Mostrando las entradas para la consulta envecha ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta envecha ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

miércoles, 14 de febrero de 2024

Lexique roman; Engan - Epyzeuzis


Engan, Enjan, s. m., tromperie, fraude.

Voyez Muratori, dissert. 33. 

Si vos o tendrei et vos o atendrei tot senes engan. Titre de 960.

Ainsi je vous le tiendrai et je vous le maintiendrai tout sans tromperie.

On trobava enjan e non fe. 

(chap. Aon trobaba engañ y no fe.)

Folquet de Marseille: En chantan. 

Où je trouvais tromperie et non foi.

Per bona fe e ses engan, 

Am la plus belha e la melhor.

B. de Ventadour: Non es meravelha. 

Par bonne foi et sans tromperie, j'aime la plus belle et la meilleure.

Per qu' a bona dompna cove 

Que conosca ont es noiritz 

Engans ni fals entendemens.

Aimeri de Bellinoi: Aissi com hom.

C'est pourquoi à bonne dame il convient qu'elle connaisse où est nourrie tromperie et fausse affection. 

Loc. fig. Porta las claus d'engan e de non fe. 

G. de Berguedan: Amicx. 

Porte les clefs de fraude et de mauvaise foi.

ANC. FR. Qui me puet faire plus d' engaignes.

Roman de la Rose, v. 8548. 

ANC. CAT. Engan (sin ny). ESP. Engaño. PORT. Engano. IT. Inganno.

(chap. engañ; v. engañá.)

2. Enguana, s. f., tromperie, fraude.

Qant autres fan enguanas farguar 

Et elhs enguans per maior maystria. 

P. Cardinal: Un sirventes. 

Quand autres font forger tromperies et les fraudes par plus grande maîtrise.

3. Enjanamen, s. m., tromperie, fraude.

Car senes leis tot es enjanamen.

(chap. Ya que sense ella tot es engañamén.)

P. Milon: A vos amors.

Car sans elle tout est tromperie.

ANC. FR.

De Richart k'il perdi par tiex engignement. 

Ankes dobteit Francheiz è lor engignement. (Ankes o Aukes)

Roman de Rou, v. 3204 et 4507. 

ANC. CAT. Enganament. ANC. ESP. Engañamiento. IT. Ingannamento.

(chap. engañamén, engañamens, engañamenta, engañamentes.)

4. Enganaire, Enganador, s. m., trompeur.

Quar a la pagua van tut, 

L'enguanat e l'enguanaire, 

Si com Abels e son fraire.

P. Cardinal: Rasos es.

Car tous vont à la paie, le trompé et le trompeur, tout comme Abel et son frère.

Li enguan 

Qu'aura fag l'enguanaire

Retornaran 

Sobre l'enguanador.

P. Cardinal: Tals cuia be. 

Les tromperies qu'aura faites le trompeur, retomberont sur le trompeur.

ANC. CAT. Enganador. ESP. Engañador. PORT. Enganador. IT. Ingannador.

(chap. engañadó, engañadós, engañadora, engañadores.)

5. Enganairitz, s. f., trompeuse.

Albert marques, vers es qu'ieu ai amada 

L'enganayritz don m'avetz escomes. 

T. d'Albert Marquis et de R. de Vaqueiras: Ara m. 

Albert Marquis, il est vrai que j'ai aimé la trompeuse dont vous m'avez défié. 

Adj. Per mal que m fetz la bella enganairitz. 

Rambaud de Vaqueiras: Savis e folhs. 

Pour le mal que me fit la belle trompeuse. 

Adoncs es ben dregz qu'om lais 

Fals' amor enguanairitz.

Pierre d'Auvergne: En estiu. 

Alors il est bien juste qu'on laisse fausse amour trompeuse.

Roma enganairitz, 

Qu' etz de totz mals guitz

E sims e razitz.

G. Figueiras: Sirventes vuelh. 

Rome trompeuse, qui de tous maux êtes guide et sommet et racine.

ANC. CAT. Enganaritz. IT. Ingannatrice.

6. Enganable, adj., capable de tromper, insidieux.

En faytz et en ditz enganables.

Leys d'amors, fol. 37.

En faits et en dits capables de tromper.

L'enemic dih lhi resposta enguanabla.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 137. 

L'ennemi lui dit réponse insidieuse.

7. Enganar, Enjanar, v., tromper.

Non enganera sua persona. Tit. de 985. 

(chap. No engañará la seua persona.)

Il ne trompera pas sa personne.

Pus que tos vezis enganas

Ab fals pes, ab falsas canas.

P. Cardinal: Jhesum Crist. 

Puisque tu trompes tes voisins avec faux poids, avec fausses mesures. Anet lonc temps per lo mon per enganar las domnas.

V. du comte de Poitiers.

Il alla long-temps par le monde pour tromper les dames.

Tals cuia autrui enganar

Que si mezeis lassa e repren.

Pistoleta: Manta gent. 

Tel pense tromper autrui, qui lui-même s'enlace et se reprend.

A penas er negus drutz, so sapchatz, 

Que non enjan o no si' enjanatz.

Peyrols: Ab gran joi. 

A peine sera nul amant, sachez cela, qui ne trompe ou ne soit trompé.

Enjanan cre l'us l'autre far son pro.

Aimeri de Peguilain: Mantas vetz. 

L'un l'autre croit faire son profit en trompant. 

Quar conois qu' ieu mezeis m'engan.

P. Raimond de Toulouse: Enquera. 

Car je connais que je me trompe moi-même.

Part. pas. En aissi m sui enganada e trahia. 

La Comtesse de Die: A chantar. 

Ainsi je me suis trompée et trahie.

Subst. Quar a la pagua van tut, 

L'enguanat e l'enguanaire.

P. Cardinal: Razos es. 

Car tous vont à la paie, le trompé et le trompeur. 

ANC. FR. Renart qui tot le mont engane. 

Roman du Renart, t. II, p. 20. 

Clerc i sont engané sovent.

Fables et cont. anc., t. II, p. 280. 

Bien voit qu'il l'ont traïe et qu'il l'ont enganée.

Roman de Berthe, p. 27.

ANC. CAT. Enganar. ESP. Engañar. PORT. Enganar. IT. Ingannare.

8. Enganosament, adv., trompeusement. 

Ton fraire m'es vengut... enganosament, e a pres la tieua benediccion.

Hist. abr. de la Bible, fol. 7.

Ton frère m'est venu... trompeusement, et a pris la bénédiction tienne. ANC. CAT. Enganosament. ESP. Engañosamente. PORT. Enganosamente. IT. Ingannevolmente. (chap. engañosamen.)

Enges, s. m., vase, auge, coupe. 

Set enges de fust e tres de veire.

Palais: Molt m'enoia. 

Sept coupes de bois et trois de verre.

(chap. engerra, engerres.)


Engres, adj., fâcheux, violent, pénible.

Ben conosc que drutz mesclius, 

Fals, engres e deschauzitz, 

Es mays amatz e grazitz 

Qu'us adreitz.

Raimond de Miraval: Pus oguan. 

Bien je connais que galant querelleur, faux, violent et grossier, est plus aimé et chéri qu'un loyal. 

Per que l' afans no m pot esser engres. 

Arnaud de Marueil: Us joys. 

C'est pourquoi la peine ne me peut être fâcheuse. 

Son dous plazen rire 

M'a donat martire

Engres.

Giraud de Salignac: Per solatz. 

Son doux agréable sourire m'a donné pénible martyre. 

Subst. L' engres, fals, engeingnaire.

