Mostrando las entradas para la consulta 80 ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta 80 ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

martes, 12 de marzo de 2024

Lexique roman; Folrar - Fonge

Folrar, v., fourrer, garnir.
Quant agues laissada la pel 
Don folretz la capa e 'l mantelh.
Elias Cairel: Pus chai la fuelha. 
Quand vous eûtes laissé la peau dont vous fourrâtes la cape et le manteau.
Part. pas. Dedins sion folrat
Ab pel de lebre o de cat.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Dedans qu'ils soient fourrés avec poil de lièvre ou de chat.
Be m'enueia capa folrada
Quan la pels es vielha et usada.
Le Moine de Montaudon: Be m' enueia.
Bien m'ennuie cape fourrée quand la peau est vieille et usée.
ANC. FR. De vair e de gris la forre.
Roman de la Rose, v. 9121.
CAT. Folrar. ESP. PORT. Forrar. IT. Foderare. (chap. Forrá: forro, forres, forre, forrem o forram, forréu o forráu, forren; forrat, forrats, forrada, forrades; forro, forros; v. forrás, guañá mols dinés. La milló manera es sé polític, o catalaniste subvensionat, o les dos coses a la vegada, com Jordi Pujol, Artur Mas, Oriol Junqueras, Cachol de La Portellada, etc.)
2. Folradura, s. f., fourrure.
Ni ja non auran pro botos...
Ni ja folraduras pro bellas
De vars, d' escurols, de sendatz.
Brev. d'amor, fol. 129.
Ni jamais n'auront assez de boutons... ni jamais fourrures assez belles de vair, d'écureuils, de taffetas.
Sendat puescon portar en folraduras de lurs vestirs.
Statuts de Montpellier, du XIIIe siècle.
Puissent porter taffetas en fourrures de leurs vêtements.
ANC. ESP. Forradura. (chap. Forradura, forradures; forro, forros; tela, pell, plástic, etc., consevol cosa en la que se forre un atra. Aquí dal podéu lligí escurols y en fransés écureuils, en chapurriau esquirols, esquirol, inglés squirrel (se pronunsie ben paregut al chapurriau: “eskuáirel”) castellá ardilla, alemán Eichhörnchen. La seua pell se fée aná per a forrá, com tos poden explicá be a Tendals i entapissats Francisco Also de Tortosa Juan Francisco y Arturo, En Joan Francesc i 
esquirol

Fomentar, v., lat. fomentare, fomenter, étuver.
Las mas e 'ls pes ab aytal tebeza fomentar e lavar.
Ab aperitius, cum es gra de mostarda, fomentar.
(chap. En aperitius, com es lo gra de mostassa, fomentá (la gana.))
Eluc. de las propr., fol. 80 et 81.
Fomenter et laver les mains et les pieds avec telle tiédeur.
Fomenter avec apéritifs, comme est graine de moutarde.
CAT. ESP. PORT. Fomentar. IT. Fomentare. (chap. Fomentá: fomento, fomentes, fomente, fomentem o fomentam, fomentéu o fomentáu, fomenten; fomentat, fomentats, fomentada, fomentades. Ministeri de fomén.)
2. Fomentacio, s. f., lat. fomentatio, fomentation.
Ab unguens et autras fomentacios.
De emplastre... ni d'autra fomentacio. 
Eluc. de las propr., fol. 80. 
Avec onguents et autres fomentations. 
D'emplâtre... et d'autre fomentation.
ESP. Fomentación (fomento). PORT. Fomentação. IT. Fomentazione.
(chap. Fomentassió, fomentassions; fomén, fomens; v. fomentá.
Yo fomentaría que la gen que té gossos que mingen poc, que están desganats com lo presidén de la Ascuma, los portaren a Formenta o mes amún, que allí se fomente la gana, com li va passá a un gos: cuan va torná al poble de Beseit mossegabe les sebes al vol. Llástima que no ñaguen ara gossos que mossegon algún sebollot que escriu a xarxes wordpress y lafranjadelmeucul.net)

Fonda, s. f., lat. funda, fronde.
La terza ten la fonda.
Rambaud de Vaqueiras: Truan mala. Var.
La troisième tient la fronde.
Gran quantitat de peiras ponhals per lansar am fondas.
Tit. du XVe siècle. DOAT, t. CXLVII, fol. 283.
Grande quantité de pierres grosses comme le poing pour lancer avec frondes. 
ANC. FR. Od fondes et od arbalestes.
Roman de Brut, t. I, p. 147.
CAT. Fona. ANC. ESP. Fonda. ESP. MOD. Honda. PORT. Funda. IT. Fionda.
(chap. Fona, honda, fones, hondes; com la de David contra Goliat. Que los pregunton als que van aná a Mallorca a conquistá en Jaime I cóm se díe a ses illes este aparato. Y al tems de Goliat y David, cóm se li díe?)
2. Fronda, s. f., fronde.
La terza ten la fronda.
Rambaud de Vaqueiras: Truan mala.
La troisième tient la fronde.
3. Frondeiador, s. m., frondeur, qui se sert de la fronde.
Que 'l sirven e l' arquier e li frondeiador.
Guillaume de Tudela.
Que les sergents et les archers et les frondeurs.
4. Fondeiar, v., fronder, lancer des pierres avec la fronde.
La marquesa far fondeiar e traire, 
Aissi com fatz a vostres archers.
Guillaume de Berguedan: Reis s'anc.

(N. E. Espero que a estas alturas de este libro – lexique roman - alguien vea que Guillem de Berguedà escribía en provenzal, occitano, la lengua de la cual el catalán fue siempre un dialecto. Y lo sigue siendo; la diferencia entre dialecto y lengua es solamente política, no lingüística.)
Faire fronder et tirer suc la marquise, ainsi comme vous faites par vos archers.

Fonda, s. f., poche, fonte.
Tessel ni fonda ni peno.
Raimond de Miraval: Tug silh que. 
Agrafe ni poche ni collet.
IT. Fonda.

