Mostrando las entradas para la consulta mars ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta mars ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

miércoles, 21 de febrero de 2024

Lexique roman; Estat - Costellatio

 

Estat, s. f., lat. aestatem, été. 

Tota la estatz anava per cortz. V. de Giraud de Borneil.

(chap. Tot l'estiu anabe per les corts.) 

Tout l'été il allait par les cours.

Lo dux de Berguonh' a mandat 

Qu' el nos ajudara l' estat.

Bertrand de Born: Ieu chan qu' el. 

Le duc de Bourgogne a mandé qu'il nous aidera l'été. 

IT. State, estate.

2. Estiu, Estieu, s. m., lat. aestivus, été. 

Belhs m'es l'estius e 'l temps floritz. 

G. Rudel: Belhs m'es.

L'été m'est agréable et le temps fleuri.

El temps d'estiu, quan par la flors el bruelh.

(chap. Al tems d'estiu, cuan apareix la flo al brosquill.)

G. Adhemar: El temps d' estiu.

Au temps d'été, quand la fleur paraît au bois.

Solelhs de mars, umbra d' estieu. 

(chap. Sol de Mars, sombra d'estiu; umbra : ombra : sombra.)

Arnaud de Marueil: Dona genser.

Soleil de mars, ombre d'été.

CAT. Estiu. ESP. (Estío, verano) PORT. Estio. (chap. Estiu, estius; v. estiuejá, passá l'estiu an algún puesto.) 

3. Estival, adj., lat. aestivalis, d'été, de la saison d'été.

El tems del solstici estival.

(chap. Al tems del solstissi d'estiu. (estival)) 

Cat. dels apost. de Roma, fol. 114.

Au temps du solstice d'été. 

Cercle solsticial estival.

Eluc. de las propr., fol. 108.

Cercle solsticial d'été.

Substantiv. En lo cranc se fay l' estivals.

(chap. En lo cáncer (zodiaco) se fa l'estiu.)

Brev. d'amor, fol. 29.

Dans le cancer se fait l' été.

ANC. FR. D'où son rond porte-flamme, aux longs jours estivaux,

Tire des traits agus, dont il frappe les vaux.

Laboderie: Hymn. eccles., fol. 196.

N'ont pour des foudres estivaux.

R. Garnier: Trag. de Porcie, acte I, choeur.

ANC. CAT. ESP. PORT. Estival. IT. Estivale. (chap. Estival, d'estiu.) 

4. Estivenc, adj., d'été.

Alcus so estivencs. Eluc. de las propr., fol. 216.

Aucuns sont d'été.

CAT. Estivenc. (estiuenc)

5. Estivador, s, m., moissonneur. 

Nivol... quar dona a la fervor del solelh temprament, als estivadors es gracioza.

Eluc. de las propr., fol. 135. 

La nuée... parce qu'elle donne adoucissement à l' ardeur du soleil, est agréable aux moissonneurs.

(chap. Estiuadó : segadó, cullidó de sereals.)

6. Estivar, v., lat. aestivare, récolter.

Las messios qu'el a fachas en arar o en semenar o en segar o en estivar lo blat. Trad. du Code de Justinien, fol. 17.

(chap. Los gastos que ell ha fet en llaurá o en sembrá o en segá o en cullí lo blat; estiuá siríe cullí.)

Les dépenses qu'il a faites à labourer ou à semer ou à scier ou à récolter le blé. 

ANC. FR. Cueiller fruicts en autonne, en esté mestiver.

Nicolas Rapin, p. 158.


Estedal, s. m., cierge.

Ela venria a sa tomba am son estedal de cera.

V. de S. Flors. DOAT, t. CXXIII, fol. 273. 

Elle viendrait à sa tombe avec son cierge de cire.


Estela, Stela, s. f., lat. stella, étoile.

Las estelas luzens.

Pierre de Corbiac: El nom de.

Les étoiles luisantes.

La stela dita canicula.

Eluc. de las propr., fol. 153. 

L'étoile dite canicule.

Fig. Domna, estela marina. (N. E. stella maris)

Pierre de Corbiac: Domna dels angels. 

Dame, étoile marine.

Tu yest l' estela que guia 

Los passans d' aquest paes.

P. Cardinal: Vera Vergena. 

Tu es l'étoile qui guide les passants de ce pays. 

CAT. Estela. ESP. PORT. Estrella. IT. Stella. (chap. La estrella lluénta, les estrelles lluéns; los estels, estrels; estrial, estrials diu l'agüelo sebeta.)

2. Steleta, s. f., petite étoile.

El centre de la qual lutz una steleta. Eluc. de las propr., fol. 181.

(chap. Al sentre de la cual relluíx una estrelleta, un estelet, estrelet, estrialet.)

Au centre de laquelle luit une petite étoile.

CAT. Estelleta. ESP. Astillita (estrellita; estrellica).

Teruel, viaducto, acueducto

3. Estelat, adj., étoilé.

El cels es estelatz.

Guillaume de Tudela.

(chap. Lo sel está estrellat, estelat, estrelat, estrialat.)

Le ciel est étoilé.

Part los signes que so nomnatz,

Trobares el cel estelat.

Brev. d'amor, fol. 29. 

A part les signes qui sont nommés, vous trouverez au ciel étoilé. 

Fig. Fo mot ben armatz sus un negr' estelat. 

Roman de Fierabras, v. 3716. 

Il fut moult bien armé sur un (cheval) noir étoilé.

ANC. FR. De dras de soie à fin or estelé. 

Roman d'Agolant, v. 1251.

CAT. Estelat. ESP. PORT. Estrellado. IT. Stellato. (chap. estrellat, estelat, estrelat, estrialat; la nit está estrellada, estelada, estrelada, estrialada.)

4. Estencelar, v., étinceler.

Un ausberc clar estencela.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 29. 

Un haubert clair étincelle.

5. Costellatio, s. f., lat. constellatio, constellation.

Costellatios verayamen

Non es al mas ajustamen

D' estelas.

