| laberinto, laberintos | 
   laberinto, laberintos | 
  
   | labio, labios | 
   labio, labios | 
  
   | labor, labors | 
   labor, labores | 
  
   | laborable, laborables | 
   laborable, laborables | 
  
   | laboral, laborals | 
   laboral, laborales | 
  
   | lactán, chiquet que mame | 
   lactante, chiquillo que mama | 
  
   | Ladruñán y cánio. Paraules inventades per Juan Ramón Zorrilla de Valjunquera | 
   Zorrilla de Valjunquera | 
  
   | Lambada – cagada de Lambán (bambán), presidén de la DGA | 
   lambada, baile – cagada de Lambán | 
  
   | lamén, laméns | 
   lamento, lamentos | 
  
   | Lamentá, lamentás | 
   lamentar, lamentarse | 
  
   | lamentánse | 
   lamentándose | 
  
   | Lámpara, lámpares | 
   Lámpara, lámparas | 
  
   | Langosta, langostes, langostino, langostinos – llangosto = saltamontes | 
   Langosta, langostas, langostino, langostinos – saltamontes | 
  
   | lapidán (g), codoleján, apedregán | 
   lapidando, apedreando | 
  
   | lateral, laterals | 
   lateral, laterales | 
  
   | latí (v) bategá | 
   latir el corazón | 
  
   | latí, bategá, bombejá lo cor | 
   latir, bombear el corazón | 
  
   | latíe | 
   latía | 
  
   | látigo, látigos (vore surriaca) | 
   látigo, látigos | 
  
   | latín, llatí – latinajo, latinajos | 
   Latín – latinajo, latinajos | 
  
   | latino, de latinoamérica, latinos | 
   latino, de latinoamérica, latinos | 
  
   | latit, latits, batec, batecs | 
   latido, latidos | 
  
   | laúd, laúds | 
   laúd, laúdes | 
  
   | laudes, cántics de (y salmos) | 
   cánticos de laudes | 
  
   | lavandería | 
   lavandería | 
  
   | lay, la hay, la hai, l´hai fet | 
   la he hecho | 
  
   | lealíssim | 
   lealísimo | 
  
   | lealmen | 
   lealmente | 
  
   | lealtat | 
   lealtad | 
  
   | lechera, dona que repartíx la lleit y lo ressipién aon porte la lleit | 
   lechera (mujer y recipiente) | 
  
   | lechera, lecheres – aon se fique la lleit – dona que ven lleit, antigamen per les cases. | 
   lechera, lecheras – donde se pone la leche – mujer que vende leche, antiguamente por las casas | 
  
   | lechero | 
   lechero | 
  
   | lechero, lecheros | 
   lechero, lecheros, los que venden leche | 
  
   | Lechussa, ólipa, chuta – lechusses, chutes, ólipes (vore mussol) | 
   lechuza, lechuzas | 
  
   | lecsió, lecsións | 
   lección, lecciones | 
  
   | lecsións | 
   lecciones | 
  
   | lectó, lectós | 
   lector, lectores | 
  
   | lectura, lectures | 
   lectura, lecturas | 
  
   | legaña, legañes als ulls | 
   legaña, legañas en los ojos | 
  
   | Legañós, legañosos | 
   Legañoso, legañosos | 
  
   | legañosa, legañoses | 
   legañosa, legañosas | 
  
   | legítim, legítims | 
   legítimo, legítimos | 
  
   | legítimamen | 
   legítimamente | 
  
   | Legua, legües, medida de distánsia o llargária | 
   Legua, leguas, medida de distancia | 
  
   | lejía, lejíes | 
   lejía, lejías | 
  
   | Lejía, lejíes - Mama u dibe LLEIXIU (Tamarite) | 
   lejía | 
  
   | lejía, lleixiu | 
   lejía | 
  
   | lenguaje | 
   lenguaje | 
  
   | lensería, roba interió | 
   lencería, ropa interior | 
  
   | lenta, lentes | 
   lenta, lentas | 
  
   | lentamén | 
   lentamente | 
  
   | lentitut | 
   lentitud | 
  
   | lento, len | 
   lento, lentos | 
  
   | León, lleó (pantera leo) – lo lleó del Maestrat | 
   León – el león del Maestrazgo | 
  
   | leona | 
   leona | 
  
   | leprós, leprosos | 
   leproso, leprosos | 
  
   | leprosa, leproses | 
   leprosa, leprosas | 
  
   | les | 
   las | 
  
   | letanía, letaníes | 
   letanía, letanías | 
  
   | letargo | 
   letargo | 
  
   | levadura, llevat | 
   levadura | 
  
   | leve | 
   leve | 
  
   | leves | 
   leves | 
  
   | ley, leys (latín lex) | 
   ley, leyes | 
  
   | Li | 
   le | 
  
   | liá | 
   liar | 
  
   | liál | 
   liarlo | 
  
   | lián (g) | 
   liando | 
  
   | liberá | 
   liberar | 
  
   | liberá, alliberá, libre – yo libro o lliro, libres o lliures, libre o lliure, librém o librám o lliurém o lliurám, libréu o libráu o lliuréu o lliuráu, líbren o llíuren – librat, librada, lliurat, lliurada | 
   liberar | 
  
