Gabriel Bibiloni, baleares, vueling

Gabriel Bibiloni, Baleares, Vueling

Doncs escriviu així com escriu tothom a LES illes Balears. Està be, si, per a accions futures, heu entès que folkloritzar la llengua catalana ofèn molta gent a LES illes.

Hau de traure de ses illes tota la brossa catalanista que tos ha entrat. Encara que consideron lo mallorquí - baleà com a dialecte del catalá, no lo respetarán mai, ni al valensiá ni al chapurriau. A les urnes hau de dessidí. Als moros los vau fotre fora, pero ara los catalanistes tos afonarán a la mar catalana.

...

L' opinion que je propose me paraît acquérir une sorte d' évidence par la circonstance remarquable que la langue romane, alors qu' elle a été vulgaire, a produit un semblable effet sur la langue latine, employée encore dans les actes publics. Les rédacteurs substituaient à l' article roman de leur idiôme vulgaire parlé ces pronoms ILLE et IPSE de l' idiôme latin écrit, ainsi que l' avaient fait autrefois les Goths et les Francs; et cela devait arriver, quand ces rédacteurs pensaient en langue romane, et écrivaient en langue latine (1:
J' ai antérieurement indiqué les collections où l' on trouve de semblables emplois de l' ILLE et de l' IPSE par l' effet de la réaction de la langue romane.

"IPSUM alodem de sanctas puellas cum IPSA ecclesia dono sancto Stephano... IPSE alodes de Canuas... Ipsa Roca cum IPSA ecclesia... IPSE alodes de Manulfellio monte cum IPSAS vineas remaneat auriolo (Auriolo, Oriol) Sancio. IPSE alodes de IPSO Solario... Et ILLA Boscaria remaneat Armardo, etc." An 960, Testament d' Hugues, évêque de Toulouse.

“Dono ad ILLO cœnobio de Conquas ILLA medietate de ILLO alode de Auriniaco et de ILLAS ecclesias... ILLO alode de Canavolas et ILLO alode de Crucio et ILLO alode de Pociolos et ILLO alode de Garriguas et ILLO alode de Vidnago et ILLO alode de Longalassa et ILLOS mansos de Bonaldo, Poncioni abbati remaneat.” Au 961. TESTAMENT de Raimond Ier, comte de Rouergue.)

L' emploi auxiliaire de l' ILLE et de l' IPSE devant les substantifs se trouve aussi dans les titres et chartes de l' Italie (2) et de l' Espagne (1-a); mais ces pièces ne sont pas d' une date aussi reculée que les diplômes de la France dans lesquels j' ai recueilli les exemples que j' ai cités.

(2) En Italie:

An 713: "Prope IPSA ecclesia presbiteri... Ad IPSA Sancta Vertute." Muratori, dissert. 5.

An 736: "IPSA supra dicta scolastica.” Muratori, dissert. 14.
An 752: "Donamus in IPSA sancta ecclesia... IPSE prænominatus sanctus

locus." Muratori, dissert. 21.

An 810: "Una ex ipse regitur per Emmulo et ILLA alia per Altipertulo...

IPSA prænominata Dei ecclesia.” Muratori, dissert. 12.

An 906: On lit dans les Annotazioni sopra i papiri de Marini, page 262,

un testament où l' article IPSE est très fréquemment employé:

“Habeat et IPSUM cellarium de IPSA cerbinara; habeat et IPSA domum de IPSUM geneccum et IPSUM centimullum cum IPSA coquina, etc."

(1-a) En Espagne:

An 775 (*: A l' occasion de ce titre de 775, l' auteur observe que c'est le plus ancien titre qu' il ait connu parmi les manuscrits de l' Espagne: "Scripturarum omnium quæ ad nostram pervenere notitiam hæc vetustior."):
“Per ILLUM pelagrum nigrum... Per ILLAS casas alvas...
Per ILLA lacuna." España Sagrada, t. XVIII.

An 781: "Per ILLO rio qui vadit inter Sabbadel et villa Luz et inde ad ILLAM Molon, de ILLA strada de Patrunel et inde per ILLA via quæ vadit

ad ILLO castro de Poco et per ILLA via quæ vadit ad petra Terta...

Et inde per ILLA strata de Guardia et inde per ILLA arclia de Branias et per ILLO rivulo de inter Brana, Trabera et Branas de Oldial et per ILLAS Mestas... et inde ad ILLO rio de Rillola... ad ILLO Poco de Trabe... et per ILLO Molon de inter ambos rivos ad ILLO rio unde prius diximus." Chart. Sylonis regis. Historias de Idacio, p. 130.

An 844: "De ILLA Cartagera usque ad ILLAM villam, et deinde ad ILLO plano... Et de ILLAS custodias, etc." España Sagrada, t. XXVI.

Enfin on trouverait un nouveau motif de conviction dans une autre circonstance également décisive, que je crois ne devoir point omettre.

Dans quelques pays du nord, où les articles employés par l' idiôme vulgaire sont les mêmes ou à-peu-près les mêmes que les pronoms démonstratifs, la langue latine usitée pour les actes publics a quelquefois subi, comme dans les pays de l' Europe latine, l' introduction du pronom ILLE, en remplacement de l' article de l' idiôme vulgaire; la même cause produisant ainsi le même effet, en différents temps et en différents lieux (1: Les citations suivantes suffiront:

“Laureshamense cœnobium extructum hoc anno 770. Insigne dotatum

est a Cancore comite et Anguila conjuge ejus.

Terram et silvam quæ est in ILLA marcha de Birstat... Et de IPSO rubero ad partem aquilonis sicut IPSA incisio arborum in IPSA die facta fuit: et sic ad ILLAM ligneam crucem quæ est posita juxta ILLAM viam quæ venit de Birstat... usque ad ILLUM monticulum." Eckart, Franc. Orient. t. 1, p. 610.

S. Burchard, évêque de Wirstbourg en Franconie, dans une homélie contre les superstitions populaires, traduisant les expressions du vulgaire, s' exprime ainsi:

“Sed dicunt sibi: ILLUM ariolum vel divinum, ILLUM sortilogum, ILLAM erbariam consulamus." Eckart, Franc. Orient. t. I, p. 844.)...

Tomo I, texto VIII, testamento Rey Martín el Humano, latín

VIII.

Pergaminos de don Martín, n.° 391. 2 de diciembre de 1407.