(chap. Una constelassió veramen o verdaderamén no es mes que un ajuntamén, conjún, d' estrelles, estels, estrels, estrials.)

Brev. d'amor, fol. 29.

Constellation vraiment n'est autre chose qu'assemblage d'étoiles.

Totas las costellacios.

Eluc. de las propr., fol. il. Toutes les constellations. Segon la costellacio.

Brev. d'amor, fol. 35. Selon la constellation. 

CAT. Constellació. ESP. Constelación. PORT. Constellação. IT. Costellazione. (chap. constelassió, constelassions.)

lunes, 5 de febrero de 2024

Lexique roman; Dia


Dia, s. m., gr. dia, jour, supputation de temps.

Cretentes *gr vocant.

Macrob. Sat., lib. I, chap. XV.

Dels dias alcus so artificials, autres naturals... Dia natural es l'espazi el qual le solelh si revol d'orient per occident, tornan en orient, et ha XXIIII horas. Eluc. de las propr., fol. 126.

Des jours aucuns sont artificiels, d'autres naturels... Le jour naturel est l'espace pendant lequel le soleil fait sa révolution d'orient par occident, tournant en orient, et il a vingt-quatre heures. 

Bella 's la domna, mas molt es de longs dias.

Poëme sur Boèce.

La dame est belle, mais moult est de longs jours. 

Uns sols dias me dura cen.

B. de Ventadour: Chantars no pot. 

Un seul jour me dure cent.

Per que no s part un dia 

De vos mos pessamens. 

Arnaud de Marueil: Sabers e cortezia.

C'est pourquoi ma pensée ne se sépare un jour de vous.

El Capitoli lendema, al dia clar.

Poëme sur Boèce. 

Au Capitole le lendemain, au jour clair.

- Clarté, lumière.

Que non sia clars com dia.

(chap. Que no sigue cla com lo día.)

Lanfranc Cigala: Escur prim. 

Qui ne soit clair comme jour.

Adv. comp. De dia en dia a hom bastit. Liv. de Sydrac, fol. 2.

De jour en jour on a bâti.

Ab sofrir vens hom tot dia. 

T. de G. Faidit et de H. de la Bachélerie: N Uc.

Avec souffrir on triomphe toujours. 

No mangey de tot lo dia. Trad. de l'Évangile de l'Enfance.

(chap. No vach minjá en tot lo día.)

Je ne mangeai de tout le jour. 

ANC. FR. De Flandre poez mez aveir treu toz dis. 

Roman de Rou, v. 2933. 

Si dit: Mes amis 

Serez mais toz dis. 

J. Evrars, Essai sur la musique, t. II, p. 191.

Et en icelle estoient touts dis conficts et nourris.

Rabelais, liv. III, chap. Ier. 

CAT. ESP. (día) PORT. Dia. ANC. IT. Dia. IT. MOD. Dì.

Il entra dans la composition des noms donnés aux différents jours de la semaine. 

2. Dimenge, Dimergue, Ditzmergue, s. m., dimanche.

Premier fetz lo dimenge.

(chap. Primé va fé lo domenge; domenche.)

P. de Corbiac: El nom de. 

Premier fit le dimanche.

Lo dimergue de apres la Totsanct.

Charte de Gréalou, p. 106.

Le dimanche d'après la Toussaint.

Si las kalendas de janvyer son en ditzmergue.

Calendrier provençal.

Si les calendes de janvier sont en dimanche. 

ANC. CAT. Digmenge. ESP. PORT. Domingo. IT. Domenica. (chap. Domenge. A Beseit ña una partida que se diu los domenges, aon ara está lo polígono industrial.)

3. Diluns, s. m., lundi.

So fon un dia de diluns.

V. de Bertrand de Born. 

Ce fut un jour de lundi. 

CAT. Dilluns. IT. Lunedì. (ESP. Lunes; chap. dilluns.)

4. Dimartz, Dimars, s. m., mardi.

No y guart dilus, ni dimartz 

Ni setmana, ni mes, ni ans.

Bertrand de Born: Ges de far.

Je n'y regarde lundis, ni mardis, ni semaine, ni mois, ni ans.

Del planeta nomnat Mars 

Recep nom lo jorn de dimars.

(chap. Del planeta anomenat Mars, Marte, ressibix lo nom lo día dimats.)

Brev. d'amor, fol. 44.

De la planète nommée Mars reçoit nom le jour de mardi. 

CAT. Dimars. IT. Martedì. (ESP. Martes.)

5. Dimecres, Dimercres, s. m., mercredi.

El dimecres fes los peyssos e las volatizias.

(chap. Lo dimecres va fé los peixos y los muixons; los animals voladós.)

Declaramen de motas demandas.

Le mercredi il fit les poissons et les volatiles.

Un dimercres mati, si cum en auzi dir.

Guillaume de Tudela.

Un mercredi matin, ainsi que j'ouïs dire.

CAT. Dimecres. IT. Mercoledì. (ESP. Miércoles.)

6. Dijous, s. m., jeudi.

Fait ai longua quarantena,

Mas hueymais

Sui al dijous de la cena.

Bertrand de Born: Cazutz sui.

J'ai fait longue quarantaine, mais désormais je suis au jeudi de la cène.

Lo dijous lo dig nom conquer

Del planeta dig Jupiter.

(chap. Lo dijous lo dit nom obté del planeta dit Júpiter. Jovis.)

Brev. d'amor, fol. 44.

Le jeudi conquiert ledit nom de la planète dite Jupiter. 

CAT. Dijous. IT. Giovedì. (ESP. Jueves)

7. Divenres, Divendres, s. m., vendredi.

Si las kalendas de janvyer son en divenres. Calendrier provençal. 

(chap. Si les calendes de giné són en divendres.)

Si les calendes de janvier sont en vendredi.

Lo dijous lo dig nom conquer

Del planeta dig Jupiter,

E 'l divendres de la Venus.

Brev. d'amor, fol. 44.