Fondre, v., lat. fundere, fondre, dissoudre.
Ab pauc de fuec fon l' aur e fran
L' obriers tro que es esmerat.
P. Vidal: Neu ni gel.
Avec peu de feu l'ouvrier fond et disjoint l'or jusqu'à ce qu'il est épuré.
Ses ardre la borsa, fondo l'aur e l' argent dins ela.
Eluc. de las propr., fol. 138.
Sans brûler la bourse, fondent l'or et l'argent dans elle.
En estieus, can la neus fon,
En chai temprada freidors.
G. Adhemar: L'aigua.
En été, quand la neige fond, en choit froideur tempérée.
La metzina que sertainamen
La peira ill fondra leumen.
Deudes de Prades, Auz. cass.
La médecine qui certainement lui dissoudra promptement la pierre.
- Détruire, ruiner.
Om me fond ma terra e la m' art.
Bertrand de Born: Un sirventes on. 
On me détruit ma terre et me la brûle. 
Los peiriers fondon las tors.
(chap. Los pedrés : les catapultes afonen les torres; assolen, enrunen, arruinen, tomben, etc.)
Giraud de Borneil: Quan lo fregz.
Les pierriers ruinent les tours.
- Crouler,
Si 'l monz fondes a meravilla gran.
B. Zorgi: Si 'l monz. 
Si le monde croulait par grande merveille. 
Fig. Si m feblezis e m fai tremblar e fondre. 
Izarn Rizols: Aylas tan. 
Tellement m'affaiblit et me fait trembler et fondre. 
De lieis don muer et art e fon.
G. Faidit: S'om pogues. 
D'elle dont je meurs et brûle et fonds. 
Coman vos a Dieu, m' amia, 
Per cui mos cors languis e fon. 
Folquet de Romans: Domna ieu pren. 
Je vous recommande à Dieu, mon amie, par qui mon coeur languit et fond. 
Loc. En lagremas tota fondia. Passio de Maria.
(chap. En llágrimes tots se fundíe o foníe.)
Elle fondait toute en larmes.
Part. pas. E 'l sepulcres fondutz e derocatz.
Lanfranc Cigala: Quan vei far.
Et le sépulcre détruit et renversé.
ANC. CAT. Fondir. CAT. MOD. Fondrer. ESP. PORT. Fundir. IT. Fondere.
Chap. Fondre, fundí; yo fonc o fong, fons, fon, fonem, fonéu, fonen; fundixco o fundixgo, fundixes, fundix, fundim, fundiu, fundixen; fos, fosos, fosa, foses; fundit, fundits, fundida, fundides.)
2. Fondemen, s. m., renversement, ruine.
Trastotas las lors tors e 'ls murs e 'ls bastiments 
Que sian derrocatz e mes en fondemens.
Guillaume de Tudela. 
Toutes leurs tours et les murs et les bâtiments qu'ils soient renversés et mis en ruines.
Fig. Casticx
Es fondemens de peccatz.
P. Cardinal: Al nom del.
Correction est renversement de péché.
3. Fuzio, Fusion, s. f., lat. fusionem, fusion, effusion. 
Que per fuzio si depure. Eluc. de las propr., fol. 183.
Qu'il se dépure par fusion. 
Senes sanc fusion. Cout. de Tarraube, de 1284.
(chap. Sense efussió de sang o sanc. ESP. Sin efusión de sangre.)
Sans effusion de sang.
ESP. Fusión (efusión). PORT. Fusão. IT. Fusione.
4. Foyson, s. f., foison, abondance.
Ieu non ai d'aur tan gran foyson. V. de S. Honorat.
Je n'ai pas si grande foison d'or. 
De nostres riches draps li darem gran foyzo. 
Roman de Fierabras, v. 4034. 
De nos riches habits nous lui donnerons grande abondance.
Adv. comp.
Meton desus de lenha a gran foyson. V. de S. Honorat. 
Mettent dessus du bois à grand foison. 
Vengro Sarrazi aychi per gran foyzo. 
Roman de Fierabras, v. 3300. 
Sarrasins vinrent ainsi à grand foison.
ANC. FR. Illuec fu grant foisons des contes et des croisiez. 
Villehardouin, p. 16.
Estoit déjà si foible pour la foison du sang qu'il avoit perdu.
Roman de Giron le Courtois, fol. 49.
Vous en aurez à grant foison.
Fables et cont. anc., t. III, p. 381.
Pain e vin e char e bon peisson 
Leur mit el nef à grant fuson.
G. Gaimar, Poëme d'Haveloc, v. 490.
5. Fusible, adj., du lat. fusilis, fusible. 
Autre es tan solament fusible.
Eluc. de las propr., fol. 187. 
Autre est tant seulement fusible.
ESP. Fusible. IT. Fusibile. (chap. Fussible, fussibles, que se pot fondre o fundí, com los electrics, los antics ploms; v. fundí, fondre.)
6. Confondre, Cofondre, v., lat. confundere, confondre, détruire, ruiner. Per los mals confondre et abaissar.
Aimeri de Bellinoi: Ailas! 
Pour confondre et abaisser les méchants.
Com cel qu' el jogar si confon.
G. Faidit: S'om pogues. 
Comme celui qui au jouer se ruine.
Cofondran lur aversari.
Brev. d'amor, fol. 123. 
Ruineront leur adversaire.
Fig. D' on proeza s bayssa e s cofon.
G. Anelier de Toulouse: Ara farai. 
D'où prouesse s'abaisse et se ruine. 
De l' enveya que m'auci e m cofon. 
Giraud de Calanson: Li miey dezir. 
De l'envie qui me tue et me détruit. 
Confonda us Deus!
A. Daniel: Si m fos amors. 
Que Dieu vous confonde!
Part. pas.
Mot lay aura dels nostres e mortz e cofondutz. 
Roman de Fierabras, v. 523. 
Moult y aura là des nôtres et morts et détruits. 
ANC. FR. Seient confundut.
Ne serrai confundut. 
Anc. trad. du Psaut. de Corbie, ps. 85 et 118. 
ANC. ESP.
Mal te desamparó pora nos confonder. 
(MOD. Mal te desamparó para confundirnos.)
Poema de Alexandro, cop. 2490. 
ANC. CAT. Confundir. CAT. MOD. Confundrer (¿De dónde cogió Raynouard este verbo inventado sólo para distanciarse de otras lenguas donde se decía confundir?. ESP. PORT. Confundir. IT. Confondere. (chap. Confundí, confondre.)
7. Confondement, s. m., confusion, ruine.
