Capitol II. priuilegiada concepcio de la sua excellent filla Maria

Capitol.II.com lo mateix angel reuela a la gloriosa anna la priuilegiada concepcio de la sua excellent filla a la qual posaria nom Maria.

Langel soptosament fon a la posada de Anna la qual troba en oracio ab molta dolor e plor e dix li. ¶ Dominus missit me ad te quem dilexisti mente: et puro corde. Volent dir. Anna hajau goig infinit e dexau lo plorar. Car lo senyor qui vos amau de pensa e cor: me tramet a vos dient. ¶ Tristicia vestra conuertetur in gaudium. Et gaudium (de aquí gaudir, y Gaudí) vestrum nemo tollet a vobis. Car la tristicia vostra sera conuertida en singular goig: e lo goig vostre nengu nol tolra d´vos Car siau certa senyora Anna que de vos ha dit Salamo. ¶ Inuenit gratiam coram occulis domini. Car vos haueu trobada gracia en la presencia (psencia) de nostre senyor deu: e la vostra oracio es per sa magestat hoyda: e dellibera donar a vos molt mes que no haueu demanat. Car vos sols demanaueu fill o filla semblant als altres peccadors: e nostre senyor deu vol que concebau huna filla tan singular que peccat original: venial ni mortal en ella james sera trobat. Pura d´tota culpa la concebreu: e pura la criareu. E en puritat e nedea sera tota la sua vida: car de aquesta senyora ha dit nostre senyor deu per boca de Salamo. ¶ Pulcra es amica mea et macula non est in te. Vos senyora anna desijau (d´sijau) crexer lo poble vostre: aquesta excellent filla vostra sera la lanterna qui portara lo lum diuinal per saluar tot lo mon generalment e no perira sino per sa culpa propria. Vos haueu promes de offerir al temple a la seruitut diuina: lo que parrieu ara siau certa senyora: que la vostra filla es lo verdader temple: hon lo eternal deu y senyor sera vist e adorat e de ella sera cantat. ¶ Templum dei sanctum est. Car aquest temple sera sanct de singular sanctedat. Vos gloriosa Anna no demanau filla bella corporalment: car sabieu la bellea esser a vegades gran perill en les dones: e nostre senyor deu laus dara tan bella: q Eua ni Rachel ni Ester ni nenguna altra present ni (ui) esdeuenidora a ella no sera acomparada. Car de aquesta sola es dit. ¶ Ista est speciosa inter filias iherusalem. Car aquesta es la pus bella entre totes les creades: e aquesta bellea sera acompanyada d´tanta puritat que als mirants la sua faç dara vera mundicia de cor e de pensa Mana nostre senyor deu li poseu nom Maria: que vol dir illuminada: car de la lum (sum) sua sera illuminat tot lo mon Aquesta sera la stela molt clara: qui guiara tots los nauegants p la mar tempestosa de aquest mon: els portara a segur port. E aquest nom Maria es de tanta virtut. ¶ Quia celum letatur: angeli gaudent: mundus exultat: demones fugiunt: infernus contremiscit. Car cascuna vegada q ab deuocio sera nomenat: tot lo cel se alegra: los angels hauran gran goig e alegria: lo mon fara gran festa: los demonis (d´monis) fugiran per gran terror: lo infern tremolara per temor de sa senyoria. E hoynt Anna que lo seu desig seria complit tan largament: e ab tanta de gloria e exaltacio de la casa sua: e que ella hauia de ser mare de vna tan excellent filla: La dolor sua fon conuertida en sobros e singular goig: e alegrantse de gran alegria: regraciant a nostre senyor deu de les sues misericordioses immenses dix. ¶ Sterilis eram: et genui exultacionem et leticiam isrl´. Volent dir. O senyor omnipotent gracies infinides sien fetes a la vostra clemencia: car yo era steril e plau a la vostra magestat que yo conceba e pareixca aquella qui ha de esser goig e alegria de tot israel. ¶ E langel despedint se de ella dixli. Senyora Anna cuytau a la porta daurada: Car lo vostre amat marit es molt prop. E ella molt prest partint d´la casa sua ab desig no recomptable de veure lo seu marit vingue a la porta daurada: e aqui spera lo marit que ja era en vista.
E plegant Ioachim fent li Anna reuerencia abraçaranse ab molta amor: e prenint la lo marit per lo braç tornaren a sa posada recontant ab gran feruor e deuotio lo hu a laltre la visio angelica: e molt alegres e aconsolats continuaran la sua virtuosa vida.
¶ E per sos dies Anna sentint se prenyada feu gran goig e festa: e axi passa los nou mesos ab desig infatiable de veure aquella sancta filla: que en lo ventre portaua.
¶ Aquesta festa gloriosa de la concepcio: deu esser per los crestians ab gran deuotio festiuada: car es estada començ de la nostra salut. Quia non est verus amator virginis marie qui respuit colere diem eius conceptionis. Car certament no es ver amador de la verge maria senyora y reyna nostra: qui no fa molta estima e no cura de colre lo dia de la sua sagrada concepcio Car sa senyoria ha mostrat per diuersos miracles plaure li molt lo seruir a ella fet en tal jornada.

Capitol LXXXI. Com la senyora continuant son cami peruengue a la casa sua E fon visitada per la gloriosa sancta anna sa mare.

Capitol LXXXI. Com la senyora continuant son cami peruengue a la casa sua E fon visitada per la gloriosa sancta anna sa mare.