Le jeudi conquiert ledit nom de la planète dite Jupiter, et le vendredi de la Vénus.

ANC. FR. A Paris la cité estoie un vendredi;

Pour ce qu'il ert divenres, en mon cuer assenti

K'à Saint-Denis iroie pour proyer Dieu merci.

R. de Cleomades, Cat. de la Vallière, t. II, p. 222.

CAT. Divendres. IT. Venerdì. (ESP. Viernes.)

8. Dissapte, s. m., samedi.

Jous, venres e dissapte.

P. de Corbiac: El nom de.

Jeudi, vendredi et samedi.

Lo dijous lo dig nom conquer

Del planeta dig Jupiter...

E 'l dissapte del Saturnus.

Brev. d'amor, fol. 44.

Le jeudi conquiert ledit nom de la planète dite Jupiter... et le samedi du Saturne.

CAT. (chap.) Dissapte. (ESP. Sábado; Saturno; shabbat)

9. Media, Meidia, Miegdia, Miehdia, Mieydia, s. m., midi, milieu du jour. Meidia fon ben passatz, 

E fon pres ja ben d'ora nona.

Roman de Jaufre, fol. 2.

Midi fut bien passé, et il fut bien près déjà d'heure none.

Silh de trent' ans al miegdia fallen.

Ozils de Cadartz: Assatz es dreg. 

Celle de trente ans au midi défaillant. 

Resplan com solelz al miegdia.

(chap. Resplandix com lo sol al michdía.)

Roca de migia, salto de agua

V. de S. Honorat.

Resplandit comme soleil au milieu du jour.

Monta entruey miehdia.

Liv. de Sydrac, fol. 134.

Il monte jusqu'à midi.

Loc. Con lo sols es plus chauz contra 'l media.

Albertet: Atrestal vol.

Comme le soleil est plus chaud vers le midi.

La balma era tant escura

Totas vetz, e am tal sornura,

Que lum de jorn non hy avia 

Sinon un pauc entorn mieydia.

Trad. d'un évangile apocryphe.

La grotte était si obscure toutefois, et avec telles sombreur, qu'il n'y avait lumière du jour, sinon un peu entour de midi.

- L'un des quatre points cardinaux.

La terza a non Affrica, e dura d'a mieydia entruey en ocsiden.

Liv. de Sydrac, fol. 134.

La troisième a nom Afrique, et s'étend depuis le midi jusques en occident.

ANC. FR. Midi estoit piéçà passés. Roman de la Rose, v. 15885.

Un peu par devant miedi.

Fables et cont. anc., t. 1, p. 240.

CAT. Mitjdie. ESP. Mediodía. PORT. Meio-dia. IT. Mezzodì. (chap. Michdía.)

10. Meridia, adj., lat. meridianus, méridien, du midi.

Cercle meridia... denota aquela partida el cercle zodiac en laqual estant, le solelh es el mech de orient et occident, et designa miech jorn... Envazio del demoni meridia. Eluc. de las propr., fol. 108 et 128.

Le cercle méridien... dénote au cercle du zodiaque cette partie en laquelle étant, le soleil est au milieu de l'orient et de l'occident, et désigne midi... Invasion du démon du midi.

CAT. Meridiá. ESP. PORT. IT. (chap.) Meridiano.

11. Meridional, adj., lat. meridionalis, méridional.

L'autre apelam coluri meridional... Entr'el ponh meridional e'l ponh septentrional.

Eluc. de las propr., fol. 108 et 105.

Nous appelons l'autre colure méridional... Entre le point méridional et le point septentrional.

CAT. ESP. PORT. (chap.) Meridional. IT. Meridionale.

12. Meridiana, Meriana, s. f., méridienne. (chap. michdiada, michdiades.)

A la meridiana,

Can nos conoisserem que ilh dedins repauson.

Guillaume de Tudela.

A la méridienne, quand nous connaîtrons qu'ils reposent dedans.

Loc. Quan lo reis ac mangat, dort meriana.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 32.

Quand le roi eut mangé, il dort la méridienne.

ESP. PORT. IT. Meridiana. (ESP. Siesta, de hora sexta.)

13. Cotidian, Cotedian, adj., lat. quotidianus, quotidien, de chaque jour.

De la febre quartena

E de la cotidiana.

Brev. d'amor, fol. 50.

De la fièvre quartaine et de la quotidienne.

Per que s'amors m'es tan cotediana

Qu'a las autras mi fai brau.

Bertrand de Born: Ges de disnar.

C'est pourquoi son amour m'est si quotidien qu'il me fait cruel envers les autres.

Substantiv. Vers Dieus et vers pas

E vers cotidias.

G. Figueiras: Sirventes vuelh.

Vrai Dieu et vrai pain et vrai quotidien.

ANC. FR. Qu'il ne menast avec lui que les plus grans de ses pays à leur estat quotidian, armez ou desarmez.

Monstrelet, t. II, fol. 86.

Raisons et expériences quotidianes.

Rabelais, liv. III, ch. 33.

CAT. Cotidiá. ESP. Cotidiano. PORT. IT. Cotidiano, quotidiano.

14. Cotidianament, adv., quotidiennement, journellement.

Si el es tal clerguas qui cotidianament, etc.

Trad. du Code de Justinien, fol. 2.

S'il est tel clerc qui journellement, etc.

CAT. Cotidianament. ESP. Cotidianamente. PORT. IT. Cotidianamente, quotidianamente.

14. Quatredian, adj., lat. quatriduanus, qui a duré quatre jours.

E 'l Lazer ressorzis vos

Qu' era ja quatredias.

Pierre d'Auvergne: Dieus vera.

Et vous ressuscitâtes le Lazare qui était déjà (mort) depuis quatre jours. ANC. ESP. Cuatridiano. IT. Quattriduano.

16. Dios, adj., âgé, chargé de jours.

Ome qu'es trop dios...

Quant veillesa lo rom ni desbalansa.

