Aquesta es la forma, els capitols, los quals los clavaris del studi

VIII. 

Forma iuramenti praestandi ab OEconomis (Clavarios) studii generalis Illerdensis, an. MCCCLXIX. (Vid. pág. 37.) 

Ex lib. Privil. et Concord. curiae saecul. Illerd.

Aquesta es la forma, els capitols, los quals los clavaris del studi ans que usen del offici juren cascun an; los quals capitols foren ordenants (ordenats) per lo Senyor Bisbe, et per lo capitol, et per lo conseyll de la ciutat en lan de nostre Senyor MCCCLX. nou (1369).

Nos aytals canonges e aytals ciutadans de Leyda juram sobre los sants de Deu Evangelis et la Creu de nostre Senyor davant laltar de Santa Maria de la Seu possats, et per nos et cascun de nos ab nostres propries mans corporalment tochats, que nos per tot aquest an, qui sira finit a carnestoltes de Quaresma, a nostre bon enteniment et a nostra bona consciencia procurarem et regirem lo officii de la clavaria al qual (al-qual) som stats elets; e afermaren (afermarem) doctors et maestres o licenciats qui legiran en lo dit studi Dret Canonich et Civil, Medicina, Filosofia et altres scienties aprovades si mester hic siran e aço a aquell menor salari que porem.

Item que a negu no darem ni prometrem ni metrem en alcuna esperança salari negu per legir neguna lectura, si donchs no es doctor o maestre o licenciat; ni pagarem ni darem res a negu per lectura que en temps passat aye feyta sens volentat del capitol et del conseyll de la ciutat; et si fahiem, que ultra lo perjuri, que nons sia reebut en compte ans ho ayam a pagar del nostre propi. 

Item que doctor, maestre ni licenciat negu no afermarem sens conseyll et volentat dels clavaris del an passat et de II. canonges et II. prohomens ordenats a nosaltres per conseylles o de la mayor partida daquells; los quals canonges et prohomens juren et ajen a jurar de conseyllarnos be et lealment, a profit de la clavaria et del studi, tota affeccio et hoy remoguts.

Item quel affermament dels dits doctors, maestres, o licentiats, ahut lo conseyll de susdit (dessus dit), et los salaris daquells, et altres pagues o coses que ayam a fer per raho de dit offici, farem tots IIII concordablament, et no los uns sens los altres.

Item que no vendrem del sensal (censal) que huy la dita clavaria ha, ni negun altre sensal ni violari sobre aquella, per gran profit que fas de la clavaria et del studi, sens conseyll et volentat del capitol et del conseyll de la ciutat; ans sin podem comprar, queu farem.

Item que dels dines de la dita clavaria en nostres usos no convertirem, sino lo salari a nosaltres asignat.

Item que forçarem et forçar farem entant compugam (en tant com pugam) tots aquells que sapiam que res deyen a la clavaria por qualsevol raho; et encara tots aquells, qui ayen res administrar de que no ayen retut compte que donen compte et paguen tot ço ques apparra que deyen o ayen a tornar; e aço farem al pus breu que porem, et que per dar favor ne favors a negu no lexarem.

Item que estrenyerem ab sagrament o en altra manera lo clavari qui cuyll lo sensal et les altres coses de la clavaria, que dins VIII. dies apres finit lo temps del nostre an, retra et dara compte a nosaltres de ço que aura administrat dins lo dit an per la dita clavaria, per ço que nosaltres dins un mes apres lo pugam et ayam a dar als clavaris esdevenidors (pone es devenidors).

Item que pagats los doctors, maestres o licenciats els altres salaris et altres messions necessaries que ayam a fer per la dita clavaria, tota la moneda que sobrara conservarem et metrem, e farem metre ey farem nostre poder en la caxa que es en les cases de Poblet (a: Arcam scilicet comunis depositi, ut in inventario bonorum Bernardi Alegreti ann. 1336 a nobis infra edendo apparet.) 

Item que a neguna persona no farem gracia de res que deye (: degue) a la dita clavaria, ni dels dines daquella no darem a negu per servi ni per altra manera, ni encara per festa que aye affer de doctorat o magistrat, sens conseyll e volentat del Senyor Bisbe o de son vicari et capitoll et del conseyll de la ciutat.

Item que totes les dites coses prometem et juram que farem be et lealment, tota affectio et hoy remoguts, e que per amor, ni favor, ni prechs de neguna persona de qualque dignitat, condicio o estament  sie, noy farem sino ço que al nostre bon enteniment et a nostra bona conscientia, a profit empero del dit studi et clavaria, sira vist feedor.

Item que de negu servi, ni neguna altra cosa per manera de servi, no pendrem, ni daltri que per ell o alcun dells nos ho donas.

Item que no atorgarem ni darem licentia a negun doctor licenciat, ni a maestre, que affermat sie, de anar fora la ciutat, sino solament III. dies; et si a mes temps la demanen que nou (: no ho) pugam fer, sens volentat del capitol, et dells pahers de la ciutat.

Item quels dits clavaris en les conduccions que faran dels dits doctors licenciats et aprovats facen, et hayen a fer jurar aquells que no advocaran, nec donaran algun patrocini duran lo temps de la lur lectura, en qualsevol questio que haien lo Senyor Bisbe et capitol de la Seu de Leyda, nec contra la universitat de la ciutat de Leyda; si donchs nou fahien ab licentia demanada et obtenguda del dit Senyor Bisbe et capitol en lures (lurs, llurs) questions, et dels pahers de la dila ciutat en les questions de la dita universitat. E si lo contrari fahien que perden lo salari quels sera promes per la lectura, et ultra aço sien privats de aquella lectura.

A 20 de Maig me donaren una de Vm. de 25 de Abril, y ab ella tota merçe.

Carta que escribió el canónigo de Tortosa Jayme Miró al canónigo de Toledo D.
J. B. Pérez, obispo que después fue de Segorbe (a: Existe original en un tom. fol. de actas y noticias de los SS. de España, que recogió el dicho Señor Pérez, y se guarda en el archivo de la catedral de Segorbe.). 

A 20 de Maig me donaren una de Vm. de 25 de Abril, y ab ella tota merçe. 

Y puyx es Vm. natural de Valencia, li respondre en nostra llengua, puix lo entendra molt be. 

Per tenir yo en carrech la llibreria de esta iglesia per lo capitol de ella, fuy forçat comunicar la de Vm. á estos senyors estant justats per altres negocis, y tots uniformes foren molt contents yo serquas totes les claricies se poguessen haber, y veure axi en la llibreria como en lo archiu, y en les constitucions de esta iglesia, y donas á Vm. relacio del que si trobaria ab tot lo compliment necessari. Y axi serquant en dita llibreria, he trobat en un llibre de lliçons molt antich la vida del glorios Sant Ruph, la qual envie à Vm. de la manera la he trobada scrita en llati, encara que en alguns llochs hi ha alguns periodos no corresponen a la sentencia he intelligencia del que va dient; pero per no llevar y affegir hi mes del quex havia la tramet de ma mia scrita ab la present, como dalt dich. Rebré a merce me avise de la rebuda della. 

Tambe so entrat en lo archiu de dita iglesia per veure si se trobarien alguns actes antichs ans que los moros entrassen en Spaña, y no si ha trobat cosa alguna, salvo la conquista feu D. Ramon Berenguer, compte de Barcelona, qui conquista a Tortosa, y trague los moros della en lo any 1148: y conquistada feu venir de França de un monestir estaba en la ribera del Rojne a un Gaufrido qui era abat de dit monestir de canonges reglars del orde de Sant Agosti pera esser bisbe de Tortosa, e axi en lo any 1151 lo Archebisbe de Tarragona lo consagra en presencia de altres bisbes y de dit D. Ramon Berenguer, compte de Barcelona, y li dona dit compte a dit Gaufrido y sos successors los delmes y primicies, y designa los llimits del bisbat. 

