habé | haber |
habél | haberlo |
habéla | haberla |
habélay donat | haberle dado (algo) |
habéles | haberlas |
habéli | haberle |
habéls | haberles |
habém, ham | hemos |
Habén | habiendo |
habénla | habiéndola |
Habénli | habiéndole |
Habénlo | habiéndolo |
habénlos | habiéndolos |
habénme | habiéndome |
Habíe | había |
habíem | habíamos |
habíen | habían |
habíes | habías |
habíeu | habiais |
habilidat | habilidad |
habilidats | habilidades |
habilitá | habilitar |
habilitat, habilitada | habilitado, habilitada |
habiliten | habilitan |
hábilmen | habilmente |
Hábit – lo hábit no fa al monjo | Hábito – el hábito no hace al monje |
habitá | habitar |
habitabilidat | habitabilidad |
habitácul | habitáculo |
habitáculs | habitáculos |
habitada, habitades | habitada, habitadas |
habitán, habitáns | habitante, habitantes |
habitassió, habitassións | habitación, habitaciones |
Hábitat – habitat, habitats | Hábitat – habitado, habitados |
hábits | hábitos |
Habitual , habituals | Habitual, habituales |
habrá jaleo | ñaurá jaleo |
hacienda | hacienda, finca, heredad, latifundio, capital, caudal, bienes, pertenencias, posesiones, finanzas, dinero, erario, fisco, tesoro, administración, bolsa, banca, tributo, economía |
hagáu fet | hayáis hecho |
haguera buscat | hubiera o hubiese buscado |
haguere buscat (ell) | hubiera o hubiese buscado (él) |
haguerem buscat | hubieran o hubiesen buscado |
haguéreu buscat | hubierais o hubieseis buscado |
Hagut – U ham hagut de buscá, u ham tingut que buscá | lo hemos tenido que buscar |
Hai, hay – Yo hai (hay) minjat mol be | yo he comido muy bien |
Haiga – que yo haiga fet alló que diuen, no u podrán probá | que yo haya hecho eso que dicen, no lo podrán probar |
Haigám – Lo que haigám fet abáns no contará | lo que hayamos hecho antes no contará |
haigám fet, haiguém fet | hayamos hecho |
haigáu fet, haiguéu fet | hayáis hecho |
haigue fet | haya hecho |
haiguen fet | hayan hecho |
haigueren fet (si ells) | (si ellos) hubieran o hubiesen hecho |
haigues fet | hayas hecho |
ham fet | hemos hecho |
hamburguesa, hamburgueses | hamburguesa, hamburguesas |
hámster, hámsters | hámster, hámsters |
han fet | han hecho |
harmónica, harmóniques (instrumén) | harmónica, harmónicas (instrumento) |
Harpía, harpíes, correcte sense h: arpía, arpíes | arpía, arpías, bruja, furia, fiera, basilisco, esperpento, estantigua, insidiosa, malvada, diablesa, pérfida |
has de llum : haz - feix, gavilla, gavella, espiga, manoll, lleña, brassada | haz, fajo, gavilla, espiga, manojo, leña, brazada |
has fet | has hecho |
hasque, haigue, haygue (fet) | haya hecho |
hasquem, haiguém, haigám | hayamos |
hasquen, háiguen | hayan |
hasques, haigues (fet) | hayas hecho |
hassaña, hassañes – proesa, gesta, acsió, epopeya, empresa, heroissidat, heroísme, aventura | hazaña, proeza, gesta, acción, epopeya, empresa, heroicidad, hombrada, heroísmo, aventura, guapeza |
hassendat, com lo de Mercadona, terratenién, latifundista, ganadé, agricultó, ric (com lo de Queretes), potentat, propietari | hacendado, terrateniente, latifundista, ganadero, agricultor, estanciero, rico, potentado, propietario |
hasta | hasta |
hau fet | habéis hecho |
haurá fet | habrá hecho |
haurán fet | habrán hecho |
haurás fet | habrás hecho |
hauré fet | habré hecho |
haurém fet | habremos hecho |
hauréu fet | habréis hecho |
hauría fet | habría hecho |
hauríe (de) | tendría que |
hauríe fet (ella) | habría hecho |
hauríem de fé | tendríamos que hacer |
hauríem fet | habríamos hecho |
hauríeu fet | habríais hecho |
hay, hai fet | he hecho |
hayga fet, haiga fet | haya hecho |
haygue fet, haigue fet (ell) | haya hecho |
hayguen fet | hayan hecho |
haygueren fet | hubieran o hubiesen hecho |
hebilla, hebilles - broche, passadó, imperdible, corchete | hebilla, hebillas - broche, fíbula, pasador, prendedor, imperdible, corchete |
Hebra, hebres - fil, fibra | Hebra, hebras, hilo, hila, filamento, hilván, fibra, Brizna |
hedonisme - doctrina segóns la que lo plaé es lo únic o lo prinsipal be de la vida - derivat del griego ἡδονή, plaé | hedonismo |
hedra, hedrera | hiedra |
heránsia, herénsia | herencia |
herba pussera (pussa) | tipo de hierba (pulguera) |
herba, herbes – Herbés es un poble de Castelló, partín en Penarroija de Tastavins, passe lo riu Escalona, allí fan aiguardén de herbes, pero no se apareix al herbero de Valénsia, lo de Bocairent hay probat yo. | hierba, yerba, hierbas, yerbas |
herbero, licor de Valénsia (Bocairent), aiguardén anissat en herbes a dins, no se apareix mol en lo aiguardén de Herbés (Castelló) | licor de hierbas de Valencia |
herbeta | hierbecita |
herbetes | hierbecitas |
heredá | heredar |
heredada, heredades | heredada, heredadas |
heredat (p) heredats | heredado, heredados |