La senyora ab molt recel continua lo seu cami per tornar en nazaret a la posada sua: e essent aqui juncta senti la venguda de sa merce la senyora Anna mare sua: e vengue molt prest ab desig no recomptable de veure la magestat del seu net e la senyora filla sua tan amada: e vengueren ab ella les dos filles sues donzelles germanes de la senyora per fer reuerencia a sa senyoria desijoses de seruirla com a senyora e major germana. E aquella gloriosa anna vehent vna tal vista: cuyda deffallir per sobres de goig. E prostras en terra adorant lo senyor com a son deu y creador: e dreçant se ab feruor de amor prengue lo dit senyor en los seus braços com a net seu molt car E la excellent senyora mare de deu agenollantse ab molta reuerencia besa la ma a la senyora mare sua: demanant li la benedictio sua: la qual lay dona molt largament besantla e abraçant la ab singular amor: e sigues la senyora ab molta humilitat dauant la sua sancta mare: mirant lo goig e festa que feya de aquell seu excellent net. E de aço sa senyoria prenia vna grandissima consolacio: com veya la sua mare en la sua antiga edat hauer obtengut per lo mija seu vna tan singular dignitat de esser auia del fill de deu: e quel haja vist ab los vlls corporals: e quel haja tengut en la falda sua. La qual gloriosa Anna abraçaua aquell excellent net ab infinida amor besant lo moltes vegades: E mirant la senyora en la cara ab hun grandissim goig dixli: Ma filla comptau me estesament tots los misteris e secrets de aquest senyor com lo haueu concebut e parit: nom celeu res la mia amada filla: daume aquest complit goig en la mia vellea: Car vos la mia cara filla fos lo començament de la alegria e consolacio de la casa mia: per vos he meritat aquest diuinal net: qui sera gloria y delit meu: recitaume largament tot lo esser seu: car yo so certa vos res no ignorau E la piadosa senyora hoint la demanda de la sua mare: e ab quanta amor speraua hoir tot (tor) lo proces de aquell senyor e net seu: e recordantse quantes dolors e penes li hauia a comptar del dit senyor si satisfer volia a la sua demanda: callant baixa los vlls e comença habundar en multitut de lagrimes per la sua preciosa cara: E les sentides e corteses germanes de la senyora ab tot fossen de poca edat: per son bon sentiment e virtuos criament conegueren que la senyora sa mare e la senyora sa germana major volien parlar e comunicar de alguns grans secrets sens dirlos negu res: elles se leuaren e feta reuerencia partieren se de aqui deixant la senyora mare ab la sua amada filla a soles: per que pus francament poguessen comunicar la vna al altra sos secrets: E la senyora vehent que ses germanes se eren apartades per fer los loch leuas per tancar la porta per star ab mes repos: e tornant a seure augmenta lo seu piados plor e dix. ¶ Quid dicam aut quid respondebo tibi. Volent dir: O senyora mare queus puch dir ni respondre a la vostra demanda: del que voleu saber de la persona de aquest senyor fill meu: sino que sia certa vostra merce que te a rembre natura humana per mija de mort e de infinides dolors: e sera perseguit en tota la vida sua per aquest poble a qui tant ha amat: per sola enueja e malicia hun sol dia de repos no li permetran hauer en tota la vida sua: E la gloriosa Anna hoyda vna tal raho: vehent la gran dolor e alteracio de cara ab que la senyora sa filla ho recitaua: la qual no podia nomenar la mort del seu amat fill sens venir en extrem de mort: fon axi trauessada la dita Anna d´extrema dolor que perdent lo parlar ab gemechs no recomptables tremolant tota la persona sua: ab lo esforç que podia abraçaua lo seu net desijant lo metre dins les sues entramenes: e amagarlo de la vista de aquell cruel poble judaych que axil desconexia: O quant fon la senyora mare de deu turmentada per crua dolor vehent la sua mare antiga en tan extrema pena: quantes lagrimes escamparen les dos sens poderse dir res: E la senyora alçant los seus piadosos vlls miraua la cara del seu amat fill e conexia que tenia gran compasio de la dolor sua: e dix li: O vida mia. ¶ Aspice in me: que tanta patior pro te. Volent dir: O vida e dolcor mia mirau me vos qui podeu veure lo intrinsech de la mia anima e veureu com so trauessada de dolor recordant les vostres penes: e veig aquesta senyora mare mia tant tribulada per gran compassio que te de la dolor vostra e mia: que tem no perda la vida: tant es la edat sua cansada: que no te força a sofferir pes de tanta dolor si vos senyor no li ajudau carament laus coman vida mia: car apres la vostra amor no tinch res pus car en la present vida: E lo piados e clement senyor hoyda la peticio de la sua amada mare desijos de obehirla: giras tot a la sancta hauia (avia, auia; yaya; abuela) sua: e ab les sues dolçes manetes tocaua li lo cap e la cara posantli los dits sobre la boca: volent li mostrar que tenia gran compassio de la sua dolor: e quasi pregant la que cessas de plorar per amor sua: E la gloriosa Anna vehent los affalachs e caricies d´aquell senyor dolç retorna quasi de mort a vida: e besantlo moltes vegades miraua e contemplaua tota la sua persona. E dix dreçant son parlar a la senyora filla sua dientli: O ma filla y que pora fer mal a aquesta persona del senyor fill vostre tan delicada e tan reuerent: Qui la gosara mal tractar: quel cor huma sera acompanyat (acómpayat) de tanta crueldat que de sa magestat no haja pietat: O ma filla quel pot auorrir com ell sia tan amable: E agenollantse la gloriosa Anna en feruor de sperit tenint aquell dolç senyor en les sues mans dix: O creador meu vos sou inmortal per la vistra diuinal natura: e sou passible e mortal per la humanitat que de aquesta mia tan amada filla haueu presa: per la qual me sou net verdader e natural per que supplich la clemencia vostra: vulla donar fi a la vida mia puix vos he vist humanat e no haja a veure les vostres dolors car del sol hoirles nomenar es la anima mia axi turmentada y affligida quem par veure les ja: e sentir les dins les mies entramenes: e ab aquest sospir vos posseire tant com viua sia: hajau senyor pietat de la antiga edat mia: que ja es cansada de soportar la vida. Infinit es stat senyor lo goig meu d´hauer vos vist humanat: stimar nos pot la dolor mia pensant vos passible e mortal: sia de vostra merce no veja mes dolor: car no basten les mies forçes a poderla comportar: E lo senyor ab tot encara no parlas ab la dolçor dels seus piadosos vlls mostraua voler la contentar: E la excellent senyora a qui era donat parlar y respondre en persona del seu fill dix a la mare sua Anna. Com lo senyor era content atorgar li la sua demanda fent la certa que ella passaria d´aquesta vida per mort ans que sa magestat entras en lo conflicte de la sua acerbissima batalla. Empero que plau a sa clemencia que ella vixqua fins que ell haja complit los vint anys per que en tot aquell temps se puga alegrar e sentir lo goig de la sua diuinal presencia: e hauer ab ell colloquis de tanta consolacio que no basta lengua humana ne angelica a explicarlos. E hoyda per la gloriosa Anna la resposta que la senyora filla sua li hauia feta de part del seu excellent net: fon axi la anima sua alegra e aconsolada: que muda les lagrimes de dolor en gran dolçor de la diuinal amor que dins si mateixa sentia: E prenint los peus del senyor net seu besant aquells moltes vegades regraciaua a sa clemencia la tanta misericordia a ella feta e abraçaua a la senyora filla sua ab amor no recontable sabent que de ella e per ella li venen tots aquests bens: E la senora excellent ab aquella dolçor filial aconsolaua la sua mare recomptant li los misteris de la redempcio humana: E axi parlant e plorant passaren gran part de la nit: E apres torna la gloriosa anna a la posada sua: resta la senyora sola en la casa sua ab lo fill seu y ab Joseph: criant e seruint aquell diuinal fill ab molta pobrea e solitut ab tot que la senyora sa mare la visitaua souint: car lo delit seu era veure e contemplar lo senyor net seu nis volguera partir dell james. E aquesta visitacio e companyia de la gloriosa Anna era a la senyora filla sua vna grandissima consolacio e descanç. Empero nostre senyor permete per augment dels seus merits que li dura molt poch: car forçadament se hague a partir de natzaret e deixar la companyia tan amada.

Capitol III. natiuitat de la sacratissima verge Maria

Capitol.iii. de la natiuitat de la sacratissima verge Maria: e de les virtuts trameses per nostre senyor al seruici de aquella.