Y apres dit Gaufrido envia a Roma sa electio y consecratio pera obtenir confirmatio de Adriano quarto, qui tunc presidia en la sede romana; y axi dit Adriano lo confirma ab sa bulla, dada en Benavent 6 cal. Aprilis (a: El original dice XIII cal. Aprilis) anno Incarnationis Domini de 1155 pontificatus anno secundo. E dit Gaufrido poch apres de haber rebut dita confirmatio que fonch en lo any 1158 feu una constitucio que comença: Auctoritate apostolicâ roborati, la qual per esser llarga no insertare sino solament lo essencial della pera alguna claricia del que Vm. me demana. Y diu desta manera: Statuimus e firmamus Nos et sequaces nostros in praefactâ ecclesiâ unanimiter, concorditer et canonicè vivere sub regula Sancti Augustini, et juxta consuetudines ecclesiae Sancti Ruphi, licet sint ibi aliqua singularia quae in Dertusensi ecclesiâ juxta dignitatem suam et loci proprietatem rationabiliter poterunt dispensari. Y tinch per molt averiguat dit Gaufrido porta la historia de la vida de S. Ruph de alla del modo la he trobada, y va ab la present. Y asso es lo que fins al present he pogut trobar. Si altra cosa se descubrira, yo avisare a Vm. Y si en altra cosa hi haura per assi en que yo me puga emplear al servey de Vm. rebre a molt contento mo mane, per que ho fare, com per les obres veura. Y nostre Sr. guarde y prospere a Vm. per molts anys como se desija. Tortosa a 3 de Juny 1591. = Lo canonge Jaume Miró. = En el sobrescrito dice así: A mestre Joan Baptista Periz canonge de la santa iglesia de Toledo. = Toledo. 

Versión castellana de la carta anterior. 

A 20 de Mayo me entregaron una carta de Vm. de 25 de Abril, en la cual recibí merced. Y pues es Vm. natural de Valencia, le responderé en nuestro idioma que lo entenderá bien. 

Por tenerme encargada el cabildo de esta iglesia su librería, me vi obligado a dar cuenta de la de Vm. a estos señores, hallándose congregados para otros negocios, los quales con mucha satisfacción suya acordaron que buscase yo quanto pueda aclarar 

este punto, examinando los documentos de la librería y del archivo y las constituciones de esta iglesia, para dar a Vm. razón cumplida de quanto se encuentre. Escudriñando pues la librería, he hallado en un leccionario muy antiguo la vida del glorioso S. Rufo, que envío a Vm. tal cual ha venido a mis manos escrita en latín, aunque en algunos lugares hay períodos cuyo sentido no corresponde al contexto; mas por no añadir ni quitar, la remito adjunta como he dicho, copiada de mi mano. Estimaré a Vm. me avise su recibo. 

He entrado también en el archivo de la iglesia a ver si daría con algunas actas antiguas anteriores a la entrada de los moros en España, y nada hallo sino la conquista hecha por D. Ramón Berenguer, conde de Barcelona, que ganó a Tortosa y lanzó de ella a los moros el año 1148, y conquistada hizo venir de Francia de un monasterio de canónigos reglares, de la orden de San Agustín, que estaba a las orillas del Ródano, a su abad Gaufrido para que fuese obispo de Tortosa: al qual consagró el arzobispo de Tarragona el año 1151 a presencia de otros obispos y del dicho D. Ramón Berenguer, conde de Barcelona, el cual dio a Gaufrido y a sus sucesores los diezmos y primicias, y señaló los límites del obispado. Hecho esto, envió a Roma Gaufrido su elección y consagración para que la confirmase Adriano IV, que ocupaba entonces la silla romana, como en efecto la confirmó en su bula expedida en Benevento VI cal. Aprilis anno Incarnationis Domini 1155 pontificatus anno secundo. 

Poco tiempo después de haber recibido Gaufrido esta confirmación, esto es, en el año 1158 hizo una constitución que empieza: Auctoritate apostolicâ roborati, que no inserto toda entera por ser larga; sólo notaré lo esencial de ella para aclarar lo que Vm. me pregunta. Dice así.... 

Y tengo por muy cierto que dicho Gaufrido trajo de allá la historia de la vida de San Rufo, tal cual la he encontrado y acompaño con esta. Y es quanto hasta ahora he podido encontrar. Sí más descubriere, avisaré a Vm. Y si hay por aquí otra cosa en que pueda yo emplearme en su obsequio de Vm. tendré a gran satisfacción que me mande, pues lo haré como lo acreditarán las obras. Y nuestro Señor guarde y prospere a Vm. por muchos años como se desea. Tortosa a 3 de Junio de 1591. = El canónigo Jayme Miró. = El sobrescrito dice: Al maestro Juan Bautista Pérez, canónigo de la santa iglesia de Toledo. 

Glosario, Ramon Lull, C

 C.

ÇA. adv. Aquí. (de çá e de lá, llá)

CAB. sust, c. Cabeza. (cap : caput : capita etc)
CAB. V. Cabe.
CABAL. sust. c. Caudal.
CABAL. Cabal, completo.
CABALORS. V. CABALÓS.
CABALÓS. adj. Caudaloso, provechoso, cabal, cumplido. (caudalós)
CABER. v. modo inf. Caber.
CAÇAR. v. modo inf. Cazar.
CAEN. v. Caen. (cauen)
CAHECH. v. Cayó.

CAHUT. part. pas. de "caer". Caído. (caigut, cahút)

CAL. Importa. - No cal; no importa. Molt cal; mucho importa. - Que li cal; que le importa; - No 't cal; no te importa, no te es necesario.
CALCIGAT. part. pas. de "calcigar". Hollado, pisado, pisoteado.

CALER. v. modo inf. Ser necesario, importar.

CALT. sust. c. Calor. (caldo)
CAMIAR. v. modo inf. Cambiar, transformar, trocar.
CAMIAT. part. pas. de "camiar". Cambiado, transformado, trocado.
CANCERADAS. adj. term. pl. fem. Canceradas, cancerosas. (cáncer; cranch; cangrejo)

CANT. adv. Cuando, cuanto. (quantum; quant)

CANTAR. V. XANTAR.
CANTÉS. v. Cantase.
CANTITAT. sust. c. Cantidad. (Quantitas, quantitat)
CANYAR. Variante de “caminar”. V. esta palabra.

(71) Que ‘n éll fill se pogués canyar,
CAP. sust. c. Caudillo, jefe, capitán, cabeza.
CAPARÓ. sust. c. Capucha caperuza, cogulla.
CAPDELL. V. CAPDEYL.

CAPDELL. v. Guíe, dirija.
CAPDELLAR. v. modo inf. Guiar, dirigir.
CAPDEYL. sust. c. Dirección, guía, ovillo.

CAPERÓ. V. CAPARÓ.
CAPTÉ. Gobierna. - Usado como recíproco: se gobierna, se porta bien, procede bien.

CAPTENER. sust. c. Buen trato, buen porte, buen aspecto.

CAPTENER. v. Gobernar. - Usado como recíproco: gobernarse, portarse bien.

CAPTIVANT. v. gerundio de "captivar. Cautivando.
CAR. Porque.
CAR. adj. Caro, querido, estimado.

CAR. adv. Caramente.

ÇARAGOÇÁ. adj. Zaragozano. (de Çaragoça, Saragossa, Zaragoza)

CARÇERAT. part. pas. de "carçerar". Encarcelado, sujeto, aprisionado.

CARÇRE. sust. c. Cárcel, prisión.

CARDENALAT. sust. c. Cardenalato.
CARDENIL. sust. c. Cardenal.

CARESMA. sust. c. Cuaresma.
CARNALITAT. sust. c. Carnalidad.

CARNER. sust. c. Sepultura. - En sentido figurado, estómago, vientre. - Aquel que umpl el carner: aquel que llena el estómago.
CARRERA. sust. c. Camino. (carraria; carrer; calle)

CARTENER. v. modo inf. Amar, querer, tener en mucho.