heredat, hacienda | heredad, hacienda |
heredés, hereus, com lo mas del hereu a Valderrobres | herederos |
herénsia | herencia |
herénsies | herencias |
hereu | heredero |
hereua, hereues | heredera, herederas |
hereus | herederos |
hermós, hermosos | hermoso, hermosos |
hermosa, hermoses | hermosa, hermosas |
hermossíssim | hermosísimo |
hermossíssima, hermossíssimes | hermosísima, hermosísimas |
hermossíssims | hermosísimos |
hermosures, hermossures | hermosuras |
herms, erms, hermes, ermes | yermos |
heroísme | heroísmo |
Hi – ya hi som – no hi vach – féslay = fes la hi – pújay – puja hi | no existe en castellano |
hi vach aná – no hi váigues | Fui – no vayas |
hibisco | hibisco |
hidratán | hidratando, hidratante |
Hidroeléctrica, Hidroeléctriques | Hidroeléctrica, hidroeléctricas |
hidrógeno | hidrógeno |
hidrología | hidrología |
hiena, hienes – lo llop blang dels Ports ere una hiena - la creu del llop, a Penarroija | hiena, hienas |
higiene | higiene |
hindú | hindú |
hipnotissá, hipnotisá | hipnotizar |
hipnotissál | hipnotizarlo |
hipocressía | hipocresía |
hipoteca, hipoteques | hipoteca, hipotecas |
hipotecat, hipotecats | hipotecado, hipotecados |
histéric, histérica | histérico, histérica |
história, historia, históries, histories | historia, historias |
historiadó, historiadós, historiadora, historiadores, com Antonio Ubieto Arteta | historiador, historiadores, historiadora, historiadoras |
historial, historials | historial, historiales |
históric | histórico |
histórics | históricos |
historieta | historieta |
historietes | historietas |
hivern, invern | invierno |
hogar | hogar |
hola | hola |
holgabe | holgaba |
holgás, folgás, descansá, reposá, bambá, vaguejá, descuidás, dormí, tombás, distráures, divertís, entretíndres, disfrutá, alegrás, felissitás, selebrá |
holgarse, descansar, reposar, vaguear, descuidarse, sestear, dormitar, tumbarse, distraerse, divertirse, entretenerse, disfrutar, solazarse, alegrarse, felicitarse, celebrar |
hombría (de home), vore umbría, ombría | hombría |
home, hómens, homes, homenet (y cagamandurries) - antic : hómnes – ómnes | hombre, hombres, hombrecitos y cagabandurrias |
home, homes | hombre, hombres |
homenet, homenets | hombrecito, hombrecitos |
homissidi, homicidio, homissidis, homicidios | homicidio, homicidios |
homófona | homófona |
honéstamen | honestamente |
honestidat | honestidad |
honestíssim | honestísimo |
honestíssima | honestísima |
honestíssimes | honestísimas |
honor | honor |
honorabilidat | honorabilidad |
honorablemen | honorablemente |
honoraris | honorarios |
honors | honores |
honraben | honraban |
honrada, honrades | honrada, honradas |
honradamen | honradamente |
honradés | honradez |
honrál | honrarlo |
honrála | honrarla |
honráls | honrarlos |
honránla | honrándola |
honrat | honrado |
honrats | honrados |
honrém | honramos |
honrosamen | honrosamente |
hora | hora |
horari | horario |
horaris | horarios |
hores | horas |
horeta són sixanta minutets | horita |
horizonte, horizontes | horizonte, horizontes |
hormigó | hormigón |
horrendo, horrendos | horrendo, horrendos |
Horrible, horribles | Horrible, horribles |
horriblemen | horriblemente |
horror, molta temó, molta po | horror |
horrorisá | horrorizar |
horrorós | horroroso |
horrorosos | horrorosos |
hort, horts | huerto, huertos |
horta, hortes – Horta de San Juan (se pronúnsie la J com a jung o jónec, la T del catalá sanT no se escriu en chapurriau) | huerta, huertas |
hortalisa | hortaliza |
hortalises | hortalizas |
hortet, hortets | huertecito, huertecitos |
horticultó | horticultor |
horts | huertos |
hospedabe | hospedaba |
hospedál | hospedarlo |
hospedánse | hospedándose |
hospedat, hospedada | hospedado, hospedada |
hospital, hospitals | hospital, hospitales |
hostelería | hostelería |
Hóstia, guantá, guantada, bufetá, bufetada, clatellot, arruissó o arruixó de dits - beneita – cop – vore trompada | hostia, guantazo, bofetón, golpe |
hostigántos | hostigándoos |
hostil, enfrentat, desfavorable, rival, adversari, enemic, contrari | hostil, enfrentado, adverso, desfavorable, rival, adversario, enemigo, contrario |
hostilidat | hostilidad |
hotel, hotels | hotel, hoteles |
hotelet, hotelets | hotelito, hotelitos |
Huella, patada, huelles, patades - siñal, marca, patejada, pista, rastre, pas, impresió, estela, solc, carril, rodada, trassa, estigma, sicatris, recuerdo, record, memória, evocassió, indissi, mensió, alusió, resto, vestigio, sedimén | huella, huellas - señal, marca, pisada, pista, rastro, paso, impresión, estela, surco, carril, rodada, traza, estigma, cicatriz, recuerdo, memoria, evocación, remembranza, indicio, mención, alusión, resto, vestigio, sedimento |
huérfano, huérfanos, huérfana, huérfanes | huérfano, huérfanos, huérfana, huérfanas |