B. Zorgi: L'autr' ier. 

Le violent, faux, trompeur. 

ANC. FR. Le siècle est si engrés de demander que pou sont de gent qui resgardent au sauvement de leur âmes.

Joinville, p. 139.

Mes tu es si angresse et fole.

Marie de France, t. II, p. 380. 

Quant il de li se tient plus près, 

Et il plus est d'amer engrès.

Roman de la Rose, v. 2368. 

Me cumbatrai par la grant presse 

U la bataille iert plus engresse.

Roman de Rou, v. 12802. 

Et si levrier vienent après 

Qui de prendre le sont engrès. 

Roman du Renart, t. III, p. 100.

2. Engrestara, s. f., agression, félonie.

Anc, al temps d'Artus ni d'Ara, 

No creis que nuls hums vis 

Tan bel colp cum en las crins 

Pris Sordel, d'un' engrestara. 

Un troubadour anonyme, Coblas esparsas.

Oncques, au temps d'Artus et d'Ara, je ne crois pas que nul homme vit si beau coup comme, d'une agression, Sordel reçut en les cheveux. 

ANC. FR. Trop estoit baude et hardie, selonc la coustume de tel fame, à faire engresties et félonnies. 

Chr. de Fr., Rec. des Hist. de Fr., t. III, p. 208. 

Et il l'ocist par engresté.

Marie de France, t. 1, p. 322. 

En catalan, engrescar signifie disputer, attaquer.

(N. E. ESP. 1. tr. Incitar a riña. U. t. c. prnl.

Sin.: enzarzar, cizañar, encizañar, azuzar, malmeter, enredar, incitar, enardecer, achuchar.

2. tr. Meter a otros en broma, juego u otra diversión. U. t. c. prnl.

Chap. engrescá, engrescás: yo me engresco, engresques, engresque, engresquem o engrescam, engresquéu o engrescáu, engresquen; engrescat, engrescats, engrescada, engrescades.)


Enigma, s. f., lat. enigma, énigme.

Enigma es filha de allegoria. Leys d'amors, fol. 137.

Énigme est fille d'allégorie. 

CAT. ESP. PORT. IT. Enigma. (chap. enigma, enigmes; enigmátic, enigmatics, enigmática, enigmátiques.)


Enportun, adj., lat. importunus, importun, déplaisant.

Ben es enportus,

Car no m respondes ab motz clus.

T. de Sifre et de Bernard: Mir Bernard.

Vous êtes bien déplaisant, car vous ne me répondez avec mots couverts. CAT. Importú. ESP. PORT. IT. Importuno. (chap. carregán, pesat, fastidiós, enfadós, podrit, com Carlos Rallo Badet.)

2. Enportunamen, adv., importunément.

Los truans Pataris que van par lo setgle... tan emportunamens mostron lurs paupertatz. V. et Vert., fol. 69.

Les truans Patarins qui vont par le monde... montrent si importunément leurs pauvretés.

CAT. Importunament. ESP. PORT. IT. Importunamente.

3. Emportunitat, s. f., lat. importunitatem, importunité.

Per lor gran emportunitat.

Brev. d'amor, fol. 125.

Par leur grande importunité.

CAT. Importunitat. ESP. Importunidad. PORT. Importunidade. IT. Importunità.


Ensa, s. f., lat. ensis, épée, glaive.

Ensa per espaza. Leys d'amors, fol. 69.

Glaive pour épée.


Ensems, Ensemps, Essemps, adv., lat. insimul, ensemble. 

Voyez Denina, t. III, p. 102; Muratori, dissert. 33; Aldrete, p. 179.

Volia que ill aguesson guerra ensems, lo paire e lo fils.

(chap. Volíe qu'ells tingueren guerra juns (entr'ells), lo pare y lo fill.)

V. de Bertrand de Born.

Il voulait qu'ils eussent guerre ensemble, le père et le fils.

Los meta amdos en paradis ensemps.

Aimeri de Peguilain: Anc no cugei. 

Les mette tous deux ensemble en paradis. 

Estem essems, no nos partam; 

Essems vivam, essems muyram.

Passio de Maria.

Demeurons ensemble, ne nous séparons; ensemble vivons, ensemble mourons.

Vers es que los cors son essems,

E ja no s partiran nulh temps.

Arnaud de Marueil: Dona selh.

Il est vrai que les coeurs sont ensemble, et que jamais ils ne se sépareront en aucun temps.

Adv. comp. Cel que tot ben pert a ensems.

A. Daniel: Amors e joy.

Celui qui perd tout bien à la fois.

ANC. CAT. Ensems. ANC. ESP. Ensemble. IT. Insieme. (chap. en assamblea, juns, ensamblats, tots a la vegada; v. ensamblá.)

2. Essembladamens, Assembladamen, adv., ensemble.

O dos o tres o catre tot essembladamens.

P. de Corbiac: El nom de. 

Ou deux ou trois ou quatre tout ensemble. 

Adonc fo Dieus e hom tot assembladamenz.

P. de Corbiac: El nom de. 

Alors il fut Dieu et homme tout ensemble. 

Inpedient lor passage assembladament.

Eluc. de las propr., fol. 249.

Empêchant leur passage ensemble.

ANC. FR. Prindent assembléement le chemin. 

Lett. de rém. Carpentier, t. I, col. 335.

3. Asemblar, v., assembler.

Voy. sur ce mot Muratori, diss. 33.

Pauc e pauc s'asembla et esdeve grans et efla.

Liv. de Sydrac, fol. 103. 

Peu à peu s'assemble et devient grand et enfle. 

ANC. ESP. Asembló sos poderes de todo so regnadv.

V. de S. Millán, cop. 418.

IT. Assembrare.

Le Dictionnaire d'Alberti porte voce provenzale.

4. Assemblansa, s. f., réunion, assemblée.

Troba lo rey aparelhat per anar combatre... 

Si regarda tant la assemblansa del rey.

L'Arbre de Batalhas, fol. 114.

Trouve le roi préparé pour aller combattre... Il regarde beaucoup la réunion du roi.

5. Assemblada, s. f., assemblée.

Suspect no deu intervenir en l'assemblada.

Fors de Béarn, p. 1073. 

Suspect ne doit intervenir dans l'assemblée. 

(CAT. Assamblea, com l'ANC; ESP. Asamblea.) PORT. Assemblea. 

ANC. IT. Assembiata.

6. Assemblatiu, adj., copulatif. 

Per adverbi assemblatiu.

O son... assemblativas.

Leys d'amors, fol. 122 et 26.

Pour adverbe copulatif. 

Ou elles sont... copulatives.


Ent, adv., lat. inde, en, de là, d'ici.

Denina, t. I, p. 168, dit que Ent est l' * grec et l' inde latin.

Veder ent pot l'om per quaranta ciptatz.

(chap. Vore NE pot hom per coranta siudats.)

Poëme sur Boèce.

On en peut voir par quarante cités.

ANC. FR. Alés vos ent; none est sonée.

Fables et cont. anc., t. IV, p. 67.

Je dois faire remarquer que Int, Ent du latin Inde, qui a produit dans la langue romane Ent, a sans doute existé dans l'ancien espagnol, puisqu'on y retrouve dalind, dalent.

ANC. ESP. Acá torna Bucar venist dalent mar.

Poema del Cid, v. 2419.

ESP. MOD. IT. Ende.

2. En, adv., lat. inde, en, de là, d'ici. 

Trastuh dison a Karle: Senher, tornem nos en.

