Mostrando las entradas para la consulta homenatge ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta homenatge ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

lunes, 8 de abril de 2024

Hom, Home, Om - Enhonest

Hom, Home, Om, s. m., lat. homo, homme.

Qui mais val mais fay de falhimen,

Can falh en re, que us homs ses valor.

B. Carbonel: Per espassar.

hom, home, om, homo, homine, Luis Rajadell, Valderrobres

Celui qui vaut davantage fait plus de faute, quand il manque en rien, qu'un homme sans valeur. 

Al lial hom donarai un bezan,

Si 'l deslials mi dona un clavelh.

(chap. Al leal home (li) donaré un besán (moneda, Bizancio), si lo desleal me done un clau o tacha.)

P. Cardinal: Tos temps azir. 

Au loyal homme je donnerai un besant, si le déloyal me donne un clou.

ANC. FR. Se on le devoit croire, selonc ce que il estoit propres homs, ou selon ce que il estoit filz adoptis de Dieu le père.

Rec. des hist. de Fr., t. V, p. 244. 

Nus homs ne se teneit à une fame espose. Roman de Rou, v. 770.

Du premier hom 

L'histoire avon.

Blason des Faulces amours, p. 248.

ANC. ESP. No aventures mucho tu riqueza

Per consejo de ome que ha pobreza. 

Hist. du conte de Lucanor. Hist. de la Poesía esp., t. I, p. 97.

Hom s'employa comme pronom indéfini:

Li deu far om so aniversari. Titre vers 1090.

On lui doit faire son anniversaire.

Il est si évident que l' on du français actuel vient de l' hom, om roman, que dans les troubadours cet hom se combine avec le pronom personnel:

Mas ja no s cug hom qu'ieu m' abays.

P. Vidal: A per pauc de. 

Mais que jamais on ne se pense que je m'abaisse. 

Quant el s'irais, e vei c' om no s castia. 

G. Faidit: Cascus hom. 

Quand il s'irrite, et voit qu'on ne se corrige pas. 

ANC. FR. Quant prez erent de cel endreit 

Come hom pierre jeter porreit. 

Roman de Rou, v. 6702.

Une chançon tote de Rome,

Onques si bele n'oï home.

Roman du Renart, t. III, p. 47. 

Les adultères n'avoient bon temps et home n'osoit attenter sacrilége de corrompre une vierge.

F. P. Crespet, De l'excell. de Virg. et Chast. 

ANC. CAT. E per amor pot ser hom ignocentz

Ausias March: Si cum un. 

ANC. ESP. La cosa que omne tiene treinta annos 

En paz. Fuero Juzgo, lib. X, tit. II, §.6. 

ANC. PORT. Que ome perdera per ren 

Coita d' amor. 

Cancioneiro de collegio dos nobres, fol. 46. 

ANC. IT. Vien peccato di gola,

Ch' uom chiama ghiottornia.

Brunetto Latini, Tesoretto, 26.

Le professeur Ben. Perotti, traducteur de l'Histoire littéraire de l'Italie par Ginguené, ayant employé l'expression uom dans ce sens indéfini, en disant: Uom sa, uom vede, uom sente, 

des critiques lui ont reproché d'avoir réhabilité cette ancienne acception. Voyez Biblioteca Italiana, nov. 1823, p. 249.

Loc. Anc hom de carn non ac ira maior.

Deudes de Prades: El temps d' estiu. 

Oncques homme de chair n'eut tristesse plus grande.

D' autres miracles moutz 

Don hom carnals no sap fi.

Pierre d'Auvergne: Dieus vera. 

D'autres miracles nombreux dont homme charnel ne sait la fin.

Fon pueys lo Reis glorios 

Hom carnals, de peccatz blos.

Guillaume de S. Didier: Aissi cum a. 

Fut ensuite le Roi glorieux homme charnel, exempt de péchés.

Coma son homes de mar. V. et Vert., fol. 54. 

Comme sont hommes de mer.

Briguet com los bons homes de cort, et apres tot so qu'el pot.

V. de Sordel. 

Il fraya avec les bons hommes de cour, et apprit tout ce qu'il put.

- Homme-lige, vassal.

Seretz home delh comte de Tholosa, et ad elh seretz obediens.

Philomena. 

Vous serez homme du comte de Toulouse, et à lui vous serez obéissant.

Fig. Sos amicx e sos servire

E sos homs suy e serai.

Hugues de S. Cyr: Aissi cum es. 

Son ami et son serviteur et son homme je suis et serai.

Vostr' om sui en totas sazos.

G. Faidit: Ab chantar. 

Je suis votre homme en toutes saisons. 

ANC. FR. Je sui vostre homs et vos mes sire. 

Roman du Renart, t. II, p. 307. 

CAT. MOD. Home. ESP. MOD. Hombre. PORT. MOD. Homem. 

IT. MOD. Uomo. (chap. Home, homens.)

2. Gentils hom, s. m., gentilhomme.

Si el es filhs d' aital hom que es fort gentils om.

Trad. du Code de Justinien, fol. 98. 

S'il est fils de tel homme qui est fort gentilhomme. 

Gentils hom era, fils d'un cavallier que non era rics.

V. de Guillaume Adhémar.

Était gentilhomme, fils d'un cavalier qui n'était pas riche.

ANC. FR.

Laboureurs vit repaistre en leurs maisons 

Sans craincte ou pour, plus fiers que gentilz homs.

Clément Marot, t. V, p. 61. 

CAT. Gentil home. ESP. Gentilhombre. PORT. Gentil-homem. 

IT. Gentiluomo. (chap. Gentilhome, gentilhomens; A Aragó se solíe di rico ome, ricos omes.)

3. Homenes, Omenes, s. m., hommage.

Que 'l vengues, 

Mas juntas, far homenes.

P. Raimond de Toulouse: Ar ai ben. 

Que je lui vinsse, mains jointes, faire hommage. 

Mi dons, per sa franchesa gran, 

Plac e receup mon omenes.

Peyrols: Ieu non lauzarai. 

Ma dame, par sa franchise grande, agréa et reçut mon hommage.

(chap. Homenache, homenaches; homenaje, homenajes; sagramén, sagramens.)

4. Omenesc, s. m., hommage.

Carta col rei reconosc qu'el sagramen que li fon fag, li fes hom ses omenesc. Cartulaire de Montpellier, fol. 160. 

Charte comme le roi reconnut que le serment que lui fut fait, on lui fit sans hommage.

5. Homenatge, Homenage, Omenage, s. m., hommage.

S' eu fos seigner, ja no m feir' homenatge 

Adrechamen, car sai qu'el no 'l tenria.

Lanfranc Cigala: Estiers mon grat. 

Si je fusse seigneur, jamais il ne me ferait hommage directement, car je sais qu'il ne le tiendrait pas. 

Vuelh que totz li fassan homenage. Philomena. 

Veut que tous lui fassent hommage. 

Fig. Ella lo pres per son cavallier, e receup son homenatge.

V. de Raimond Jordan. 

Elle le prit pour son chevalier, et reçut son hommage.

Pueis vi mon humil semblan, 

E receup mon homenatge.

G. Faidit: Sitot ai. 

Puis elle vit mon humble manière, et reçut mon hommage.

Com s' ieu l' agues fait certan omenage. 

Peyrols: D' un bon vers. 

Comme si je lui eusse fait sûr hommage. 

CAT. Homenatge. ESP. Homenage (homenaje). PORT. Homenagem. 

IT. Omaggio. (chap. Homenache, homenaches; homenaje, homenajes; sagramén, sagramens.)