huésped, huéspeds | huésped, huéspedes |
humana, humanes | humana, humanas |
humanamen | humanamente |
humanidat | humanidad |
humano, humá, humanos, humáns | humano, humanos |
humí (doná humitat) | humedecer |
humida, humides | húmeda, humedecida, húmedas, humedecidas |
humildat | humildad |
humilde, humil | humilde |
humildemen | humildemente |
humildes, humils | humildes |
humillá | humillar |
humillál | humillarlo |
humilláls | humillarlos |
humillat | humillado |
humín, ficán humitat | humedeciendo |
humit | húmedo, humedecido |
humitat, humitats | humedad, humedades |
humits | húmedos |
humor | humor |
humorístic | humorístico |
champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
sábado, 24 de noviembre de 2018
Dicsionari chapurriau castellá, H
lunes, 10 de junio de 2019
Tomo I, texto XXXII, carta, Pere Torrelles, capita general de les armades
Reg. 2.252, fol. 110. 18 de agosto de 1409.
Lo rey Darago et de Sicilia. - Capita. Si nous havem scrit tro açi clarament nostra intencio dalcunes coses que dejus se contenen nous en merevellets quar la raho es per tal com dalcuns fets en que erem en perplexitat quen deviem fer voliem haver consell del sanct pare e que hi fossen presents maestre Viçent Ferrer lo prior de la Vall de Jhesuchrist e mossen Francesch Daranda. E de fet apres que per nos li es estat demanat lo dit consell huy hora de vespres lo comte Durgell e tots los de les corts que celebram als cathalansforen devant nos supplicants quens plagues hoir alcunes paraules quens volien explicar devant lo dit sanct pare: e nos volents condescendre a lur supplicacio fom devant ell ensemps ab los propdits de les corts los quals nos supplicaren humilment ab moltes persuasions e belles rahons que faeren a fundar lur supplicacio que volguessem pendre muller e que aço per cosa del mon no volguessem dilatar si desijavem la salut e bon estament de nostres regnes e terres. E feta la dita supplicacio tantost lo dit sanct pare pregans ens consella publicament presents los dits supplicants e presents encara los dits maestre Viçent lo prior e mossen Francesch Daranda que volguessem condescendre a la dita supplicacio la qual a son parer era no solament justa e rahonabla mas encara expedient e fort necessaria e que no volguessem la execucio daquella differir. Ladoncs per nos fo respost al dit sanct pare e als dessus dits que pus ells ho consellaven e los propdits nos en supplicaven que a nos plahia pendre muller e que ho fariem tantost: e de fet ab la ajuda de nostre Senyor Deus ho entenem a fer fort prestament. E en aquell mateix instant diguem al dit sanct pare e als de les dites corts que nos proferiem e de fet ho compliriem de anar personalment en Sardenya prestament e que puys complida la execucio dels sards iriem al regne de Sicilia per visitar e consolar aquell: e que si la reyna que pendriem per muller era prenysabans que nos hic partissem lexariemla açi e que si prenys no era lans en menariem. Noresmenys lus proferim de posar soltament lo fet de la justicia en mans de certes persones quey sien deputades per les corts et de certes persones que nos hi deputariem les quals sens consultarne a nos la posen en bon e degut estament: e que si cas sera que en res hi discrepen o nos puxen concordar que hi proceesquenab e de consell del dit sanct pare: e de totes aquestes coses axi lo dit sanct pare com los de les dites corts hagueren fort gran plaer ens ho regraciaren molt. Perque com nos entenamportar a execucio infalliblement totes les coses dessus dites manamvos que com pus prestament porets nos trametats amarinada e ben aparellada la galea dels Cans car nos la farem armar açi e ja hi havem posada taula per armar e en aquella Deu volent passarem personalment en aqueix regne. Lo dit sanct pare ha manat devant nos a mossen Johan de Luna que sen torn aqui encontinent ab los CC rocins ab quey era passat lo qual tantost se deu recullir e tornar aqui. Semblantment haurets dins breus dies mossen G. R. de Muncada ab los L bacinets e L pillarts que la ciutat de Valencia hi tramet quar ja creem que sia partit a la hora dara. Perqueus pregam e manam que consolets e confortets tota la gent darmes que es aqui ab vos per nostre servey els digats quar axi ho farem de fet que per una daquestes dues galeas que son açi vos trametrem moneda ab quels sostengats tro que nos siam aqui on serem Deu volent dins breus dies e rahonaremvos largament moltes coses. En una letra que mossen R. Torrelles frare vostre vos tramet porets veure et per aquella saber moltes altres noves que a present nous curam scriure. Dada en la casa de Bellesguard sots nostre segell secret a XVIII dies dagost del any MCCCC nou. - REX MARTINUS. - Dominus rex mandavit michi - Bernardo Medici. - Dirigitur a mossen P. Torrelles capita general de lesarmades etc.