(chap. Tots li diuen a Carlos: Siñó, entornemon.)

Roman de Fierabras, v. 3817.

Trétous disent à Charles: Seigneur, retournons-nous-en.

Vauc m'en lay a selui 

On merce clamon pelegri. 

Le Comte de Poitiers: Pus de chantar. 

Je m'en vais là à celui où les pélerins crient merci. 

ANC. FR. Au bois s'en foui tot honteus.

Roman du Renart, t. I, p. 4.

CAT. Ab aytan metzina s'en fuy.

Trad. catalane dels auz. cass.

3. Ne, adv., en, de là, d'ici.

Adoncs sentiro un' odor

Que ne issi tota la melhor.

(chap. literal: Entonses van sentí una auló que ne ixíe tota la milló.)

V. de S. Enimie, fol. 56.

Alors ils sentirent une odeur qui en sortit toute la meilleure.

IT. La polvere posta in alto ne è portata e sparta dal vento.

Dict. de la Crusca, v°. En.


Entamenar, v., du grec *, entamer, mettre en pièces. 

Voyez Leibnitz, Coll. étym., p. 57.

El cop que t don

Non pot ton elme entamenar...

E vai sus en l'elme ferir

Tal colp que fuec en fai sailir,

Mas jes non l'a entamenat.

Roman de Jaufre, fol. 13.

Le coup que je te donne ne peut entamer ton heaume... Et va frapper tel coup sur le heaume qu'il en fait jaillir feu, mais point ne l'a entamé. 

Non es cars frugz pus vil cors l'entamena. 

Serveri de Gironne: Qui bon. 

N'est fruit précieux puisque vil corps l'entame. 

Ieu irai lo tant cercar 

Tro que puesca l'entamenar.

Roman de Jaufre, fol. 33. 

J'irai tant le chercher jusqu'à ce que je puisse l' entamer. 

Part. pas. Si qu' el duc es un pauc en carn entamenatz.

Roman de Fierabras, v. 3572. 

Tellement que le duc est un peu entamé en la chair.


Enteruscle, s. m., zeste, écorce.

L'enteruscle de l'amela,

C'om clama git per autre nom...

E l'enteruscle de las vitz.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Le zeste de l'amande, qu'on appelle git par autre nom...

Et l'écorce des vignes.


Entomar, v., sodomiser.

Que garsos corba et entoma.

G. de Berguedan: Mal o fe.

Qui courbe et sodomise les garçons.


Entre, prép., lat. inter, entre, parmi. 

Metre l'escut denan, 

Savals entre lui e se.

Cadenet: Amors e com er. 

Mettre l'écu devant, du moins entre lui et soi.

Non sapcha triar lo melhor 

Entr' els malvatz.

Le Comte de Poitiers: Ben vuelh. 

Que je ne sache choisir le meilleur parmi les mauvais. 

Qu' els mals e 'ls bes partissem entr' amdos. 

Pons de Capdueil: Per joy d'amor. 

Que nous partageassions entre nous deux les maux et les biens.

Domna, sai dizen entre nos. 

T. de M. de Ventadour et de Gui d'Uisel: Gui. 

Dame, ils disent ici parmi nous. 

Om non troba ni sap devezio, 

Mas sol lo nom, entre vers e chanso. 

A. de Peguilain: Mantas vetz. 

On ne trouve ni sait de différence, mais seulement de nom, entre vers et chanson. 

Prép. comp. Qu'ai d'entre cent bellas lesta. 

G. Adhemar: Be m'agr' obs. 

Que j'ai choisie parmi cent belles. 

Prép. de relation. Veus que us ameni, entre bueus e vaquas et entre cavals e muls, CCCC. Philomena. 

Voici que je vous amène, entre boeufs et vaches et entre chevaux et mulets, quatre cents. 

Conj. comp.

S' aissi pert sos dregz entre qu'es tos. 

Bertrand de Born: S'ieu fos. 

Si ainsi il perd ses droits tandis qu'il est enfant.

Entre que a son brieu, 

No li falh temps per ver.

G. Riquier: Als subtils. 

Tandis qu'il a sa vigueur, le temps ne lui manque pas en vérité. 

CAT. ESP. PORT. (chap.) Entre. IT. Intra.


Entreval, s. m., lat. intervallum, intervalle.

Que un petit entreval i sia... Fay un petit d'entreval.

Regla de S. Benezeg, fol. 29 et 52.

Qu'un petit intervalle y soit... Fait un peu d'intervalle.

ANC. CAT. Entrevall. ESP. (chap.) Intervalo. PORT. IT. Intervallo.


Enula, s. f., lat. enula-campana, aunée, plante.

Enula... la razitz de la qual si deu culhir quan comensa estiu, et dezicar al solelh. Eluc. de las propr., fol. 207.

Aunée... la racine de laquelle se doit cueillir quand commence l'été, et dessécher au soleil.

PORT. IT. Enula.

Enula, s. f., lat. enula-campana, aunée, plante

Enveia, Eveia, Evea, s. f., lat. invidia, envie, désir. 

Anz per eveia lo mesdren e preiso... 

Per grant evea de lui volg far fello.

Poëme sur Boèce.

Mais par envie le mirent en prison... 

Par grande envie il voulut faire félon de lui. 

Si ab enjan baileyas,

Ab erguelh et ab enveyas.

P. Cardinal: Jhesum Crist.

Si tu gouvernes avec fraude, avec orgueil et avec envies.

Ailas! qual enveia m'en ve!

B. de Ventadour: Quan vey la. 

Hélas! quel désir m'en vient!

Pueis ne faitz a l'auzel enveia.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Puis vous en faites envie à l'oiseau.

Si 'l me dona cill cui m'aten, 

No us port enveia, bels fraire.

Rambaud d'Orange: Non chant per. 

Si celle à qui je suis affectionné me donne cela, je ne vous porte envie, beau frère. 

CAT. Enveja. ESP. Envidia. PORT. Inveja. IT. Invidia. (chap. enveja, enveges; envecha, enveches.)

2. Enveios, Envezos, Envios, adj., lat. invidiosus, envieux, désireux, jaloux. 

Domna ab bellas faissos, 

Don tot lo mons es enveios. 

T. de G. Faidit et de Perdigon: Perdigons. 

Dame aux belles manières, dont tout le monde est désireux.

Son d'autrui dreg enveyos.

G. Riquier: Cristias. 

Sont envieux du droit d'autrui.

Que chascus fos enveios

De vos amar e servir.

Pons Barba: Non a tan. 

Que chacun fut désireux de vous aimer et servir. 

Adonc parti m destreitz et envezos 

De vos, dona.

G. Faidit: Mon cor e mi. 

Alors je me séparai de vous, dame, oppressé et désireux.

Substantiv. S'esser pogues

Que ja us d'aquels envios 

Lur amistat non conogues!

B. de Ventadour: Ja mos chantars. 

S'il pouvait être que jamais un de ces envieux ne connût leur amitié!

ANC. FR. Ne envios ne mesdisanz.

2e version du Chastoiement, conte 18. 

CAT. Envejos. ESP. Envidioso. PORT. Invejoso. IT. Invidioso.

(chap. envejós, envejosos, envejosa, envejoses; envechós, envechosos, envechosa, envechoses.)

3. Enveiador, s. m., qui désire, convoitant, soupirant.

Son las femnas vilandrieiras

Tot jorn baten las carrieras 

Per aver mais d'enveiadors.

Brev. d'amor, fol. 130. 

Les femmes dévergondées sont sans cesse battant les rues pour avoir plus de soupirants.