*(Falte la c gran) Complits los nou mesos la gloriosa Anna parí (pareix que la í porte tilde, comparanla en la i de gloriosa) aquella excellent filla de la qual era dit. Orietur stella ex iacob (está mol cla que es una i) Car mostrar sa al mon aquella estela clara mes quel sol: deuallada de la casa de Iacob: alegrant tota creatura. ¶ E com la hagueren faxadeta donarenla en los braços d´la sua mare. La qual veent aquella cara tant desijada: alegras de goig inrecomptable: e besant la ab gran delit dix. O filia mea super solem 7 lunam pulcherrima: gratias ago deo meo: quia te video. Volent dir O filla mia pus bella sens comparatio qll sol ni la luna: graties infinides (infinid´s) faç al meu deu y senyor: com vos he mereixcut veure e tenir en lo meu braç. ¶ E sabuda la noua d´l glorios part: Vicini et cognati eius congratulabantur ei quia magnificauit dominus misericordiam suam cum illa. Alegraren se molt ab ella los vehins y parents (fique pareuts, típic error u-n de tipografía; cognati sone a cunyat, cuñat, cuñado, co+nati, paréns): car conexien que nostre senyor deu hauia exalçada e magnificada la sua misericordia e gratia en ella: mostrant li (il) singular amor: donant li vna tan excellent filla: de la qual li deyen tots los que la visitauen. Erit ribi gaudium 7 exultacio: 7 in natiuitate eius (ei9) multi gaudebunt. Volent dir: O senyora anna gran prou vos faça la santa filla: la qual sera a vos singular goig e alegria e molts en la natiuitat sua se alegraran: sabent singular festa cascun any en semblant iornada. car certament podeu esser certa: Non est ei similis nata in mundo. Car james naixque (si ficarem tildes, seríe: naixqué o naixquè, passat) ne naxera (naxerà o naxerá) semblant a ella: en tot lo vniuersal mon.
¶ Estant sancta anna en sa gran festa e consolatio foren aqui iuntes cinch donzelles per nostre senyor trameses acompanyar e seruir la senyora nouament nada ensemps ab les altres qui iay eren en la seruitut de sa senyoria. E feta gran reuerencia: acostaren se a besar la ma a sa alteza (la z antiga, gótica, es com un 3, alte3a). E dix la primera: benignitat nomenda. O pulcra ad intuendum: amabilis ad contemplandum: delectabilis ad amandum (amá, a nassal, - salte línia – amandum). Volent dir: O senyora quant sou bella e graciosa als vlls quius miren: O quant sou amable als quius contemplen: e sobre tot sou delectable (d´lectable) als quius (qui9) amen. E yo senyora sere ab vostra senyoria endolcint lo vostre real animo fent vos graciosa e affable a tota creatura: que tal manament tinch de nostre senyor deu qui al seruey de vostra merce me ha tramesa. E apres (aps, p en virgulilla, que sol sé: pre) parla la segona: pobretat nomenada: e dix. Tu es gloria (glia) mea tu es vita mea: tu lumen oculorum meorum: 7 tu baculum senectutis mee. Volent dir: O senyora excellent: la magestat de nostre senyor deu ma trames a vos: e yo qui y vinch de molta bona voluntat: car fins a huy (pareix buy, pero la h porte un ganchet a baix) no he (pareix be, lo mateix que en huy, buy) trobat james persona qui de bon cor ne voluntariament maja (me haja, m´haja) receptat sino vostra senyoria: perque puch be dir: que sou la gloria mia: e la mia vida: e lum dels meus vlls: e basto de la mia vellea (vlls, ulls; bastó, baculum senectutis). Car en lo temps esdeuenidor com lo mon se refredara sols per lo exemple vostre sere sostenguda e amada. E perço (pço; per ço) la mia senyora vos do la fe de may partirme de vostra merce en toda la vida vostra. La terça donzella prudencia dix: Conserua me domina: quoniam speraui in te. Volent dir O ma senyora puix a nostre senyor ha plagut que yo sia en la seruitut vostra: suplich vostra senyoria me vulle conseruar en la amor e voluntat de les gents. car pochs son qui me conexen. pra tinch esperança: que per lo mija de la senyoria vostra: yo sere estimada honrada e amada. E venint la quarta donzella paciencia besa la ma a la senyora e dix. ¶ O domina conforta me: non auertas sacrum aspectum tuum ame. Volent dir: O ma senyora (seuyora) quant he yo desijat venir en tan bona posada: vos senyora sereu lo confort e aiuda mia: suplich vostra senyoria no aparteu de mi la vostra sagrada e graciosa presencia. Car lo exercici meu ha de esser entre los affligits e tribulats e defalliria la força mia si per vostra merce no era aiudada. Car vos Senyora sereu la regla e lo exemplar dels pacients e negu seguint a vos no sapartara de mi en les tribulacions sues. E acostant se a la senyora la quinta donzella fermetat besant la ma a sa senyoria e dix. ¶ Ego in altissimis habito: et tronus meus in columpna nubis. Volent dir: yo senyora fins a huy no so deuallada en la terra ans es la habitacio mia en les altees del cel: e la cadira mia se aposenta sobre les nuus. Car en la dita terra noy ha res ferm: tot es sotsmes a gran mutabilitat: seguretat negu pot hauer de son prohisme. Vos ma senyora portareu noua pratica en la terra a exemple dels qui seguir vos volran: car sereu ferma y constant en totes les virtuts e perseuerareu en elles fins a la fi augmentant continuament. E les dites virtuts foren molt be acceptades per la senyora. E sancta Anna sentia continues consolacions en la sua anima tocant e tractant aquella excellent filla: no las volguera may partir dels braços. Com mamaua mirauala tostemps en la cara ab dolçor no recomptable. Com la posaua a dormir en lo lit staua ab vna canella en la ma mirant e contemplant aquella dolçor de cara a ella tan plaent (tá plaét) de veure. E complits los huytanta dies la gloriosa Anna ana al temple portant la sua amada filla al braç per (p) fer gracies a nostre senyor deu q lay hauia donada: e per offerir los sacrificis que la ley manaua. E venint al temple vehent la lo gran sacerdot ixque la a recebir ab gran goig: car sabia lo desig grandissim: que tenia de hauer fills. Car moltes vegades ab ell sen era rahonada comptant li ab moltes lagrimes la sua congoxa demanant li de gracia quen pregas a deu. E lo dit sacerdot acostant se a ella dix li. O Anna (Hosanna!) e gracies infinides sien fetes a nostre senyor deu: qui axius ha volgut aconsolar e complir vostre bon desig. Araus dich. ¶ Or multum valet deprecacio iusti assidua Car en vos veig speriencia certa: que val molt la oracio continua de la persona justa. Vos en la congoxa vostra haueu lexat tots altres remeys: e sols haueu recorregut a aquell: qui aiudar vos podia: ço es nostre senyor deu suplicant lo ab feruent e continua oracio donas remey en vostra dolor: e sa magestat haus tan ben hoyda e aconsolada e contentada la voluntat vostra (que9) queus ha donat vna tan excellent filla. ¶ Que valet ad vos multo magis q (qp, en virgulilla : quem) decem filij. Car mes val a vos sens comparacio aquesta filla q deu fills. Exemple gran lexareu en lo mon (mou) als tribulats que tot lo seu refugi sia en oracio si volen hauer presta y complida consolacio. E Anna molt alegra de les paraules d´l dit sacerdot dins lo seu cor continuament feya gracies a nostre senyor deu de la mia (merçe, merce, gloria, o datra paraula, mia no cuadre) a ella feta. E axi rahonant anaren dauant laltar: e aqui Anna offeri sa offerta ab molta deuocio. E acabat lo sacrifici segons era per la ley manat la gloriosa anna despedida d´l sacerdot torna a la casa sua. E posa la sua dolça filleta en lo breç. per que reposas: e dormis vn poquet. E ella staua li dauant agenollada besant li los peuets e manetes ab goig no recomptable. E la humilissima senyora no podent comportar que la sua mare li fes tals seruirs ab tot no parlas mostraua en la sua careta no li plahyien semblants coses. E la virtuosa mare que en res no pensaua mes sino en complaure aquella excellent filla: conexent la voluntat sua posa fi en lo seu propri plaer per contentar a ella: e daqui auant no li besaua peus ni mans sino solament la boqueta frontet e galtetes ab grandissima amor e reuerencia: car sabia qui era: car molt mes lamaua per les multissimes virtuts sues que per esser li filla.

Capitol LXXX. Com la senyora delliberant exir de hierusalem se despedi dels sancts vells Symeon: e Anna prophetissa.

Capitol LXXX. Com la senyora delliberant exir de hierusalem se despedi dels sancts vells Symeon: e Anna prophetissa.