   | liberal | 
   liberal | 
  
   | libéral | 
   libéralo, líbralo | 
  
   | libéral | 
   libéralo | 
  
   | liberalidat | 
   liberalidad | 
  
   | liberalisme | 
   liberalismo | 
  
   | liberalmen | 
   liberalmente | 
  
   | liberals | 
   liberales | 
  
   | libertat, llibertat, libertats, llibertats | 
   libertad | 
  
   | Libránla, lliuránla | 
   librándola | 
  
   | Libránlo, lliuránlo | 
   librándolo | 
  
   | libránme | 
   librándome | 
  
   | librat, lliurat | 
   librado | 
  
   | librátos, lliurátos | 
   libraros | 
  
   | libre, lliure, libres, lliures | 
   libre, libres | 
  
   | libremen | 
   libremente | 
  
   | libres | 
   libres | 
  
   | licor, licors | 
   licor, licores | 
  
   | líe | 
   lía | 
  
   | liebre, llebre, liebres, llebres https://chapurriau.blogspot.com/2018/09/ai-vist-lo-lop-lo-rainard-la-lebre.html cansoneta en ocsitá medieval | 
   liebre, liebres | 
  
   | lienzo, llens (llansol, llensol) | 
   lienzo (sábana) | 
  
   | liga, lliga (cama) – A la Carmina li vach traure la liga cuan se va casá en Mariano | 
   liga (pierna) | 
  
   | ligat (ha) | 
   ligado (ha) | 
  
   | ligeramen | 
   ligeramente | 
  
   | ligeresa | 
   ligereza | 
  
   | ligeret, ligerets | 
   ligerito, ligerito | 
  
   | ligereta, ligeretes | 
   ligerita, ligeritas | 
  
   | ligero | 
   ligero | 
  
   | ligeros | 
   ligeros | 
  
   | límit | 
   límite | 
  
   | limitá, ficá límits – limito, limites, limite, limitém, limitéu, limíten – limitat, limitada – una fita entre dos finques o partissións partix (limite) dos termes, propiedats. | 
   limitar | 
  
   | limitaben | 
   limitaban | 
  
   | limitadíssim | 
   limitadísimo | 
  
   | limitadíssima | 
   limitadísima | 
  
   | limitat | 
   limitado | 
  
   | límits | 
   límites | 
  
   | limo, fang | 
   limo, fango, légamo, lodo, barro, cieno | 
  
   | limosna, limosnes, almoina, almoines, dádiva, socorro, caridat, donassió, donatiu, óbolo, auxili, auxilio, ajuda, achuda | 
   limosna, limosnas, dádiva, socorro, caridad, donación, donativo, óbolo, auxilio, ayuda | 
  
   | lingüistic, lingüistics | 
   lingüistic, lingüistics | 
  
   | línia, línies, línea, línees - sedal per a peixcá | 
   linea, lineas – sedal para pescar | 
  
   | linimén, bálsamo, medicamén, potingue, ungüento, frega per a fé fregues | 
   linimento, bálsamo, medicamento, ungüento, friega | 
  
   | lío, líos | 
   lío, líos | 
  
   | liós, liósos, liósa, lióses | 
   lioso, liosos, liosa, liosas | 
  
   | liquidá | 
   liquidar | 
  
   | líquida, líquides | 
   líquida, líquidas | 
  
   | líquit, líquits, líquid, líquids | 
   líquido, líquidos | 
  
   | Lira, lires | 
   Lira, liras | 
  
   | liró, lirón, liróns (animal que dorm mol) – vore lladó | 
   Lirón, lirones | 
  
   
  | 
   
  | 
  
   | lissensiats | 
   licenciados | 
  
   | lissensiós, lissensiosos - libertino, lujuriós, sensual, vissiós, corromput, depravat, lasciu | 
   licencioso, licenciosos | 
  
   | Lissensiosa, lissensioses - libertina, lujuriosa, sensual, vissiosa, corrompuda, depravada, lasciva | 
   licenciosa, licenciosas, libertino, lujurioso, sensual, vicioso, corrompido, depravado, lascivo | 
  
   | lissiat, lissiat, lissiada, lissiades - impedit, inválit, mutilat, tullit, lesionat, baldat | 
   lisiado, impedido, inválido, mutilado, tullido, lesionado, baldado | 
  