H. de Saint-Cyr: Antan fes.

Homme qui est trop âgé... Quand la vieillesse le rompt et le désaffermit.

Ancela de sa chambra, vilha, diosa.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 72.

Servante de sa chambre, vieille, âgée.

ANC. ESP. Dioso.

17. Adiar, v., faire jour, éclairer.

Part. pas. Lo matinet sus l'alba, can sera adiat.

Roman de Fierabras, v. 3484. 

Le matin après l'aube, quand il sera fait jour. 

ANC. CAT. ANC. ESP. Adiar.

18. Diurn, adj., lat. diurnus, diurne.

Es meiancier et diurn... Signe... masculi et diurn.

Eluc. de las propr., fol. 111.

Est moyen et diurne... Signe... masculin et diurne.

lunes, 12 de febrero de 2024

Lexique roman; Elambic - Emblausir


Elambic, s. m., alambic.

En vi blanc distillat per elambic.

(chap. En vi blanc destilat per alambique o alambic.)

Rec. de recettes de médecine.

En vin blanc distillé par alambic.

CAT. Alambí. ESP. Alambique. PORT. Lambique. IT. Lambicco.

Julián Segarra Ortí, destilator, Xert, Chert, Maestrazgo


Electre, s. m., lat. electrum, électre, composition d'or et d'argent. Electre... al solelh, may resplan que aur ni argen.

Eluc. de las propr., fol. 187. 

Electre... au soleil, reluit plus qu'or et argent.

ANC. CAT. Electre. ESP. Electro. IT. Elettro.


Electuaris, s. m., électuaire. 

Uzar de electuaris confortatius.

Si purgacios ni electuaris no dono remedi.

Eluc. de las propr., fol. 92 et 87. 

User d'électuaires confortatifs.

Si purgation et électuaire ne donnent remède.

CAT. Electuari. ESP. PORT. Electuario. IT. Elettuario.

2. Lectuari, Lectoari, Lactoari, s. m., électuaire.

Portet una boyssa

De lectuari.

V. de S. Honorat. 

Il porta une boîte d'électuaire.

Lactoari c'om ven tot l'an... 

D'aquest lactoari faretz.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Électuaire qu'on vend toute l'année... Vous ferez de cet électuaire.

Fig. Domna, metges e metzina, 

Lectoaris et enguens.

P. de Corbiac: Domna dels. 

Dame, médecin et médecine, électuaire et onguent.

ANC. FR. Je lor claim quite lor piletes... 

Lor leituaire sont molt chier.

Fables et cont. anc., t. II, p. 391. 

ANC. ESP. Sabe un lectuario à estos bien guisar. 

Poema de Alexandro, cop. 2237. 

Los muchos letuarios nobles è tan estraños (: extraños)... 

Muchos de letuarios les dan muchas de veses. 

Arcipreste de Hita, cop. 1307 et 1308.


Element, s. m., lat. elementum, élément.

Enquera i son tug li quatre element, 

Et eissamen hi veg la nueg e'l dia.

Gui d'Uisel: Be feira chanso. 

Encore y sont tous les quatre éléments, et j'y vois également la nuit et le jour.

Creet Dieus, quan li plac, los quatres elemens: Lo cel, l'aer, la terra e l'aiga eissamens.

P. de Corbiac: El nom de. 

Dieu créa, quand il lui plut, les quatre éléments: le ciel, l'air, la terre et l'eau également.

Formet nostre senhor Dieus l'ome del plus estranh element, so es de la terra.

Hist. abr. de la Bible, fol. 1. 

Notre seigneur Dieu forma l'homme du plus étrange élément, c'est-à-dire de la terre.

Element es una minima et simpla partida del cors elementat.

Eluc. de las propr., fol. 131. 

Élément est une minime et simple partie du corps formé d'éléments. CAT. Element. ESP. PORT. IT. Elemento. (chap. Elemén, elemens.)

2. Elementar, Elemental, adj., lat. elementaris, élémentaire. 

La cometa fai movemen

Segon lo cors del firmamen, 

Quo fai lo fuocx elementars 

El dig planeta nomnat Mars.

Brev. d'amor, fol. 37. 

La comète fait mouvement selon le cours du firmament, comme fait le feu élémentaire en ladite planète nommée Mars. 

Per calor elemental. Eluc. de las propr., fol. 116.

(chap. Per caló elemental.)

Par chaleur élémentaire.

Especia es elementals, so es literals compositios.

Leys d'amors, fol. 44. 

Espèce est élémentaire, c'est-à-dire littérale composition.

CAT. Elementar. ESP. PORT. Elementar, elemental. IT. Elementare. (chap. elemental, elementals.)

3. Elementar, v., composer d'éléments. 

Part. pas. Dels quatre elemens tot cors elementat ve. 

A las cauzas elementadas.

Eluc. de las propr., fol. 130 et 105. 

Tout corps composé d'éléments vient des quatre éléments.

Aux choses composées d'éléments.

ANC. ESP. Elementar. IT. Elementare.


Elemosina, Elimosina, s. f., lat. eleemosina, aumône.

Dava a VII paubres elemosinas...

(chap. Donabe a set pobres almoines, almoynes.)

Li faria tantas messas dire, e tantas elimosinas faria per ella.

V. de Guillaume de la Tour.

Il donnait à sept pauvres des aumônes... 

Lui ferait dire tant de messes, et ferait tant d'aumônes pour elle.

ANC. ESP. Elemosina. IT. Limosina.

2. Almosna, Almorna, s. f., aumône. 

Quant hom vei romieu

Cochat, s'almosna 'l fazia,

Honors e bes li seria.

Azemar le Noir: Ja d'ogan.

Quand un homme voit un pélerin malheureux, s'il lui faisait aumône, honneur et bien lui serait.

- Qui adordenamens vol far almorna, a se mezeys deu comenssar.

V. et Vert., fol. 82. 

Qui avec ordre veut faire aumône, doit commencer par soi-même.

- Compassion, pitié.

Fig. D'ome, qu'es aissi conques,

Pot dompna aver almosna gran.