Hoc est translatum etc. In nomine domini Dei eterni et omnipotentis per quem reges regnant et principes dominantur. Nos Martinus Dei gratia rex Aragonum Valentie Majoricarum Sardinie et Corsice comesque Barchinone Rossilionis et Ceritanie considerantes quod si permissione divina dum sumus in hoc mortali corpore vivimus ad tempus in terris longe magis debemus appetere et regnum in excelsis perpetuum obtinere cum sanctis quodque tanto fortius debemus repentinum introitum pertinere quanto inevitabilis mortis nos instat ambigua certitudo ideo scientes ad regnum celeste predictum non posse ascendere nisi prius corpus nostrum legem naturalem implendo morte redigatur in terram de qua ipsum fore productum nullatenus ignoramus resurrectionis gratia posita renovandum casum fragilitatis humane per anticipatam cautelam dispositionis testamentarie disponimus pervenire dum mentis tranquilitas rationis effectus et temporis aptitudo se offerunt opportuna: igitur Pneumatis almi gratia invocata et nostrorum peccaminum venia suppliciter implorata revocantes expresse et de certa scientia anullantes penitus et cassantes omnia alia quecumque testamenta et codicillos si que et qui et ubicumque et quandocumque per nos facta vel facti usque nunc reperientur salvo et salvis et inde exceptis inferius confirmatis hoc nostrum facemus ordinamus et condimus testamentum in quo voluntas nostra perfecta et completa
et regnorum et terrarum nostrarum ordinatio et dispositio valeat reperiri. - Rex Martinus. - In primis enim Salvatori et redemptori nostro domino Jesuchristoet gloriosissime virgini Marie matri ejus corpus nostrum et animam devota mente et humiliter comendamus. - Rex Martinus. - Et eligimus nostri corporis sepulturam in ecclesia Beate Mariemonasterii Populeti cisterciensis ordinis siti in Cathaloniain diocesi Tarracone in qua ferri et construhi volumus per heredem nostrum subscriptum videlicet in quo dicti arcu existente in ecclesia supradicta in parte scilicet vacua dicti archi juxta seu prope cumbam domini regis patris et serenissime domine Elionormatris nostre memorie recolende honorificam tumbam pro nostri corporis sepultura: volumus tamen quod corpus seu ossa nostra sepeliantur juxta seu prope portale quo transitur de ecclesia dicti monasterii Populeti ad claustrum ipsius monasterii videlicet in eodem claustro juxta dictum portale ita quod exeuntes de dicta ecclesia ad claustrum et intrantes de dicto claustro in ecclesiam faciant transitum supra tumulum in quo sepelientur corpus seu ossa nostra predicta in quo quidem tumulo apponi volumus et jubemus unum lapidemsive losa. - Rex Martinus. - Et etiam volumus et mandamus quod si et
quandocumque contigerit nos debitum solvere naturale si decesserimus in diocesi elnensi gerundensi seu vicensivel barchinonensi si usque ad villam Martorelliinclusive vel aliis locis dicte diocesis Barchinone versus dictum monasterium in simili distantia dicte ville Martorelli corpus nostrum defferatur ad dictam civitatem Barchinone: quod quidem corpus casu predicto sepeliri volumus in sede ipsius civitatis juxta seu prope portale quo transitur de ecclesia dicte sedis ad claustrum ipsius videlicet in eodem claustro juxta seu prope dictum portale ita quod exeuntes de dicta ecclesia ad claustrum et intrantes de dicto claustro in ecclesiam faciant transitum supra tumulum in quo sepelientur corpus seu ossa nostra predicta: in quo quidem tumulo apponi volumus et jubemus unum lapidem sive losa. Si vero decesserimus in civitate predicta volumus corpus nostrum sepeliri ut supra et in utroque casu tradi sub comanda in sede jam dicta: et si decesserimus extra dictam civitatem videlicet in civitate Ilerdevel Dertuse vel in alia villa seu loco extra dictas civitates volumus et ordinamus quod corpus seu ossa predicta defferantur incontinenti ad monasterium supradictum: et si decesserimus in regno Aragonum vel Valentie volumus et ordinamus quod dictum corpus defferatur et tradatur sub comanda si in dicto regno Aragonum ad et in sede civitatis Cesarauguste et si in dicto regno Valentie ad civitatem Valentie in sede videlicet ipsius civitatis: et si extra regna et terram nostram mori nos contingat volumus et ordinamus quod corpus nostrum tradatur ecclesiastice sepulture in ecclesia cathedraliseu majori civitatis ville vel loci ubi nos decesserimus volentes quod ubicumque nos mori contingat corpus nostrum sepeliatur ut est dictum et inibi sub comanda tradatur: etiam volumus quod quanto citius et comode fieri poterit quovismodo obstaculo heredis nostri vel alterius penitus quiescente super quo manumissorum nostrorum conscientias oneramus et nisi hoc fieri faciant cum effectu redundet in suarum periculum animarum corpus nostrum defferatur ad dictum monasterium et in dicta sepultura ut superius est
contentum sepeliatur cum insigniis regalibus prout est fieri assuetum. - Rex Martinus. - Post hec facimus eligimus constituimus et ordinamus certos et speciales manumissores et exequtores hujus nostri testamenti seu ultime voluntatis scilicet primum principalem et majorem manumissorem et exequtorem hujus nostri testamenti serenissimum Martinum filium primogenitumnostrum carissimum regem Sicilie et ducatuum Athenarum et Neopatrie ducem necnon reverendos in Christo patres archiepiscopos Terracone et Cesaraugusteepiscopos Barchinone Valentie et Majorice abbatem monasterii Populeti prioremVallisJesuchristi et abbatem vel priorem Sanctarum reliquiarum ordinis celestinorum capelle regie Barchinone ac fratrem Johannem de Thaust episcopum oscensemconfessorem nostrum qui nunc sunt vel pro tempore fuerint nobilem Geraldum Alamanni de Cervilione gubernatorem CathalonieEgidium Roderici de Lihori
gubernatorem regni AragonumPetrum Sancii de Catlatajub majordomum Petrum Torrelles Galcerandum de Sanctominato et Raymundum Torrelles milites camerlengos et Raymundum de Murobajulum generalem regni AragonumSperantem in Deo Cardona vicecancelarium Petrum Dartersmagistrum rationalem et Johannem de Plano thesaurarium consiliarios nostros si tunc vixerint et si non vixerint alios qui fuerint tunc vicecancellarius magister rationalis et thesaurarius nostri. - Rex Martinus. - Quibus quidem manumissoribus et exequtoribus plenariam conferimus potestatem quod omnes seu major eorum vel tres ex ipsis quorum unus sit dictus rex si vixerit et interesse potuerit et alius ille quem ipse rex elegerit et alius archiepiscopus Terracone cum quibus sint semper dicti prior Vallis Jesuchristi et abbas seu prior Sanctarum reliquiarum vel eorum substituti ac Petrus Torrelles et Johannes de Plano thesaurarius casu quo alii interesse seu intendere non potuerint seu nequiverint quibus certam conferimus potestatem ut inferius continetur presens nostrum testamentum et ordinationem nostram compleant et exequantur absque eorum damno de bonis nostris prout supra et infra invenerint ordinatum. - Rex Martinus. - In primis igitur ordinamus quod dicti nostri manumissores seu exequtores vel tres ex ipsis casu quo alii ut superius continetur interesse seu intendere non potuerint seu nequiverint exequtioni hujus nostri testamenti in quibus sit semper dictus rex si vixerit et interesse potuerit et dicti prior Vallis Jesuchristi abbas seu prior Sanctarum reliquiarum et Petrus Torrelles ac Johannes de Plano incontinenti post obitum nostrum petant et exhigant omnia jocalia res et bona nostra quecumque mobilia et se moventia fructus redditus et proventus et quelibet etiam alia bona nostra quecumque que in posse nostro et aliorum quorumcumque tam domesticorum nostrorum quam aliorum ac quarumlibet personarum secularium et religiosarum seu in aliis quibusvis locis reppererint et de bonis omnibus mobilibus aut se moventibus supradictis manu publica fieri faciant inventarium: dictique Petrus Torrelles et Johannes de Plano thesaurarius noster si vixerint petant colligant et recipiant aut peti colligi et recipi faciant omnes et singulos fructus redditus et proventus civitatum villarum castrorum terrarum et locorum ac aliorum quorumcumque bonorum nostrorum immobilium predictorum tam in regnis Aragonum Valentie Majoricarum et Cathalonie principatu aut alibi infra nostrum dominium consistentium tantum et tamdiu donec cum alia peccunia que ex rebus mobilibus habebitur et haberi poterit supradicta compleri possit et completa fuerit exequtio hujus nostri testamenti: habeant etiam et recipiant dicti manumissores seu exequtores ad manus suas omnia jocalia nostra predicta vassa aurea et argentea sive deaurata et omnia alia bona nostra mobilia arnesia seu alia quecumque que sint ad usum nostri corporis facta sive alia quecumque necnon vestes et alia quecumque sive sint panni perretum sive lecti que omnia exceptis hiis que in presenti nostro testamento dimittimus filio et heredi nostro subscripto vendant incontinenti post nostrum obitum distrahant et alienent ac tradant plus offerentibus et peccuniam eorum nobis pertinentem infra nostrum dominium aut alibi ubicumque recipiant dicti Petrus Torrelles et Johannes de Plano distribuendam per eos una cum alia peccunia nostra si quam forsan in bonis nostris post nostri obitum repererint ad ordinationem dictorum manumissorum seu exequtorum nostrorum juxta formam eisdem manumissoribus seu exequtoribus per nos in presenti testamento traditam in legatis et aliis piis causis: casu vero quo dicti Petrus Torrelles et Johannes de Plano die obitus nostri non vixerint aut vixerint et obierint antequam hec nostra voluntas completa fuerit cum effectu manumissores nostri predicti qui tunc
fuerint eligant loco ipsorum seu alterius eorum qui obierit alium vel alios qui premissa per nos eis comissa complere valeant cum effectu. Veruntamen quare nobilis Geraldus Alamanni de Cervilione gubernator Cathalonie et Egidius Roderici de Lihori gubernator regni Aragonum circa eorum
officia habeant necessario intendere se vaccare providemus ne ad predicta aliquatenus eligantur. Si vero dictus rex ad opus sui retinere velit jocalia arnesia et alia bona mobilia supradicta in presenti ordinatione contenta hoc facere possit ipso tamen solvente pretium seu extimationem eorum legittimam ad cognitionem dictorum manumissorum seu exequtorum nostrorum. - Rex Martinus. - Et ut hec nostra voluntas citius valeat percompleri volumus et ordinamus quod si heres noster subscriptus infra unum annum post nostri obitum continue sequturum omnia que supra et infra ordinamus compleri non fecerit cum effectu manumissores nostri predicti vendant et distrahant castra villas et loca nostra subscripta seu eorum partem videlicet villana de Exerica cum tota sua tinentiavallem de Uxo et serram Dislidia que per nos fuerunt impignerata et villam de Liria cum eorum juribus universis et totum jus et actionem quod nobis competit in eisdem sicut eis videbitur expedire pro complendis omnibus que supra et infra ordinamus ut superius continetur: quam quidem venditionem faciant illi vel illis personis et pro illo pretio seu pretiis quibus cum emptoribus melius potuerit convenire quarum pretia recipiant dicti Petrus Torrelles et Johannes de Plano ut supra de aliis per nos extitit ordinatum nos enim dictis nostris manumissoribus super predictis omnibus et singulis plenam conferimus potestatem. - Rex Martinus. - Insuper cupientes saluti anime nostresalubriter providere volumus et mandamus quod omnia debita ad que nos tenemur nomine nostro propio tam ratione donationum quitationum debitorum et aliarum quarumlibet rationum sive causarum solvantur et restituantur integre libere et expedite per dictos manumissores nostros de bonis nostris mobilibus et immobilibus de quibus citius solvi poterint et que apparuerint prout nos ad eas et ea restituenda et exsolvenda teneri repererint per instrumenta cartas sive albarana sigillis nostris seu officialium nostrorum aut officiorum dictorum officialium sigillata vel per testes aut alia legittima documenta simpliciter et de plano et sine figura judicii prout forus anime hoc exposcit. - Rex Martinus. - Etiam volumus mandamus et ordinamus quod debita et injurie illustrium predecessorum nostrorum regum Aragonum persolvantur de bonis et redditibus per eos assignatis ad predicta debita et injurias persolvendas et quod solutiones hujusmodi fiant per deputatos ad ea solvenda. - Rex Martinus. - Item volumus et ordinamus quod incontinenti post obitum nostrum ex vassis seu vaxillisnostris argenteis alba dumtaxat et etiam
deaurataquecumque et sub quacumque figura existant ad usum et servicium nostrum assidue deputata tradatur et detur dicto fratri Johanni de Tahust episcopo oscensi confessori nostro si tunc vixerit et si non vixerit alteri tunc confessori nostro vendenda et distribuenda per eum cum dicto rege si interesse potuerit qui in isto et in aliis actibus tangentibus exequtionem hujusmodi testamenti caput esse volumus et majorem et cum archiepiscopo vel episcopo illius diocesis terre nostre in qua nos contingat debitum exsolvere naturale et abbas monasterii Populeti usque ad quantitatem et complementum viginti mille solidorum barchinonensium qui per eos dentur et exsolvantur clericis et religiosis vel aliis capellanis qui infra duos menses post obitum nostrum celebrent et teneantur celebrare missas cum obsequiiset suffragiis in remedium anime nostre et animarum predecessorum nostrorum. Si vero dictus noster primogenitus nollet quod ex dictis vassis seu vaxellis argenteis fieret venditio ita cito sicut per nos ordinatum est sed quod ipsa vaxella penes ipsum remaneret tali casu ipso rege solvente illico dictos viginti mille solidos tunc dicta vaxella remaneat penes eum: sed si forsan dictos viginti mille solidos nollet solvere ad distribuendum in dictis missis tali casu volumus et ordinamus quod dictus confessor noster cum archiepiscopo vel episcopo diocesis terre nostre in qua nos contingat ab humores abduci et cum abbate monasterii nostri Populeti usque ad dictam quantitatem viginti milium solidorum vendere et distrahere valeant et quantitatem eandem distribuere clericis et religiosis aut aliis capellanis ut supra clarius est expressum. - Rex Martinus. - Ceterum recensentes nos a Domino largitore bonorum omnium infinitas et largifluas gratiasaccepisse ne sibi in gratias ipsas nobis missericorditer facere dignatus est censeamur ingrati libenter ad ea per cultus augeatur divinus ecclesiasticeque cerimonie solemniter fiant dirigimus mentem nostram et ideo deliberavimus volumus et ordinamus quod in capellapalatii nostri majoris civitatis Barchinone ponantur et conserventur preciose nostre reliquie subscripte: videlicet certe forme Eucarestie que una cum corporalibus consistunt in quodam auri reliquiario: item preciosissimus sanguis Salvatoris Domini nostri Jesuchristi qui miraculose propter dubium cujusdam presbiteri consecrantis cum abo vivo effectus fuit verus sanguis et etiam crux nostra major aurea in qua major pecia quam habemus de ligno vivifice crucis Domini nostri Jesuchristi est affixa quam beatissimus papa Benedictusnobis existentibus in civitate Avinione ad quam dum veniebamus de regno Sicilie quod divina gratia mediante