   | líssit, líssits, legal, legítim, permitit, permetut, autorisat, just | 
   lícito, lícitos, legal, legítimo, permitido, autorizado, justo | 
  
   | lista de inteligénsia | 
   lista de inteligencia | 
  
   | lista, llista, listes, llistes, com la lista negra del chapurriau | 
   lista, listas | 
  
   | listín de teléfonos | 
   listín de teléfonos | 
  
   | listo de inteligénsia – está amanit | 
   listo de inteligencia – estar listo | 
  
   | literal | 
   literal | 
  
   | literari, literaris, com lo sertámen literari Roberto G. Bayod de aragonés oriental | 
   literario, literarios | 
  
   | literária, literáries | 
   literaria, literarias | 
  
   | literatura, literatures | 
   literatura, literaturas | 
  
   | litro | 
   litro | 
  
   | litros | 
   litros | 
  
   | litúrgia, culto, rito, seremónia, solemnidat | 
   liturgia, culto, rito, ceremonia, solemnidad | 
  
   | litúrgies | 
   liturgias | 
  
   | Lladó, lladoné, lladons, llidó, llidons, llidoné, llironé, Llironèro en Azanuy, lledó, lledons, dilló, dillóns, dilloné | 
   almez, latón | 
  
   | lladre (de lladrá un gos), clapíx | 
   ladra | 
  
   | lladre, lladres | 
   ladrón, ladrones | 
  
   | lladres | 
   ladrones | 
  
   | lladrits | 
   ladridos | 
  
   | llágrima, llágrimes | 
   lágrima, lágrimas | 
  
   | llágrima, llágrimes – latín lacryma – llárima a la Ribagorsa (Ripacurtia en latín), lágrema - llagrimeta, llagrimetes, llagrimota, llagrimotes | 
   lágrima, lágrimas | 
  
   | llágrimes | 
   lágrimas | 
  
   | llagrimeta | 
   lagrimita | 
  
   | llagrimetes | 
   lagrimitas | 
  
   | llagrimosa, llagrimós | 
   Lacrimosa, que tiene lágrimas - lastimero, implorante, compungido, lagrimoso, lloroso, triste, afligido | 
  
   | llagrimot, llagrimota | 
   lagrimón | 
  
   | llagrimots, llagrimotes | 
   lagrimones | 
  
   | Llamí - Cosa agradable al paladá, sobretot dols - aragonés lamín, laminero - Tan de llamí o tan de dols fa cucs - probablemén derivat del latín lambere, ‘llepá’, en lo sufijo -īnu, llépol, golut, llaminé | 
   dulce, golosina | 
  
   | llaminadura, llaminadures, dolsaina, dolsaines | 
   golosina | 
  
   | llaminé, golut, llépol | 
   goloso | 
  
   | llana, llanes (vore suncha) | 
   lana, lanas | 
  
   | llanda, llandes - Bandeja de “hojalata” per a cuiná al forn – la llanda es la hojalata, no “fullalata” | 
   hojalata, bandeja de este material | 
  
   | llanesa, sensillés, naturalidat, familiaridat, sé campechano, franco, espontáni, confiansa | 
   llaneza, sencillez, naturalidad, familiaridad, campechanía, franqueza, espontaneidad, confianza | 
  
   | llangosto, llangostos | 
   saltamontes | 
  
   | llansa, llanses | 
   lanza, lanzas | 
  
   | llansá, lo amelé ha llansat, ha tret flo, lo olivé ha tret uns empels, rechitos | 
   lanzar, brotar (árbol) | 
  
   | llansabe | 
   lanzaba | 
  
   | llansol, llensol, llansols, llensols | 
   sábana, sábanas | 
  
   | llanuda, que te llana | 
   lanuda, lanudas | 
  
   | llanura, pla, planíssie, explanada, messeta, sabana, pampa | 
   llanura, planicie, llano, explanada, llanada, meseta, sabana, pampa | 
  
   | llanut, llanuts, com los collóns de mon yayo | 
   lanudo, lanudos | 
  
   | llaó, llaós - del latín labōre, ‘treball’, que en lenguaje agrícola va passá a significá ‘treball de sembrá’, y después ‘alló en lo que se sembre’. | 
   simiente, simientes | 
  
   | llápis, llápissos : Barreta de grafito (pizarreta), ficada a dins de un silindro o prisma de fusta, que servíx per a dibuixá o escriure. | 
   lápiz, lapicero, lápices, lapiceros | 
  
   | llapissera, llapisseres | 
   lápiz, lapicero, lápices, lapiceros | 
  
   | llarc, llarg, llarcs, llargs – lo día se fa mol llarg – Román se va esténdre tot lo llarg que ere la nit de cap d´añ al bar de la plassa, y no va sé culpa del aigua  | 
   largo, extendido | 
  