Sa senyoria que per vnes dolors no oblidaua les altres: recordas en quant perill staua si Herodes podia hauer sentiment que fos in hierusalem ab lo seu amat fill: Lo qual maluat herodes no hauia altre pensament ne desig sino com poria matar e destroir lo senyor e delir la memoria sua de la terra. E lauors sa merce se leua ab tota sa dolor e dellibera partir prestament de aqui e exir de aquella ciutat hon lo senyor fill seu era axi auorrit e ayrat e despedintse sa altesa del virtuos Symeon e de la deuota viuda: los quals ab moltes lagrimes supplicaren a sa senyoria fos de sa merce que los dos anassen ab ella: no restassen orphens de tal companyia: car pijor que mort los seria la separacio del senyor e sua. E sa merce los respongue que lo senyor fill seu acceptaua la bona voluntat e sanct desig de ells: e que no volia sa magestat que pus peregrinassen en aquesta vall de miseria: ans que prestament anassen als lims hon eren los altres pares e que aqui sperassen la clemencia sua. Lo qual certament finat per mort lo terme de la vida sua seria ab ells: e lauors lo seguirien ab seguretat de james perdre la sua companyia. E lo dit Symeon e Anna sabent que la sua mort seria tan presta aconortaren se de restar: puix la voluntat del senyor era aquella. E agenollantse Symeon prengue les manetes de Jesus besant aquelles moltes vegades ab dolçor no recomptable: e dix. ¶ Puro corde credo: et ore confiteor te esse verum deum et hominem. In manus tuas sanctas ac venerabiles dulcissime domine iesu commendo (o conmendo; cómendo, o nassal) animam meam et corpus meum et me totum quia tempus est vt comendes terre corpus meum. E dit aço la senyora prengue aquella reuerent ma del seu fill e posa la sobre lo cap de aquell venerable vell donant li lo senyor largament la benedictio sua. E lo dit Symeon senti dins en si tanta consolacio que dix ab vna grandissima deuocio e dolçor. In pace in idipm dormiam et requiescam. E besant los peus de sa magestat apartas per fer loch a la sancta viuda: qui a sa clemencia se volia recomanar. E acostantse la dita feruentissima Anna prostras tota en terra: adora lo senyor ab feruor no recomptable: e dreçantse besa los peus e les mans sues no podentse partir de la sua real presencia: e comanant se carament a la magestat sua: dixli. ¶ Custodi animam meam et erue me non erubescam quoniam speraui in te. Nam et si ambulauero in medio vmbre mortis non timebo mala quoniam tu mecum es. E apres prenint les mans de la senyora ab moltes lagrimes dixli. O filla mia deixau me besar aquestes vostres mans: car mare sou del meu senyor: e reyna general del cel e de la terra O senyora quim haguera dit a mi quant yous tenia chicheta açi en lo temple: que durant la vida mia yous hagues a veure mare de deu restant verge pura. O ma senyora gracies infinides faç al meu creador de tanta misericordia a mi indigna feta: ara senyora finare la vida mia ab gran repos puix he vist lo meu redemptor nat de vos senyora e vida mia: qui sou la pus cara persona que en aquest mon yo he tengut. Car com vostra merce ixque del temple morir cuydi de enyorament: car semblant a vostra senyoria noy hauia en totes les que restauen. Ara senyora me parteixch alegra de aquesta vida puix vos he vist. Ab tot senyora que no oblide ni oblidare les vostres dolors: ans men porte la anima trauessada de aquelles: e les vos volria ajudar a portar si al senyor plahia: car ab tot lo viure me sia molta pena: si a vos la mia senyora hauia a seruir la mia vida: yo la pendria ab paciencia Empero vos senyora maueu recaptat aquesta gracia que passe de aquesta vida prest: que no veja les dolors del senyor fill vostre: les quals vos trauessaran la anima e les sentireu per propries: Al pare eternal vos coman ell sia lo consolador vostre y ajudador en totes les angusties e dolors vostres. E dient aço abraçaua y estrenyia sa senyoria ab tanta amor que separarse della no podia: e dix. ¶ Dulcis est memoria tua super mel et fauum: et amor tuus super omnia aromata. E la senyora excellent qui de cor ama als qui la amen: sabent que amor nos pot pagar sino ab la mateixa moneda: vehent la tanta feruor de la virtuosa dona: comunicas a ella ab tanta caritat y amor: com si propriament li fos mare: e dixli. O anna mare mia siau certa que lo fill meu vos ha en singular amor e vol molt premiar la vostra virtuosa vida en la gloria sua e que siau exemplar a totes les viudes e vergens special a aquelles qui en collegis de religio viuran les quals vos deuen hauer en singular deuocio: e lo meu fill per amor vostra fara grans e asenyalades gracies a aquelles qui a vos se recomanaran. E sa senyoria comunica a aquella sancta dona molts secrets diuinals e misteris singulars de que la dita Anna recomplida de grandissima admiracio comença a dir. ¶ Audiui archana verba que non licet homini loqui. E resta la virtuosa viuda de aquest rahonament axi aconsolada e contenta que li paria ja posseir paradis puix la senyora reyna de aquell li donaua seguretat de la saluacio sua: dientli certament esser li perdonats tots los seus peccats per lo senyor fill seu qui era ver redemptor e perdonador de peccats per sa sola clemencia. E la sancta dona tornant a pendre les mans de la senyora besant aquelles ab deuocio inestimable despedint se de sa merce dix. ¶ O dulcissima domina me: spes mea: dulcedo mea: consolatio mea post dominum: in manus tuas domina comendo animam meam et corpus meum. E axi despedida Anna de sa merce parti sa senyoria prestament exint del temple deixant Symeon e anna molt inflammats en deuocio: los quals en breu temps finiren la vida. ¶ De quibus dignus non erat mundus. Car lo mon no era digne de posseir pus largament tales dos persones.

Capitol.V.com Ioachim e anna portaren la sua excellent filla al temple

Capitol.V.com Ioachim e anna portaren la sua excellent filla al temple. e de les virtuts que acompanyaren sa senyoria.

(Falte la C) Complits los tres anys anna leua la let a la sua excellent filla. E vehent la maturitat sua e honestissim gest conegue no era digna cosa tal senyora stigues en casa sua ne pratiquas ab les gents del mon: que res no estimen familiar los sia: segons es scrit. ¶ Quot nimia familiaritas parit contemptum. Car molta familiaritat engenra menyspreu. E recordant se la dita Anna del vot que hauia fet ans que la concebes: dellibera offerir la al temple a nostre senyor deu: e que ensemps ab les altres donzelles: fos aqui separada e apartada de la pratica e vista de les gents: e sols occupada en lo seruici diuinal. E de aço Anna parla ab lo seu marit dient li com en lo temps de la sua gran congoixa (com una c al revés y en ganchet + goixa: Ɔgoixa) e psecucio (presecucio, persecucio, prosecucio, prosequcio) ella hauia votat (fet vot): q si nostre senyor deu li donaua fill o filla q aquell donaria al seruici seu: e q nostre senyor p sa clemencia los hauia donat aquella angelical filla: la qual sens hauer ho votat li paria q la habitacio sua no deuia esser sino en la casa de deu: pq li paria q tantost lay deuien portar: car ab tot la edat sua sia tan poca la discrecio sua e prudencia es en sobiran grau. E Ioachim hoynt lo rahonament de sa muller: e conexent era raho se posas en obra: comença a plorar agrament pensant que hauia apartar de la sua vista aquella filla que ell tan carament amaua: e era tota la alegria de la vida sua: E anna quel veu plorar no pogue tenir que lo cor seu no rompes en moltissimes lagrimes. E axi stigueren gran peça que la hu al laltre nos pogueren parlar. E la senyora filla vehent los en aquell piados plor: e sabent la causa (cansa) per que axi eren affligits dix los.
¶ Hec est voluntas dei: vt ego vadam. Volent dir senyor pare e vos senyora mare nous congoxeu: car aquesta es la voluntat de nostre senyor deu que yo vaja him separe de vosaltres: per donar exemple als esdeuenidors qui perfetament volran deu seruir: que de necessitat coneguen ques han a separar e voluntariament apartar de les coses pus cares que en aquesta present vida tendran. E Ioachim: e Anna certificats de la volentat diuina per boca de la sua sancta filla cessaren de plorar: e donaren orde de fer la sua piadosa offerta. E volent exir de casa los dos portant per les manetes la sua gloriosa filla: foren aqui quatre donzelles per nostre senyor deu trameses per acompanyar sa senyoria. E les dos primeres qui hauien nom virginitat: e desig d´solitut prengueren la senyora per lo braç: e parla li virginitat dient: O senyora verge consagrada: vos sou huy constituida capitana e guiadora de totes aquelles que en vera puritat e virginitat volran seruir nostre senyor deu. E perço mana sa magestat que mostreu a les dexebles vostres aquesta liço. ¶ Fugere consorcium hominum: et non concursare per alienas edes: nec demorari in plateis. Car es molt necessari a les dites vergens fugir a tota familiaritat de homens: e no voler molt praticar per cases estranyes: ne esser grans visitadores: ne aturar molt en los lochs hon comunament multitut de gent se aiusta. Perço senyora vos qui sou lo exemplar d´virtuts vos cloureu huy dins lo temple: e aqui stant en solitut pendreu tanta amor ab mi que fareu vot solemne de may perdre la mia companyia. E laltra donzella qui era nomenada amor d´solitut dix a sa senyoria. O ma senyora: a nostre senyor plau que yo sia la companyia vostra en lo temple: car sab sa magestat que qui ama solitut es molt dispost a rebre los seus dons e gracies: e com sa clemencia dellibere comunicar a vostra merce majors secrets e misteris que james a pura creatura haja comunicats: per que dic a vostra senyoria. ¶ Obliuiscere populum tuum: et domum patris tui. Car necessari es als viuints en solitut no solament esser apartats corporalment de les coses mundanes: ans han mester del tot oblidar la generacio sua: e la casa del propri pare. E perço vostra senyoria qui va super semitas justicie fa huy obra de gran exemplar lexant en tan tendra edat la companyia tan amada de la virtuosa mare e pare vostres: e ques (qs) pensa vostra merçe sen seguira d´aço. ¶ Quia concupiuit rex speciem tuam Car lo rey del cel vehent vos axi apartada de les gents enamorarsa de la vostra bellea: e pendraus per sposa. Axi senyora mirau si fareu bon cambi de lexar lo pare e Mare mortals: per hauer lo rey de vida per spos. E les altres dos donzelles qui hauien nom dolçor de contemplacio: e laltra diligencia virtuosa: besaren la ma a la senyora ab molta reuerencia e amor. E dixli dolçor de contemplacio. Excellent senyora nostre senyor deu mana queus porten al temple.
¶ Quia oportet vos semper (semp, p: pre : sempre) orare. Car vos sou la vera contemplatiua que en oracio haueu a occupar tota la vida vostra: e en la dita oracio suplich vostra senyoria no vullan companyia nenguna ans vos deman de merçe que ¶ Cum oraueris intra cubiculus et clauso hostio ora patrem tuum. Co (ço) es que com volreu orar que vostra altesa se retragua en la pus secreta celleta: que trobareu en lo temple: e aqui tancada la porta orareu al pare vostre celestial: qui sol ab vos sola sues amors e dolçors vol comunicar. E laltra donzella nomenada diligencia virtuosa dix a sa merçe. O ma senyora sia certa vostra senyoria. ¶ Non cessat orare: non cessat bene operari. Car no cessa de orar: qui no cessa de be obrar. Aço dic la mia senyora: per que ma germana sols vos ha parlat de oracio: aqueix es son offici: e yo senyora tinch a entendre en tot lo exercici de les virtuts. E la vida de vostra senyoria no solament ha de esser entesa en contemplar: ans encara en les altres obres virtuoses: que en son cars no son de menys merit que la oracio. E lo legir de vostra merçe: e la faena d´mans: e les altres obres tot es vna pura oracio: qui puja dret al cel. ¶ Sicut incensum in conspectu dei. E la senyora rebe les dites donzelles ab molt plaer mostrant esser li molt accepte lo rahonament de cascuna d´elles. E axis posaren en cami anant les dos primeres (pmeres): e les altres dos portant la senyora per lo braç seguint la les altres criades sues que della james se partien. E Ioachim e anna admirats de la gloria e bella companyia d´la sua sancta filla aturaren se vn poch detras (d´tras): e anauen li de prop ab molta reuerencia. E venint al temple foren a q en la entrada: hon hauia vna bella scala de pedra: per hon pujaren a les altees del temple. E aqui la senyora se gira per pendre comiat de son pare e de sa mare e besant los les mans ab molta (malta) amor se despedi dells: los quals (qls) ab grans lagrimes la besaren donant li largament cascu la sua benedictio offerint la ab molta deuocio a nostre senyor deu comanant lay carament.