Confondemens del diable e de sa crezensa. Liv. de Sydrac, fol. 17.
Ruine du diable et de sa croyance.
ANC. CAT. Confondiment. ANC. ESP. Confundimiento. IT. Confondimento.
(chap. Confundimén : confussió, que ve aquí daball.)
8. Confusio, Confusion, s. f., lat. confusionem, confusion, désordre, mélange confus.
Fon plena la cioutat de confusio.
(chap. La siudat estabe (va está) plena de confussió.)
Trad. des Actes des apôtres, chap. 19.
La cité fut pleine de confusion.
Departi la confusio
Dels elemens am gran mesura.
Trad. de l'Évangile de Nicodème. 
Sépara la confusion des éléments avec grand discernement.
Fo la gran confusios 
Dels lengatges.
Brev. d'amor, fol. 48. 
Fut la grande confusion des langages.
- Honte, embarras.
Si no fos peccat de nostre primier payre per cobrir sa confusio e la nostra. V. et Vert., fol. 104.
Si ne fut le péché de notre premier père pour couvrir sa confusion et la nôtre. 
Tot plen de confusion.
Trad. d'un Évangile apocryphe. 
Tout plein de confusion.
CAT. Confusió. ESP. Confusión. PORT. Confusão. IT. Confusione. 
(chap. Confussió, confussions.)
9. Confus, adj., lat. confusus, confus, humilié.
Tan fon confus de gran paor. Trad. d'un Évangile apocryphe. 
Tant fut confus de grande peur. 
Diables s'en fui confus. Trad. de Bède, fol. 81.
Le diable s'enfuit confus. 
E 'ls rendet confus.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 149. 
Et les rendit confus. 
CAT. Confus. ESP. PORT. IT. Confuso. (chap. Confús, confós, confundit, confusos, confosos, confundits, confusa, confosa, confundida, confuses, confoses, confundides.)
10. Refondre, v., lat. refundere, refondre, fondre de nouveau.
Quar els no son ni de ley ni de pes, 
Ans foron fag a ley de fals poges, 
On par la cros e la flors en redon, 
E no y trob om argent, quan los refon. 
P. Cardinal: Tos temps. 
Car ils ne sont ni de loi ni de poids, mais furent faits à la façon de fausses pougeoises, où paraît la croix et la fleur en rond, et on n'y trouve argent, quand on les refond. 
Fig. Tot jorn ressoli e retalh 
Los baros e 'ls refon.
Bertrand de Born: Un sirventes on. 
Toujours je polis et retaille les barons et les refonds.
- Détruire.
Qui del altrui no i s castia,
Ben es c'om del sieu refonda.
Marcabrus: Lanquan cor. 
Qui du bien d'autrui ne s'y abstient, c'est bien qu'on détruise du sien.
Part. pas. Deven esser refondut, et deu esser la moneda blanca rasonablament. Tit. de 1282. DOAT, t. CXVIII, fol. 192. 
Doivent être refondus, et doit être la monnaie raisonnablement blanche.
Si era maihs a dire d'un gra, deven esser refondut.
Tit. de 1276 de Périgueux. 
S'il était à dire plus d'un grain, doivent être refondus.
CAT. Refondrer. ESP. PORT. Refundir. IT. Rifondere. (chap. Refondre, refundí. Se conjuguen com fondre, fundí.)
11. Enfundre, v., lat. infundere, infuser, tremper, verser.
Que tu enfundas... en vi et oli. Trad. d'Albucasis, fol. 24.
Que tu infuses... dans vin et huile.
Part. pas. Que sia enfundut en la aurelha. Trad. d'Albucasis, fol. 15.
Qu'il soit versé dans l'oreille.
CAT. ESP. PORT. Infundir. IT. Infondere. (chap. Infundí, abocá, ficá a dins de: yo infundixco o infundixgo, infundixes, infundix, infundim, infundiu, infundixen; infundit, infundits, infundida, infundides; infusió ve ara:)
12. Infuzio, Enfuzio, s. f., lat. infusio, infusion.
Gran enfuzio de aygua cauda.
(chap. Gran infusió de aigua calenta.)
Trad. d'Albucasis, fol. 14.
Grande infusion d'eau chaude.
Fig. Parlarem, ab la infuzio del S. Esperit, dels dons e de las vertutz.
V. et Vert., fol. 63.
(chap. Parlarem, en la infusió del Espíritu San, dels dons y de les virtuts.)
Nous parlerons, avec l'infusion du Saint-Esprit, des dons et des vertus.
CAT. Infusió. ESP. Infusión. PORT. Infusão. IT. Infusione. (chap. Infusió, infusions.)
13. Enfus, adj., lat. infusus, infus, infusé, trempé.
Pausa sobre aquel drap enfus en oli e vi.
Trad. d'Albucasis, fol. 31. 
Mets dessus ce linge trempé en huile et vin. 
CAT. Infus. ESP. PORT. IT. Infuso.
14. Diffuzio, s. f., lat. diffusio, diffusion.
Per sa diffuzio.
Per razo de sa diffuzio.
Eluc. de las propr., fol. 26.
Par sa diffusion.
En raison de sa diffusion. 
CAT. Difusió. ESP. Difusión. PORT. Diffusão. IT. Diffusione. (chap. Difusió, difusions.)
15. Diffusiu, adj., diffusif, expansif.
De so lum sobre terra diffuziva.
Tota bontat es de si naturalment difuziva.
Eluc. de las propr., fol. 108 et 2.
Expansive de sa lumière sur la terre.
Toute bonté est de soi naturellement expansive.
CAT. Difusiu. ESP. Difusivo. PORT. IT. Diffusivo. (chap. Difusiu, difusius, difusiva, difusives.)
16. Effusio, Effusion, s. f., lat. effusionem, effusion.
Una sopdana effuzio de sanc lo pres.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 46.
Une soudaine effusion de sang le prit.
Effusion de sanc, mutilation de membre.
Statuts de Provence, BOMY, p. 199.
Effusion de sang, mutilation de membre.
CAT. Efusió. ESP. Efusión. PORT. Effusão. IT. Effusione. (chap. Efusió, efusions. La efusió de sang de la próxima guerra sivil a España abonará les malves de les cunetes, aon encara ñan roijos y blaus.)