4. Enveiar, v., lat. invidere, envier, désirer.

Vos, qu' ieu plus envey 

D'autra qu'el mon estey.

G. de Cabestaing: Lo dous. 

Vous, que je désire plus qu'autre qui soit au monde. 

Re mai sotz cel non envei.

B. de Ventadour: Lanquan fuelhon. 

Je ne désire rien davantage sous le ciel.

Car totz lo mons enveia sas beutatz.

Albertet: E mon cor.

Car tout le monde envie ses beautés.

CAT. Envejar. ESP. Envidiar. PORT. Invejar. IT. Invidiare.

(chap. envejá, envechá: envejo, enveges, envege, envegem o envejam, envegéu o envejáu, envegen; envejat, envejats, envejada, envejades.)


Envezar, Envesar, v., réjouir. 

Part. pas. Quant la vei, soi tan fort envezat, 

Veiaire m'es qu'el cor ves lieis mi salha. 

B. de Ventadour: Per meillz cobrir.

Quand je la vois, je suis si fort réjoui, qu'il m'est semblant que le coeur me saillisse vers elle. 

Quan mi membra cum era 

Gais e joves, alegres, envesatz.

Raimond de Salas: Si m fos. 

Quand je me souviens comme j'étais gai et jeune, allègre, réjoui. 

ANC. FR. Grant joie fait e moult s'envoise.

Roman du Renart, t. I, p. 142. 

Les yex gros et si envoisiés, 

Qu'il rioient tousjors avant 

Que la bouchete.

Roman de la Rose, v. 849.

2. Envezadamen, adv., gaiement, joyeusement.

Per aquest art sai ieu tot envezadamens 

Far sos e lais e voutas, e sonar estrumens. 

P. de Corbiac: El nom de. 

Par cet art je sais tout gaiement faire sons et lais et roulades, et sonner instruments.

ANC. FR. Et treschent envoisiément.

Roman du Renart, t. III, p. 265.

3. Envezadura, s. f., joie, gaieté, envoisure.

Cascuna creatura 

S'alegra per natura, 

Ieu sol fauc estenensa 

De far envezadura.

B. de Ventadour: Quan lo dous. 

Chaque créature se réjouit par nature, moi seul je fais abstinence de faire gaieté.

ANC. FR. Signié d'or por envoiséure.

Roman du Renart, t. IV, p. 455. 

Après ce te doit sovenir 

D'envoiséure maintenir.

Roman de la Rose, v. 2186.


Envidar, Enviar, v., renvier, terme de jeu. 

Quum facio invitum, facias quoque, Balde, revitum.

Merl. Coccaii, Mac. 2, t. 1, p. 88. 

Que segon juoc non puesca envidar.

(chap. Que segón lo joc no puga envidá, fé envite.)

Bertrand de Born: Ieu m'escondisc. Var. 

Que selon le jeu je ne puisse renvier.

Qui jeta fal e s' envia ad intrar.

P. Milon: Pois que d'al. 

Qui jette faux et se renvie à l'entrer.

Part. pas. Aquest juoc tenc per guazanhat

Deves vos, e per envidat.

Bertrand de Born: Ieu chan. 

Je tiens ce jeu pour gagné devers vous, et pour renvié.

(ESP. Envidar, hacer envite en el juego. Chap. envidá.)


Envis (A), adv. comp., lat. invitus, malgré soi. 

Aquel lhi pardonet molt a envis.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 90.

Celui-là lui pardonna beaucoup malgré soi.

ANC. FR. A enviz é volentiers le servirent.

Roman de Rou, v. 9343.

Sire, envis ou volentiers, 

Dit li moines, la vos donrai-je.

Fables et cont. anc., t. III, p. 23. 

Laquelle chose luy fut octroyée assez envis. 

Monstrelet, t. 1, fol. 307. 

Il li dona volentiers, non envis.

Roman de Garin le Loherain, t. 1, p. 48.


Epacta, s. f., lat. epactae, épacte. 

D'ela sai per cert totz los acoingramens,

Endicios, epactas e claus.

P. de Corbiac: El nom de. 

D'elle je sais certainement toutes les conjonctions, indictions, épactes et clefs. 

CAT. ESP. PORT. (chap.) Epacta. IT. Epatta.


Epatic, adj., lat. hepaticus, hépatique, qui est malade du foie. 

Subst. Ad epatics, splenetics... es mens util. 

Eluc. de las propr., fol. 272. 

Aux hépatiques, splénétiques... il est moins utile.

- Qui concerne le foie.

Aloe... es citri, epatic... Aloe epatic a color de fegge.

Eluc. de las propr., fol. 199. 

Aloës... est citrin, hépatique... Aloës hépatique a couleur de foie. 

ESP. (hepático) PORT. Hepatico. IT. Epatico. (chap. hepátic, del feche, que té lo feche dolén, tirán cap a la cirrossis hepática.)


Epenthezis, s. f., lat. epenthesis, épenthèze.

*gr est appositio ad mediam dictionem litterae aut syllabae, ut: Relliquiis, pro, Reliquiis; Induperator, pro, imperator.

Donat, De Schemat., col. 1772, 2. 

Epenthezis es ajustamens e creysshemens de letra o de sillaba en lo mieg de dictio. Leys d'amors, fol. 120. 

L' épenthèze est ajustement et accroissement de lettre ou de syllabe au milieu d'un mot.

ESP. Epentesis. PORT. Epenthesis. IT. Epentesi.


Epictafi, s. m., lat. epitaphium, épitaphe.

Ditz el epictafi, cel qui 'l sap ben legir, qu'el es sans e martiris.

Guillaume de Tudela.

L' épitaphe dit, celui qui sait bien la lire, qu'il est saint et martyr. 

CAT. Epitafi. ESP. PORT. IT. (chap.) Epitafio.


Epicurieu, s. m., lat. epicureus, épicurien.

Alcu Epicurieu et Estoci... desputavan amb el.

Trad. des actes des apôtres, ch. 17. 

Aucuns Épicuriens et Stoïciens... disputaient avec lui.

(ESP. chap. Epicúreo, epicúreos.)


Epidimia, Epedemia, s. f., lat. epidemia, épidémie.

La ost fo tota plena d'epidimia... Felip, rey de Fransa, vis sa ost a gran mescap per la epedemia que hi era.

Cat. des apost. de Roma, fol. 203.

L'armée fut toute pleine d'épidémie... Philippe, roi de France, vit son armée à grand méchef par l'épidémie qui y était.

CAT. ESP. PORT. IT. Epidemia. (chap. epidemia, epidemies; vore Lo Decamerón en chapurriau, peste bubónica.)


Epifania, Piphania, s. f., lat. epiphania, épiphanie.

So fo a una festa que a nom epifania. 

Guillaume de Tudela. 

Ce fut à une fête qui a nom épiphanie. 

Jorn de cap de an... de la efiphania.

Ord. des R. de Fr., 1457, t. XIV, p. 436. 

Jour du commencement de l'année... de l'épiphanie.

Ayso era enviro la piphania.

(chap. Aixó ere als voltans de la Epifanía.)

Chronique des Albigeois, col. 46.

Cela était environ l'épiphanie.

CAT. ESP. (chap.) Epifanía. PORT. Epiphania, epifania. IT. Epifania.


Epiglos, s. m., lat. epiglossis, épiglotte.

Alcus van a inscidir... epiglos, per so que respire.

Trad. d'Albucasis, fol. 25. 

Aucuns vont à inciser... l'épiglotte, afin qu'il respire.