Bellesguart, Bellesguard |
domingo, 9 de junio de 2019
Tomo I, texto XXIV, lo rey, Pedro Torrelles
Reg. 2252 fol. 97. 22 de julio de 1409.
Lo Rey. - Capita. Laltra dia reebem una letra vostra ab la qual nos significavets com apres que fos arribat ab lestol en castell de Caller nostre molt car primogenit lo rey de Sicilia vos aculli molt be e com havent gran plaer de vostra venguda vos feu marescal de que havem haut fort singular plaer e loy grahim molt: placia a nostre Senyor Deus que li do longavida e salut ab aquella prosperitat quel nostre cor e lo seu desijen. Sapiats que digmenge a XIIII del present mes estantsen la casa de Bellesguard e desijants molt saber novelles de nostre molt car primogenit lo rey de Sicilia e de la sua host veem de la finestra de la nostra cambra venir una galea de les parts de levant que arriba en la plaja de Barchinona e a cap de un poch fo ab nos en G. Pujada quins dix que la dita galea venia de Sardenya e que portava bona nova pero que ell encara no la sabia': e apres fort poch estants nos en la dita finestra veem venir mossen Jacme Roure et en Johan Barthomeu ab III
harauts fort corrents e abans que fossen dos trets de ballesta prop de la dita casa de Bellesguard començaren tots a cridar a altes veus e vengueren cridant victoria victoria Arago et Sanct Jordi. E pujants alt en la dita casa faerennosreverencia ens donaren les letres que portaven del dit nostre molt car primogenit e de vos e dels altres ens recitaren largamentlo fet de la batalla e de la victoria que sen era seguida e de la preso de Sanct Luri les quals havia XV jorns que eren estades fetes e encara res non sabiem de que haguem inextimableplaer e singular consolacio e per sobres de goig prenguemnos a plorar e encontinent votam de anar a la seu de Barchinona e de enclourens aqui
per tenirhinovena e complir altres vots que ya haviem fets esperantsla bona novella dessus dita. Mas per tal com era digmengee axi com sabets no acostumam de cavalcar aquell jorn ladonchs nons moguem: mas lo dilluns seguenta IIII hores apres mija nit cavalcam e anamnosen dret cami a la dita seu on nos enclouguem que non som exitsdespuys e aqui fom reebuts ab gran processo e devotes oracions e pujamnosen tantost al altar major e puys devallam a Sancta Eulalia continuantstots temps les dites processo e la Salve Regina e oracions molt devotes ques dien cascun jorn en la dita seu e en los monastirse esgleyes de Barchinona per retre laors e gracies a nostre Senyor Deus de la gracia quens ha feta. Per tal quen hajats plaer vos significam que som en bon punt e ben sans en tota nostra persona per gracia divinal: manantse pregantsvos quens scrivats soven de la salut e bon estament del dit rey nostre molt car primogenit e del fet de la guerra e del estament daqueix regne e de totes noves que sabrets quar singular consolacio ne haurem. E sapiatsque som estats fort merevellats de la batalla quar be sabnostre molt car primogenit que no era axi empres: e digatslique nos lo pregam ab fort gran affeccio que nos torn soven a fer semblants coses quar la sua persona presa molt e no la deu axi arriscar com ha fet ne exposar a fortuna ço que segurament e sens perill pod aconseguir axi com fara sens tota falla per divinal gracia quar nos et ell havem bon dret al qual nostre Senyor Deus no sab ne ha acostumat fallir ne noure. Apres que haguem reebudes les dites letres e bones novelles vench a nos Manuel de Cassi ab letres sobrel soccors quel dit rey nostre molt car primogenit demana: e per tal com per raho de la dita novena que tenim en la seu no podiem anar a les corts encontinent tramesemals de les dites corts que venguessen açi a nos e faerenho e posamlus devant com pus graciosament poguem lo dit fet e ells preserenho fort be e esperamfermament e sens tot dubte quel fet haura bon compliment e spatxatrecapte. Maestre Viçent Ferrer es açi on ha ja estat ben per VI setmanes e diu missa alta e preycafort merevellosament cascun jorn en que ha continuament de VII millia en VIII millia persones e ha preycat e fet lofficiaçi en la seu devant nos e cantat ensemps ab tota la gent quey era la Salve Regina a altes veus e ha seguida la processo per la ciutat la qual es estada fort devota solempne e molt bella en que havia de XXV millia persones ensus qui la seguien e no sap homque jamay en Barchinona se faesprocesso que per tanta gent fos seguida ne tant devotament acompanyada. A present noyc ha altres noves sino quel papasera açi en Barchinona lo primer dia dagost primer vinent e entenemlo acullir com pus honorificament e pus sollempnamentporem e metremlo en lo palau major e nos mudaremnosen lo menor: e la primera vegada queus scrivam faremvossaber largament laculliment e la festa els entremesos e altres honors que fetes li haurem per tal quen