Amazon ads

martes, 18 de abril de 2017

trull

Lo trull de les raboses a Valderrobres

trull, trujal, trullo, cup, fe vi, hacer vino


cofins, cofí, prensa

verbo prensá,
prenso, prenses, prense, prensam o prensem, prensau, prensen

De prenses antigues sol hay vist fe aná la de La Prensa, Beseit, prop del portal del Pilá, casa sons yayos de la Anna Celma.
M'enrecordo que cuan se acabae de prensá se feen sardines a la brasa (espetos). 

trull, prensa, vi, oli, almazara

La casa se va restaurá, foto anterió



TRULL m. 
|| 1. a) ant. Premsa de vi. Per rahó de adobar e reparar los trulls del celler que el senyor Rey ha en la dita vila, doc. a. 1406 (Arx. Gral. R. Val.). En un trull o prença d'or sia premuda, Cauliach Coll., vi, 1a, 1.—b) Safareig on es diposita el most i el raïm trepitjat perquè hi fermenti (Tremp. Urgell, La Llitera, Ll., Camp de Tarr., Gandesa, Tortosa, Maella, Val.); cast. jaraiz, lagar. Dins la vinya féu un trull per a veremar, Quar. 1413, p. 115. Ple de verema era lo trull,Spill 6345. Ab incansable peu follejant balla en lo trull ple de vi, Llorente Versos.—c) fig. Home molt bevedor (Calasseit). 
|| 2. a) Molí d'oliva (Empordà, Costa de Llevant, Penedès, Vendrell, Camp de Tarr., Conca de Barberà, Tortosa, Calasseit, Pego, Mall., Men., Eiv.); cast. almazara. (Vegeu dibuixos de trulls en l'article oli). Un trull ab sa mola de pedra per trullar olives, doc. a. 1523 (Alós Inv. 31). Lo trull o la mola que pasta les olives: Hic trapes trapetis, hoc trapetum trapeti, Pou Thes. Puer. 17. Un cavall... donant voltes ab el trui, Rosselló Many. 25.—b) Cassal; safareig o pica excavada a terra per guardar-hi l'oli procedent de la premsa (Gandesa, Calasseit, Tortosa). 
|| 3. a) Peça de pedra troncocònica que volta en el molí d'oli i esclafa les olives (Mancor).—b) Peça de pedra troncocònica que serveix per a pelar el blat en l'escairador (Cerdanya, Ripollès, Berguedà, Garrotxa). Li ensenya l'escairador, que es compon de mola sotana, riscle, trull, remenador, bras de fer anar el trull, Scriptorium, juny 1925.—c) Trill o trompellot per a batre els cereals (Pego, Sanet, Calp); cast. trillo.d) Peça de pedra troncocònica que es fa rodar per esclafar terra, grava, etc.; cast. rodillo. Los bolca i los destrossa | com terrosseda d'aspre goret lo pas del trull, Atlàntida i. 
|| 4. Moviment i soroll fort, d'activitat intensa (mall., men.); cast. bullicio, jaleo, ruido. Ran d'un camí ple de truy, Maura Aygof. 111. Va sentir per última vegada el truy y el moviment de la gran ciutat, Oliver Obres, v, 226. Movien una mica de trull, Galmés Flor 33. Y el nin mirava, sens gosar fer truy, Salvà Poes. 126. Mes lluny del trull de la gentada, Colom Juven. 99.
    Loc.

Ser l'amo del trulltenir molt d'ascendent sobre alguna persona o cosa (Labèrnia-S. Dicc.).
Trull: llin. existent a Celrà, Gir., Pardines, Santa Pau, Torroella de F., Barc., Mataró, Molins de Rei, Val., Guadassuar, etc. Hi ha la variant Trulls a Vilanant, Artés, Manresa, Reus, etc. Es troba documentada la forma Truy en el nom d'En Bonanat dez Truy l'any 1354 (Bofarull Mar. 77).
    Fon.: 
tɾúʎ (pir-or., or., occ., val.); tɾúј (Empordà, Penedès, Bal.).
    Etim.: 
del llatí vg. *trŏcŭluvar. de tŏrcŭlummat. sign. |||| 1, 2, 3 a


COFÍ m. 

|| 1. Mena de senalla planera d'espart que serveix per a contenir figues, panses, peix o altra cosa (Maestr., Cast., Val., Men); cast. serijo, cofín. Bota de sucre e cofins de verges, Reua Perp. 1287. De sucre en cofí III quintars genouins per sportada, Consolat, c. 45. Dos coffins grans de gerb per tenir figues, It. un cofi de gerb per tenir panses, doc. Vic, a. 1412 (ap. Aguiló Dicc.). Hagueren grans coffins e còvens..., e foren-ne omplits VII coffins de pa de forment, Quar. 1413, p. 175. Per rahó e preu de dos cofins de sardina, doc. val., a. 1419 (Arx. Gral. R. Val.).

 Dotze sportins del peix cofins e pa plegats, Spill 14888. Un coffí de tenir pances, doc. a. 1504 (arx. parr. Sta. Col. de Q.). Que mengi figues de cofí, Vilanova Obres, xi, 155.

|| 2. Esportí on es posa la pasta d'oliva per premsar-la (Igualada, Penedès, Conca de Barberà, Camp de Tarr., Calasseit, Gandesa, Tortosa, Eiv.); cast. esportín. 
|| 3. Panereta on els flequers posen la pasta dels pans abans d'enfornar (Gir.)
|| 4. Senalleta molt petitona que serveix per a tenir-hi diners (Sineu, Artà).
|| 5. Capsa de llauna amb tapadora, que serveix per a dur el menjar cuit (Manacor); cast. fiambrera.
    Fon.: 
kufí (or., Sineu, Artà, Men., Eiv.); kofí (occ., val., Palma, Manacor).
    Etim.: 
evidentment cal relacionar cofí amb el fr. coffín, ‘panereta’, ‘estoig’, ‘coder’; segons el diccionari francès de Hatzfeld-Darmesteter-Thomas, coffin és pres del llatí cophĭnus, ‘cove’; la mateixa etimologia admet Meyer-Lübke REW 2207. No deixa d'oferir certa dificultat el fet que d'un -ĭnus llatí amb ĭ breu hagi resultat una terminació francesa i castellana -in i catalana -i, que correspon a un -īnum amb llarga. Per altra banda, tenim en català i castellà el mot cofa, del qual pot esser cofí un derivat (cofí de cofa com esporti de esporta).