adquisivimus pro adibendo eidem reverentiam filialem direximus gressus nostros contulit liberaliter atque dedit. Ponantur etiam et conserventur in ea quedam alia crux quam serenissima domina regina Costantiaregina Sicilie uxorque serenissimi domini Petri abavi nostri jamdicte cappelle dimissit quamque serenissimus dominus rex Petruspater noster memorie recolende margaritis et preciosis gemmispulxerrime adornavit: item quedam alia crux quam serenissima domina regina mater nostra adornavit margaritis et lapidibus preciosis quamque jam dicte capelle dimissit et quedam pars tunice Domini nostri Jesuchristi qua per mulierem fluxu sanguinisvexatam tacta fuit continuo ab ejus infirmitate curata sicut in Evangelio legitur quamque serenissimus imperator gregorum nomine Emanuel consanguineus noster per suos solemnes embaxatores nobis missit et contulit gratiose: item camisia Domini nostri Jesuchristi et quatuor spine coroneque sacratissimo capiti suo fuerunt imposite tempore sue salutifere passionis ac brachium etiam beati Georgii martirisChristi et brachium etiam beati Luce Evangeliste et omnes alie nostre reliquie quas hic volumus pro nominatis habere. - Rex Martinus. - Et ut melius diligentius et solempnius in dicta capella divina officia celebrentur et fiant ad honorem Dei ac beatissime Marie semper virginis matris sue totiusque curie celestis ac in remedium animarum nostri ac parentum et predecessorumnostrorum et eorum qui pro nostro servicio in regno Sicilie naturale debitum exsolverunt et in emendam etiam damnorum tam in personis quam bonis etiam ecclesiasticis per nos et servitores nostros predictos in dicto regno Sicilie vigente guerra factorum et illatorum instituimus et ordinamus in capella nostra predicta tresdecim monachos de ordine celestinorum sub regula beati Benedicti quorum quidem monachorum unus sit abbas seu prior et eo mortuo ille ex monachis qui tunc fuerint vel alius de ordine supradicto qui tunc canonice fuerit electus et confirmatus ut est in aliis similibus monasteriis fieri consuetum sit abbas vel prior monasterii prelibati: instituentes et ordinantes quod dictus abbas vel prior quicumque fuerit nominetur abbas sen prior Sanctarum reliquiarum capelle regie Barchinone. - Rex Martinus. - Volentes firmiter et mandantes quod abbas seu prior et monachi supradicti in capella predicta missas diebus singulis celebrent et divina officia horis diurnis pariter et nocturnis solemniter recitent et in eadem capella intersint personaliter dictis horis: quibusquidem abbati seu priori et monachis septem mille solidos barchinonensespro eorum provisione annua concedimus atque damus promitentes quod pro predictis septem mille solidis per dictos abbatem seu priorem et monachos annis singulis imperpetuum habendis et percipiendis assignabimus certos nostros redditus quos redimere proposuimus per alodium liberum atque francum volentes quod si ad hec complenda fuerimus modo aliquo impediti manumissores nostri predicti emant in civitate Barchinone vel alibi si eis videbitur expedire census redditus et tributa stabiles et indefectibiles atque certi per alodium liberum atque francum que sufficiant ad septem mille solidos supradictos eorum conscientias super hiis firmiter onerantes. Concedimus etiam atque damus eidem abbati seu priori et monachis partem nobis pertinentem in mensuratico sive cops que colligitur et levatur de bladis que venduntur in civitate Barchinone quam quidem partem Johannes de Junyent mercator Barchinone nostro nomine et pro nobis emit a Michaele de Sena cive Barchinone sic quod dictus abbas sive prior et monachi partem predictam habeant et recipiant imperpetuum prout melius et plenius ad nos competit et expectat. Damus etiam et concedimus dictis abbati seu priori et monachis quemdam ortum nostrum cum ejus pertinentiis et juribus universis situm prope menia civitatis Barchinone loco vocato Camp de Sancta Anna quem ibidem habemus et possidemus titulo emptionis per nos inde facte. - Rex Martinus. - Item volumus et ordinamus quod post obitum nostrum anno quolibet imperpetuum qualibet die jovis sancta sive de la Cena fiat et detur tresdecim pauperibus per succesorem nostrum regem Aragonum et suos eligendis elemosina similis illi que per nos fuit dictis pauperibus dari anno quolibet consueta: in hunc videlicet modum quod abbas vel prior predictus eo modo quo nos facere consuevimus qualibet die jovis sancta abluat atque lavet manus et pedes pauperum predictorum quo facto ipse idem abbas vel prior det cuilibet pauperum predictorum quatuor cannas de canna sive mensura panni honesti coloris pro vestitu et tres palmos panni albi pro caligis et duas cannas panni lini pro camisiis et femoralibus et unum par sotularium necnon etiam cuilibet eorundem medium florennum auri Aragonum pro custuris: volentes et ordinantes quod per manumissores et exequtores predictos emantur quadraginta sex libre tresdecim solidi Barchinone annuales et perpetuales in loco seu locis tutis per alodium liberum atque francum ad ipsorum manumissorum sen exequtorum cognitionem quas quidem quadraginta sex libras et tresdecim solidos anuo quolibet imperpetuum recipiat dictus abbas seu prior quicumque fuerit pro exsolvendis et complendis omnibus supradictis nos enim dictas quadraginta sex libras tresdecim solidos pro complendis predictis nunc pro tunc et tunc pro nunc concedimus ac etiam assignamus abbati seu prioriet conventui supradictis. - Rex Martinus. - Insuper etiam ad honorem ejusdem sancte et individue Trinitatis Patris Filii et Spiritus sancti volumus instituimus et ordinamus quod post obitum nostrum die qualibet imperpetuum per abbatem vel priorem predictum et successores suos reficiantur et provideantur tres pauperes in pane vino et companagio ac aliis eis necessariis: quibus quidem pauperibus dictus abbas vel prior aut alius monachus per eum deputandus abluat manus et pedes qualibet die hora sibi melius opportuna: pro predictis vero adimplendis faciendis et exsolvendis volumus et ordinamus quod per nostros manumissores seu exequtores predictos emantur quinquaginta quatuor libre barchinonenses in loco tuto et securo per alodium liberum atque franchum quas nos pro complendis predictis concedimus et assignamus per abbatem vel priorem predictum et successores suos habendos et percipiendos et distribuendos ut supra. - Rex
Martinus. - Item instituimus et ordinamus fieri tria aniversaria solemnia quolibet anuo unum videlicet pro anima nostra eadem die qua dies nostros finierimus et aliud in ebdomada Omnium Sanctorum pro animabus parentum nostrorum quo facto fiat in crastinum aliud pro anima nostra
celebranda in dicta ecclesia monasterii Populeti ubi corpus nostrumut prefertur sepelietur per monachos fratres et clericos in dicto monasterio residentes qui orent Dominum Deum pro anima nostra et parentum nostrorum et omnium fidelium deffunctorum: et ultra hoc teneantur perfecta missa cujuslibet aniversarii supra tumulum domini regis et domine regine parentum nostrorum et postea supra tumulum nostrum absolutiones facere cum orationibus consuetis: et volumus et ordinamus quod per dictos manumissores seu exequtores emantur viginti quinque libre barchinonenses monete censuales anuales et perpetuales per alodium francum in loco sive locis tutis in nuda tamen perceptione ad ipsorum manumissorum seu exequtorum cognitionem qui eisdem monachis fratribus et clericis annuatim tradantur ad opus pretextu aniversariorum predictorum. - Rex Martinus. - Item volumus et jubemus quod centum Christi pauperes panno albo videlicet de duabus vestibus ipsorum quilibet induantur qui portent singulos brandonos cum corpus seu ossa nostra portabuntur ad sepeliendum in ecclesia monasterii supradicti et quousque corpus seu ossa nostra fuerint recondita in tumulo fiendo in ecclesia supradicta ut superius continetur qui quidem pauperes reficiantur de bonis nostris donecpredicta completa fuerint cum effectu. - Rex Martinus. - Item recomendamus dicto nostro primogenito et heredi ac successori nostro universali omnes et singulos officiales nostros et specialiter illos qui pro nostro et ejus servicio in regno Sicilie insudarunt tam illos qui tenent pro nobis officia in domo nostra quam extra exortantes eundem ut filium carissimum et succesorem nostrum quod si officia que tenebunt tempore obitus nostri retinere poterunt comode illos in eis remanere permittat alias quod eos collocet in officiis congruis
unum post alium successive juxta eorum merita ut de impensis nobis et sibi serviciis et que ipsi nostro primogenito impendere poterunt remunerationem condignam reportent. - Rex Martinus. - Ceterum pro sepultura nostra fienda et pro injuriis nostris solvendis et pro aliis legatis per nos factis et ordinatis tam in presenti testamento quam in codicillo velcodicillis nostris ex nunc fiendis contentis et expressatis quinquaginta mille libras barchinonenses monete de terno de bonis nostris accipimus: ad que habenda et recipienda per manumissores nostros predictos et pro complendis et exequendis predictis assignamus de presenti omnia vasa nostra argenti albiet etiam decorati que nostro sunt usui et servicio continue diputata exceptis illis que necessaria fuerint pro viginti mille solidis antedictis quos supra dari mandamus confessori nostro distribuendos pro missis celebrandis ut superius continetur ea scilicet omnia que tempore obitus nostri habebimus et nobis reperta fuerint et omnia jocalia de quibus supra nos ordinamus cujuscumque sint generis vel speciei subscriptis inde exceptis et omnia alia et singula bona nostra mobilia et se moventia que nos habemus et tempore obitus nostri habebimus seu penes nos reperta fuerint. Excipimus tamen preciosas nostras reliquias supradictas quas poni et conservari ordinavimus in dicta capella palatii nostri majoris civitatis Barchinone ut superius continetur. - Rex Martinus. - Si quid vero ex dictis quinquaginta mille libris superfuerit completis omnibus que ordinamus detur et distribuatur per manumissores nostros predictos ob salutem animarum nostri et parentum nostrorum pro captivis redimendis orphanis maritandis et aliis piis causisspecialiter in remunerandis servitoribus nostris: et de hoc nostrorum manumissorum conscientias oneramus. Et si predicte quinquaginta libre ad predicta et infrascripta ac alia in codicillis nostris contenta et ad debita et injurias nostras solvendas et alia complenda et persolvenda non sufficerent ad id quod et quantum deffuerit volumus de dictis redditibus et juribus recipi et haberi quousque nostrum testamentum hujusmodi completum fuerit ut superius et inferius ac in nostro seu nostris codicillis ordinatum existat: dantes et concedentes prefatis manumissoribus et exequtoribus nostris plenam et liberam potestatem petendi exhigendi et recipiendi tot de bonis nostris quod sufficiant ad predicta et ea distribuendi et erogandi juxta traditam per nos eis formam pro remedio anime nostre et animarum parentum nostrorum et omnium fidelium defunctorum. - Rex Martinus. - Preterea confirmamus priori et conventui Vallis Jesuchristi donationem per nos factam eisdem de locis de Alturae de les Alcubles sicut et prout in dicta donatione et aliis donationibus et concessionibus per nos dicto monasterio inde factis plenius continetur. - Rex Martinus. - Ceterum assignamus operi dicti monasterii ultra alias assignationes per nos jam factas operi supradicto mille florennos auri de Aragonia de et super redditibus nostris civitatis Xative et ejus termini habendos et percipiendos per priorem monasterii predicti seu ejus procuratorem anno quolibet per annos computandos a die obitus serenissime domine regine Cipri cui duos mille florennos dum vitam duxerit in humanis super dictis redditibus jam providerimus assignandos ita quod infra dictum tempus dictum opus habere valeat … mille florennos non ultra de redditibus supradictis. - Rex Martinus. - Et quia multum cordi gerimus ut opus dicti monasterii perficiatur heredem nostrum subscriptum monemus et in Domino exortamur quod ipsum opus mora quacumque cessante si nobis viventibus perfici non poterit habeat taliter recomendatum quod ipsum quam citius poterit perfici faciat cum effectu ejus conscientiam super hiis quantum possumus onerantes. - Rex Martinus - Item volumus et ordinamus quod dicti nostri manumissores qui in hujusmodi nostra exequtione laboraverint et alii habeant salarium quod per dictum regem taxatum et ordinatum fuerit eorum cuilibet fore persolvendum. - Rex Martinus. - Item dimittimus seu legamus egregio Frederico filio naturali dicti regis Sicilie nepoti nostro sive net villas castra et loca nostra Dalcoy de Elxio e de Criullen et vallem de Seta e de Tranadell sita in regno Valentiecum eorum redditibus et juribus universis ac mero et mixto imperio et omnimoda jurisdictione alta et baxia et jus redimendi ea que per nos impignerata fuerunt mediantibus gratie instrumentis. Predicta autem ei legamus in feudum honoratum et sub conditione quod si dictus Fredericus decesserit quandocumque sine liberis masculis de legittimo et carnali matrimonio procreatis vel succedentes eidem unus post alium obierint sine filiis masculis de legittimo et carnali matrimonio procreatis predicta omnia heredi nostro universali et suis successoribus revertantur: et sub conditione etiam quod non possit gaudere aliquibus donationibus per nos ei factis sub quacumque forma verborum sint comprehense quod si fecerit careat omnino legato predicto. - Rex Martinus. - Ceterum dimittimus sive legamus egregie Yolanti filie naturali dicti regis Sicilie primogeniti nostri carissimi triginta mille florenos auri de Aragonia qui sibi dentur et exsolvantur per heredem nostrum predictum cum fuerit in matrimonio collocanda. - Rex Martinus. - Insuper si die obitus nostri dimisserimus filium masculum de legittimo et carnalio matrimonio natum vel nasciturum ultra dictum illustrem Martinum regem Sicilie primogenitum nostrumdimittimus eidem jure institutionis et pro parte hereditatis et legittima ac alio jure quocumque in bonis nostris sibi pertinentibus comitatum Impuriarum cum suis redditibus juribus et pertinentiis universis ac mero et mixto imperio et omnimoda jurisdictione alta et baxia in feudum tamen honoratum et sub conditione quod si dictus filius noster decesserit quandocumquc sine liberis masculis de legittimo et carnali matrimonio procreatis vel succedentes eidem unum post alium obierint sine filiis masculis de legittimo et carnali matrimonio procreatis comitatum predictum heredi nostro universali et suis successoribus integre revertatur: si vero dimisserimus duos filios masculos dimittimus secundo natu in feudum tamen honoratum et sub conditione predicta marchionatumnostrum situm in diocesi urgellensi et villas nostras de Tarrega et de Vilagrassa de Sabadello et de Tarracia de Calidis de Montebovino (Caldes de Mont boví : Montbui) et de Granullariis (Granollers) cum eorum redditibus juribus et pertinentiis universis ac mero et mixto imperio et omni jurisdictione alta et baxia que omnia per nos vendita et impignerata fuerunt mediantibus gratie instrumentis: et propterea volumus quod dictus rex primogenitus noster subscriptus ea omnia que demittimus secundo natu filio nostro quitare et desobligare habeat et teneatur ab his quibus vendita seu impignerata fuerunt necnon et ab oneribus quibuscumque per nos aut nostros predecessores imposita super eis dictarum gratiarum intervenientibus instrumentis: et si plures filios dimisserimus dimittimus cuilibet eorum jure institutionis centum mille florenos auri de Aragonia: si vero die obitus nostri dimisserimus filiam natam vel nascituram qui tunc non fuerit in matrimonio vel in ordine religionis collocata dimittimus eidem jure institutionis centum mille florenos dicti auri: si autem fuerint due filie in matrimonio vel ordine religionis non collocate silicet ambe vel altera ipsarum tunc dimittimus eisdem jure institutionis dictos centum mille florenos inter ambas equaliter dividendos si uterque fuerit in matrimonio collocanda alios dictos centum mille florenos dimittimus illi que maritanda erit et jam maritate seu maritatis dimittimus jure institutionis cuilibet ipsarum mille florennos auri de Aragoniain quibus et in eo quod eis dederimus earum tempore matrimonii ipsas nobis heredes instituimus. - Rex Martinus. - Item relinquimus liberoset alforros seu francos et ab omni servitute quitos et exemptos omnes et singulos servos seu sclavos et captivosnostros quos habebimus tempore mortis nostre. - Rex Martinus. - Demum instituimus heredem nostrum universalem in regnis et terris nostris Aragonum Valentie Majoricarum Sardinieet Corsice ac comitatibus Barchinone Rossilionis et Ceritanie et terris eis adjacentibus que nos hodie (ho + die: hui, huy, vui, vuy, avui) habemus seu que pro nobis tenentur seu teneri debent nunc et in futurum necnon in regno Sicilie ac ducatu Athenarum et Neopatrie et in ducatu etiam Tarantane et comitatu Turolii in Alamannica cum militibus et dominabus et aliis hominibus et feminis ac aliis universis bonis nostris juribus et actionibus nobis nunc vel in futurum pertinentibus et spectantibus tam in predictis quam alibi quocumque modo et forma serenissimum Martinum regem Sicilie Athenarum et Neopatrie ducem primogenitum nostrumcarissimum predictum. - Rex Martinus. - Et si dictus rex Martinus filius et primogenitus noster carissimus heres non erit vel erit et decesserit quandocumque substituimus ei et nobis heredem instituimus in dictis regnis et terris juribus et aliis superius expressatis filium ejus primogenitum masculum legittimum et de legittimo et carnali matrimonio procreatum: et si dictus ejus primogenitus heres non erit vel erit et obierit quandocumque sino liberis masculis de legittimo et carnali matrimonio procreatis eo casu substituimus universalem illum ex liberis et nobis heredem instituimus universalem illum ex liberis dicti nostri primogeniti masculum legittimum et de carnali matrimonio procreatum qui tunc vixerit majorem natu et sic per ordinem unum post alium secundum ordinem geniture. - Rex Martinus. - Si vero dictus rex Martinus filius et primogenitus noster carissimus obierit quandocumque sine liberis masculis de legittimo et carnali matrimonio procreatis eo casu substituimus eidem et nobis heredem instituimus universalem illum ex liberis nostris masculumlegittimum et de carnali matrimonio procreatum si et qui immediate major natu erit post dictum illustrem regem Martinum filium et primogenitum nostrum carissimum et sic successive unum post alium ex liberis nostris si quos nos habere contingerit in futurum secundum ordinem geniture. - Rex Martinus. - Hec est ultima voluntas nostra quam valere volumus jure testamenti et si non valet jure
testamenti valere volumus jure codicillorum aut cujuslibet alterius ultime voluntatis. - REX MARTINUS. - Actum est hoc in monasterio Vallis Jesuchristi secundo die decembris anno a nativitate Domini millessimo CCCCmo septimo. (2 de diciembre de 1407)

