Cataluña , nación imaginaria, nunca existió

Cataluña, la nación imaginaria que nunca existió.

Cataluña nunca fue un reino ni mucho menos una nación.

Desde 1980 cada 11 de septiembre se celebra el día de Cataluña, la Diada de Cataluña.

Con ella se conmemora y recuerda la rendición de Barcelona a las tropas borbónicas al mando del Duque de Berwick durante el transcurso de la Guerra de Sucesión Española el 11 de septiembre de 1714.

Una de sus liturgias rituales es realizar una ofrenda floral conmemorativa al conseller en cap Rafael Casanova, presentándolo como mártir de la caída de Barcelona cuando en realidad había muerto veintinueve años más tarde (en 1743).

 

 

https://es.m.wikipedia.org/wiki/Rafael_Casanova

 

http://www.11setembre1714.org/Biografies/Casanova-Comes-Rafael-frame.htm

A partir de esta gran mentira histórica vamos a descubrir como el nacionalismo catalán monta sus mitos para presentar a la región de Cataluña como un país ocupado y expoliado por España.

La Corona de Aragón englobaba al conjunto de territorios que estuvieron sometidos a la jurisdicción del rey de Aragón, de 1164 a 1707 entre ellos lo que hoy llamamos Cataluña. El 13 de noviembre de 1137, Ramón Berenguer Conde de Barcelona y la reina de Aragón, Doña Petronila se casan, pasando el Condado de Barcelona a formar parte del Reino de Aragón y no Aragón a formar parte de un inexistente Reino de Cataluña como indican los nacionalistas. En 1164, Alfonso II de Aragón heredaría el patrimonio conjunto.
Más tarde, esta unión de reino y condado en una sola corona, ampliaría sus territorios hasta incluir otros dominios: fundamentalmente los reinos de Mallorca, Valencia, Sicilia, Córcega, Cerdeña y Nápoles, así como los ducados de Atenas (de 1331 a 1388) y Neopatria (entre 1319 y 1390).
Con la boda de los Reyes Católicos en 1469, se inicia el proceso de convergencia con la Corona de Castilla, formando la base de lo que luego se convertiría en la Corona de España.

2. La bandera del Reino de Aragón agenciada para la causa nacionalista.

La bandera de Cataluña o señera de Cataluña es la tradicional de los Reyes de la Corona de Aragón, que era antiguamente usada únicamente por el Rey, como expresiva de su soberanía.
Existe documentación que prueba fehacientemente que la misma fue usada desde los tiempos de Alfonso II Rey de Aragón y Conde de Barcelona, siendo universalmente conocidas como de Aragón, dada la preeminencia del reino de Aragón en la titulación, como reconoce el propio Pedro IV el Ceremonioso:
...como quiera que los reyes de Aragón están obligados a recibir la unción en la ciudad de Zaragoza, que es la cabeza del Reino de Aragón, el cual reino es nuestra principal designación y título, consideramos conveniente y razonable que, del mismo modo, en ella reciban los reyes de Aragón el honor de la coronación y las demás insignias reales, igual que vimos a los emperadores recibir la corona en la ciudad de Roma, cabeza de su imperio.

3. Los Països Catalans o el Pancatalanismo.

Pero como todo buen nacionalista, no sólo quieren la separación de Cataluña del resto de España. Para ellos todas las regiones que compartan cultura y lengua son parte de su Imaginaria Gran Nación, además pretenden una anexión de territorios al más puro estilo hitleriano, basándose en los mismos argumentos que el III Reich utilizó para la anexión de Austria, Checoslovaquia o Polonia.

A continuación describimos lo que son los Paisos Catalanes para los separatistas:

“ somos una pequeña nación europea y mediterránea, no reconocida oficialmente pero que lucha por su autodeterminación así como por la de todos los pueblos. Los catalanes compartimos una misma lengua (el català), cultura e historia, diferentes de las de los pueblos vecinos pero, también, estrechamente ligada a la ribera mediterránea.

Los Països Catalans se encuentran situados en el oeste del Mar Mediterráneo, en la franja litoral de la Península Ibérica bañada por este mar. El pueblo catalán cuenta actualmente con una población de 11.857.201 habitantes, que están distribuidos en una superficie de 69.822’93 Km2.”

No sólo se inventan una nación que nunca ha existido sino que además quieren anexionarse otras partes de España como la Comunidad Valenciana, Aragón, Baleares, parte de Francia, Andorra y por último parte de Italia.

4. La Guerra de sucesión, la invasión que nunca existió

En 1701,estalla la Guerra de Sucesión ( que no de secesión, como falsamente difunde el nacionalismo) entre las potencias extranjeras por el trono de España, tras morir sin descendencia el rey Carlos II. Cuando al siguiente año la Guerra Europea, librada fue de nuestras fronteras se extiende a la península se convierte también en civil ya que divide las regiones entre los dos aspirantes: Felipe de Anjou, de la dinastía de los Borbones, designado por Carlos II para sucederle y que fue entronizado como Felipe V y el archiduque Carlos de Habsburgo, de la Casa de Austria, apoyado por Inglaterra y Holanda,  que pretendían así evitar la hegemonía de España y Francia derivada de su previsible unión. La oligarquía barcelonesa percibió que Felipe V ponía en peligro sus privilegios medievales y aunque inicialmente juraron lealtad al Borbón posteriormente le traicionaron reconociendo al Habsburgo. La guerra no fue en absoluto entre el resto de España y Cataluña como tratan de pintar los nacionalistas sino una guerra civil donde zonas de España apoyaron a los borbones, entre ellas El valle de Arán, y las poblaciones de Cervera y Vic y otras combatieron apoyando al contrario como Madrid,Toledo o Alcalá, combatieron en el mismo bando que Barcelona: el austracista.

5. El derecho a decidir o la autodeterminación.

Empecemos diciendo que no existe tal cosa como un “derecho a decidir” en derecho internacional. Se trata de una expresión desconocida y, en consecuencia, sin contenido jurídico. Lo que sí existe es el derecho a la autodeterminación de los pueblos, que es lo que supongo que el derecho a decidir quiere soslayar sutilmente. Se ha dicho hasta la saciedad, en distintas opiniones publicadas, que el derecho a la autodeterminación de los pueblos solo alcanza a los “pueblos y países sujetos a dominación colonial” [Resolución de la Asamblea General de la ONU 1514 (XV) de 1960], pero se olvida que la autodeterminación también se ha formulado como un pre-derecho humano de carácter colectivo [artículo 1 común a los Pactos de derechos humanos de 1966] y como un derecho de “todos los pueblos” [Resolución AG 2625 (XXV) de 1970].

En efecto, establecido el derecho a la autodeterminación: ¿a qué da derecho? En el contexto colonial, sin duda a la independencia, aunque no es la única alternativa de que disponen los pueblos y países coloniales. Cabe también la libre asociación, la integración a un estado preexistente “o cualquier otra forma libremente decidida por el pueblo” [Resolución 2625 (XXV)]. Pero Cataluña no es un pueblo sometido a dominación colonial, racista o extranjera y en este contexto la libertad de determinar su “condición política” tiene como límite el principio de “integridad territorial del estado”. Máxime al tratarse de un estado democrático o, en terminología de la 2625 (XXV), dotado de “un gobierno que represente a la totalidad del pueblo perteneciente al territorio, sin distinción por motivos de raza, credo o color”. Como señaló la Comisión africana de derechos humanos y de los pueblos, la autodeterminación “puede articularse a través de las siguiente fórmulas: independencia, autogobierno, gobierno local, federalismo, confederalismo, unitarismo o cualquier otra forma de relación conforme a las aspiraciones del pueblo, pero reconociendo los otros principios establecidos, como la soberanía e integridad territorial”.
Es decir, la independencia solo constituye una forma legal de ejercicio del derecho a la autodeterminación si se ejecuta sin romper el principio de integridad territorial de los estados, lo cual a su vez solo es posible en el contexto colonial (donde no hay integridad territorial a salvaguardar) o en caso de acuerdo entre las partes.

Hemos visto a través de estos cinco mitos como se puede manipular la historia con fines políticos y económicos. Desgraciadamente este problema no sucede en los Balcanes sino dentro de nuestras fronteras y lo peor con nuestros hermanos, primos y amigos. La manipulación tan bestial de la historia no se puede realizar sino es por la dejación de funciones de los diferentes gobiernos que ha tenido este país en los últimos años y que los sigue teniendo.

Pedro Quesada, LA HISTORIA NO PERDONA MITOS

Pedro Quesada, LA HISTORIA NO PERDONA MITOS.

Soy un barcelonés de 30 años que, como mi generación, creció con el Club Súper 3, el Tomàtic, la Bola de Drac, la Arare , Sopa de Cabra, Els Pets, Els Caçafantasmes, "Regreso al Futuro”… Veíamos la predicción del tiempo en la TV3, con los dibujos de soles y nubes sobre un mapa de los Países Catalanes.

En la escuela nos explicaban la historia de las cuatro barras, pintadas por el emperador franco con la sangre de Wilfredo el Velloso sobre un escudo o tela de color amarillo-dorado: así nació nuestra bandera
(la Senyera).

Los domingos por la mañana bailábamos sardanas en la plaza de la Iglesia , y daba gozo ver en un mismo círculo a los abuelos y los nietos, cogidos de la mano. En Navidad hacíamos cagar al "Tió”, y poníamos un “Caganer” con barretina en el Nacimiento. Así,
disfrutábamos de una auténtica Navidad catalana como Dios manda.

En la primavera cogíamos las Xirucas (Chirucas, marca de calzado) y nos íbamos a nuestros Pirineos a disfrutar de nuestras montañas y sierras, en nuestra tierra.

Celebrábamos la “Diada”, con ánimo de no olvidarnos de la derrota de nuestro pueblo contra Felipe V y los españoles.

Somos un pueblo trabajador, con carácter, distinto del resto. Tenemos la Caixa, el RACC, los Mozos de Escuadra y los Ferrocarriles Catalanes. ¿Qué más queremos? Pues queremos, queremos, queremos…

Pero la verdad no se puede ocultar siempre.
Te vas de Erasmus a Londres, y descubres que existe vida fuera de nuestro pequeño planeta catalán.
Que también hay trabajadores con carácter en otros territorios.
Que la Caixa no es tan importante, si se compara con el Comercial Bank of China. Que solamente una ciudad como Shanghái tiene 20 millones de personas (tres veces toda Cataluña).

Descubres la verdad: que lo de las cuatro barras de Wifredo el Velloso sólo era una leyenda, un mito, sin fundamento histórico.
Ni Wifredo fue contemporáneo del emperador, ni se usaba la heráldica en ese siglo. Además, hasta la unión con Aragón, el emblema de los condes de Barcelona fue la cruz de San Jorge (una cruz de gules sobre campo de plata).

Descubres que la sardana la inventaron en el año 1817. Fue un tal Pep Ventura, que tampoco se llamaba Pep sino José, nacido en Alcalá la Real, provincia de Jaén, e hijo de un comandante del Ejército español.
Se la inventaron, porque no podía ser que la jota de Lérida o del Campo de Tarragona fuese el baile nacional. Y tampoco podía serlo el baile denominado “El Españolito”. Por eso se inventaron la sardana a comienzos del siglo XIX: para crear una identidad nacional inexistente hasta entonces. La sardana, otro mito.

Descubres que en 1714 no hubo ninguna guerra catalana-española, que Cataluña no participó en ninguna derrota bélica.
Fue una guerra entre dos candidatos a la Corona de España, vacante desde la muerte de Carlos II sin descendencia: entre un candidato de la dinastía de los Borbones (de Francia) y otro de la de Austria (de tierras germánicas). En todos los territorios de la Corona de España hubo austracistas y borbónicos: por ejemplo, Madrid, Alcalá y Toledo lucharon en el mismo bando que Barcelona. No fue, como intentan venderlo, una guerra de secesión, sino de sucesión: ningún bando aspiró nunca a romper la unidad dinástica entre Castilla y Aragón, ni la separación de Cataluña. La Diada , otro mito.

Descubres que el “Caganer” del belén es una “tradición” que no se generaliza hasta el siglo XIX, como la sardana. Y que el “Tió” es otra milonga identitaria y absurda. La Navidad catalana, otro mito.

Te das cuenta que [los nacionalistas] nos han tomado el pelo. No nos han educado, sino adoctrinado. Que nos han alimentado, sin darnos cuenta, de una “ideología total” que se encuentra por encima de todo y de todos. Lo abarca todo: permite pisar el derecho de las personas, modelar la Historia a su gusto, y determinar qué está bien o mal.

Te das cuenta que [los nacionalistas] nos han adoctrinado a través de mitos, leyendas, mentiras. Que han construido o falseado una realidad, con tal de fundamentar su ideología. Intentaré poco a poco ir comentando esos mitos. Pido ayuda y la colaboración de todos, para tratar de encontrar otras mentiras. Así, [los catalanes] podremos liberarnos de esos mitos, y ser libres de verdad.

Está claro que eso de viajar, es para algunos, una estupenda vacuna contra la estupidez y el aldeanismo.

LA RECONQUISTA DE JACA

2.18. LA RECONQUISTA DE JACA (SIGLO VIII. JACA)

Tras la conquista musulmana, en el siglo VIII, Jaca estaba gobernada por Abel el Malek ben Omar, pariente del propio Muza. Vivía en el lujoso castillo de Apriz, acompañado por su hija, la hermosa Zaida, con quien llegara desde África hacía algunos años.

Una tarde del mes de abril, mientras la joven oraba a su dios, se escuchó un rumor lejano que poco a poco se iba acercando: era el walí que regresaba del último combate contra los cristianos. Venía él delante, orgulloso de su nuevo triunfo, seguido de los soldados, que traían un magnífico botín y muchos cautivos. Zaida, inundada por la alegría de saber que su padre estaba a salvo, corrió a esperarlo en la puerta del castillo.

Los soldados miraban complacidos a la bella muchacha, y las penas de los cautivos parecían atenuarse ante ella. Uno de los cristianos prisioneros no pudo contenerse y gritó: «¡Aragón por san Jorge y las hembras sandungueras!». Este atrevido prisionero no era otro que el conde Waldo, hijo de don Rodrigo, a quien el walí, en lugar de darle muerte, lo hizo prisionero con la esperanza de obtener un buen rescate por él.

Zaida había quedado prendada del caballero cristiano y de la lisonja que se atreviera a pronunciar. Por eso, salvando múltiples peligros, la joven se decidió a visitar al cautivo en las mazmorras. Allí, ambos se declararon su mutuo amor, y, tras ocho días de visitas clandestinas, Zaida anunció a su padre que Waldo se convertiría al Islamismo y se casaría con ella. Y así acaeció.

Pero poco duró la felicidad de la pareja, pues la misma noche de la boda entró en Jaca el ejército cristiano y tomó el castillo y la ciudad, acuchillando a todos los infieles, incluido Abel el Malek. Zaida fue hecha prisionera y destinada al servicio de la mujer del conde don Aznar.

Waldo, que había sobrevivido al ataque, reorganizó el ejército moro e intentó recobrar la ciudad, pero fue derrotado por los cristianos, quienes, junto con algunas otras, expusieron su cabeza ensartada en una lanza para escarmiento de los infieles. Zaida se desvaneció ante tan cruel espectáculo.

Así castigaba Dios la apostasía de un cristiano.

[X.X., «En el castillo “Apriz” de Jaca», Aragón, 166 (1940), pág. 59.]

2.19. LAS MUJERES EN LA RECONQUISTA DE JACA (SIGLO VIII. JACA)

Jaca, como el resto del actual Aragón, había pasado rápidamente a poder de los musulmanes a comienzos del siglo VIII, y la mayor parte de sus habitantes habían huido hacia las altas montañas en espera de mejores tiempos. Poco después, en San Juan de la Peña, un puñado de no más de trescientos cristianos había nombrado como primer rey de Sobrarbe a García Íñiguez, que no sólo recobró Aínsa y Pamplona, sino que llegó hasta Álava. No obstante, Jaca, a poca distancia del cenobio pinatense, continuaba en manos moras.

Mientras García Iñiguez recorría victorioso tierras alavesas, capitaneaba en su nombre las tropas cristianas que vivaqueaban por las sierras de San Juan y Oroel, hasta llegar a la vera del río Aragón, un guerrero valiente llamado Aznar. Éste, sintiéndose con fuerzas suficientes, decidió sitiar Jaca hasta ganarla por las armas y repoblarla, reparando sus murallas, restituyendo sus iglesias y poniendo en explotación las tierras circundantes que regaban los ríos Aragón y Gas. El rey García Íñiguez, alentado por la recuperación de Jaca, creó —corría entonces el año 759— el condado de Aragón, designando, como no podía ser menos, al valiente Aznar como primer conde del territorio.

Al año siguiente, el primer viernes del mes de mayo, no menos de noventa mil moros, a las órdenes de cuatro experimentados adalides, llegaron desde Navarra para tratar de retomar Jaca, dada su importancia estratégica. El conde Aznar les salió presto al encuentro en las tierras onduladas de Guaso, donde el río Gas confluye en el Aragón.

En la batalla, que fue tremendamente sangrienta y reñida, el menor número de combatientes cristianos fue contrarrestado por su mayor arrojo y por el apoyo moral de la virgen de la Victoria, que se apareció a las tropas para infundirles ánimo. No obstante, fue definitiva la ayuda inesperada de las mujeres jaquesas que, armadas y vestidas completamente de blanco, acudieron en socorro de sus hombres. Sorprendidos, los musulmanes sufrieron una humillante derrota, quedando tendidos en el campo de batalla los cuatro adalides, representados desde entonces en el escudo de armas de la ciudad de Jaca.

[Anónimo, «Conquista de Jaca», en Eco del Pirineo Central, 4 (Jaca, 1881). Lustono, E. de, «La conquista de Jaca», El Pirineo Aragonés, 3 (Jaca, 1882). Leante García, Rafael, Santuarios..., págs. 101-105.

Olivera, Gonzalo, Condado de Aragón..., págs. 26-29.]

https://es.wikipedia.org/wiki/Jaca

Jaca (Chaca o Xaca en aragonés) es un municipio de la provincia de Huesca, capital de la comarca de La Jacetania en la comunidad autónoma de Aragón, España.

El término municipal, además del casco urbano de Jaca, incluye los núcleos de población de Abay, Abena, Acín, Ara, Araguás del Solano, Ascara, Asieso, Astún, Atarés, Badaguás, Banaguás, Baraguás, Barós, Bataraguá, Bergosa, Bernués, Bescós de Garcipollera, Binué, Botaya, Caniás, Espuéndolas, Fraginal, Gracionépel, Guasa, Guasillo, Ipás, Jarlata, Larrosa, Lastiesas Altas, Lastiesas Bajas, Lerés, Martillué, Navasa, Navasilla, Novés, Orante, Osia, Ullé, Villanovilla y Yosa de Garcipollera, denominados «barrios rurales» y que acogían a inicios de 2018 a 951 habitantes.

Panorámica de Jaca a los pies de la peña Oroel desde el Fuerte de Rapitán.

Jaca es la capital de la comarca de La Jacetania y dista 72 km de Huesca, la capital provincial, y 143 km de Zaragoza. Está situada en el norte de la provincia, en el valle del Aragón, único gran valle paralelo al eje de la cadena pirenaica. La prolongación de este eje, desde la Cuenca de Pamplona, al oeste, hasta la Cuenca de Tremp, al este, facilita las comunicaciones entre Navarra y Cataluña a través del norte de Aragón.

La ciudad está emplazada en la depresión de la Canal de Berdún, a 818 msnm, sobre una terraza fluvioglaciar en la margen izquierda del río Aragón a la salida del valle de Canfranc, precisamente en el exterior del codo que forma el río al cambiar la dirección norte-sur por la este-oeste que lleva sobre la Canal de Berdún.

Edad Antigua
Iaca o Iacca —nombre antiguo de Jaca— era la capital de los iacetanos, citados por el historiador griego Estrabón (siglo I) como un pueblo que se extendía desde las estribaciones del Pirineo hasta las llanuras, llegando hasta la región de los ilergetes alrededor de Ilerda (Lérida) y Osca (Huesca). Poco se sabe de su límite occidental, pero se ha sugerido que pudo estar en Navardún, término céltico que aludiría al antiguo nombre de unos extintos navarri sobre los cuales surgió luego el topónimo Navarra. Los iacetanos (Iakketanoi, en griego) eran parientes de los aquitanos (Akkitanoi), siendo ambos pueblos parecidos. De acuerdo a Estrabón, hubo entre los iacetanos reminiscencias de usos matrilineales, predominio del pastoreo, agricultura complementaria —acaso a cargo de las mujeres— y actividades guerreras como solución habitual a los problemas económicos.

Iaca acuñó moneda autónoma con alfabeto ibérico y se piensa que controlaba la actual Jacetania y la Canal de Berdún. Excavaciones arqueológicas dentro del casco urbano han descubierto en el nivel más profundo fragmentos de cerámica fabricada a torno con «técnica ibérica», así como cerámica campaniense de tipo A. Dicho material, fechado en el siglo II a.C., supone la aparición de los primeros indicios arqueológicos que se pueden relacionar con la población indígena de Iaca.

Existe una hipótesis alternativa, menos plausible, postulada en el siglo XVI por el cronista imperial Florián de Ocampo —y que decía haber explicado Alonso de Nebrija—, que afirma que Jaca fue fundada por el capitán griego Dionisio Baco —de sobrenombre Yaco— en el año 1325 a. C.