SERMENTS, 842, STRASBOURG, lengua romana, el chapurriau más antiguo

6. Homecida, Omicida, s. m., lat. homicida, homicide, meurtrier. 

No sias homecida de tu mezeys.

(chap. No sigues homissida de tú mateix; no te suissidos; v. suissidá.)

lacito amarillo, cuerda, amarilla, coll, enllás, enllassos, penjar, Catalunya, catalanismo, llas groc, catalanistes, penjá

V. et Vert., fol. 21. 

Ne sois pas homicide de toi-même.

- Meurtre.

Lo VII peccat fo omicida. Hist. abr. de la Bible, fol. 2. 

Le septième péché fut homicide. 

CAT. ESP. PORT. Homicida. IT. Omicida. (chap. homissida, homissides.)

7. Homicidi, Omicidi, s. m., lat. homicidium, homicide, meurtre. Mesclas e bregas,... contensos et omicidis. 

Apres sego s'en motas ves homicidis.

V. et Vert., fol. 22 et 11. 

Querelles et disputes,... contestations et homicides.

Après s'en suivent nombreuses fois homicides. 

CAT. Homicidi. ESP. PORT. Homicidio. IT. Omicidio. (chap. Homissidi, homissidis; assessinat, assessinats.)

- Meurtrier.

Homicidi e lauzengier...

Homicidi e traidor.

Marcabrus: Pus mos. 

Homicides et médisants... 

Homicides et traîtres.

(chap. Homissida, homissides; assessino, assessinos. ESP. Homicida.)

8. Homicidier, s. m., homicide, meurtrier.

Als homicidiers, als fornicadors.

(chap. Als homissides, als fornicadós.)

Trad. de la Ire Ép. de S. Paul à Timothée.

Aux homicides, aux fornicateurs.

ANC. CAT. Homicidiari. IT. Omicidiario. (chap. Homissida, homissides.)

9. Prohome, Prosom, s. m., lat. prudens homo, prud'homme.

Lo jutges las deu far commandar en garda d' un prohome estranh.

Trad. du Code de Justinien, fol. 21. 

Le juge doit les faire recommander en la garde d'un prud'homme étranger.

L'aigua si part sus el gravier, 

Lo prosoms mes dedins sos pes.

V. de S. Honorat. 

L'eau se sépare sur le gravier, le prud'homme mit ses pieds dedans. 

ANC. FR. Fet Renart, qar tu es prodom. Roman du Renart, t. I, p. 196. Mais puis sera prodons et sages. 

Nouv. rec. de fables et cont. anc., t. I, p. 369. 

ANC. CAT. Prohom. ESP. Prohombre. (chap. Prohome, prohomens.)

10. Prodomia, s. f., prud'hommie, bonté, probité.

Paire, en vos non es prodomia. Chronique d'Arles. 

Père, en vous n'est pas prud'hommie.

11. Bonomia, s. f., bonhomie, douceur, bonté.

Un evesque mot sant e de gran bonomia. 

Complida de vertut e de gran bonomia. 

V. de S. Honorat.

Un évêque moult saint et de grande bonhomie.

Accomplie de vertu et de grande douceur.

12. Human, Uman, adj., lat. humanus, humain.

Deslivrar d'infern trastot l' uman linhatge. V. de S. Honorat.

Délivrer d'enfer toute l'humaine race.

Pres per nos carn humana.

(chap. Va pendre per natros carn humana.)

P. Cardinal: Jhesum Crist. 

Prit pour nous chair humaine.

CAT. Humá. ESP. PORT. Humano. IT. Umano. (chap. Humá, humans o humano, humans; humana, humanes.)

13. Humanal, Umanal, adj., humain.

Per tu es sobronrada 

Tota l' umanals lignada.

G. Riquier: Sancta Verges. 

Par toi est surhonorée toute l'humaine lignée. 

El penra en lhieis humanal natura. Liv. de Sydrac, fol. 90. 

Il prendra en elle humaine nature.

ANC. CAT. ANC. ESP. Humanal.

14. Humanalmen, adv., humainement.

Una emage de Nostre Senhor, no... facha humanalmen, mas per vertut de Dieu. Cat. dels apost. de Roma, fol. 36.

Une image de Notre Seigneur, non... faite humainement, mais par vertu de Dieu.

Humanalment passant d'aquest setgle en l'autre.

Tit. de 1333. DOAT, t. XLIII, fol. 33.

Passant humainement de ce monde dans l'autre.

15. Humanat, adj., humanisé, devenu homme. 

El filh, en quant que es humanat et incarnat. Eluc. de las propr., fol. 8.

Le fils, en tant qu'il est humanisé et incarné.

(chap. Humanisat, convertit en home.)

16. Humanitat, Umanitat, s. f., lat. humanitatem, humanité. 

Aperteno a Jhesu Christ, cant a ssa humanitat. V. et Vert., fol. 4. Appartiennent à Jésus-Christ, quant à son humanité. 

Car selh qu' anc no fes peccat, 

Venc suffrir humanitat 

E mort desotz Pons Pilat.

Pierre d'Auvergne: Lauzatz sia. 

Car celui qui jamais ne fit péché, vint souffrir humanité et mort dessous Ponce-Pilate.

- Charité, douceur.

No fai umanitat als paubres. Trad. de Bède, fol. 64. 

Ne fait pas charité aux pauvres. 

CAT. Humanitat. ESP. Humanidad. PORT. Humanidade. IT. Umanità, umanitate, umanitade. (chap. Humanidat, humanidats; v. humanisá: humaniso, humanises, humanise, humanisem o humanisam, humaniséu o humanisáu, humanisen; humanisat, humanisats, humanisada, humanisades.)

 

Honor, Onor, s. f., lat. honor, honneur, avantage.

Ja mos chantars no m'er honors.

B. de Ventadour: Ja mos. 

Jamais mon chanter ne me sera honneur.

Gran ben e gran honor 

Conosc que Dieus me fai, 

Qu' ieu am la belazor 

Et elha me, so sai.

B. de Ventadour: Pus mi preiatz. 

Grand bien et grand honneur je connais que Dieu me fait, vu que j'aime la plus belle et elle moi, je le sais. 

Loc. Cant el vi que venia,

Salh en pes per far m' onor.

Gui d'Uisel: L'autre jorn. 

Quand il vit que je venais, il saute en pied pour me faire honneur.

Prép. comp. En honor del Paire en cui es 

Totz poders e tota vertatz. 

Pons de Capdueil: En honor. 

En honneur du Père en qui est tout pouvoir et toute vérité.

ANC. FR. Moult li portent tuit grant honor. 

Nouv. rec. de fables et cont. anc., t. 1, p. 234.

- Dignité, bénéfice, droits honorifiques, fonds, terre, domaine, patrimoine. 

E 'l reys de cu ieu tenc m' onor.

Le Comte de Poitiers: Pus de chantar.

Et le roi de qui je tiens ma terre. 

Que m renda m' onor e tot mo fieu. 

Mi renda en sa honor ces ni tolieu. 

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 88 et 72. 

Qu'il me rende mon bénéfice et tout mon fief. 

Me rende en son domaine cens et tonlieu. 

Honor dotal no s pot alienar. Petit Thalamus de Montpellier, p. 69. 

Fonds dotal ne se peut aliéner. 

Fig. et allusiv. D'aver l' onor e 'l fieu

Que han tos los cors sancs que moriron per Dieu.

V. de S. Honorat. 

D' avoir la dignité et le fief qu'ont tous les corps saints qui moururent pour Dieu. 

ANC. FR. Jà n'aura ne bien ne honor.

