Amazon ads

jueves, 25 de mayo de 2017

tall

tall 

verbo tallá,


tallo, talles, talle, tallem, talleu, tallen


corte, cortar,


chulla, tall , tallada, (tallá a Valderrobres) en redó de la cama de un cordé, no está al dcvb

chulla, tall en redó de la cama de un cordé,

dcvb

vora que talle de una ferramenta.

Sone igual que t'hai de plegá, te ting que eixecá

TALL (i dial. tai). m.
I. || 1. Vora tallant de la fulla d'una eina, i de qualsevol objecte; cast. corte, filo. Aquella carrera serà tan estreta com un cabeyl o con un tayl de espaha,Llull Gentil 276. Romp l'escodaire amb ferre de tall la pedra crua, Atlàntida vi.Donar Pegar de tall: pegar cop amb una arma o eina de manera que talli. Tirant... mès mans a la petita acha... e donà a un moro en mig del cap, de tall, que fins als pits lo fené, Tirant, c. 329. Anar a tall d'espasa: esser mort a espasades; cast. ser pasado a cuchillo. No volch que fembra ne infant ne morís negú, mas dels hòmens de XV anys ensús e de LX enjús n'anaren a tall, Muntaner Cròn., c. 152. Que no muyren tots a tall d'espasa, Pere IV, Cròn. 65. Ne va la casa | a tall de spasa, Spill 8327. Ferrer de tall: ferrer que fa ganivets i altres eines tallants. Tall dolç: el que és molt fi i llis. Tall aspre agre: el que és poc fi, que té interrupcions o regruixos. Tall amorrat: el que és poc prim, ans forma un angle ben perceptible amb la línia normal de la fulla. Tall d'estisora: el que és prim d'un costat i amorrat de l'altre. Tall girat: el que està blincat, que forma una certa curvatura o un angle en el punt més prim. Tall enllaunat: el que es vincla perquè té la fulla massa enfondida. 
|| 2. Instrument que té una part de superfície amb vora prima, apta per a tallar. Un tall que pesa 25 lliures, doc. a. 1292 (ap. Aguiló Dicc.). a) Planxa de ferro que serveix per a rascar la pastera i tallar la pasta (Pobla de L., St. Feliu de C., Rupit, Igualada, Vilafr. del P., Tortosa, Sueca, Xàtiva, Eiv.); cast. rasqueta.b) Post de talls: post armada de peces tallants de ferro, que serveix per a empostar o aplanar la terra llaurada (Tortosa). 
|| 3. Angle sortint; cast. canto. En Jeroni caygué de grapes, pegà amb es front en es tay d'un escaló, Roq. 14.
II. || 1. Acció de tallar; manera de tallar una cosa; cast. corte. Del tall de la fusta en los boschs o possessions del General de Catalunya per fer galees,doc. a. 1377 (Aguiló Dicc.). Especialment: a) Acció de tallar pedres, fusta o altre material de construcció donant-li la forma i les dimensions adequades.—b) Acció i manera de tallar les peces de roba, cuiro, etc., amb què es confecciona un vestit, un calçat.—c) Manera o forma d'estar tallat un vestit o un calçat. «Aquesta jaqueta té molt bon tall». Vestidures de tayl veyl, doc. a. 1325 (Miret Templers 363). E llur vestit | ... | serà tot nou, | vendre'l les mou | un tall novell, Spill 619. Encara... el tall dels trajos no havia passat de moda, Vidal Mem. 98. 
|| 2. Disposició del cos, tant en el que es refereix a la forma com en les dimensions; cast. talle, talla. Lo cavaller... era gran e soberch e de gran tall,Muntaner Cròn., c. 89. Vengren mariners | jóuens e de beyll tayll, Mariners. Havia sigut nacional quan era més jove, y en té el tall, de militar, Vilanova Obres, iv, 136. Home de bon tall, home de tall ni massa gran ni massa xich, Lacavalleria Gazoph. 