En el año 195 a. C., el cónsul romano Marco Poncio Catón inició la conquista de la ciudad que terminó en la primavera de 194 a. C. A fines del siglo III a. C. y comienzos del II a.C., los iacetanos habían efectuado numerosas expediciones de rapiña sobre los suessetanos afincados en las llanuras centrales de Aragón y parece ser que, en general, lo habían hecho impunemente.​ Conociendo la enemistad entre iacetanos y suessetanos, Catón situó a estos últimos delante de la escasa caballería romana ante las puertas de Iaca, provocando la salida de los montañeses, acostumbrados a vencer siempre a sus vecinos; una vez quedó desguarnecida la ciudad, ésta fue conquistada por el cónsul.


Integrada en el Imperio romano, Jaca constituyó un punto de vigilancia de los caminos del Pirineo y desarrolló una próspera economía cuyo auge se mantuvo hasta el siglo III. En el siglo IV entró en decadencia por la amenaza de los bandidos que atacaban a las caravanas y a los mercaderes que transitaban los caminos pirenaicos.

En las montañas de los Pirineos se conservaron territorios cristianos tras la conquista de los árabes debido al protectorado carolingio establecido por Carlomagno en la llamada Marca Hispánica. Uno de esos condados fue el núcleo del Reino de Aragón. Hacia 920, establecido por el Reino de Pamplona como condado independiente de los francos, Galindo II Aznárez repobló antiguas poblaciones de la cuenca del río Aragón, a lo largo de la cual se articulaba el condado, entre las que se encontraba Jaca, que entonces era una fortaleza habitada por unos pocos pobladores, una aldea con actividad meramente agropecuaria. Pertenecía a una zona dependiente del monasterio de Siresa y contaba con un monasterio con una iglesia de planta basilical, una nave y cabecera plana, que fue reformada en el siglo XI y derribada en 1841.​

Jaca era a comienzos del siglo XI un castro (o campamento militar fortificado) perteneciente al Reino de Pamplona, a cuyo entorno había surgido un conjunto exiguo de viviendas, pero que iría cobrando cada vez mayor importancia por su situación al pie del paso de Somport (uno de los más accesibles para acceder a Francia desde la Edad Antigua) y por su situación estratégica en el Camino de Santiago que, en este siglo, iba a cobrar creciente importancia, y como cabeza del camino hacia Pamplona que recorría la Canal de Berdún.


A la muerte en 1035 del rey de Pamplona Sancho Garcés III, apodado el Mayor, este deja escrito el reparto de sus extensos dominios a sus diferentes hijos. Uno de ellos, Ramiro (1006-1063), que ya ejercía de Régulo en La Jacetania y norte de Huesca, se convertirá en Ramiro I de Aragón y establece en Jaca una residencia regia, posiblemente en el castro fortificado, y situó cerca del monasterio de San Pedro la sede del obispo de Aragón, denominado así hasta que en 1077 Sancho Ramírez dotara a Jaca de su fuero e iniciara, hacia 1082, la construcción de la sede catedralicia. La posesión de fueros, catedral con obispado y su ciudadela, hicieron de Jaca la primera y más importante capital del Reino de Aragón. Sin embargo, entre el monasterio de San Pedro y el castro inicial, la aldea estaba deshabitada. Como señaló José María Lacarra, siendo sede real y residencia habitual del obispo aragonés, comenzaron a llegar personas dedicadas a la administración y comerciantes que hicieron de Jaca algo más que una aldea dedicada exclusivamente a la ganadería y la agricultura.

Retrato idealizado de Galindo II Aznárez, conde de Aragón, que repobló Jaca en torno a 920.

Así, en 1063 se celebró en la localidad el Concilio de Jaca. El historiador Jerónimo Zurita, en sus Anales de la Corona de Aragón, refiere que Ramiro I «porque había diversos abusos en el estado eclesiástico y por descuido de los reyes pasados duraban grandes corruptelas contra lo establecido por los sagrados concilios generales que hubo en la primitiva Iglesia, procuró que se congregase en la ciudad de Jaca concilio provincial».

También señala que este monarca fue el primero de los reyes de la península ibérica en restaurar los «cánones», que no debieron ser otros que los establecidos por el Concilio de Roma de 1059 referidos a la vida canónica y al celibato de los clérigos.

Otro de los resultados de este concilio fue restablecer la diócesis de Huesca —suprimida durante el dominio musulmán—, quedando la sede provisional en Jaca en tanto no se reconquistara Huesca.

Pero el definitivo impulso a Jaca se lo dio Sancho Ramírez en 1077 cuando, por lo dispuesto en el mencionado fuero, pionero entre los territorios cristianos y difundido posteriormente en otras ciudades de Navarra o Cuenca, convirtió a la villa en ciudad, la dotó de sede episcopal, en cuya catedral se asentaría el ahora obispo de Jaca, y le dio el estatus que la hacen ser considerada la primera capital del reino entre 1077 y 1096 en que, conquistada Huesca, sucedería en el obispado y capitalidad. Asimismo, edificó Sancho Ramírez un nuevo palacio real en el barrio de Santiago, y unificaría los tres núcleos iniciales (castro fortificado, monasterio de San Pedro y burgo de Santiago) en una sola entidad poblacional unida por dos calles cruzadas, al modo del cardo y decúmano romanos, y las viviendas de todos aquellos hombres francos que quisieran acogerse a los nuevos privilegios que se decretaron para los habitantes de Jaca.

el fuero de Jaca


La pérdida de la capitalidad no implicó para Jaca la desaparición de otras funciones urbanas relacionadas con su situación geográfica. Así, siguió desempeñando su papel de ciudad-mercado y de servicios para su comarca; también, como ciudad final de etapa, Jaca cobraba uno de los cinco peajes que se percibían sobre la ruta de Zaragoza a Francia, y albergaba a los peregrinos a Santiago de Compostela.


Las pestes y los incendios de finales de la Edad Media hundieron a Jaca en una profunda crisis de la que no saldría hasta la intervención de Fernando el Católico para formar un gobierno local. La burguesía se vio favorecida por esta situación y muchos se convirtieron en mecenas de artistas cuyo resultado se puede apreciar especialmente en la catedral.


Vista aérea de la Ciudadela de Jaca.
La situación fronteriza de Jaca se fue determinando a medida que se consolidaban los límites territoriales de los reinos europeos y los Pirineos se erigían como eficaz frontera natural. La ciudad se consolidó como plaza militar desde la que defender los reinos peninsulares de una hipotética invasión francesa. A este respecto, Felipe II ordenó la construcción de varias fortalezas a lo largo de todo el Pirineo. En 1592 este monarca ordenó la construcción de una fortaleza en los campos que habían configurado el Burgo Nuevo, el barrio levantado extramuros de la ciudad. Así, se levantó una soberbia fortaleza pentagonal diseñada por el ingeniero italiano Tiburcio Spannocchi, la Ciudadela de Jaca, para dar respuesta a un ejército provisto de artillería. De esa época es también la bella Casa Consistorial (1544), construida según el estilo de los palacios platerescos aragoneses.

La epidemia de peste que asoló el levante peninsular a mediados del siglo XVII —cuyos primeros brotes surgieron en Valencia en 1647— ocasionó una mortandad entre la población de Jaca del 42%.16​17​ La epidemia llegó en dos oleadas diferenciadas: la primera entre octubre de 1653 y febrero de 1654, y la segunda —la más devastadora— entre mayo y diciembre de 1654.

En la Guerra de Sucesión, Jaca se puso del lado de los Borbones. Por ello, en 1707 fue asediada por aliados del Archiduque Carlos y socorrida por el marqués de Salutcio a cuya vista se retiraron a un bosque, donde fueron atacados por el marqués de Santa Coloma, quien les mató mucha gente e hizo numerosos prisioneros. El rey Felipe V gratificó a la ciudad de Jaca con los títulos de «muy noble, muy leal, y muy vencedora», añadiendo la flor de lis al escudo de sus armas que ostentaba la Cruz de Sobrarbe y las cuatro cabezas, emblema de la batalla de Alcoraz.

A finales del siglo XVIII, Jaca jugó un papel importante en la Guerra del Rosellón, al ser uno de los objetivos de los revolucionarios franceses por su situación estratégica. En la Guerra de la Independencia, la ciudad se rindió a los franceses el 21 de marzo de 1809 a causa de la deserción que fomentó en secreto el misionero Fray José de la Consolación, que gozaba de influencia, quedando dentro de la plaza muy pocos soldados. El general Mina recuperó la plaza en febrero de 1814.

En el marco de las Guerras Carlistas, fueron denunciados en 1839 varios soldados de la guarnición de Jaca por vender armas a los "revolucionarios". Pascual Madoz, en su Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España de 1845, describe a Jaca en los términos siguientes: «sus casas en número de 488 de sólida y buena construcción todas blanqueadas, cómodas y aseadas en su interior, se distribuyen en 37 calles bien alineadas, empedradas, y la mayor parte con aceras... tiene 7 plazas, entre las cuales solo la llamada Campo del Toro y la del Mercado con soportales, destinada á la venta de hortalizas, son las principales, pues las otras no tienen objeto y son pequeñas».​ La Revolución Gloriosa de 1868 trajo consigo el nacimiento de la Junta revolucionaria de Jaca, enfrentada a la de Huesca, que tomó una serie de medidas tales como la supresión del Seminario o la creación de los Voluntarios de la Libertad, completadas en el sexenio revolucionario con la construcción de la carretera de Jaca a Francia.

Jaca experimentó a principios del siglo XX un despertar urbanístico y demográfico, motivado en buena medida por el derribo de su muralla medieval, que se inició en 1908. En 1928 llegó el ferrocarril a Canfranc, a cuya inauguración asistió el monarca Alfonso XIII. En ese mismo año también se creó la Universidad de Verano.

El 12 de diciembre de 1930 tuvo lugar el episodio de la Sublevación de Jaca, pronunciamiento militar contra la monarquía de Alfonso XIII durante la «dictablanda» del general Berenguer. Se inició con la proclamación de la República desde los balcones del ayuntamiento jaqués y el nombramiento de la primera alcaldía republicana. Al mismo tiempo se organizaron dos columnas dirigidas por el capitán Fermín Galán y Salvador Sediles que partieron hacia Huesca.

La sublevación fue sofocada en la madrugada del día siguiente y el 14 de diciembre fueron fusilados los capitanes Galán y García Hernández, mientras que el capitán Sediles, también condenado a muerte, fue indultado ante las movilizaciones populares. Sin embargo, los efectos de esta sublevación se dejaron sentir en la proclamación de la Segunda República Española cuatro meses después; tras las elecciones del 12 de abril, la monarquía se exilió y se proclamó la República, que les reconoció como "mártires".

Conclusión

Pero tras esto, lo más notable de Jaca es su condición de pionera. Primera capital del Reino de Aragón, primera que aclamó a Ramiro II "el monje", primera que se sublevó a favor de la república, cuando se hizo famosa su Calle Mayor, la misma ruta que cantó Miguel Fleta en ritmo de jota. Grandes personajes y escritores hablaron de Jaca; en el siglo XIII, Alfonso X el Sabio, hablaba de la jacetana fiesta de la victoria; en el Renacimiento, Nebrija, explicaba sus orígenes legendarios; Cervantes la cita en El Quijote hablando de sus grandes montañas; Unamuno alaba la Peña de Oroel; y Ramon y Cajal describe su largo periodo de vida en la ciudad.

lleidatà - català (Masip, Montardit, Prenafeta) + chapurriau

 Robert Masip Vallès, Ferran Montardit Asènsio, David Prenafeta Agelet.

Lo lleidatà és fàcil (Amazon) / paraules en chapurriau enllassades o escrites. /

Abaralla's: (Asbaralla's).

Abarrerar: Parar, aturar.

Abarter: Planta silvestre punxenta, semblant al roser, ex: "Nae despistat i es va fotre de cap als abarters". / esbarsé, rubus ulmifolius, romiguera, garrabera, etc.; esbarcer /

Abotonar: Botonar, ex: "Abotona't lo tabardo que se't veu massa pantxa així"... / abotoná, abotonás /

Aburnar: Empaitar, (Tossar), ex: "Monejae amb lo boc fins que el va aburnar i va parar en sec". / aborná; monejáe o monejabe en lo choto (o borrego, mardá) hasta que lo va aborná y va pará en sec. /

Acassar: Perseguir, empaitar. S'usa molt en el sentit d'acassar paes. / acassá, perseguí payes o sagales, dones - te acassaré! /

Acometre: (Acassar).

Aconseguir: Perseguir, ex: "La paa aquella m'aconseguie allà on naa".

Aconsigar: (Acassar).

Acorronar: Abraçar durant llarga estona per tal de fer passar el fred o per mostrar afecte.
/ acorroná, abrassá durán mol rato pera fé passá lo fret o pera mostrá afecte, cariño. /

Acostipat: Encostipat, ex: "Au! Lo colló de ma cunyat ia m'ha ampegat lo acostipat". / catarro, costipat, galipandria; encatarrat. Aquí dal fique "ma cunyat", natros diém mon cuñat, ma cuñada, man germana, mon germá, etc. /

Acotrassar: (Fargar).

Acotxar-se: Ajupir-se, ex: "No fajos acotxar a la padrina que li foten mal los rinyons".
/ acachá, acachás; ajupí, ajupís. No faigues acachá a la yaya que li fan mal los riñons, la riñonada. /

Actrís: Actriu. "Com se deie aquella actrís que feie el paper amb Car Gable a Lo que el viento se llevó?" / actrís, actrises; actó, actós. Se díe o diebe Vivien Leigh. y fée lo papé de Escarlata o  Scarlett O'Hara, que es un apellit catalá mol típic.)

Acutit: Normalment aplicat al pa quan no està del tot cuit, ex: "Aquet pa no val re, astà molt acutit!".

Adelanto: Progrés, avenç, ex: "Guaita! Quins adelantos".

Adés: Abans. (Com a curiositat us direm que en català normatiu adés vol dir després), ex: "L'hai vist adés al mercat comprant guiés i tripons pel bullit".

Afaram: Aligot, home de gran embergadura, ex. "Al aquell afaram realment es va asfarair". (Matalot).

Afedelisto!: Expressió molt antiga. Això es deia quan algú feia un comentari més o menys intel.lectual, ex. "- Diuen que l'aspirina cure lo mal de cap. - Oh sí, afedelisto!".
1) Podria ser que això de "listo" enlloc de "llest" sigui un transplantament de quan parlar en castellà era més fi i en conseqüència més intel.ligent, el que vol dir que aquesta finura arribava ben lluny de les ciutats. I també que ser "listo" era més intel.ligent que ser "llest".
2) Hi ha una altra versió que diu que això ve d'una expresió castellana que deien com a crit de guerra "por la fe de Cristo", i els lleidatans per fotre'ns la repetíem, però com el nostre castellà era molt lamentable ho pronunciàvem així: "afedelisto!".

Afededéu: Expressió típica que s'usa indistintament. / botovadéu o botovadeu /

Afedelòstia: Com Afededéu però amb més mala llet.

Afedemón: Interjecció o com es vulgui dir, ex: "Afedemón que no ho hauria pensat mai!", de fet és semblant a Afededéu.

Afedeneu: Expressió anàloga a Afedemón i Afededéu.

Afortar: Lligar més fort. També s'usa com a pujar el volum. Ex:"Aforta'm los cordills". "Aforta l'arradiet".

Afuar: (La Granadella) Aviar, sortir corrents, ex: "Afua los cordés que surton a pasturar".

Agatxipar: Arreglar, mudar, anar ben vestit. / mudá, mudás, aná ben vestit. /

Agenda: Hisenda, ex: "Hai de nar a agenda a pagar". / hacienda o hassienda /

Agitar-se: Tumbar-se, ex: "Agita't al llit home!". / gitá, gitás; tombá, tombás; acoflá, acoflás /

Agolut: Persona que menja sense esme, amb molt deliri, ex: "Lo fill de la Tomasa és un agolut, después de minjar s'ha fet un bocadillo amun tros de pastel". / golut, goluts, goluda, goludes, de gola : gula; se sol di per als dolsos, llaminé. /

Agon: (Aon). / agón, agon tamé se diu y se escriu a La Codoñera: agón está lo del finestró?

Agullar: (Antagullar).

Ah txiquets!: Expressió típica lleidatana, de sorpresa molt gran. Ex: "Astaen robant aurecocs quan va sortir lo pagès an l'ascopeta de perdigons i, ah txiquets!, Tots a córrer!!"

Àige: Àger.

Aigualera: La rosada de la matinada.

Aixins: Així, també s'accepten variacions com aixina, aixines.

Aixolet: Aixadeta molt petita, ex: "Abasta'm l'aixolet, que m'hai de carregar uns catxurros que han surtit vora la pecina".

Aixuar: Eixugar, ex: "Aixua't lo cap abans de surtir al carrer que si no agafaràs un acostipat de l'òstia". / eixugá, eixugás; eixut, eixuts, eixuta, eixutes /

Aixurriar: Espantar, fer marxar a algun animal del puesto. / esbarrá /

Albatàrric. Albatàrrec, també s'accepta la variant Albatarri.

Alego: De seguida, en un futur molt immediat, d'aquí a poca estona, ex: "No tardos eh? Tranquil que alego vindré". / alego, tamé alegolego. /

Alegolego: Molt més que Alego, ex: "Ves-hi alegolego, que sino ia haurà futut lo camp".

Alendar: Alenar, respirar. / alená, respirá. Carrégalo ya no alene, ha estirat la garra, passará lo pon de esquena es una frasse lleidatana que me enchise. /

Alicòptero: Helicòpter. / helicóptero; los antics díen "helicotero" o algo paregut, yo u hay sentit di a Beseit. /

Allavontes: Llavors. També hi ha variants com llavons, allavons, llavontes, allavorens, allavores... / + allacuanta. /

Am:
1) En, ex: "Am part tens raó".
2) Amb, ex: "Am lo axpersor aquet regarem tot lo jardí". / EN /

Ambafar: Empanyar-se els vidres del cotxes, ex: "No hi vec res, porto tots los vidres ambafats". També s'utilitza en el sentit d'estar tip com un lladre. / empañá, empañás los vidres, de braf : vapor o gas : embrafá, embrafás, pero no u dic. Embafá, embafás es plenás u omplís de minjá, sassiás, fartás. /

Ambaparar: Expressió que denota sorpresa o admiració, ex: "Ambaparar si és alt aquet txiquet!". / aón va a pará si es alt este chiquet! pareix un Sambaladrán!

Ambastar: Fer passar el fil per primera vegada per una tela abans de cosir. / embastá /

Ambastida: Bastida, ex: "Poseu l'ambastida que pintarem la fatxada". / embastida, embastides, com la torre Eiffel; andamio, andamios. /

Ambentar: Afalagar, tirar floretes. / afalagá. /

Ambitats: Convidats, ex: "Guarda lo vi bo per quan vingon ambitats". / invitats, convidats; guarda lo vi bo pera cuan vinguen invitats. /

Ambusteria: Mentida, cosa no certa. / embuste, embustes; mentira, mentires. Los catalanistes ne diuen mes que verdats. /

Ambúrnia: (Urgell) Garrafa, ex: "Agarra l'ambúrnia i aumplix-la de gasoi pal tractor".

Ampacadora: Màquina que serveix per fer feixos de palla. / empacadora, empacadores, máquina que servix pera fé paques; una paca no es un feix de palla, sino varios feixos empacats. /

Amparrilla's o Amparrala's: Emparrar-se, enfilar-se, ex. "No t'amparralos a l'abre que si caus et fotràs de cap a la secla". / emparralá los sarmens de una parra, emparralás a un siré; pujá a un abre./

Ampastrar: Escampar, ex: "Ampastra lo foigràs al pa torrat". També s'usa amb el significat d'embrutar o emmerdar. Fins i tot amb el significat de xocar, ex: "Lo Sisco no mirae per on anae i es va ampastrar contra l'abre". / empastrá; embrutá, enmerdá; empastrás tamé es fotres de cap, una trompada./

Ampastre: Treball o feina realitzada de qualsevol manera, ex: "Vaige quin ampastre ha futut ton pare al fotre l'antxufe al ressibidó". / empastre, empastres. /

Ampegar: En el sentit d'encomanar-se una malaltia, ex. "Aquella paa me va ampegar l'acostipat". / apegá, apegás una enfermedat, una passia. /

Ampercellar: Es diu del fet de lligar les tomateres a les canyes.

Ampessar: Començar, ex: "Aquestes bromes porten aigua, ampessarà a ploure alego". / escomensá. Estes bromes (boires, brumes) porten aigua, escomensará a ploure alego . Ampessar sone com lo castellá empezar. /

Ampic: Tan bon punt, un cop acabat de, ex: "Ampic arribem a Castelló de Farfanya ia us farem un truc". / en cuan arribem a Castelló de Farfaña ya tos cridarem; - trucarem /

Ampiocat: Estar una mica malalt, però no gaire. Ex: "No va vindre a juar a fútbol perquè astae ampiocat".

Ampostada: (Palmar).

Amplear: Fer anar, utilitzar. "Si un cas demà no amplees la trisella truca'm que l'amplearé jo". / empleá: empleo, emplees, emplee, empleem o empleam, empleéu o empleáu, empleen; empleat, empleats, empleada, empleades; fé aná, utilisá; yo no dic may usá; emplearé; emplearía; si yo empleara, faiguera aná, utilisara; usara. /

Amplenar: Omplir, també s'accepta Aumplir o Complir. / plená, omplí o umplí. Yo fach aná plená y umplí pera diferentes coses. Plénam la sistella; ómplim lo porró, /

Amporlanar: (Barbens, Anglesola) Pavimentar. Es veu que prové del ciment Portland, paraula que a l'hora prové de la ciutat nord-americana. / de Oregon, no Aragón /
Imagineu-vos com n'és d'usual que a Barbens tenim el topònim els Esporlans. Allí és on anem a banyar-nos. És com un canalet a la vora de la Segona Sèquia Principal del Canal d'Urgell. Quan van fer la desgràcia de pavimentar el canal i de tallar els xops van nàixer els Esporlans.