Nouv. rec. de fables et cont. anc., t. 1, p. 370. 

Ci sunt venu Sarrazin d'outre-mer 

Qui bien nos cuident de nos honors geter. 

Roman d'Agolant. Bekker, p. 185. 

CAT. ESP. PORT. Honor. IT. Onore. (chap. Honor, honors; v. honorificá, honrá.)

2. Honransa, Onransa, s. f., honneur. 

Er lo pro meus, e vostra l' onransa. 

Aimeri de Peguilain: Hom ditz.

Sera mien le profit, et votre l'honneur.

Si domneys e cortejars no fos,

No fora pretz ni servirs ni honransa. 

P. Raimond de Toulouse: Tos temps aug. 

Si galanterie et courtiser ne fût, ne serait mérite ni servir ni honneur.

- Accueil, éloge.

No m tardasetz hueimais vostra honransa, 

S' aver la dei.

Giraud le Roux: Nulhs hom. 

Que vous ne me retardassiez désormais votre accueil, si je dois l'avoir.

L'autre fan, senes sal, 

Coblas, sirventes, dansas; 

... Cuian honransas 

Penre per lur trobar.

G. Riquier: Pus Dieu. 

Les autres font, sans sel, couplets, sirventes, danses;... ils pensent recueillir des éloges pour leur trouver.

- Hommage.

Pois li darem del vi en luoc d' onransa. 

Lanza: Emperador. 

Puis nous lui donnerons du vin en lieu d' hommage. 

ANC. IT. Onranza.

3. Honrament, Onramen, s. m., considération, politesse, égard, respect.

Las! qui sabra mais tan entieiramens 

Far ad autrui honramens ni honor.

Aimeri de Peguilain: S'ieu anc chantiei. 

Hélas! qui saura désormais aussi entièrement faire à autrui considération et honneur.

Quar us belhs honramens

Val mais q' un don petitz.

Giraud de Calanson: El mon non. 

Car une belle politesse vaut mieux qu'un petit don.

- Honneur, gloire.

Quascun jorn creyssetz vostr' onramen. 

Pons de la Garde: D'un sirventes. 

Chaque jour vous accroissez votre honneur. 

Car an mes tot so per qu' om vai pueian 

En honrament et en pretz, en soan.

B. Calvo: Ab gran dreg. 

Car ils ont mis en mépris tout ce par quoi on va montant en gloire et en mérite.

- Avantage, profit.

C' apres lo joy me vengues l' onramen

G. Faidit: Anc no m parti. 

Qu'après la joie me vînt le profit.

Onramens grans cre que 'l n' eschai

A celh que sab en patz sufrir 

Son dan.

P. Raimond de Toulouse: Us novels. 

Grand avantage je crois qu'il lui en échoit à celui qui sait souffrir en paix son dommage.

- Domaine, terre.

Demandatz al rey tot l' onramen 

De lai d' Urgelh, que soliatz tener.

Bertrand de Born: Un sirventes farai. 

Demandez au roi tout le domaine au-delà d'Urgel, que vous aviez coutume de tenir. 

ESP. Honramiento. (chap. Honramén, honramens.)

4. Honrador, s. m., qui honore, adorateur.

Com servidor et honrador de Dieu. Abr. de l'A. et du N.-T., fol. 16.

Comme serviteur et adorateur de Dieu. 

ESP. PORT. Honrador. (chap. Honradó, honradós, honradora, honradores.)

5. Honoros, adj., du lat. honorificus, honorable.

Totz bos ayps, per qu' estatz honoros

E fis e cars e valens sobr' els bos.

Arnaud de Marueil: A gran honor. 

Toutes les bonnes qualités par lesquelles vous êtes honorable et fidèle et cher et méritant sur les bons.

CAT. Honros. ANC. ESP. Honoroso. ESP. MOD. PORT. Honroso. 

(chap. Honrós, honrosos, honrosa, honroses; honorífic, honorifics, honorífica, honorífiques; honorable, honorables.)

6. Honorable, Honrable, Ondrable, adj., lat. honorabilem, honorable.

So es qu' el sia plus honorables dels altres. Trad. de Bède, fol. 63. 

C'est-à-dire qu'il soit plus honorable que les autres.

Si non cuia que li sia honrabla. V. et Vert., fol. 31.

S'il ne pense pas qu'elle lui soit honorable.

Del ondrable senhor. Tit. de 1402, de Bordeaux. Bibl. Monteil. 

De l' honorable seigneur.

A lo honorable home Johan. Tit. de 1464, de Bordeaux. Bibl. Monteil. 

A l' honorable homme Jean. 

CAT. ESP. Honorable. IT. Onorevole.

7. Honoriu, adj., remarquable, distingué.

Ma don' a pretz honoriu.

P. Vidal: Be m pac. 

Ma dame a mérite distingué.

8. Honorar, Honrar, Onrar, Hondrar, Ondrar, v., lat. honorare, honorer.

Qui honora son paire s' esjauzira de sos fils. Trad. de Bède, fol. 70. 

Qui honore son père se réjouira de ses fils. 

Gran ren pogra d'autras donas honrar.

Arnaud de Marueil: Anc vas amor. 

Beaucoup d'autres dames je pourrais honorer. 

Tant cantet d' ela, e tant la onret e la servi que la domna se laisset envolar ad el. V. de Pierre de Maensac. 

Tant chanta d'elle, et tant l'honora et la servit que la dame se laissa enlever par lui. 

Part. pas. Mas volon mort onrada que viure aunidamen. 

Guillaume de Tudela. 

Ils veulent plus mort honorée que vivre honteusement. 

ANC. FR. Mult sunt honuret li tuen ami.

Anc. trad. du Psaut. de Corbie, ps. 138. 

ANC. CAT. ANC. ESP. Honorar. CAT. MOD. ESP. MOD. PORT. Honrar.

IT. Onorare. (chap. Honrá: honro, honres, honre, honrem o honram, honréu o honráu, honren; honrat, honrats, honrada, honrades.)

9. Honradamen, adv., honorablement.

Ella lo fetz honradamen sepellir en la maison del Temple de Tripol.

V. de Geoffroi Rudel. 

Elle le fit honorablement ensevelir dans la maison du Temple de Tripoli. 

CAT. Honradament. ESP. PORT. Honradamente. (chap. Honradamen.)

10. Honoradamen, adv., honorablement.

Me fai entr' els pus vieure mot honoradamens.

Pierre de Corbiac: El nom de.

Me fait vivre entre eux beaucoup plus honorablement.

CAT. Honorablement. ESP. Honorablemente. IT. Onorevolmente.

(chap. Honorablemen.)

11. Honorificar, v., lat. honorificare, rendre honneur, honorer.

Qual que sia que a me aura aministrat, mon payre lo honorificara.

Frag. de trad. de la Passion. 

Quel qui soit qui m'aura servi, mon père lui rendra honneur.

ANC. FR. Vous avez trouvé le moyen de faire que ceste place-cy, laquelle de soy est assez refusable, soit maintenant honorifiée.

Macault, Trad. des Apophtegmes, fol. 44.

CAT. ANC. ESP. Honorificar. IT. Onorificare. (chap. Honorificá.)

12. Deshonor, Desonor, s. f., déshonneur.

En gran deshonor

Ne venra sa corona.

Germonde de Montpellier: Greu m'es. 

En grand déshonneur en viendra sa couronne. 

Loc. Anc no ill fi desonor.

P. Bremond Ricas Novas: Lo bels. 

Jamais je ne lui fis déshonneur. 

Sitot lop m' apellatz, 

No m' o tenh a deshonor.