   | llarcs | 
   largos, extendidos | 
  
   | llardé (dijous, dichous) | 
   lardero (jueves) | 
  
   | llarga, llargues | 
   larga, largas | 
  
   | llárgamen | 
   largamente | 
  
   | llargária, distánsia, extensió | 
   longitud, largo, largura, distancia, dilación, extensión | 
  
   | llargueta (amela) | 
   Almendra largueta | 
  
   | llarguirut | 
   larguirucho | 
  
   | llarguíssim, llarguíssims | 
   larguísimo, larguísimos | 
  
   | llarguíssima, llarguíssimes | 
   larguísima, larguísimas | 
  
   | llas, llassos, llasset, llassets | 
   lazo, lazos, lacito, lacitos | 
  
   | llástima, llástimes | 
   lástima, lástimas | 
  
   | llatí, latín | 
   latín | 
  
   | llatina, latina, llatines, latines | 
   latina, latinas | 
  
   | Llaurá – llauro, llaures, llaure, llaurém o llaurám, llauréu o llauráu, lláuren – llauraría – si yo llaurára – llauraré | 
   labrar, arar | 
  
   | llaurabe | 
   labraba, araba | 
  
   | llauraben | 
   labraban | 
  
   | llauradó, llauradora, llauradós, llauradores | 
   labrador, labradora, labradores, labradoras | 
  
   | llaurán (g) | 
   labrando | 
  
   | llaurat (bancal), llaurada (era) | 
   labrado, labrada | 
  
   | llaurat, llaurats (bancals) | 
   labrado, labrados (bancales) | 
  
   | llaút, laúd instrumén (árabe laʿut) – barquet de cárrega típic al Ebro, vore sirga, camí de sirga es un llibre de Jesús Moncada (Mequinensa) | 
   Laúd – tipo de embarcación típica del Ebro | 
  
   | llavá, rentá - llavo, llaves, llave, llavém o llavám, llavéu o llaváu, lláven – rento, rentes, rente, rentém o rentám, rentéu o rentáu, rénten – llavá o rentá la roba al safarech de Penarroija, voltat de flos. | 
   lavar (ropa) | 
  
   | llavadó (los de la séquia majó a Beseit) – fregadó, safarech | 
   lavadero (de ropa) | 
  
   | llavadora, rentadora, llavadores, rentadores | 
   lavadora | 
  
   | llaván (g), rentán | 
   lavando | 
  
   | lláven | 
   lavan | 
  
   | llavores | 
   entonces | 
  
   | llavors | 
   entonces | 
  
   | llebre, liebre | 
   liebre | 
  
   | llechíben, lligíen (lligí, llichí) | 
   leían | 
  
   | llechín (g), lligín | 
   leyendo | 
  
   | llechís, llich, llix | 
   lee | 
  
   | llechisco, llixgo | 
   leo | 
  
   | llechisen, llígen | 
   leen | 
  
   | llegum, llegums : sigróns, llentíes – llentilles, fesols, fabes, pésols, guíxes, etc | 
   legumbre, legumbres | 
  
   | llei, ley | 
   ley | 
  
   | lleis, lleys, leys | 
   leyes | 
  
   | lleit, lleits, llet, llets | 
   leche, leches | 
  
   | lleitós, lleitosos | 
   lechoso, lechosos | 
  
   | lleitosa, lleitoses | 
   lechosa, lechosas | 
  
   | lleixiu, lejía - Mama u dibe LLEIXIU (Tamarite) | 
   lejía | 
  
   | llemosí, lemosín, dialecte ocsitá de la zona de Limoges, a Fransa | 
   lemosín, limousin | 
  
   | llengua, llengües, llengüeta, llengüetes | 
   lengua, lenguas – lengüeta, lengüetas | 
  
   | llenguache, llenguaje | 
   lenguaje | 
  
   | llenguañissa, llonganissa - A Valjunquera fan una pasta de llenguañissa per a minjá crúa (cruga) | 
   longaniza | 
  
   | Llenguañisses – ñan mes díes que llenguañisses | 
   longanizas | 
  
   | llengües | 
   lenguas | 
  
   | llengüeta, llengüetes de un fabriol, oboe, saxofón | 
   lengüeta de un instrumento | 
  
   | Llengüetada, llengüetades | 
   lengüetazo, lengüetazos | 
  
   | llens, tela de cánem, llansol | 
   lienzo, tela de cáñamo, sábana | 
  
   | llentíes | 
   lentejas | 
  
   | llentíes, llentilles | 
   lentejas | 
  
   | llentilles, lentilles | 
   lentillas | 
  
   | lleña | 
   leña | 
  
   | Llepá – llepo, llepes, llepe, llepém o llepám, llepéu o llepáu, llépen – lleparía – si yo te llepara – te lleparé – Cuan erem minuts, Ángel y yo jugáem a “te lleparé”, mos agarráem los brassos y teníem que evitá que l´atre te llepare. - Ve de un verbo onomatopeyic *lappare, segóns Meyer-Lübke REW 4905, en inglés “lap up” : beure a llengüetades | 
   lamer | 
  