CAT. ESP. (chap.) Epiglotis. PORT. Epiglottis. IT. Epiglotta.


Epilepcia, Epilemcia, Epilencia, s. f., lat. epilepsia, épilepsie.

Diversas malautias, cum es epilepcia, que ve per vici de humiditat de cap.

Val contra epilencia. Eluc. de las propr., fol. 27 et 193.

(chap. Val contra la epilepsia.)

Diverses maladies, comme est épilepsie, qui vient par vice d'humidité de la tête.

Est bon contre épilepsie.

Aquella epilemcia es per flecma. Trad. d'Albucasis, fol. 4.

Cette épilepsie est par flegme. 

CAT. ESP. PORT. (chap.) Epilepsia. IT. Epilessia.

2. Epilectiu, adj., épileptique. 

Pendent al col, cura epilectiu.

(chap. Pendén, penján al coll, cure al epiléptic.)

Eluc. de las propr., fol. 192. Pendant au cou, guérit épileptique.

5. Epilectic, Epilemtic, Epilentic, adj., lat. epilepticus, épileptique. Substantiv. Cum els epilectix.

Purga cap de flecma, et val ad epilentics. 

Eluc. de las propr., fol. 17 et 221. 

Comme aux épileptiques.

Purge la tête de flegme, et est bonne pour les épileptiques.

Es cauterizat... epilemtic. Trad. d'Albucasis, fol. 4. 

L' épileptique... est cautérisé.

CAT. Epileptic. (chap. epiléptic, epileptics, epiléptica, epiléptiques.) 

ESP. (epiléptico) PORT. Epileptico. IT. Epiletico.


Epistolar, adj., lat. epistolaris, épistolaire. 

Letras epistolars. Eluc. de las propr., fol. 218. 

(chap. Cartes, lletres, epistolás.)

Lettres épistolaires.

CAT. ESP. PORT. Epistolar. IT. Epistolare. (chap. epistolá, epistolás.)

2. Pistola, s. f., lat. epistola, épître, lettre.

Aisso es la pistola que trames fraires Matfres... a sa sor.

(chap. Aixó es la epístola, carta, lletra, que va trametre lo flare Marfres... a san germana.)

Ep. de Matfre Ermengaud à sa soeur.

Ceci est la lettre que frère Matfre transmit... à sa soeur.

Anc pus sans Pauls fetz pistola. 

A. Daniel: Autet e bas.

Oncques depuis que saint Paul fit épître.

- Épître qu'on récite à la messe. 

Sill que solian dire 

Las pistolas e 'ls missals.

P. Cardinal: L'afar del comte. 

Ceux qui soulaient dire les épîtres et les missels.

ANC. ESP.

Desent leen lu pistola, la oracion complida.

El Sacrificio de la Misa, cop. 40.

CAT. ESP. (chap. Epístola) MOD. PORT. IT. Epistola.


Epydiocezis, s. f., épidiocèse.

Ce mot ne se trouve pas dans les rhéteurs grecs.

Epydiocezis es cant hom remov et osta so que premieramen ha dig.

Leys d'amors, fol. 142.

Épidiocèse est quand on écarte et ôte ce que premièrement on a dit.


Epymone, s. f., lat. epimone, épimone.

*gr Alexander, * p. 578.

Cicéron, de Orat., III, 52, appelle la même figure commorationem in una re.

Epymone es cant hom, per gran dezirier o per gran affectio, retorna una meteyssha dictio. Leys d'amors, fol. 142. 

Épimone est lorsque, par grand désir ou par grande affection, on ramène un même mot. 

ESP. (epímone: Repetición sin intervalo de una misma palabra para dar énfasis a lo que se dice, o intercalado de un mismo verso o una misma expresión varias veces en una composición poética.) IT. Epimone.


Epynalensis, s. f., épanalepse.

Epanalepsis est sermonis in principio versus positi ejusdem in fine replicatio, ut est illud: Crescit amor nummi quantum ipsa pecunia crescit. Isid., Orig., I, 35.

Voyez sur le mot *gr, Hermog., * I, p. 50.

Epynalensis es cant una meteyssha dictios es en lo comensamens et en la fi del verset. Leys d'amors, fol. 123. 

Épanalepse est quand un même mot est au commencement et à la fin du verset.


Epynalimpha, s. f., synalèphe.

*gr est per interceptionem concurrentium vocalium lubrica quaedam lenisque collisio, ut: atque ea diversa, etc. - Haec a quibusdam synaeresis nuncupatur. Donat, de Schem., coll. 1772.

Sinerezis, en autra maniera dicha epynalimpha, es contraria a dyeresi.

Leys d'amors, fol. 121.

Synérèse, en autre manière dite synalèphe, est contraire à la diérèse.


Epytheton, s. f., lat. epitheton, épithète.

*gr est superposita dictio cum proprio nomine.

Donat, de Tropis, col. 1776, Pustch (Putsch). 

Epytheton es cant hom ad algu nom propri o comu li pauza son propri adjectiu. Leys d'amors, fol. 131. 

L' épithète est quand à aucun nom propre ou commun on lui joint son propre adjectif.

CAT. ESP. (epíteto) Epiteto. PORT. Epitheto, epiteto. IT. Epiteto.

(chap. epíteto; ejemple, Carlos Rallo Badet, lo destorbadetArtur Quintana Font, lo de la boina negra; Mario Sasot lo capsot; Tomás Bosque Peñarroya, lo mes membrillo de La CodoñeraIgnacio Sorolla Vidal, lo sorollines; etc.) 


Epyzeuzis, s. f., épizeuxis, réduplication.

Epizeuxis in uno sensu congeminatio verbi, ut: 

Sic, sic juvat ire sub umbras.

Isid., Orig., 1, 35.

Epyzeuzis es cant hom retorna una meteyssha dictio ses tot meia... coma: Senher, Senher, vos nos gardatz, etc.

Leys d'amors, fol. 124.

Épizeuxis est quand on répète un même mot sans aucun intermédiaire... comme: Seigneur, Seigneur, vous nous gardez, etc.

miércoles, 13 de abril de 2022

Carabasa m'han donát. JOSÉ M.a JUAN GARCÍA

GALERÍA DE OBRES VALENCIANES


Carabasa m'han donát...


COMEDIA VALENSIANA 

ORICHINAL DE 

JOSÉ M.a JUAN GARCÍA 

Carabasa m'han donát... JOSÉ M.a JUAN GARCÍA


(Nota del editor, Ramón Guimerá Lorente: intento dejar el original tal como lo leo en pdf. Tildes, comas, etc, sin cambios. En las mayúsculas también. En el caso de hacer comentarios, irán entre paréntesis. Intentaré que no interfieran con el texto “orichinal” de José María Juan García. Los signos << y >> se sustituyen por “”, aunque no estudié en la universidad de Comillas. El pdf que tengo es:  http://archive.org/details/carabasamhandona21317juan ).     

(1 : es el primer libro de esta colección, galería de obres valencianes. 

Voreta de l'Albufera, de Mariano Serrano, la he editado, está disponible online en varios blogs y a la venta en Amazon)


Editorial "ARTE y LETRAS” 

AVENIDA DE VICTORIA EUGENIA, LETRA V. 

VALENCIA 


José M.a Juan García 

Carabasa m'han donát...

Estrená en éxit grandiós en el Saló de Novetats 

de Valensia, el día 6 de Febrer de 1925 


COMEDIA 

de l'horta valensiana, 

en un acte y en vers. 