Gabriel Bibiloni, mallorquí catalaniste

Gabriel Bibiloni, un mallorquí catalaniste, mes tonto que lo que va fé una griella de fusta per a rostí sagí. Una víctima més de la TV3%

l' idiôme vulgaire Sarde, qui a conservé les autres caractères constitutifs de la langue romane, offre la circonstance remarquable que son article est SO, SA, venant sans doute d' IPSE.
(N. E. Ses illes, Mallorca, ipsa : SA, sa casa, sa Calobra, sa padrina, &c.
Ipse – SE – ES.)

(Mes al final)

@bibiloni

Bibiloni lo cap se soca pun cat

No pot sé mes ase, es un ase ben gran, com lo que té Miquel Montoro de Mallorca.

Aquí tos fico una mostra de la escritura antiga de Mallorca

LA CRIDA

Ara hoyats, que notifica lo espectable é Magnifich Mossen Vidal, Castella Doris, Caualler, Conseller, Cambrer; é Lloctinent General del molt alt S. Rey,, en los Regnes, é Islas de Mallorca, Menorca, é Iuiça: é Regint lo offici de la Gouernacio del dit Regne, que hagut per al dit Magnifich Lloctinent General, en é sobre las dites coses devall escrites ple; é digest consell, é colloqui ab los Honor. Misser Miquel Zaburgada, Caualler, Doctor en Lleys, Assessor seu; é los Honor. Iurats de la Ciutat, e Regne de Mallorca é hagut axi matex colloqui, é ple consell, ab algunas Notables perçonas del present Regne, hayen fets, é ordenats los capitols seguents.

//

PRIMO: que de aqui auant, alguna persona, no pugue vendre a temps, algunes mercaderias, draps, llanes, Blats, oli, Especies, Cuyrams, ceres, o argent, yoyes, ni altres coses; sino a mercader; per mercadejar o specier, artesá, ó menestral per son propri vs, e menester de son offici, ó per altres necessitats o menester del comprador; axi com drap per vestir, o blat per sembrar, o meniar, ó de sa familia, ó siuade per los bestiars e que aço haye a iurar lo dit comprador, en poder del Notari, qui pendra lo contracte, e lo Iurament sia continuat en la carta. En altra manera, tal contracte no valega, nen sia fet dret; ans los venedors qui contractaran, en altre manera perdran totes les coses, e preus de aquelles, e los Notaris, qui rebran les cartes, sien ipso facto, & iure, priuats de llus officis e per semblant los Corredors, qui entreuindran, e vltre aço, correrán los dits Corredors ab açots, e las dites coses, hayen lloch encaraque los contrahens, ó algu dells, fossen Clergues ó Eclesiastics, ó Religiosos.

M. Çaburgada.

//

Als molt reverend egregis e magnifichs senyors los los diputats del General de Cathalunya e lur concell residents en Barchinona.
Molt reverend egregi nobles e magnifichs senyors.
Una letra vostra havem rebuda cascu de nosaltres exhortantnos que nostres persones fossen prestes e nostres cavalls per subvenir lo lo Principat de Cathalunya per lo exercit del dit Principat lo qual creem nosaltres es total restauracio nostra a les quals responem com creem certament que vostres magnificencies no ignoren la grandissima afeccio que tenim en servir lo dit Principat e en tots nostres fets e actes mostram en dits e en fets la extrema voluntat quey tenim a les quals vos responem que havem per cert que nomenys servim lo dit Principat en guardar vostres castells e en conduirlos que podem a la bona part aquells que podem que siats certs no profita poch nostre amonestament com seria nostres persones esser aqui presents mes ab tot aço nosaltres serem contents de trametre tants cavalls com porem en adjutori del dit exercit e volem siats certs que les persones e los bens volem metre en vostra subvencio algunes pus largues noves scrivim al egregi senyor lo comte de Pallars capita general del dit exercit qui ab vosaltres mossenyors comunicara del que per nosaltres es certificat donant vos lo Senyor dels senyors aquella bona endreça que tots desijam. Dada al castell de Volpellat a X de maig en lany Mil CCCCLXII. - A tots vostres manaments e ordinacions prests Bernat Gilabert de Cruylles e Jofre Çarriera.

//

Gabriel Bibiloni, profesor de filología catalana de la Universitat de ses Illes Balears (UIB) y reconocido pancatalanista, ha sido el ideólogo del cambio de nombres de doce calles de la ciudad de Palma argumentando que la raíz de su denominación era «fascista». Bibiloni, asesor del Ayuntamiento de Palma para la subnormalización del nomenclátor viario, miembro de la comisión de toponimia, no sólo falseó en su libro Las calles de Palma, encargado por la alcaldesa socialista Aina Calvo, actual delegada del Gobierno en Baleares, el expediente original del consistorio, que deja muy claro el porqué del nombre de las calles, sino que además ha demostrado desconocer por completo la biografía de los grandes almirantes a los que ha denostado. Según él mismo escribe en su obra, el almirante Cosme Damián Churruca murió «en la batalla de Lepanto». Causa verdadero sonrojo que todo un profesor universitario confunda Trafalgar con Lepanto cuando existen 234 años de diferencia entre las dos contiendas. (Este imbécil confunde hasta Nelson con el de los Simpson).

Bibiloni, que defiende abiertamente la existencia de los «Països Catalans» y que postula que «el nuevo estado sólo debe tener una lengua oficial, el catalán», utilizó ante la comisión de toponimia del Ayuntamiento de Palma, de la que él forma parte, la necesidad de cambiar el nombre de las calles del barrio de Son Armadams bautizadas en honor de antiguos marinos españoles basándose en el origen de las mismas según las investigaciones publicadas en su libro, y que se fundamentan en una falsedad.

Según Bibiloni, la Plaza del Almirante Churruca se llama así porque se dedicó «a un barco que participó en la guerra de 1936-39». Sin embargo el expediente original del Ayuntamiento de Palma, que data de 1942, y que el miércoles difundió en su cuenta de Instagram la asociación ARCA de defensa del patrimonio, deja claro que el nombre de la calle se debe «al recuerdo del glorioso marino, uno de los héroes de Trafalgar». Esta propuesta, cuyo original está en el expediente de la calle Arquitecto Bennasar, fue aprobada según consta en el acta de la Comisión Gestora el 1° de mayo de 1942. Bibiloni, que tenía lógicamente acceso a esa información al disponer de todos los archivos del Ayuntamiento, que había sido quien le había encargado la elaboración de un libro dedicado a los orígenes de las calles de Palma, falseó el expediente y escribió su propia versión, que nada tiene que ver con la realidad, como demuestra el acta de 1942.

A la vista de los acontecimientos cabe preguntarse cuántos errores más cometió Bibiloni en la redacción de un libro que presenta anacronismos insólitos teniendo en cuenta que el autor es un profesor universitario. Tal y como puede leerse en la descripción del origen de la Plaza Almirante Churruca, el militar español «murió en la batalla de Lepanto». En Lepanto, donde resultó gravemente herido Miguel de Cervantes, a quien se conocería posteriormente como «el manco de Lepanto», se enfrentaron en 1571 las armadas cristiana (la Liga Santa) y otomana, mientras que en Trafalgar, que tuvo lugar en 1805, 234 años después, entraron en combate las flotas española e inglesa. De hecho, el choque entre cristianos y turcos en Lepanto, frente a las costas griegas, se produjo casi 200 años antes de que naciera el almirante Cosme Damián Churruca, que vino al mundo en 1761.

Gabriel Bibiloni, que se licenció en Filología Catalana por la Universidad de Barcelona en 1974, presume de una extensa bibliografía en la que básicamente el autor se ha dedicado a hacer apología de su cruzada en favor de los «Països Catalans» y de su antiespañolismo. Su último trabajo, de hecho, se titula El català de Mallorca, y se publicó en 2016. (Bien de unte de los pancas).

Cabe recordar que la iniciativa del cambio de nombre de las calles «fascistas» ya fue propuesto por Bibiloni con anterioridad en otra reunión del comité municipal de toponimia, pero su moción fue tumbada por la comisión con los votos en contra de PP y Ciudadanos y la abstención del PSOE. Los socialistas (como los nazis y Mussolini) ahora sí la han apoyado basándose en el informe de Bibiloni relacionando los nombres de los almirantes con los barcos que combatieron en la Guerra Civil. No sólo el expediente municipal desmonta su teoría, sino que además ambos destructores tomaron parte en la contienda formando parte de la flota republicana.

..... recherches origine formation langue romane

L' opinion que je propose me paraît acquérir une sorte d' évidence par la circonstance remarquable que la langue romane, alors qu' elle a été vulgaire, a produit un semblable effet sur la langue latine, employée encore dans les actes publics. Les rédacteurs substituaient à l' article roman de leur idiôme vulgaire parlé ces pronoms ILLE et IPSE de l' idiôme latin écrit, ainsi que l' avaient fait autrefois les Goths et les Francs; et cela devait arriver, quand ces rédacteurs pensaient en langue romane, et écrivaient en langue latine (1:
J' ai antérieurement indiqué les collections où l' on trouve de semblables emplois de l' ILLE et de l' IPSE par l' effet de la réaction de la langue romane.

"IPSUM alodem de sanctas puellas cum IPSA ecclesia dono sancto Stephano... IPSE alodes de Canuas... Ipsa Roca cum IPSA ecclesia... IPSE alodes de Manulfellio monte cum IPSAS vineas remaneat auriolo (Auriolo, Oriol) Sancio. IPSE alodes de IPSO Solario... Et ILLA Boscaria remaneat Armardo, etc." An 960, Testament d' Hugues, évêque de Toulouse.

“Dono ad ILLO cœnobio de Conquas ILLA medietate de ILLO alode de Auriniaco et de ILLAS ecclesias... ILLO alode de Canavolas et ILLO alode de Crucio et ILLO alode de Pociolos et ILLO alode de Garriguas et ILLO alode de Vidnago et ILLO alode de Longalassa et ILLOS mansos de Bonaldo, Poncioni abbati remaneat.” Au 961. TESTAMENT de Raimond Ier, comte de Rouergue.)

L' emploi auxiliaire de l' ILLE et de l' IPSE devant les substantifs se trouve aussi dans les titres et chartes de l' Italie (2) et de l' Espagne (1-a); mais ces pièces ne sont pas d' une date aussi reculée que les diplômes de la France dans lesquels j' ai recueilli les exemples que j' ai cités.

(2) En Italie:

An 713: "Prope IPSA ecclesia presbiteri... Ad IPSA Sancta Vertute." Muratori, dissert. 5.

An 736: "IPSA supra dicta scolastica.” Muratori, dissert. 14.
An 752: "Donamus in IPSA sancta ecclesia... IPSE prænominatus sanctus

locus." Muratori, dissert. 21.

An 810: "Una ex ipse regitur per Emmulo et ILLA alia per Altipertulo...

IPSA prænominata Dei ecclesia.” Muratori, dissert. 12.

An 906: On lit dans les Annotazioni sopra i papiri de Marini, page 262,

un testament où l' article IPSE est très fréquemment employé:

“Habeat et IPSUM cellarium de IPSA cerbinara; habeat et IPSA domum de IPSUM geneccum et IPSUM centimullum cum IPSA coquina, etc."

(1-a) En Espagne:

An 775 (*: A l' occasion de ce titre de 775, l' auteur observe que c'est le plus ancien titre qu' il ait connu parmi les manuscrits de l' Espagne: "Scripturarum omnium quæ ad nostram pervenere notitiam hæc vetustior."):
“Per ILLUM pelagrum nigrum... Per ILLAS casas alvas...
Per ILLA lacuna." España Sagrada, t. XVIII.

An 781: "Per ILLO rio qui vadit inter Sabbadel et villa Luz et inde ad ILLAM Molon, de ILLA strada de Patrunel et inde per ILLA via quæ vadit

ad ILLO castro de Poco et per ILLA via quæ vadit ad petra Terta...

Et inde per ILLA strata de Guardia et inde per ILLA arclia de Branias et per ILLO rivulo de inter Brana, Trabera et Branas de Oldial et per ILLAS Mestas... et inde ad ILLO rio de Rillola... ad ILLO Poco de Trabe... et per ILLO Molon de inter ambos rivos ad ILLO rio unde prius diximus." Chart. Sylonis regis. Historias de Idacio, p. 130.

An 844: "De ILLA Cartagera usque ad ILLAM villam, et deinde ad ILLO plano... Et de ILLAS custodias, etc." España Sagrada, t. XXVI.

Enfin on trouverait un nouveau motif de conviction dans une autre circonstance également décisive, que je crois ne devoir point omettre.