B. de Ventadour: Non es. 

D'homme, qui est ainsi conquis, dame peut avoir grande pitié. 

ANC. ESP. Candelas e almosnas e cantos e pregos.

Poema de Alexandro, cop. 660.

CAT. Almoyna. ANC. ESP. Almosna. ESP. MOD. Limosna. PORT. Esmola. (chap. almoina, almoyna, almoines, almoynes, aumosna, aumosnes.)

3. Almosnera, s. f., aumônière, bourse.

Vos, per fin' amor entera, 

Domna, mi des vostr' almosnera, 

Don ieu vos rend cin centz merces. (cin : cinc : cinq : cinco : sing, sinc)

Folquet de Romans: Domna, ieu pren.

Vous, par pur amour entier, dame, vous me donnâtes votre aumônière, dont je vous rends cinq cents mercis.

ANC. FR. Une herbe avoit en s'aumosniere 

Qui moult ert precieuse et chiere.

Roman du Renart, t. III, p. 118. 

Li moines traist une aumosniere; 

Dix sols i ot.

Fables et cont. anc., t. I, p. 247.

4. Almornier, Almoynier, Almonier, s. m., qui demande, qui fait l'aumône, aumônier.

L'autre ve paure almoyniers

A senhor qu'il fa valensa,

Tan qu'es rics; pueys, si mestiers

Li fa, non a sovinensa.

Folquet de Lunel: E nom del paire.

L'autre vient pauvre demandeur d'aumône à seigneur qui lui fait générosité, tant qu'il est riche; puis, s'il lui fait besoin, il n'a pas souvenance.

Sapchatz que bos almorniers 

Deu almorna dar volontiers.

(chap. Sapiáu que bon almoiné deu almoina doná en voluntat.)

Brev. d'amor, fol. 71. 

Sachez que bon faiseur d'aumône doit donner l'aumône volontiers.

Avenc se que sos cambriers

No 'lh fo de pres ni l' almorniers. 

Brev. d'amor, fol. 187. 

Il advint que son chambellan ne lui fut de près ni l'aumônier.

- Chargé de distribuer des aumônes.

Alcus dels sobredigs almoniers desamparaba la almonaria d'aquest testament.

Tit. de 1302. DOAT, t. CXVIII, fol. 253. 

Quelqu'un des susdits chargés de distribuer les aumônes abandonnait l'aumônerie de ce testament.

Adj. Ab la maio almoinera de la dicha gleia.

Tit. de 1276. DOAT, t. CXIII, fol. 75. 

Avec la maison aumônière de ladite église.

CAT. Almoyner. ANC. ESP. Almosnero. ESP. MOD. Limosnero. 

PORT. Esmolero. IT. Limosiniere. (chap. almoiné, almoinés, almoyné, almoynés, aumoiné, aumoinés.)

5. Almonaria, s. f., soin de distribuer des aumônes, aumônerie.

Recepio aquesta almonaria et la administracio d'aquest... testament.

Tit. de 1302. DOAT, t. CXVII, fol. 252.

Recevaient ce soin de distribuer les aumônes et l'administration de ce... testament.

6. Almornar, v., aumôner, faire l'aumône.

Nienz es dejunz senes almornar.

Sermons en prov., fol. 24.

Rien n'est le jeûne sans faire l'aumône.

ANC. ESP. Almosnar. PORT. Esmolar. IT. Limosinare.


Elephant, s. m., lat. elephantus, éléphant.

La elephanta va ves orient, e l' elephant la sec.

(chap. La elefanta va cap al orién, y lo elefán la seguix.)

Elephans nayscho en ela.

Eluc. de las propr., fol. 249 et 158. 

L'éléphante va vers l'orient, et l'éléphant la suit. 

Éléphants naissent en elle. 

CAT. Elefant. ESP. Elefante. PORT. Elephante, elefante. IT. Elefante.

(chap. elefán, elefans, elefanta, elefantes.)

2. Olifan, Orifan, s. m. et f., éléphant.

Atressi cum l'olifans 

Que, quan chai, no s pot levar. 

Richard de Barbezieux: Atressi. 

Ainsi que l'éléphant qui, quand il tombe, ne se peut relever.

Can l'orifan vol enfantar, ela vay al flum de Tigre, sobeira de India, et a la riba enfanta.

Naturas d'alcunas bestias.

Quand l'éléphante veut mettre bas, elle va au fleuve du Tigre (Tigris), souverain de l'Inde, et met bas sur la rive.

ANC. FR. De Perse i vint li olifans... 

Li oliphans qui estoit lens. 

Roman du Renart, t. IV, p. 131 et 97.

3. Elephanta, s. f., éléphante. 

Femna ni elephanta no engenro mas un filh.

Rescondo las elephantas domesjas.

Eluc. de las propr., fol. 51 et 249. 

Femme et éléphante n'engendrent qu'un fils. 

Ils renferment les éléphantes apprivoisées.

4. Elephantessa, s. f., éléphante.

Bestias, que han paucas popas, engendro paucs filhs, cum femna et elephantessa. Eluc. de las propr., fol. 51.

Bêtes, qui ont peu de mamelles, engendrent peu de fils, comme femme et éléphante. IT. Elefantessa.

5. Elephantin, adj., lat. elephantinus, éléphantin, d'éléphant.

Dens elephantinas.

Eluc. de las propr., fol. 16.

Dents d'éléphant.

CAT. Elefantí. ESP. IT. Elefantino.

6. Elefancia, Elephacia, s. f., lat. elephantiasis, éléphantiasis, sorte de maladie qui rend la peau rude comme celle de l'éléphant.

Una specia es de lebrozia dita elefancia. 

De leprositat et elephacia preservativa.

Eluc. de las propr., fol. 99 et 183. 

Il est une espèce de lèpre dite éléphantiasis. 

Préservative de léprosité et éléphantiasis. 

CAT. ESP. (chap. elefantiasis) Elefancia. PORT. Elephancia, elefancia. 