CARTENIR. V. CARTENER.

CARTENGUT. part. pas. de “cartener". Querido (caro), amado, tenido en mucho.
CASCU, CASCUNA. Cada uno, cada una.
CASCUN. Cada uno,
CASCUNAS PARTS. Cada una de las partes.

CAHUT. v. gerundio de "caer". Cayendo.
(Es participio, caído, cahút; el gerundio es caent, cahent)

CASTEL. sust. c. Castillo. (castell)

CASTEYL. V. CASTEL.

CASTETAT. sust. c. Castidad.

CASTICH. sust. c. Castigo, corrección, lección, aviso. (castic, cástic)
CASTIGAMENT. V. CASTICH.
CAUSA. sust. c. Causa, cosa.

CAUSANT. sust. c. Causante.

CAUSAT. sust. c. Efecto.

CAUSAT. part. pas. de “causar". Causado.
CAUT. V. CAHUT.

CAVAL. V. CAVAYL.

CAVALCADA. sust. c. Cabalgata. (cabalgada; ataque rápido con caballos)
CAVALCAR. v. modo inf. Cabalgar.
CAVALER. V. CAVAYLER.

CAVAYL. sust. c. Caballo. (cavall)
CAVAYLER. sust. c. Caballero.

CAUECH. V. CAVECH.

CAVECH. adj. Palabra cuya significación desconocemos. Tal vez equivalga a las castellanas caduco, perecedero.

CECH, adj. Ciego.

CEL. V. CEYL.

ÇEL. sust. c. Celo. (zel)

CELA. pron. Aquella.

CELAR. v. modo inf. Celar, esconder, ocultar.

CELL. V. CEYL.

CELLA. pron. V. CELA.

ÇELLA. sust. c. Silla de caballo.
CELLS. V. CEYLS.
ÇENSAT. palabra cuya significación no conocemos. Quizás equivalga a limitado a los sentidos. (Que tot lo bé qui es çensat. // sensato? censado?)

CENTÉ. Centésimo.

CERCATS. v. Buscáis, buscad. (también aparece sercar)

CERCLE. sust. c. Círculo.

CERQUA. v. Busca.
CERTÁ. adj. Cierto, seguro. (certero)
CERTENITAT. sust. c. Certeza.
CERTES. adv. Ciertamente. (cert es : cierto es)

CÉS. v. Cese.
CESTA. pron. Esta. (questa; aquesta; esta)
CESSAT. part. pas. de “cessar”. Cesar, impedir. - Pogre haver fet molt bé, e cessat molt de mal: pudiera haber hecho mucho bien, e impedido mucho mal.
CEYL. pron. Aquel.
CEYLAS. pron. Aquellas.
CEYLS. pron. Aquellos.
CHÁ. sust. c. Perro (canis, can, ca : cà : cá)

CHARITAT. sust. c. Caridad.
CHICHS. adj. pl. Pequeños. (chics; chicos, chiquillos, chicuelos, etc)

CHRIST, sust. p. Cristo.

CHRISTIÁ. adj. Cristiano, cristiana.

CHRISTIANDAT. sust. c. Cristiandad.

CINQUENA. nombre numeral. Quinta.
CINTA. part. pas. de "ceñir". Ceñida.
CLAM. sust. c. Clamor, súplica.

CLAM. v. Clamo, clame; suplico, suplique.
CLAMAMENT. sust. c. Clamor, súplica.
CLAMAR. v. modo inf. Pedir, implorar, clamar, suplicar. (reclamar, etc)

CLAMOR. sust. c. Clamor, súplica.

CLAMVOS. Os suplico, os ruego.

CLAR. adj. Claro.
CLARDAT. Claridad, luz, resplandor. (claredat, claretat)

CLAUSA. v. Cierre. (clausura; closa)

CLEMENS. sust. p. Clemente.

CLERECIA. sust. c. Clerecía.

CLERGUE. sust. c. Clérigo. - Li clergue: los clérigos. - Li clergue setglar; los clérigos seglares. - Significa también: orden religiosa; p.e: un tal clergue s‘ en fés: se estableciera de ello una orden religiosa.

CLÍ. adj. Inclinado, postrado.

CLUCHAT. part. pas. de "cluchar”. Con los ojos tapados o cerrados. (clucar un ull : guiñar un ojo)
CO. adv. Como. (com)
ÇO. pron. Esto, lo, cuanto. - Per ço: para esto, para que, con motivo de.

COBEEG. Desee, codicie. (de cobdicia)

COBEJAMENT. sust. c. Deseo, codicia y alguna vez abrigo.

COBETJAR. v. modo inf. Desear, codiciar, cobijar.

COBEYTAT. sust. c. Codicia, deseo.

COBEYTÓS. adj. Deseoso, codicioso, avaro.
COBRAR. v. modo. inf. Recobrar, cobrar, obtener.
COBRAT. part. pas. de "cobrar”. Recobrado (recuperado), cobrado, obtenido.

COGITAMENT. sust. c. Reflexión, pensamiento.

COGITANT. v. gerundio de “cogitar". Pensando, reflexionando, concibiendo.

COGITAR. v. modo inf. Pensar, reflexionar, concebir. (cogito ergo sum)

COGITAT. part. pas. de "cogitar". Pensado, reflexionado, concebido.
COL. Como el, como lo; cuando el, cuando lo.

COL. v. Reverencia, venera, celebra, adora, honra.
CO ‘L. Como el, como lo.

COLER. v. modo inf. Reverenciar, venerar, celebrar, adorar, honrar.
COLLETA. Colación, colecta, oración hecha colectivamente.

COLONES. sust. c. pl. Columnas. (columnes)

COLP. sust. c. Golpe. (se encuentra còlp, colp)
COLPA. sust. c. Culpa. - Alguna vez golpe.

COLPABLE. adj. Culpable.

COLPEJAR. v. modo inf. Golpear, herir.
COLRE. V. COLER.
COLS. Como los. (com los, com els)

COLTELL. sust. c. Cuchillo.
COM. adv. Como, y otras veces cuando.

COMANDA. v. Encargo, encomienda. (encomanar; comanar; pedido en un restaurante)

COMBATEDOR. sust. c. Combatiente.

COMBATUT. part. pas, de "combatre". Combatido.

COMENÇ. sust. c. Principio, comienzo.

COMENÇ. v. Empiezo, comienzo; empiece, comience.

COMENÇABLE. adj. Lo que puede empezarse.

COMENÇA 'L. Empieza el.

COMENÇAMEN. V. COMENÇAMENT.

COMENÇAMENT. sust. c. Principio. - Generals començaments: principios generales.
COMENÇAN. V. COMENÇANT.

COMENÇANT. part. a. El que comienza.
COMENÇANT. v. gerundio de “començar”. Empezando, comenzando.

COMENÇANÇA. sust. c. Principio, comienzo. (COMENÇ, COMENÇAMENT)
COMENÇAR. v. modo inf. Empezar, comenzar.

COMENÇARETS. v. Empezaréis.

COMENÇAT. part. pas. de “començar”. Empezado, comenzado.

COMENÇEMENT. V. COMENÇAMENT.
COMENCET. v. Empezó.

COMENCEY. v. Empecé.

COMENS. V. COMENÇ
COMIAT. sust. c. Permiso, licencia. (despido)
COMINAL. Derivado de la palabra latina “comes”. Compañero, compañeros; junto, juntos.
COMIT. sust. c. Cómitre. (en una nave)
COMPANYA. sust. c. Compañía.

COMPANYÓ. sust. c. Compañero.
COMPANYON. V. COMPAYNON.
COMPANYÓS. sust. c. pl. Compañeros.

COMPARAMENT. sust. c. Comparación.

COMPAYNYA. V. COMPANYA.

COMPAYNON. sust. c. Compañeros.