Capitol C. Com la gloriosa Anna desijosa de morir dix a la sua amada filla: que li recaptas aquesta gracia del seu fill.

Capitol C. Com la gloriosa Anna desijosa de morir dix a la sua amada filla: que li recaptas aquesta gracia del seu fill.

Com lo senyor fon de edat de.xx.anys: la gloriosa auia sua anna: qui tostemps staua reçelosa de les dolors de la senyora filla sua: dixli vn dia ab moltes lagrimes: ma filla ja lo fill vostre es de tal edat: que crech yo no passara molt que sa magestat no entre en lo conflicte de les sues dolors: placiaus suplicar lo vulla donar fi a la vida mia: segons sa clemencia ma promes: car ell sab que yo no poria durar ni veure les dolors sues ni vostres. E la senyora veent lo desig de la amable mare sua parla de aço ab lo senyor fill seu: lo qual respongue a sa senyoria que era content que la sancta auia sua ixques de la miseria de aquesta vida: e que li digues de part sua ques aparelle que passats tres dies ella retra lo deute de natura: la qual noua la senyora dix a la sua mare no sens molta dolor: recordantse que perdria la pus cara persona que tenia en lo mon: apres lo seu glorios fill. E la virtuosa anna certificada que lo seu desig prestament seria complit: alegras de vn grandissim goig. E venint lo dia que ella hauia a finar lo terme de la sua vida virtuosa: fon aqui present lo senyor net seu ab la senyora mare sua: e les altres dos germanes de sa senyoria ab sos fills. ¶ E la senyora Anna stant en lo lit: e vehentse circuida de tan cares persones: en lo seu partiment fon recomplida de singular consolacio. E ab molta amor prengue comiat de cascu. ¶ E primerament del senyor jesus net seu: qui sobre tots sens comparacio amaua: e volgues agenollar en terra ajudant li les senyores ses filles: car per la gran debilitat de sa persona nos podia tenir hi adora lo senyor com a son deu e creador: comanantse carament a la clemencia sua supplicantlo volgues reebre la sua anima e endreçarla en ajudar li en aquella derrera hora. E deyali. O senyor meu: vos sou creador e redemptor meu: en les vostres piadoses e misericordioses mans coman tota mi matexa. O rey de vida: vos sou mon net segons la humanitat vostra: coman vos senyor meu la vostra mare e filla mia: la qual yo ame carament: placiaus mitigar les dolors sues: e no permetau senyor: que apres la vostra mort ella reste molt temps en la present miseria de aquesta vida: sino que vaja prest a regnar ab vos: Car ja sabeu senyor quanta dolor ha ella passat aquells tres dies queus (qneus) perde: que fara si longament te a star absent de vos no la lexeu molt penar senyor meu yous ne supplich carament. E girantse a la senyora: dix a sa senyoria. Ma filla vos restau en la mar de les dolors: en la qual nauegareu tot lo temps de la vida vostra. Armau vos de paciencia car de vos han a pendre lum tots los tribulats: A vos senyora e cara filla puix yo men parteixch de vosaltres per mort: recoman vos vostres germanes e los fills seus: siau mare de tots: ja sabeu ma filla aquests nets yo quant los he amats specialment al pus chich qui ha nom: joan. Car perço li fiu yo posar aquest nom: perque en lo meu sperit conegui en lo naximent seu: de quanta sanctedat seria e com gracios a deu e a homens e amable e digne desser amat. e perço te lo nom conforme a la qualitat sua. aquest se acorda mes ab lo fill vostre que negu dels altres e so çerta se amen de singular amor: perço le yo tant amat e vull que vos ma filla lo ameu: e que nunqua se ptexica (p:per + texica: pertexica : perteixca, parteixca) de vo: seruint e acompanyant lo fill vostre en tota la vida sua. ¶ E la senyora respongue a la virtuosa mare sua: dient li. Senyora e cara mare: yo so molt presta d´obeir lo per vos manat: e ab piadoses lagrimes acostas sa senyora per pendre lo derrer comiat de la senyora mare sua: e besantli les mans ab molta amor demanali la sua benedictio. e la sancta mare la besa e la beney molt largament. E tenint sa senyoria per la ma no volia ques partis della: e crida les altres dos filles: e dixlos. Mes filles no siau tristes ne desconsolades de la mia mort: veus açi la vostra germana queus sera mare: Seruiula e amaula nos partixcau james della obeyula com a senyora e mare: Car seguint lo consell seu no podeu errar: car de ella e per ella aconseguireu moltes e infinides gracies e misericordies. E siau certes que tot lo mon vos haura en gran reuerencia per esser germanes de tal senyora. Car aquesta es la gloria de tota la generacio nostra. ¶ Ab molta alegria me partexch de vosaltres: dexant vos tan ben collocades en companyia tan virtuosa de mare e fill tan excellents. Als quals carament vos a coman. E les dites senyores ab vn grandissim plor: besant les mans de la senyora sa mare prengueren comiat della. E girantse a la senyora sa germana supplicaren aquella: vesantli peus hi mans les volgues pendre per filles e seruentes. Car de aqui auant nos volien partir de la obediencia e manament de sa senyoria. ¶ E apres acostarense los altres nets fills de les dos germanes per pendre comiat de la senyora auia sua: la qual los dona la sua benedictio ab molta amor: dient a ells. mos fills quanta gracia es aquesta que lo fill de deu segons la humanitat sua vos sia tan acostat parent. Pensau si haueu raho de seruirlo hi acompanyarlo en les congoxes e tribulacions sues. Special dreçaua les rahons sues la gloriosa Anna al net pus chich: qui per ella era mes amat. E feulo se pujar damunt lo lit hon ella staua. e abraçantlo ab molta amor e dolçor vesaual stretament: dient mon fill joan ja sabs yo ab quanta amor te criat: Ara quem parteixch de tu per mort te recomanat carament a la tua tia: quet haja per fill hi per seruidor. E tu joan fill meu serueix a ella e al seu fill: al qual yo he supplicat taja per recomanat. E sa magestat prenia consolacio sabent la gran amor que yot tinch ma reuelat grans coses de tu: dient me que tu seras lo seu gran secretari: e lo dexeble pus amat e fauorit en tota la cort sua e que en la vida sua nunquat partiras del seu costat: e que en la mort sua dellibera fer a tu hereu del seu inextimable thresor leixante la cosa que mes ama e estima: co es la sua sanctissima mare: manant a tu que la hajes per propria mare e a ella quet haja per propri fill. ¶ O joan nunqua pare leixa tan singular heretat a fill: de quant est obligat amar e seruir aquest senyor qui tant te vol dignificar e sobre tots exalcar: volent que sies dit fill de la mare de deu e germa del redemptor de humana natura e senyor general del cel e de la terra. Quina gloria pot fallir a tu joan: puix tan gran excellencia has atesa: sies cert fill meu que no resta tan be heretat salamo apres la mort de son pare dauid nengu dels reys de judea: com tu joan restaras apres la mort del teu senyor e mestre. E dient aquestes coses la gloriosa Anna abraçaua aquell net tan amat: donantli largament la benedictio sua. E joan resta molt inflammat en la amor del senyor: per les rahons que dites li hauia la senyora auia sua: desijant seruir sa clemencia: e james partirse de aquella.