|| 3. Traça, disposició o forma d'una cosa; cast. corte, traza. La composició de la ciutat requer bella forma e figura e bell tall e esguart, Eximenis Dotzè, c. 106 (ap. Aguiló Dicc.). a) A tall (de tal o tal cosa): a manera, segons forma, a semblança de tal o tal cosa; cast. a guisa. «Portes el pentinat a tall de nena». «Aquest camina a tall de soldat». «Fas les coses a tall de boig». «Vas vestit a tall de senyor». Caxes de Alba a tall de Monja, Tar. preus. 101. A tall d'illes surantes fenent sa immensitat, Atlàntida vi.No vull pas, a tall de filòsof, reduir a lleis la complicació de semblants fenòmens,Caselles Mult.10. Enfilar-se pels arbres i les antenes a tall d'esquirol, Ruyra Pinya, ii, 16. Les guardava dia y nit ab una escopeta vella a tall de trabuc, Galmés Flor 13. 
|| 4. A tall Al tall: al gust, a oportunitat; cast. a molde, a gusto. David era fet al gust y al tall del cor de Déu, doc. a. 1592 (ap. Aguiló Dicc.). Venir a tall: venir a tomb, venir bé, oportunament; cast. venir a cuento. E dixem-li una cosa per tal con nos semblaua que vengués a tayl e en raó de dir-la, Jaume I, Cròn. 496. Per moltes rahons era senyor qui'ns venia molt bé a tayll, Muntaner Cròn., c. 230.
III. || 1. Efecte de tallar; cavitat estreta, amb separació de matèria, produïda o que sembla produïda amb un instrument tallant; cast. corte. Feu-se bon tall | ella 'n la galta, Spill 5886. Alguns fan lo primer tall fins al cifach, Cauliach Coll., ii, 2a, 6. E del tall tentost isqué sanch, Eximplis, i, 166. El càrritx picat... romania ben blan y homil perquè no raspàs ni pogués fer talls a les mans, Galmés Flor 160. a) Senyal que es fa a l'orella d'un cap de bestiar, i que consisteix en una incisió estreta. La orella dreta escapsada y detràs de la orella un tall, doc. a. 1587 (Catalana, ix, 47).—b) La part davantera dels fulls d'un llibre; cast. canto.c) Clivella que es produeix a la pell per excés de fred o per efecte del vent; es diu tall de fred de vent; cast. grieta.d) Escletxa entre roques; cast. grieta, quiebra.e) Vulva. 
|| 2. Porció d'una cosa tallada. Que puxen portar talls en les dites gonelles de qualsevol manera de marts o arminis o seda, e que los dits talls no hagen més de ampla de cuyr que un dit, doc. a. 1454 (BSAL, ii, 65). a) Porció de tela o de cuiro necessària per a la confecció d'un vestit, d'una peça d'indumentària o de calçat; cast. corte.b) Tros tallat de carn, de peix, de qualsevol cosa sòlida, sobretot de cosa comestible; cast. tajada, trozo, cacho. Vaig engolir-me un tall de talech, Maura Aygof. El tall de bacallà més polput, Víct. Cat., Ombr. 55. Peix de tall: peix gran i de pell dura. De peix de tayl, con lo deu hom atenrir, Arn. Vil. ii, 176. Tall de tupina: tall de la carn que tenen dins la tupina (Segarra).—c) Carn o peix d'un guisat (per oposició al suc i als vegetals); cast. tajadas. «Avui no he menjat tall». 
|| 3. Porció més o menys voluminosa d'una cosa; cast. tajada, trozo. «Tinc un tall de terra on s'hi fa bona fruita». «Aqui hi ha un tall de bosc que enamora». Ella l'acompanyava un tall de camí, Massó Croq. 139. D'un tall lluny: d'un tros lluny, de certa distància. D'un tall lluny van veure un ase mort, Caseponce Man. 123. 
|| 4. Lloc on es talla el terreny per extreure'n peces de pedra; cast. cantera. Posqués fer tallar pedra en los talls de la ciutat, Ardits, i, 336 (a. 1436). An P. Lobet mestre de cases, per preu de un troç de tayll lo qual la Ciutat comprà d'ell a obs de la obra dels murs de la Ciutat..., lo qual tayll és en lo loch appellat lo Taylla de la Rocha de Munt Juych, doc. a. 1357 (arx. mun. de Barc.). Qualsevol gerrer qui vulla fer tall, ço és comensar aquell, e treura terra, no gos ni presumesca fer e comensar dit tall prop de altre tall que no y haje deu pasas y mitje de terra al mitx,doc. a. 1628 (BSAL, xx, 297). 