IMPRENTA 

Editorial "ARTE Y LETRAS" Avenida de Victoria Eugenia, letra V. - VALENCIA 


DEDICATORIA 


A ma volguda muller 

ELVIRA CHIRONA PERIS 

que no em doná carabasa 

el día que li parlí. 

L'AUTOR 


ES PROPIETAT


Ningú podrá reproduirla ni representarla sense autorisasió del autor 

"La Sociedad de Autores Españoles”, es la encarregá de consedir o negar el permis pera representarla y cobrar els drets. 

Queda fet el depósit que la lley mana. 




ACTE ÚNIC 


DECORASIÓ. - Alquería de llauradors acomodats. Porta gran al foro, que dona al camp, y practicables a dreta y esquerra. Al foro esquerra, una cómoda, y sobre ella una imache de la Patrona del poble, en flors y siris. Taula, cadires de brasos, cuadros. ets. ets. 


TERESA, TÓNI Y CARPANTA 


TERESA (En gran enerchía.) 

¡Bueno, bé!... ¡Ya s'acabat! 

¡Así no vullc més desplantes! 

El que no estiga contént 

que prenga pronte el montante 

y no vinga en eixos cuentos 

de condisións y amenases... 


TÓNI (Molt solemne.) 

Es que les noves tendensies 

del treball... Vosté repare 

que les idees modernes 

obliguen a tots y manen... 

que... 


TERESA ¡D'ouirte estíc ensesa 

y estás la sanc socarrantme! 

Así no mana ningú 

mes que yo... ¡per aixó pague! 

¡Vivo!... ¿Qué feu en la porta? 

¡Serán vagos!... ¡Serán!... 


CARPANTA ¡Calmes! 

¡Vosté cuant se posa aixina 

pareix un dimoni en faldes!... 

El chornal es algo curt 

y pa tantes fanecaes 

som pocs els treballaors... 


TERESA Lo que vos falten son ganes 

de treballar... 


TÓNI ¡ Ma quin atra! 

¡Per eixe insult ya no pase! 


TERESA El remey está en San Blay... 

¡Así sobren les paraules! 

Yo pague com paguen tots, 

igual vos pague qu'els atres, 

lo que pasa es que soc dona 

y voleu aprofitarse... 

¡Sapiau, pues, que no m'apure 

y que me sobren agalles 

pa treballarme la terra 

si no tinc qui la treballe!... 


(A CARPANTA, molt cariñosa.) 

¿El teu chiquet com está? 


CARPANTA Segons el meche... ¡prou grave? 

¡Ni pa comprar medisines 

tinc en casa! 


TERESA (En furia) ¡So... salvache

¡Tindre al chic d'eixa manera 

y no vindre a demanarme 

lo que val la medisina! 

¿Y tú te tens per bon pare?... 

(Donantli uns dinés que trau de la cómoda.) 

Tin cuatre duros y compra 

tot cuant al chiquet li falte... 

¡Andando!... ¡Ché, a la botica


CARPANTA (Besant els dinés y fent mutis per el foro.) 

¡Nostre Siñor que li ho pague!

 

TÓNI (Apart per TERESA.) 

¡Es confitura de sucre!... 


TERESA ¡Consentir que m'amenasen!... 

¡Aváns venc tota l'hasienda! 

¡De rabia m'ensenc! 

(A TÒNI.) ¡Tú! 


TÓNI ¡Mane! 


TERESA Dili a ta filla que vinga, 

a boqueta nit l'aguarde 

pera donarli unes botes, 

un trache nou y unes calses... 

Es un regal pa les festes... 

(Transisió) Lo que dic; primer me maten 

qu'aumente a ningú el chornal... 

(A TÓNI.) ¡Enrecordat!... ¡Que no falte! 


TÓNI Descuide, a boqueta nit... 

¡Lo alegre que va a posarse!... 

¡Crega que la tinc nueta!... 

Dels chornals que res se parle... 

Lo que vullga y tal com vullga... 

(Apart.) ¡Es una santa en corache! 

Mescla d'homenót y dona... 

Algo d'arrop y vinagre... 

TERESA ¿En cá estás ahí?... 


TÓNI Men vaig... 

Tot lo dit prengau per chanses... 

per cóses sense importansia... 

¡Trache nou, botes y calses!... 

¡Vosté es una santa, cregam! (Vosté sense tilde)

¡Perqué serém tan salvaches!... 

(Fa mutis per el foro.) 

____


TERESA Y LA SÓ PERANSA 


TERESA (Cridant a la primera porta de l'esquerra.) 


¡SÓ PERANSA!... ¡Si una en tót 

no estiguera!... ¡SÓ PERANSA! 

¿Está sorda?.... ¡Vinga pronte! 

(Ixint per la porta indicá) 


SÓ PERANSA ¡Así estíc!... ¿Qu'es lo que mana? 


TERESA Huí s'ha de fer chocolate 

pa chent de fora de casa. 

Espere al señor RETOR... 


SÓ PERANSA ¿Y a manarmeu cuant aguarda?... 

¡Tot de presa y correguda! 


TERESA ¿Ya está marmolant? ¿Qué pasa? 


SÓ PERANSA No res. ¿Pera cuantes quíqueres? 


TERESA Pa cuatre o sinc, y prepara 

panquemaos o ensaimaes 

y un gót de sibá per barba... 


SÓ PERANSA El siñor RETOR no 'n porta... 


TERESA ¡Reventa si no se calla! 

¡A la cuina!... ¡Mes apresa! 


SÓ PERANSA ¡En eixos crits m'acobarda!... 

Después vindra (vindrá) el só BATISTE... 


TERESA ¡Que no vinga a donar llanda 

perque tindrem un disgust!..,


SÓ PERANSA Ve a vore lo de la casa... 

Vól que li venga ésta finca... 

Com ella forma mansana 

en les dos d'ell, y este puesto 

es talment tota una alaixa 

p'alsar así un almasén... 


TERESA Sí, li cauría la baba 

de que yo li la venguera... 

¡Que no m'ho diga ni en chansa! 

¡No te encara próu pesetes 

pera comprarme ésta casa! 


SÓ PERANSA ¡El puesto ni fet d'encarrec! 

Els horts a poca distansia... 

Enfront, l'estasió del tren... 

Es lo que diu: la teu ama (teua) 

podría viure en la finca 

que té en la mateixa plasa... 

El home no pensa mal... 

TERESA Si vol viure en mí, Peransa, 

no siga capa torera 

y mire be lo que parla 

que yo no vullc fer negosi 

perque no es presís qu'el fasa. 

Sis cases tinc en lo poble 

y si el pensament no 'm cambia 

en ésta tinc que morir, 

pues baix de son techo guarda 

els recorts mes venturosos 

de ma vida. 


SÓ PERANSA ¡Si qu' els tanca! 


TERESA Conque... ¡a fer el chocolate 

y después pose la taula! 

Els chornalers per un puesto, 

BATISTE per l'atra vanda... 

¡Si una no tinguera chenit! 

¡Quina lucha, Verche Santa! 

(Fa mutis per la primera esquerra.) 


SÓ PERANSA ¡Qué 't compre qui no 't conega! 

La pobra está fentse ransia 

y te un humór dels dimonis... 

¡Ya es un castíc aguantarla!... 

(Fa mutis per la primera dreta.) 

____



AMPARITO Y CHUANET per el foro. 


CHUANET (Per una flor que dú en la má.) 

¡Tín ésta flor, AMPARITO! 

¡Si no la préns enseguida

vaig a plorar com un roro! 