Ampressió: Impressió. Ex: "Tinc l'ampressió que avui caurà una pedregada que'm fotrà totes les pomes anlaire".

Amprimeria, a l': Al principi, ex: "A l'amprimeria no hi havia dingú, pero després s'ha anat aumplint de gent". / al prinsipi, al escomensamén, a primeres hores. /

Amprimenceria, a l': (Amprimeria, a l').

Amprimir: Imprimir, ex. "No vai púguer amprimir la pàgina aquella perque no me txanae la màquina aquella". / imprimí. No vach pugué imprimí la página aquella perque no me funsionabe la máquina aquella : la impressora. /

Ampudegar: En el sentit de molestar algú a altri. / empudegá, ve de pudó; tamé signifique molestá, incordiá, no me empudegos! puts y corroms! qué podrit que es Carlos Rallo Badet!  /

An ves de: En lloc de, ex: "An ves de fer lo que li diuen fot lo que vol". / en ves de fé lo que li diuen fa (fot) lo que vol./

Ancabat: Després, en acabar de, ex: "Vine ancabat, que ara tinc fenya". / vine encabat, que ara ting faena. Después, dimpués. /

Ancanteri: Entés com a "ésser un encantat", ex: "No sigos ancanteri i porta ràpit aquet txiquet al sinyó metge, que fot uns ulls... mausssss, quins ulls que fot!" / sé un encantat, está encantat, no es lo mateix que enchisat ("hechisat") per un encanteri o hechís) ni sé un encanto. Mon pare me díe tamé "... encantat, una cosa destronada." /

Ancants, los: Joc en el qual et donaven tombs amb els ulls tapats, i et quedaves (pel que es veu) d'una postura rara i quiet, i aleshores els altres t'havien de desencantar. / No sé si tenim este joc paregut al de la gallineta sega o siega, pero los encans eren les subastes. Les campanes encantades de Luis Arrufat són pera mí encanades, que no sonen voltán perque lo batall se ha quedat apegat al metal. /

Ancaparra's: Entossudir-se en quelcom, encaparrotar-se, ex: "Lo nen s'ha ancaparrat en que vol la Barbi aquella per reixos". / encaparrá, encaparrás, com una caparra, que no se solte. Lo chiquet se ha encaparrat en que vol la (nina) Barbie aquella pera los Reixos. No sé si tos ha eixit algo raret. /

Ancavalla's: Posar-se un damunt de l'altre, ex: "Mira lo Pep i la Maria que ancavallats astan alli a l'hort". / encaballá, encaballás, montá, pujá a caball. Mira lo Pep y la María qué encaballats están allí al hort./

Ancebar: Estar molt animats, ex: "Vam nar fins a Penelles am bici, pero com astàem ancebats vam tirar fins a Bellmunt". / ensegá, ensegás; ensegat, ensegats, ensegada, ensegades. /

Ancòrdio: Un destorb, ser un mal de cap. / incordio, incordios. /

Ancontres: (Amcontes de).

Andebades: (Andebaldes).

Andebaldes: Debades, fer les coses perquè si. / debades, de bades, signifique sense pagá, gratis, fé les coses perque sí, per voluntat. /

Andicció: Injecció, ex: "L'hai hagut de fotre un andicció als tosinos per lo de la pesta porcina aquella". / indicsió, inyecsió; inyectá en una jeringuilla. /

Andiot:
1) (en sentit figurat) Moniato. / idiota, moniato, tonto, bobo, sompo, etc. /
2) Gall d'indi, ex: "No havie manera d'agafar l'andiot per Nadal, només feiem que aconseguir-lo".

Andivinar: Endevinar, ex: "Mireu nens, avui us contaré una andivinansa". / adiviná, endeviná; si la enserto la endivino, com la siensia de la linguística. /

Aneular: Tornar tonto, o mal fet, ex: "No tocos los mixons quan són pitits que s'aneulen". / anulá, de nulo; semá, semás. /

Anfós: On fos. / aon fore /

Anfuronar: Acció d'anar darrere d'una femella. / Potsé de furó, furoná, enfuroná, acassá a les femelles. /

Angabanyar: Quedar bufat, ex: "Lo forro polar no't quede tan angabanyat com l'anorac".

Angolfa o Angorfa: Golfes, ex: "Fot totes les sabates velles a l'angolfa, que no fotin nosa".
/ esgorfa, algorfa, etc; perchi. A Valdealgorfa li diem Valdesgorfa o Valldesgorfa. /

Ànguila de vàter: Insult antic. Antigament la gent no s'insultava amb paraules malsonants, sino que s'inventaven expressions d'aquest tipus. (Pop d'aigüera).

Animorar: Enamorar, ex: "Fot un bo que animore". / enamorá, enamorás. /

Anlaire:
1) Entès com "xafar la guitarra", en castellà "aguar la fiesta", ex: "Van arribar los novios de les paes aquelles de Torrelameu i mos van fotre la festa anlaire".
2) Trencar, fer malbé, ex: "Li van fotre una pedrada als morros que li van fotre lo portell anlaire". / al aire; van arribá los novios de les payes aquelles de Torrelameu y mos van fotre la festa al aire. Li van fotre una pedrada als morros que li van fotre lo portell (les pales) al aire. /

Anlluciar: (Lluciar).

Anorabona: Enhorabona.

Anou: Nou (la fruita).

Anquet: Preposició de lloc, equival a "en aquest", ex: "Anquet puesto ham d'anar?". / a quín puesto ham d'aná? /

Anrecordar: Recordar. / enrecordassen, recordá. /

Anradere: Endarrera. / cap atrás; atrás, que igual u vorás. /

Anredar: Confondre a algú, ex: "No m'anredos que et fotré un mastegot que t'ambarcaré".
/ enredá an algú : confondre o confundí, marejá, intentá engañá o fotre lo pel. /

Anreulat: Tenir molt de fred al cos, estar gelat, ex: "Aquesta nit estic ben anreulat, li diré a la Matilde que m'ancengo lo foc a terra". / carpit de fret. /

Anruna: La runa que es produeix als edificis en obres, ex: "Tota l'anruna que hi ha amb aquet contàiner només fot que pols!" / enruna; tota la enruna que ña an este contáiner només fa pols. /

Ansacte: Exacte, ex: "Lo Pere és aquell de la camisa blava, no? Ansacte! Lo de la camisa blava". / exacte, exactes, exacta, exactes. /

Ansaijar: Assajar. / ensayá. /

Ansou! : Clam emprat per hom a l'entrar a casa d'algú. Expressió molt utilitzada quan encara no hi havia timbres, ex: "Ansou!! Que no hi ha dingú??". / Aón estéu? /

Ansufatar o Ansofatar: Ensulfatar, ex: "Vai a ansufatar els mançaners i els pressiguers". / ensofatá; sofat, sofats, de cobre, de ferro, etc.; ensofatadora, ensofatadores. Cuan era sagal, al estiu féem aná pistoles de aigua. Un día me van bañá y me vach enfadá. Vach aná a buscá la ensofatadora en Zotal mesclat en aigua, y los vach dixá bons. En lo chorro llarg no calíe que corregueren. /

Ansundemà: (Aundemà). / ensondemá; en son demá. /

Antagullar: Fixar-se, mirar fixament, ex: "Iep!!! Guoita aquelles paes, mos astan antagullant". / ataullá. Desideri Lombarte Arrufat va escriure ataullá lo mon desde lo Moliná. /

Antrepussar. Ensopegar. / entropessá; entropessada, entropessades; entropessaré; entropessaría; si yo entropessara; aná a entropessons. No sol se referix a tambalejá perque los peus topeten en algo, sino que tamé signifique errada, fallo, cagada. /

Antxovat: Estar en un lloc estret i xafogós, ex: "A l'autobús de la Bordeta de bon matí has d'anar antxovat". / de anchoa, com van les anchoes a una llanda, anchovat. /

Antxumar: Agafar al vol, ex: "Antxuma aquet mosquit que ia fa rato que m'amprenye".

Antxumenia: (Txuminia). / enchumenera, enchumeneres. /

Anverenar o Anvirinar: Enverinar, emmetzinar, ex: "M'han anverenat lo gat amb los sulfats". /envenená; envenenat, envenenats, envenenada, envenenades; envenenaré; envenenaría; si yo te envenenara en sicuta. Me han envenenat lo gat en los sofats. /

Aondé?: On és? / aón o agón está lo del finestró? /

Aparar: Parar, ex: "Si no apares lo motor del motocultor se gastarà lo gasoi". / apará, pará, aturá: si no apares lo motor del motocultó se gastará lo gasoi. /

Apàriat: Ordre donada als rucs i als cavalls per a què s'apartin d'algun lloc.

Àpit: Api, herba que es posa al caldo o es menja amanida, ex: "Fot un raig d'oli a l'amanida que els llicsons i l'àpit amarguegen". / ápit, apits : Fica un rach de oli a la amanida que los llicsons y l'ápit amarguegen. /

Aplucar: Aclucar. "Apluca't los ulls si no vols que t'entro pols". D'aquí ve el joc de "la pluca".
/ clucá los ulls : tancá los ulls; normalmén se cluque sol un ull ("guiñá") /

Apretar: Pitjar, prémer, polsar, ex: "No apretos aquet botó per res del món!!!". / apretá : apreto, apretes, aprete, apretem o apretam, apretéu o apretáu, apreten; apretat, apretats, apretada, apretades; apretaré; apretaría; si yo apretara. Preto, pretos, preta, pretes. Té bastans significats. Apretá a corre, arrencá a corre; apretá un botó;  apretá un sac; apretá una llassa, lligá mol preto; apretá lo cul; apretá lo ventre : cagá, si pots; etc. /

Aquestos: Aquests. / estos. /

Aquet: Aquest. / este, estos; esta, estes. /

Aquídellà: En cap lloc en concret (Porai), ex: "M'en vaig aquídellà a fer un tomb per a distreure'm". / aquídellá : a cap puesto en concret : M'en vach aquídellá a fé una volta pera distráurem. /

Aragall: Marca que deixen les rodes dels cotxes. / rodera, roderes. /

Àrbit: Àrbitre, també s'accepta la variant àrbrit, ex: "L'àrbit del Lleida mos va pitar tres penaltis". / árbit, arbits. /

Arguillat: Brut. / arguellat se fa aná mes com a prim, débil: arguello (PAC) /

Arie: Aire.

Aringada: Arengada, peix que es sol menjar per esmorzar acompanyat de raïm, ex: "M'hai futut l'aringada aquesta de casco per asmorzar i només fai que beure." / guardiassivil, guardiassivils, arenque, arenques, sardina de cubo. /

Armós: Formós, majo, bonic, ex: "Quin nen més armós té la Trisina, afededéu que no s'assemble gens a son pare".

Arraventar:
1) Trinxar o fer malbé quelcom.
2) Estar molt cansat, esgotat, ex: "Estic arraventat de tant córrer".
/ reventá, reventás; reventat, reventats, reventada, reventades. /

Arreclau: (Reclau).

Arrecollons: Igual que Arrecony, però en masculí. / ah, recollons /

Arrecony: (Bellcaire) Expressió no gaire amistosa, ex: "Arrecony si t'angantxo!".

Arrecular: Tirar enrere, ex: "No't mogos del puesto que arreculo am lo tractor i no sigo que et txafi". / arreculá, reculá, de cul, que está detrás, aná capa detrás, torná. /

Arreculat:
1) Endarrerit. "Va nens, que en aquesta classe nem molt arreculats". / arreculat, arreculats, arreculada, arreculades; retrasat, arretrasat, retrasats, arretrasats, retrasada, arretrasada, retrasades, arretrasades. /
2) Retardat mentalment: "Semble astrany i mentida que sigo arquitecte i sigo tan arreculat...".

Arremolcar: Remolcar, arrosegar un vehicle, per exemple. / remolcá, arremolcá. /

Arrifar: Rifar, sortejar, ex: "Allà als pagesos arrifen una cistella amb la loteria de Nadal, i afededeu que fot goig eh?" / rifá, sortejá. /

Arrofeixar: (Arropenjar).

Arrofredat: Refredat, acostipat, ex: "Cagondena, vaige un arrofredat que hai agafat per surtir al tros am la samarreta d'Andorra am ple desembre". / refredat, catarro, catarrina. /

Arromangar-se: Doblegar les mànigues de la camisa cap amunt. / remangá, arremangá, remangás, arremangás les mánegues, la mánega. /

Arropenjar: Repenjar, recolzar, ex: "Paracon am arropenjar-te a la paret que ton oncle acabe de pintar." / repenjá, repenjás; arrimá, arrimás; para cuenta de repenját a la paret, que ton tío acabe de pintá. /

Arroplegar: Replegar, ex: "Arroplega les borrasses que ia han caigut totes les aulives". / arreplegá, replegá; arreplega les borrasses que ya han caigut totes les olives. /

Arruixat: Arrauxat.

Asbafegar: Respirar d'una forma desmesurada generalment després d'haver fet un gran esforç, esbufegar.

Asbalsar: Enfonsar, afonar. / afoná, afonás, de fondo. /

Asbaralla's: Barallar-se. (reñí, luchá, pegá, pegás. /

Asbregar: (Almenar) (Asfregar).

Asburiac: (Murissec).

Asbutifarra's: Fer-se mal, amb ferida oberta.

Ascafanyit: Esquifit, poca cosa. (Sirilleta).

Ascandall:
1) Percentatge de pomes que els pagesos han perdut per culpa d'una pedregada.
2) Sel.lecció del bestiar a l´hora de comprar-lo, ex: "D´aquestos vint tocinos en farem un escandall i agafarem aquestos 12 que són més grossots".

Ascalestro: Esquelet. Ex: "Minja, minja més!!! Que astàs fet un ascalestro!!!" / esqueleto, esqueletos. /

Ascar:
1) Buscar, cercar. / buscá. /
2) Posar ham a la canya per anar a pescar. / posá ham a la caña pera aná a peixcá. /

Ascardillar: (Os de Balaguer) (Ascatxigar).

Ascatxic: Esquitx. També s'usa per designar a un crio entremeliat. / esquichit, esquichits; esquichada, esquichades. /

Ascatxigar: Esquitxar. / esquichá: esquicho, esquiches, esquiche, esquichem o esquicham, esquichéu o esquicháu, esquichen; esquichat, esquichats, esquichada, esquichades; esquicharé; esquicharía; si yo esquichara. Vore sal./

Ascaufar: (Ascofar). / escofá, escofás. Vore al aragonés escalfar. /

Ascartxinar: (dialectalisme almatretenc) Esquitxar.

Asclatassoner: Empipador.

Ascofar: Escalfar, també es diu acalentar. / acalentá, acalentás tamé vol di emborrachás; escofá, escofás. /

Ascremalletes: Estris de ferro que es pengen dels ascremalls per penjar l´olla.

Ascunilla's: Amagar-se. / amagá. amagás; de conill, cachap, cachapera : "acachaperás". Vore amagatall. /

Ascupinar: Escopir. / escupiñá; escupiñada, escupiñades; escupiñat, escupiñats, escupiñada, escupiñades. Tamé carcás. /

Ascursió: Excursió, ex: "Demà portarem a la canalla i als padrins a voltar porai d'ascursió".
/ excursió, excursions. Vam aná de excursió y vam trobá un escursó. /

Asfarair: Esfereir, ex: "Ma germà ancara astà asfarait de que a la tardor vaiga amb màniga curta".

Asfilagartxar: Esfilagarsar, desfer en filagarses. " Trauras-te los pantalons aquestos que astan tots asfilagartxats i miraré de cusi'ls". / esfilagarchá, desfilagarchá; desfilagarchat, desfilagarchats, desfilagarchada, desfilagarchades; esfilagarchat, esfilagarchats, esfilagarchada, esfilagarchades; tráute los pantalons estos que están tots esfilagarchats y miraré de cusíls. Algunes paraules ixen al llibre Réquiem per un llauradó español traduít al chapurriau per mí : Moncho : Ramón Guimerá Lorente. /

Asforrar: No poder aconseguir l'objectiu que es pretenia.

Asfregar: Netejar quelcom fregant fortament, ex: "Asfrega bé los calçotets al safareig que sino no martxe la pudo". / refregá, de re + fregá, fregá en forsa; refrega be los cansonsillos al safarech que sinó no marche la pudó. /

Asfuga's: Fugir, escapolir-se, ex: "Tu! No t'asfuguis que has d'anar a ansufatar los aumellés!".

Asfuriar: Fer marxar, ex: "Vam posar aquells aspantaocells per fer asfuriar los asparavers." / esbarrá, espantá; de furo : asfuriar; fora + gitar : foragitar, foragitá, expulsá. Esbarramuixons. /

Asfurriagallines: Tren. Aquest mot és ben arcaic. S'usava a les granges per les quals a la vora passava el tren. / esbarragallines, de esbarrá y gallines, com esbarragossos. /

Asgolfa: (Angolfa).

Asguirtxar: (Ascatxigar).

Asmaiat: Esbait, mort de gana, ex: "Dam un iagurt que astic asmaiat tan rato sense jalar". / desmayat, desmayats, desmayada, desmayades; esmayat, esmayats, esmayada, esmayades; ma mare díe en castellá: "estoy desmayada" cuan teníe gana.

Asmall: Destralada (directament).

Asmari: (propi del Omellons) Armari. / armari, almari, armaris, almaris. /

Asmolls: Les pinces que es fan servir per girar la carn i el pa quan es fa a la brasa.

Aspabil: Espavila't, ex: "Aspabil que fotem tard". / espavil o espabil; espavilat, espavilats, espavilada, espavilades; espabilat, espabilats, espabilada, espabilades; espavilá, espavilás, espabilá, espabilás; espabílat, espavílat, que fem tard o tart! /

Asparaver: Esparver, un ocell rapinyaire, ex: "Per allí al tros volten uns asparavés que me foten bastanta mala pinta". / esparbé, esparbés; esparvé, esparvés; alemán Sperber. /

Aspàric: Espàrrec. / espárrec, esparrecs; la planta es la esparraguera, com lo poble catalá. /

Aspartenya: Espardenyes. Pensem que aquesta variant hauria de ser l'acceptada correctament en català ja que la paraula catalana espardenya prové de l'arrel espart, que era el material del qual es feia dit calçat. / espardeña, espardeñes. /

Aspategar: Espetegar, ex: "Fitsa't com aspategue la bossa de cucs que hem futut a la txera".
/ espetegá, de espetec, petá, cruixí, fé soroll; cruixit. /

Aspentar: (Aspenteijar).

Aspenteijar: Empényer. "Nens, anquet txiquet no l'aspenteigésseu tan fort que és un sirilleta i el fotreu allà als collons". A Barcelona d'això en diuen "amputxar". / espentá; espentejá: espentejo, espenteges, espentege, espentegem o espentejam, espentegéu o espentejáu, espentegen; espentejat, espentejats, espentejada, espentejades; espentejaré; espentejaría; si yo espentejara. Se fa aná sobre tot als columpios, espentejá pera gronsá o columpiá. Espenta, espentes. /

Aspényer: (Aspenteijar)

Asperadrap o aspedadrap: Cinta de roba adesiva, ex: "Si no calles te fotré un bossí d'asperadrap d'aurella a aurella". / esparadrap, esparadraps. /

Aspertxar: (Ascatxigar).

Aspertxellar: Fer esquitxos amb alguna eina o utensili moll, ex: "Lo dia de Tots Sants lo mossén va espertexellar (aspertxellar) tot lo simintiri, i als que hi erem també mon va tocar"

Aspitós, estar: Estar cofoi, content.

Aspolla's: Gratar-se de forma reiterativa sense cap mena de sentit. Aquesta paraula d'origen pagès vé de la manera en com les gallines es treuen els polls. Ex: "Para d'aspolla't, que fots mania". / despollás : traures los polls (piojos) rascán. /

Asporgar: Podar. / esporgá de expurgar /

Asprés, fer: Fer expressament, ex: "Segur que no hu van fer asprés això de treure la llum?"
/ aposta, expréssamen. Van traure la llum a Amposta, y crec que u van fé aposta. Qué te apostes? Lo castellá de Amposta, ere de Castilla, Castella, o ere catalá? /

Asquerar: Reviscolar, ex: "Semblae que no, però aquell ficus que astae tant pansit ia comence a asquerar". / reviscolá, reviscolás. /

Assebar: Posar bé, ex: "Sino assebes bé la manguera al pou, not surtirà l'aigua". / assebá, sebá; si no assebes be la manguera al pou, no te (not, no 't) eixirá l'aigua. /

Assera: Vorera, voravia, ex: "Passa per l'assera no sigo que't txafon!". / assera, asseres. /

Asseregat: Assedegat, quan hom té set.

Assipar: Arreglar-se, abitllar-se, ex: "Assipa't millor que sino aquesta nit no se t'atançarà cap paa".

Assussegar: Sosegar, tranquil.litzar, ex. "Asussegat que alego vindrà lo tren home!" / assossegá, assossegás; tranquilisá, tranquilisás. /

Astamoir: Estabornir, deixar quelcom sense sentits, ex: "Guaita lo gos, ha astamoit la mosca aquella collonera." / estamordí; estamordit, estamordits, estamordida, estamordides; dixá com a mort. /

Astararany: (propi dels pobles de la Ribera del Sió) (Teraranya)

Astarracada: Fotre's una bona pinya per terra. Que un altre et foti un cop, ex: "Es va fotre una santa astarracada tot baixant del castell".