   | llepáe, llepabe | 
   lamía | 
  
   | llepáli | 
   lamerle | 
  
   | llepán (g) | 
   lamiendo | 
  
   | llépol, llépols – golut, goluts, laminé, llaminé | 
   goloso, golosos | 
  
   | llépola, llépoles – goluda, goludes, laminera, llaminera | 
   golosa, golosas | 
  
   | llesca, llesques de pa - del pre-romano lĭska, ‘jung’ (FEW, v, 374). - llesqueta, llesquetes | 
   Rebanada – rebanadita, rebanaditas | 
  
   | lletra | 
   letra | 
  
   | lletra, lletres - del latín lĭttĕra – sabé de lletra : sabé lligí | 
   letra, letras | 
  
   | lletrada, que sap de lletra, abogada | 
   letrada | 
  
   | lletrat, que sap de lletra, abogat (quin abogat? Lo que porto aquí penjat !) | 
   letrado | 
  
   | lletrats | 
   letrados | 
  
   | lletrero, lletreros, cartell, cartells | 
   letrero, letreros | 
  
   | lletres | 
   letras | 
  
   | lletreta, lletretes | 
   letrita, letritas | 
  
   | Lleu, lleus, pulmó, pulmóns – latín lĕve / algo que pese poc es lleu | 
   Liviano, pulmón, pulmones | 
  
   | lleute - Lo lleute ere una bola de pasta pa fe lo pa. Cuan yo era crío, ma mare pastáe una volta a la semana, normalmen los dijous, y lo lleute se afegíe a la pasta que fae ella pel assunto de la fermentassió. Después se li donae un pa a la veína. - levitu, derivat de levare ‘alsá, eixecá, pujá’ | 
   masa madre de pan | 
  
   | Llevá, llevás – latín levare – alsá, eixecá, apartá, traure | 
   Alzar, levantar, apartar, quitar | 
  
   | llevabe | 
   quitaba | 
  
   | llevaben, lleváen (traíen) | 
   quitaban | 
  
   | llevades | 
   quitadas | 
  
   | lleváe, llevabe | 
   quitaba | 
  
   | lleváen, llevaben | 
   quitaban | 
  
   | lleváles | 
   quitarlas | 
  
   | lleváli | 
   quitarle | 
  
   | lleván (g) | 
   quitando | 
  
   | llevánlos | 
   quitándoles | 
  
   | llevantabe | 
   levantaba | 
  
   | llevantada | 
   levantada | 
  
   | llevantaren | 
   levantaran, levantasen | 
  
   | llevantaríe | 
   levantaría | 
  
   | llevantás | 
   levantarse | 
  
   | llevante | 
   levanta | 
  
   | llevaré (llevá) | 
   quitaré, ver llevá | 
  
   | llevaríe | 
   quitaría | 
  
   | llevássela | 
   quitársela | 
  
   | llevássels | 
   quitárselos | 
  
   | Llevat – tret – levadura | 
   Quitado – levadura | 
  
   | lleváu | 
   quitáis | 
  
   | lleve | 
   quita | 
  
   | llevém | 
   quitamos | 
  
   | lleven | 
   quitan | 
  
   | llevo | 
   quito | 
  
   | llevon | 
   quiten | 
  
   | lleys, leys | 
   leyes | 
  
   | llibertat, libertat | 
   libertad | 
  
   | llibre, llibres | 
   libro, libros | 
  
   | llibre, llibres | 
   libro, libros | 
  
   | llibreta, llibretes – Qué se fa cuan se acabe una llibreta? - Se escriu a les tapes | 
   libreta, libretas | 
  
   | llich | 
   lee | 
  
   | llíches | 
   lees | 
  
   | llichí | 
   leer | 
  
   | llichíe | 
   leía | 
  
   | llichíen | 
   leían | 
  
   | llichíla | 
   leerla | 
  
   | llichín (g) | 
   leyendo | 
  
   | llichís | 
   lee | 
  
   | llichquere, llichguere | 
   leyera, leyese | 
  
   | Llidó – vore lladó, lledó | 
   almez, latón | 
  
   | llidoné, llidonés | 
   árbol del almez, latonero | 
  
   | Lligá – latín lĭgāre – en corda, cordell, cordell de paca, veta, cadena, bensill, etc | 
   atar, ligar | 
  