Fonge, s. m., lat. fungus, fongus, excroissance, tumeur, loupe.
Per trop raumatz solon venir
Li fonge, et ai auzit dir
C'uns n' i a mols et autres secs.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Par beaucoup de rhumes ont coutume de venir les tumeurs, et j'ai ouï dire qu'il y en a les unes molles et les autres sèches. 
ESP. Hungo (hongo). PORT. IT. Fungo. (N. E. ¿Quién sabe cómo le llaman en catalán? Fong) (chap. hongo, hongos; bolet, bolets lo que en castellá es seta, setas.)
2. Fungual, adj., du lat. fungosus, fongueux, spongieux, poreux.
De aquels theils... apelatz funguals. Trad. d'Albucasis, fol. 28.
De ces tumeurs... appelées fongueuses.
(chap. De aquells tumors o tumós, gaburros... dits esponjosos, porosos, en forma de bolet com lo mataparén.)

Shakira y Piqué cogiendo setas en Beceite

sábado, 2 de marzo de 2024

Lexique roman; Feble, Fible, Freble - Feculent


Feble, Fible, Freble, adj., lat. flebilem, faible, fragile. 

Ad home feble et a malaude. 

Mas sy el era malaudes o fibles. Liv. de Sydrac, fol. 80 et 22.

(chap. A home débil, frágil, y a dolén. 

Pero si ell estabe dolén o débil.)

A homme faible et à malade.

Mais s'il était malade ou faible.

Cel non es bos que a frebla scala s te. Poëme sur Boèce.

Celui-là n'est pas bon qui se tient à faible échelle. 

El temps de la febla moneda.

Tit. de 1316. DOAT, t. LI, fol. 452. 

Au temps de la monnaie faible.

Fig. Nos em totz paures de poder, et tan fibles en tota virtutz.

V. et Vert., fol. 45.

Nous sommes tous pauvres de pouvoir, et si faibles en toute vertu. 

ANC. CAT. ESP. (débil) Feble.

2. Feblamen, adv., faiblement.

Albres joves e grailes que es pauramen e feblamen mes en terra.

Liv. de Sydrac, fol. 94. 

Arbre jeune et grêle qui est pauvrement et faiblement mis en terre.

ESP. Feblemente. (débilmente)

3. Feblit, adj., affaibli.

Senhors, ara vos membre cum nos teno feblitz. Guillaume de Tudela.

(chap. Siñós, ara tos recordo com mos tenen debilitats, fluixos.)

Seigneur, maintenant qu'il vous souvienne comme ils nous tiennent affaiblis.

4. Febleza, s. f., faiblesse. 

Per la febleza de la servela. Liv. de Sydrac, fol. 78.

(chap. Per la debilidat, fluixera, fragilidat del servell; com lo de Manel Riu Fillat.)

Par la faiblesse de la cervelle. 

ANC. CAT. Feblea. (N. E. Esta palabra huele a lengua valenciana, como pobrea y otras: https://llengua-valenciana.blogspot.com/2021/05/capitol-lxxxviii-hermopolois-egypte-7-anys-estrema-pobrea.html)

5. Febletat, s. f., faiblesse, fragilité. 

Per la febletat del estomac.

Aisso lor ave de febletat de cor. Liv. de Sydrac, fol. 80 et 74.

Par la faiblesse de l'estomac.

Cela leur advient de faiblesse de courage.

ANC. FR. Par defaute de Roiz, è par sa fiebleté.

Roman de Rou, v. 1821. 

ANC. ESP. Febledad. (MOD. debilidad)

6. Feblezir, v., faiblir, affaiblir, plier.

Meravil me cum puesc en pes tener,

Si m feblezis e m fai tremblar e fondre. 

Izarn Risols: Aylas tant suy. 

Jo m'étonne comment je puis tenir en pieds, tant m'affaiblit et me fait trembler et fondre. 

Part. pas. En greu pantais sui feblezitz, 

Per lieis cui beutatz volc formar. 

B. de Ventadour: Quan lo boscatges. 

Je suis affaibli en pénibles rêves, par celle que la beauté voulut former.

Mas lo trichament seria

Feblesitz.

B. Martin: Companho per. 

Mais la tromperie serait affaiblie. 

ANC. FR. E li dus alouent fébléiant.

Roman de Rou, v. 8629.

7. Afeblir, Aflebir, v., faiblir, affaiblir.

El comenset ad aflebir e esser agreviat de malautia.

Hist. abr. de la Bible, fol. 23. 

Il commença à faiblir et à être affecté de maladie.

La filha de la regina s' afebli, e mori de fam.

(chap. La filla de la reina se va debilitá, y se va morí de fam. Aixó u podéu lligí a la Prise de Jérusalem transcrita per Chabaneau.)

Abr. de l'Ancien et du N.-T., fol. 37.

La fille de la reine s'affaiblit, et mourut de faim.

Quan cuias esforsar, tu aflebis.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 44. 

Quand tu penses renforcer, tu faiblis. 

Part. prés. Quan lo caps dol, van li membr' afeblen.

Pons Santeuil: Marritz. 

Quand la tête souffre, les membres vont faiblissant. 

ANC. FR. Tant jut e tant juna ke mult fu aflebiz... 

Mult sunt li bon e li hardi 

Amenuisé et afiébli.

Roman de Rou, v. 3134 et 6750.

ANC. CAT. Afeblir.

8. Afeblezir, v., affaiblir.

Lhi afeblezis la servela. Liv. de Sydrac, fol. 75. 

Lui affaiblit la cervelle. 

ESP. Afeblecer (MOD. debilitar).

9. Aflebriar, v., faiblir, affaiblir.

Per que s'anet mos cors aflebeian.

(chap. Per lo que mon cor se va aná debilitán, afluixán.)

Bertrand de Born: Fuilhetas vos mi.

C'est pourquoi mon coeur s'alla faiblissant.

Ce mot est remplacé dans quelques manuscrits par afreollan.

(chap. afollá, afollás, pedre li fruit, abortá.)

ANC. FR. Tant estoient *afebloié que il ne pooient mès souffrir les assaulz. Rec. des hist. de Fr., t. V, p. 260.

Car vieus est et afebloiez.

Roman de Dolopatos, v. 350. 

Ils afoibloierent et perdirent si du tout leur nom et leur force.

Joinville, p. 188.

10. Enfeblir, v., faiblir, plier. 

L' albres comens' a enfeblir. Liv. de Sydrac, fol. 73.

L'arbre commence à plier.

11. Enfeblezir, Enflebecir, v., faiblir, plier, affaiblir.

Enfeblezisc lo cor e 'l sen.

Giraud de Borneil: Plaing e. 

Affaiblit le coeur et le sens.

Part. pas. No s'es meravilha si 's totz enflebecis.