Astarrossar: Desfer, desmontar, ex: "Me va caure un test del balcó i se va astarrossar a l'acera." / de terrós o tarrós : desterrossá es desfé tarrossos. /

Astaste: Expressió que denota cautela o moderació, ex: "Astaste de compra't aquet relotge si no tens quartos." / estate de comprá este rellonge si no tens cuartos o perres o dinés. /

Astauvins o Astaulins: (Estauvi). / estauvi, estauvis; ahorro, ahorros; aforrá; estauviá, estalviá. /

Astenasses: Tenalles, alicates, ex: "Abasta'm les astenasses que hai de fer un apanyo."

Astigos: S'empra com a negació de astaste: "no t'astigos". Ex: "no t'astigos de demanar un altre cubata, siuncàs néssis pet, ia conduiria io". / no te estigues de demaná un atre cubata, si auncás (a un cas) anares o anigueres pet (borracho), ya conduiría yo. Cubata, cubates, de Cuba, aon tenen una bandera en estrelleta, com la moderna estelada catalana. /

Astijores: Tisores. / estisora, estisores; estirora, estirores. /

Astirabec: Varietat de pesolera. "Aquesta nit me fotré un plat d'astirabecs amb un ou debatut".

Astirores: (Astijores).

Astollador: La pala que tapa el pas de l'aigua d'una fassera. / estolladó, estolladós : estanca, estanques. A la foto es de ferro, pot sé de fusta, plástic. Foto feta a Beseit. Vore Toll, tolls. /

Astopenc: Carn aspessa i seca, que es fa com una bola a la boca, els bistecs durs per exemple.
/ estopenc, estopeng, estopencs, estopengs, estopenca, estopenques : se li diu al peix com lo emperadó, a la carn seca o que se ha eixugat. Penques de cart estopenques no ne hay probat may, pero sí llom de gorrino, solomillo, chulles, bistec, inclús bajoques massa velles, en fils. /

Astrintxonar: Estrinxolar, esbocinar. / estronchiná, destronchiná; estronchinat, estronchinats, estronchinada, estronchinades; destronchinat, destronchinats, destronchinada, destronchinades. /

Astrolic: Entremeliat.

Astulzí: Substància negra provinent de la combustió incomplerta de les matèries orgàniques que es dipositen en els tubs o en les ximeneies, ex: "Nen! no't fotos a juar a l'antxuminia que et mascararàs d'astulzí". / fullí, fullins de la enchumenera, que mascaren; v. mascará. /

Astuviar: Estalviar, ex: "Si no astuvies mai siràs un home de profit". / estauviá, estalviá, aforrá. /

Astutx: Estoig. Ex: "Trau los plastidecors de l'astuxt que pintarem". / estuche, estuches, com los de Pikolín. /

Asvaporar: Evaporar, ex: "Tanca la grasiosa que si no s'asvapore". / evaporá, evaporás; en lo cas de la grassiosa o begudes en gas, se esbafen o esbrafen; v. esbafá, esbrafá, de braf. /

Asventat: Persona que fa les coses molt ràpid i sense pensar-les, ex: "Lo Tonet ha vingut i ha futut lo camp unantra vegada, és un asventat". / aventat, aventats, aventada, aventades, en lo mateix sentit, persona que fa les coses mol rápidamen y sense pensales. Lo Tonet ha vingut y ha futut lo cam un atra vegada, es un aventat; tamé signifique: barrinat, grillat com Manel Riu Fillat, loco, ñirviós, una cosa destronada. /

Asvuliac: (Murissec).

Atapit: Compacte, atapeït, ex: "Anquesta taula astirem molt atapits, poder que nem a una més gran". / atapit, atapits, atapida, atapides; an esta taula estarem mol atapits, potsé (milló que) anem o aniguem a una mes gran. /

Atarrossat: Fet a tarrossos, ex: "Lo sucre no cau del pot perquè astà atarrossat i l'hai de desfer a cops de cullera." / atarrossat, c, sal atarrossada, atarrossades; v. atarrossá; lo sucre no cau del pot perque está atarrossat y l'hay de desfé a cops de cullera. Va milló en un tenedó. /

Ataubar: (en zones de la Ribera del Sió) estar xafat, ex. "Hai hagut d'aspenteijar lo tractor fins a casa i astic ataubat". / ataubá se diu en lo cas "fa una caló que ataube", tanta calina que chafe, canse, espentole, balde, rendix; ataubat, ataubats, ataubada, ataubades. /

Atigos!: Expressió emprada per dir a hom que pari d'emprenyar, que s'estigui quiet.

Ativoca's: Equivocar-se. / equivocá, equivocás; entivocá, entivocás. /

Atopetar-se: Trobar-se, ex: "Bé, io martxo, ia mos atopetarem dumenge que ve". / topetá, topetás; trobá, trobás en algú o en algo. Be, yo marcho, ya mos topetarem (trobarem) lo domenge que ve. /

Atre: Altre, el femení és Atra, i els plurals atros i atres. / atre, atres, atra, atres; datre, datres, datra, datres. De nos + atres, antic autres se va formá nosautres, etc. natros o natres, vatros o vatres. En los llibres de Raynouard y datres se adeprén mol sobre la llengua ocsitana y los seus dialectes, "catalan comprés" /

Atxum, beure: beure a morro, ex: "No begos atxum que a ton pare li fot fàstic trobar lo boc del porró babat".

Atxurar: Arreglar, en el sentit de mudar-se, ex: "Lo Paco nae molt ben atxurat a la boda del Nasi".

Atxutar: Anar depressa, immediatament. Ex: "Atxuta an lo rotobato, que's fa fosc i vol ploure".

Aubà: Expressió de sorpresa, negació o rebuig d'un fet, ex: "Lo Mariano s'ha trencat una cama. Aubà!!! No fotis" - Au va !

Aubada: L'albada, temps que transcorre des del trenc de l'alba fins a la sortida del Sol.

Aubaga: Obaga, lloc ombrívol. / umbría, umbríes; ombría, ombríes; no confondre en hombría, hombríes, de home, homens. /

Aubagés, l': Albagés.

Aubarda: Cenalla que va al llom del ruc, ex:"Mentre hi haigon rucs, faran aubardes".
/ aubarda, aubardes; albarda, albardes; mentres que ñaguen rucs (burros, ases), farán aubardes. Ara al añ 2026 sen tenen que fé moltes, perque los rucs van desaubardats o desalbardats. /

 

Aubat: Mort d'una criatura abans de tenir ús de raó. / aubat, aubats, aubada, aubades; a Valensia, aubadet, albadet, aubadets, albadets, aubadeta, albadeta, aubadetes, albadetes. Borao escriu mortijuelo. /

Aubenc: Terra fèrtil, humida. / albenc /

Aubert: Obert. / ubert, uberts, uberta, ubertes; obert, obert, oberta, obertes; castellá: abierto, abiertos, abierta, abiertas. /

Aubergi: (Baix Segre) (Prèssic). - Alberge : abrecoc

Aubergínia: Albergínia.

Aubesa: Albesa, són famoses les pintades per la carretera dels quintos d'Aubesa.

Aubricoc: Albercoc, també Aurecoc o Aubercoc. / abrecoc, abrecocs y varians. Alguns tenen la franja com la del meu cul. Los mullareros, pressecs, bresquilles tamé la tenen. Y lo prepussio de Artur Quintana tamé té una frangeta. /

Aufals: Alfals, ex: "Dóna aufals a les bèsties per a què menjon". / aufals, aufalsos; alfals, alfalsos; alfalz, alfalzos. Dóna o dona aufals a les besties pera que minjon. /

Aufarrat: Ou ferrat. / ou fregit o frigit, ous fregits o frigits. Los de La Fresneda són frechits. Y a Vallchunquera tamé se diu y escriu frechit, frechits, frechida, frechides. /

Aufegar: Ofegar, ex: "Treu-me la soga del coll que m'aufego". / aufegá, aufegás; tráume la maroma (soga) del coll que m'aufego. /

 

Aufendre: Ofendre, ex: "No sigos tan aufendós". / ofendre: ofeng u ofenc, ofens, ofén, ofenem, ofenéu, ofenen; ofés, ofesos, ofesa, ofeses; ofengut, ofenguts. ofenguda, ofengudes; ofendré; ofendría; si yo te ofenguera. /

Aufensible: Aufendós.

Aufés: Alfés.

Auficina: Oficina, ex: "A l'auficina d'ampleo havia una cua de por". / ofissina, ofissines; a la ofissina de empleo (treball) ñabíe una coa que fée temó. /

Auforja: Alforja, ex: "Lo ruc del Tomaset va més carregat amb les auforges!!!". / auforja, auforges; alforja, alforges. /

 

Aulivé: Olivera. Aquí és on es demostra que el lleidatà és una llengua que conserva les seves arrels del llatí, ja que aquest conserva el gènere masculí del llatí en la denominació de la majoria dels arbres. / Lo olivé, los olivés; la olivera, les oliveres. Olivera mallorquina. A Beseit vam empeltá un olivé en un mandarino o mandariné y va eixí aixó: /

Auliva: Oliva, ex: "Aulives rellenes d'antxova". És un cultiu força important en la zona de les Garrigues, d'aquí són les famoses aulives arbequines que fan l'oli tan bo.

Aulor: Olor, ex: "Els tocinos foten un aulor..." / auló, aulós. /

Aumella: Ametlla, ex: "Poseu aumelles quan feu la salsa dels calçots?". / amela, ameles; armela, armeles. /

Aumellé: Ametller, arbre de l'ametlla. / amelé, amelés; armelé, armelés. /

Aumit: Humit, moll, ex: "La roba encara astà aumida". / humit, humits, humida, humides; humitat, humitats. /

Au món: Enlloc, ex: "Aquestes vacacions no iniré au món". / a cap puesto. Estes vacassions no aniré a cap puesto; me estaré a casa, que se está mol be. A cap puesto com a casa. Bueno sí, men aniré a Sabiñánigo. /

Aumplir: (Amplenar) / omplí, umplí. Vore plená. /

Aumosta: Mesura de quantitat equivalent a "el que hi cap a les mans". / aumosta, aumostes; almosta, almostes; me entren los dinés a aumostades. Lo que cap a les dons mans juntes pels dits menuts o meñiques. /

Aun: (Aon)

Aundemà: A l'endemà. / en son demá, ensondemá. /

Auperar: Operar, ex: "Han auperat a mon padrí del ginoll i l'han aspallat més de lo que astae". / operá; han operat a mon yayo del ginoll y lo han espentolat mes de lo que estáe o estabe. /

Aurella: Orella. Nota: La majoria de paraules que en català comencen en "o", en la variant dialectal lleidatana se comencen en "au". / quína cosa mes rara, ya que en ocsitá fa siglos que passe aixó. Augier; a vore si adeprenéu una miqueta o miqueteta. Las aurellas. Orella, orelles; orelleta, orelletes. Pareix que estes tontades les haigue escrit lo aragonés catalanista de la imache, Carlos Sancho Meix. /

Auralita: Material de construcció ondulat emprat per cobrir taulades.
/ uralita. Fibrossimén. /

Aurellanes: (Aurilletes).

Aurellaunes: Obrellaunes. / de obrí + llanda, llandes  (lata, lates) ix obrilates. /

Auridor: (Aurellaunes). De fet, es pot traduir tant per obrellaunes com per tirabuixó (llevataps). Ex: "Andés l'auridor? que ia mos ham acabat la botella de vi i n'ham d'ancetar unantra". / obridó, de obrí, obridós; obridora, obridores, que obrin. En lo cas del vi, solíe está tapat en suro, suros, pero no se díe "obrissuros", sino obridó. /

Aurilletes: És un producte de pastisseria molt típic a Lleida semblant a la coca de sucre. Famoses les aurelletes de Cal Murillo a la plaça Sant Joan.

Aurinar: Pixar en vocabulari culte. / oriná : pixá. /

Aurineta: Oreneta, també s'usa la variant Gruneta. / oreneta, orenetes ; oroneta, oronetes y varians. /

Aurir: Obrir, ex: "Aurix la porta quem foto de calor!" / obrí; obri la porta que me fótego de caló :  que estic passán molta caló. /

Autallada: En aquesta direcció, ex: "Si vols fer via agafa l'autallada que et dic i ia faràs cap."

Avamba o Auamba: (Almatret, Puigverd,...) Adéu-siau. / Adiós, a Dios, adeu, adéu, a Déu. /

Averar: Atançar una cosa, s'usa sobretot en el sentit de si està massa alta, ex: "Nen! Ajuda a la padrina i avera-li lo pot de la sal que no hi arribe".

Avere o Avore: A veure. / a vore si esta vegada u fas be. /

Avespa: Vespa, ex: "Vigila on te fots que astà ple de nius d'avespes". / avespa, avespes; lo niu es avespé, avespés. /

Avorar: Apropar, atançar, ex: "Avora lo tractor que s'atance una DKV de frente i ancara mos fotrà un susto!". / de vora; arrimá, apropá, antansá. /

Axara's: Avergonyir-se, posar-se vermell, ruboritzar-se. La cultura popular creu que el mot aquest prové de la paraule xera, que és una brasa, i d'aquí l'acció d'envermellir. Ex: "Quan se li va atançar aquella paa de siguida es va axarar".

B de burro, ruc, ase catalá.

Babadero: Pitet. Ex: "Fot-li un babadero al txiquet, que no s'ammarrano'l jarsé". / babero, baberos, de baba, babes. /

Babosa: Fang verdós que sol criar aigua a les pedres i a les parets, llim.

Bacsacada: Moviment brusc, sacsejada. / sacsá; sacsejada o saxejada, sacsada, sacsades; saxá. /

Badejo: Bacallà. / abadejo /

Bafurós: Hom que va porc, brut i malfargat. / malfarjat /

Baixant: (Maixant).

Bajoco/ Bajoca: Tonto, ruc, tou (de fet té moltes accepcions), ex: "No sigos bajoco home!!! la paa aquella se t'andú a l'hort quan vol!"

Baldador: Gronxador. La variant Columpi no s'accepta ja que és un castellanisme. / gronsadó, gronsadós, v. gronsá, gronsás a un mateix; columpio, columpios; a Maella se diu Andruja. A Beseit li díem los columpios al parque, y encara ne ñan. Yo me vach casi trencá un bras saltán del columpio. /

Baldar: Gronxar.

Baldi: (Galleta).

Baldring-baldragues, ser un: Ser un trapella.

Ballofa: Butllofa, ex: "L'atre dia me vai cremar amb la txera i guoita quina ballofa m'ha surtit". / clofa, clofes; bufa, bufes; bambolla, bambolles. /

Banc: L'escala per collir fruita. De tots és ben conegut la dita aquella que "A l'estiu els pagesos pel matí estan al banc i per la tarde a la caixa". També es conegut per "tres peus".

Banc del Sinofós: Banquet de pedra que hi ha al costat de la Paeria on els padrins s'asseuen a expressar les seves queixes, ex: "Si no fos per l'artrosi...", "Si no fos pels anys...".

Banqueta, la: Avinguda de Blondel. També s'anomena així al passeig que voreja el riu a
Balaguer. De fet, s'anomena banqueta perquè en les nostres contrades se li dóna aquesta denominació a les ribes o vores dels rius, canals, sèquies...

Bardo: Pallisa. Pegar a algú o a quelcom, ex: "Quan va arribar a casa, sa mare li va fotre un bardo que s'anrecordarà dies".

Barrada: Xut molt fort a una pilota, ex: "No li fotos barrada que l'ambarcaràs!". / cop en una barra (fusta) /

Barral, lo: (Silló).

Bassinet: (Bassí).

Bassí: Orinal, ex: "Dixa lo bassí sota el llit de ton padrí que sino per la nit s'ha d'atxecar a pixar tolo rato".

Bastanta: Femení de bastant, ex: "No hi ha bastanta aigua per púguer regar lo bancal".

Batam: Clatellot, mastegot, bufa, ventallot. / clatellada, cop al clatell, clatellades. /

Batissac: Precipici. / single, singles; pressipissi, pressipissis. /

Bauba: adj. donat a la mà quan per causa del fred no es pot fer el punyet (ajuntar els dits de la mà). En sentit figurat es parla d´una bauba quan ens referim a una dona que és gossa, ex. "Mite- la a la bauba aquella! Tot li fa sa mare." / baubo, baubos (dits), bauba, baubes; bobo, bobos, boba, bobes. /

Becanyeta: Becaina, migdiada. / michdiadeta, michdiadetes; de michdiada, michdiades. /

Besito: Petó, ex: "Nena, dali un besito a la iaia que sino no't darà paga". / bessito, bessitos; beset, besets. /

Biciclista: Ciclista. / bissiclista, bissiclistes; siclista, siclistes; bissicleta, bissicletes. /

Birinar: Berenar. / berená: bereno, berenes, berene, berenem o berenam, berenéu o berenáu, berenen; berenat, berenats, berenada, berenades; berenaré; berenaría; si yo berenara. Es la minjada que se fa de tarde, sobre les 5, 17:00; a Mallorca o Balears se li diu al amorsá, típic pamboli, pa amb oli. /

Bisenfí: Màquina agrícola que serveix per recollir el gra de la collita de terra, i traslladar-lo cap a una altra banda.

Bitxo: (intradussible), ex: "Astàs fet un bon bitxo tu!". / bicho, bichos; tamé se li diu bicho a la pesteta. /

Blabàs: Peix de riu semblant al salmonet.

Blair:
1) Acte de ser cremat pel sol o bé per d´altres fonts de calor, ex: "Avui fa un sol que blaix."
2) Anar ple de picades de mosquit, ex: "Aquesta nit los mosquits m'han fotut ben blait!"
/ ablaí; fa un sol que ablaíx, que aplane; esta nit los mosquits o coíns m'han ablaít. /

Blavar: Acció de fer blaus, pegar fent mal.

Bò: Ordre per a que el ruc s'aturi.

Bolló: Pellarofa del blat.

Boranit: Bona nit, "Au" dis-li boranit a ton pare i cap al caixó!".

Bordonera: Fumera. Gran quantitat de fum.

Boria: Element característic de la meteorologia lleidatana. / boira, broma, dorondón, paora (niebla) /

Borinot, al: Joc on juguen 3 txiquets (o més). Els dos dels extrems li podien fotre hòsties al del mig a la mà, que es posava devall de l'aixella, i aquest s'hi podia tornar amb un cop de mà a qualsevol dels altres.Un altra versió és que algú li fot un pinyo al que fa de borinot, i si aquest endevina qui ha estat, l'altre para.

Bot de pernes: Guitza, normalment amb les dues potes. Ex: "Astàe ambobat mirant los mixons, i la mula d'un bot de pernes em va fotre al bassal d'aigua". / cossa, cosses. /

Botar: Aplicat al foc vol dir "calar", ex: "Lo Jaumet va botar foc i se va donar a la fuga".
/ botá foc, pegá foc, en mala intensió. Si es en bona intensió, se diu ensendre lo foc. /

Botés: Rambla d'Aragó, ex: "Crida un tacsis que ham de nar fins a Botés".

Brassal: Canal d'aigua particular, més que regar s'usava per a les tasques cassolanes, tant per fregar o rentar la roba.

Brillo: No l'hi he trobat cap traducció tampoc, ex: "Fot lo camp!! Brillo d'aquí" / uspen! brinca de aquí! /

Bucoi: Recipient de grans dimensions. Carretell.

Bueno: Bé, i tant! / tamé u díe lo jefe dels Mossos, Trapero lo trampós. /

Bultra: Bosc de riu.

Buixir: Bordar el gos, ex: "Lo gos del Manel és un plom, no pare de buixir".

Buli: És un joc de nens de Lleida que es sembla una mica al beisbol, però enlloc d'amb una pilota, s'hi pega cops a un bastonet esmolat per les dos puntes i que s'aixeca desde terra amb el mateix bat, i quan és enlaire s'hi fot una castanya i s'angega lluny.

Burtxongar: Txutar una pilota amb la punta dels keds. (el substantiu és: burtxongada). / chutá una pilota en la punta de les deportives. Chut, chuts. /

Butirí:
1) De mala raça, ex: "Aquet gos és un butirí".
2) Cosa petita i entranyable, ex: "Ta mare am lo pitita que és i amquet pintinat semble un butirí".

 

Caaaa: Expressió de disconformitat, ex: "- Mesemble que plourà. - Caaaaà, no veus que ia es pose ras".

Cavà: (Cuba).

Cabana: (sentit figurat) (Moniato).

Cabanera: Camí de muntanya pels ramats i el bestiar.

Cabdellada: Col.

Cabessudo:
1) Tossut.
2) Cap gròs (els de les festes majons), ex. "Au venga que anirem al passacalles a els cabessudos".
3) També és pot aplicar a la gent de cap prominent: Ex: "No veus que cabessudo aquest tio, igualet que un txupatxup". / tossut, tossuts, tossuda, tossudes; cabezudo, cabezudos; vore cap, kap. Los 3 de Beseit són lo cap gros, la baturra y lo baturro. /

Cabiró: Cigar, puro. / sigarro, sigarros; puro, puros; caliqueño, caliqueños; faria, faries. /

Cadolla: Abeurador. Bassa d'aigua que es troba als barrancs i entre les roques, gorg.
/ cadolla, cadolles. A la finca de La Pileta de Beseit, al barrang, ne ñan; hi anabem a agarrá aigua pera rentá, a vegades se podíe beure. /

Cagasses: Oliasses. Són els residus líquids que es generen durant la decantació en les fàbriques d'oli. / samsa, samses; oliassa, oliasses.  /

Cagarella: Porgadures del guix, allò que queda al sedàs quan el porgues. / porgadures del ges, alchez, alchés. /

Cagos: Cagaments, en sentit figurat, ex: "Quan mos va que li fotiem les peres al pagès va ampessar a fotre uns cagos". / blasfemies contra Deu y los sans, me cago en ...; despenjá sans, cagás en la patena, hostia consagrada, Deuna, etc. /

Caixer: (Almenar) (Banqueta). / lo caixé de la sequia, los caixés de les sequies NO són la banqueta de Lleida. /

Caixó, anar al: Anar a dormir.