Dans quelques pays du nord, où les articles employés par l' idiôme vulgaire sont les mêmes ou à-peu-près les mêmes que les pronoms démonstratifs, la langue latine usitée pour les actes publics a quelquefois subi, comme dans les pays de l' Europe latine, l' introduction du pronom ILLE, en remplacement de l' article de l' idiôme vulgaire; la même cause produisant ainsi le même effet, en différents temps et en différents lieux (1: Les citations suivantes suffiront:

“Laureshamense cœnobium extructum hoc anno 770. Insigne dotatum

est a Cancore comite et Anguila conjuge ejus.

Terram et silvam quæ est in ILLA marcha de Birstat... Et de IPSO rubero ad partem aquilonis sicut IPSA incisio arborum in IPSA die facta fuit: et sic ad ILLAM ligneam crucem quæ est posita juxta ILLAM viam quæ venit de Birstat... usque ad ILLUM monticulum." Eckart, Franc. Orient. t. 1, p. 610.

S. Burchard, évêque de Wirstbourg en Franconie, dans une homélie contre les superstitions populaires, traduisant les expressions du vulgaire, s' exprime ainsi:

“Sed dicunt sibi: ILLUM ariolum vel divinum, ILLUM sortilogum, ILLAM erbariam consulamus." Eckart, Franc. Orient. t. I, p. 844.)...

Lo nom de nostre Senyor Deu Jesu-Christ. Sententia. Abjuratio.

Sententia.

Lo nom de nostre Senyor Deu Jesu-Christ e de la gloriosa Verge nostra dona Sancta Maria humilment invocats.

Nos don Pere (huic Petro est cognomento Garcia) per la gratia de Deu e de la Sancta Seu apostolica bisbe de Barcelona (Pere Garcia, Pedro García, obispo de Barcelona) e nos Antoni de Contreras en decrets doctor e Pere Pariente (no Parent) en Sacra Theologia licenciat capellans del Rey nostre Senyor inquisidors de la heretica pravitat en les ciutats e bisbats de Tarragona Barcelona Vich Gerona e Helna (Elna; Helenensis) per la Sancta Seu apostolica creats e deputats. Vists per nos los processos criminals actitats e ventilats davant nos dits inquisidors e en nostre Consistori entre lo promotor e procurador fiscal de la Sancta Inquisitio de una part agent e denuntiant e Joana Libiana vidua que fonch muller den Franci Libia quondam e Marquesa muller den Pau Badia Chatherina muller den Galceran Bertran scriva del Rey nostre Senyor filles den Pere Benet e dena (de na) Marquesa muller sua quondam Gabriel Rabacer sartre Isabel muller den Francisco Pallares reconsiliat Aldonça muller den Gabriel Comte sartre tots conversos de la ciutat de Barcelona denunciats e delats de crims de heretgia e apostasia reos e criminosos defenents de la part altra e aquells diligentment examinats e totes e sengles coses en aquells contengudes (la primera n es una u en el texto, como se encuentra varias veces).

E vista la denunciatio davant nos dits inquisidors per lo procurador fiscal de la Sancta Inquisitio feta. E vista la summaria informatio per lo dit procurador fiscal sobre la dita denuntiatio e accusatio administrada. La qual per nos vista manam tots los damunt dits esser posats en los carceres de la Sancta inquisitio (minúscula) axi com de fet foren posats. E vist com contra alguns de ells es stada dada la demanda e petitio en scrits per lo dit procurador fiscal. E vistes les confessions que davant nos dits inquisidors stants ells presos en los carceres de la Sancta Inquisitio han fetes les quals alguns de ells han fetes apres quels foren dades dites demandes e petitions per dit procurador fiscal altres les han fetes apres que per nos foren charitativament amonestats que deguessen dir e confessar tota la veritat sobre los crims de heretgia e apostasio (apostasia) que nos hauriem ab ells ab tota clementia e pietat per les quals confessions se monstra clarament tots los dessus nomenats axi home (homens, homes) com dones e cascun de ells haver comes crim de heretgia e apostasia e esser se apartats e desviats despuys que hagueren rebut lo sanct sacrament del baptisme de la nostra sancta fe catholica christiana e de ço que Sancta Mare Ecclesia catholica de Roma te preica mana observa e guarda. Es monstra ells e cascun de ells esser se transpassats a observar e fer los ritus e cerimonies de la ley de Moyses e dels jueus en specialment nos consta clarament que la dita Joana Libiana viuda apres que fonch per nos dits inquisidors per tres vegades charitativament admonestada stant presa dins los carcers de la Sancta Inquisicio que confessas e digues tota la veritat sobre los dits crims de heretgia e apostasia en diverses vegades e confessions ha dit e confessat com ella dita Joana stigue en poder dena Marquesa quondam mare sua fins ques casa ab En Franci Libia quondam que era de edat ella dita Joana de setze fins en desset anys e stant ab dita sa mare la dita sa mare quondam li dix essent en lo mes de setembre que ella dita Joana fes un dejuni de jueus lo nom del qual no sab la dita Joana ço es que no manjas de tot lo dia fins a la nit les steles vistes e que si faea dit dejuni que Deu li donaria molt de be. E ella promette a aquella que faera dit dejuni empero de amagat ella manjaria e no feu dit dejuni. E recorda a la dita Joana que la dita sa mare per tres anys arreu hu apres de altre li dit que fes lo dit dejuni e axi ella loy promettia empero de amagat ella dita Joana manjava e no faea dit dejuni encara que ella li donas entenent que dejunava ella no dejunava. E mes ha confessat la dita Joana Libiana como ha vist que la dita sa mare los dies dels dissaptes se mudava la camisa e que lo dia del digmenge ella per dissimular se mudava altra camisa e faea passar per aygua la que se havia mudada lo dia del dissapte. E mes dix que la dita sa mare los dies dels dissaptes no filava ni volia que la dita Joana filas e aço per honor de la Verge Maria. E axi la dita Joana no filava per honor de la Verge Maria. Empero dix que ella dita Joana be conexia que la dita sa mare per observar la ley de Moyses ho faea. E mes dix que lo divendres al sol post la dita sa mare manava plegar la faena a ella dita Joana e lo dia del dissapte a la hora del sol post manava lexar la faena a la dita Joana. E mes dix e confessa que per manament e ordinatio de sa mare moltes vegades e tantes vegades com loy manava la dita Joana abans que no posaba la carn a coure de aquella levava lo greix e apres la posava en sal en una posteta e la cobria e apres de una stona la levava de la sal e la rentava e la mettia a coure. E mes dix e confessa que una vegada vea com la dita sa mare prengue una cuxa de carn e obri aquella e de aquella trague una vertoleta. E mes lo dia mateix portaren a la dita sa mare un parell de perdius mortes e de aquelles no volgue manjar per que deya que eran offegades. E mes ha confessat que no manjave res lo dia del dissapte que fos apparellat aquell dia abans lo divendres apparellava la vianda que havia de manjar lo dia del dissapte. E mes confessa la dita Joana que ella e Marquesa germana sua deyan a la dita sa mare per que lo dissapte manjava la vianda apparellada lo divendres que era freda e aquella responia que millor li sabia la vianda freda que calda. E mes confessa la dita Joana que ella stant prenyada dix a ella na Isabell muller den Dalmau Ferrer cunyada de dita Joana la qual es morta los quals eran de Barcelona empero lavons staven en Gerona per les morts (peste). E en lo mes de setembre dix a la dita Joana Libiana viuda que dejunas aquell dia e que no manjas de tot lo dia fins a la nit e que per ço Deu li ajudaria e hauria millor part e ella se excusa per raho del prenyat e aquella li dix que no curas que Deu li ajudaria. E axi ella loy promette empero quant vingue a les nou hores o per aquent ella famajava que la creatura que portava conexia ella que congoxava e axi a consell de son marit ella manja un tros de citronat ab un tros de pa dientli que si sa cunyada li demanava si dejunava que li digues que si e al vespre sopa ab dit son marit de una gallina rostida. E mes dita Joana ha confessat que feu ab altres persones an altre dejuni entre any que no manjava de tot lo dia fins a la nit. E mes ha confessat que colia e servava los dissaptes e no faea faena e lo divendres a vespra ella ab daltres persones se lexaven de fer faena. E aço ha fet axi stant en Barcelona com en Gerona. E mes ha confessat com en la Coresma abans de la Pascha de la resurectio ella ab altres persones faean la pascha dels Juheus per tres dies arreu manjans pa alis e en dit temps no faean alguna faena. E en dits tres dies no manjaven pa levat ni manjaven en taula ni permettian que les moçes lavassen les aynes en que manjaven abans ella matexa ab les altres persones matexes rentaven los plats de argent en que manjaven ab cenrada dient que pus eran lavats ab cenrada que eran haguts per nous. E axi mateix ha confessat la dita Juana que ella ab altres persones abans que no posaven la carn a coure de aquella levaven lo greix e apres la posaven en sal e si era carn de la cuxa aquella lavaven e treyan la vertoleta. E mes ha confessat que ella induida per les dites persones crea que totes les dites coses eran bones e sanctes e aquelles faea per observar la ley de Moyses car havien la dit que servant los (les) dites coses que Deu li donaria molt de be e moltes riqueses. Aximateix en lo mes de setembre feu dit dejuni de Jueus ab sa mare e ab na Marquesa sa germana muller den Pau Badia no manjant de tot lo dia fins a la nit. E dita sa mare los deya que faent dit dejuni haurian molt de be. E mes deya a dita Marquesa que si faea dit dejuni que Deu la tornaria ab son marit. E mes ha confessat la dita Joana que les sobredites coses no ha confessades fins al dia de huy per vergonya que havia de confessar dites errors. E mes confessa dita Joana Libiana que en lo temps que ella feu e serva les dites coses per ella confessades ella confessant crea la ley de Moyses esser millor que aquella dels chrestians e que no crea que nostra Senyora la Verge Maria fos verge axi com li donaven a entendre e axi ho crea ella confessant e que ha stat e perseverat en aquesta mala creença de la edat de dotze anys fins que mori la dita sa mare e ella vengue en casa de sa germana nomenada Chatherina muller den Galceran Bertran de que haura a son parer al dimecres Sanct prop seguent deu anys. E mes ha confessat dita Joana que com ella venia a la Esglesia en si mateixa deya nosaltres creem en la ley de Moyses e venim aci a la Esglesia dels christians e que no crea en los Sacraments de Sancta mare Esglesia car davenli entenent que millor era la ley de Moyses que la ley dels christians. E mes ha confessat la dita Joana que lo dijous Sanct e lo divendres Sanct ella confessant anava ab sa mare e dites ses germanes ço es Chatherina muller den Galceran Bertran e ab Marquesa muller den Pau Badia e ab altres persones anaven per visitar los moniments del cors precios de Jesu-Crist e que ella confessant deya a dita sa mare que per quina cosa faean allo que faean los christians dels dits moniments. E ella deya que los christians tenian aquella creença e devotio aquella jornada fer aquells moniments e que elles hi anaven per que les gents no diguessen que eran juheus del tot e que ella confessant no crea gens de ço que los chrestians faen. E creu ella confessant que les dites ses germanes tenian la mateixa creença. E mes dix ella confessant que tots anys en la coresma se acustumava de confessar empero may no confessa que ella hagues fetes dites coses per ella confessades ni altres peccats greus que ella hagues fets e tant poch no complia les penitentias que lo confessor li donava pensant que no era res. E mes confessa la dita Joana que essent ella de quinze en setze anys ella comença de combregar e axi apres cascun any combregava empero ella no hi crea gents (gens). E mes confessa que en la casa de dita sa mare havia una imatge de la Verge Maria la qual tenia lo Jesus en lo braç de la qual una persona se burlava e ella confessant e dita sa mare li deyan que callas que avegades les parets tenian orelles e aço ella confessant e dita sa mare deyen no perque creguessen en la dita Verge Maria sino perque no fossen descubertes. E mes ha confessat que manjava afami que los juheus de Gerona daven a ella e a dita sa mare e mes que ella ni sa mare ni dita Marquesa sa germana no menjaven conills ni lebres ni nenguna manera de ocells offegats ni peix sens scata (escata; escama) ni apres que havian manjat la carn no manjaven formatge per que deya sa mare que los juheus non menjaven. E que es veritat que ella confessant trobava mes pler de la companya dels juheus que no de christians. E mes que alla hon se trobava ella confessant guardava e colia los dissaptes ço es que lo divendres quant los dies son grans a les quatre hores apres lo mig-jorn e quant los dies eran petits a les tres hores encenia los cresols ab metxes noves e aquells lexava cremar fins que els mateys se apagaven. E mes ha confessat com ha fet lo dejuni de setembre e altre en lo mes de març que nomenaven lo del setembre dia bo e altres dejunis entre anys los quals dejunis tots eran de juheus. E aço ha fet moltes vegades ella confessant en Barcelona e en Gerona. E encara mes ha confessat la dita Joana Libiana que sabia algunes orations e que conexia be que no eran de christians e que per ço les li ensenyava sa mare. E mes ha confessat com no sabia lo credo in Deum ni la Salve Regina sino un tros e que lo Pater nostre e Ave Maria sabia be empero que no les deya e que sabia dues altres orations empero que no les deya per quant si nomenaven Jesu-Christ e la Verge Maria. E mes ha confessat com servava e colia la festa de les Cabanyelles (cabañitas) empero que no les havia enramades. Es ver que entra en una casa hon les havian fetes ab enramada e ella hi entra per devotio que hi tenia de solemnizar dita festa. E de les coses sobredites moltes ne ha fet e servat ella confessant tambe stant en Tarragona ensemps ab es (les) dites sa mare e germanes. E mes dix e ha confessat que les coses sobre dites no haguera confessades sino fos stada presa per la Sancta Inquisitio e aço per vergonya quen havia e pensant que no seria descuberta de les quals coses ha damanat venia e misericordia devotament.