hajats plaer. Nos escrivim al dit rey nostre molt car primogenit pregantlo que no partesca de Caller en aquests dos meses qui venen de calor: e si nostra molt cara filla la reyna de Sicilia era aqui ab ell nos ne hauriem fort gran pler e que la poria fer anar aqui ab dues o tres dones tant solament e que totes les altres ensemps ab tota la roba sino ab aquella que necesariament hauria mester romanguessen en Sicilia ab la mes gent que pogues de sa casa en manera quels sicilians estiguessen ab bona esperança de ella retornar en breu quar pus lo consell del dit rey *? resident en Sicilia romangues en bon orde no li calriatembre que res si mogues quar tot stara pla majorment per la prosperitat e assenyalada favor que nostre Senyor Deus li dona: perqueus manam quel instets de nostra part que ho façaquar son benavenir seria. Dada en Barchinona sots nostre segell secret a XXII dies de juliol del any MCCCC nou. - REX MARTINUS. - Dominus rex mandavit michi - Bernardo Medici. - Dirigitur a mossen P. Torrelles.
Tomo I, texto XXVI, Jacme Roure, Sicilia
Reg. 2252, fol. 106. Agosto de 1409.
Memorial de les coses que mossen Jacme Roure ha a fer en Sicilia per manament del senyor rey ab la senyora reina de Sicilia e ab altres. - Primerament ira a la dita senyora reina e dita per ell a la dita senyora de part del senyor rey la salutacio acostumada presentarali la letra de creença que li porta per virtudde la qual li dira quel dit senyor rey la prega e amonesta que en aquesta dolorosa visitacio que nostre Senyor Deus ha volgut fer a ell e a ella vulla haver bona paçiencia e que li placia conformar lo seu voler ab aquell de nostre Senyor Deus quar semblant ha fet ell qui no pogra mes perdre que ha perdut e per no esser ingrat a nostre Senyor Deus ha forçat son trist et doloros cor a haver paciencia pus a ell ha plagut. - Bernardus secretarius. - Apres li dira ab la pus dolça expressio de paraules que pora quel dit senyor rey li ha aytantcordial amor e major que jamay hagues e que per contemplacio del rey de Sicilia fill seu e marit della de gloriosa memoria e per les grans virtuts encara que en ella son no la enten haver ne tractar daquiavant com a nora mas com a filla propria: e que per tal que ho veja per obra ell li tramet e vol que ella haja aquell plen poder de regir e administrar governar e senyorejaren lo dit regne de Sicilia que havia en vida del dit rey marit seu lo qual poder que ella ja havia era dupte que no fos extinctet finit per mort del dit rey: pregantla affectuosament e amonestant com a pare qui cordialment la ama que en gobernar regir e administrar lo dit regne et en excercir tots altres actes virtuoses se vulla saviament e be haver axi com tro araha fet e continuar e perseverar en aquells daqui avant en manera que la sua fama e bon nom sien augmentats e lo dit regne li sia obligat.- Bernardus secretarius. - Noresmenys li dira quel dit senyor li enten a complaure e seguir lo voler de la dita senyora en lo fet de son estatge e habitacio ço es que si ella elegira o volra estar en lo dit regne de Sicilia o en los regnes del dit senyor deça mar a ell plaura tot ço que ellan volra e que on se vulla que ella stigasera axi reina e senyora com dabans. - Bernardus secretarius. - Encara mes li dira quel dit senyor la prega fort affectuosament e la encarrega que ab gran diligencia faça donar obra ab acabament a la guarda e custodia dels castells del dit regne de Sicilia e specialment daquells que son situats prop la maritima: e que si per ventura en los dits castells havia per sospitosos alcuns dels castellans quels ne git en hi faça metre daltres que sien segurs e leals segons que per los de son consell trobara esser faedor.- Bernardus secretarius. - Mes avant li dira que si cas era que per rahode diverses assignacions fetes a alcunes singulars persones per lo dit rey de Sicilia mentre vivia nos trobaba presta manera a pagar les guardes e custodia dels dits castells en aquell cas la dita senyora reyna prenga a ses mans es plenesca de les assignacions dessus dites segons que sera ben vist a ella e als de son consell quar per avant pora reintegrar aquells de quis sera plenida e nols haura fet tort ne injusticia com aço toch interes del dit senyor e de tots aquells qui habiten en lo dit regne. - Bernardus secretarius. - Apres li dira quel senyor rey la prega que appellatsaquells de son consell prenga a ses mans tots los presoners que foren preses en les galeas dels jenoveses prop la islade Sardenya no contrastants qualsevullatitols de lexes fetes per lo dit rey de Sicilia a qualsevol persones o per altres qualsevulla titols de donacions o daltres com lo dit senyor rey vulla de certa sciencia axi esser fet: e que la dita senyora tenga e faça tenir en son poder los dits presoners preses