Capi. LXXXIII. Com la mare de deu pres comiat de la sua mare sancta anna ans que pertis para egipte.

Capi. LXXXIII. Com la mare de deu pres comiat de la sua mare sancta (scá) anna ans que pertis para egipte.

Venint sa altesa a la porta de la dita senyora mare sua toca ab molt recel per que no fos sentida ne coneguda per la gent del veynat: Car de tots se temia: e de negu nos gosaua fiar: puix per lo rey de la terra se veya perseguida E sentint lo tocar la gloriosa anna mana a vna de ses filles ques fes a la finestra: e que miras qui era: e aquella tornant molt espantada dix que la senyora sa germana era e que li peria (p:per+ia) venia ab molta congoixa: E la senyora sa mare ferida d´amargosa dolor dreças en lo lit: e mana que li obrissen: E la senyora entra e puja dalt: e venint a la cambra: hon la sua mare era: dixli ab vn grandissim plor. ¶ Consurge in nocte in principio vigiliam tuam: effunde sicut aquam cor tuum ante conspectu domini pro persecutione amantissimi filij mei pro q necesse habet fugere in egiptum. Volent dir. Leuau leuau senyora mare ab tot sia denit e hora de dormir e stau esuellada: e en lo començ de les vigilies vostres escampau lo vostre cor axi com aygua per viua deuocio dauant la presencia del senyor supplicant la magestat sua me vulla ajudar en la dura persecucio del meu amat fill: per la qual a ell e a mi es necessari fugir de aquesta terra: e anar en egipte: e leixar la companyia vostra: e aquesta separacio (se+p+aracio) es a mi senyora vna mortal dolor: E hoint aço la gloriosa Anna cuyda morir: sentint ja aquell doloros enyorament que aconseguiria per la absencia d´aquelles persones a ella tant cares: e dix ab multissima dolor. O filla mia y en ma vida veure yo tanta de dolor: que de aquest senyor y de vos me veja separada: ab vos ma filla vull anar e james no leixar vos: Car mes ame morir seguint la companya vostra: que viure absent de la presencia vostra: E la senyora ab moltes lagrimes dixli. Ma senyora mare hajau paciencia: car no es voluntat del senyor fill meu: que nengu vaja ab sa senyoria en aquest viatge si no Joseph e yo mare dolorosa: E la virtuosa Anna vehent que te a restar e la sua filla amada a partir lo cor seu vengue a esclatar no podent durar tan amargosa separacio: e ab vn gran crit dix. O filla e senyora mia y tan poch ma durat la consolacio de la vostra companyia: per que yo no mori lo dia que vos entras en esta ciutat de natzaret: en lo qual dia yo senti alegria no recomptable: de veure lo meu excellent net e a vos vida mia: O quant es ara doblada la dolor mia com nous puch seguir: e dolor e plor sera la antiga edat mia: O ma filla si pensas que anau en loch que fosseu ben acullida: e que poguessem hauer souint letres vostres: que es la major consolacio de les persones cares qui seperades se troben: aço seria a mi algun conort: mes so certa que anau entre gent ydolatra (ydolat+r en diéresis) e molt grossera: e que naturalment han en oy los juheus: e vos ma filla sereu en ells tan estranya que ab nenguna persona d´ells aconsolar nous poreu: ne ajudar vos en vostres necessitats: ni a les gents que daçi iran alla nous gosareu mostrar: per que no siau coneguda: ans vos haureu amagar recelant vos de tots: ne yo trista mare vostra gosare demanar als que vendran d´egipte: haueu vist ma filla: per que no senten hon sou: O dolor qui rahonar ni sentir nos pot sino per mi qui la soffir: que yo vivint haja a esser seperada de persones a mi pus cares que la vida e que nous pugua ajudar ni consolar en cars de tanta necessitat: car ara haurieu vos ma filla mester la companya mes que en altre temps. vos portareu dolor de la mia soledat e yo de la vostra: e la vna alaltra aconsolar nons porem. E la senyora hauent gran compassio de la virtuosa mare sua plora ab ella vna gran peça e confortantla dixli. O senyora mare preniu esforç a passar aquesta congoixa: pensau que ab tot vos e yo siam seperades corporalment: les animes son vnides per vera amor: De mi senyora no passeu congoixa: car yo porte la companyia del meu senyor e fill que tot loch mes delitos puix que ab ell sia e tota pena per ell portada es a mi singular delit e refrigeri. ¶ Et hoc sit in hoc exilio consolatio mea: et in ipa dulcedine conquiescit anima mea Car aquesta sera la consolacio mia en aquest exili: e en la dolçor sua reposa e se adelita la anima mia: car mirant la sua diuinal cara descanse de totes les mies congoixes: axi senyora placiaus darme licencia: que massa tardam e lo dia se acosta. E la gloriosa Anna ansiosa de les necessitats de la senyora sa filla: qui tan carament amaua dix a sa senyoria: O ma filla y quina prouisio haueu fet per al cami. E sa merce respos que no nenguna: car sols hauia pensat en fugir obeint lo mament diuinal: deixant tot lo restant a la ordenacio e prouidencia de sa alta clemencia: E la senyora Anna dix. Ay ma filla: e no veu que lo pare eternal no vol ara mostrar la potencia sua: per que sia manifestada la paciencia del seu fill humanat. E vol que lo dit fill seu senta tots los treballas e fretures humanament axi com si fos pur home: no ajudant se en res de la diuinal potencia: axi com vem (veu: veeu; vem: veem) ara que fuig de aquells qui poria a no res tornar: Axi filla feu me gracia de pendre vna somereta que yo tinch açi en casa mia: e portareu algunes necessitats per al cami: car haueu a passar per vn gran desert que noy ha poblacio nenguna: e que vos pugau cavalcar: car lo anar a peu tan larch cami nous seria possible: ab tot vos ara res no estimau que treballos sia: sols apartar pugau lo fill vostre d´aquest perill: e la feruor de la amor sua vos fa oblidar lo delicament e tendrea de la persona vostra: la qual es a mi tan cara que oblidar no la puch: ans tinch e tendre continua ansia de les necessitats vostres desijant continuament ajudar vos en aquelles: E mana la dita senyora mare albardar la somereta en que caualcas la sua filla : e feu metre en vna talequeta tot lo pa ques troba en casa sua per que tingues que menjar en lo cami: E donali vna cistella dous dient li ab moltes lagrimes: Aquests ous ma filla seran per al vostre fill: e veus açi vn sclauo: per que pugau encendre foch en les montanyes desertes: e recreareu vos e lo fill vostre a la calor del foch: e coureu li vn ou cada dia com haureu oportunitat de fer foch per que pugau passar lo treball del cami: E les amables donzelles germanes de la senyora: desijoses de seruir sa senyoria despenjaren rayms e magranes e posaren ho en vna cistella ab altra fruyta seca per proveir la del que podien: car eren molt certes que lo cami era tan aspre que no trobarien per a menjar ne encara erba per a la somera. E per ço la prudent mare sua qui en tot pensaua prouehi de ciuada per a la somera: ab tot non podien portar si no poca per no anar tan carregats. E joseph hauia molta consolacio de la prouisio que la mare de la senyora hauia feta per al cami. E prenint ho tot posau sobre la somera: E la senyora besant la ma a la senyora sa mare: regraciaua li ab molta humilitat lo que donat li hauia prenint ho per amor sua mes que per satisfer a la propria necessitat: E despedint se sa senyoria per a partir la senyora sa mare fon trauessada e ferida de congoixa inestimable e abraçala ab molta amor e dolçor no podent comportar tan dolorosa separacio e besauala moltes vegades sens poderli parlar. E adorant lo seu senyor e net ab moltes lagrimes esforças a parlar axi com pogue e ab grans sanglots dix li. O vida mia ya comanuos la vostra mare: qui per vos soffir tants treballs. E les germanes de la senyora volent acompanyar sa merce fins a la porta sa senyoria mana que restassen ab la senyora mare dient los. Germanes si voleu queus ame ym recorde de vosaltres seruiu e obeyu a la senyora nostra mare: carament laus coman: hajau pietat de la antiquitat sua: car ab molta dolor resta per la absencia mia. E les virtuoses e amables germanes no podent dir res a sa senyoria per habundancia de plor: ficaren los genolls besant la ma a sa altesa com a germana major e senyora: mostrant en son gest que son prestes a obeir tot lo per sa merce manat.