Caldar: Suspendre.

Caletro: (Sanderi).

Calistro: Gitano, sobretot als clàssics del carrer Sant Carlos.

Calitrau: Antro, bar de mala reputació. Ex: "No vaigos anquell calitrau, que foten un vi que mate".

Callar: Interjecció usada per dir a hom que s'esperi, ex: "Que la padrina no pot pujar a la DKV? Calla que vinc a ajudar-la!". / callá; que la yaya no pot pujá a la DKV? Calla, que ving a ajudala! - Tamé se le díe o diu DKV a consevol furgoneta, com Jeep a consevol 4x4 (16). /

Camacu: Ciutadà de l'àrea metropolitana de Barcelona. Altrament anomenats Pixapins o Diesels.

Camalluent: Camacu que es caracteritza per anar pel camp amb txandal de Tactel.

Camí: Vegada, cop, ex: "Cada camí que lo Belardo obre la pala me fot l'aigua de la fassera".
/ camí, volta, vegada. Yo no dic volta, pero Luis Arrufat u escriu moltes vegades. A camins; a vegades. Lo camí es un llibre en chapurriau, traduít per mí, del original de Miguel Delibes, El Camino. /

Campetxano: També molt típic d'aquí i no té traducció, ex: "És un paio molt campetxano".
/ campechano, campechanos, campechana, campechanes, com lo rey emérit Juan Carlos I, de la familia Bourbon, Borbón, los Borbons, los Borbones. /

Campos, los: Els Camps Elisis, ex: "Me'n vai als Campos a donar un tomb". / los campos, los cams. Los Camps están a Queretes, de mote Chimo, los Chimos. Juan Luis Camps Juan es un aragonés ascumita catalanista /

Candau, tirar el: Es quan als arbres fruiters s'hi tira un líquid especial per evitar que caiguin els fruits. / deu sé algo paregut al Sequestrene. /

Candonguer: Lent.

Cantamanyanes: Persona amb poca credibilitat. Ex: "No li fotos cas que aquest és un cantamanyanes". / cantamañanes, sempre en plural; deu vindre de cantá + maitines. /

Canyardo: Pilotada propinada amb fúria i normalment amb la puntera del ked.
/ cañardo, cañardos; cañonada, cañonades, de cañó. /

Canyot: Són les restes de les plantes cerealístiques que queden després de cossetxar, normalment s'aplica al blat de moro. Un cop feta la collita, es recull i s'embala o bé es colga de terra, per a que serveixi d'adob. / rostoll, rostolls; después de cossechá queden unes cañetes (pero no cañotes, que cañota es la sissaña). An alguns puestos se solten les ovelles pera que se minjon tot lo que puguen. /

Caparra: Paparra, el bitxo aquell que es posa als gossos. / caparra, caparres, en castellá garrapata, es un bicho que se apegue als gossos, a les persones, als gats y a datres animals. Mes amún ham vist lo verbo encaparrá, encaparrás. /

Capçal: Tovalló, drap, ex: "Té lo capçal i torca't los morros". / servilleta, servilletes; toalla, toalles. /

Capcer: Es un tipus d'ocell, altrament conegut com a "capsigrany".

Capçot: (en sentit figurat) Moniato.

Capellà: Expulsió de saliva involuntària a l'hora de parlar o fer un estornut. / perdigonada, perdigonades : expulsió de saliva involuntaria al hora de parlá o de mocs al estornudá o fotre un estornut. Capellà es apócope de capellada, capellades; podríe vindre de les perdigonades del capellá, mossen, retó. /

Capiguer: Caber. / cabre, capigué o cabé es lo passat de cabre. /

Capitonya: Tombarella. / curumbela, curumbeles. /

Capradera: Construcció de pedra. / capra : craba al aragonés, cabra. La borda, bordes del Pirineu están fetes de pedra. Antigamén siríen cuatre pedres amuntonades per als pastós, de cabres, per ejemple, per lo nom. De la borda menuda ix la bordeta, Labordeta, fundadó de la CHA, partit aragonés venut al catalanisme, la ma mes esquerra de ERC. /

Caraba, ser la: Ser tremendo, ser el que no hi ha, ex: "La canalla d'avui andia són la caraba."

Caragolina: Caragol blanc petitet. (Son molt bones amb ceba i tomata). / caragola, caragoles, trauen un suc mol mes bo que los caragols. Encara que los caragols siguen monfloritos o hermafrodites, se diuen aixina. Les blanques grosses de monte se diuen baqueta, baquetes o vaqueta, vaquetes. /

Carallet: Ruc! també hi ha la variant cerverina Carallindo.

Carallindo: Carallot. Ex: "An vas a comprar anquest'hora, carallindo? No veus que ia'stá tot tancat i barrat?"

Carejar: Amagar les pomes (fees) al cul de la caixa, és a dir, posar les més maques al damunt.

Carnús: En forma d'insult, cabró, ex: "Fuig d'aquí carnús, més que carnús". / a Beseit no se fa aná despectívamen, carnús, carnusos, carnusa, carnuses. A Aiguaiva: teta, teta, carnucet. /

Carpesano: Carpeta d'anar a estudi.

Carrantxó, pujar a: Pujar a coll i bé. / a cascarrulles, an costes, acostes, a caballera, a costelles, a la esquena, a les espales, etc. /

Carreró: Marca que deixaven les rodes dels carros en passar pels camins. / rodera, roderes. /

Carrincló: Paraula lleidatana, d'origen gitano, que vol dir "boig", "bohemi". L'expressió "Lleida carrinclona" prové de les farres que es fotien els gitanos ja abans de la Guerra Civil per Lleida i voltants. També significa persona poca-solta, arrauxada ("arruixada").

Cascaballico: (Colló de Flare).

Casibé: Gairebé. "Casibé se fot un gol an pròpia porta".
/ casi se fot un gol a propia porta; an tamé se fa aná, per ejemple, an terra, an aixó, etc./

Cassigall:
1) Traste vell, ex: "A l'angolfa només hi ha cassigalls".
2) Draps casolans fets a partir de roba vella que no s'usa. (Nota dels autors: A Lleida, quan la roba es vella, enlloc de tirar-la la estripem a trossos de mida de drap. Aquest principi bàsic de reciclatge es fa a molts puestos, però no n'hi diuen cassigalls). Ex: "- Paquita, an són los meus calçotets de topos roijos? - Aquells tant ronyosos? N'hai fet cassigalls"

Cassola de Tros: Menjar típic lleidatà consistent en una cassola amb samfaina, caragols, costella de tosino, cansalada, butifarra negra, butifarra blanca, llangonissa i conill. Anvesde samfaina pot posar-se també aspinacs. I amb això se fan concursos i tot!!!!! De tots són ben coneguts los concursos de Cassoles de Tros de Juneda o Alcoletge.

Castell, lo: La Seu Vella, que no és un castell.

Catarroja, a: És jugar a amagar. Quan veus algú dels que estaven amagats, crides "catarroja Pere" i aleshores, el Pere ja està eliminat. En principi res a amb la vila de Catarroja a l'Horta valenciana. / catar ere vore al ocsitá y al antic castellá, com se trobe al Mío Cid. "Es dit cat, quar catar vol dire vezer. Eluc. de las propr., fol. 255." (Raynouard, Lexique roman.)/

Catipè: Mal aulor. / pudina, pudines; corrompina, corrompines; pudó, pudós. /

Catitomba: (Capitonya).

Catxap: Conillet petit, tan de bosc com de granja. (Nota dels autors: Aquí es veu la riquesa del lleidatà, en català estàndard un catxap és un lludrigot.) / cachap, cachaps; cachapera, cachaperes són los caus, o los nius artifissials. /

Catxar: Fornicar amb delectació, ja sigui fora o dins del matrimoni. / cardá, fornicá, follá, chulá en delectassió o chalera. /

Catxassa: Apatia, passivitat. Ex: "Ostiqueta, quina catxassa té aquet paio! Només ha aumplit mija ferrada de prèssics an tota la tarde". / pachorra, pachorres; desgana, desganes; apatía, apatíes, a patí lo radé día; manta, mantes; portá un tabardo, etc. /

Catxaup o Catxú o Catxup: Ketxup. De fet aquesta és la paraula que he trobat amb més pronunciacions diferents. Dingú diu Ketchup. / que te chupo, kétchup! Li diu Ignacio Sorolla Vidal a Manuel Riu Fillat: avui qué te chupo? /

Catxifollat: Espatllat, malalt, empiocat, desguitarrat, ex: "Lo Sidro té l'astòmac catxifollat. S'ha futut mitja dotzena d'alls tendres per asmorzar".

Catxipanda (o Cutxipanda): Samfaina.

Catxumbeca: (Capintonya). / curumbela, curumbeles. Es la paraula que mes se apareix a la nostra de les sinónimes de Lleida. /

Catxurro: Espècie de mala herba que surt per la gespa i que té puntxes. Resulta que el fet de tirar-se catxurros al cap entre la canalla, antigament, esdevenia la categoria de joc. / cachurro, cachurros; la planta es la cachurrera, cachurreres. /

Cera: (Assera).

Cini: Cinema, ex: "Vai nar al cini a vere Independensdei i no'm va agradar ni molla".. / sine, sines. Vach aná al sine a vore Independence Day y no me va agradá ni mica. Luis Arrufat escriu cine. /

Cintaislant: Cinta aïllant, ex: "Porta'm lo cintaislant per fer l'empalme". / sinta aislán, no se sol di en plural sintes aislans: pórtam la sinta aislán pera fé lo empalme. /

Círcol: Circ, ex: "Demà portarem la canalla al círcol". / circo, circos; sirco, sircos. /

Cisca: Senill, senalla, cabàs, ex: "Porta't la cisca als pagesos que ham de comprar los pebrots i les aubergínies per escalivar". / cabás, cabassos, antigamén se feen de senill; a la foto un cartó o cartró, fet de vime o vímec. /

Clafoll: Pela exterior de l'aumella. / clofo, clofos - la pell exterió de la amela, les ameles. La máquina que desclofe les ameles se diu desclofadora, desclofadores. No va sola en IA, se han de abocá les ameles y pará cuenta dels clofos y de les ameles llimpies, que normalmén se han de repassá a ma. /

Clamor: Via d'aigua al costat d'un terreny d'horta per a fer córrer l'aigua que hi ha sota a la superfície i evitar que es formin aiguamolls. És sabuda la dita: "Ets l'amo i senyor de totes les bèsties de la clamor". / Es coneguda la clamor de Almacelles. Lo aubelló, los aubellons; albelló, albellons, són pera lo mateix, pera traure aigua sobrán. /

Claro!: És clar!, ex: "Claro, amb aquesta calor qualsevol no hi va a les pecines!" / claro, está cla, pos claro. En esta caló (calina, calorina) consevol no hi va a les pistines. A Beseit no tenim pistina pública, sol ne ña alguna privada. Tenim lo assut al Matarraña, los tolls del Ulldemó, La Peixquera, lo pantano de Pena, y lo riu Algás o Algars. /

Clasca: La part de fora de les gambes, del marisc i dels caragols. / clasca, clasques; ay, cóm te agrade la clasqueta, clasquetes, se referix a la carn del marisc, no a les clasques en sí. /

Claviller: Turmell, ex: "Au! Ia m'hai doblegat lo claviller i hauré d'anar al metge". / turmell, turmells; torterol, torterols; lo calcañá está allí tamé. /

Cloresterol: Colesterol, ex: "Hai nat al metge i m'ha dit que no puc minjar cansalada pel cloresterol." / a Beseit, Anisseto lo confoníe en lo coll d'en Querol, que es una partida aon ell teníe alguna terra. /

Coca Enramada: (Coca de recapte).

Coca de recapte: Coca de samfaina. Es pot posar ceba, aringada o llangonissa.

Codís: Còdol, en anglès Rolling Stone. / códul redó, barrócul, bolo de riu, pedra que redole y se fa redona de tan redolá. A Beseit tenim la paraula eixecacoduls. /

Codonyac: Codonyat, espécie de compota de codony. / codoñat, dols, compota de codoñ, Cydonia oblonga; en castellá dulce de membrillo, Al mes membrillo de La Codoñera li agrade lo codoñat, perque es mol golut, llépol, llaminé. /

Colagró: Acidesa, ardor d'estòmac. / ardó de estómec, assidesa; sol passá cuan tens una hernia de hiato. Mon pare ne teníe y se preníe "sal de fruta", bicarbonato, etc. Después en lo Omeprazol, Pantoprazol, li va aná mol be. /

Col.leigit: Col.legi, lloc a on van los nens quan són pitits, a apendre coses. / escola, escoles; colegio, colegios; antigamén se díe "a costura", perque les chiques hi anaben a adependre sobre tot a cusí. /

Colló: (Massalcoreig) Anomenada així qualsevol persona sense senderi, desustanciada, ex: "Es mes colló... que l'aguanto sa tia."

Colló de flare: Espécie de pruna.

Collons d'Andares: Lloc llunyà i indefinit, a la quinta forca, ex: "Fins al Secà vols nar a peu? Pero si astà als collons d'Andares!".

Comèdies, les: Representació festiva que es fa generalment la canalla als pobles per les festes majons. "Quenon començat encara les comèdies?".
No confondre amb "anar a la funció". Aquesta expressió siria aplicada a una representació una mica més seriosa, o adulta. / comedia, comedies; alguns de Beseit encara pronunsien "comádia, comádies."

Comparativa: Cooperativa (en zones del baix Segrià i Garrigues). / Tamé Tomás Bosque Peñarroya li díe aixina a la Cooperativa de La Codoñera. /

Complir: (Amplenar). / omplí, umplí (a cormull), plená. /

Conto que: Crec que, m'assemble que, ex: "Conto que són les tres, me'n vai cap al caixó".
/ (yo) conto que són les tres, me'n vach cap al llit (caixó a Lleida) o márfega, catre. /

Consagrat: Dolent, malparit, ex: "Redeu! És consagrat lo teu fill eh?." / tamé se diu, y no té res a vore en sagrat, o consagrá. Consagrat, consagrats, consagrada, consagrades. /

Cor: Corre, ex: "Cor! que fots tard!" / corre, que fas tard o tart! /

Coranta: Quaranta.

Corder: Xai, be. / cordé, cordés; corderet, corderets, cordereta, corderetes. /

Corna: La part de la cansalada que està més al fora, la part més dura, que de fet, si està ben torradeta també es menja i és prou bona. / cona, cones, del latín *cŭtĭna, codena./

Corralina: Corral dels tosinos. / soll, latín <*SUILE, <SUS, «gorrino»), lo jabalí es "sus scrofa" /

Cort: Cor.

Cotxe dels calçots: Carruatge en el qual viatjaven els familiars dels morts per acompanyar-los al cementiri. Era una espècie de servei de taxi, ja que anava a esperar els familiars forasters que arribaven en tren i ja els portaven cap als hostals, on els propietaris d'aquest cotxe ja tenien contracte. S'anomenava així perquè la família que portava aquest negoci tenien el malnom dels calçots.

Cotxo:
1) Cap cop, amb el cap baix, ex: "Después de fotre aquella malesa va nar tota la semana am lo cap cotxo". / cacho, acachat; después de fé aquella malesa va aná tota la semana en lo cap cacho. /
2) Porc, verro.

Crivell: Esquerda, ex: "Viu am una cas tota plena de crivells, li caurà al cap". / cribassa, cribasses, crivassa, crivasses a les mans; bada, bades; viu a una casa tota plena de bades, li caurá al cap. /

Cuba: Expressió entranyable que les mares diuen als txiquets quan son petits, ex "Au pus, si ja t'heu has acabat, cuba!".

Cuculladra marina: Es un ocell blanc i negre que ronda pels bancals de les terres de ponent a l'hivern. / La cogullada, cogullades no són lo mateix muixó; porten cogulla. /

Cucumassa: Tipus de bolet. / cugomassa , bolet blang que se fa mol gran. Se pot minjá, pero natros no mo les minjabem. /

Cuentos: Històries, excuses, ex: "No'm vingos amb cuentos que ia tinc prous maldecaps". / cuento, cuentos; no me vingues en cuentos que ya ting prous maldecaps. Si vols cuentos, llich Lo Decamerón en chapurriau y ne tindrás 100, sen. /

Cultivador: Màquina agrícola que serveix per a desfer tarrossos de terra en un tros. Es fa servir quan la terra està molt atarrossada. / Los cultivadós, lo cultivadó se diu poc. /

Cumplir: (Amplenar). / omplí, umplí; plená (a cormull) /

Cunya: Cuina. / cuina, cuines; antigamén se trobe cuyna, cuynes, y lo cuiné ere coch, com al alemán Koch, kochen : cuiná, Küche : cuina. Cunya : cuña, cuñes, en forma de triángul, com lo tascó, tascons pera asclá lleña, o les que se fiquen daball de les rodes pera que no sen vaigue un vehícul costa aball. Costa amún no solen aná en lo motor apagat. /

 

Curra: Màquina agrícola que serveix per aplanar i allisar la terra després d'haver passat qualsevol altra màquina que hagi alçat la terra.

/ Ara ve la D. /

Daixonses: Això d'aquí.

Dallonses: Allò d'allà.

Davons: (Allavorens).

Debatut, (ou): Ou batut. / ou batut, ous batuts; batuda, batudes. v. batre. /

Debodebò: De debò, de veritat, ex: "Lo padrí quan porte lo tractor és un pirill, us hu dic debodebò". / de verdat /

Defora, nar al: Nar al tros, ex: "On astà lo padrí? Ha nat al defora amb lo tractor". / Ramón Lull (may en LL inissial, ya escribíe defora. /

Demés, los: Els altres. "Sols ham vingut naltros, los demés s'han quedat foten la mesdiada". / Sol ham vingut natros o natres, los demés s'han quedat fén  o fen la michdiada. /

Dentrar: Entrar, nar cap dins. / entrá: entro, entres, entre, entrem o entram, entréu o entráu, entren; entrat, entrats, entrada, entrades; entraré; entraría; si yo entrara. /

Derreng: Seguit, sense parar, ex: "Aquella paa va parlar 24 hores derreng". / vore reng, renc; ringlera, ringleres. /

Desabotonar: Desbotonar. / de abotoná, desabotoná. /

Desaigüe: Desguàs, conducció per treure l'aigua que queda emmagatzemada en algun lloc, ex: "Abuida l'aigua que quede antollada al tros pel desaigüe".

Desantés: Passota. "No sigos tan desantés i quan t'heu diu ta mare fes-te el llit! hombre ia...". / desentés, desentesos, desentesa, desenteses. No sol signifique passota, tamé cuan algú beu massa se pot quedá desentés, no se pot discutí en ell o ella. /

Desbrostimar: Netejar el tronc deixant-lo net i preparat per rollar-lo.

Des de luego: Això vol dir moltes coses: i tant que sí! o altres coses que no trobo ara com posar-ho. / desde luego, vaya malesa que hau fet; se pot di movén lo cap. /

Desembullonar: Tirar la palla cap a dalt per a separar-la del gra. / ventá, sempre que ñague ven, o algo de aire, perque sinó torne a caure tal com la has aventada cap a dal. /

Desfondre: Fondre, ex: "Los mantecados se desfonen molt ràpid a l'istiu". / fondre; los gelats se fonen mol rápit al estiu. Los mantecats se fan de manteca; les ensaginades de sagí. /

Desjecte: Descuidat amb l'aspecte personal.

Despedregadora: Màquina agrícola típica de terrenys de secà com les Garrigues, que serveix per separar les pedres d'un tros per poder-hi cultivar. / de pedra, despedregá, despedregadora, despedregadores. /

Despusaí: Tot i que sembla que vulgui dir avui, vol dir abans d'ahir. / abans ahí, antes de ahí; ahir. /

Despusdemà: Passat demà. / después demá, dos díes después de avui. /

Dessustanciat: Sense substància. Persona que només diu rucades.

Destraler: Persona que ho fa malbé tot. / pot sé que u faigue malbé tot en una destral. /

Destrossar: Descordar, desbotonar.

Desumflar: Desinflar, ex: "Au! s'ha desunflat la roda del Pasquali i ara no podré nar a amprimar lo tros". / desunflá, desunflás. /

Desvaguerat: Persona que està rato sense fotre res.

Devall: Davall. / daball, deball. /

Diferiència: Diferència. / diferensia, diferensies. /

Dijaus: (Ribera del Sió) Dijous. / dijous; a Vallchunquera dichaus. /

Dillums: Dilluns.

Dimats: Dimarts. / Dimats, a Valjunquera, los dimachs. /

Dingada: (Aringada).

Dingú: Ningú, ex: "No hi ha dingú"

Disme: Digues-me. / disme, disli, dílay, dismos, etc. /

DKV: Furgoneta típica de pagès anomenada així perquè era el nom d'un model de la furgoneta Mercedes. La gràcia està que a partir de llavors a totes les furgonetes d'aquest tipus se les ha anomenat així. Ex: "Tu agafa lo tractor per nar al tros que io ia agafaré la DKV". / a dal hay ficat la imache, pero ix la insignia de Audi. /

Dixar: Deixar.