E axi mateix trobam com Marquesa muller den Pau Badia apres de esser presa en los carcers de la Sancta Inquisitio e per nos per dues vegades amonestada charitativament que confessas la veritat ha confessat com ella per manament (pone manamant) de na Marquesa quondam muller den Pere Benet quondam mare sua abans que no possava la carn a coure aquella espellicava e de aquella levava lo greix e apres la posava en sal en una posteta e aquella cobria e apres que habia stat alli per una stona la lavava e apres la mettia en lolla. E com era carn de la cuxa aquella obria e de aquella traya la vertoleta que en aquella es. E mes ha confessat la dita Marquesa com en lo mes de janer prop passat ella hague XXXVIII anys e que ha ques casa ab En Pau Badia marit seu vint e dos anys. E que es veritat que despuys que ella comença haver discretio ço es de onze en dotze anys poch mes o menys ella confessant sempre cregue en la ley de Moyses creent aquella ley esser millor que la ley dels christians. E que es veritat que en lo dit temps ella confessant colia e servava los dies dels dissaptes e que si alguna vegada nol servava sen stava ella confessant per la companya de casa empero ella ab molta devotio tenia intentio de colre e servar dits dies de dissaptes. E que es veritat que si ella pogues colre e servar lo dia del dissapte complidament ella lo divendres lo sol post se lexara de fer faena e lo dia del dissapte se abillare e no faera alguna faena fins al vespre. Empero que sempre ella confessant per la devotio que tenia al dissapte e per manament de sa mare lo divenres al vespre ella encenia un cresol ben net abans que no acustumava de encendre lum en casa los altres dies lo qual cresol lexava cremar e nol apagava fins que per si mateix se apagava. E aquestes coses ha servat ella confessant fins al temps de la edat sua de vint e sis anys empero si algun temps no ho servava sen stava per temor car sempre tenia devotio en fer dites coses per la ley de Moyses. E mes dix e confessa que es veritat que de onze en dotze anys fins al temps dels dits vint e sis anys cascun any feu ella confessant lo dejuni judaich del mes de setembre lo qual dejuni essent ella confessant de menor edat faea per manament de sa mare. Empero apres havent sentiment lo feu ab maior devotio fins al dit temps lo qual dejuni faea en aquesta manera ço es que lo dia abans del dit dejuni sopava de dia e apres landema no manjava ni bevia de tot lo dia fins a la nit les steles vistes e al vespre a sopar manjaven carn de galina o peix empero no manjaven carn de la carniceria car deian que axi ho manava la ley que no manjassen carn de christians e les galines que manjavan volian que fossen degollades e no offegades. E mes ha confessat que en lo dit temps ella no manjava peix sens scate (scata, escata) ne conills ni lebres ni alguns ocells offegats ni la dita sa mare. E per quant algun temps per temor ella manjava de les sobredites coses empero la dita sa mare com ho veya e ho sabia malahia a ella confessant. E mes ha confessat la dita Marquesa que es veritat que en lo dit temps ella confessant ab la dita sa mare anaven a la ecclesia no per devotio que hi haguesen sino per demonstrar que eran bones christianes.

E mes dix e confessa que en lo dit temps ella confessant no crea en los Sacraments de Sancta mare Ecclesia ni crea que per la confessio li fossen perdonats los peccats ni en aquell temps encara que ella se acostumava de confessar no confessa james que fes ni servas las cerimonies damunt per ella confessades. E mes confessa que en lo dit temps ella feu lo dejuni de la Regina Aster (Ester, Esther). E mes dix e confessa que en lo mes de setembre feyan ella e la dita sa mare les Cabanyelles ço es que faen festa per sis o set dies empero no enramaven la casa per que no fossen vistes ni fos conegut que faessen dites Cabanyelles. E mes ha confessat que es veritat que com faen lo dejuni del mes de setembre per ella dessus confessat lo dia abans del dit dejuni ella se lavava les cames e lo cap es mudava calces netes e aço mateix faea la dita sa mare. E que Joana Libiana vidua e Chatherina muller que es den Galceran Bertran germanes de ella confessant stant ab dita sa mare axi mateix servaven e colian los dies dels dissaptes e faean lo dejuni del mes de setembre e les Cabanyelles e totes les altres sobre scrites coses axi com ella confessant ho faea es conte dessus. E mes ha confessat que en lo dit temps ella confessant no crea que la Verge Maria fos verge axi com la dita sa mare ley havia induida abans crea de la imatge de la Verge Maria que los christians crean en un tros de pedra. E mes ha confessat e confessa que quant portaven lo cors precios de Jesu-Christ per ciutat per combregar alguna persona malalta ella confessant e dita sa mare e germanes se faen a la finestra no per que hi haguessen devotio ni hi creguessen sino per demonstrar que eren bones christianes e que mes pler havia ella confessant de veure o juheus o conversos que no en veure christians de natura. E mes dix e confessa que en la quaresma ella confessant e la dita sa mare e dites ses germanes dessus dites faen la Pascha dels juheus del pa alis la qual durava vuyt dies e la dita sa mare los dits vuyt dies sempre manjava pa alis e arros e peix e faves tenres o galines degolades empero no manjava carn de la carneceria. Empero ella e dites ses germanes lo primer dia de dita Pascha manjaven pa alis e guardavan aquell empero los altres dies no manjaven del dit pa alis per que tenian en casa moçes e mestre que eran christians de natura perque no fossen descubertes empero be tenian devotio de fer e servar dita Pascha si poguessen. E mes ha confessat que lo dijous Sanct la dita sa mare e germanes e ella confessant e altres persones anaven per visitar los moniments del cors precios de Jesu-Christ ab una altra persona e anaven visitar dits moniments no perque hi creguessen sino per que fossen tengudes per christianes y reyanse de dites coses e una vegada aquella altra persona dix - veiau com han posat lo bon hom - e ella confessant e les altres sobredites haver oides dites paraules sen reyan. E altra vegada li ohi dir lo dimecres o lo dijous Sanct en los quals dies era la Pascha dels juheus del pa alis la qual faean e guardaven ella e dita sa mare e germanes les paraules seguents. - Ho com es tot hu ço que nosaltres fem ab ço que ells fan. - E aço deya trahentse scarn daço que faen los christians. E mes dix e confessa que les coses sobre scrites per ella confessades no confessa la primera vegada que es stada interrogada o amonestada per vergonya que havia de confessar dites coses. E que sino la haguessen presa a ella confessant ella no haguera confessades dites coses. E mes dix e confessa que deya una oratio que comença - O Senyor - la qual per esser larga no scrivim açi salvo que a la fi deya - Lo Deu de Abraham de Isach e de Jacob haja merce de mi e de tots peccadors Amen. - E mes dix e confessa que no havia devotio en la Verge Maria ni en Jesu-Christ. E mes ha confessat que algunes vegades en lo temps que vingue la Inquisitio en Barcelona ella confessant e les dites Chatherina e Joana ses germanes axi en casa de Galceran Bertran com en casa della confessant se ajustaren e ella confessant dix a dites ses germanes que en temps de la gratia fora bo ques confessassen de la mala vida (que) havian tenguda ab sa mare e la dita Chatherina respos que nos confessassen que no hi hauria algu que les acusas pus que despuys que eran casades vivian be e los missatges (missatgers) de lurs cases nols havian vist fer res de mal. De les quals coses ha demanat venia e misericordia devotament.

E axi mateix trobam e clarament consta com Chatherina muller den Galceran Bertran Scriva del Rey nostre Senyor apres de esser presa en los carcers de la Sancta Inquisitio clarament ha dit e confessat apres de esser stada per tres vegades amonestada que confessas la veritat e apres encara de esserli donada la damanda (demanda) e petitio en scrits per lo procurador fiscal ha dit e confessat com per manament de Marquesa quondam muller den Pere Benet quondam mare sua ella algunes vegades rantava (rentava) e lavava la carn e aquella posava en sal en una posteta o librella e alli la lexava star per una stona e deya dita sa mare que per hagues millor sabor la faea posar en sal. E mes dix es confessa dita Chatherina com la dita sa mare deya a ella confessant e li manava que no filas lo dia del dissapte mes que aspias o faes altres faenes leugeres e axi ella confessant ho faea com dita sa mare li manava. E mes ha confessat com en la present ciutat de Barcelona e en la ciutat de Tarragona ha fet en lo mes de setembre un dejuni sens manjar tot lo jorn fins al vespre ques monstraven steles al cel. Axi mateix per instructio e inductio de la dita sa mare feu un semblant dejuni al seu parer en lo mes de maig o de juny o pus destiu que ara ha apres ques diu de Aster. E mes ha confessat com ha manjat pa alis que dien de la Pascha. E mes ha dit e confessat la dita Chatherina que es veritat que del temps que ella confessant era de edat de tretze anys poch mes o menys fins que ella se casa ab son marit En Galceran Bertran que era de edat de desset anys poch menys de desset anys ella confessant sempre stigue fora de la creença de la Sancta fe catholica creent la ley de Moyses esser bona axi com la dita sa mare ley havia induida car la dita sa mare li deya que la dita ley era bona e que Deu la manana (manava) e axi ella confessant ho creya. E mes ha confessat que en tot lo dit temps ella confessant anava algunes vegades a la Esglesia ab dita sa mare no per devotio que hi tingues sino per demonstrar que eran bones christianes. Axi mateix dix que se acustumava confessar a son confessor empero may no confessava que ella fes les coses sobre scrites car dita sa mare li deya que no la qualia confessar de dites coses. E mes ha confessat que el dijous Sanct ella confessant ab dita sa mare anaven veure los moniments que havian fets per lo cors de Jesu-Christ en lo temps que ella stava en dita creença e no hi anaven per devotio que hi tenguessen sino per mirar e per que fossen tengudes per christianes. E mes ha dit e confessat que fins a la present hora no ha confessades les coses sobre scrites per dues rahons la una es que pus que ha gran temps que ella se era apartada de la dita creença e havia abhominat dites coses e havia purgada sa conscientia faent dejunis e altres devotions no empero confessant aquells se pensava que no era obligada de confessarho. Laltra raho es per quant crea que la persona accusar lo pare e la mare es peccat e per ço no ho volia dir ni confessar lo que sabia de sa mare. E mes sen stava per la vergonya del mon de si mateixa. E mes dix que en lo dit temps deya los set psalms en pla axi com sa mare li havia monstrat dient axi - Senyor nom reprengues en la tua fellonia etc. - E mes dix e confessa que en lo dit temps que ella confessant stava en la dita creença no tenia devotio en Jesu-Christ ni en la Verge Maria e que aquells tres o quattre dejunis que ella confessant ha confessat que sa mare li manave que fes en lo mes de setembre e ella li donava entenent quels fes empero que de amagat manjava que es veritat que ella confessant crea que los dits dejunis eran bons e ella tenia devotio en fer aquells per que eran de la ley de Moyses. Axi mateix ha confessat que sino fos stada presa en lo carcer de la Sancta Inquisitio no haguera confessades les dites coses pensantne ja esser absolta e no esser obligada de confessar segons que dessus ha dit. E mes ha dit e confessat que una vegada en lo temps que la Sancta Inquisitio vengue en la present ciutat de Barcelona ella dita confessant e Marquesa Badia e Joana Libiana ses germanes se ajustaren totes tres e dix la una de elles que seria bo que se confessassen als pares inquisidors dels errors que havian fets stants e vivints ab dita sa mare e ella confessant dix que pus que despuys de esser casades havian viscut be com a bones christianes que lo que havian fet essent fadrines stants ab dita sa mare no haurian qui les acusas e creent que eran excusades de haverho confessar. La qual devotament ha damanat de dites coses venia e misericordia.