IT. Elefanzia.


Elitropia, s. f., grec *, héliotrope, sorte de pierre.

Elitropia es peyra vert.

(chap. Lo heliotropo es una pedra verda; al Decamerón en chapurriau podéu lligí una noveleta sobre esta pedra y Calandrino.)

Eluc. de las propr., fol. 187.

Héliotrope est pierre verte. 

ESP. Heliotropio. PORT. Heliotropia. IT. Elitropia. (chap. heliotropo)

2. Elytropia, s. f., grec *, héliotrope, tournesol, sorte de plante.

Elytropia es herba dita sol sequir, quar si mov siguen... movement del solelh. Eluc. de las propr., fol. 206.

Héliotrope est herbe dite suivre le soleil, car elle se meut suivant... 

le mouvement du soleil.

ESP. (como el girasol) PORT. Heliotropio. IT. Elitropia.


Ellebori, s. m., elleborum, ellébore. 

Ellebori val a purgar humors flegmaticas.

(chap. Lo ellebori val per a purgá humors flemátiques.)

Eluc. de las propr., fol. 206.

Ellébore vaut à purger humeurs flegmatiques.

De ellebori blanc.

Rec. de recettes de médecine. 

D'ellébore blanc.

ANC. CAT. Elebor. ESP. Eleboro. PORT. IT. Elleboro.


Ematiste, s. f., lat. amethystus, améthyste.

Ematiste es peyra de color ferrenca. 

(chap. L'amatista es una pedra de coló ferrós, de coló de ferro.)

Eluc. de las propr., fol. 187.

Améthyste est pierre de couleur de fer.

CAT. Amatista. ANC. ESP. Amatiste (MOD. Amatista). PORT. Ametysta. 

IT. Amatista.


Embarc, Embarg, s. m., obstacle, embarras.

Aura cert salvacio 

En Paradis, ses tot embarc.

Brev. d'amor, fol. 80. 

Il aura certainement salut en Paradis, sans aucun obstacle.

Qui aras se met en tal embarc

De sostener valor qu'a pauc non tomba. 

G. de Durfort: Quar say. 

Qui maintenant se met en tel embarras de soutenir le mérite qui peu s'en faut qu'il ne tombe.

- Embarquement.

Tots nostres embargs pagats.

Tit. de 1312. DOAT, t. XLII, fol. 142. 

Tous nos embarquements payés.

ANC. CAT. Embarg. ESP. PORT. Embargo. IT. Imbarco. (chap. Embarc, embarg; v. embargá: embargo, embargues, embargue, embarguem o embargam, embarguéu o embargáu, embarguen. Embargat, embargats, embargada, embargades.)

2. Embargament, s. m., embarras, empêchement.

Sens tot contrast e sens tot embargament.

Tit. de 1309. DOAT, t. CLXXIX, fol. 43. 

Sans aucune contradiction et sans aucun empêchement.

De tot embargament o torbament... contrast o embargament.

Tit. de 1418. Bordeaux, bibl. Monteil.

De tout embarras ou trouble... opposition ou empêchement.

Per alcun autre embargament manifest.

Tit. de 1284. DOAT, t. XXXVIII, fol. 74. 

Par aucun autre empêchement manifeste.

3. Embargar, v., embarrasser, empêcher.

Cant si pais, 

Embarga lo; no pot trair 

So que manja.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Quand il se repaît, elle l'embarrasse; il ne peut avaler ce qu'il mange.

Tos temps ey paors que ns embarc 

La freoltatz.

Gavaudan le Vieux: Lo mes. 

J'ai toujours peur que la faiblesse nous embarrasse. 

Si be m fas lonc esper, no m'embarga. 

A. Daniel: Si m fos. 

Bien que je fasse longue attente, cela ne m'embarrasse.

De nulha ren no s'esmet ni s'embarga 

Ses bon yssir.

G. de Durfort: Quar say.

Ne se mêle ni s'embarrasse de nulle chose sans bonne issue. 

Part. pas.

Iverns no m ten de chantar embargat,

Ni per estiu non suy plus voluntas. 

G. Riquier: Iverns. 

Hiver ne me tient empêché de chanter, ni par l'été je ne suis pas plus empressé. 

CAT. ESP. PORT. Embargar. (chap. embargá: embargo, embargues, embargue, embarguem o embargam, embarguéu o embargáu, embarguen.)

4. Desembargar, v., débarrasser. 

Delivrar o desembargar la terra.

Tit. de 1310. DOAT, t. CLXXIX, fol. 223. 

Délivrer ou débarrasser la terre. 

CAT. ESP. PORT. Desembargar. (chap. desembargá, se conjugue com embargá.)


Embelic, s. m., lat. umbilicus, nombril.

Cercuit del embelic.

Trad. d'Albucasis, fol. 7. 

Contour du nombril. 

ESP. Ombligo. PORT. Embigo. IT. Ombilico

(chap. melic, melics; meligomelico al alt Aragó.)

2. Emborill, Embonilh, Enbonill, s. m., nombril.

Per lo budel del emborilh. 

(chap. Per lo budell del melic.)

Lo budels del embonilh.

Liv. de Sydrac, fol. 85 et 103. 

Par le boyau du nombril. 

Le boyau du nombril.

Tro al embonill.

Ord. des R. de Fr., 1463, t. XVI, p. 127. 

Jusqu'au nombril.

3. Emborigol, s. m., nombril.

Li autre que so cabessatz tro l'enborigol, aquels son fornicadors.

Revelatio de las Penas dels inferns.

Les autres qui sont velus jusqu'au nombril, ceux-là sont fornicateurs.


Emblar, Enblar, v., voler, dérober, prendre, enlever.

Manthas vetz ieu cossir tan

Lairon me poirian emblar, 

Ja no sabria dir que s fan.

B. de Ventadour: Quant erba vertz. 

Souvent je pense tellement que voleurs me pourraient voler, que je ne saurais dire ce qu'ils font. 