Roman de Fierabras, v. 1236. 

Ce n'est merveille s'il est tout affaibli.

- Infirmer, invalider.

Revocatz, enfeblezitz ni annulatz.

(chap. Revocats, invalidats y anulats.)

Tit. de 1431. Bordeaux, bibl. Monteil. 

Révoqués, infirmés et annulés.


Febre, s. f., lat. febrem, fièvre.

El jagues XIIII ans de la febre cartana.

Guillaume de la Tour: Un sirventes. 

Il gésit quatorze ans de la fièvre quarte. 

Dieus m'a dada febre tersana dobla.

(chap. Deu m'ha donada febre o fiebre tersana doble.) 

R. Gaucelm de Beziers: Dieus m'a. 

Dieu m'a donné fièvre tierce double.

Sinon febr' aguda vos destrenha 'ls costatz.

Albert de Sisteron: Dompna.  

Sinon que fièvre aiguë vous serre les côtés. 

Val contra febres quartana et cothidiana. 

Eluc. de las propr., fol. 201. 

Vaut contre fièvres quarte et quotidienne.

CAT. Febra. ESP. Fiebre. PORT. Febre. IT. Febbre. (chap. fiebre, fiebres.)

2. Febros, adj., fiévreux.

Co hom febros e malaute. 

Estara febros.

V. et Vert., fol. 100 et 147. 

Comme homme fiévreux et malade. 

Sera fiévreux. 

Boc... totz temps es febros.

(chap. Lo choto (mascle de la cabra)... está tot lo tems febrós: mogut, cachondo – com Arturico Quintanilla y Fuentecica.)

Eluc. de las propr., fol. 252.

Bouc... est toujours fiévreux.

ANC. FR. Homs devient à force amorox

Tot ensement comme fiévrox. 

Roman de Partonopex de Blois. Not. des Mss. t. IX, p. 72. 

CAT. Febros. PORT. Febroso. IT. Febbroso. (chap. Febrós, febrosos, febrosa, febroses.)

3. Febril, adj., lat. febrilis, fébrile. 

Per accio de calor febril. Eluc. de las propr., fol. 81.

Par action de chaleur fébrile.

ESP. PORT. Febril. IT. Febbrile.

4. Febricitar, v., lat. febricitare, être fébricitant, avoir la fièvre.

Fa febricitar.

Eluc. de las propr., fol. 90. 

Fait être fébricitant. 

Part. prés. So febricitans d'aguda febre. 

Subst. Donat a febricitans. Eluc. de las propr., fol. 85 et 200.

Sont fébricitants de fièvre aiguë. 

Donné à fébricitant. 

ESP. PORT. Febricitar. IT. Febricitare, febbricitare.

5. Afebrit, adj., fiévreux.

Plus que deguns malautes cant estay afebritz. V. de S. Honorat.

Plus que nul malade quand il est fiévreux.


Febrier, s. m., lat. februarius, février.

Ges autres vergiers 

No fai fuilhar mars ni febriers.

Bertrand de Born: Fuilhetas ges. 

Mars ni février ne fait point feuiller autres vergers.

CAT. Febrer. ESP. Febrero. PORT. Fevereiro. IT. Febbraio. (chap. Febré.)


Febus, s. m., lat. Phoebus, Phébus. 

Apelavo 'l Febus, que vol dire bel.

Eluc. de las propr., fol. 116. 

L'appelaient Phébus, qui veut dire beau.

ESP. PORT. Febo.

Apelavo 'l Febus, que vol dire bel


Fec, Fetz, s. f., lat. faex, lie, sédiment, matière fécale.

Pois pogra leu issir fecs.

A. Daniel: Pus En Raimons. 

Puis pourrait facilement sortir matière fécale. 

Tartari es rauza o fetz de vi en l'estrem del tonel indurzida.

Melancolia es humor espessa et grossa, de la fetz del sanc engendrada... et engendra si el sanc, cum la fetz el vi.

Eluc. de las propr., fol. 193 et 31. 

Tartre est sédiment ou lie de vin durcie au fond du tonneau.

(chap. Lo tartáric es solada, sedimén del vi endurit al fondo, sol, del carretell.)

Mélancolie est humeur épaisse et grosse, engendrée de la lie du sang... et s'engendre au sang, comme la lie au vin.

ANC. CAT. PLUR. Feces. ANC. ESP. (MOD. hez, heces) PORT. Fez. 

IT. Feccia. (chap. si parlem de merda: heces. Si parlem del vi, carretell, o del oli del tinet: solada, solades, lo que está al sol o anterra, com tamé poden sé olives, ameles, prunes, etc. Si parlem de la sequia: tarquí, fang negre del cul de la sequia, que se ha de aná traén de cuan en cuan.)


Feculent, adj., lat. feculentus, épais, féculent.

Si... sanc es mot feculent. Trad. d'Albucasis, fol. 55.

(chap. Si la sang es mol espessa, feculenta.)

Si... le sang est moult épais.

ESP. PORT. Feculento. (chap. feculén, feculens, feculenta, feculentes: espés, espessos, espessa, espesses; almidonat, almidonats, almidonada, almidonades; farinós, farinosos, farinosa, farinoses; que té fécula, com lo puré de pataca, pataques, farinetes, etc.)