   | lligaben | 
   ataban | 
  
   | lligabes | 
   atabas | 
  
   | lligada | 
   atada | 
  
   | lligada, lligades | 
   atada, atadas | 
  
   | lligáe, lligabe | 
   ataba | 
  
   | lligáen, lligaben | 
   ataban | 
  
   | lligál | 
   atarlo | 
  
   | lligála | 
   atarla | 
  
   | lligáles | 
   atarlas | 
  
   | lligám | 
   atarme | 
  
   | llígam | 
   átame | 
  
   | lligán (g) | 
   atando, ligando – ligar de cortejar es “ligá” | 
  
   | lligánme les sabates (los cordóns) | 
   anudándome los zapatos (los cordones), atándome | 
  
   | lligare | 
   atara, atase | 
  
   | lligarem | 
   atáramos | 
  
   | lligarém | 
   ataremos | 
  
   | lligaren | 
   ataran, atasen | 
  
   | lligaríe | 
   ataría | 
  
   | lligaríen | 
   atarían | 
  
   | lligássel | 
   atárselo | 
  
   | llígat | 
   átate | 
  
   | lligat, lligats | 
   atado, atados | 
  
   | lligats | 
   atados | 
  
   | lligí – llíxgo, llíxco, lligíxco, llegíxco – llíges – llix, llich – lligím – lligíu - llígen – yo llechisco, lliches, llich, llechím, llechíu, llíchen – si yo llixguera o llisquera, llixguéres o llixquéres, llixguére o llixquére, llixguérem o llixquérem, llixguéreu o llixquéreu, si ells llixquéren o llixguéren – yo haguera lligit en chapurriau antes si algú haguere escrit antes en chapurriau. | 
   leer | 
  
   | lligida | 
   leída | 
  
   | lligíe | 
   leía | 
  
   | lligíen | 
   leían | 
  
   | lligíla | 
   leerla | 
  
   | lligíli un cuento a un chiquet | 
   leerle un cuento a un niño | 
  
   | lligín (g) | 
   leyendo | 
  
   | lligínles | 
   leyéndolas | 
  
   | lligirá | 
   leerá | 
  
   | lligirán | 
   leerán | 
  
   | lligirás | 
   leerás | 
  
   | lligiré | 
   leeré | 
  
   | lligit, lligida , lligits, lligides | 
   leído, leída, leídos, leídas | 
  
   | lliguen | 
   atan | 
  
   | llíguen | 
   atan | 
  
   | llígues | 
   atas | 
  
   | lliguéu | 
   atais | 
  
   | lliguéulo | 
   atadlo | 
  
   | lliguéutos | 
   ataos | 
  
   | Llima, llimes | 
   lima, limas | 
  
   | llimó, llimóns | 
   limón, limones | 
  
   | llimosna, limosna, almoina, almoines | 
   limosna | 
  
   | Llimpiá , rentá – llimpio, llimpies, llimpie, llimpiém o llimpiám, llimpiéu o llimpiáu, llímpien – rento, rentes, rente, rentém o rentám, rentéu o rentáu, rénten – si yo rentara, si yo llimpiara, etc | 
   limpiar | 
  
   | llimpiabe | 
   limpiaba | 
  
   | llimpiacristals, llimpiavidres | 
   limpiacristales | 
  
   | llimpiáe, llimpiabe | 
   limpiaba | 
  
   | llimpiáen, llimpiaben | 
   limpiaban | 
  
   | llimpiál | 
   limpiarlo | 
  
   | llimpiála | 
   limpiarla | 
  
   | llimpiáles | 
   limpiarlas | 
  
   | llimpiáls | 
   limpiarlos | 
  
   | llimpiamen | 
   limpiamente | 
  
   | llimpián (g) | 
   limpiando | 
  
   | llimpiaríe | 
   limpiaría | 
  
   | llimpiás | 
   limpiarse | 
  
   | llimpie | 
   limpia | 
  
   | llimpien | 
   limpian | 
  
   | llimpies | 
   limpias | 
  
   | llimpiesa | 
   limpieza | 
  
   | llimpio | 
   limpio | 
  
   | llimpios | 
   limpios | 
  
   | llinterna, llinternes, llanterna, llanternes | 
   linterna, linternas | 
  
   | llinterneta, llinternetes | 
   linternita, linternitas | 
  
   | llintiarna | 
   linterna | 
  
   | llis, llisos, llisa, llises | 
   liso, lisos, lisa, lisas | 
  
   | llisénsia (latín licentĭa), llisénsies, lisénsia, lisénsies | 
   licencia, licencias | 
  
   | llisensiada, lisensiada, llisensiades, lisensiades | 
   licenciada, licenciadas | 
  
   | llisensiat, llisensiats, lisensiat, lisensiats | 
   licenciado, licenciados | 
  
   | llises | 
   lisas | 
  
   | llisó al sel (llis) : Núgol minut después de una nugolada grossa | 
   nube pequeña | 
  