COMPILAT. part. pas. de “compilar". Compuesto, reunido, compilado.

COMPLAER. v. modo inf. Complacer.

COMPLANCH. v. Duelo, conduelo. (plant, planct, planyir)

COMPLEXEN. v. Llenan. (cumplen; compleixen; cumplixen)

COMPLIMEN. V. COMPLIMENT.

COMPLIMENT. sust. c. Cumplimiento, perfección.

COMPLIDAMENT. adv. Cumplidamente, con perfección.

COMPLIR. v. modo inf. Cumplir, llenar, perfeccionar.
COMPLIT. part. pas. de “complir". Cumplido, llenado, perfeccionado.

COMPLIT. adj. Lleno, perfecto.

COMPRENA. v. Comprenda.

COMPRENENT. part. a. El que comprende.
COMPRENENT. v. gerundio de “comprener”. Comprendiendo.

COMPRENETS. v. Comprendéis.

COMPTAR. v. modo inf. Contar.

COMPTATS. part. pas. pl. de "comptar”. Contados, referidos, relatados.

COMPTATS. sust. c. pl. Condados. (de comite : comte; de computo : compte.
No aparece comptats con este significado en los textos de este libro)

COMPTE. v. Cuenta.

COMPTE. sust. c. Conde y otras veces cuenta. (Ramón Lull no usa compte con p)

COMPULSIÓ. sust. c. Compulsión, fuerza que obliga a hacer alguna cosa.

COMUN. adj. Común. (comú)

COMUNAMENT. adj. Comunalmente.

COMUNITAT. sust. c. Comunidad, comunión.

CON. (com) Como, cuando.
CON. Que donde, que do quiera.
CONCEBIMENT. sust. c. Concepción, idea, pensamiento.
CONÇEBUT. part. pas. de "concebrer”. Concebido.
CONCEL. sust. c. Consejo. (concell, consell; consellar, aconsellar)

CONÇELL. V. CONCEL.
CONCELL. V. CONCEL.

CONCIRÓS. adj. Pensativo, reflexivo (reflecsivo), meditabundo.

CONCLUIMENT. sust. c. Conclusión.

CONCLUIR. v. modo inf. Concluir.

CONCORDA. v. Concuerda, acuerda, aviene.

CONCORDABLE. adj. Concordable.
CONCORDAMENT. sust. c. El acto de acordar o de concordar; acuerdo, concordancia. (concordia)

CONCORDANÇA. sust. c. Concordancia.
CONCORDANT. v. gerundio de “concordar”. Concordando.

CONCORDANT. part. a. de “concordar”. El que concuerda. (es sustantivo, el participio es concordat)

CONCORDAR. v. modo inf. Concordar, poner acorde, armonizar.

CONCORDAT. part. pas. de “concordar”. Concordado.

CONDICIONAMENT. sust. c. El acto de convenir una cosa con otra. (convenio)

CONDICIONAR. v. modo inf. Convenir una cosa con otra.

CONDICIONAT. part. pas. de “condicionar”. Condicionado, convenido.

CONECH. v. Conoció.

CONEGRA. v. Conociera. (coneguera; conegués)

CONEX. v. Conoce. (coneix, pronunciado con u, cuneix)

CONEXENÇA. sust. c. Conocimiento.

CONEXENSA. V. CONEXENÇA.

CONEXÉN. V. CONEXENT.

CONEXENT. sust. c. Conocedor, el que conoce. (coneixent; también gerundio)
CONEXENT. adj. Agradecido.

CONFERM. v. Confirmo, confirme.

CONFERMAT. part. pas. de “confermar”. Confirmado.

CONFÉSME. v. Confiésome. (me confieso).

CONFESSAMENT. sust. c. Confesión.

CONFESSAN. v. gerundio de “confessar”. Confesando. (confessant)

CONFÉSSES. v. Confiésase. (se confiesa; se confesse, “es cunfessa”)
CONFESSETS. Confeséis. (confesseu, confesséu, confeseu, confeséu)
CONFIANÇA. sust. c. Confianza.

CONFIAMENT. V. CONFIANÇA.

CONFIRMAMENT. Confirmación.

CONFORT. sust. c. Aliento, fortaleza, fuerza, ánimo.

CONFORTA. v. Fortalece, anima. - Conforta ‘s: se conforta, se fortalece.

CONFORTADOR. El que conforta o fortalece.

CONFORTAR. v. modo inf. Fortalecer, confortar.

CONGELAMENS. sust. c. pl. Congelaciones. (congelaments)

CONJUNCCIÓ. sust. c. Junta, unión, conjunción.

CONJUNCIONAT. part. pas. de "conjuncionar”. Juntado, unido. - Úsase a veces como sustantivo, en cuyo caso equivale a la palabra CONJUNCCIÓ.

CONJUNTES. adj. term. fem. pl. Unidas, conjuntas.

CONJUNTIVA. adj. Conjuntiva.

CONJUNCTURA. sust. c. Unión.

CONJUNY. v. Une. (ajunta; ayunta)

CONORT. sust. c. Consuelo. Me ‘n conort: me consuelo (de ello).
CONORTAR. v. modo inf. Consolar.

CONORTAT. part. pas. de "conortar". Consolado.

CONORTATS. v. Consoláis. (conorteu, conortéu)

CONORTATS VOS. Consolaos. (consoleutos, consoléutos; consoleuvos, consoléuvos)

CONQUERADA. part. pas. de “conquerar". Conquistada.

CONQUERAR. V. CONQUERIR.

CONQUERENT. v. gerundio de "conquerir”. Conquistando.
CONQUERER. V. CONQUERIR.

CONQUERIMENT. sust. c. Conquista.

CONQUERIR. v. modo inf. Conquistar.

CONQUERÓS. sust. c. Conquistador. (Iavmes I lo conqueridor)

CONQUERRÁ. V. Conquistará.

CONQUES. part. pas. de "conquerir”. Conquistado.

CONSEL. V. CONCEL.
CONSELL. V. CONCEL.
CONSELL. v. Aconsejo, aconseje.
CONSELLADOR. sust. c. El que aconseja. (conseller, conceller)
CONSELLAR. v. modo inf. Aconsejar.

CONSELLAT. part. pas. de “consellar”. Aconsejado.

CONSELLER. sust. c. Consejero.

CONSEQUENS. sust. c. pl. Consiguientes.

CONSEYL. sust. c. Consejo.

CONSEYL. v. Aconsejo.

CONSEYLA. v. Aconseja. - Conseylalí : aconséjale. (le aconseja)

CONSEYLANTE. Aconsejándote.

CONSEYLANTLI. v. Aconsejándole.

CONSEYLAR. v. modo inf. Aconsejar.

CONSEYLA ‘T. Te aconseja.

CONSILI. sust. c. Concilio. (concili)

CONSINT. v. Consiente.

CONSINTRÁ. v. Consentirá.

CONSIR. v. Considere, reflexione; considero, reflexiono. - A veces considerar.
CONSIR. sust. c. Consideración, pensamiento, reflexión.
CONSIRÁ. v. Consideró.
CONSIRADA. part. pas. de “consirar”. term. fem. Considerada.
CONSIRAN. V. CONSIRANT.

CONSIRANT. v. gerundio de “consirar”. Considerando.
CONSIRAR. v. modo inf. Considerar, reflexionar.
CONSIRAT. part. pas. de “consirar”. Considerado, pensado, reflexionado.
CONSIRON. v. Consideran.
CONSIRÓS. V. CONCIRÓS.
CONSIRS. v. Consideres.
CONSIURAR. V. CONSIRAR.

CONSOLACIÓ. sust. c. Consuelo, consolación.

CONSOLADOR. sust. c. El que consuela.
CONSOLAMENT. sust. c. Consuelo.

CONSOLA ‘S. v. Se consoló. (consolá ‘s)

CONSOLATS. v. Consoláis.
CONSTRENYA. v. Constreñía.