P. Vidal: De chantar. 

Quoique vous m'appeliez loup, je ne le tiens pas à déshonneur. 

ANC. FR. Icil te gart de deshonor.

Roman du Renart, t. II, p. 78. 

CAT. ESP. Deshonor. IT. Disonore. (chap. Deshonor, deshonors; 

v. deshonorá, deshonrá.)

13. Deshonransa, Desonransa, s. f., déshonneur, opprobre. 

Car clergue e sel de Fransa

Prezon pauc la desonransa.

Palazis: Si col flacs. 

Car les clercs et ceux de France prisent peu le déshonneur.

Qui volra venjar la deshonransa

Qu'elh pres per nos, quan sus la crotz fo mes. 

R. Gaucelm: Qui vol aver. 

Qui voudra venger l' opprobre qu'il prit pour nous, quand il fut mis sur la croix. 

ANC. FR. Sa honte e sa deshonorance. 

B. de Sainte-Maure, Chron. de Norm., fol. 169. 

ANC. CAT. Desonranza. (chap. Deshonransa, deshonranses; deshonor.)

14. Desonorar, Deshonrar, Deshondrar, Desonrar, Desondrar, v., déshonorer, outrager.

Aitals hom Dieu desonora. Brev. d'amor, fol. 140.

Un tel homme outrage Dieu.

Greu er que no us deshondre.

P. Vidal: No m fay chantar. 

Il sera difficile qu'il ne vous déshonore. 

Part. pas. Mas vueilh murir qe viure desonratz.

Blacasset: Gerra mi play.

Plus je veux mourir que vivre déshonoré.

La crestiantatz era estada desonrada. V. de Folquet de Marseille.

La chrétienté avait été déshonorée.

CAT. Deshonrar. ANC. ESP. Deshonorar. ESP. MOD. PORT. Deshonrar. 

IT. Disonorare. (chap. Deshonrá.)

15. Desonradament, Desondradamens, adv., d'une manière déshonorante, honteusement.

Amenat fora mot desonradament. Hist. abr. de la Bible, fol. 70. 

Amené dehors moult honteusement.

Menat mot desondradamens. Abr. de l'A. et du N.-T., fol. 30. 

Mené moult malhonnêtement.

(chap. Deshonradamen.)

16. Endesonrar, v., déshonorer. 

Part. pas. Per totz tengutz... 

Endesonratz.

Esperdut: Qui non. 

Par tous tenu... déshonoré.

17. Sobronrar, v., surhonorer, honorer beaucoup.

Part. pas. Aissi quon es sobronrada

La maire del Salvador.

G. Riquier: Aissi quon es. 

Ainsi comme est surhonorée la mère du Sauveur.

(chap. Sobrehonrá; sobrehonrat, sobrehonrats, sobrehonrada,  sobrehonrades.)

18. Honestat, Honestetat, s. f., lat. honestatem, honnêteté, vertu.

En la honestat de matremoni. 

Si no fos per la honestetat de matremoni e del sagramen.

(chap. Si no fore per la honestidat de matrimoni y del sacramén.)

V. et Vert., fol. 91 et 92.

En l' honnêteté au mariage.

Si ne fût pour l' honnêteté de mariage et du sacrement.

Prov. Honestat non porta costalier.

B. Carbonel: Per espassar. 

Vertu ne porte pas coutelas.

ANC. CAT. Honestat. CAT. MOD. Honestetat. ANC. ESP. Honestad. 

ESP. MOD. Honestidad. PORT. Honestidade. IT. Onestà, onestate, onestade. (chap. Honestidat, honestidats.)

19. Honest, adj., lat. honestus, honnête, vertueux, poli.

Pueys fai cara mout honesta.

(chap. Pos fa cara mol honesta; fé cara : tindre la cara de.)

Artur Quintana Font, cara honesta, deshonest, lladre, manipuladó, ascumita, ICF, Ascuma

P. Cardinal: Qui ve gran. 

Puis fait mine moult honnête.

Car es tan de bon aire,

Franch' et umils et honesta.

G. Adhemar: Be m'agr'ops. 

Car elle est si débonnaire, franche et modeste et vertueuse.

O ell es pus honestz que los autres, o ell es faula et ysquern e dirrizio de tot lo poble. V. et Vert., fol. 97. 

Ou il est plus vertueux que les autres, ou il est la fable et la raillerie et la dérision de tout le peuple. 

CAT. Honest. ESP. PORT. Honesto. IT. Onesto. (chap. Honest, honests u honestos, honesta, honestes.)

20. Honestamen, adv., honnêtement, convenablement.

Aqui sio li lieh establit honestamen.

Trad. de la règle de S. Benoît, fol. 27. 

Là soient les lits établis convenablement. 

CAT. Honestament. ESP. PORT. Honestamente. IT. Onestamente. 

(chap. Honestamen.)

21. Dezonestat, Deshonestetat, s. f., déshonnêteté, malhonnêteté, grossièreté. 

Ses far dezonestat. Leys d'amors, fol. 41. 

Sans faire malhonnêteté.

Vilanas paraulas que tornon en ribaudias et en deshonestetat.

V. et Vert., fol. 84. 

Vilaines paroles qui tournent en débauches et en déshonnêteté.

ANC. ESP.

Toda monia que face tan grand desonestat. 

Milagros de Nuestra Señora, cop. 549. 

CAT. Deshonestedat. ESP. MOD. Deshonestidad. PORT. Deshonestidade. IT. Disonestà, disonestate, disonestade. (chap. Deshonestidat, deshonestidats.)

22. Deshonest, adj., déshonnête, malhonnête, grossier.

Per servizis deshonestz, donon las prebendas de sancta Glieya.

Per deshonestas paraulas.

(chap. Per deshonestes paraules.)

V. et Vert., fol. 16 et 3. 

Pour services déshonnêtes, ils donnent les prébendes de sainte Église.

Par déshonnêtes paroles.

CAT. Deshonest. ESP. PORT. Deshonesto. IT. Disonesto

(chap. Deshonest, deshonests o deshonestos, deshonesta, deshonestes.)

23. Deshonestamen, adv., déshonnêtement, malhonnêtement.

Tracta l'autre deshonestamens. 

Sovens s' en paro e s'en aparelhon plus vanamens e plus deshonestamens. 

V. et Vert., fol. 92 et 18. 

Traite l'autre malhonnêtement. 

Souvent elles s'en parent et s'en apprêtent plus vainement et plus déshonnêtement. 

CAT. Deshonestament. ESP. PORT. Deshonestamente. 

IT. Disonestamente. (chap. Deshonestamen.)

24. Enhonest, adj., lat. inhonestus, inconvenant, malhonnête.

Injusta deffensa e enhonesta. L'Arbre de Batalhas, fol. 113.

(chap. Injusta defensa e inhonesta.)

Défense injuste et inconvenante.

ESP. Inhonesto. IT. Inonesto. (chap. Inhonest, inhonests o inhonestos,  inhonesta, inhonestes : deshonest, etc.)

domingo, 8 de octubre de 2023

Gaucelm Faidit.

Gaucelm Faidit.

Gaucelm Faidit.

I.

Lo rossinholet salvatge
Ai auzit que s' esbaudeya
Per amor en son lenguatge,
E m fai si murir d' enveya,
Quar lieys cui dezir
Non vey ni remir,
Ni no m volc ongan auzir;
Pero pel dous chan
Qu' ilh e sa par fan
Esfortz un pauc mon coratge,
E m vau conortan
Mon cor en chantan,
So qu' ieu no cugei far oguan.