ben ferrats e guardats en manera que no puxenfugir ne esser dats a rescat o partit algu car finida la guerra lo dit senyor ne enten reintegrar aquell o aquells de qui deuen esser los dits presoners. E mana lo dit senyor al dit mossen Jacme Roure quen tenga aprop la dita senyora tro quel fet haja bon compliment en lo qual no vol lo dit senyor ques faça comport alcu. - Bernardus secretarius. - Semblantment dira a la dita senyora reyna quel senyor rey la prega que en la manera prop dita vulla usar dels moros que don Jacme de Prades quondam pres en una nau e que no hi faça algun comport. - Bernardus secretarius. - Mes li dira quel dit senyor ha delliberat e ha en ferm proposit de passar fort prestament en la isla de Sardenya per dar fi deguda a la execucio començada per lo dit rey de Sicilia contra los sards a nos e a ell rebelles: e finida la execucio dessus dita passara tantost al regne de Sicilia per visitar aquell e metrel en bona ordinacio. - Bernardus secretarius. - Puys dira lo dit mossen Jacme Roure a aquells qui eran del consell de la dita senyora absent del dit regne lo dit senyor rey de Sicilia quel dit senyor per la bona informacio que ha hauda dells e de lur bon consell e industria e per la gran fiança que en ells ha los ha constituits consell axi com eren pregant et manantlos per la fe et naturalesa a que li son tenguts que a la dita senyora servesquen ab aquell mellor cor e diligencia que solien e segons quel dit senyor confia dells en manera quels sia tengut a fer gracia o merce. - Bernardus secretarius. - Apres daçolo dit mossen Jacme Roure ira a les universitats del regne de Sicilia a les quals porta letres del dit senyor e explicarlus ha per virtud de la creença a ell comenada que jassia que ell sia molt afligit en lo seu cor per la inextimable perduaque ha feta del dit rey son primogenit encara ha en continua memoria lo dit regne e los bons e leals vasalls que en aquell habiten e que per consolar aquells et visitar lo dit regne ha empresde passar en aquell apres que sera estat en Sardenya on enten anar en breu Deu volent per acabar la
execucio per lo dit rey fill seu començada: e quel dit senyor los prega els mana e requer que vullen continuament perseverar axi com de bons e naturals vassalls se pertany en la bona feeltatleeltat e naturalesa que han tro ara portada a ell e al dit rey son primogenit offerintlus gracies e remuneracions en tal manera que ells ne seran contents: e que si en lo regiment de la justicia o en altres coses haura deffalliment ell ho reformara a consell lur: e que vullen haver entretant per senyora e regidora lur la senyora reyna sa filla axi com la sua persona e axi com havien abans de la dolorosa mort del dit rey de Sicilia marit seu.- Bernardus secretarius. - Item dira a les dites universitats quel senyor rey lus haguera ja trames don Frederich net seu sino per tal com ell enten esser dins breus dies en lo dit regne de Sicilia Deu volent segons que dessus distinctament se conte. - Bernardus secretarius. - Item dira a la dita senyora reina e a son consell quel dit senyor prega la dita senyora que encontinent li trameta un berganti o fusta de rems avisantlo del estament del regne e de totes les particularitats e circunstancies daquell e de sosaffers. E record al dit mossen Jacme Roure que per aquest berganti escrisque largament al dit senyor de tot quant haura vist e sentit e del estament de la dita senyora e en quina forma haura pres ço que ell li haura portat e dit e de totes altres coses que avisarlo pora. - Bernardus secretarius. - Mes avant dira al noble mossen Bernat de Cabrera quel senyor rey ha gran confiança en ell e quel prega que vulla diligentment entendre en conservarli aquell regne e treballarhi segons que be ha acostumat: dientli largament la empresa quel dit senyor ha feta de passar personalment en Sardenya e puys al dit regne de Sicilia e quel dit senyor li mana expressament que per res passat ne present ne que esdevenir puxa no moga questio ne debat ab alcu quar en alcuna manera nol poria mes desservir e quel dit senyor no ho pendria pacientment ans loy daria a conexeren persona e bens: e en semblant manera parlara ab mossen Sancho Roiç e ab mossen Johan Ferrandez e ab tots altres qui li sera vist faedor: e manarlus ha de part del dit senyor ques esforçen en ben servir segons que tro ara han be acostumat. - Bernardus secretarius. - E mana lo dit senyor que abans quel dit mossen Jacme diga als dits barons e cavallerse universitats alcuna de les coses dessus dites parla primerament de tot ab la dita senyora reyna e ab los de son consell: e si consellaran que hi faça res mudar afigir o tolre sia fot tot a ordinacio lur. - REX MARTINUS. - Dominus rex mandavit michi - Bernardo Medici.
miércoles, 27 de enero de 2021
JORNADA DÉSSIMA. NOVELA SEGONA.