Car lai vivia ab sos lairos, 

Emblan las fedas e'ls moutos.

Garin d'Apchier: Mos cominals.

Car il vivait là avec ses larrons, dérobant les brebis et les moutons.

S' us paubres hom emblava un lansol, 

Laires seri' et iria cap cli.

(chap. Si un pobre home emblabe, robabe, un llansol, lladre siríe y aniríe en lo cap cacho, inclinat.)

P. Cardinal: Prop a guerra. 

Si un pauvre homme enlevait un linceul, il serait voleur et irait tête baissée. 

Un bais que forsa d'amor 

Mi fetz a ma domna emblar.

P. Vidal: Pus tornatz.

Un baiser que force d'amour me fit dérober à ma dame.

Per qu'ieu l'embles un dous baisar.

B. de Ventadour: Quant erba vertz. 

Pour que je lui dérobasse un doux baiser.

Fig. Pros domna, ab un dous esguar... 

Mi venguest mon cor emblar.

P. de Maensac: Estat aurai. 

Vaillante dame, avec un doux regard... me vîntes voler mon coeur.

- S'éloigner, s'envoler, s'enfuir.

Quan m'en cuic enblar, plus mi repren. 

Aimeri de Peguilain: En amor. 

Quand je m'en pense éloigner, plus elle me reprend. 

Embleron si dels frayres, e van pres de la mar.

V. de S. Honorat. 

Ils s'éloignèrent des frères, et vont près de la mer. 

Er quan s'embla 'l fuelh del fraisse.

Rambaud d'Orange: Er quan. 

Maintenant quand s'envole la feuille du frêne. 

Part. pas. Que no m pogues esser emblatz. 

Passio de Maria. 

Qu'il ne me pût être dérobé.

Dic que mon cors m'es emblatz.

P. Cardinal: Ar mi puesc. 

Je dis que mon coeur m'est enlevé. 

Tota la gen morta, c'us no n'es escapatz, 

Mas ieu tant solament que m'en sey gent emblatz.

Roman de Fierabras, v. 119.

Toute la gent morte, tellement qu'un n'en est échappé, excepté moi tant seulement qui m'en suis habilement enfui.

ANC. FR. Plusieurs fois la folle femme amble l'argent à son mary pour acheter vestures. Tr. de S. Bernard, Montfaucon, Bib. bib. p. 1390. 

Dirai vos que mon cuer amblé m'a

Li douz ris et li bel oil qu'ele a.

Le Roi de Navarre, chanson 3. 

ANC. CAT. Emblar. PORT. Embellezar.


Emblausir, Enblauzir, v., éblouir, ébahir. 

Voyez Denina, t. III, p. 21.

Part. pas. De gaug que avian eran totz emblausitz. 

Auziron tan grans cans delhs angils que totz estavan enblauzitz.

Philomena.

Ils étaient tous éblouis de la joie qu'ils avaient. 

Ils ouïrent si grands cantiques des anges, qu'ils étaient tous ébahis.

lunes, 8 de marzo de 2021

HIFE, català, fa vómit

 https://www.hife.es/ca-ES

La Hispano de Fuente En Segures, S.A. (HIFE, SA), va ser fundada el 1915.


La gramática de la lengua catalana, por Pompeyo Fabra, escrita en castellano, es de 1912.

Si esta empresa se va fundá al 1915 a Benassal, Castelló, tenín gramática de la llengua valenciana desde siglos atrás, lo epítome de Carlos Ros, etc, o be esta del 1915, https://www.avl.gva.es/documents/31987/65233/GNV, podríen fé un esfors, que no se herniaríe dingú.  

gramática, Pompeyo Fabra, lengua catalana, escrita en castellano

És difícil resumir breument 100 anys de transport En essència, l'empresa comença el seu camí per terres de la Província de Castelló de la Plana. Neix a Benassal. El Hispano Suiza matrícula CS-17, va ser el seu primer vehicle. A partir d'aquest primer vehicle i mitjançant línies regulars, pràcticament cobreix tota la seva província de Castelló i àmplia serveis regulars a València.

Casi com lo Santana de brandy Segarra

 

• Paral·lelament, a 1.927, inaugura la primera estació de servei de Tortosa "Estació de Servei 4 Camins, SA" per a subministrament de carburs en general.

 

• El 1925, Hife arriba a Catalunya amb l'adjudicació de la línia regular Tortosa - Valderrobres i Tortosa - Vinaròs. Durant aquesta època, l'empresa va creixent adquirint i consolidant línies regulars a les províncies de Tarragona, Comunitat d'Aragó i pròpies de València i Castelló.

 

• En els anys '50, entra al mercat discrecional amb bases a Madrid i Barcelona, ​​a més d'adquirir experiència internacional amb la línia regular entre Barcelona i Frankfurt. En aquesta època s'obre el primer bar a l'estació d'autobusos de Tortosa.

 

• En els anys '70 s'inaugura el primer Restaurant "SNACK BAR Cap de Ball" i també es crea VIATGES ESPATUR. A la fi dels '70, Hife arribarà en línia regular fins a Barcelona, ​​inaugurant la línia per autopista La Ràpita - Amposta - Tortosa - Barcelona. També es crea una línia regular internacional que unia Madrid, Saragossa i Barcelona amb Gènova, Florència i Roma.

 

• En els 80 ', HIFE estableix taquilles a Tarragona, Salou, Cambrils i Peníscola. Comença els seus serveis des de Saragossa a la Costa Daurada i Costa de Azahar. També s'estrena ell nou Hotel Bus o autocar cotxe-llit, amb viatges discrecionals per tota Europa.

 

• En els anys '90, Hife inicia el servei urbà de Tortosa que realitzava Autobusos Ebre. Mitjançant unió d'empreses arriba en línia regular a Madrid des de Tarragona i Salou. Més tard, amplia serveis unint el Nord d'Espanya (Sant Sebastià, Bilbao, Vitòria, Pamplona i Osca) amb la Costa Daurada i de Tarongers.