Draparie: Drapaire, ex: "Astaste al tanto quan passo lo draparie que li darem aquets cassigalls".

Dumenge: Diumenge.

 

E

Encà: Encara, ex: "Encà no ha arribat l'oncle Sisco del tros."

Engrassir-se: Engreixar-se.

Ensamar: Reservar.

Entoldat: Gran borratxera, ex: Porte un antoldat a sobre que no s'aguante dret".

Entxuminia: (això és d'Almenar) (Txuminia). / enchumenera /

Envedrit: Adjectiu usat per la verdura quan es posa dura.

Ermo: Sense cultivar, ex. "Tinc tots los trossos ermos". / erm, erms, erma, ermes. /

Erreclau: (Reclau).

Equits: Ics, la lletra xeix, ex: "Ia has vist la pil.lícula del Espediente Equits?". / equis /

Escassapenes, a l': Ni tan sols a penes, ex: "Conills? A l'escassapenes en trobaràs en aquet bosc".

Escaufar: (Ascofar).

Escarrantxes: Espai entre les dues cames, ex: "És tan pitit que pot passar per les escarrantxes."

Escarriar: (Juncosa) Espolsar.

Escremalls: Cadena on es penjen les olles als focs a terra.

Escurrípies: (Escurrualles).

Escurrualles: Sobres de menjar.

Esmuriac: (Murissec)

Esporret: Persona que va amb poca roba i a més mal arreglat.

Estauvi: Allò que es posa damunt dels lules per no cremar-lo en posar la cassola, ex. "Aparta els vasos i posa los astauvins, no fos cas que aquet casso de betxamel cremo la taula".

Estragat: (Juncosa) Cansat, esgotat. Ex: "M'hai passat tot lo dematí fent una secla a cops de txapo, i hai acabat tant estragat que no puc atxecar-me del sofà." / estragat, estragats, estragada, estragades. /

Estudi, anar a: Anar a classe. Ara aquesta expressió està una mica en desús.

Et: (Aquet).

Eu: Sí (afirmació), en el sentit de corroboració, equiliquà..

Faldetes: Faldilles, ex: "Lo vent regolfae i li va atxecar les faldetes fins dalt de tot".

Faltat: Faltat, sonat, persona a qui li falta un bull.

Faram: Es tota mena d'animals de corral.

Farfanya: Gresca, catxondeo, gatzara. Usada en el sentit d'anar a farfanya. Anar de juerga. No sabem si la paraula aquesta té alguna relació amb la vila de Castelló de Farfanya (la Noguera).

Fargar-se: Vestir-se, arreglar-se, abitllar-se.

Farigolero: Individu, generalment de l'àrea metropolitana de Barcelona, que sent predilecció per recollir el timó de les cunetes.

Fassera: Ramal d'una sèquia que serveix per a regar els bancals d'un terreny. D'aquesta paraula prové l'expressió Animal de Fassera, que realment no és gaire bo que t'ho diguin.

Fato: Menjar. / fato : minjá o datres coses; un mun de fato; una fatina, fatines. /

Femer: Sinònim de quantitat, ex: "Hi havia un femer de gent". / futimé de gen; femé de fem /

Fenya: Feina. Ex: "No li tocos los collons a ton pare que té fenya". / faena, faenes. /

Fenyotes: Paio que fa la fenya de qualsevol manera, sense importar-li deixar-ho tot fet una marranada. La fenya que fa no dura gaires dies, i s'han d'anar fent apanyos.

Fernando: Rambla de Ferran, ex: "Lo dissapte van actuar los laxanbusto abaix a Fernando." Com a curiositat podem comentar que aquest substantiu sempre ve precedit pel complement de lloc abaix a, es visqui on es visqui de Lleida, Fernando sempre serà abaix.

Festesmajons: Festes Majors, ex: "Aquet cap de semana inirem de festesmajons".

Fítsat!: Fixa't!, ex: "Fitsa't quants llimons hi ha a la nevera". / fíxat, fíxaten. /

Fixo: Fixe, ex: "Se'm va quedar fixo mirant-me". / fixo, fixos, fixa, fixes. /

Flare o Flari: Frare, ex: "Han futut un forat allà aon havie lo convent dels flares".

Flas: Tuf que fa la carn, ex: "Lo gos ha sintit lo flas del senglar". / flat : sentit del olfato. Flairá : fé auló. /

Flèndit: Joc de boles.

Flica: Matamosques, ex: "Agafa la flica i fot una flicada per la cunya". / Flit, marca registrada de Franklin C. Nelson. Agarra lo Flit y fes una flitada per la cuina. /

Flòtil: Fútil, cosa inútil, ex: "Ets un desordenat, tens tot lo quarto ple de flòtils!"

Fora'l Pont: Cappont. De la mateixa manera, la gent de Cappont quan ha de creuar el pont per entrar al centre de la ciutat usa l'expressió Anar a dins a Lleida, com volent dir que el barri és als afores. De fet, no fa gaire temps que quedava el barri bastant lluny.

Forniga: Formiga.

Forniguer: Construcció en forma d'iglú, amb la paret feta de maons de fang i en la qual es posava la brossa per cremar-la, aquell foc durava tot el dia es veu. / formigué /

Fotre: Verb comodí, serveix per qualsevol construcció verbal.

Fotre el Camp: Anar-se'n.

Frigir: Fregir, ex: "Ia has frigit la cansalada?".

Fullar nius: Anar a prendre lo que hi ha dins als nius del ocells a dalt als abres. / follá nius /

Funció, anar a la: Als pobles, anar al ball o al teatre per la festa major. És més seriós que "anar a les comèdies".

Fúria, amb: Amb mala llet a la vegada que amb força. "Al de cal Jaumet li van fotré un pedrot al cap amb tanta fúria que no ha fet mai més res de bó."

Fúria, donar: Empényer, ex: "No li donos tanta fúria al baldador que girigue".

Furro o Furo: Fer, esquerp, persona (o bestiola) poc sociable, ex: "No sigos furro i vine amb naltros."

Gabina: Cabina de telèfons, ex: "Me fie gràcia quan lo supermán se canviae dintre les gabines". / gabina, gabines; cabina, cabines. /

Gaburro: Peix de riu, de sabor no gaire preuat que té moltes espines.
/ A Beseit es un bulto, infecsió o inclús tumor que sels fa als animals (o a les persones) /

Galdir: Menjar, fotre's fart.

Galdós: Malalt, gripós. També s'usa en sentit de brut i pringat.

Galipàndia: Refredat, constipat, calapàndria, ex: "Hai agafat una galipàndia que me ragen los mocs del nas com si fos una aixeta." / galipandia, galipandria. /

Galleta: Galleda, cubell, ex: "Dam la galleta que l'amplenaré d'aigua".

Gamusinos: Animals inexistents i imaginaris. Normalment s'usa en les excursions a la muntanya per enganyar a la gent, ex: "Tireu pac aquí dalt que a l'atre costat de cresta * hi ha gamusinos".

Ganassot: Dit del noi/a pre-adolescent que fa coses propies de la canalla, ex: "Tens 16 anys i ets massa ganassot per jugar amb el tente i l'airgamboys."

Gandutes: Els menuts de les bèsties, allò que es menja, les entranyes.

Ganyims: Tonyina amb salmorra.

Garatx: Garatge, aparcament cobert, ex. "Dixa lo cotxe al garatx que amb la gelada que fot demà no s'angegarà". / garach o garage. /

Gargantxó: Nou del coll, gargantella. / garganchó /

Garie: Gaire, ex: "Pac al tros quan fot rasca no hi vai garie".

Garrotín: Música popular autòctona inventada pels calistros lleidatans. Destaquen "Lo Parrano" (la invenció del Garrotín s'atribueix popularment al "Parrano Vell"), "Lo Mestre Tonet" (a la guitarra), "Canona" (a la guitarra), "Perilleta" (ballador), "Terrines", "Faraón", "Paquito Abolàfio", "Lo Marqués de Pota", "Polvorilla", etc, etc... Més actuals són: Carles Juste "Beethoven" i "La Violeta". Tot bon lleidatà ha de saber al menos un bossí de carrerilla de la mítica cançó "Garrotín Vell":
"Lo Canona farà de jutge, /
el Parrano de consejal, /
el Faliti d'alcalde /
i el Bollons jutge de pau. /
I al Perilleta, per ser més pinxo, /
lo farem municipal".

Garrut: Cementiri. És un mot que ja s'està perdent l'ús però es veu que antigament a la nostra ciutat era molt comú. Es deia així perquè era el nom del propietari de la finca sobre la qual es va construir l'actual cementiri. Ex: "Mira! ja porten l'oncle Sisco cap al garrut".

Gasiosa: (Grassiosa).

Gasoi: Gasoli, ex: "Ia hi pots fotre gasoi a l'astufa que fot frescota fora". / gasoil. /

Gatita (Torregrossa): Diadema dels cabells. / gatita, gatites; diadema, diademes. /

Gelaó: Fredor. / geló /

Gènit: Geni, caràcter, ex: "Ton pare té un mal gènit que fa asfarair". / génit o genio. /

Gentilles: Llegum. "Au txiquet, menjat les gentilles que porten molt ferro". / gentilla, gentilles; llentía, llentíes; llentilla, llentilles. /

Gep: Joc que consisteix en tirar la pilota amb mala hòstia contra el que està més aprop, només per putejar-lo. Aleshores para aquest.

Gicar: (Urgell) Deixar. Ex: "Gica'm un pessic de sal".

Gil: Fred, ex: "Ostiqueta quin gil que fot al carrer!" / gel; geló; fred o fret. /

Gigir: (Lligir). / lligí o llegí o llichí. /

Giner: Gener, ex: "Lo giner passat va fotre unes gelades que penjaen candelabros de les taulades". / Giné, Chiné; lo giné passat va fotre unes gelades que penjáen canalobres de les teulades o tellats. /

Ginoll: Genoll. S'accepta la variant jonoll. / ginoll, ginolls. /

Ginollons, nar de: Anar de genolls, ex: "Cagonlonendedéu, ia va de ginollons pel passillo de casa". / A ginollons cullía codoñs, codoñs cullía a ginollons. /

Gitano, fer: Cantar en el sentit de cridar l'atenció per la flagrant manca d'estètica. "No et posos aquestos pantalonots liles, que fan gitano". (Expressió bastant desafortunada). / lo gitano ere un tipo de ball, ix a Pedro Saputo /

Gomàtic: Es tracta de la peça de goma unflable que permet circular els cotxes. / neumátic, (del griego Pneuma: aire), cuberta /

Goreit: Tros de terreny erm, sense cultivar-hi res, guaret / (latín vervactu -> barbecho), guareit, goret : terra de conreu llaurada y encara no sembrada, espessialmén la que se dixe sense sembrá durán un o mes añs per a que descanso - fondaria de la llaurada, del solc que se fa al llaurá. Fé poc guaret: llaurá a poca fondaria. Per a llaurá terra nova no buscos un macho vell, per mol que apretos la rella no podrás fé bon guaret. /

Gosseria: Mandra, peresa. / gossina, gossines; perea, perees. /

Granera: Escombra. Ex. "Passa la granera per davall del llit que hi ha molt burrim".

Grassiosa: Gasosa, ex: "Fot-me un porró de vi amb grassiosa".

Gremial, la: El carrer Salmerón. Dita així per una antiga fàbrica de gel situada en dita baixada.

Gribi, fer: Fer un soroll que fa repelús, que posa la pell de gallina, ex: "No rallos lo plat amb lo gavinet que me fa gribi". / esgarrifá - escribidansia /

Grípia: Bruixa, dolenta. El significat exacte és difícil de trobar, s'us dins de l'expressió Fer cara de grípia referint-se a quan algú està emprenyat i fa morros.

Guertxina, fer la: Guinyar l'ull.

Guia: Branca d'un arbre. / guía, guíes; branca, branques. Un amelé en tres guíes. /

Guié: El pedrer, allí on es posa el menjar residual de les gallines, és com un estòmac.

Gumflar: (Umflar). / unflá /

Guinera, jugar a la: El joc de cuit i amagar, "l'escondite".

Guixir: (Buixir).

Hole!: Hola. / a Lleida y a datres puestos com Tortosa, Favara, Nonasp, Maella, encara se conserve la "ae" final del latín. Ojo que han passat siglos desde entonses. /

Hòmens: Homes. Aquí el lleidatà conserva la n del plural en llatí Homines. / los homens. /

 

Ia: Ja. / ya /

Iagurt: Iogurt, també hi ha la variant Llaür o Llegur. / yogur, yogurs

Indivil i Mandoni: Cabdills ilergetes que van defensar Lleida de tots els cartaginesos i romans que els anaven a tocar els collons. Actualment la seua estàtua davant del Pont Vell és un punt de referència per als lleidatans. A vegades algú per fer-ne mofa els han transvestit.

Io: Jo. / yo /

Istiu: Estiu. / estiu o istiu. /

 

Jac: Pallissa. "Te fotré un jac d'hòsties que t'aspavilaré". / Palissa, bufeteo. /

Jaca: Gec, peça de vestir que cobreix el tronc fins a la cintura. Ex: "Fica't la jaca fill, ves que no t'arrofredos". / jaca, jaques; jaqueta, jaquetes. /

Jalar: Menjar (verb), ex: "Avui m'hai jalat un bocadillo de pantomata i berberetxos".
/ jalá, minjá. /

Jalo: Menjar (substantiu), ex: "Anquet restaurant mos portaran tant jalo que acabarem farts com a tosinos."

Jarsé: Jersei. / jarsé, jarsés. /

Javier: Xavier.

Joca, caçar la: Caçar bèsties de nit. Nota dels autors: En temps immemorials, los txiquets de pople anàen de nit a caçar pardals als seus nius, perquè com se sap aquestes bestioles no són ben vistes pels pagesos, perquè piquen la fruita i la fan malbé. / cassá cuan están ajocats /

Jóvens: Joves. Igual que passa amb Hómens, aquí es conserva el plural llatí Juvenes. Un cas curiós sobre aquesta regla lleidatana dels plurals és el nom de la població de Térmens, dita així perquè mantenim la n aquesta llatina, quan correctament hauríem de dir Termes.

Juador: Jugador, ex: "Lo Setvalls és un gran juador".

Juar: Jugar.

Jubilats, los: La llar de jubilats, ex: "Dona!!! Vine'm a buscar als jubilats que vai a fer la butifarra".

Juet: (Juguet).

Juriol: Juliol.

Juguet: Joguina.

Jusgats: Jutjats.

Keds: Sabatilles esportives. A can Fanga les hi diuen bambes.

Llangonissa: Llonganissa. / llenguañissa y varians. /

Llangost: Llagosta, insecte ortòpter (phasgonura viridissima) de l'ordre dels saltadors i de la família dels tetigiònids. En resum, aquell bitxo que fa salts. També se li diu Llangosto.

Llaó:
1) Llavor, ex: "Tens llaos de tomata ampegats al colze".
2) Lleó, el rei de la selva.
Llaó pelada, ser de la: Ser trapella, dolent com lo fred. Normalment aplicat als txiquets petits o en edat d'anar a robar coses pels horts. (Més grans ja no).

Llapissós: Llefiscós, ex: "No posis les mans als fogons que estan molt llapissosos". / apegalós, en grassa o greix, brut, enganchós /

Llàpits: Llapis, ex: "Aquet txiquet es tan txompo que antrepussa hasta amb la ralla d'un llapits". / Este chiquet es tan sompo que entropesse hasta en la ralla de un llapis. /

Llaurer: Llorer. / lloré /

Llectua: Se li deia a l'enciam a la zona entre Tàrrega i Guissona, pot ser que vingui del francès laitue (Lactuca). / lletúa, lletuga, ensiam - Les Laitues (Lactuca), au sens botanique du terme, sont un genre de plantes annuelles de la famille des Astéracées (Composées) dont certaines espèces sont cultivées pour leurs feuilles tendres consommées comme salade verte. Ce genre comprend plus de 100 espèces. La laitue la plus cultivée est l'espèce Lactuca sativa à partir de laquelle les jardiniers ont sélectionné de nombreuses variétés et cultivars. /

Lleit: (Baix Segre) Llet.

Lleme o Llemen: Llémena, ou del poll del cap. / liendre /

Lletrero: Rètol, cartell.

Lleure. (Ren).

Llicsó o Llicsió: Herba silvestre diurètica que es menja amanida. http://dcvb.iecat.net/PopUpImage.asp?img=Imagefiles/b6fp968a.gif
LLETSÓ, Sonchus oleraceus; probablement d'una forma llatina *lactitiōne, derivada de lacte ‘lleit, llet’, com ho fa suposar la forma provençal laitissoun i la francesa laiteron, noms de la mateixa planta Sonchus (cf. Spitzer Lexik. 65).

Lligir: Llegir. / lligí, llegí /

Llimpiar: Netejar, ex: "Quin siroll més raro me fot lo llimpiaparabrises".

Lliró: (difícil d'explicar d'una forma que quedi bé) Cada un del trossos de femta que s'expulsen a l'exterior a l'hora de defecar, cagalló.

Lloper: Gos llop.

Llord: Lleig. (Aclariment: La paraula llord en el sentit de brut és usada a tot arreu, en canvi, l'acepció de lleig és pròpiament de Lleida).

Lluent: Espavilat en el sentit de que un paio és un "geta", és tuno, ex: "Lo Tros és més lluent que l'òstia".

Llúsio: Peix de riu (en el moment de fer el diccionari no em recordo com són). / llus; lucio, lucio perca; la mare de llus es la "merluza". /

Llussiar: Esmolar una eina. / a Pedro Saputo en castellá ix quién nos luciará ..., y a https://oszerrigueltaires.wordpress.com/2008/03/13/15-almudevar-pedro-saputo
¿Quién nos luciará as rellas? en chapurriau hay conservat "luciará" a la justissia de Almudévar /

Llustrós, estar: Entés com a estar atapit, saludable, grassot... / llustrós, llustrosos, llustrosa, llustroses. /

Lluvia: Espècie de berruga, aplicat més generalment quan surt al voltant de l'ull.

Lo: Article ponentí. / artícul LO, mol típic del ocsitá; los. /

Lule: Hule, tros de plàstic que es posa com a estovalla per no embrutar la taula quan es menja, ex: "No dixos los óssos del cunill al lule que después quede tot oliós".

Maals: Maials.

Magolar: Aixafar, mastegar. Aquest és un altre fet curiós ja que en català normatiu el significat correcte de magolar és danyar.

M'ai: M'he, ex: "M'ai futut de lloros". / m'hai, m'hay, me hai me hay. /

Maixant: Condició del qui no arriba a les circumstàncies en un moment determinat, interpretat com inepte, curt.

Malajandí: Mal caràcter, mala llet, ex: "Quina malajandí té lo Manel, li fot pedrada al gos perquè se li pixae a la roda de la DKV".

Malament rai!: Expressió usada per designar que quelcom va malament. En un estudi del gran filòleg Joan Coromines (res a amb Miquel Coromines) sobre l'ús de la paraula rai, indica que aquesta expressió és pròpìa de les terres del pla de Lleida. / rai en aragonés /

 

Malaprosavia: (Maixant).

 

Maletilla: (Alguaire) Vividor i una mica delinqüent.

 

Malmirrós: Aplicat els nens petits, que no es troba bé i no se sap per què. Ex: "Lo Roger astà malmirrós i s'ha passat tota la tarde plorant".

 

Malmoclar: Despentinar, ex: "A vere com dorms que se´t malmoclarà tot lo pentinat!"

 

Malúria: Sensació de dolor, malestar.

Mançana: Poma. / mansana, mansanes; poma, pomes. /

Mando: Comandament a distància. / mando de la tele, mandos. /

Mandonguilla: Moc tret del nas amb el dit, burilla. / mondonguilla, no tragues mondonguilles; si són de carn en castellá: albóndiga, albóndigas.) /

Mangala: El bastó dels vells, ex: "No amprenyos a ta padrina que et fotrà cop de mangala". / gayata, gallata /

Mangrana: Magrana. / mangrana, mangranes; mangrané o mangranera, mangranés o mangraneres. /

Mània: Màniga. / mánega , mánegues. v. desmanegá; desmanegat, desmanegats, desmanegada, desmanegades. /

Mànic: Mànec, ex: "Té la paella pel mànic!". / mánec, manecs /

Manoquilla: Canell, ex. "Hai degut de fer un mal gesto perquè me fot mal la manoquilla i no paro de fotre'm Reflex". / muñica , muñiques. /

Mansana: Poma.

Manta: Gandul, gos, ex: "Ta germà és un manta, per no atxecar-se del sofà casibé se pixe a sobre". / ton germá es un manta, per no eixecás del sofá casi se pixe a damún; ta o tan germana. /

Mantecado: Gelat, polo (no pot considerar-se un castellanisme aquesta paraula perquè un mantecado en castellà és una espécie de polvoró i no un gelat), ex: "L'atre dia me vai sentar abaix a Fernando i me vai fotre un mantecado de llimó i auricoc".
/ gelat, gelats; polo, polos. /

Manya, donar-se: Donar-se pressa.

Maralt: (Belianes) Malalt.

Mardà: Dolent, entremeliat, brut. / lo mardá es lo borrego, mascle de la ovella /

Mardassot: (Matalot).

Marraco: Bèstia típica lleidatana per espantar la canalla. Podria ser com una lleidatanització del Papus català o del Coco castellà. Hi ha algun filòleg que diu que aquesta paraule prové del castellà Marrajo però jo crec que lo Marraco és de Lleida i punto!.