domingo, 28 de abril de 2019

CUÁNDO SURGE ARAGÓN Y CÓMO SE HIZO NACIÓN


II. CUÁNDO SURGE ARAGÓN Y CÓMO SE HIZO NACIÓN

33. Expediciones musulmanas conquistadoras (siglo VIII)
34. Dominación musulmana del valle del Ebro (siglo VIII)
35. Los
Banu Qasi en el siglo VIII
36. Dominios de
Musa ibn Musa (mitad del siglo IX)
37. El
Pirineo aragonés hasta 920
38. El Pirineo aragonés, en la órbita de
Navarra (siglo X)
39. Incursión de
Abd al-Malik en 1006
40. Los dominios de
Sancho III
41. La obra aragonesa de Sancho III el Mayor de Navarra (1004-1035)
42. 
Aragón, de condado a reino: Ramiro I 
43. En Aragón actual a mediados del siglo XI
44. Los reinos de taifas (siglo XI)
45. Taifa de Albarracín (1085)
46. La taifa zaragozana de al-Muqtadir (1046-1082)
47. La amenaza a los grandes núcleos musulmanes del valle del Ebro (siglo XI)
48. Conquistas aragonesas en Levante (1093)
49. Navarra, repartida entre Aragón y Castilla (1076)
50. La Península en 1100
51. Significado de Alfonso I el Batallador (1104-1134)
52. Origen de la ayuda externa a Aragón
53. La obra de Alfonso I el Batallador
54. Final de la reconquista y configuración territorial aragonesa (siglos XII-XIII)
55. La formación de la Corona de Aragón y su expansión peninsular
56. Configuración de la frontera entre las Coronas de Castilla y Aragón 
57. Zonas de influencia en el Norte de África
58. La expansión mediterránea catalano-aragonesa
59. La frontera navarro-aragonesa
60. Tierras que dependieron de Aragón
61. El sistema de tenencias (siglos XI-XII)
62. Las tenencias aragonesas al este del Cinca (siglos XI-XIII)
63. Poblaciones donde corría la moneda jaquesa (1279-80)
64. El condado de Ribagorza desde 1322
65. La guerra de los dos Pedros
66. Transitoria ampliación de Aragón (1706)
67. Las provincias actuales
68. Los monasterios (siglos IX y X)
69. Los monasterios (siglo XI)
70. Los monasterios bajo-medievales
71. Dominicos y Franciscanos
72. Las Comunidades aragonesas
73. Sobrecollidasy peajes (siglos XIV-XV)
74. Sobrejunterías aragonesas a finales del siglo XIII
75. La posesión de la tierra a comienzos del siglo XVII
76. Los fueros aragoneses en el siglo XII
77. El fuero de Jaca y su difusión
78. Los fueros de "extremadura" y su difusión
79. Los fueros de Zaragoza-Aragón en Valencia
80. Ciudades y villas con representación en Cortes (baja Edad Media)
81. Lugares donde se reunieron Cortes medievales
82. Los principales productos agrarios y su distribución (baja Edad Media)
83. Materias primas y especias (baja Edad Media)
84. Minería (baja Edad Media)
85. Industria (baja Edad Media)
86. El comercio en la baja Edad Media
87. La población mudéjar y judía (baja Edad Media)
88. Las veinticinco poblaciones más habitadas en 1495
89. Densidad de población en 1495
90. Los caminos de Santiago en España
91. El camino aragonés de Santiago
92. Límites diocesanos orientales
93. Las diócesis actuales
94. Difusión del arte románico
95. Expansión del arte mudéjar
96. Expansión del arte gótico



I. CUANDO ARAGÓN NO ERA ARAGÓN
1. Restos del Paleolítico y Epipaleolítico
2. Yacimientos neolíticos
3. Poblados eneolíticos
4. Arte rupestre
5. Sepulcros megalíticos
6. Edad del Bronce: yacimientos
7. Edad del Hierro
8. Restos griegos y fenicios
9. Los pueblos prerromanos
10. Cecas ibéricas
11. Origen de las monedas ibéricas halladas en Azaila
12. Expansión de las monedas ibéricas de Bolscan (Huesca)
13. Grandes etapas de la conquista romana
14. El Aragón actual pasa a poder de Roma
15. División provincial de Hispania
16. Sertorio domina el valle del Ebro (77 a.C.)
17. División administrativa de Augusto (7 a 2 a.C.)
18. División administrativa de Diocleciano (293 d.C.)
19. Convento Jurídico Cesaraugustano (División de Augusto)
20. Restos de la civilización romana
21. Expansión del Cristianismo (siglos III-V)
22. Restos paleocristianos
23. Los pueblos germánicos entre 409-429
24. Europa Occidental en 476
25. Hispania en 476
26. El reino visigodo en la época de Leovigildo (573-586)
27. Límites provinciales del reino visigodo (586)
28. Restos visigodos
29. Sedes episcopales visigodas
30. Asistencia de los obispos hoy aragoneses a los concilios visigodos
31. Zaragoza, confluencia de invasiones (siglos V-VII)
32. Los "territoria" premusulmanes (siglo VIII)
NOTA IMPORTANTE. La versión electrónica de la obra de Agustín Ubieto Arteta Cómo se formó Aragón que figura en esta página web es una reimpresión digital de la edición original realizada en 1982. No se trata de una actualización ni de una segunda edición, simplemente se han transformado las diapositivas en archivos de imagen digital y el texto en texto html para que el conjunto de materiales pueda ser consultado a través de Internet y empleado en el aula mediante los actuales cañones de proyección.
Institución Fernando el Católico, Zaragoza, 2005.

lunes, 18 de marzo de 2019

Muchamel, muchamelers

Lo que fan estos berrendos es com aquell retor que demanava purea a una chicona y, en sotana descordá, anava en mija albarchina fora.
¿De quín arbelló haurá eixit esta fansella? Presumixen de donar lliçons toponímiques y, a la primer cullerá, moscarda. Volen fer un enquiridió carrerer y, el topónim més important dels muchamelers, el del poble, desconeixen cóm s'escriu en valenciá. Seguint als baldraguts dels fascisme expansioniste catalá, en totes les plaques escriuen Mutxamel, en catalá.


http://ricartgarciamoya.com/2019/03/17/atra-catalana-del-catala-informacion-mutxamel/

http://ricartgarciamoya.com/wp-content/uploads/2019/03/Muchamel-e-Informaci%C3%B3.pdf

Atra catalaná del catalá.

Ricart García Moya.