CONSTRENYEMENT. sust. c. El acto de constreñir. (forzar a hacer; strenyer)

CONSTRET. part. pas. de “constrenyer”. Constreñido. (forzado a hacer)

CONSUMA. v. Consume.
CONSUMACIÓ. sust. c. Consunción, consumación.
CONSUMAMENT. V. CONSUMACIÓ.

CONSUMATS. part. pas. pl. de “consumar”. Consumidos, consumados.

CONTATS. sust. c. pl. Condados. (igual que escribe con : com, contats : comtats)

CONTE. sust. c. Cuento.
CONTÉ. v. Contiene.
CONTENCIÓ. sust. c. Contienda, lucha, pelea, batalla.
CONTENGRA. v. Contuviera. (continguere)
CONTENGUA. v. Contenga. (contingue)

CONTINENT. adv. Desde luego.

CONTORN. sust. c. Contorno.

CONTRADIT. part. pas. de “contradir”. Contradicho.

CONTRADIT. sust. c. Contradicción.

CONTRADITS. v. Contradice, contradecís.
CONTRA ‘L. Contra el.
CONTRALIGAR. v. modo inf. Entrelazar. - Las mans contraligar: entrelazar las manos, o darse las manos.
CONTRAMINA. sust. c. Contramina.
CONTRARIAJAMENT. sust. c. El acto de contrariar, contradicción.
CONTRARIAMENT. sust. c. Contradicción. (contrariamente)
CONTRARIAR. v. modo inf. Contrariar.
CONTRARIETAT. sust. c. Contrariedad.
CONTRAST. sust. c. Resistencia, lucha. (contraste)
CONTRASTANT. v. gerundio de “contrastar”. Contrastando, resistiendo, luchando. (contradiciendo)
CONTRASTAR. v. modo inf. Contrastar, resistir, luchar.
CONTR‘ AYTAL. Contra tal.
CONTR‘ EL. Contra el. (CONTR‘ ELA. Contra ella)
CONTR‘ ELS. Contra los.
CONTRESTAT. part. pas. de “contrestar”. Contrastado, resistido.
CONTRIT. adj. Contrito.
CONVENÇ. v. Convence.
CONVENGREN. v. Convinieran. (convingueren, de convindre, avindre; avenir, convenir)
CONVERTENT. v. gerundio de “convertir”. Convirtiendo.
CONVERTIMENT. sust. c. Conversión.
CONVERTRIAN. v. Convertirían.
CÓPULA. sust. c. Cópula.
COR. sust. c. Corazón, coro. (còr, cór, cor)
CORAL. adj. Cordial, íntimo, sincero.
CORATJE. sust. c. Coraje, valor, ánimo. (coratge)

CORATJÓS. adj. Valiente, valeroso.

CORETJADA. adj. term. fem. Valerosa, esforzada.

CORONELL. sust. c. Corona, círculo, cerco.

CORPORALITAT. sust. c. Corporalidad.
CORREGIMENT. sust. c. Corrección.
CORRETZ. v. Corred. (correu, corréu)

CORRIGIT. part. pas. de “corrigir”. Corregido. (corregit)

CORROMPIMENT. sust. c. Corrupción.

CORRUMP. v. Corrompe. (corromp, corrom)
CORS. sust. c. Cuerpo, curso, camino. (corpore, corporis, corps, corpus; cos, còs, cós)

CORSES. sust. c. pl. Cuerpos. (còssos, cossos, cóssos)
COS. Como es, como se. (co : com)

COS. sust. c. V. CORS.
CO ‘S. Como es, como se.
ÇO ‘S. Esto es, esto se.
COSÍ. sust. c. Primo, pariente; manjar, plato, vianda. (“cusí”)

COSIR. v. modo inf. Coser. (“cusí”)

COSTANÇA. sust. c. Constancia. (También nombre propio)

COSTRENY. v. Constriñe.

COSTRENYEN. v. Constriñen.

COSTRET. part. pas. de “costrenyer”. Constreñido. (estrenyer, strenyer : apretar)

COSTREYNIMENT. sust. c. El acto de constreñir. (constricción; constrenyiment)

COSTUMAT. part. pas. de “costumar”. Acostumbrado.

CO ‘T. Como te.
ÇO ‘US. Esto os.

COUS. Como os.
COVÉ. v. Conviene. (convé; convindre; convenir)

COVEDRÁ. v. Convendrá.
COVEN. v. Conviene.
COVENCH. v. Convino.
COVENEN. v. Convienen.
COVENGRA. v. Conviniera.

COVENRÁ. V. COVEDRÁ.

COVENRAT. Te convendrá.
COVENS. V. COVÉ.

COVET. v. Te conviene.
COVINENSA. sust. c. Convenio, trato, convención, conveniencia. (covinença)

COVINENT. adj. Conveniente.

COYL. sust. c. Collado. (coll)

CRAN. Palabra cuya equivalencia desconocemos. Quizás significa lo mismo que CRAS.
(el mismo verso se encuentra con cran y cras; “Cras veyrem si serán bò”, después encontramos “cras veyrem quals son primers”; concuerda el significado siguiente:)

CRAS. adv. Pronto, presto.
CRE. v. Cree, creo. (ell creu, yo - jo crec)
CREABILITAT. sust. c. La cualidad o circunstancia de ser creable.
CREADOR. sust. c. Criador. (creador; De mon fill glorios qui es son creador?)
CREAMENT. sust. c. Creación.

CREATS. part. pas. pl. de "crear”. Creados.
CREATURA. sust. c. Criatura.
CREATZ. V. CREATS.

CREAYRE. V. CREADOR.
CREBANT. sust. c. Caída, choque, sacudida.
CREEN. v. Creen. (creuen)
CREENT. sust. c. Creyente.

CREENÇA. sust. c. Creencia.

CREER. v. modo inf. Creer.

CREES. v. Creas.
CREIXARÁ. v. Crecerá.
CREMAMENT. El acto de quemar o arder.

CREON. v. Creen.
CRESA. v. Crea.
CRESEGUT. V. CRESUT.

CRESET. v. Crió.

CRESTIÁ. sust. c. Cristiano. (christia, christiá, christiá, cristià, cristiá)

CRESTIAN. V. CRESTIÁ.
CRESUT. part. pas. de "creer". Creído.

CREU. v. Creo, cree.
CREUTZ. part. pas. pl. de "creer". Creídos. (creguts)

CREXERÁ ‘T. Te crecerá.

CREY. v. Creo. (crec, crech)
CREYATS. v. Creáis.
CREYRÁ. Creerá.

CREYUT. V. CRESUT.

CRICH. Vocablo que encontramos en una variante y que aún hoy día es de algún uso. Actualmente equivale a la palabra castellana avaro.
CRITZ. sust. c. Gritos.
CROTS. V. CROTZ.

CROTZ. sust. c. Cruz.

CROYAMENT. adv. Vilmente, con maldad, villanamente, con deshonra.

CRUELTAT. sust c. Crueldad.

CUIDEN. v. Piensan, procuran. (cuita; cuitar, cuytar)

CULLYR. v. modo inf. Cojer. (cullir; recoger, la uva, la cosecha : cullita, cullida)

CUMUNA. adj. Común. (femenino comuna; masculino comú)
CURA. sust. Cuidado, solicitud, diligencia, inquietud, zozobra.
CURANT. v. gerundio de “curar”. Curando, poniendo cuidado.
CURAR. v. modo inf. Curar, poner cuidado.
CUSÍ. V. COSÍ. (la o pronunciada u es muy común)
CUSINA. sust. c. Prima, parienta.
CUSTUMA. sust. c. Costumbre.
CUVINENT. Conveniente.
CUVINENTMENT. adv. Convenientemente.
CUYDAR. v. Creer, pensar, imaginar, proyectar.

CUYR. sust. c. Pellejo, cuero. (cuir)

CUYT. v. Creo, pienso, imagino.
CUYTA. sust. c. Prisa.