Empero nulh alegratge
No m don al cor ren qu' ieu veya,
Per qu' ieu conosc mon follatge;
Et es dreitz qu' aissi m' esteya:
E deu m' avenir,
Quar per fol cossir
Laisiey mon joy a chauzir;
Don sui en afan,
E n' ai ira e dan,
E conosc en mon coratge
Qu' ai perdut est an,
Qu' anc no i aic joi gran
Ni re que m vengues a talan.

E sitot planh mon dampnatge,
Mon cor aclin e sopleya
Vas lieys que a 'l senhoratge
En mi, tant com esser deya;
Car no m poc plus dir
Quan venc al partir,
Mas sa cara 'l vi cobrir,
Em dis sospiran:
“A dieu vos coman!”
E quan pens en mon coratge
L' amor e 'l semblan,
Per pauc en ploran
No m' auci, quar no ill sui denan.

Anc non falsiei mon viatge
Vas lieys cui mos cors s' autreya
Pus l' agui fait homenatge,
E non ai cor que m recreya
Ja del sieu servir;
Cui qu' enuey ni tir,
Sieus sui, e no m puesc giquir
De lieys tan ni quan;
Qu' autra non deman,
Ni non es en mon coratge
Res qu' ieu vuelha tan,
Per que la reblan
Mas mas juntas humilian.

Mi dons m' a per heretatge
Acli, cum selh que merceya,
Que no m' aia cor salvatge,
Ni fals lauzengiers non creya
De mi, ni s' albir
Que vas autra m vir;
Que per bona fe sospir,
E l' am ses enguan
E ses cor truan;
Qu' ieu non ai ges tal coratge,
Cum li fals drut an
Que van gualian,
Per qu' amors torna en soan.

Chansos, de te fatz messatge,
E vai ades e despleya
Lai on jois a son estatge,
A mi dons que tan me greya;
E poiras li dir
Qu' ieu muer de dezir;
E s' ilh te denh' aculhir,
Vai li remembran,
E non t' ans tarzan,
Lo mieu deziros coratge
E l' amor tan gran
Don muer deziran,
Quar non la remir en baizan.
Na Maria, tan
Avetz de pretz gran,

Per que son tuich d' agradatge

Mei dich e mei chan,

Per la lauzor gran
Que ieu dic de vos en chantan.

II.

Ab Cossirier plang,
En chantan, mon dampnatge
D' un joy que m sofrang
Per mon mezeis follatge,
Qu' en pays estrang
Sui, e no i vey messatge
De lieys cui sopley,
Don ges no m recrey;
Qu' ades on qu' estey
L' aclin ses cor volatge,
Sitot non la vey.

Mout fi belh guazang,
Quan pres mon homenatge,
Per qu' ieu non remang
En autrui senhoratge,
Ni a mi no s tang
Qu' ieu segua autre viatge,
Ni que ja desrey
En autrui domney,
Ans sos sers m' autrey
Humils ab fin coratge,
Qu' autra non envey.

Mi dons sui aclis
Vas on qu' ieu an ni venha,
Et al dous pays
On ilh estai e renha
Suavet m' aucis
Ab sa falsa entresenha;
E no sai per que
M' a destreg ancse,
Qu' ieu l' asegur be
Que ja d' autra no m fenha;
Mas ilh no m' en cre.

Mielhs fora m sofris

De lieys, cui jois mantenha,
Qu' ieu ja non la vis,
Qu' aitals maltraitz m' en venha.
Sola m' a conquis
La belha que no m denha,
Pus per sa merce
Mi retenc ab se;
Ar no l' en sove,
Quar m' es ops que m revenha,
Ni 'l membra de me.
Amors, que farai
S' aissi m dezasegura
Lo mals qu' ieu en trai,
E de mi non a cura?
Quar gelos savai,
Et avols gens tafura,
E croy lauzengier
Son d' amor guerrier;
Per que Jhesu quier
Que los met' en rancura
Et en encombrier.

Joyos, ben s' eschai
Qu' aya de joy fraitura
Qui ab joy estai
Et ab joy non s' atura;
E mos cors es sai
Lueng de bon' aventura
En greu cossirier;
E mon Santongier
Vey d' amor primier,
E si sa joya 'l dura
Be 'l vai a sobrier.

E tu, messatgier,
Porta 'l chant leugier
N Agout, on pretz s' atura,
Lai part Monpeslier.

III.

Tant ai sufert longamen gran afan,
Que, s' estes mais que no m' aperceubes,
Murir pogra tost e leu, si m volgues,
Qu' a la belha non penra ja dolors
En cui mala fos beutatz e valors,
Don regardan part forsatz mon coratge;
E pus no m vol, segrai autre viatge,
Qu' a lieys non cal, ni no so ten a dan
De perdre me ni 'ls belhs digz de mon chan.

Pero tal ren ten hom vil qu' es prezan,
E tal ren pert que ditz que l' es ben pres,
Que pueis li fai frachura meyns de bes;
Mas de mi dons es tan grans sa ricors
Que ren no s ten si m pert ni m vir alhors;
Doncs, be fis ieu outracuiat folatge
Quan percassiei ma mort e mon dampnatge,
Per mon fol cor que m fetz dir en chantan
So don degra gen cobrir mon talan.

E pus mon cor e mei huelh trahit m' an,
E ma mala domna e ma bona fes,
Si que quascus m' agra mort si pogues,
Clamar m' en dei com de mals bailidors;
E ja mos huelhs messongiers traidors
Non creirai mais, ni fiansa ses gatge;
Quar selh es folhs qui fai folh vassalatge,
E folhs qui cre aver a son coman
Tot so que ve plazen ni benestan.

Meravilh me, pus ab mi dons es tan
Pretz e valors, plazers e digz cortes,
Com pot esser que no i sia merces;
E m meravilh de lieys on es honors,
Sens e beutatz, que ja no i sia amors;
E m meravilh de domna d' aut paratge,
Belh' e gentil, qu' es de mal senhoratge,
Ni com pot far contra sa valor tan
Que desmenta son franc humil semblan.

De tot aisso ai meravilha gran;
E pus no 'l platz que si camge de res,
No m tenra mais enfrenat sos mals fres,
Qu' era m' en part, sitot m' es dezonors;
Et agra m' obs que fos del maltrag sors:
Pus alhors vau mudar mon estatge,
Bon encontre m don dieus e bon intratge,
E m lais trobar dona ses cor truan,
Qu' ab mal senhor ai estat aquest an.

Ab tot aital mal e brau e tiran
Volgr' ieu estar voluntiers, s' ill plagues,
Mais qu' ab autra que mais de be m fezes;
Mas, pus no il platz, a tal vau per socors
De cui me ven al cor plazens dousors;

Belh' es e pros, franch' e de bon usatge,
Et a m mandat per un cortes messatge
Q' un pauc auzel en mon punh, que no s n' an,
Am mais qu' al cel una
grua volan.

Mon Santongier m' ane mon sobregatge,
Quar ai conquist gran sen ab gran follatge,
E sai chauzir d' amor lo pro e 'l dan,
E jamais jorn no m' aucirai preyan.

Q' un pauc auzel en mon punh, que no s n' an, Am mais qu' al cel una grua volan.


IV.

Sitot ai tarzat mon chan
E n' ai fag trop lonc estatge,
Ar ai ben cor e talan
Qu' ie 'n torn la perd' e 'l dampnatge,
Que 'l belha m met el viatge,
E m ditz qu' ieu mostr' en chantan
Lo joy e la valor gran
Que m donet, e l' alegratge,
Lo jorn que m retenc baizan.