Capitol. X. Senyora sposada sanct prohom Ioseph, José

Capitol. X. Com per manament diuinal fon la Senyora sposada ab lo sanct prohom Ioseph (Joseph, Josep, Pep, Yusef, José, Pepe, etc.) e com vingue en Nazaret hon era la sua mare sancta anna: e de la strema pobrea sua.

(Falte la C) Com la excellent senyora fos peruenguda a la edat que acostumauen traure les vergens del temple e collocarles en matremoni. Fon vn dia amonestada ensemps ab les altres donzelles per lo gran sacerdot dient los: que lo temps era vengut que elles deuien tornar a les posades de sos pares per fermar matremoni. E les altres donzelles foren prestes de hobeyr al manament del gran sacerdot Sola la verge gloriosa ab molta vergonya e maturitat dient que a ella no era possible exir del temple per dos rahons. ¶ La primera car son pare e mare moguts de molta deuocio la hauien promesa al seruir de nostre senyor deu per tot lo temps de la sua vida: e que per ço la hauien offerta de edat de tres anys al dit temple: e que ella trobant se de edat li playia molt lo que sos parents hauien promes: e volia perseuerar en lo seruici e lahor diuina tot lo temps de la sua vida. ¶ La segona raho era que ella desque era en lo temple coneixent la virtut de virginitat quant era accepta a nostre senyor deu hauia fet vot de seruar aquella tota la vida sua. E puix ho hauia promes ella delliberaua tenir son vot e no entendre en res que de matremoni fos: ne escampar lo seu enteniment en pensament nengu temporal: sols volia occupar lo seu cors e anima en lo seruir de nostre senyor deu. E lo gran sacerdot hoynt la raho de la gloriosa verge fon posat en tanta admiracio que de vna gran peça no pogue dir res: e apres tornant a cobrar esforç dix a la senyora. O verge excellent ja sabeu. ¶ Quia deus in filijs colitur: et in posteris adoratur: sicut semper fuit apd´ filios israel. Car nostre senyor deu es seruit en multiplicacio de fills: e en largues generacions es adorat e conegut. E aço es stat tostemps lohat e aprouat dauant los fills de israel. ¶ Respos la senyora dient. Veritat es reuerent pare lo que vos dieu de ley comuna: empero vostra reuerencia no ignora que nostre senyor deu no haja priuilegiat moltes de les leys comunes. ¶ Quia ante abel iustum: nullus fuit uistus. Car ans de abel just la scriptura no posa nengun altre just primer (pmer) que ell. E aquest fon verge e pur per ques mostra clarament. ¶ Quia deus in castitate et virginitate primo colitur et adoratur. Car nostre senyor deu castedat e virginitat fon primerament seruit honrat e adorat. Axi mateix hauem exemple del gran propheta (ppheta) Elies del qual se diu. ¶ Helias (Elías) cum esser in carne assumpsit eum in paradisum: cuius carnem virginem custodiuit. Volent dir que ab tot que Elies fos en la carn mortal: per nostre senyor deu fon leuat en parays terrenal: e aqui conseruat sens mort: e aquesta gracia aconsegui: perço que la sua carn hauia conseruada en virginitat e puritat. E yo hoynt e legint aquestes coses desque so açi en lo temple inspirada per la clemencia diuina he fet lo dit vot ab proposit ferm dins lo meu cor. ¶ Ut virum penitus non cognoscam. E axi reuerent senyor deman vos de gracia de açi auant nom vullau parlar de marit. ¶ E lo gran sacerdot vehent la gran constancia de la senyora no volgue mes replicar: ans li dix donzella tornau a la vostra cella e aqui pregau la diuina magestat quens conselle en aquesta fahena. Car cosa es inaudita e de gran importancia lo vot que vos haueu fet: e yo dellibere proceyr en aço ab gran consell e maturitat. E la senyora ab los vlls baxos e molta vergonya feu reuerencia al sobiran sacerdot: e saluda a tots los altres e partis de aqui e tanquas en la sua cambra. E lo sobiran sacerdot congoxat de la gran difficultat que en aquesta fahena veya: ajusta consell de tots los doctors e homens discrets que en jherusalem se trobauen: e dix los. ¶ Audite me filij israel et auribus percipite verba oris mei. Volent dir placiaus senyors fills de israel star atents a les paraules mies: car cosaus (cosa us) vull dir de gran nouitat e molta admiracio. Car vostres reuerencies saben que desque aquest present temple es hedificat: son açi criades moltes donzelles filles de Reys e de prophetes e de grans sacerdots e de moltes altres: e venint a edat de matremoni prenien sos marits e seguien les ordinacions de sos majors ¶ Nunc autem a sola Maria nouus ordo inuentus est: que deo se spopondit virginem permanere. E ara de present ses trobat vn nouell orde per sola aquella excellent donzella Maria filla de Ioachim: la qual se es promesa (pmesa) a nostre senyor deu seruar li virginitat per tostemps: de que yo stich en gran agonia: car recort me del que Dauid diu. ¶ Vouete et reddite domino deo vestro. Volent dir que cascu que ha votat guarde be que fara: car necessari li es donar e seruar a nostre senyor deu lo que ha promes. E si yo conselle a aquesta virtuosa verge que serue lo que ha votat: tem me no vinga contra la ley qui mana lo poble de deu sia multiplicat. E recort me que Ysayes ha dit. ¶ Ecce virgo concipiet. Perque stich ab gran pensament si nostre senyor volra fer alguna gran marauella en aquesta sancta verge la vida de la qual es de tanta perfectio e singularitat: que james ses trobada a ella semblant. Per queus deman senyors me vullau consellar lo que dech fer ¶ E apres que cascu hague respost sa intencio: la concordia de tots fon: que esta fahena era mes del cel que de la terra: e que per homens terrenals no podia esser sufficientment consellat sino quels paria deuien recorrer a nostre senyor deu per dejuni e oracio suplichant la clemencia sua volgues reuelar lo seu beneplacit al sobiran sacerdot: perque aquell proceys en aquesta obra segons la voluntat de la magestat sua. ¶ E hagut lo consell fon de continent posat en obra. e passats tres dies nostre senyor reuela que fossen ajustats tots los dotze trips de israel (las doce tribus de Israel): e que lançassen sorts de qual trip seria lo tan digne que hagues la senyora per sposa: e fos custodi de la virginitat sua. E lançades les dites sorts caygue la sort sobre lo real trip de juda. E lauors mana nostre senyor que lo cendema fossen ajustats tots los de aquell trip quis trobauen sens muller: e cascu portas vna verga en la ma e axi fon fet. Entre los altres quey vengueren fon lo glorios patriarcha Ioseph d´edat de sexanta anys: no per desig de muller ans per sola hobediencia. car ell hauia fins aqui seruada virginitat: e delliberaua continuar en aquella fins a la fi de la vida: e de aço hauia fet special vot. lo qual staua aqui ab sa verga en la ma dauant laltar (serecomane no féu : fer ho a les vostres iglesies) ab los altres jouens mes empeguit que preat. ¶ E venint lo gran sacerdot pres la verga de la ma de cascu de ells e entra dins la sancta sanctorum: e presenta aquelles dauant nostre senyor: offerint li sacrifici suplicant la magestat sua volgues declarar aquesta fahena per manifest miracle. E nostre senyor mana al dit sacerdot: que prengues les vergues que hauia posat sobre laltar: e que ixques defora: e publicament dauant tot lo poble fes venir los de qui eren les vergues: e