   | llissó, llissóns | 
   lección, lecciones | 
  
   | llissoneta, llissonetes | 
   leccioncita, leccioncitas | 
  
   | llissóns | 
   lecciones | 
  
   | llista, lista | 
   lista | 
  
   | llistó, llistóns - de fusta - Herba prima, variedat de fenás, Brachypodium ramosum, que se fa pels márgens y se segue per a alimén del bestiá | 
   tabla de madera | 
  
   | llisura | 
   lisura | 
  
   | Llit, llits - a la taula y al llit al primé crit – catre, márfega | 
   cama, lecho, camas, lechos | 
  
   | llitera, lliteres, litera, literes – comarca de Huesca – per a dormí | 
   litera, literas, La Litera | 
  
   | lliterari, literari, lliteraris, literaris | 
   literario, literarios | 
  
   | llitet, llitets | 
   camita, camitas | 
  
   | llits | 
   camas | 
  
   | lliurá, librá, lliurás, librás | 
   librar, librarse | 
  
   | lliurarán, librarán | 
   librarán | 
  
   | lliure, libre, lliures, libres | 
   libre, libres | 
  
   | lliures, libres | 
   libres | 
  
   | lliuro, libro | 
   libro | 
  
   | llixgo, llixco | 
   leo | 
  
   | llixgue | 
   lea | 
  
   | llíxguen | 
   lean | 
  
   | llixguera, llixquera | 
   leyera, leyese | 
  
   | llixguere (ell) | 
   leyera, leyese | 
  
   | lloba, llobes, llop, llops (canis lupus) | 
   loba | 
  
   | llobes | 
   lobas | 
  
   | llobet, llobeta - Llovet com apellit | 
   lobezno, lobito, lobezna, lobita | 
  
   | lloc, llocs - puesto, poble, vila (per ejemple La Codoñera es lo lloc per an ells) | 
   lugar, sitio, pueblo, villa | 
  
   | Lloca – gallina ponedora – loca | 
   Clueca – loca | 
  
   | Lloco, loco | 
   loco | 
  
   | llocos, locos | 
   locos | 
  
   | Llodo, fang | 
   lodo, fango | 
  
   | llogá | 
   alquilar | 
  
   | llogán (g) | 
   alquilando | 
  
   | llogué | 
   alquiler | 
  
   | llom, lloms | 
   lomo, lomos | 
  
   | lloma, coll, collet, montañeta | 
   loma, montañita, collado | 
  
   | llomillo, solomillo | 
   lomo, solomillo | 
  
   | llonga, llongues, rienda, riendes, cordes en les que se guíe al animal que llaure o que bat. Cuan estirabes cap a la esquerra se díe wesque u ósquei ! y cap a la dreta: passallá, passa allá, ollá ! | 
   rienda, riendas | 
  
   | llonganissa | 
   longaniza | 
  
   | llonganisses | 
   longanizas | 
  
   | llop | 
   lobo | 
  
   | llops | 
   lobos | 
  
   | lloques | 
   cluecas | 
  
   | lloques, loques | 
   Locas  - gallinas cluecas | 
  
   | llord, brut, boñegut, mal treballat - del latín lūridu, lōridu, fosc, oscur, lívid tirán a negre | 
   sucio, pesado | 
  
   | lloré | 
   laurel | 
  
   | lloré, llorés | 
   laurel, laureles | 
  
   | llorés | 
   laureles | 
  
   | lloses | 
   losas | 
  
   | lloseta, llosa minuda per a cassá muixóns, en una culla artifissial (les culles naturals són forats a les roques) | 
   loseta, losita, losa pequeña para cazar pájaros | 
  
   | lluén, relluén, que refleje la llum | 
   reluciente (de luz) | 
  
   | lluentó | 
   fulgor, luz | 
  
   | lluerna , lluernes, cuc de llum, luciérnaga, luciérnagues | 
   luciérnaga, luciérnagas | 
  
   | llugé, ligero | 
   ligero | 
  
   | llugera, ligera | 
   ligera | 
  
   | llugo, después (luego) | 
   luego | 
  
   Lluí – brillá, relluí, alumbrá, iluminá, destacá, destacá, aventajá, distinguís,  Ressumí, exhibí, ostentá, alardejá, jactás, adornás, assicalás, encalá, blanquejá (vore yessaire) | 
   Lucir -  brillar, relucir, relumbrar, resplandecer, alumbrar, iluminar, destacar, descollar, sobresalir, aventajar, distinguirse presumir, exhibir, ostentar, alardear, jactarse, embellecerse, adornarse, acicalarse, encalar, blanquear, enlucir | 
  