JORNADA DÉSSIMA. NOVELA SEGONA.
Ghino de Tacco enchampe al abat de Cluny, lo cure del estómec, y después lo solte.
Este, tornán a la cort de Roma, lo reconsilie en lo papa Bonifacio, y lo fa caballédel Hospital de Jerussalén.
Alabada habíe sigut ya per tots la magnifissensia del rey Alfonso en lo caballé florentino cuan lo rey, a qui mol li habíe agradat, li va maná a Elisa que continuare, y ella va escomensá aixina:
Delicades siñores, lo habé sigut un rey magnífic y lo habé fet aná la seua magnifissensia en lo que be li habíe servit, no pot dís que no sigue loable y gran cosa, ¿pero qué diríem si se conte que un clérig ha fet aná una admirable magnifissensia cap a una persona que si la haguere tingut per enemiga no hauríe sigut reprochat per naixó? sértamen sol que la del rey siríe virtut y la del clérig milacre, ya que estos són tots mol mes agarrats que les dones y de tota liberalidat enemics encarnissats; y per mol que tots los homens buscon venjansa de les ofenses ressibides, los clérigs, com se veu, encara que passiensia prediquen y mol alaben lo perdoná les ofenses, mes fogosamen que los demés homens recurrixen an ella. A la historia que tos contaré podréu sentí cóm un clérig va sé magnífic.
Ghino de Tacco, mol famós per la seu fieresa y per lo mangoneo, enemic de los comtes de Santafiore, va sublevá a Radicófani contra la iglesia de Roma, y están a Siena, a consevol que passabe per los voltáns lo fée robá a través dels seus mesnaderos. Ara be, están lo Papa Bonifacio VIII a Roma, va vindre a la cort l´abat de Cluny, que pot´se sigue un dels mes rics prelats del món, y espentolánseli allí lo estómec, li van aconsellá los meches que anare als bañs de Siena y se curaríe sense falta; per lo que, consedínlay lo Papa, sense preocupássen de la fama de Ghino, en gran pompa de bagache o equipache, besties de cárrega y caballs y criats se va ficá en camí.
Ghino de Tacco, que sen habíe enterat de la seua vinguda, va pará les seues rets, y sense dixá escapá ni a los muleros o mossos de mules, al abat y a tots los seus acompañáns y les seues coses los va enchampá a un pas estret; y fet aixó, va enviá un embaixadó al abat, que de la seu part mol amablemen li va di que faiguere lo favor de aná a hospedás en Ghino al castell. Sentín aixó l´abat, tot enfadat va contestá que no volíe féu, perque no teníe res a fé en Ghino, sino que seguiríe lo seu camí y que a vore quí lay vedabe. A lo que lo embaxadó, humilmen parlán, va di:
- Siñó, hau vingut a un puesto aon, exepte a la forsa de Deu, natros no temem res, y aquí les excomunións y los interdictes están tots excomulgats; y per naixó, per les bones féu lo que vol Ghino.
Estabe ya, mentres li díen estes paraules, tot lo estret rodejat de bandolés; per lo que lo abat, veénse voltat en tots los seus, mol enfurruñat, en lo embaixadó va empendre lo camí del castell, y lo va seguí tota la compañía y los seus bártuls. Y habén descabalgat, com Ghino va voldre, completamen sol va sé portat a una alcobeta mol incómoda y fosca, y tots los demés homens van sé, segóns la seua condissió, mol ben acomodats al castell, y los caballs y lo bahache guardats sense tocá res. Y fet aixó, sen va aná Ghino cap al abat y li va di: - Siñó, Ghino, del que sou hoste, me mane preguntátos que li digáu aón anábeu y per qué.
Lo abat, que com ere discret habíe acachat la seua altanería, li va di aón anabe y per qué. Ghino, sentín aixó, sen va aná, y va pensá curál sense los bañs; y fen que tinguere sempre ensesa a la alcoba una bona fogata, y fénla vigilá be, no va torná a vórel hasta lo matí siguién; y entonses, a un mantel blanquíssim li va portá dos llesques de pa torrat y una tassada de vi de Comiglia, del mateix del abat, y li va di aixó al abat:
- Siñó, cuan Ghino ere mes jove va estudiá medissina, y diu que va adependre que no ña milló cura pera lo mal de ventre que la que ell tos fará; estes coses que tos porto són lo escomensamén, y per naixó, prenéules y confortéutos en elles.