CUYTAMNOS. v. Apresurámonos (nos apresuramos), nos dimos prisa.
CUYTAR. v. modo inf. Apresurar, dar prisa.
CUYTAS. v. Apresuras, das prisa.
CUYTAT. part. pas. de “cuytar”. Cuitado, apresurado.
CUYTATZ. v. Apresuraos.
CUYTEMNOS. v. Apresurémonos, démonos prisa y alguna vez apresurámonos.

batre

Batut batre batuere.

BATRE v. tr.

https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Era_de_batre

I. || 1. Donar cops repetits a qualcú, per fer-li mal o per altre fi; cast. batir. Ell tallaria cinch vergues..., e batria tant sa muller tro que totes les hagués trencades, Llull Felix, pt. vii, c. 6. E vetlant continuament, bat les ànimes cruelment, Metge Somni iii. Esbalayt, batentse 'ls pits, Spill 14144. 

Timoneda, Valdeltormo, Valldeltormo, La Vall :

|| 2. recípr. o refl. Lluitar cos per cos; cast. batirse. Los mascles se baten per la famella la hu ab lo altre, Agustí Secr. 160. Son de colós sos muscles, mes jo'm batria ab ell, Atlàntida ii.
II. Donar cops repetits a una cosa; cast. batir, golpear. Una bregadora petita per batre lli, doc. a. 1541 (arx. mun. d'Igualada). Especialment: 
|| 1. a) Ferir amb projectils les construccions o obres defensives de l'adversari. La'n començà a batre fortment ab molts ginys, Boades Feyts 361. Y de les roques tirades | se'n valen los africans | per batre la dura porta, Costa Agre terra 29.—b) Recórrer una regió fent-hi mal i barrejant-la. Ell se'n tornà, batent tota la ribera entrò a Cepta, Muntaner Cròn., c. 31. Com l'almirall hach batuda tota Calabria, id. 82. 
|| 2. a) Picar amb un martell una peça de metall per reduir-la a la més poca gruixa possible. Un juheu... lo qual bat aqui fulla d'or e d'argent, doc. a. 1404 (Anuari IEC, v, 556).—b) Fabricar moneda metàl·lica. Com no s'es legut a algú sino a Nos solament batre moneda, Pere IV, Cròn. 123. 
|| 3. Tupar amb bastons les branques d'un arbre de fruita forta (ametler, noguer, garrofer, avellaner, etc.) per fer-ne caure el fruit. Al batre les rames pel dolç fruyt d'aquella, Viudes Donz. 69. Veremareu, batreu les nous,Agustí Secr. 8. 
|| 4. Ferir repetidament la collita de cereals o llegums, sia amb instruments manuals, sia a cops de peu de bísties o amb aparells especials, per separar el gra de la palla o tavella; cast. trillar. No gos... batre encara alsguns blats, ni lagums, en la plaça del dit loch, doc. a. 1385 (BABL, xii,191). Lo segar e'l batre se fa en quinze jorns, Eximenis, II Reg., c. 36. Y al temps de les messes batreu bon çenteno, Proc. Olives 1559. Trotar de mules lleugeres y batre de carretons, Salvà Poes. 71. 
|| 5. Pescar amb xarxa a lloc de roques fent sortir el peix avalotat a cops de rocs tirats dins l'aigua (Empordà, Benidorm). 
|| 6. Agitar a cops repetits de cullera un ou o altra matèria semilíquida per donar-li cohesió i mesclar-la d'una manera homogènia; cast. batir. Hi posau tres unses de pasta real y se torna batre un poch, Ignor. 63. 
|| 7. entre xocolaters, Aplanar les rajoles de xocolata (Barcelona); cast. extender. 
|| 8. absol. Tancar-se violentament una porta per l'impuls del vent (Mall., Men.).
III. || 1. intr. Fer batre: fer donar voltes a una bístia cavallina per cansar-la (Mallorca). 
|| 2. intr. Caminar molt (Menorca). «M'ha costat batre tot lo dia per trobar-te» (Ciutadella). a) met. Fer batre algú: provar-li la paciència, fer-li passar pena d'esperit (Men.). No voldria aquest mosquit que cada instant te fa batre, Benejam FyF, acte i, esc. 1.a
IV. Ferir intensament el sol, la pluja o el vent, sobre un punt determinat (Cat., Bal.); cast. dar, azotar. Lloch ahont bate be lo sol, Agustí Secr. 158. Una alenada frescoia de la nit va batre a la cara an en Roc, Massó Croq. 73. Desert el pati de l'església, sota la pluja que hi bat, Villangómez Any 65.
V. || 1. tr. Moure repetidament. Ni son mes que galls quant baten les ales,Proc. Olives 860. ¿Y no batrà ses ales d'alegria l'aucell d'amor ferit?, Verdaguer Idilis. 
|| 2. intr. Moure's repetidament. Per l'amorosa ardor qui el mogué li començà a batre lo pols pus fort que no solia, Decam. ii, 134. E mos polsos comensaren ha batre,Fr. de la Via (Cançon. Univ. 233). Sentint batre en son cor la sanch heroyca,Canigó ii. La banderola bat, Alomar Columna 241.
VI. sentits especials: 
|| 1. Batre la ginyola: alçar-la a plom i deixar-la caure després d'untar-la d'aigua tenyida perquè senyi una retxa dreta damunt el tronc que han de serrar o damunt una filada de pedres per retallar-les dretes (Palma). Vay tirà la partió per lo meu hort, linyola batuda, fins a una creu de almàngana, doc. a. 156 (Hist. Sóller, ii, 18).
|| 2. Batre es compte: sortir bé el compte, haver-hi coincidència de la quantitat real amb la calculada (Bunyola). «De guerreres en tenc dues; | remirada hauré d'anar! | M'arribaran a comptar | de ses faldetes ses rues; | jo les me faré menudes, | i es compte no else batrà» (cançó pop. Bunyola). 
|| 3. Batre's: perdre tot el capital, fer bancarrota (Reus). V. abatre. 
|| 4. ant. Batre de rems: posar-se en moviment una galera o un estol de barques al rem. Tantost com lo senyor rey Darago fo en terra, les galees van batre de rems, Muntaner Cròn., c. 67.
    Loc.—a) Batre ferro fred: esforçar-se inútilment (Mall., Men.).—b) Batre el coure: pegar molt fort (Vallès).—c) Fes-te batre!: ho diuen despectivament a algú, com per indicar-li que no volen saber res d'ell (Valls, Tarr.).—d) Batre l'empedrat: perdre el temps rodant pels carrers (Lacavalleria Gazoph.).—e) Batre fesols: ballar apressadament (Llofriu). «Quan els pagesos ballen la polca, corren tant, que se'n diu batre fesols» (Llofriu).—f) Al batre; si no aquest, l'atre: ho diuen parlant d'una cosa incerta, que probablement no esdevindrà mai (Solsona, Val.).—g) Batre per la palla: treballar sense treure'n gaire profit (Tarragona, Gandesa, Cast.). En sentit propi, significa batre els cereals d'altri, donant al propietari tot el gra i quedant-se amb la palla com a remuneració pel treball de la batuda.—h) Batre sempre a la una: estar sempre a un mateix estat econòmic o social, sense millorar de posició (Santanyí).—i) Fer batre ses foranes a algú: tenir-lo en un estat d'inferioritat, carregant-li les feines més feixugues o deixant-li els beneficis més magres (Mall.).—j) Batre cames (Ll.), o batre les cames (Tarr.), o batre l'ala (Blancafort), o batre ses pernes (Llofriu), o batre els peus (Mallorca): morir-se.—l) No poder batre més ala: no poder més de cansament (Llofriu).—m) Batre les cames: caure defallit (Segarra).
    Refr.—a) «La ventura d'En Samarró, que pensava batre i bateren-lo» (Manresa).—b) «Lo fill que sos pares bat, ja té l'infern guanyat» (València); «Qui a la mare bat, té l'infern guanyat» (Olot); «El fill que bat el pare o la mare, mai més fa xiu» (Olot).—c) «Qui no bat merdós, no pot puis batre pelós» (Fasset, segle XIV): vol dir que qui no corregeix els infants, després no pot governar-los quan són grans.—d) «Després de segar ve el batre»: ho diuen per recomanar l'orde natural en tota cosa (Manresa).—e) «Qui no bat al juliol, no bat quan vol» (Empordà, Urgell, Segarra, Rib. d'Ebre).—f) «Qui bat primerenc, bat de franc» (Mall.).—g) «No és meua l'era; hi bati qui vol»: ho diuen per expressar indiferència i abstenció d'intervenir en una qüestió (Sineu).—h) «Bon batre, mal hivern» (Solsona).—i) «Llengua muda, mai és batuda» (Rojals).