Marturi: Martiri, ex. "La nena que la guardi son pare que io no aguanto lo marturi de quan plore."

Matalòs: (Moniato).

Matalot: Persona gran i patosa. També Onso vol dir quelcom semblant. Aquest mot s'usa en persones, aleshores la paraula Afaram s'usa més en animals. / desgarbat, desgarbats, desgarbada, desgarbades - desproporsionat, sambalandrán, patós, torpe, sense garbo /

Matapagesos: Mala herba que surt al bancals que té la tija vermellosa i que s'estèn per terra sense elevar-se. Tan bon punt es talla torna a sortir ràpidament, havent de tallar la rel per a què no creixi més. / algo aixina com lo gram /

Matapans: Mot molt antic també, s'usava per dessignar els gossos petaners sense raça.

Mau o Maus: Mala senyal, ex: "Va vindre sense la dona? Maaaaaus, malament nem!" / mau, miau /

Maular: Miolar, ex: "Nom va dixar dormir am tota la nit lo gat aquell, no parae de maular". / maulá, maullá. /

Mecà: Contracció de mecagon. / me cago en /

Mecagon: Prefix.

Melós, melosa: Carn tendra, fina. / melós, melosos, melosa, meloses. /

Meltxó: El famós rei Melcior, ex: "De los tres reixos a mi m'agrade més lo Meltxó".

Memòria, caure de: Caure d'esquena.

Menjarobes: (Ragolí).

Mèno: (Vallfogona de Balaguer) (Videll)

Mensatge: Missatge. / mensaje o missache, missaches. /

Mentidós: Mentider. / mentirós, mentirosos, mentirosa, mentiroses /

Merjendona: Majordona, la dona que cuida i fa les feines a casa del capellà.

Mesdia: Migdia. D'aquí també prové Mesdiada. / mich día, michdía, michdiada, mesdiá, mesdiada. /

Meua: Meva, (pronom possessiu). Passa el mateix amb teua, seua.

Micromina: Mercromina, ex. "Fot-m'hi un txorro de micromina am aquet tall". / Micromina. /

Migigos: I tant que sí!, em jugaria la pell que sí, ex. "Que si niré al sopar de l'Antonieta? Migigos que sí!".

Milic: Melic, llombrígol.

Minjar: Menjar. / minjá. /

Miquerensa: Mequinensa, on hi ha el pantà. / Aquí se va fé lo parlamén de estrangis del conde de Urgel, abans del Compromís de Casp, y tamé la declarassió de Mequinensa de uns alcaldes ficats a filólogos /

Miqueteta: Molt molt petit, encara més petit que miqueta, ex: "Fica-hi només una miqueteta de sal a la freixura, sino li puje la pressió a ton padrí".

Miquirrineta: Quantitat encara més petita que Miqueteta. Ex: "Posa'm una miquirrineta més de sal".

Missa: S'usa aquest mot enlloc d'església. Ex: "Astan arreglant la missa del poble". / missa, misses; ofissi y edifissi. /

Mitjastorbo: Es diu d'algú que hi és però que no treballa ni fot brot. També s'aplica com a demarcació futbolística indefinida, per dir que un jugador no juga bé. Ex: "Avui lo Coromines mos ha posat al Simplici de mitjastorbo".

Mixó: Ocell, altrament anomenat Muixó.

Móixo: Atordit, fins i tot com a resultat d'un penediment, ex: "Moseguard que no mos quedessim móixos si fem lo redícol".

Mocosa: Llanega, això és un bolet. / babós, babosos /

Molla: Quantitat ínfima, molt petita, ex: "No mos quede ni molla d'aigua". / la molla, les molles del pa, en castellá miga, migas. No mos quede ni mica d'aigua. /

Moltor: (Noguera) Voltor, ex: "Porai al Montsec n'hi vai aguaitar un de moltor d'aquells".
/ buitre /

Momineu: Montmaneu, tossal més alt del Segrià.

Mondongo: Les butifarres que es fan quan se mata el porc. / lo mondongo, los mondongos, se diu a la matansa del gorrino y als productes que ixen. /

Monejar: Fer quelcom sense saber massa el que es fa. Tocar los collons a un altre, ex: "No monejos amb lo Pepet o et caurà un mastegot sense sapiguer d'on ve".
/ monejá, fé lo mono, fé monades o monigotades, de monigot, ninotades de ninot. /

Monesteri / Monasteri: Monestir, ex: "Si als 30 no me caso, me fotré de monjo al monesteri de Poblet". / monasteri, monasteris; convén, convens. /

Moniato: Expressió utilitzada per expressar a l'altre que és un desgraciat, un badoc, ex: "No vas copiar a l'examen de català? Txaval! ets un moniato!" / moniato (boniato) /

Mos: Ens, ex: "No mos tocos los...." / no mos tocos los collons. /

Mosenguart: Negació curiosa de Sisquere, ex: "Mosenguart que plogo per la festa major!".

Mossa: Espècie de prestatge que surt de la paret en els focs a terra per tal de menjar al cantó del foc i recolzar el plat a algun lloc.

Mossada, fotre una: Fer una menjada curta, ex: "Para al bar dels teus parents que fotrem una mossada i avere si de pas mos ambiten".

Mossar: Mossegar. / mossegá, fotre un mos /

Mosta: (Aumosta) / aumosta, aumostes, aumostades, aumostada, almosta, almostes,  almostades, almostada : lo que cap a les dos mans juntes /

Mòtit: Mou-te!!!

Muladar: Un munt d'ossos, ex: "Lo muladar aquest que has futut de tant rostar cap de tosino m'ha dixat lo lule tot tacat!!"

Mullarero: (Almacelles, Almenar, Alfarràs, Fraga ...) (Préssic).

Mullina: (Remulladé).

Muixó: Ocell.

Munta: Multa. Ex: "Hai dixat lo tractor mitx damunt l'assera i un urbano m'ha fotut una munta".

Muricec: Rat-penat, rata-pinyada, també s'utilitza Musserec o Burissec. Aquest mot es recolza en documentació del S. XIV i constitueix un indici evident de la primitiva diferenciació dialectal posada en quarentena per alguns fil·lòlegs enlluernats per la sorprenent uniformitat de la llengua literària medieval.

Murtra: (Alcanó) (Cagasses)

Mussienc / mussienca: Bord. Aplicat habitualment a les magranes. Les magranes mussienques no són apreciades perquè són agres, ex: "No cullos aquelles mangranes, que són mussienques".

Mustegar: (zona de la Segarra) Mastegar.

Mutis: Calla!!, ex: "Al Paco li fotré un sarpat de patates, pero tu mutis eh?".

 

Naltres: Nosaltres, s'accepta la variant naltros o natres o naltres. / natres, natros /

Nar: Anar.

Nau: (a la ribera del Sió) El número 9. / tamé a Vallchunquera /

Navegar: Campar, vagar pel món, ex: "Guaita lo Tonet, am 98 anys i ancara navegue porai!". / navegá, moures; tamé navegá al mar. /

Némoni: Anem-hi, som-hi. / némoni, anémoni; nemon, anemon /

Neru, de: S'usa aquesta expressió per indicar que una baldufa gira cap per avall.

Nictarina: Nectarina.

Ni mai: Expressió que s'usa quan algú et diu que no a alguna pregunta que li fas, ex: "- Vols vindre am io? - No. - Pos ni mai!".

Ninai: (Alguaire) Persona tonta o bleda. / ninot, ninota /

Nirviós: Nerviós. / nirviós, ñirviós, nerviós /

Noa: Noia. / chiqueta, sagaleta. /

Nonyà: Expressió emprada per indicar la manca d'alguna cosa, ex: "Al teu vas encara hi ha aigua? Al meu ia nonyà!" / no ne ña, non ñá /

Nyambonissa: (Llangonissa). / llenguañissa, llongañissa, etc /

Nyenya: Llenya. / lleña, lleñes. /

 

Oh pus: Expressió equivalent a oh doncs..., ex: "Lo Gerard va fer cap ahir a les 6 del matí... oh pus lo nostre fill a les 10!" / oh, pos. /

Oli, a quant va l': Joc dels nostres avantpassats una mica quillo i fastigós. Consistia en fer una cassoleta de fang, tirar-hi un xapel a la base i a l'expressió "A quant va l'oli? A ral! Peta, peta general" s'havia de fotre un ostiot i s'havia d'arreventar la cassoleta. Es veu que la gràcia era el més fina possible.

Ollà: Ordre per a que lo ruc giri cap a la dreta. (passallá)

Onso: Personatge gros, Matalot. / onso, onso, onsa, onses : ursus, animal, oso en castellá. /

Orqueria: Tonteria, rucada. Potser que aquesta paraula vingui d'orc.

Ort: Or, el metall noble.

Ortera: Cassola. / A La Fresneda encara se fa aná, ortereta. /

Ostaclà: (...), ex: "- Papa, agafaré lo cotxe aquesta nit.
Ostaclà, tut penses que cada dia és festa"

Ostieta: Variant garriguenca d'Ostiqueta.

Ostiqueta!: Expressió de sorpresa. A Barcelona diuen "carai!", ex: "Ostiqueta!, quantes fornigues que tens a la cuina!".

Paa: Femení de paio. / paya, payes; payo, payos /

Pac a: (Paraula molt rural) Cap a, ex: "Vine pac aquí que ia t'arreglaré io!". / pac a, cap a. /

Pacència: Paciència, ex: "Pos mira txiquet, ara hauràs de pendre pacència si'l metge t'ha dit que no't mogos". / passiensia, passiensies. /

Padar: Acció i efecte de mostrar una part del cos esperant rebre quelcom, ex: "Pada la cara que et fotré un ventallot!". / pará, para la cara. /

Padellàs:
1) Es diu d'un paio que é un inútil, que no sap fotre la o amb un canut.
2) Agrupació de grans de raïm. carroll, ex: "Abasta'm lo banc, que no arribo a cullir els padellassos de raïm moscatell de la parra aquella".

Padrí: Avi, iaio. En català el significat correcte d'aquest mot és el de padrí de bateig, en canvi, en les nostres contrades s'usa com a avi o iaio.

Padrinet: El padrí de bateig, el que fa la mona per Pasqua.

Paer en cap: Alcalde, cap de la Paeria (ajuntament). A Cervera també en tenen.

Palillo: Escuradents, ex: "Passa'm los palillos que se m'ha quedat un tros de melsa de corder als quixals". / palillo, palillos, no se diu tochet, tochets. /

Palissa: Pallissa, estobada, batussa. Concatenació de garrotades. "Si no calles te fotré una palissa que ia varàs... jjhhnnuuu!!" / palissa, palisses. Pallissa, de palla. /

Palmar: Prestatge, ex: "Dixa lo pot de tomata am conserva al palmar de l'angolfa"..

Palometa: Bitxo alat que per les nits van a la llum. (Palometa, palometes; cas. polilla)

Palometes: Les crispetes aquelles de menjar quan es mira la tele, o quan es va al cine, ex: "No menjos palometes al cini que me fa repelús lo siroll de quan mastegues". / palometes de panís /

Palosanto: Caqui. / palossanto, caki, kaki, caqui. /

Palot: Palet, construcció plana de fusta que serveix per a tot. / palet, palets. /

Palter: Tifa, munt de caca, ex. "Anquet prat astà ple de paltés de vaca, ojo aon txafes!"

Pam i toc, el: Jugar a boles de forma que una bola ha de tocar a l'altra i quedar-se a menys d'un pam de distància. D'aquí en vé el nom de "pam i toc". / tirada dels pichos /

Pamtomata: Menjar típic. Pa amb tomàquet / pa en tomata. /

Paio: Un noi, el femení és paa. També s'usa el mot "pao".

Palet, al: Joc que consistia en tirar un tros de pedra (es veu que el marbre era millor) i havies d'anar saltant per uns números que estaven dibuixats a terra dins d'uns quadrats. Aquest joc té un nom oficial però ara no el sé. / castellá: rayuela, golosa, luche, avión, tejo. No sé quín joc ere lo tello que escriu Luis Arrufat. /

Panillets: Dolç típic de Tots Sants, panellets.

Paracon: Paraula resultant de la fusió dels mots "parar" i "compte". Vigila, ull, al tanto!

Paracontar: Tenir curar (cura), anar al tanto. Ex: "Paracon amb lo pressipissi que és molt fondo". / para cuenta ! /

Paregut: Semblant, ex: "Aquesta pil.lícula és pareguda a la que vai vere l'atre dia".

Parte: Telediari, telenotícies. Ex: "Au posa teletrés / TV3% / que ia deuen fe'l Parte". Originàriament el "Parte" era el nom que rebia el telenotícies a la UHF.

Pasta: Galeta, ex: "Després de dinar ansetarem la capsa de pastes".

Pastisser: Forner, flequer, ex: "Lo pastisser del txamflà fot unes coques de recapte!!!".

Patac, de: De sobte.

Pataca: Patata (tubercle).

Patacons: És un joc on s'astripen cartes (naips) de dalt a baix. Els dos trossos s'entortolliguen i es fa una espècie de petaca. Aleshores es tira fort contra terra, i a vegades cau cap per amunt i altres cap per avall.

Pecina: Piscina. / pistina, pistines /

Pegalosa: Un tipus de bolet. / babós o mataparén /

Pegamastre: (Os de Balaguer) Pegat, xapussa.

Pell, Ser: No tindre res a pelar, estar perdut, ex: "Quieto! No't mogos que si t'agafen ets pell!"

Perea: (Gosseria).

Perilló: Tumefacció més o menys circunscrita de la pell, de les mans o de les orelles.

Pèrro: Dolent i gandul, ex:"Aquell txiquet és molt perro, no ha cregut mai a sa mare".
/ gos, goz /

Pertxe: Esgolfes. Part de dalt d'una casa de pagès, on s'hi acostuma a guardar trastes o les ametlles de la collita, ex: "Demà al matí mos toque baixar les aumelles de mon oncle del
pertxe". / perchi /

Pertxis: Portxos, corrua de columnes.

Pesquis: Vista, compte, ex: "Tingos pesquis, que lo paio aquell t'atxecarà la jaqueta a la mínima que pugo!".

Pesto: Lloc. "Fes-me pesto que no hi càpigo".
També: "Tret de casa a l'Arrullat, de keds Muro no n'hai trobat anca' pesto". / puesto, puestos /

Peuada: Petjada, ex: "Vigila quan surtos de la dutxa no fajos peuades que acabo de passar lo ródex". / peuada, peuades; huella, huelles. /

Picassor: Picor, ex: "Me sinto una picassor a l'asquena que me fot un malestar...". / picassó; sé mes vell que la picassó. /

Pila: Saltar-se una classe i no anar-hi. Eximir-se d'una obligació de forma injustificada, ex: "Claro que has caldat, tan fer pila ni el profe te coneixie".

Pinte: Pinta, ex: "Posa lo pinte al necesser per martxar de viatge". / pinta, pintes, en castellá peine. /

Pinyo ficso: Persona a la qual no li pots fer canviar de pensament, ex: "Al Ton tan se li'n fot que li digos blanc o negre, ell sempre va a pinyo ficso". / de piñó ficso o fixo /

Pitit / pitita: Petit / petita. / menut, menuts, menuda, menudes. /

Pitxina: Petxina. / pichina, pichines. /

Pitxinel.lis: Putxinel.lis, ex: "Aspavil que ham d'anar als Campos a portar la canalla a vere los pitxinelis!".

Piuet: Cosa petiteta que sobresurt d'algun lloc, imaginar-se un interruptor d'aquells antics, aquells de pereta.

Plaa: Platja. / playa, playes. /

Plapa: Clapa.

Pluca, la: (Almatret). El joc del pilla-pilla.

Pobrenora: Una part de les gandutes.

Poder: Potser, ex: "Poder que t'aspavilos o no't casaràs mai eh?".

Polígano: Polígon Industrial "El Segre", ex: "Per nar pac a Balaguer sempre passo pel polígano". / Polígono industrial. /

Pop d'aigüera: Insult antic, expressió no gaire amistosa.

Popar: Mamar, xuclar.

Popes: Pits, mamelles, ex: "Guoita quines popes fot aquella paa".

Porai:
1) En cap lloc en concret, ex: "Me'n vai porai".
2) Aproximadament, ex: "Mos veiem porai a quarts de tres".

Portell: Tros d'espona enderrocada.

Portante: Cap cosa en especial però s'utilitza quan vols marxar o fotre fora algú, ex: "No m'amprenyos que agafo el portante i me'n vai, ehh?".

Pos: Doncs. També usem aqueixa paraula per anomenar un tauló o una fusta, ex: "La pos de planxar". / pos. /

Potacari: Apotecari, farmacèutic dels antics. / apotecari, apotecaris; boticari, boticaris. /

Potada: Peuada, més aviat referida a animals o bèsties, ex: "Vam trobar les potades dels sanglars, a baix a la font la feixa". / potada, potades, de pota, potes. /

Preant: Persona arrogant, tibada.

Prèmit: Premi, ex: "Mira tu, a la Rosita li han dat lo prèmit per tinir lo balcó més guarnit del barri". / premio, premios. /

Premso: Pinso, els menjar de les bèsties, ex: "Porta lo premso a les vaques que ia fa rato que les sinto que no callen". / prenso, prensos. /

Prèssic: Préssec.

Professó: Processó, ex: "Vam nar a la professó i vam los armats". / professó, professons. /

Prou!: En el sentit de "i tant!", ex: "Que ni vos més de carn? Prou!" (Hi ha vegades que no se sap ben bé el significat de la paraula segons el contexte).

Prouta: Femení de prou, ex: "No fotrem protes peres anguany per amostissar la collita".

Pudent: Persona dolenta, ex: "Que pudenta és ta neboda, té unes males intencions!".
/ pudén, pudens, pudenta, pudentes. /

Puesto: Lloc, ex: "No't mogos del puesto".

Purgador: Sedàs, traste que serveix per filtrar.  / porgadó, porgadós, porgadora, porgadores; sedás, sedassos; aré; criba. /

Puó: Pugó, ex: "La puó astà acabant los abres del tros". / puó, puons; cas. pulgón. /

Puguer: Poder. / pugué, podé fé algo /

Pus: (veieu Pos).

Quartejar: Llaurar per quarta vegada.

 

Quartines: Cortines. / cuartina, cuartines /

 

Quera: Corcó, persona que no calla, carrau.

 

Quereijar: Rondinar, queixar-se. Ex: "Qui dius que'm pique pal telefono? Lo Manel? Pos dis-li que no hi sóc, que se m'astarie mijor a quereijant-se dels seus perillons!"

Qui sóc io!: És una forma d'autoritat que utiliza el pare quan astà molt amprenyat i que de pitits cagae molt. Una expressió similar seria: "Quet dic io!". És freqüent que tan "Qui sóc io" com "Quet dic io" vajon acompanyats d'un "EEEH!!!!!???" i una cara de mala llet acollonant del pare.
Una expressió també paral·lela emprada per la mare és: "Mira que li diré a ton pare, ehh!!!", que també teu el seu efecte.

 

Quixal: Queixal. / quixal, quixals; quixalada, quixalades. /

 

Radere: Darrere. / detrás, radera es "última". /

Rael: Rel, arrel, ex: "Les raels d'aquet abre són comestibles". / arraíl /

Rafoll: Clasca de les castanyes.

Ragolí: Són una espècie de sangartilles que per la nit sempre estan prop les faroles menjant bitxos, també es mengen la roba. Una altra variant és Dragolí. / dragonet, dragonets; pot sé que no minjon roba, pero se minjon a les palometes o "polilles". /

Raiel: (Linyola) (veieu Rael).

Rama: Rostolls, ex: "Fot la rama devall de l'aspona si no lo tractor no passe".

Raonéixer o reconéixer: Anar a veure el nombre de moixons engantxats a les rateretes que hom ha parat al tros. Normalment es fa quan encara no ha sortit el sol perquè si es tornen a parar, el cuquet que es posa a la ratereta encara belluga, i amb els primers rajos de sol, atreu més bé als moixons. / aná a reconeixe les rateres pera cassá muixons. /

Rascaculs: Tobogan. / tobogán o tubogán. /

Rasgum: Carraspera o també gust fort que té un aliment i que se't queda enganxat a la gola, ex: "No'm posos allioli que me dixe rasgum a la gola".

Rastoll: Rostoll.

Re: Res, ex: "No hi ha re per jalar".

Reballuga: Baldufa. / trompina. /

Reclau: Escorpí, ex. "Hai atxecat aquella pedra i m'han sortit cinc reclaus amb la cua ben alta". / arreclau, arreclaus; arraclau, arraclaus; reclau, reclaus. A La Perla en chapurriau ix. En ves de unes ostres vach ficá unes pechines. /

Recollons: Collons però amb més força.

Redéu: Expressió usada com a exclamació per quelcom que causa sorpresa, ex: "Redéu quines faldilles porte aquella paa, casibé se li veu lo bragué". / lo bragué es lo mamellam, les mamelles. /

Redícol: Ridícul, ex: "Avui los juadors del Barça han fet lo redícol".

Redó: Rodó. / redó, redons, redona, redones. /

Regalícia: Regalèssia, ex: "No rossegos la regalícia que't farà cucs al cul". / regalissia /

Regina: Caragol més petit de lo normal i més blanquinós. Són els millors per fer a la cassola.

Regué: Rec que havia abans del canals.

Reixos: Reis mags, ex: "Què t'han portat los reixos?"

Relotge: Rellotge. / rellonge, rellonges /

Remulladé: Acció d'ascatxigar l'aigua per terra ex: "Fot un remulladé quan se dutxe...". També es diu Txafader.