Item mes trobam e clarament consta com Gabriel Rabaçer sartre apres de esser posat en los carcers de la Sancta inquisitio e apres de esser per nos amonestat charitativament que confessas la veritat ha dit e confessat que ell stant en una casa de una conversa en la ciutat de Barcelona la dita conversa en lo temps de la fruyta e creu que era en lo mes de setembre dix a ell confessant que fes hun dejuni e que Deu li faria molt de be lo qual dejuni ell confessant per inductio de aquella feu en aquesta manera que no manja de tot lo dia fins a la nit fins que veheren les steles e abans de sopar ell confessant damana perdo a la dita conversa. E mes dix e ha confessat que ell ha fet lo dit dejuni per tres o quatre anys ab la dita conversa e ab altres persones. E mes ha confessat que ell ha observat e colt lo dia del dissapte moltes e diverses vegades abans que vingues la inquisitio en la present ciutat de Barcelona e apres que la inquisitio fonch venguda en Barcelona lo serva e colgue per un any o dos e dits dissaptes servava e colia en aquesta manera ço es que lo dissapte demati apres de esser levat se partia de casa e sen anava al encant e no tornava a sa casa fins a dinar e no faea faena axi com acostumava en los altres dies e al depres dinar aximateix sen anava de casa e no faea faena. E una persona veent que ell no faea faena reprenia a ell confessant es barallava ab ell dientli - per que no feu faena - e ell confessantli (confessant li) deya que curas de simateixa en mal viatge. E mes ha confessat que es veritat que lo divendres al vespre ell encenia en sa casa dos o tres lumeners per devotio del dissapte e una persona algunas vegades li apagava dits lumeners ço es alguns de ells. E mes que lo divendres al vespre ell confessant se lexava de fer faena e la dita persona li deya per que no faea faena e ell confessant li deya - cura de tu en mal viatge. - E aximateix ha confessat que servava e colia los dits dissaptes per tant com li havian dit que Deu manava colre los dissaptes e que era cosa bona e sancta e que per tant ell confessant colia e servava dits dissaptes pensant e creent era cosa bona e sancta. E mes que los sobredits errors e peccats que nunqua los confessava a son confessor e que sen stava de confessarles per temor e vergonya tement que per allo no lin vengues algun damnatge e que ell no haguera confessat les dites coses si nol haguessen pres e nol haguessen portat a les presons de la Sancta inquisitio. E mes ha confessat per la ceguedad en que ell era posat ell no crea en les coses ques fan en Sancta mare Ecclesia empero que apres ha hagut conexença de la sua error e que per ço ses tornat a la Sancta fe catholica e creu vertaderament tot ço e quant Sancte mare Ecclesia creu e en aquesta fe vol viure e mori pregant als pares inquisidors li vullen atorgar e donar venia e misericordia.

Axi mateix se monstra clarament com la dita Isabel muller den Francesch Pallares apres que es stada presa en los carcers de la Sancta inquisitio e apres que fonch per nos dits inquisidors per dues vegades amonestada caritativament que confessas tots los crims dela heretgia e apostasia que comesos hagues contra nostra Sancta fe catholica ha confessat com ella per inductio de na Clara madastre sua muller den Barthomeu Limona quondam pare della confessant ella en lo temps de les figues e dels raims en lo mes de setembre ha fet un dejuni que no manja ni begue de tot lo dia fins a la nit les steles vistes e al vespre del dit dejuni abans de sopar ella dita Isabel per ordinatio de la dita sa madastre ells besa la qual sa madastre dix a ella dita confessant que com beuria a la nit trobaria un flori dor en la taça e que per miracle ley trobaria. Lo qual dejuni dix la dita Isabel ques nomenava de Equipur. Lo qual dejuni ella apres feu per tres vegades ço es per tres anys seguents en lo dit mes de setembre ensemps ab los dits son pare e sa madastre e sempre los demanava perdo lo vespre del dejuni els besava les mans abans de sopar. E mes se monstra com a vegades apparellava per lo dit son marit una certa vianda en que mettia spinachs ciurons (cigrons, sigrons; garbanzos) molto (moltó, mouton) carn salada e ous. Aximateix la dita Isabel apres de esserli donada la demanda e petitio per lo procurador fiscal en scrits e esserli donades ses deffenses ha confessat com ella confessant ha fet lo dit dejuni de Equipur en lo mes de setembre tantes vegades com la sabut axi abans de esser casada ab En Francisco Pallares com apres de esser casada lo qual dejuni faea en aquesta manera ço es que dejunava tot lo dia fins a la nit que les steles eran en lo cel. Lo qual dejuni faea per inductio de una tia sua nomenada Elionor Colella muller den Colell lo nom del qual no sab la qual es morta. La qual tia sua deya a la dita Isabell semblants paraules. - Isabel dema o tal dia sera lo dejuni feslo. - E axi ella confessant faea lo dit dejuni e com venia al vespre demanava perdo a la dita Elionor e li besava les mans. Lo qual dejuni ella confessant ha fet sempre fins que vingue la Sancta inquisitio en la present ciutat de Barcelona si donchs no era malalta o indisposta o que nol sabes car sempre quel sabia lo faea. Lo qual dejuni ella dita Isabel sabia be que era de juheus e per servar la ley dels juheus ella confessant lo faea. E mes ha confessat que ella no ha servat ni colt los dissaptes e aço per que no fos descuberta car ella be tenia voluntat e devotio de colre e servar aquells si pogues. Empero dels divenres a vespre ben ha colt alguns axi abans de esser casada com apres de esser casada e que en lo temps que ella faea los dits dejunis e les altres coses per ella dessus confessades stava e era fora de la creença de la Sancta ley evangelica e de la ley de nostre Senyor Deu Jesu-Christ e crea que en la ley de Moyses se havia a salvar car en altra manera ella confessant no faera les coses que ha confessades. E mes se monstra clarament com tots anys se confessava a son confessor empero que no confessava lo peccat de la heretgia per quant ella no pensava lavons que guardar la ley de Moyses e dels juheus fos peccat. De les quals coses be e devotament ha demanat perdo venia e misericordia.

Item se monstre clarament com la dita Aldonça muller den Gabriel Comte essent presa en los carcers de la Sancta Inquisitio apres de esser per nos dits inquisidors charitativament admonestada per tres vegades que confessas la veritat dels crims de la heretgia e apostasia havia fet e comes contra nostra sancta fe catholica e apres de esser li donada la demanda e petitio per lo procurador fiscal de la Sancta inquisitio ha confessat com ella dita Aldonça essent de edat de X en XI anys de que ha XXV anys poch mes o menys stant ella ab En Daniel Bages e ab Beatriu muller de aquell de la ciutat de Barcelona ab los quals stigue per temps de tres anys e mig una donçella nomenada Elionor que era germana de hun nomenat Pere Pujol venint lo temps de les figues de burjaçot e dels rayms dix a ella confessant que venia un dejuni e que havia de dejunar en tal manera que no havia de manjar de tot lo dia fins a la nit e axi ella fonch contenta de fer lo dit dejuni ensemps ab la dita Elionor e ab los dits En Daniel Bages quondam e ab la dita Beatriu muller de aquell. E de fet lo faeren tots ensemps e al vespre del dit dejuni ella confessant demana perdo als dits En Daniel Bages e a la dita Beatriu muller de aquell. E lo dit dejuni feu ab los sobredits per tots los dits tres anys e mig que stigue en dita casa. E mes que en lo dit temps la dita Beatriu muller del dit Daniel Bages lo divendres a la vesprada se lexava de fer faena e manava a ella dita Aldonça que endressas casa e lavava e scombrava casa e axi ella ho faea. E axi mateix ella confessant lo divenres a vespre per manament de dita Beatriu natejava (netejava) los cresols e aquells encenia ab metxes noves e aquells no apagaven fins que ells mateys se apagaven e les dites Beatriu e Isabel apparellaven lo divendres la vianda que havian a manjar lo dissapte e una vegada o dues les dites Beatriu e Isabel apparellaven una certa vianda ço es spinachs com ciurons e ous e altres coses e de dita vianda apparellada lo divendres manjaven lo jorn del dissapte tots los de casa ço es lo dit Daniel Bages e Beatriu e Elionor e ella dita Aldonça confessant. E mes que en lo dit temps que dita Aldonça Comte stigue en dita casa tenia devotio en colre lo dissapte e si pogues servar e colre aquell que ho faera per quant crea la ley dels juheus axi com li havian donat entenent que era bona. E mes que per ordinatio de la dita Beatriu ella dita Aldonça levava lo greix de la carn e la posava en sal e apres de una stona la posava a coure e que quiscun any tant com ella stigue en dita casa les dites Beatriu e Elionor en la quaresma pastaven pa alis e ella confessant tant be sen manjava axi com ley donaven lo qual pa ella confessant manjava per devotio que tenia en la dita pascha dels dits juheus la qual pascha es en la quaresma abans de la pascha dels christians. E que es veritat que en tot aquell temps que ella dita Aldonça Comte stigue en casa del dit Daniel Bages ella stigue appartada de la Sancta fe catholica e crea en la ley de Moyses axi com li havian donat a entenent (entendre). Dels quals peccats e errors la dita Aldonça be e devotament ha damanat venia e misericordia.

Segons que de totes les coses damunt scrites totes e sengles e de moltes altres mes largament conste en les confessions per los damunt dits davant nos judicialment fetes e per los processos contra ells fets e actitats als quals en tot e per tot nos refferim. E vist com tots los damunt scrits e nomenats han confessades les dites llurs errors heretgies e apostasies devotament e ab animo e cor de esmenar llur vida tant quant havem pogut veurer e conexer. E jatsia que de rigor de justitia poguessem proceir contra ells e quiscun de ells agrement e dura per ells esser tan durs e obstinats en llur mala secta e creença e remissos e pareosos (perea : pereza; pereosos : perezosos) en llur convertiment empero consyderant que nostre Senyor Deu Jesu-Christ es misericordios e clement lo qual los perdonara si vertaderament se convertiran a ell e aquell conexeran e adoraran per Deu vertader e creuran en los articles de la Sancta fe catholica e de bon cor se penediran dels errors e crims per ells comesos. E per quant nos nos devem conformar ab la sua Sancta doctrina e de la sua Sancta Ecclesia catholica la qual es clement e piadosa haguda nostra delliberatio e consell sobre les dites coses e volents nos dits don Pere bisbe de Barcelona e Antoni Contreras e Pere Pariente inquisidors declinar e seguir mes a misericordia que no al rigor de justicia havents Deu davant los ulls de la nostra pensa del qual proceeixen tots los judicis drets e justs havem trobat que devem declarar axi com ab tenor de la present nostra sententia declaram los dits Joana Libiana vidua que fonch den Franci Libia quondam Marquesa muller den Pau Badia Chatherina muller den Galceran Bertran scriva del Rey nostre senyor Gabriel Rabaçer Isabel muller den Francisco Pallares e Aldonça muller den Gabriel Comte e cascu de ells esser se transpessats (transpassats más arriba) e esser se tornats en fer e servar los ritus e cerimonies judaiques e esser incorreguts e incidits en los crims de heretgia e de apostasia e haver servats e guardats los ritus e cerimonies judaiques e esser stats heretges e apostatas de la Sancta fe catholica christiana. E per lo semblant esser e haver incorreguts en sententia de anathema e de excomunicatio maior del temps que los dits crims e delictes commetteren en ça e encara haver incorregudes altres penes en dret e justitia e en los sacrats canones constituides contra los tals e ordenades. Mas per quant los damunt (dits) e cascu de ells usant de millor consell e mes saludable que fins ara no havian usat tengut ni seguit segons que han dit ells se convertexen es tornen es volen tornar e convertir ab vertader e pur cor e no fictament ni simulada a la nostra Sancta fe catholica christiana e a la unio de Sancte mare Ecclesia a la qual demanen esser reduits e reincorporats offerint se prests de abjurar e renuntiar tot specia de heretgia e de apostasia. Per tant si ells abjuraran abnegaran renunciaran e apartaran de si dita heretgia e apostasia de judeizar e altra qualsevol specia de heretgia que haien incorreguda e comesa e confessaran creuran e tenran la nostre Sancte fe catholica e los articles de aquella e ab vertadera fe e ab pur cor e no ficte ni simulat se tornaran a la Sancta fe catholica christiana e les penitenties que per nos los seran injungides e imposades rebran e ab devotio compliran nos stam molt prests e apparellats ab bona e sancta intentio e proposit de reebre aquells e admettre al gremi e unio de la Sancte mare Ecclesia catholica.

(N. E. Este tío es de lo más cansino que se puede leer. 187 veces sale "confes" en el texto)

Abjuratio. 

Nosaltres Joana Libiana Marquesa muller den Pau Badia Chatherina muller den Galceran Bertran Gabriel Rabaçer Isabel muller den Francisco Pallares Aldonça muller den Gabriel Compte (Comte, no Compte; Comte es de comite, conde; compte de computo, cuenta) tots de la ciutat de Barcelona de nostra libera franca spontanea e agredable voluntat abjuram detestam renunciam appartam e lunyam de nosaltres tota e qualsevol heretgia e special aquesta de que som infamats e testificat (testificats) la qual nosaltres havem confessades ço es de judeizar e de guardar e de observar les serimonies de la ley de Moyses e de fer les ritus cerimonies e solemnitats dels juheus les quals en special quiscun de nosaltres ha confessades les quals mes largament son contengudes en la sentencia que contra nosaltres ses donada e declarada. E confessam de la nostra propria boca ab pur e vertader cor la Sancta fe catholica christiana la qual te preica segueix mostra e ensenya la Sancta mare Esglesia catholica romana. E aquella tenim volem e promettem tenir e seguir e en aquella volem perseverar e morir e nunqua nos nos volem apartar ni partir de aquella. E juram per nostre Senyor Deu e per los seus sagrats quattre evangelis davant nos posats e per lo senyal de la cr+eu de tots temps star e esser subjectes a la obedientia del beneventurat mossenyer Sanct Pere princep dels Sancts Apostols e vicari de nostre Senyor Deu Jesu-Christ e del nostre molt Sanct Pare Alexandre Papa sise lo qual huy en en dia governa e regeix la Sancta Esglesia catholica e apres de ell als seus successors que a ell canonicament succeiran e de nunqua james apartar nos ne lunyar nos de aquesta obedientia per alguna persuasio heretica e en special per aquesta judaica heretgia e per tots temps perseverarem e starem en la unitat e congregatio de la Sancta Mare Ecclesia e serem tots temps en defensio de la Sancta fe catholica cristiana e perseguirem tots aquells qui contra aquella seran ni veuran e manifestarem e publicarem aquells e james nons ajustarem ni aplegarem ab ells ni creurem en llurs vanes e folles creençes ni en llurs dits ni obres ni aquells rebrem ni acullirem ni deffendrem nils consellarem ni favorirem directament ne indirecta publicament ni amagada per obra ni per senyal ni per dit. E si contra aquestes coses en algun temps farem o veurem volem incidam e encorregam en pena de relapsos. 