    Cult. pop.—  La batuda, acte de batre o mallar els cereals, és una de les feines agrícoles més importants, que té per objecte separar el gra de la palla o pellerofa que l'acompanya. Les maneres de fer aquesta separació són quatre: 1a, pegant cops amb les garbes damunt un banc aposta; 2a, tupant les espigues amb un bastó o batolles; 3a, fent trepitjar a bísties al trot les garbes escampades per terra; 4a, triturant-les per l'acció de corrons de pedra o de fusta que les bísties rosseguen. El lloc aposta per fer-hi la batuda és l'era, la forma de la qual varia segons les regions (V. l'art. era).—A Andorra, la primera operació de la batuda és escarriar les garbes: un home agafa les garbes i dóna amb elles bons cops damunt un banc inclinat (l'escarriadora); a cada cop boteixen de la garba els grans millors (blat de cap de garba), i en haver pegat quatre o cinc cops tiren la garba a un racó i n'escarrien d'altres, i les van apilant i fent-ne garberes. D'aquesta feina d'escarriar, és de la que els andorrans en diuen batre; en canvi, anomenen mallar a la segona operació, que consisteix a estendre les garbes damunt l'era i fer-hi passar un parell de bísties perquè les trepitgin, mentres dos homes van regirant amb forques l'estesa perquè quedi ben mallada. El gra que surt de la mallada (blat de malladissos) és menys granat i no tan bo com el de l'escarriada. Quan està ben mallada l'estesa, treuen les bísties de l'era, separen la palla del gra que queda (feina que es diu ventar) i després fan net el gra decantant-ne la volva.—En el Pallars (Esterri, Sort) i en el Ribagorça (Pont de Suert) també es fa la batuda a cops de potes de les bísties, sense corrons. Estenen les garbes damunt l'era (tirar batuda, Sort; estendre mallada, Pont de S.), i la fan trepitjar a la colla d'animals, que generalment es compon de quatre egües o mules lligades pel coll unes amb les altres amb el ramal; l'home que toca, aguanta el ramal de la bístia de davant o de més prop del centre de l'era. Quan les garbes ja estan disgregades i desfetes de tant de passar-hi la colla, els homes van acostant cap al centre la palla de les voreres (fer les vores, Sort; voreiar, Pont de S.), i després fan la segona tocada, trepitjant les bísties les espigues que en la primera tocada eren quedades sense batre. Després, amb les forques fan la tria, enretirant la palla cap a les voreres de l'era i deixant enmig el gra i la volva; la primera triada la fan amb les forques de dos forcons; tot seguit hi passen el rascle amb les puntes per avall, i després la forca de cinc forcons per treure la palla menuda; llavores amb una escombra de bedoll o salenca (l'esbaleia, Pont de S.) es posen a esbaleiar o escombrar lleugerament la superfície de la tria per treure'n la miqueta de palla que encara hi ha, i a l'últim passen el rascle amb les puntes cap amunt i amunteren el gra i l'olva a un costat de l'era. Aquesta operació de triar la palla del gra, la fan primer a mitja era i després a l'altra meitat. Fet això, tornen estendre la palla batuda i la tornen fer mallar per les bísties fins que la palla és prou menuda, i aleshores la posen dins el paller, tirant-la-hi amb les forques si el paller és veïnat de l'era, i transportant-la-hi en llençoles o aixavegons si està situat a certa distància. El blat que queda a l'era després de separar la palla, és blat riscós (Pont de S.), és a dir, una mescla de gra amb risca o olva; per llevar-li la risca, és necessari ventar-lo. L'operació de ventar avui es fa amb màquines (ventadors), però antigament es ventava a portell (Sort): es posava el blat dins un garbell o cabàs, a un lloc on pegàs el vent, i abocant-lo a poc a poc, el gra queia emplomat i la risca se n'anava volant; després porgaven el gra amb el garbell per llevar-li els darrers residus de brossa, i ja quedava en disposició d'esser engranerat.—A la Pobla de Lillet també trobam el sistema de batre sense corró. L'acte de passar els animals damunt les garbes es diu esgarbassar; feta l'esgarbassada, treuen el coble d'egües, adrecen les garbes i les deslliguen, i el coble hi torna passar per damunt, i quan les han xapades amb les potes, els homes amb forques espolsen i treuen la palla; després tornen posar la palla damunt l'era, hi fan dues girades, i llavores ja és feta la palla; un home arrenca la batuda (treu la palla) i queda el gra i el boll. L'operació d'arrencar la batuda es fa amb les forques i el raspall (un rampill amb puntes voltades): llaurar és la primera vegada que passen el raspall en espiral; raspallar és la segona vegada que el passen, en espiral i en sentit contrari al del llaurar. La palla més petita que treuen llaurant i raspallant, és el raspallum. Feta la llaurada a l'era, hi fan una creu perquè les bruixes no se'n portin la batuda. Aleshores apiloten el boll i el gra, i venten amb una pala; la separació de boll i gra que es fa ventant es diu la collada; després de fer la collada tornen ventar el boll per treure'n el gra que hi queda mesclat, i d'això en diuen la recollada. Un home abrigat amb un sac frega amb una escombra lleugerament dalt la cara de la batuda per decantar-ne les capses de llepadencs, tavelles i veça borda; aquesta operació es diu baleiar.—A Guissona (Segarra) ja trobam moltes diferències dels sistemes de batre que hem exposats. Els animals porten curró o curra: el curró és una peça de pedra viva, de forma troncocònica, llisa; la curra és més llarga que el curró, però no tan gruixuda, i és acanalada. Fan anar els animals amb les curres o currons per damunt l'estesa de garbes, i hi fan cinc o sis tandes; entre tanda i tanda, els homes, dirigits pel cap d'era, giren amb les forques la batuda perquè resulti trepitjada de pertot. Fetes totes les tandes, els homes van a beure i llavores es posen a ventar amb la forca de dues pues per separar la palla del gra; després tornen ventar amb les forques trianses (de sis forcons) per treure més bé la palla; aleshores amb l'estiràs acaramullen el gra amb el bolló a un costat de l'era. La batuda es divideix en tres colls, situats en direcció perpendicular a la del vent; venten el primer coll, l'escombren, es posen a ventar el segon i acaramullen amb l'estiràs el gra amb el bolló a un cap; venten després el tercer coll i fan el mateix amb el gra i bolló. Llavores desembollonen (treuen el boll del gra) amb les trianses; després traspalen per acabar de treure el boll, els tronquets o espigues buides; posen l'erer enganxat d'un costat a una forca de ventar, tiren amb cabassos el gra dins l'erer, i un home fent anar i venir l'erer fa caure el blat i queda l'espigada, que donen a les gallines o posen a una altra batuda; a l'últim balegen, fregant lleugerament amb una escombra damunt el blat caigut de l'erer, per acabar-lo de fer net.—En el Penedès sol fer la batuda una sola bístia (un mul) rossegant un corró de pedra; quan amb la tocada estan les garbes prou esclafades, els batedors es posen a girar la batuda amb forques, sense que l'animal s'aturi de rodar fins que la palla està ben trita. A més del corró, que és llis, empren el trill, que és un cilindre de fusta que té ficades raores tallants que passen per damunt la batuda i esmenussen més la palla, encara que la deixen més troncosa que el corró. Després passen el rampí, barra de fust amb pues de ferro que serveix per treure els residus de palla i boll que encara hi haja a la batuda; i llavores, amb el tiràs amunteguen el gra batut amb la polsegada (empilar la batuda), fent ordinàriament dos munts o piles; aleshores dos dels batedors comencen a ventar amb forques espesses; després palegen tirant a l'aire el gra i boll de la pila perquè se'n vaja el boll i romanga el gra; tot palejant, de les dues piles en fan una i després garbellen (passen el gra pel garbell).