Adoncs l' estei tan denan,
Mas jontas, de bon coratge,
De genolhos, en ploran,
Tro m pres en son senhoratge;
Mas al prim li fo salvatge,
Quar m' auzei enhardir tan;
Pueis vi mon humil semblan,
E receup mon homenatge,
Quar mi conoc ses enjan.

Amicx, quan se vol partir
De si dons, fai gran efansa,
Sitot no vol aculhir
Sos precx a la comensansa;
Qu' amors s' abriva e s' enansa
Ab honrar et ab servir;
E qui vol de lieys jauzir,
Sia de belha semblansa,
E sapch' amar e sofrir.

Mi dons am tant e dezir
Que, qui m mezes en eguansa
Vas lieys tot quant hom pot dir,
Non penria eu acordansa
Qu' ieu ja 'n partis m' esperansa,
Ni s camjesson mei cossir;
Ni no vuelh esdevenir
Senes lieys senher de Fransa;
Guardatz si vuelh qu' ilh m' azir!

Manthas sazos s' esdeve
Que pens tan fort e cossire
Qu' ieu non aug qui parla ab me,
Ni fatz mas tremblar e frire;
E pens com no volc assire
Dieus en una sola re
La beutat qu' ilh a en se,
E 'l gen parlar e 'l dous rire
Ab que s' amor me rete.

Tot ai per ma bona fe
Conquis so don sui jauzire,
E prec mi dons per merce
Que son cors del mieu no vire,
Quar sos hom e sos servire
Sui, et ai estat ancse;
Et ades pueia e ve
L' amors, e dobla 'l dezire
On ilh plus mi fai de be.

Linhaura, lai vir mon fre
Vas mon senhor cui dezire
E vuelh s' onor e son be.

V.

Si anc nulhs hom per aver fin coratge,
Ni per amar leialmen ses falsura,
Ni per sufrir franchamen son dampnatge,
Ac de si dons nulh' onrada aventura,
Ben degr' ieu aver
Alcun covinen plazer,
Qu' el ben e 'l mal, quals qu' ieu n' aya,
Sai sufrir, et ai saber
De far tot quan mi dons playa,
Si qu' el cor non puesc mover.

De ben amar sai segr' el dreg viatge,
Si que tant am mi dons outra mezura
Que far en pot tot quan l' es d' agradatge;
Qu' ieu no 'lh deman, tan tem dir forfaitura
Baizar ni jazer:
Pero si sai tan valer

Ad ops d' amar, qui qu' en braya,
Qu' honrat jorn e plazen ser
E tot don qu' a drut eschaya
Sai dezirar e voler.

Sitot la m vuelh, ieu non ai autre gatge,

Ni autre don, ni paraula segura,
Mas ilh es tan franch' e de belh estatge

Que la valors e 'l pretz qu' en lieys s' atura
Fai a totz parer
Qu' amors y puesca caber;
Quar lai on es valors gaya
Deuria merces valer;
Veus tot lo joy que m n' apaya,
E m tolh qu' ieu no m dezesper.

Mas, e que m val? qu' ieu non ai vassalatge
Ni ardimen que l' aus dir ma rancura!
Quar tan dopti s' onor e son paratge,
Son guay semblan e sa belha faitura,
Qu' aisso m fai temer
Qu' a lieys non puesca caler
De mal ni d' afan qu' ieu traya;
Mas, si m volgues retener,
No volgr' esser reys d' Armaya,
Tan com ab lieys remaner.

Ai auzit dir del savi ses folhatge,
C' om honra mal aisel don non a cura
Que ditz que 'l do dieus jove senhoratge;
Aquest honrat, sia tortz o drechura,
Ai d' amor per ver,
E s' ieu l' ai, no m deu doler;
Quar de pros domna veraya
Val mais qu' om bel dan esper,
Que tal don d' avol savaya
Qu' om no deu en grat tener.

Qu' ieu 'n sai una qu' es de tan franc usatge
Qu' anc no gardet honor sotz sa sentura;
E 'l tortz es sieus, s' ieu en dic vilanatge,
Quar, senes gienh et a descobertura,
Fai a totz vezer
Cum ponha en se dechazer;
E dona qu' ab tans s' asaya,
No us cugetz qu' ieu m' alezer
Que ja de lieys ben retraya,
Ni vuelh que s puesc' eschazer.

Na Maria, domna guaya,
Vos non etz d' aital saber
Que re no faitz que desplaya,
Ans faitz so que deu plazer.

VI.

Tug cilh que amon valor
Devon saber que d' amor
Mov larguez' e guais solatz,
Franchez' et humilitatz,
Pretz d' amar, servirs d' onor,
Gen teners, jois, cortezia;

Doncs, pois so 'n mov, ben deuria

Chascus ponhar, qui bon pretz vol aver,
De fin' amor leialmen mantener.

Qu' aissi fan tut li melhor,
Cil qu' an bon pretz ab sabor;
Mas li fenhedor malvatz
An ab falsas amistatz
Volt pretz en avol color;
E s' ieu ver dir en volia,
Aquela meteissa via
Vezem al plus de las domnas tener,
Per que m sap mal quar en puesc dire ver.

Las falsas e 'l trichador
Fan tan que 'l fin preyador
An pois dan en lur baratz;
Qu' aital es preyars tornatz
Tot per doptansa de lor,
Que l' us en l' autre no s fia;
E qui per so s recrezia
Non auria vas amor fin voler,
Qu' amors no vol qu' amics si dezesper.


E sivals segon error
Las falsas e 'l fenhedor,
Volgra fosson ad un latz,
E quascus fos enganatz;
E 'l fin lial amador,
E las domnas ses bauzia
Mantenguesson drudaria;
Qu' enueitz es grans, en amor, a vezer
Que fals amans puesc' entr' els fins caber.

Mas una tals sazos cor
Que greu trob om bon senhor,
Ni domna don si' amatz
Totz sols, ses autres peccatz;

E s' ieu ab francha doussor
Trobes leyal senhoria,
Be m plagra, qu' aissi tanh sia,
Quan fin aman s' acordon d' un voler,
Tot quan l' us vol deu a l' autre plazer.

D' amor agr' ieu cor melhor
Que de re, mas la dolor
Sen don ieu sui galiatz;
E ges per so no m desplatz
Ni m fan li maltrag paor,
Ans sapchatz qu' ieu amaria
Mout voluntiers, si podia
Chauzir bon luec on pogues remaner,
Ni trobava qui m saubes retener.


Cor ses don no m' a sabor,
Ni dona senes amor,
Ni cavaliers dezarmatz,
Ni joves manens senatz,
Ni drutz mas d' una color,
Ni trop gabar ab folhia,
Ni solatz ab vilania,
Ni no m sap bo prometre ses aver,
Ni loncs preyars, quan pro no m pot tener.

Ves Monferat ten ta via
A mon Thesaur on que sia,
E di 'l, chanso, que sapcha miels valer
De nulh autre que hom puesca vezer.

//


Gaucelm Faidit, literally "Gaucelm the Dispossessed" c. 1156 – c. 1209) was a troubadour, born in Uzerche, in the Limousin, (Corrèze) from a family of knights in service of the count of Turenne. He travelled widely in France, Spain, and Hungary. His known patrons include Geoffrey II, Duke of Brittany and Dalfi d'Alvernha; he was also at one time in Poitiers at the court of Richard I of England, for whose death he wrote a famous planh (lament) in 1199. It is possible, though controversial, that Gaucelm took part in the Third Crusade from 1189–1191; it seems clear that in 1202 he set out on the Fourth Crusade, as did his then-patron, Boniface of Montferrat, but after 1202 there is no further historical trace of Gaucelm.