Pegant binsellaes a dreta y esquerra, un día raere d'atre, el periódic catalá Información oferix mijes veritats y badomíes pera chiquets, machongos y ahuelos. Aixina, els dimecres trau un suplement en catalá (que ells diuen valenciá, pera enredrar paixarells); y no fa falta aclarir que está subvencionat per els monyicots colaboracionistes de la Generalitat del Tripartit. Esta gent fa lo que li manen els que afluixen dinés y, atra vegá, m'anrecorde del bort Francisco Umbral que, més o manco, reconeixía que era “una puta literaria”, perque si li encarregaven un artícul sobre cuansevol asunt, fea el preguntat: “De acuerdo, ¿lo quieren a favor o en contra?”. Qui paga mana, y aixó pensarán el tisparixos d'Información que, desde que'ls han llevat els anuncis de prostitució, ampomen a tots els bonyigers del fascisme expansioniste catalá. Més progresistes que la figasatía, l'atre día feen campaneta de combregar de “Las placas contadoras”, invent dels sompos catalanistes de Muchamel pera deixar enmerdats els carrers en manises que donen vergonya per la vilea de contingut: “Las placas contadoras de historia de Mutxamel. Los azulejos, escritos en valenciano, recuperan antiguos nombres de enclaves estratégicos... iniciativa que pretende mostrar los orígenes de topónimos... por medio de unas placas de cerámica escritas en valenciano” (Información, 03/ 02 / 2019).
Lo que fan estos berrendos es com aquell retor que demanava purea a una chicona y, en sotana descordá, anava en mija albarchina fora. ¿De quín arbelló haurá eixit esta fansella? Presumixen de donar lliçons toponímiques y, a la primer cullerá, moscarda. Volen fer un enquiridió carrerer y, el topónim més important dels muchamelers, el del poble, desconeixen cóm s'escriu en valenciá. Seguint als baldraguts dels fascisme expansioniste catalá, en totes les plaques escriuen Mutxamel, en catalá. Desde fa 20 o 30 anys vinc publicant documentació d'este topónim en idioma valenciá. U dels últims articuls va ser 'Les creílles de Muchamel' (Colecció Catalunya mos furta, 12/09/2015); y, la veritat, com estic pereós y fart de tant dir lo mateix una y atra vegá y que ningú em fa cas (no a les meues paraules, clar, sinos a la documentació), pues tingam la festa en pau y a fer camí a les cabrelles. Pero, per si encá n'hia algú en Muchamel en corpenta, done documentació y, de pas, li pregunte al periodiste d'Información si pot aportar documentació ahon 1 -del lletí post, la conj. pues está arrailá en valenciá desde'l Renaiximent: “pues un nas tens” (Guerau: Descrip. dels Mestres de Valencia, 1586, v. 96); “pues de tots” (Mulet: Ms. Poesies a Maciana, c. 1640, v. 55); “pues si te una sisadora, los ulls posa en lo escritori” (BUV, Morlá: Ms. 666, c. 1649), etc. En atre temps de llibertat y orgull, els muchamelers haurien omplit a fangaes estes racholes ahon ix escrit el catalá Mutxamel, no el valenciá Muchamel dels anténtics muchamelers d'antany, d'aquells mascles d'armes que anaven a deféndrer el Reyne en Morella y tallaren la invasió dels fartons catalans en la Guerra dels Segadors, en 1650. Y, clar, l'eixércit del Reyne guanyá la guerra als vintungles del Nort (fotografía del diari Información, 03/ 02 / 2019). 2 ixca la morfología 'Mutxamel' en valenciá. Te que ser d'avans2 de que l'extrema dreta dels catalanistes del sigle XX endenyara el topónimo (em referixc als Pompeu Fabra, Sanchis Guarner, Joan Fuster, Carles Salvador y demés corfolls del fascisme catalaniste). La documentació que seguix es pera'ls muchamelers o valencians d'atre puesto del Reyne que no estiguen rentats de cervell, perque als bufalagamba de l'extrema dreta catalanista els sindona lo mateix groc que vert. Asoles volen aumplirse bolchaques y sopa caume en boca. «el dit patró Joan Pasqual vené en lo moll a uns de Muchamel...» (Archiu Mun. d'Alacant, Llibre de la peixca, 12 de setembre 1578, f.7) «Capitulació entre Muchamel, Sen Joan y Benimagrell (…) de les Universitats de Muchamel, Sen Joan y Benimagrell lo que aquelles respectivament...» (Archiu del R. de Valencia, Cancillería Real, Leg.384, 21 setembre 1604, ff. 80, 87) «Universitatum Muchamel, sancti Joanis et Benimagrell» (ARV, Canc. Real, Leg.384, ff. 80, 87) «Pragmática Real feta per Joan de Ribera, Capitá General en la present Ciutat y Regne: sobre la extirpació y expulsió del bandolers (…) de la Ciutat de Alacant, viles de Xexona y Vilajoyosa y universitat de Muchamel, Sen Joan y Benimagrell» (Bib. de Catalunya, Fulles Bonsom Sig. 6.607, R.1141, Valencia 25 febrer 1603) “del lloc de Muchamel orta de Alacant” (BRAH, Porcar: Dietari, any 1624, f. 433) «estigueren sense dir misa en dita iglesia de Muchamel desde el...» (Manuscrit del Orito, Muchamel, any 1628) «21 de novembre 1629, dimecres, vingué el Virrey de lo Reyne de Valencia a Muchamel (…) Estant edificant la Torre de la Heretat … que está en la present vila de Muchamel» (Manuscrit del Orito, Muchamel, any 1629, f.174) «en lo present Regne de Valencia... y extraordinaries vengudes de aygua... en lo riu damunt la universitat de Muchamel» (Archiu Mun. d’Alacant, Llibre de Privilegis, Ordens del Marqués d’Aytona, 5 de febrer 1591) «Previlegi (sic) de la Agregacio de la Vila de Muchamel ab la Ciutat de Alacant en lo any 1653» (AMA, Generalitat valenciana, Arm. I, lib. 4º, f.20) «y fama publica entre tots los vehins y habitants de Muchamel y llochs de la horta que en dites cases se han fet moltes morts (…) senyal menys de la mitat de un cuart de Muchamel (…) els llochs de Muchamel, Benimagrell (…) vehi de la universitat de Muchamel (…) Joan Salines, bandoler condenat a mort (...) que va bandolejant y fent mal per lo terme y horta de Alacant y atres parts del present Regne... partida de la Condomina, Camí de la Verónica... Muchamel, Benimagrell... partida del Açutet” (ACA, Sec. Reyne de Valencia, Leg. 583, doc. 9 / 2 any 1622) «que persona alguna de qualsevol stat , y condicio que sia, no puga entrar en la present Ciutat de Alacant, Vila de Muchamel (…) que lo vi de la collita dels vehins de la present Ciutat, 2 avans –adv. y prep.; vocable clásic, present en la Crón. de Pere IV; equival al fr. avant y cast. antes: “avans d’esta venguda” (BRAH, ms. Dietari Porcar, 1591); “¡A ella, no! ¡Mátem avans!” (Serrano, M.: El llop de la Murta, 1928); etc. 3 Vila de Muchamel (…) En Orihuela, por Jayme Mesnier, Impresor de la Ciutat, 12 de dehembre 1672» «Vila de Muchamel, Universitats de Monfort...» (Archiu Mun. d'Alacant, Real Carta sobre el vi foraster, 11 febrer 1673) “Mambisos en Muchamel” (Orozco Sirvent: Mambisos en Muchamel, Alacant, 1897) «De Muchamel. A dos chiques que el segón dia de pascua ...» (Semanari El Cullerot, Alacant 17 abril 1898) «¿quí es? El huendo de Muchamel» (El Tio Cuc, nº 99, Alacant, 1916) «ni digam res de la banda (de músics) de Muchamel» (El Tio Cuc, 2ª ep., nº 57, Alacant, 1924, p.2) «El seu cant a 'les festes de Muchamel... Mare de Deu del Loreto / entre Moros y Cristians, celebres la teua festa / qu'es festa del cel el camp” (Eduart Irles, Croniste d'Alacant: Retaulets en la Santa Fas, Alacant, 1934) Fa uns vint anys, entre la documentació valenciana que, provisionalment, estava en l'Archiu de Simanques (furtá per els catalans a mitants del sigle XIX, hui está en l'ACA), vaig vórer que n'hiavíen nugats que feen referencia als lladres que s'amagaven, raere de furtar, en la contorná de Muchamel. Escrit en valenciá per escribans de la Cancillería Real, no eixía per cap de puesto la coenta imbesilitat morfológica de Mutxamel, invent fet de raspalló y camartell per capis fustis de l'Institut d'Estudis Catalans en el sigle XX (ACA, Sec. Reyne de Valencia, Leg. 583, doc. 9 / 2 any 1622). En fi, deixe de fer pedreta y, en un bufit, me'n vaig a tastar unes tares d'anchova en oli, coca en tonyina y uns gotets de vi eixaent d'una cachapera vora placha. 