—Molt diferent dels que hem dit, és el sistema de batre que observàrem a Calaseit. Tiren damunt l'era de deu a trenta cargues de garbes, i llevant-ne els vencills les escampen amb les forques (escampar l'erada); junyen un o dos animals a un trill, postissada que antigament tenia el davall armat de pedrinyeres i que avui du tres o quatre rodets armats de tallants per capolar bé les espigues; un home va dret damunt el trill i toca (guia) l'animal o animals que hi van junyits. Cada home dels qui serveixen a l'era té una tanda de tocar (una tocata). Així com el trill funciona, els homes van girant amb forques la batuda perquè l'acció del trill arribi a totes les espigues; quan la palla està prou capolada, treuen els animals i el trill i comencen a replegar i fer la tonga, o sia un munt de tota la batuda, de forma llarguera, que travessa tota l'era diametralment. Feta la tonga, agranen amb ramassos de botja les dues bandes d'era i es posen a ventar amb la forca; després palegen amb les pales, i una dona baleja amb un ramasset fregant-lo lleugerament damunt el gra palejat per separar els totxos, nugos, espigues mal batudes i altres impureses que hi ha barrejades amb el gra. Llavores ve l'operació per ererar: passar per l'erer el gra palejat, per acabar de purificar-lo.—A Morella i el Maestrat també baten amb un trill de postissada, rossegat de dues bísties (la colla); hi pot haver una o vàries colles que baten al mateix temps; l'home que toca o guia la colla, a vegades va dret damunt el trill i altres vegades no. Per fer una batuda completa cal fer quatre o cinc tocades; després de cada tocada giren amb les forques la batuda. Fetes totes les tocades, fan el primer coll, és a dir que amb lo tiràs duen la palla i el gra cap a una mateixa línia i formen la primera serra (munt llarguer), venten amb les forques i tornen replegar el gra i la palla (segon coll) per formar la segona serra, paral·lela a la primera, tornen ventar i després palegen i fan el munt.—A l'Horta de València (Sueca, Cullera) observàrem el sistema de batre que segueix. El dia abans de començar la batuda, preparen l'era raspallant-la, o sia fent-hi passar un aplec de rames d'olivera, de morera o altre arbre, arruixant-la d'aigua i passant-hi una sària amb un cudol o altra cosa feixuga per tal de fer ben llis el sòl de l'era. Després ve l'operació per serrar lo blat: tallar amb una corbella les espigues de las garbes, separant a un munt la palla (l'empallim) i a un altre les espigues (el serrat). La bístia o colla de bísties arrossega el trill, que és una postissada que per davall va armada de claus o de pedres de foc; també solen fer anar el carro de tragí per damunt l'era. Així se baten les espigues; cada mitja horeta donen un giró a l'erada, amb les forques; en haver donat quatre o cinc girons, treuen el trill i es posen a ventar amb les forques. Per ventar fan dues dutxes, és a dir que els ventadors fan dues tirades de ventar de cap a cap, i després amb el tiràs se'n duen el gra ventat fins a la ratlla del no ventat. Després de tirassar, es fa feina d'arramassar, o sia agranar amb ramassos de murta allò que han tirassat. Quan han repetit diverses vegades les operacions de ventar, tirassar i arramassar, ve la per passar la pala o traspalar el blat, amuntegant el gra amb les pales. Després s'ha d'erejar (passar el gra per l'erer).—A les Balears la batuda es fa amb els carretons de batre, que són rodets troncocònics de pedra amb talls de ferro, i van muntats a un bastiment de fusta que s'enganxa amb cordes al collar de la bístia. Les bísties que s'empren per la batuda són muls o mules, que van una darrera l'altra, rossegant cadascuna un carretó; en primer també s'empraven sovint les egües, que solien anar encollades i portaven esquelles en el coll. La primera operació de la batuda és escampar les garbes damunt l'era (estendre); deixen assolellar una estona l'estesa o batuda, i després hi posen el bestiar; primer fan donar algunes voltes a les bísties sense carretons per mesclar bé les garbes (embuiar o aplanar), i tot seguit hi enganxen els carretons; el qui toca es posa a un punt equidistant del centre i de la vorera de l'era i es mou molt lentament conservant sempre aqueixa equidistància, mentres les bísties volten ràpidament entorn d'ell; quan el tocador ha fet el primer revolt entorn del centre de l'era, els altres batedors comencen a girar amb les forques la batuda, i després de cada tocada continuen la feina de girar perquè l'acció dels carretons arribi a totes les garbes. Cada tocada consta de dos o tres revolts del tocador. Quan s'han fet totes les tocades, lleven els animals de l'era i es posen a ventar, o sia alçar amb forques i després amb pales la batuda perquè el vent se'n dugui la palla i quedi el gra tot sol dins l'era; abans de ventar, arregussen amb el tiràs la batuda d'un terç de l'era, reunint-la en un munt llarguer perpendicular a la direcció del vent (es prímer coll), i tot seguit venten amb forques de tres forcons el dit munt; després atirassen un altre terç d'erada formant el segon coll, paral·lel al primer, i el venten en la mateixa forma; fan després el tercer coll i el venten igualment; el gra es reuneix en un munt llarguer que travessa l'era i es diu sa serra; per llevar-ne els residus de palla que encara hi ha mesclats, venten la serra amb forques de quatre forcalls (trasforcar o forquejar), i per acabar de netejar-la la venten amb les pales (palejar o traspalar); després amunteguen amb les pales el gra en el centre de l'era (fer es caramull), mentres un o dos homes balegen, i finalment porguen el gra passant-lo per l'erer (ererar). Per una descripció molt minuciosa de les operacions del batre tal com es fan a Mallorca, vegeu Rokseth Cult. cér. 130 i ss.—Per completar la informació sobre cada una de les feines i eines del batre, V. els nostres articles carretó, coll, curra, era, ererar, forca, pala, serra, tiràs, trill, ventar, etc. En la present exposició general de la batuda sols ens falta fer referència a les cançons del batre. El qui toca o guia les bísties en la batuda, sol cantar cançons de cadència lenta i monòtona, principalment a València i a Mallorca. De les valencianes tenim diverses tonades publicades per E. Chàvarri en la Revista Musical Catalana y per F. Figueras en la Geografía de la provincia de Alicante, p. 248; de les tonades del batre mallorquines n'hi ha un parell de publicades per N'Antoni Noguera en sos Ensayos de Crítica musical, i en el volum present (pàg. 381) en publicam algunes més, inèdites, que foren replegades del nostre col·laborador Mn. Antoni Josep Pont i Llodrà.
    Fon.: bátɾə (pir-or., or., bal.); bátɾe (occ., val.).
    Conjug.: la flexió d'aquest verb en els dialectes catalans, va exposada en el paradigma de les pàgines 382-383. No hi posam el dialecte alguerès perque a Alguer no s'usa el verb batre. Les formes que posam entre claus [ ] són de localitats fronterisses i representen influència del dialecte veí.
 Etim.: del llatí vg. battĕre (clàssic battuĕre), mat. sign.