AMPARITO ¡Chuanét, no sigues cría! 

Eixa flor pa la meu ama... (meua) 


CHUANET ¿Pero es que tu creus?... ¡Por vida! 

Aixó es desig de mon pare 

qu'a festecharla m'obliga 

perque té dinés... Mes yo 

a qui vullc es a una chica 

que te per nom Amparito 

y per sa grasia divina 

y sa cara qu'es un cromo 

si es presis done la vida. 

El fill del señor Alcalde 

no diu ninguna mentira, 

conque prén esta roseta 

que pa tú yo tinc cullida 

y ríute de la teu ama 

y de tota sa familia. 


AMPARITO (Agarrant la flor y posántsela en lo pit.) 

Ya que t'empeñes... 


CHUANET ¡Recatso! 

En quín puesto se la fica! 

¡Qu'envecha tinc a la rósa! 

¡Tan a gust que dormiría 

en eixe llit ahón descansa 

y hasta pareix més bonica! 


AMPARITO ¡Qué cóses díus Chuanét!... 


CHUANET ¡Es el cór qui me les dicta! 

Mon pare diu que soc tonto 

y diénto em mortifica... 

¡Qué póc sap que sols mirante 

el mes tonto s'espavila! 

Demá escomensen les festes 

y de nit la chent fadrina 

ixirá de serenata 

com es costum d'eixe día. 

Yo, sens qu'el pare s'entere, 

tinc prepará chent amiga 

pa vindre a cantarte "albaes” 

pues vullc demostrarte aixina, 

que pa mí no hiá atra dona 

en lo món. 


AMPARITO ¡Ma com s'esplica! 

¡Ell, tan timit! 


CHUANET ¡Conveniensies! 


AMPARITO ¡Tan vergoños! 


CHUANET ¡Pantomina! 

Es pa engañar a món pare... 

Teresa, qu'ho creu aixina 

en cuant li parle d'amor 

sol baquecharse de risa... 

¡Qué mes prenguera que tindre 

un marit d'ésta medida! 

AMPARITO ¡Bueno, vaig a la faena... 


CHUANET ¡No m' olvides, regalisia! 

¿Vindrás a la font?... 


AMPARITO Vorém... 


CHUANET Vindrás; a les sinc y micha... 

Hasta después... ¡chitanasa! 

¡Recatso, si es tan bonica! 

(Amparito fa mutis per l'esquerra primer terme. 

Chuanet queda mirantla com un bobo.) 

_____


L'ALCALDE per el foro. 


L'ALCALDE (Pegant en la esquena a Chuanét.) 


L'ALCALDE ¿Qué fas así? M'interesa 

la teua contestasió. 


CHUANET Pues... esperant a Teresa 

qu'es coneix que no te presa 

sabént que la espere yo. 

Yo crec que no está per mí 

y si de nou me descare 

no tinc que lograr el sí... 

(Plorant) ¡Ay, que desgrasiat naixquí! 

¿No es de veres, siñor pare? 


L'ALCALDE A parlar molt clar y net 

he vingút, pues vullc cuant ans 

posar les coses a tret. 

Huí deixe el negosi fet 

y d'así poc, novensans. 


CHUANET ¡Si no hem vól! 


L'ALCALDE ¡Quina manía! 

¡A palos crec que te balde! 

¡Teresa qué més voldría! 

¡Poquét que disfrutaría 

sent la nóra del alcalde! 


CHUANET ¿Qué s'achua a que mos planta 

als dos en mig del carrer? 


L'ALCALDE ¡No la cregues tan chaganta! 

Eixa en seguida s'achanta... 

Es sols el impuls primer... 

Qu'a tu t'agrá Tereseta 

no pots negaro, fill meu; 

es arriscá, boniqueta, 

te la seua fortuneta, 

y te uns ulls... 


CHUAENE ¡Pare per Deu! (Chuanet)

Al fi fará que m' afronte 

y no 'n dispare ni una... 


L'ALCALDE Lo que tinga que ser pronte; 

yo la cride. Tin en conte 

qu'está en choc una fortuna... 

(Cridant a totes les portes.) 

¡Teresa! ¡TERESA! ¡Ché, 

alegra un poc mes la cara! 

¡Qué póca sangueta té! 

¡Preparat tú, que ya vé! 

(Mirant a la primera esquerra) 

Per Teresa: ¡Está qu'els rellonches para!... 

_____


Els mateixos y TERESA, per la primera porta de l'esquerra. 


TERESA ¿Qué vol de tan bon matí 

l'alcalde, si es pot saber?... 


L'ALCALDE  Parlar en tú.


TERESA ¿Vosté en mí? 


L'ALCALDE Y Chuanet...


TERESA ¿També?

 

CHUANET ¡Sí!

 

L'ALCALDE ¡Pero yo parle primer! (se llix però, pero la tilde es mes fina que les atres)

(A TERESA) Séntat, que estás en ta casa. 

y pues que no tenim presa 

seré yo qui fique basa. 

Tratemo tot en cachasa 

y no t'alteres, Teresa. 

Ya saps que desde menuda 

t'he tratat com tú mereixes; 

com á una filla volguda, 

y tú qu'eres testaruda 

lo qu'he fet no reconeixes. 


TERESA ¡Vacha, bonica manera 

de dirme desagraida! 

¡Si una mal chenit tinguera! 

CHUANET (Per l'alcalde) ¡Sempre ofén á la primera!...  


L'ALCALDE No la ofendré més, descuida... 

Pués... bé com á clavariesa 

considere nesesari 

qu'hem fases una promesa; 

¿Podrá elechirme Teresa, 

al meu fill pera clavari? 

Segons es costúm antiga 

á nomenar compañero 

la clavariesa s'obliga 

y vullc que Teresa diga 

si el meu fill será festero... 


TERESA Encara n' ho tinc pensát 

pero no's fasa ilusions 

que yo ya 'l tinc mig triát... 


CHUANET  ¡Carabasa m'han donát 

después de tantes raons! 

¡Aixina chuen en mí 

y hem porten de boca en boca!

¡Hiá, pera pédre el chuí! 

¡Señor!... ¿Pera que naixquí? 


L'ALCALDE ¡Pa casarte en esta loca! 

¡Ho mane yo, sí, señor! 

¡Per algo tinc l'alcaldía! 


TERESA ¿Qué te que vóre l'amor 

en ser vosté rechidor? 

¡Vacha una manomanía!



L'ALCALDE ¡El meu chicón te combé 

pa marit... ¡consell de pare! 


TERESA ¡Consell de pare, ya ho sé!... 


L'ALCALDE Yo sols desiche el teu bé... 


TERESA (Apunt.) ¡No sé com ya no m'esbare!...


L'ALCALDE Seguint instrucsions donaes 

sis voltes ya t'ha parlat 

y les sis foren debaes 

pues digué les sis vegaes; 

¡Carabasa m'han donát! 

¡Tu carabasa al meu fill! 

¿D'ahon y com tal desacato? 

Este qu'es el meu espill 

no es pa posarse en perill 

de qu'el despresien... 


CHUANET ¡Quin pato!

¡Teresa no hem vol y en pau!  


L'ALCALDE ¡Pues t'ha de voler, Teresa! 


TERESA ¡Mira, la baba li cau! 

¡No siga vosté bambau 

y no vacha tan apresa! 

Ara vaig á parlar yo 

els meus nervis ocultant, 

y com crec que tinc raó 

no li demane perdo 

per lo qu'el vacha insultant. 