Lo abat, que mes fam teníe que ganes de broma, encara que u faiguere malhumorat, se va minjá lo pa y se va beure lo vi, va di bastantes coses soberbies y después va demaná vore a Ghino. Ghino, sentínlo, algunes les va dixá passá y datres les va replicá cortésmen, diénli que, cuan puguere, Ghino lo visitaríe; y dit aixó, se va separá dell, y no va torná hasta en son demá, en la mateixa cantidat de pa torrat y de vi; y aixina lo va tindre mols díes, hasta que sen va doná cuenta de que lo abat se habíe minjat unes fabes seques que ell, a propósit y amagatóns, li habíe portat y dixat allí. Li va preguntá de part de Ghino qué tal se trobabe del estómec, a lo que lo abat va contestá:
- Me pareix que estaría be si estiguera fora de les seues mans; y después de aixó de res ting tanta gana com de minjá, pos me han curat mol be les seues medissines.
Ghino va fé prepará un gran convit, al que en mols homens del castell van assistí tots los criats del abat; sen va aná a vórel pel matí y li va di:
- Siñó, ya que tos trobéu be, es tems de eixí de la enfermería - y prenénlo de la ma lo va acompañá hasta lo minjadó, aon estabe tota la seua gen.
Lo abat se va entretindre en los seus un bon rato, y los va contá cóm habíe passat aquells díes, y ells li van di que habíen sigut mol honrats per Ghino. Arribada la hora de minjá, lo abat y tots los demés van sé servits en bons manjars y bons vins, sense que Ghino se donare a coneixe al abat. Pero después de quel abat uns cuans díes va viure aixina, habén fet Ghino portá a una sala tot lo seu equipache, y a un pati que estabe daball della tots los seus caballs y hasta lo mes misserable burro, se va adressá cap al abat y li va preguntá qué tal se trobabe, y si se sentíe prou fort pera cabalgá. Lo abat va contestá que estabe mol fort y ben curat del estómec, y que estaríe be en cuan se veiguere fora de les mans de Ghino. Va portá entonses Ghino al abat a la sala aon estabe lo seu bagache y tots los seus criats, y fénlo assomá a una finestra desde aon podíe vore tots los seus caballs, va di:
- Monsiñó, hau de sabé que lo sé noble y expulsat de la seua patria, y pobre, y lo tindre mols y poderosos enemics, han portat a Ghino de Tacco, que soc yo, a sé assaltadó de camíns y enemic de la Iglesia de Roma pera pugué defendre la meu vida y la meua noblesa, y no la maldat de ánimo. Pero com me pareixéu un siñó valerós, después de habétos curat la pancha no tos trataré com u faría a datres, que, cuan los ting a les meues mans com tos ting a vos, me quedaría en la part de les seues coses que me pareguere; aixina, que vos, considerán la meua nessessidat, me entregaréu la part de les vostres coses que vos mateix vullgáu. Totes están aquí dabán de vos, y los vostres caballs podéu vórels al pati desde esta finestra; y per naixó, una part o tot, segóns veigáu, prenéu, y anáton o quedátos está a les vostres mans.
Se va maravellá lo abat de que un lladre de camíns pronunsiare paraules tan magnánimes, y lo seu cabreo y malhumor se van transformá en benevolensia, y lo seu cor se va obrí al amic Ghino, y va corre a abrassál, diénli:
- Juro dabán de Deu que per a guañá la amistat de un home tal com ara vech que eres, soportaría ressibí mol mes grans ofenses que la que me pareix que hasta ara me has fet. ¡maleída sigue la fortuna que a tan condenable ofissi te obligue!
Y después de aixó, habén fet pendre de les seues moltes coses sol les mes nessessaries, y lo mateix de los caballs, y dixánli tot lo demés, sen va entorná a Roma. Habíe sabut lo Papa la detensió del abat, y al vórel li va preguntá cóm li habíen sentat los bañs; a lo que, sonrién, va contestá lo abat: - San pare, antes de arribá als bañs me vach topetá en un valerós meche que me ha curat mol be. Y li va contá lo modo, de lo que sen va enriure lo Papa. Lo abat, continuán la seua conversa y mogut per la grandesa del seu ánim, li va demaná una grassia. Lo Papa, creén que li demanaríe alguna atra cosa, liberalmen va oferí fé lo que demanare.
Entonses lo abat va di: - San pare, lo que vull demanátos es que li otorguéu la vostra grassia a Ghino de Tacco, lo meu meche, perque entre los demés homens valerosos y de pro que hay conegut, ell es en sertesa un dels millós, y lo mal que fa es mes culpa de la fortuna que seua. Si vos, donánli algo en lo que pugue viure segóns la seua condissió, no dudo de que en poc tems no tos paregue a vos lo que a mí me pareix.
Lo Papa, al sentí aixó, com admirabe als homens valerosos, va di que u faríe de bona gana, si tan prohome ere com ell díe, y que lo faiguere acudí an ell sense cap temó.
Va vindre, pos, Ghino, guiat y afiansat pel abat, a la cort; y no habíe estat mol jun al Papa cuan lo va reputá per valerós, y li va otorgá un gran priorat del Hospital, habénlo fet caballé hospitalari de Jerussalén; y Ghino, mentres va viure, lo va mantindre com amic y servidó de la Santa Iglesia y del abat de Cluny.