 

• En una època d'avenços tecnològics, s'adapta creant la targeta xip amb contacte amb la qual tots els clients gaudeixen d'un descompte pel seu ús i crea la pàgina web www.hife.es

 

• En 1992 el grup HIFE és seleccionat pel Sponsor americà Mars Company, per al transport en les Olimpíades de Barcelona'92 dels visitants procedents de més de 40 països. (Els catalans inclosos)


En 1992 el grup HIFE és seleccionat pel Sponsor americà Mars Company, per al transport en les Olimpíades de Barcelona'92 dels visitants procedents de més de 40 països.

 

• Crea la majorista Hifetours que depèn de Viatges Terminaltour, sl i s'especialitza en congressos, grans grups i receptora turística. Amb el naixement de Port Aventura crea paquets turístics dedicats al parc temàtic.

 

• HIFE veu premiat el seu esforç i el 1997 és seleccionada a Espanya "millor empresa de l'any en transport de passatgers en línia regular".

 

• Inicia el s. XXI ampliant els seus serveis i obrint 2 restaurants Cap de Ball a Tortosa, a més de 3 agències minoristes La Pineda i Tortosa. Adquireix també la majoria de l'Estació de Servei Estadi amb l'abanderada Cepsa creant un pàrquing per a vehicles industrials de 150 places de vehicle industrial.

 

• L'estiu de 2004 és seleccionada com Transportista Oficial del Mundial de Rem que es va celebrar a Banyoles (Girona) i en què van competir 67 països de tot el món. S'inicia el transport urbà a la localitat costanera de Calafell i Amposta.

 

• En 2005 i amb motiu de la celebració del 90 Aniversari de Hife es presenta el llibre "Veus i Teclats". Tota la recaptació es destina a la "Associació de Malalts d'Alzheimer de les Terres de l'Ebre".

 

• El 2008, la majorista Hifetours és triada agent oficial de vendes d'entrades per a l'Expo Saragossa 2008 i es inicial el transport urbà a Peníscola, Torredembarra i Cubelles.

 

• El 2009, HIFE adquireix les concessions de l'empresa Automòbils Baix Aragó, SA (Abasa) que connectava les principals localitats del Baix Aragó amb Alcanyís i Saragossa, i disposava també de diverses línies a les províncies de Terol i Saragossa. Realitza a més el servei Teruel - Alcanyís - Gandesa - Reus - Barcelona, ​​i Saragossa amb Belchite, del Burgo d'Ebre, Escatrón, Casp, Alcorisa, Andorra de Terol, Azaila, etc. Igual que HIFE, realitzava serveis discrecionals nacionals i internacionals, així com serveis de transport adaptat i per a persones discapacitades. Gràcies a la unió de les dues xarxes de transport, HIFE millora considerablement el servei entre les comunitats d'Aragó, Catalunya i València.

 

• El 2010 crea el Bono Virtual. Una targeta amb descompte de venda exclusiva per Internet.

 

• El 2011 adquireix l'empresa Autocars Segarra, SL, fundada el 1.902 amb una llarga experiència en el món del transport de viatgers a la Província de Tarragona tant en línia regular com a discrecional. Estableix base a Tarragona.

 

• L'any 2013 Hife inaugura base a Alcanyís i se suma a les ja operatives de Saragossa, Vinaròs, Tarragona, Tortosa i Calafell. També aquest mateix any, comença a gestionar l'Estació de Servei Cervantes, a Tortosa.

 

• També a l'agost de 2013 presenta la seva primera base fora d'Espanya, a Malabo (República de Guinea Equatorial) on comença a treballar línies regulars, transport escolar i servei per a empreses d'aquest país africà. Al novembre d'aquest mateix any, Hife-GE, transporta a membres de la Selecció Espanyola de Futbol, ​​VIP 'si premsa en general, durant la visita d'aquesta selecció a Malabo per a la realització d'un partit amistós entre les seleccions de Guinea Equatorial i Espanya .

 

• L'any 2015, coincidint amb el Centenari de la fundació de l'Empresa, presenta el llibre "Hife, Cent anys de Companyia". També amplia expedicions a Barcelona i Tarragona des de les Terres de l'Ebre, acompanyat d'una important campanya de millora de tarifes. S'introdueixen nous abonaments / descompte com ara la T10/120 i s'amplia l'oferta per fidelització amb les targetes sense contacte, "bono virtual", quioscos d'auto-venda i la venda a través de dispositius smartphones o tablets.

 

• L'any 2016, L'Empresa Autobusos Guiral, amb seu a Caspe (Saragossa) s'uneix a Hife. Guiral, especialitzada en transport discrecional i escolar, treballa sobretot a la Comarca del Baix Aragó, la qual cosa permet una clara millora el servei en aquesta zona aragonesa.

• . En 2017 L'Empresa Sanfiz de Alcobendas (Madrid) s'integra en Hife, en el 2018 ho fa Autocars La Costa de Montblanc (Tarragona) juntament amb una agència de viatges en aquesta mateixa localitat, i l'any 2019 ho fa Autocars Amado de Barajas.

• En l'Actualitat el grup, està present en el sector de turisme, amb les agències de viatges Terminaltour, sl (Majorista i minorista), restauració amb la marca Cap de Ball, sl, estacions de servei amb les marques Estadi, 4 Camins i Cervantes, abanderades amb Cepsa i Repsol respectivament, 3 tallers propis de manteniment d'autobusos, una empresa de neteja i manteniments integrals de vehicles, Garatge Modern i la pròpia Autocars Hife, sa dedicada al transport de viatgers.

 

• Amb l'experiència demostrada durant aquesta llarga trajectòria, el grup d'empreses segueixen treballant dia a dia amb un únic objectiu: aconseguir la màxima satisfacció dels seus clients i usuaris.

Yo los hay escrit aixó:
No sabeu escriure en valensiá? La versió en catalá fa vómit. 

No sabeu escriure en valensiá? La versió en catalá fa vómit.