Ren: Llevat. Part de la pastada que el forners guarden per a l'endemà. / lleute. /

Rentaplats: Rentavaixelles, ex:"Fot les ascurrualles a la basura abans de fotre los plats al rentaplats".

Reparo: Arrecerat, ex: "Fot-te a reparo que ancara mos acostiparem". / a retiro; rasé. /

Rescaldó: Sensació de calor en algun lloc deguda al sol però en aquest lloc no hi toca el sol (és una cosa així).

Restoller: Són les molles i restes que queden a la taula després de menjar.

Retasia: Retafia. / retacía y chapurriau /

Reu: Arada. / aladre, aladres; rella, relles. /

Revenzillada: Dolors forts al ventre.

Rinyó: Ronyó, ex: "Hai nat al mercat a comprar uns rinyons i una freixura." / riñó, riñons /

Rispa: (Urgell-Noguera) Viu, atent, despert, ex: "Aquet txiquet és un rispa, astà al tanto de tot."

Robí: Brutícia, porqueria, ex: "Llimpia't los ginolls que'ls tens plens de robí".

Robinós: Brut.

Ródex: Fregona, eina per fregar el terra, ex: "Vai a passar el ródex que lo terra del ressibidó astà molt brut". / fregona, fregones. Vore Vileda I de Cataluña /

Rogle: Una mica de lloc, ex: "Astàem assentats en aquell puesto pero casibé no teníem rogle". / rogle rogles; tamé rolde. /

Rollar: Tallar la llenya en bucins petits.

Rondallero: Persona a qui, tal i com la mateixa paraula diu, li agrada molt rondar.
/ rondallé, rondallés, rondallera, rondalleres, que li agrade mol rondá. /

Rossangos: (veieu Ascurrualles).

Rosser: Lloc on hi fot molt sol i no hi ha ni una mica d'ombra, ex: "Guoita la sangartilla com pren lo sol al roser" (rosser). / solana, solanes. /

Rostar: Morrejar-se dos éssers.

Rotobato: Màquina agrícola que serveix per triturar la terra.

Ruada: (veieu Aigualera).

Rubina: Riuada.

Rubiola: Rubèola, xarrampió alemany. Malaltia infecciosa provocada per un virus i que ataca principalment los txiquets, ex: "Fot-li Vicsvaporú a ta filla que a lo millor li passe la rubiola".

Runar:
1) Renyar, ex: "No vaijos al bancal quan plou que ta mare te runarà". / renegá. /
2) Renegar en veu baixa, ex: "No runis que te sinto eh?". / rossegá /

 

Saboc: Moniato.

Sadolitxa: Sajolida. Es una herba medicinal. / saduricha /

Safatà: Encenall, tros molt prim de fusta que, en forma d'espiral, es fa quan hom treballa la fusta amb el ribot. És altament combustible i s'usa per encendre els focs a terra.

Safranòria: Pastanaga. / safranoria, safandoria, té lo coló del safrá. /

Saginero: (veieu Gamusino). Equivaldria a gamusino. més o menys. Eren uns éssers imaginaris amb els quals es fotia la por al cos als crios. Es deia d'ells que raptaven als txiquets, els punxaven amb agulles per tot el cos i els exprimien la sang. Diu la saviesa popular que es van originar a rel d'una malaltia del rei Alfonso (??), que nessecitava una aportació extra de sang al seu cos. Sembla que té reminiscències vampíriques.

Saldroc: Saltiró, bot, ex: "Vai pujar del tros assentat a la trisella i vai acabar an lo cul matxucat de tans saldrocs".

Salencios: Espardenyes (aquest mot és característic de la zona del sud de Lleida, d'Alcarràs cap avall).

Samfanya: Samfaina. / sanfaina; chirigol /

Sammiquel: Cervesa.

Sanderi: Esme, coneixement. Normalment s'usa en cas de falta: no tenir sanderi, ex: "Aquell bicicliste no té sanderi, baixe pel carrers Cavallés sense frenos!". També s'accepta Salderi, sobretot cap a Sudanell.

Sangartilla o Sargantilla: Sangartana. Llengardaix. / sargantana /

Sanglot: Singlot.

Santiron o Santuron: Cinturó. / sinto, sintos; sinturó, sinturons; correcha, correches. /

Sans, juar als: Joc que consistia en tenir uns paperets girats bocavall i d'un cop de mà s'havien de girar bocamunt.

Sapatilles: (veieu Aspartenyes). / espardeñes, espardeña, de espart. /

Sàpiguer o sapiguer: Saber. / sapigué, sabé. /

Sapustrejar: Toquejar alguna cosa sense fer-ne cap profit.

Sàput: Gripau. / sapo, sapos; zapo, zapos. /

Sarabastall: (veieu Saragatada).

Saragatada: Molt soroll, ex: "No sint quina saragatada foten los crios?".

Sarpada: Grapat, ex: "Dam una sarpada d'aulives."

Sartell: (veieu Txapo).

-se: -vos, ex: "Poseu-se la jaqueta que fot frescota".

Secla: Sèquia. Canal de reg. / sequia, sequies. /

Senatxo: Senalla, cistell d'espart per la compra, ex: "Mariaaaaaa!!! Què portes al senatxo? Ruelles i Llicsions pel teu home?".

Sentruit: Morat degut a una pessigada o a una enganxada.

Sereny: Fort, sa, amb bona salut, ex: "Guaita quin rovelló més sereny que hai trobat!"

Seringuna: El joc aquell típic del txurro, media manga, manga entera.

Seroll: (veieu Siroll).

Servar: Aguantar fort alguna cosa per tal que no es mogui.

Sicla: (veieu Secla).

Silló: Càntir, ex: "Porta'l silló que fotre un trago d'aigua!". / cantrella y varians. /

Silloneta: Silló petit normalment fet de fang.

Simàforo: Semàfor. / semáforo, semáforos. /

Simintiri: Cementiri. / sementeri, fossá /

Sinforós: Quisquillós.

Singueta: "Canica", ex: "Juem a singuetes?"

Sintir: Sentir, ex: "No sinto res". / sentí : escoltá y sentí en los sentits. No séntigo res. Séntigo la mort de X : doná lo péssame. /

Sinyó: Senyor, ex: "M'ho ha dit lo sinyó metge". / lo siñó meche o dotó. /

Sinyoret: Libèl.lula.

Sípia: Sèpia, animal del mar. / sepia, sepies. /

Sirilleta: Algú petitet. Nota dels autors: aquesta paraula sembla que pot provindre de "cerilla" -"misto" en castellà- i vindria a expressar que algú es prim i poca cosa. Ex: "Lo Manelet t'ha fotut aquet txiribec al cap? Si només és un sirilleta!"

Siroll:
1) Soroll, ex: "No fassos siroll", també dita Seroll.
2) Bronca, ex: "Com la Maria s'antero que has futut tan tard hi haurà siroll". Sisinyó: Quan algú diu una gran veritat l'altre li contesta aquesta paraula, ex: "- Vai nar allà i li vai fotre quatre mastegots perquè no me va treure l'aigua del tros i em va regar l'aufals. - Sisinyó".

Sisquere: / sisquera /
1) Tant de bo!!!, ex: "Sisquere plogués una mica!". / sisquera ploguere una mica! /
2) Al menys, ex: "Sisquere contestessos al que se't pregunte!".

Sixanta: Seixanta. / sixanta; sesanta escriu Luis Arrufat. /

So que o su que: Només que. Sembla ser un reducció de sino que.

Sobinyar: Dormir, ex: "Me'n vai a sobinyar que demà haurem de matinar per nar al tros".

Sopera: Cotxe que portava antigament els morts que no es podien pagar l'enterro.

Sospauma: (Os de Balaguer) (veieu palmar)

Subsurador: Estripador, eina que serveix per alçar la terra del tros i que agafi les condicions adequades per al cultiu. Es clava bastant fondo a terra, com a mig metre, i s'aixeca per oxigenar-la. / subsuradó. /

Suca: (Os de Balaguer) Llesca de pa sucada amb qualsevol condiment, ex: "La padrina m'ha fet una suca de pa amb oli i xicolata per birinar".

Sucarrim, Fer aulor a: Fer olor a cremat, però més concretament a plàstic o goma cremada.

Sustens: Sostenidors. / sostén, sostens. /

Tabardano: Ruc, talòs. Ex: "Au passa tabardano, que no trauries un ruc d'un sembrat".

Taboll: (Aitonisme) Habitant d'Aitona.

Tacó: Pallissa. Ex. "Te fotré un tacó que et baldaré".

Talabissot: Tros de llenya.

Tallacebes: Bitxo que viu en horts de cebes.

Tamborinot: (Os de Balaguer) Atontat, persona que no sap massa el que diu ni el que s'empesca. / borinot, borinots, borinota, borinotes. Tamborinada : trompada. /

Tamé: També, ex: "Caragol bové io tamé vindré".

Tardaor: Tardor.

Tarde: Tarda.

Targa: Tàrrega.

Tarrons: Torrons. / tarró, turró. /

Tartany: Cuc de terra utilitzat com esquer per anar a pescar, llambric.
/ papaterra, papaterres. /

Tascó: Tros, ex: "Dam aquet tascó de madalena que tinc gana."

Taup: Talp, ex: "Aquell colló de taup m'ha fet malbé lo caballó de les safranòries."

Taüt, plaça del: S'anomena així popularment a la Plaça Noguerola. El nom li ve donat pel monument a l'il.lustre poeta Lluís Roca i Florejachs que està situat al bell mig de la plaça, i la forma del qual recorda la caixa de posar els morts. / ataút, ataúts. /

Tea: Tronc dur. / Tea, tees : trossos de lleña (melis, per ejemple) rainosa u oliosa pera ensendre. /

Telaranys: (Urgell, Noguera) (veure Teraranya) / taragaña /

Tenir de que: Haver de, (compte!!! No confondre amb el barbarisme habitual en català tenir que).

Teraranya: Teranyina, també dit Telaranya. / taragaña /

Tercejar: Llaurar per tercera vegada.

Terrerols: Bolets semblants als xampinyons que surten al terra a la tardor i quan hi ha humitat, són molt bons.

Tiatre: Teatre, també s'usa Triatre.

Timó: Farigola. / Vore farigolero /

Tin: Té, ex: "Tin lo meló i partix-lo an set trossos, que n'hi haigui per tots". / Ti, tin. /

Tints: Llapis de colors, típicament aquells de fusta marca Alpino ,ex: "Dixa los tints al nen que ha de fer los debers que li han manat a estudi". / los tins. /

Titonet: (veieu Sirilleta).

Tocacampanes: (Almatret): Mantis religiosa. L'origen de la paraula ve donat per la disposició de les extremitats superiors d'aquest bitxet: sembla que toqui les campanes. Aquest animaló té multitud de noms, gairebé un en cada poble; a tall d'exemple: Cantamisses, Tocamatines, Repicacampanes...

Tocinets: (Almatret) Calamars farcits. / gorrinet, gorrinets, calamars farsits o rellenos. /

Tomata: Tomàquet. / tomata, tomates /

Tomet: Diminutiu de tomb, ex: "Vai a donar un tomet que avui fot bo". / tomet, tomets; volteta, voltetes. /

Torcar: Netejar-se amb un tovalló, drap o objecte similar, ex: "Torca-li lo morro al crio que el porte tot brut de gelat". / torcá, torcás : llimpiá, llimpiás los morros, lo cul. /

Toronja: Taronja.

Torterol: Turmell, ex: "Vai fer un mal gesto caminant i me vai tòrcer lo torterol".

Tos: Gana, ex. "Aquet paio passe més tos que'l gos d'un gitano".

Tossino: Porc, verro.

Totxo: (veieu Mangala). També se li diu així als bastons de les majorettes . (Són famoses les d'Alcarràs). / tocho, tochos : de fusta; tochada, tochades /

Tou: Arna d'abelles feta d'un troc buidat.

Traballoques: Un paio patós, que no té gens d'agilitat.

Traficó: Persona que es belluga molt, que no para quieta. / de tráfec /

Traitó: (Ivars d'Urgell) Tractor.

Tramuja: Element gran, i en forma d'embut, que s'utilitza habitualment en la construcció per a contenir-hi terra. Ex: "Aumplix la tramuja, que pastarem!"

Traste:
1) Persona que fa trastades, gamberro, ex. "Lo Manel és un mal traste, sempre puteige a son germà".
2) Objecte. Ex: "Aquesta habitació està plena de trastes".

Travessar lo pont d'asquena: Morir.

Trebol: Trespol, sostre, ex: "A vere si traus les teraranyes del trebol que quan atxeco lo porró les veig totes".

Trenc: Tren (en zones de l'Urgell sobretot).

Tresella: Traste que es posava darrere dels tractors per a llaurar.

Trincola: Esquetlla, campaneta que es penja als corders, vaques... / tipo de esquella o campaneta que se penge als cordés, vaques... /

Tripó: Colló, testicle, generalment referit als d'animals, ex: "Fot-me un sufrigit de tripons avui per sopar". / Tripons, collons ; sofrigit, sofrigits, sofrigida, sofrigides. /

Trit: Triturat. Ex: "Aquet sucre del Plus és molt trit i no fa crec-crec". / trit, p. ej. fem trit, tridet; trits, tridets, trideta, tridetes; triturat, triturats, triturada, triturades. /

Trola: Mentida. / trola, troles; Wikitroles. Mentira, mentires. /

Trolero: Mentider.
Tronc / Tronca de Nadal: El tió de Nadal, allò que els nens i no tan nens fan cagar.

/ trong o tronc de Nadal. /

Trons de la Sila: Expressió emprada per negar quelcom a algú d'una forma exagerada, equivalent a "I un ou!" o "I un xurro!", ex: "El trons de la sila t'ajudaré io a treure aigua a galletades del bancal". 

Trossar: Cordar, lligar (sobretot en zones de l'Urgell i la Noguera).

Truc: Esquetlla molt grossa, ex: "Compra-li un truc a la vaca que així sabrem per on volte".

Tunda: (Os de Balaguer) (veieu Bardo)

Tuno, ser un: Gandul, no fotre brot. "Molt tuno suelto hi ha entre el funcionariat".

Turbera: Tempesta de neu, ex: "No't mogos del puesto, andiot!, camquesta turbera que fot acabaràs colgat!".

/ La TX es CH al chapurriau, ocsitá y valensiá /

Txafader: (veieu Remullader).

Txafatolls: Sapastre, pocatraça.

Txamflà: Xamfrà.

Txamberga, fer les coses a la: Fer les coses de qualsevol manera.

Txampú: Beguda per una barreja de Sanmiquel i llimonada. / champú : servesa y llimó o llimonada./

Txampullejar: Jugar amb l'aigua amb les mans o els peus dins d'un recipient. El mot voldria ser una onomatopeia dels soroll xip-xap.

Txapel: Escupinada, llançament de saliva, ex: "Fot-li un txapel a vere si s'ampegue". / japo, japos; escupiñada, escupiñades. /

Txapo: Aixadeta, ex: "Porta'm lo txapo que hai de nar a fer caballons" / chapo, chapos : eixada grossa, cávec, cavecs. /

Txapo, fer: Expressió utilitzada per designar els estudiants d'agrònoms, ex: "Lo Sisco de cal tomata porte dos anys fent txapo i ancara no ha aprovat res".

Txerar: Funcionar correctament, ex: "M'hai comprat un metxero nou i no txere gaire bé".

Txeringa: Xiringa, ex: "Porta la txeringa que fotrem la injecció al cul al crio". / jeringa, jeringues, jeringuilla, jeringuilles /

Txicolate: (En algunes zones de la Noguera) Xocolata. / chocolate, chocolates /

Txilar: (Granja d'Escarp) Cridar molt agut, ex: "No xilos que me faràs malbé les aurelles".

Txinalla: Canalla, quitxalla.

Txinar: Astirar los cabells.

Txiquet / txiqueta: Noi / noia. També s'usa com a sentit carinyós, per exemple a una padrina se li pot dir perfectament "Com astà txiqueta?". / chiquet, chiquets, chiqueta, chiquetes /

 

Txiribec: Cicatriu al cap feta per una pedrada, ex. "Los paios aquells de Belianes li van fotre un txiribec al cap que fa asfarair".

 

Txiscar: Canyís.

 

Txisclet: Xiclet, goma mastegable.

 

Txollar: Tallar el cabell. / chollá, tallá lo pel, esquilá /

 

Txolles: Grenyes. / greña, greñes : pel llarg o llarc /

Txompo: Poc àgil. / sompo, sompos, sompa, sompes /

Txono: (Urgell-Noguera) Brut, tacat. S'aplica tant a coses com a persones, ex: "Canvia't la samarreta que astà txona".

Txulla: Carn magra de porc. / chulla, chulles /

Txumillo: (veieu Remulladé).

Txuminia: Ximeneia. / enchumenera, enchumeneres /

Txuneda: Juneda, població de les Garrigues (on fan les cassoles de tros).

Txupons: Són branques d'arbres fruiters que no produeixen fruit i s'han d'esporgar per donar força a les branques productives. / chupó, chupons, pullís, pullissos /

Txurivia: Xirivia, hortalissa semblant a la pastanaga que es posa al caldo. / churuvía, churuvíes /

Txurrac: Xerrac, ex: "Porta lo txurrac que txurracarem lo abre". / surrac, surracs; serra, serres. /

Txusplar: Xuclar, ex: "No fotos aquestes txusplades quem faràs asborronar".

Txut: Paio molt parat, paio que no diu res però que s'hi fixa. També es diu txut a l'espectador del joc de la butifarra.

Txutar: Fer un soroll amb la boca amb la llengua tocant el paladar i les dents. Es fa en senyal de disconformitat, l'onomatopeia és txut.

Txutxeries: Llaminadures. / chucheríes, vore laminero /

Umflar: Inflar, ex: "Umfla la pilota que sino la canalla no callarà". / unflá /

 

Vacacions: Vacances. / vacassions /

Vae: Afirmació sense traducció, ratificant el que ha dit l'altre paio. Ex:
Mite'l lo Manolo com fa taps, lo marrano!!! Vae!

Vaige!: Exclamació de sorpresa o decepció, vaja!. No confondre amb vae. / vaiga /

Vailet: Filferro electritzat per a guardar les vaques.

Valent/ valenta: Molt/ molta, ex: "Fot de valenta terra a la secla, que si no mos asbalsarem al passar an la DKV".

Vàlguer: Valer. (valé, valdre)

Valtres: Vosaltres, s'accepta també valtros i vatros i vatres.

Vaqueijar: Caminar cansinament, a l'estil "vaca", ex: "No corros tant que al final hi ha una pujada i acabaràs vaqueijant".

Vas: Got.

Vastrús: Estruç. / avestrús /

Vataquí o Vataquit: Vet aquí, ex: "Vataquí am lo que penses tu, només am dormir!"

Veijos:
1) Valguim Déu! , ex: "Veijos quines coses passen al món" / veigues /
2) Vinga, ex: "Veijos a vere si vens a l'hora bandarra!".

Venicí: Ordre per a que el ruc giri cap a l'esquerra. (wesque)

Ventatja: Avantatge, ex: "La ventatja de que pedrego és que cobrarem del seguro i no mos caldrà cullir". / ventaja, ventajes. /

Ventrellada: (Pla d'Urgell) (veieu revenzillada)

Vereno: Verí, ex: "Fot lo vereno per les rates home!" / veneno, venenos. /

Verra: Tosina. També s'usa aquet mot per designar el 6 doble al domino. El masculí és Verraco.

Verraco: Masculí de verra. / verro, verros; verraco, verracos; gorrino, gorrinos, gorrina, gorrines./

Videll: Vedella.

Vime: Vímet, branca de la vimetera, la planta aquella que s'usa per fer cistelles.

Virdic: Tros de terreny dolent per al cultiu, en mal estat.

Viritat o vritat: Veritat, ex: "Si no dius la viritat no pujaràs al cel". / veritas latín, verdat /

Voligana: (veure Palometa, però les que volen no les que es mengen.).

 

Wano, guano: Paraula agrícola a més no puguer. Sinònim d "Abono". Ex: "Sisquere no et llepos los dits despues de tocar el wano que et poden surtir cucs al cul". En algunes zones també s'usa el mot "bono". / Lo guano es fem de muixons, com les gaviotes; la gallinassa de gallines, pollastres, pavos, etc. /

https://www.ccma.cat/324/lo-nou-diccionari-lleidata-catala-recull-la-forma-de-parlar-de-lleida/noticia/611405/https://ca.wikipedia.org/wiki/Lo_nou_diccionari_lleidat%C3%A0-catal%C3%A0http://catalallengua.blogspot.com/2017/10/fragment-de-lo-diccionari-lleidata.htmlhttps://surtdecasa.cat/ponent/entorn/paraules-i-expressions-tipiques-de-ponenthttp://www.ccma.cat/tv3/alacarta/programa/lo-nou-diccionari-lleidata-catala-ja-esgotat/video/2824130/

 

[youtube=https://www.youtube.com/watch?v=1eqIBAIQnak&w=320&h=266]

 

https://www.facebook.com/LoDiccionari/

 

https://www.editorialfonoll.cat/producte/lo-diccionari-lleidata/

 

https://www.onomastica.cat/lo-nou-diccionari-lleidata-catala/

 

https://www.domestika.org/es/projects/47637-lo-nou-diccionari-lleidata-catala

 

https://www.lavanguardia.com/local/lleida/20140409/54405628227/lleidata-facil-libro-catalunya.html

http://directe.larepublica.cat/llibre/35842/diversos-lo-nou-diccionari-lleidata-catala

https://www.teleponent.cat/lo-diccionari-lleidata-arribara-llibreries-sant-jordi/