Three sources – the anonymous vida (biography) of Gaucelm, an exchange of verses between Gaucelm and Elias d'Ussel, and the satirical sirventes on rival troubadours by the Monk of Montaudon – allege that Gaucelm married a prostitute. According to the vida, her name was Guillelma Monja: "she was very beautiful and well educated" and accompanied her husband on Crusade. The vida also claims that Gaucelm was rather fat, and that after their marriage, Guillelma also put on weight.

About seventy of Gaucelm's poems and fourteen of his melodies survive. Six poems are addressed to Boniface of Montferrat, and twelve to Maria de Ventadorn. Several of his poems are accompanied in the manuscripts by detailed explanations (razós), usually concerning love affairs and rivalries that allegedly inspired the poems. These tales involve Gaucelm with Hugh IX of Lusignan, his son Hugh X, Alfonso II, Count of Provence, and others.

Mouzat, J.-D. (1965). Les Poèmes de Gaucelm Faidit, troubadour du XIIe siècle. Paris: Les Classiques d'Oc.

Biographies des troubadours ed. J. Boutière, A.-H. Schutz (Paris: Nizet, 1964) pp. 167–195.

Rossell i Mayo, Antoni. Les poesies i les melodies del trobador Gaucelm Faidit. Cabrera de Mar, Maresme [Espanya]: Galerada, 2013. pp. 10, etc.

http://trobar.org/troubadours/gaucelm_faidit/

https://es.wikipedia.org/wiki/Gaucelm_Faidit

Gaucelm Faidit (ca. 1170 - ca. 1203) fue un trovador medieval. Se conservan 75 canciones y poemas atribuidos a su autoría.

Gaucelm nació en Uzerche (departamento de Corrèze) en el seno de una familia burguesa. Gaucelm Faidit perdió toda su fortuna en el juego y se hizo juglar. Su actividad poética se desarrolló poco más o menos entre 1180 y 1220.

Estuvo en relación con Elías d’Ussel y fue protegido por María de Ventadorn y por Ricardo Corazón de León. Habiendo pasado del Lemosín a Lombardía, acompañó en 1202 al marqués Bonifacio de Montferrato a la Cuarta Cruzada.

Faidit era un poeta de una gran sensibilidad, capaz de escribir un sentido planto ( elegía ) a la muerte de uno de sus protectores, el rey Ricardo Corazón de león, y deliciosos poemas de amor dedicados a María de Ventadorn.

Su obra es abundante, unas 75 composiciones líricas y de inspiración varia.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Gaucelm_Faidit

Gaucelm Faidit (Uzerche, Llemosí, fl. 1185 - vers 1220) fou un trobador occità. Els seus poemes són datats entre el 1185 i el 1220, i se sap que participà en la Quarta Croada. Pertanyia a una família burgesa i es va fer joglar perquè va perdre la seva fortuna en el joc. Serví a les corts de Ventadorn, de Bonifaci II de Montferrat i d'altres senyors. Viatjà per la Llombardia, Espanya i Hongria, durant una vintena d'anys. Però no s'acontentà només en recitar composicions alienes, i ell mateix compongué nombroses poesies. N'han estat conservades gairebé setanta poesies (de les quals 14 amb melodia conservada), que palesen un classicisme convencional, superat al planh per la mort de Ricard Cor de Lleó, a qui acompanyà a les croades (Fort chauza est que tot lo major dan; Riquer 1983, vol. 2, p. 770-773, núm. 148).


La major part de les seves poesies són amoroses i estan dirigides a les dames que més simpaties li inspiraven, com Maria de Ventadorn, Jordana d'Embrun i Margalida d'Aubusson, de les quals havia sol·licitat els favors, amb més o menys fortuna. Més artificiós que sincer, la puresa i correcció del seu estil, tanmateix li asseguren un dels primers llocs entre els trobadors.


Altres de les seves composicions són exhortacions a allistar-se en la croada, i ell mateix seguí a Bonifaci III de Montferrat en la de 1202. Quant a les dramàtiques que li atribuí Nostradamus, sembla que són completament apòcrifes. Faidit es casà amb Guillermina Monja, dona d'humil origen, però de gran bellesa i discreció, que l'acompanyà en les seves corregudes.


Mouzat, J.-D. (1965). Les Poèmes de Gaucelm Faidit, troubadour du XIIe siècle. Paris: Les Classiques d'Oc.

Biographies des troubadours ed. J. Boutière, A.-H. Schutz (Paris: Nizet, 1964) pp. 167-195.

Riquer, Martí de, Los trovadores. Historia literaria y textos. Barcelona: Ariel, 1983, vol. 2, p. 755-780.

Guido Favati (editor), Le biografie trovadoriche, testi provenzali dei secc. XIII e XIV, Bologna, Palmaverde, 1961, pàg. 240.

Martí de Riquer, Vidas y retratos de trovadores. Textos y miniaturas del siglo XIII, Barcelona, Círculo de Lectores, 1995 p. 80-94 [Reproducció de la vida i diverses razós, amb traducció a l'espanyol, i miniatures dels cançoners A, I i K]

Enciclopèdia Espasa, tom. nº, 23, pag, 95-96.

http://ccuc.cbuc.cat/record=b1640696~S23*cat




martes, 4 de mayo de 2021

Capitol XXXIX. Com la magestat del eternal pare mana a sanct Miquel visitas la senyora sposa sua:

Capitol XXXIX. Com la magestat del eternal pare mana a sanct Miquel visitas la senyora sposa sua: e li portas dignes joyes. E que tots los ciutadans del seu realme anassen a prestar homenatge a aquella.

Acabades les festes e alegries que en lo cel foren celebrades de aquest gran misteri: La magestat de nostre senyor deu mana cridar los seu visrey sanct Miquel e dix li. Anau visrey visitau la sposa mia e portauli joyes dignes al stat seu: e ordenau los ciutadans del regne meu: que vagen ordenadament a ferli reuerencia: e prestar li homenatge com a reyna e senyora de tots. ¶ E apres dels dits ciutadans fareu que Adam e tots los que ab ell son en los lims prenguen forma de cors huma segons en lo mon com viuien solien hauer: e vagen a fer reuerencia e a besar la ma a la dita sposa mia: per lo mija de la qual han attesa reparacio e salut a tota la generacio sua. ¶ E sanct miquel hobeint prestament lo manament de sa magestat feu desempachar les dites joyes e ab gran multitut dangels ben acompanyat e molt apunt deualla de les altees del cel: e vench a la cambreta de la senyora verge qui staua sola ab ses donzelles. ¶ E entrant dintre la dita cambra mostrantse a la senyoria en forma humana sanct miquel e tots los que ab ell eren: primerament adorarem ab grandissima reuerencia la magestat diuina closa dins aquell sagrat ventre: e apres acostant se a la senyora per besar la ma a sa senyoria: e sa altesa leuas de peus per recebir honradament lo visrey: lo qual ficant lo genoll en terra dix a sa senyoria. ¶ O excellent senyora sia de vostra merce volerse tornar a seure: car tots los que som açi venim per seruir e reuerir vostra alta senyoria: e visitar aquella de part del pare eternal: quius ha elegida per sposa e mare del seu fill: e diu a vostra senyoria. ¶ Tibi dabo claues regni (celo+22 o zz en un ganchet a baix) celorum. Car dellibera sa majestat acomanar (aquí cambie lo tipo de lletra) a vostra altesa les claus de paradis: e que maneu obrira qui plaent vos sia: E tramet a vostra senyoria aquestes joyes per que arreada ab elles se mostre e resplandeixca en vostra merce la gloria sua: qui tan digna us (dignaus) ha elegida.

viernes, 11 de agosto de 2017

JM Virgili i Ortiga

"Caldria que ens adonéssim que la majoria dels morts a les carreteres catalanes són víctimes de l'ocupació espanyola, per manca d'inversions."
 