tornas a cascu la sua: e aquell en la ma del qual floriria la verga: e aparria vna coloma al cap d´aquella aquell era lo que sa magestat hauia elegit en spos e custodi de Maria verge sanctissima. E lo sacerdot compli prestament lo manament de nostre senyor deu: e torna les dites vergues: e nenguna no flori sino sola la de Ioseph sobre la qual aparegue la coloma segons nostre senyor hauia promes. E vista per tots sen munta al cel: e tots restaren molt aconsolats del miracle tan euident: e loharen e magnificaren nostre senyor deu de les obres sues. ¶ E tantost delliberaren fer les sposalles de la senyora la qual staua dins la sua cambra orant e pregant nostre senyor deu li fes seruar lo que promes hauia: dient a sa clemencia. ¶ Offero tibi domine totum cordis mei affectum: et virginitatem meam tibi comendo. Volent dir: o senyor meu a vos offir tota la affectio e desig del meu cor qui es de seruir a vos: e la virginitat mia a vos senyor la coman que siau sols poseydor de aquella. ¶ Estant la senyora en aquesta feruent oracio foren dauant sa senyoria dos donzelles per nostre senyor deu trameses. Lo nom de les quals era hobediencia e fortalea: e dix hobediencia a sa altesa. Senyora excellent a nostre senyor plau siau sposada fent vos segura la virginitat vostra restara tostemps sancera. ¶ Apres li dix laltra donzella fortalea nomenada. Mas y ora la magestat de nostre senyor deu vol que ixchau del temple: e siau casada: heus manifesteu al mon viuint en vostra casa: hon passareu molta pobrea e altres treballs. E perço (pço) nos tramet açi sa clemencia que siam tostemps en la companyia e seruir de vostra merçe: esforçant vos a esser constant e ferma en totes les virtuts. car exemplar general haueu a esser de tots los staments. Açi stant en lo temple haueu donat lum a les donzelles vergens. Ara senyora dareu regla de sanctedat a les maridades e a tots los viuints en lo mon. E sa senyoria hoynt aço fon contenta de hobeyr a nostre senyor deu: e consentir en lo matrimoni puix a sa magestat playia. ¶ E com lo gran sacerdot hagues asignada la hora per a fer dites sposalles e la gent fos aplegada: ell mateix ana a la cambra de la senyora portant ab si aquella matrona virtuosa qui tenia cura de les donzelles. E los dos li comptaren lo miracle ques era seguit: e com nostre senyor hauia mostrat clarament volia ella fos sposada ab vn virtuos vell de sexanta anys parent seu molt acostat que hauia nom Ioseph. ¶ E la senyora qui ja de aço era largament informada per nostre senyor deu e asegurada de no perdre la virginitat que tan carament amaua: Respos ab molta maturitat e vergonya: que puix a nostre senyor axi playia: e a ells dos: que tenia per pare e mare: que ella era contenta del dit matremoni. E lauors hoynt aço lo sacerdot sen torna al loch hon la gent staua e dix los que tantost seria aqui la senyora sposada ques metessen en orde. ¶ E la reuerent matrona Anna feu vestir a la senyora les millors robes que tenia: ab tot fossen pobrelletes eren honestissimes e molt netes: e estes li los cabells sobre les spatles que li donauen tanta bellea e ornament. ¶ Quia nunqp (nunquam) fuit tam bene coopertus salamon in omni gloria sua. Car nunqua fon tan ben abillat Salamo (Salomón) en tota la gloria sua. com aquesta senyora ab la sua natural bellea e composicio virtuosa. E axi arreada sa altesa e molt ben acompanyada portant aquella virtuosa anna al costat: e moltes donzelles que la seguien vingue alla hon la speraua tota la gent ab lo sposat Joseph. E tots admirats de la sua bellea loharen nostre senyor deu que tal lauia creada. e lo gran sacerdot feu les dites sposalles ab gran solemnitat segons costum dels juheus E acabada aquesta fahena ab molta consolacio e alegria: tots molt hedificats de la honestat de la senyora sposada prengueren comiat e tornaren a ses posades. E joseph (aquí está cla que es una j, minúscula) parti per a natzaret per aparellar la pobreta casa sua. E porta letres del gran sacerdot per a la gloriosa Anna mare de la senyora: car lo pare seu joachim ja era mort. Dient en les dites letres com la virtuosa filla sua era sposada ab lo portador de la present: e que de aço no la hauia auisada ans del sposar: perque nostre senyor deu hauia mostrat tan asenyalat miracle que fora stat careguos sperar consell huma de nenguna creatura puix sa magestat manifestaua esser aquesta la voluntat sua. ¶ E la virtuosa anna legides les letres fon molt aconsolada del que de la sua amada filla era dit. Car de tan a sancta filla ella no speraua hoyr sino miracles e marauelles. E festeja molt lo virtuos gendre: e ana ab ell a casa sua per posar la en orde per la venguda de la sua excellent filla. ¶ E la senyora apres la partida de Joseph atura tres dies en lo temple per pendre comiat de aquella venerable matrona anna: qui ab tanta amor la hauia criada e restaua tan desolada de la sua absencia e de les altres donzelles: que cuydauen morir hauent se a separar de tan dolça companyia. E passats los tres dies la senyora molt ben acompanyada e anant a natzaret descaualca en casa de la senyora sa mare: la qual hague infinit goig de veure vna tal filla. E la senyora ab molta reuerencia besali la ma e apres en la boca e sigueren se vn poch: e compta li la senyora tot lorde del seu sposalici: e com era certificada per nostre senyor deu de la sanctedat de Joseph: e que abduy (ambos; abdos) hauien fet vot de virginitat: e aquella seruarien continuament en lo seu matremoni. E anna escoltant les rahons de la sua filla continuament ploraua per habundancia de goig no fartant se de mirarla. E comptali la mort del seu pare Joachim. E com apres ella hauia pres dos marits per inspiracio diuina: e que hauia agut dos filles: a les quals hauia posat nom Maria a cascuna per amor della: e que la vna encara staua en casa de la dida e laltra no era en casa. E Joseph sentint que la senyora sa sposada era venguda ana prest a la posada de la senyora sa sogra: e aqui parlaren molt los tres de tota sanctedat. ¶ E les donzelles que hauien acompanyat la senyora prengueren comiat de sa merçe e de Anna e de Joseph e ab grans lagrimes e enyorament partiren de aqui e tornaren al temple. E anna acompanya la senyora sa filla a casa de joseph. La qual staua molt neta: e sols de pobrea arreada: hauiay dos cambretes en la millor staua vn litet per a la senyora ab poca roba: e en laltra vn altre per a Joseph molt pobrellet. E la cortesa senyora no volgue en nenguna manera la millor cambra ans elegi per a si la pus chica e mes pobra com amadora de tota virtut. E la senyora sa mare dexant la en casa torna a la sua: e recordant se de la pobrea que hauia vist en casa de la sua filla trames li vn parell de flaçades e algunes ayines de casa: e la senyora ho prengue mes per amor de joseph que de si mateixa: e feu moltes gracies a la senyora sa mare. E axi la senyora e Joseph stauen en sa caseta viuint ab molta caritat e puritat guanyant la vida ab lo treball de ses mans. E la senyora seruentissima stant tota la nit: e la major part del dia tancada dins la sua cambreta orant e filant demanaua ab continues pregaries e lagrimes la redempcio de natura humana.