   | lluída | 
   lucida | 
  
   | lluíe | 
   lucía | 
  
   | lluíen | 
   lucían | 
  
   | lluít | 
   lucido | 
  
   | Llum / está com un llum, com lo del cacao de la facao | 
   Luz – estar loco | 
  
   | llumenária, llumenáries | 
   destello, destellos, resplandor, brillo, chispazo, fulgor, centelleo, atisbo, indicio, asomo, señal | 
  
   | llumeneta | 
   lucecita | 
  
   | llumenetes | 
   lucecitas | 
  
   | llumera, travessé, viga, barró | 
   viga de madera | 
  
   | llumeres | 
   vigas de madera | 
  
   | lluminária, llumenária | 
   destello, destellos, resplandor, brillo, chispazo, fulgor, centelleo, atisbo, indicio, asomo, señal | 
  
   | llumináries, llumenáries | 
   destello, destellos, resplandor, brillo, chispazo, fulgor, centelleo, atisbo, indicio, asomo, señal | 
  
   | lluminosa | 
   luminosa | 
  
   | lluminosidat | 
   luminosidad | 
  
   | lluminosos | 
   luminosos | 
  
   | llums | 
   luces | 
  
   | lluna | 
   luna | 
  
   | llunes | 
   lunas | 
  
   | lluñ, llun - alluñá, alluñás | 
   lejos, alejar, alejarse | 
  
   | lluñá | 
   lejano | 
  
   | lluñanía | 
   lejanía | 
  
   | lluñáns | 
   lejanos | 
  
   | llus, (latín lūciu), Merlucius esculentus, mare de llus : merlusa - lucio. A Beseit encara men enrecordo de sa mare de José Luis "del tubo", que veníe peix en un carret y ne portabe alguna vegada. | 
   merluza, pescadilla – lucio | 
  
   | llustre | 
   lustre, brillo | 
  
   | llustrós, que té llustre, llustrosos | 
   lustroso | 
  
   | Llustrosa, llustroses | 
   lustrosa, lustrosas | 
  
   | lo, los, la, les (el se fa aná poc) – yo parlo lo chapurriau, los germáns, la germana, les germanes | 
   el, los, la, las | 
  
   | loá, alabá, encomiá, elogiá, aclamá, enaltí | 
   loar, alabar, encomiar, elogiar, aclamar, ensalzar, enaltecer | 
  
   | loablemen | 
   loablemente | 
  
   | loánla | 
   loándola | 
  
   | local, locals | 
   local, locales | 
  
   | localisá | 
   localizar | 
  
   | localiso | 
   localizo | 
  
   | locals | 
   locales | 
  
   | locamen, llocamen | 
   locamente | 
  
   | loco, lloco | 
   loco | 
  
   | locomossió | 
   locomoción | 
  
   | locos, llocos | 
   locos | 
  
   | locura | 
   locura | 
  
   | locures | 
   locuras | 
  
   | locutori, locutoris | 
   locutorio, locutorios | 
  
   | lógic, lógics | 
   lógico, lógicos | 
  
   | lógica, lógiques | 
   lógica, lógicas | 
  
   | lograbe | 
   lograba | 
  
   | lográn (g) – lo gran | 
   Logrando – el grande | 
  
   | lograt, lograts | 
   logrado, logrados | 
  
   | logro, logros | 
   logro, logros | 
  
   | lombarda, lombardes, de la Lombardía | 
   lombarda, lombardas | 
  
   | lonchitudinal, longitudinal, lonchitudinals, longitudinals | 
   longitudinal, longitudinales | 
  
   | longitut, llargária | 
   longitut | 
  
   | los | 
   los | 
  
   | lotería, loteríes | 
   lotería, loterías | 
  
   | lucha, luches | 
   lucha, luchas | 
  
   | luchada, luchades | 
   luchada, luchadas | 
  
   | luchadó, luchadós | 
   luchador, luchadores | 
  
   | lucháe, luchabe | 
   luchaba | 
  
   | lucháen, luchaben | 
   luchaban | 
  
   | luchán (g) | 
   luchando | 
  
   | luchare | 
   luchara, luchase | 
  
   | lucharé | 
   lucharé | 
  
   | luchat, luchats | 
   luchado, luchados | 
  
   | luciérnaga, luciérnagues | 
   luciérnaga, luciérnagas | 
  
   | lúdic, lúdics (del latín ludus: joc) | 
   lúdico, lúdicos | 
  
   | lujo, lujos | 
   lujo, lujos | 
  
   | lujós | 
   lujosos | 
  
   | lujuria | 
   lujuria | 
  
   | lujuriosa, lujurioses | 
   lujuriosa, lujuriosas | 
  
   | lupa, lupes | 
   lupa, lupas | 
  
   | lustro, lustros, sing añs | 
   lustro, lustros, cinco años |