lunes, 8 de enero de 2018

Nit de reixos a La Ginebrosa, Chinebrosa

Nit de reixos a La Ginebrosa, Chinebrosa

Cade, s. m., cade, sorte de genevrier.
Prendetz la goma del genebre,
So es albre; e sembla pebre
Sa fruita, cant es ben madura;
A nom cade.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Prenez la gomme du genevrier, c'est un arbre; et son fruit, quand il est mûr, ressemble au poivre; et, dans notre langage, il a nom cade.
CAT. Cade.

Nit de reixos a La Ginebrosa, Chinebrossa

La Ginebrosa es una localidad y municipio español del Bajo Aragónprovincia de TeruelAragón. Tiene un área de 80,10 km² con una población de 247 habitantes (INE 2008) y una densidad de 3,08 hab/km².

La ocupación del territorio de La Ginebrosa es antigua como lo muestran los restos de época ibérica encontrados en el Tozal de La Catma y el Castillo de Buñol. Precisamente en el castillo de Buñol la ocupación continúa en época islámica, ya que junto a los restos del castillo, están los restos de la aldea que se situaba a sus pies. 

Documentación fechada el 8 de febrero de 1272, menciona que La Ginebrosa pertenecía a Blasco de Alagón.
En 1291 Artal de Alagón dio carta puebla a los habitantes de La Ginebrosa.
En el año 1414 estaba bajo jurisdicción de la orden del Hospital de encomienda de Castellote


Su historia sigue la de la encomienda templaria y después sanjuanista de Castellote. 

En el siglo XVI hubo un intento de venta del municipio de La Ginebrosa al Conde de Aranda, pero por orden real se prohibió esta venta. Entonces pasó de la orden de San Juan de la encomienda de Castellote a la encomienda calatrava de Alcañiz

A principios del siglo XVII, en 1613, pierde parte de su término municipal al segregarse Aguaviva y Mas de las Matas, hasta entonces barrios de La Ginebrosa. En cuanto a administración, La Ginebrosa ha formado parte, de forma sucesiva, a la encomienda hospitalaria de Castellote, a la sobrecullida de Alcañiz (1446-1495), a la vereda de Alcañiz (1646) y al corregimiento de Alcañiz (1711-1833). Se constituye como Ayuntamiento en 1834 y forma parte del partido judicial de Alcañiz.

Bolero de Castellote en youtube:


Sobresale entre los monumentos la iglesia parroquial de San Bartolomé, de estilo gótico edificada en el siglo XIV. De la fábrica original se conservan el ábside y el primer tramo de naves. El resto del templo corresponde a la segunda etapa constructiva con profundas bóvedas de crucería, así como la portada a modo de templete y la torre lateral de planta cuadrada.
Dentro de la arquitectura etnológica cabe nombrar su antiguo horno de pan, las dos neveras pertenecientes a la "Ruta de las Bóvedas del Frío", los restos de la antigua presa ubicada en el cauce del río Guadalope o los Lavaderos, edificio construido en forma de "L", muy poco usual en los de la zona. Reconstruido casi en su totalidad y que mantiene el pilar central original que tiene fecha de 1816. Frente a él se alzan los restos de un antiguo molino aceitero de 1868, según reza en el escudo grabado en el arco de la puerta. 
Las fiestas más populares que se celebran en La Ginebrosa son:
  • San Antón (Fiesta de los Quintos): El fin de semana más próximo al 17 de enero se celebra San Antón en la que los Quintos son los protagonistas. Se enciende una hoguera en la que se asan longanizas y chorizos y en la Plaza Mayor se instala un mercadillo de oficios tradicionales y una muestra de productos y dulces de invierno. Cada dos años se representa la "San Antonada" , un acto teatral de la vida del santo en la que los actores son los vecinos del pueblo.
  • Semana Santa y Fiesta de la Rosca: El Jueves y viernes Santos se realizan procesiones con los tambores, bombos y trompetas de la Cofradía Santa María Magdalena. El sábado se celebra la fiesta de la Rosca, con baile y reparto de roscas, una torta de masa de pan rellena de carne en adobo y que tradicionalmente se come en el campo el Lunes de Pascua.
  • Fiesta de Las Cerezas: El último domingo de mayo o el primero de junio se celebra la fiesta de las Cerezas, una romería a la ermita de Santa María Magdalena en la huerta donde se oficia misa y los amigos y vecinos comen en los "Masos".
  • Fiestas patronales: La semana del 24 y 25 de agosto tienen lugar las fiestas mayores en honor de los patronos del pueblo, San Bartolomé y Santa María Magdalena. El programa festivo incluye actos religiosos, presentación de Reina y Damas, concursos, conciertos, actividades deportivas, cenas en las calles y verbenas en la plaza con música y baile.