|| 5. Lloc on es fa a un moment donat una feina de durada, sobretot si es fa entre alguns o molts de treballadors; lloc on s'interromp una feina i on se reprèn després; cast. tajo. Tots y cadascun tenim tasca a fer y lloch senyat dins aquest tay de feyna, Obrador Arq. lit. 13. En Figuera tocà les dues y tothom se posà an es seu tay, Ignor. 45. Afexugat per la tasca, cau sech, la falç al puny, en el tall mateix de la segada, Cases A., Poes. vii. Treballar a tall obert: fer una feina del camp duent-la arreu, sense deixar res endarrera. 
|| 6. Conjunt de treballadors que fan una feina plegats (mall., eiv.); cast. tajo, equipo. «Un tall de segadors, de collidores d'oliva», etc. Hi havia un tall de llenyaters, Penya Mos. iii, 174. «Si no fos per noltros dues | que alegram un poc es tai, | ses altres no canten mai, | jo no sé quin punt se duen» (cançó de segar, Mall.). 
|| 7. El temps de què un hortolà disposa per a regar el seu bancal (Gandia). 
|| 8. Repartiment d'un impost entre els qui l'han de pagar; el mateix impost repartit a pagar entre molts; cast. reparto. Haian feyt lo tayl e compertiment de la dita quantitat, doc. a. 1377 (Miret Templers 432). Paga més una parròquia que XII de les poques en los talls, doc. a. 1384 (Col. Bof. viii,228). Exhigint aquelles quantitats per via de tall no és a present factible, doc. a. 1450 (BSAL, ix, 137). Les C lliures sien pagades de tall universal quant se farà tall de forment, doc. any 1548 (Rev. Men. xxiv, 14).
    Loc.
—a) Vendre a tall: vendre a la menuda, no a peces senceres. Ningun parayre puga vendre draps a tall, Rúbr. Bruniquer, v, 191.—b) Donar pastura a tall: pasturar animals sense deixar-los alloure, sinó assenyalant la ració o extensió que cada vegada poden pasturar (mall.). Poren enterar-se de si s'oguer... dexa floretjar es bossins de pastura senyalats o si les fa companetjar a tay, Aurora 267.—c) Anar a tall: vendre's una cosa sense triar, tal com van sortint o apareixent les peces al comprador (val.). «Eixes cireres van al tall; per això són més barates».—d) A tot tall, Tall tirat, Tall seguit: seguit seguit, sense interrupció.—e) En tall de...: en matèria de... (val.). Considerant la seua germana com el pur dimoni en tall d'inventar embolics, Valor Rond. 44.—f) A tall de, Tall de: fins a, a l'altura de (tal o tal cosa); cast. hasta, a la altura de. «L'aigua ens arribava tall de coll» (o «tall del coll»): estàvem ficats dins l'aigua fins al coll. «La madona va arromangada tall de colzos» (mall., men.). «M'han acompanyat tall de ca-meva» (=fins a casa meva). A tall de vista: a l'horitzó, a la major distància visible (Eiv.). «Mira aquella barca si és lluny; ell passa a tall de vista!»Las montañas estigueren cubertas [de neu] fins a tay de olivar, doc. segle XVIII (Hist. Sóller, i, 153). S'ompliria tot seguit tay de sa canonada, Ignor. 2.—g) Eixut com un tall d'esca: es diu d'una cosa molt seca (Ross.).—h) Lluir com un tall d'espasa: esser molt lluent (eiv.).—i) Bons talls i poc suc: es diu que això volen els egoistes, els qui cerquen vida descansada, amb poca feina i molt de benestar (Empordà, Garrotxa).
    Refr.
—a) «Cada sastre fa el seu tall, i qualcun en fa dos»: significa que cada persona té la seva manera pròpia d'obrar.—b) «Qui es menja els talls, que es mengi els ossos»: vol dir que el qui frueix dels avantatges d'una cosa ha de resignar se a sofrir-ne també els inconvenients.
    Fon.: 
táʎ (pir-or., Barc., Tarr., occ., val.); táј (Empordà, Garrotxa, Berguedà, Plana de Vic, Vallès, Bal.).
    Intens.:
—a) Augm.: tallàs, tallarro.—b) Dim.: tallet, talletxo, tallel·lo, talleu, talliu, tallic, talló.—c) Pejor.: tallot.
    Etim.: 
derivat postverbal de tallar.