Vigili amb l'ortiga, què mossega. Ojo que es borinot lo payo este.
 
JM Virgili i Ortiga, morts, carretera, Espanya, C14, autovía, catanazi
 
"Mira si eres gilipollas que ese accidente fue en la vía C-14 , autovía del Segre, que no es carretera del estado sino autonómica"
 
Bravo por el foro del guardia civil, no puc di lo mateix dels Mossets, algúns están infectats pel nassionalisme, sobre tot los mossos charnegos catalanistes.

Josep M Virgili i Ortiga , José María Virgili Ortiga, català, borinot



Problemes d'estàndard en l'àrea fronterera entre el Principat de Catalunya i el País Valencià

Resum: Sobre l'establiment del subestàndard corresponent a la zona de transició entre el País Valencià i Catalunya.

Consideracions sobre l'establiment del subestàndard i proposta concreta. Document: Estudi Matèria: Planificació lingüística ; Llengua estàndard ; Dialectes occidentals ; Dialectes de transició ; Català ; Conca de Barberà ; Catalunya ; Tarragonès ; Baix Camp ; Priorat ; Ribera d'Ebre ; Terra Alta ; Matarraña; Franja del meu cul ; Baix Ebre ; Montsià ; Ports ; País Valencià ; Alt Maestrat ; Baix Maestrat ; Alcalatén Publicat a: Segon Congrés Internacional de la Llengua Catalana. Volum. IV. Àrea 3: Lingüística social / Isidor Marí (ed.), Palma de Mallorca : Universitat de les Illes Balears, 1992 (p. 555-560)

Nazionalistes omnium.cat

Josep Maria Virgili Ortiga desenvoluparà la segona edició del Curs de Lingüística Elemental de Llengua Catalana. Dirigit a tots aquells que tinguin ganes d'aprofundir en els conceptes teòrics a l'entorn de la llengua catalana: gramàtica històrica, dialectologia, com lo cap de soca de Ramonet Sistac, toponímia, etc.

El curs es desenvoluparà cada dijous, de 8 a 9 del vespre, a l'aula d'estudi d'Òmnium Baix Camp.

-La data d'inici serà el proper dijous, 23 d'octubre.

- Inscripcions: de dilluns a dijous, de 7 a 9 del vespre. Tel. 977 341 617 o al web de l'entitat:

baixcamp@omnium.cat

dialectes-occitans-catalan-compres-alibert-gramatica-occitana

CURS ELEMENTAL DE LINGÜÍSTICA CATALANA 2017-2018

Presentació del curs:

Voleu saber com va néixer la llengua catalana? En coneixeu les variants i on es parlen? Sabeu d'on provenen i com han evolucionat les paraules catalanes? Sabeu l'origen dels noms propis catalans, de persones i de llocs?

Aquest curs l'hem pensat per respondre totes aquestes preguntes.

PROGRAMA

1. NOCIONS DE GRAMÀTICA HISTÒRICA

1.1 Elements constitutius del català 1.2 La Romània 1.3 El naixement del català 1.4 Els primers textos catalans 1.5 Ramon Llull i la consolidació de la llengua 1.6 L'Humanisme i la Cancelleria Reial 1.7 L'anomenada "Decadència" i la persecució de la llengua 1.8 La Renaixença

2. NOCIONS DE DIALECTOLOGIA

2.1 Els territoris de parla catalana 2.2 El català oriental i l'occidental 2.3 Els dialectes orientals continentals 2.4 Els dialectes orientals insulars 2.5 Els dialectes occidentals 2.6 Els trets dialectals locals 2.7 Alguns parlars de transició

3. NOCIONS DE GRAMÀTICA HISTÒRICA

3.1 FONÈTICA HISTÒRICA

3.1.1 Aparició de les palatals i la ve baixa 3.1.2 Evolució dels grups llatins CE i CI 3.1.3 Aparició de la d epentètica en els grups NR i LR 3.1.4 Aparició del grup tl / tll 3.1.5 Evolució del grup llatí CT 3.1.6 Pèrdua de l'oclusiva dels grups llatins ND i NB 3.1.7 Iodització tradicional 3.1.8 Pèrdua de la N final llatina 3.1.9 Emmudiment de consonants finals 3.1.10 Transformació de les vocals llatines en les catalanes 3.1.11 Evolució de la vocal final

3.2 MORFOLOGIA HISTÒRICA

3.2.1 Origen dels articles i els demostratius 3.2.2 Evolució d'algunes formes verbals

3.3. ALGUNS ASPECTES DE L'EVOLUCIÓ LÈXICA

3.3.1 Metàtesis, analogies i encreuaments lèxics 3.3.2 Metonímies i sinècdoques 3.3.3 Ultracorreccions

3.4. ONOMÀSTICA

3.4.1 Classificació dels topònims 3.4.2 Alguns problemes en la grafia de topònims 3.4.3 Visió històrica i origen més comú dels antropònims

El currículum de Josep Maria Virgili, qui impartirà el curs, és el següent:

CURRÍCULUM DE JOSEP MARIA VIRGILI i ORTIGA

ESTUDIS:

Mestre de Català de grau elemental de la Junta Assessora per a l'Ensenyament de Català (JAEC) (1972).

Certificat de capacitació per a l'ensenyament de la llengua catalana de la Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat de Barcelona i Estudis Universitaris Catalans (IEC) (1975)

Mestre de Català de grau mitjà de la Junta Assessora per a l'Ensenyament de Català (JAEC) (1976)

Mestre de Català per la Universitat de Barcelona (1979)

Magisteri (especialitats de Matemàtiques i Ciències Naturals) (1972).

Filologia catalana (llicenciatura ­1985­ i cursos de doctorat a la Universitat de Barcelona, 1992).

VIDA LABORAL

10 anys de mestre d'ensenyament primari i 24 anys de catedràtic d'institut (Llengua Catalana i Literatura).

Professor de català al Casal Riudomenc de Riudoms (1975­76)

Professor de català dels cursos organitzats per Òmnium Cultural entre els anys 1976 i 1982, per correspondència i presencials (3 a Mont­roig, 2 a Montbrió, 2 a Riudecanyes i un a Riudecols).

PUBLICACIONS:

"Enquesta sociolingüística sobre la vila de Riudoms" (1985), llibre guanyador del Premi d'Investigació "Arnau de Palomar" (1984) atorgat pel Centre d'Estudis Riudomencs "Arnau de Palomar".

Comunicació al II Congrés Internacional de la Llengua Catalana: "Problemes d'estàndard en l'àrea fronterera entre el Principat de Catalunya i el País Valencià" (1986).

Article a "Amb el barret a la mà, miscel∙lània d'homenatge a Ramon Amigó i Anglès" (1989): “Notes sobre correcció lingüística i estàndard català”.

Estudi presentat al Premi Pompeu Fabra "Els contactes vocàlics en el català actual" (1990).

Article al Butlletí de la Societat d'Onomàstica d'homenatge a Andreu Romà i

Espí (2007): "Alguns apunts de toponímia catalana referits a noms de nuclis edificats".

Col∙laboracions en revistes, com Lo Floc (de Riudoms), els Porxos (de

Montbrió) o Reus Diari (del qual vaig elaborar tots els encreuats que va publicar).