler, le nez d' odorer. 

Ab be sentir et odorar. Brev. d'amor, fol. 52. 

Avec bien sentir et odorer. 

Remediar per cauzas freias, aplican elas al nas, et odoran.

Eluc. de las propr., fol. 80. 

Remédier par choses froides, les appliquant au nez, et odorant.

Substantiv. Odorars, savorars 

Son li sen e palpars.

Esplanissada

G. Riquier: A sel que. 

L' odorer, le savourer et le toucher, sont les sens. 

Part. prés. 

Flors

Bellas et de mantas colors, 

Odorans e preciosas.

Brev. d'amor, fol. 50.

Fleurs belles et de maintes couleurs, odorantes et précieuses. 

ANC. CAT. Odorar. IT. Odorare. (chap. Aulorá.)

6. Odorari, adj., lat. odorarius, odorant, odoriférant.

La VI odoraria, may blanca. Eluc. de las propr., fol. 214. 

La sixième odorante, plus blanche.

7. Odoratiu, adj., lat. odorativus, odoratif, propre à percevoir l'odeur.

Virtut odorativa, es potencia natural, de odors perceptiva.

Odor, es qualitas del sen odoratiu.

Nervi odoratiu.

Eluc. de las propr., fol. 16, 267-268 et 35.

Faculté odorative, c'est puissance naturelle, perceptive d'odeurs.

Odeur, c'est qualité du sens odoratif.

Nerf odoratif.