Quam siquidem abjurationem praedicti Joanna Libiana Marquesa Badia Chatherina Bertrana Gabriel Rabaçer Isabel muller den Francisco Pallares et Aldonça Comte fecerunt modo et forma et sub tenore subscriptis coram prefatis reverendo domino episcopo barcinonensi et reverendis inquisitoribus in presentia reverendorum Petri Buada decretorum doctoris Antonii Pellicer canonicorum Sedis Barcinone et Jacobi Ferrer notarii et Scribae maioris domus deputationis Cataloniae et Petri Michaelis Carbonell notarii Barcinonae et Archivarii Regii et magnificorum Stephani Eugan militis et Jacobi de la Ran alias Arenes domicelli Barcinonae populati et Joannis de Plaxes decretorum doctoris et Joannis Joffre et Guillelmi Laurador notariorum et Joannis Borrada fusterii habitatorum Barcinonae testium ad haec specialiter vocatorum et assumptorum et etiam in presentia quamplurimorum aliorum tam marium quam feminarum in multitudine copiosa in dicta sede Barcinonae congregatorum.

Qua quidem abjuratione per illos facta dictus reverendus dominus episcopus Barcinonensis interrogavit illos de articulis fidei sigillatim et distincte qui responderunt se credere in illis quorum articulorum verba sunt haec.

Interrogationes reconsiliandis faciendo de articulis fidei et primo de articulis divinitatis. 

Creheu vosaltres que Deu omnipotent es infinit e sobiranament bo que es pare fill e Sanct Spirit e es un Deu en essentia e trino en persones.

Creheu vosaltres que lo pare es Deu omnipotent no fet no creat no engenrat.

Creheu vosaltres que lo fill es Deu omnipotent no fet no creat mas del pare eternalment engenrat.

Creheu vosaltres que lo Sanct Spirit es Deu omnipotent no fet no creat no engenrat mas proceint del pare e del fill e egual al pare e al fill. 

Creheu vosaltres que aquest mateix Deu qui es trino en persones e hu en essentia per la sua omnipotentia haja creat lo cel e la terra e la mar e totes coses visibles e invisibles que en aquelles son.

Creheu vosaltres que aquest mateix Deu pusqua remettre (redimir) los delictes e peccats e no altri sino ell.

Creheu vosaltres que en lo jorn del judici final tots resuscitarem e quiscu ab son propri cors e anima e axi starem davant lo tribunal e cadira de nostre Senyor Deu Jesu-Christ Deu nostre e ell donara a quascu gloria o pena segons los merits o demerits de quascu. 

Sequuntur articuli humanitatis Christi. 

Creheu vosaltres que lo fill de Deu ço es nostre Senyor Deu Jesu-Christ sia stat concebut de la gloriosa Verge Sancta Maria per obra del Spirit Sanct sens ajustament de home.

Creheu vosaltres que nostre Senyor Deu Jesu-Christ sia nat de la Verge Maria vertader Deu e vertader home la Verge Maria stant verge ans del part en lo part e apres lo part. 

Creheu vosaltres que nostre Senyor Deu Jesu-Christ en aquella sacratissima carn que ha pres del ventre virginal de la Verge Maria sia stat crucificat mort e soterrat per los nostres peccats e defalliments. 

Creheu vosaltres que apres que nostre Senyor Deu Jesu-Christ fonch mort e lo seu sagrat cors estant en la carn la sua sagrada anima davallas (davall, devall) als inferns e la divinitat stant ab lo seu precios cors ab la dita sagrada anima davallas als inferns e de aquells tragues e delliuras los Sancts pares que alli eran ço es Adam Eva Noe etc. 

Creheu vosaltres que lo tercer dia apres de la sua sagrada passio en son propri poder car es Deu resuscitat de mort a vida la sua anima sanctissima ajustada al cors glorificat ço es en aquell cors lo qual jague e fonch posat en lo sepulchre e lo qual penja en la creu. 

Creheu vosaltres que apres la sua sagrada resurrectio lo quarenten jorn de son propri poder sen muntas als cells hon seu a la dreta part de Deu lo pare. 

Creheu vosaltres que a la fi del mon nostre Senyor Jesu-Christ venra per judicar los vius e los morts e lavors donara a quascu gloria o pena perpetua segons los merits o demerits de cascu ço es als bons gloria e als mals pena. 

De Sacramentis. 

Creheu vosaltres en lo Sanct Sagrament de la Missa ço es que com lo prevere ses revestit al altar e lo schola li ha presentat la ostia que es pa material del qual nosaltres usam tots dies e lo prevere ha dites sobre lo dit pa aquelles sagrades paraules que nostre Senyor Deu Jesu-Christ dix lo dijous de la Cena cenant ab los seus Sancts apostols e dexebles que en virtut de les dites paraules lo dit pa material sia convertit e transubstanciat en vertader cors precios de Jesu-Christ.

Creheu vosaltres en los set sagraments de la Sancta Mare Ecclesia ço es en lo baptisme confirmatio penitentia en lo sagrament de la Sancta Missa en lorde sacerdotal en lo sagrament del matrimoni e de la extrema unctio segons que la Sancta Mare Ecclesia de Roma creu preica mana e observa.

Creheu vosaltres tot ço e quant Sancta Mare Ecclesia de Roma creu e confessa. 

Quibus ita gestis et peractis praefatus reverendus dominus episcopus barcinonensis absolvit illos in forma Ecclesiae a sententia excomunicationis et anathematis quam propter dicta crimina haeresis et apostasiae incurrerant. Quibus peractis de mandato suarum reverendarum paternitatum fuit processum ad legendum 

et publicandum capitulum sequens cum penitentiis et finem praesentis sententiae ut sequitur. 

E per quant per la confessio e abjuratio per los damunt dits Joana Libiana Marquesa muller den Pau Badia Chatherina muller den Galceran Bertran Gabriel Rabaçer Isabel muller den Francisco Pallares Aldonça muller den Gabriel Comte davant nos fetes nos consta aquells haver confessats los grans errors culpes e crims per ells comesos ab bona contritio tant quant havem pogut conexer. Volents aquells reunir a la unio e gremi de la Sancta Mare Ecclesia catholica Romana la qual no tanqua lo seu gremi a aquells qui ab deguda contritio e vertadera penitentia se tornen a aquella demanant misericordia e abjurant sos crims e errors trobam que devem manar axi com ab la present manam absolre e ab la present absolem e per absolts denuntiam los damunt dits Joana Libiana Marquesa muller den (pone deu) Pau Badia Chatherina muller den Galceran Bertran Gabriel Rabaçer Isabel muller den Francisco Pallares e Aldonça muller den Gabriel Comte de la sententia de excomunicatio e de anathema maior que per los dits crims e heretgia e apostasia del dia que aquells commetteren feren e son stats ligats e illaqueats e reduim e admettem aquells tant quant de dret podem e devem al gremi e unio de la Sancta mare Ecclesia catholica Romana ab vertader e pur cor e no ficte ni simulat se tornen en aquella e les penitenties a ells davall injungides e posades servaran e compliran e si hauran confessada tota la veritat de tots e sengles crims de heretgia e apostasia que sabut hauran axi de simateys com de qualsevol altres persones vives e mortes presents o absents. E per quant los damunt dits han offes molt temerariament nostre Senyor Deu Jesu-Christ e la sua Sancta Ecclesia e fe catholica per la qual raho et alias no se pot conexer si aquells van en lum o en tenebres o si vertaderament o ficta o simulada se son tornats a la Sancta fe catholica per nostre Senyor Deu Jesu-Christ. Per tant per aquesta nostra diffinitiva sententia sententiam e declaram penitentiam e per penitentia condamnam tots los damunt dits Joana Libiana Marquesa muller den Pau Badia Chatherina muller den Galceran Bertran Gabriel Rabaçer Isabel muller den Francisco Pallares et Aldonça muller den Gabriel Comte e cascun de ells a carcer perpetual ab confiscatio de tots sos bens segons ja desobre es dit.

E mes los manam e per penitentia los injungim que de huy a un any prop seguent tots los damunt (pone damuut, típico error u - n) dits e cascun de ells dejunen e sien tenguts de dejunar tots los divenres de dit any e en pa e aygua e que per tot lo dit any ab bona devotio en cascun divenres quiscu de ells diga per trenta vegades les orations del Pater noster Ave Maria e lo Credo in Deum e Salve Regina si aquells saben e aquells que no saben dites oracions que dins spay de tres mesos prop seguents aquells sapian e aprenguen perfetament sots les penes a nostre arbitre reservades. E mes que les dites orations del Pater noster Ave Maria Credo in Deum e la Salve Regina hajan e sien tenguts de monstrar als seus fills e filles sots les dites penes a nostre arbitre reservades.

E mes los manam e per penitentia los injungim que en tota sa vida natural cascun any se hajen de confessar e de fet se confessen a sos confessors tots llurs peccats tres vegades ço es una vegada abans de la Nativitat de nostre Senyor Deu Jesu-Christ e altra a la Pascha de resurectio e altra en la festa de cinquagesma e que combreguen lo cors precios de nostre Senyor Deu Jesu-Christ al manquo una vegada lany ço es a la Pascha de resurectio sis trobaran disposts per combregar encarregant sobre aço les conscienties de llurs rectors e curats. 

E mes los injungim e per penitentia los manam per senyal de humilitat a tots los damunt dits que en tota sa vida natural no porten sobre si ni en llurs vestidures per si honrar or ni argent ni perles ni pedres precioses ne vesten seda ni grana ni xamellot ni porten coral ni ambre (ámbar). E mes que en tota sa vida no pusquen tenir ni tenguen officis publichs en les ciutats viles e lochs hon habitaran e viuran ni benificis en les Esglesies ne sien fisichs ni cirurgians ni botiguers ni speciers ni procuradors ni arrendadors per si ni per altra persona ni sien cambiadors ni notaris ni scrivans publichs ni cavalquen en cavall ni porten armes. Les quals penitenties segons que dessus se contenen a tots los dessus nomenats reconsiliats e a quascun de ells manam e injungim que facen e complesquen sots pena de relapsos les quals coses dessus dites totes axi pronuntiam manam e injungim en aquests scrits e per 

aquests scrits. - Petrus episcopus barcinonensis. - Antonius inquisitor. - Petrus inquisitor.

Lata fuit preinserta diffinitiva sententia per prefatos reverendum dominum Petrum episcopum Barcinone et Antonium de Contreras decretorum doctorem et Petrum Pariente in sacra theologia licentiatum inquisitores hereticae et apostolicae pravitatis in civitatibus et diocesibus barcinonensi tarraconensi Vici Gerundae et 

Helnae (Elna) a Sancta Sede Apostolica creatos et deputatos pro tribunali sedentes in dicta sede barcinonensi et de suarum reverendarum paternitatum mandato lecta et publicata per me Bernardum Texidor (1) presbyterum urgellensis diocesis apostolica auctoritate notarium publicum et Sanctae inquisitionis notarium et scribam modo et forma supra scriptis presentibus dicto venerabili Martino Ximeniz procuratore fiscali Sanctae inquisitionis ex una et dictis Joanna Libiana vidua Marquesia uxore Pauli Badia Chatherina uxore Galcerandi Bertran Gabriele Rabaçer Isabele uxore Francisci Pallares reconsiliati et Alduncia uxore Gabrielis Comte ex alia parte die mercurii intitulata XXIII die mensis martii anno a nativitate Domini millesimo CCCC nonagesimo sexto. Quibus quidem omnibus et singulis praedictis sic peractis praedictus Martinus Ximeniz procurator fiscalis Sanctae inquisitionis petiit et requisivit de omnibus et singulis suprascriptis fieri unum et plura publicum et publica instrumentum et instrumenta per me praedictum notarium presentibus pro testibus ad hec specialiter vocatis et assumptis praedictis reverendis Petro Buada decretorum doctore Antonio Pellicer canonicis Sedis Barcinonae et venerabilibus et discretis 

Jacobo Ferrer notario et scriba maiore domos Deputationis Cataloniae et Petro Michaele Carbonell notario Barcinonae et Archivario Regio et magnificis Stephano Engan (antes Eugan) milite et Jacobo de la Ran alies Arenes domicello Barcinonae populato et Joanne de Planxes (antes Plaxes) decretorum doctore et Petro Latzaro minore dierum et Joanne Jofre et Guillelmo Laurador notariis et Joanne Borrada fusterio Barcinonae habitatoribus et praesente etiam clero et populo in dicta Sede congregato in grandi multitudine.  

(1) Hic Bernardus Texidor obiit apud villam seu oppidum Cervariae 

die dominico festo Sancti Bernardini XX maii anno a nativitate Domini M. D. nono. (1509)