Vosté que te l'alcaldía 

perque... ¡tots sabem per qué! 

creu que l'amor es hui en día 

una pura tontería 

que trellát y cap no té. 

Sinse casarme, fadrina, 

á una edat sería ambí 

y estic tan á gust aixina 

que si vól que trague quina 

digam de casarme al fí. 

Yo no sé si hem casaré, 

perque parlar del demá 

ni es chust ni tampoc combé... 

pero si hem case ho faré

en el que diga... ¡m'agrá! 

Será aixina (.) com li ho dic, 

no posaré condisións

de que si es pobre o es ric, 

o si es vell o encara es chic 

pera tindre relasións. 

Per dirli la veritat 

no espere qu'em pose multa 

la suprema autoritat. 

dir lo qu'es sent no es pecat: 

el seu fill no me resulta. 


L'ALCALDE ¿Com que no?... Si no mirara! 


CHUANET ¡Ma que fás un paperet! 


L'ALCALDE ¡La broma resulta cara!... 

¡Pensa que huí tinc la vara! 


TERESA ¡Pues yo tinc el metro fet! 


L'ALCALDE ¡Chuano, nemsen d'así! 

A TERESA ¡Pagarás el teu pecát! 


TERESA Bueno... ¡amenases a mí! 


L'ALCALDE ¡T'enrecordarás de huí! 


CHUANET ¡Carabasa m'han donát!... 

(Fan mutis L'ALCALDE y CHUANET per el foro.) 


TERESA ¡Quina parella, Señor! 

¡Ni a quinsét y mig la saldes! 

¡Y m'han posat d'un humor; 

¡Ca vegá tinc mes horror 

al castic de portar faldes! 

(Fa mutis per la primera dreta.) 

______



TONI Y CARPANTA, per el foro. 


TONI ¡Estic loco d'alegría! 

Creuteu ¡estíc mes content! 

Nostr'ama val mes pesetes 

que tot el poble sanser 

y les collites d'enguañ 

chunt en les del añ que vé. 

Pera la meua chicona 

un trache nou m'ha promés 

y unes botes y unes calses... 

¡Tot un equipo sanser! 


CARPANTA P'al meu fill... ¡tu ya ho has vist! 

La medisina el pobret 

se l'ha presa, beneint 

el nom de l'ama... 


TONI ¡Reché! 

¡Y qu'aném en tonteríes 

de hores lliures y d'auments! 

!Si Rusia vinguera así 

no trauría res en net! 


CARPANTA Yo ya saps que no me fique 

en la cuestió dels dines, 

a mí lo que no me chóca 

es treballar com aquells 

negres de no se quin puesto... 

¡Treballar, lo presiset! 

Lo que no se fasa huí 

se deixa p'al mes que ve 

y si en un mes no s'acaba 

pues s'acaba l'atre mes... 


TONI ¡Será gós!... ¡Que tonteries 

diu el que te poc servéll! 

____


BATISTE per el foro 


BATISTE ¿Está l'ama? 


TONI ¡So, BATISTE! 

¡Grasies a Deu qu'el veém! 

¿Qué tal vá?

 

BATISTE ¡No estíc pa cuentos! 

¿Y Teresa...? 

TONI ¡Yo que sé!... 

Nosatros vením de fóra 

y a l'andana sen aném... 

(oferintli cadira.) Sentes, si vól asentarse... 


BATISTE Grasies. 


TONI (Apart per BATISTE) ¡Don Pedro el Cruel!... 


BATISTE ¡Avisa que estíc así! 


TONI Lo que mane... Avisaré.... 

(En la primera dreta.) 


¡SO Peransa! ¡SO Peransa! 

¡lxca si pót un moment 

que ya visita! (A Carpanta per BATISTE.) 

¡Que cara! 

de bruto este tío té!

 

CARPANTA Mira, San Visent ya ho día 

el que te la cara ho es... 

TONI (A BATISTE.) Nosatros, vosté dispense... 

¡en l'andana falta chent! 

(Fan mutis per la segón esquerra.) 

______


BATISTE y SÓ PERANSA, per la primera dreta 


SÓ PERANSA Perdó qu'esperar el fasa...   

BATISTE (Impasient.) La casa... 

SÓ PERANSA Crec que tot s'arreglará... 

BATISTE Será... 

SÓ PERANSA Ella ya sap el seu fí... 

BATISTE Pa mí... 

SÓ PERANSA Yo he fet tot cuant he pogút 

pa fer que diguera sí, 

pera (pero) ¡no la he convensút! 

BATISTE ¡La casa será pa mí! 

SÓ PERANSA De rabia la te que vull... 

BATISTE ¡Orgull! 

SÓ PERANSA No deu anarli en cansóns... 

BATISTE ¡Raóns! 

SÓ PERANSA Que pot enfadarse més... 

BATISTE ¡Dinés! 

SÓ PERANSA Crec que pot equivocarse... 

BATISTE Pórte paraules de pés

propies pera no enfadarse... 

Orgúll, raóns y dinés...  

SÓ PERANSA ¿Y es que vol vosté lograr?... 

BATISTE Guañar... 

SÓ PERANSA ¡Una ilusió es en conchunt!... 

BATISTE ¡El asunt! 

SÓ PERANSA ¡Hasta que no es rechenere!.. 

BATISTE Espere... 

SO PERANSA Espere vosté sentát 

y, mire, no es desespere... 

BATISTE ¡PERANSA asó s'acabát!... 

Guañar el asunt espere... 

Y el guañaré, si señor, 

perque si ella es altanera 

yo sóc encara pichor. 

¡Dili que Batiste espera!... 


TERESA (Ixint per la primera dreta.) 

¡Pa mí si es poma, millor! 

Tú, Peransa, al teu que fer... 


SO PERANSA (Fent mutis per la primera dreta) 

Enseguida.... 


TERESA ¡Vinga, apresa! 


BATISTE ¡Que cheniót gastes, Teresa! 

Parla... 


TERESA Parla tú primer. 


BATISTE Pues el asunt que me pórta... 


TERESA Es vore si en tonteríes 

en poques paraules lies 

a la més tonta del hórta... 

que sent com eres llepasa 

que tot vól atropellaro 

vens com sempre en gran descaro... 


BATISTE ¡A que me vengues la casa! 

Tinc dinés pera comprarla 

en cá que vullgues millóns... 

Yo crec qu'en estes raóns 

farás molt mal en negarla... 


TERESA ¡Te falten moltes pesetes 

y dispensa si m'encone! 

Per els teus dinés no done 

ni una de les racholetes... 


BATISTE ¡Molt alta estás de polsera 

y senc que 't póses aixina! 

¡No está be que una fadrina 

se póse tan gallinera!... 

TERESA ¡Com no está bé que un fadrí 

vinga de males maneres 

a acreditar lo que eres!... 

¡Un nesio que no te fí!... 

Si es que vols que yo t'atenga, 

atendret no val ni un sou, 

mes no me digues de nou 

que yo la casa te venga. 


BATISTE Me la vendrás y tres más 


TERESA ¡No te la vendré, no y nó! 


BATISTE ¡Será perque ho mane yó!... 


TERESA ¡En cá riure me farás!... 


BATISTE ¿Me plantes cara?... 


TERESA ¡Es presís! 


BATISTE ¡Si fóres hóme, Teresa! 


TERESA ¿Que faries...? ¡Parla! ¡Apresa! 

¡Si eres un tros d'infelis! 

¡Si no tens sanc!... 


BATISTE ¿Desafíes? 


TERESA ¡Si eres un pobre indefens!... 


BATISTE ¡Si la casa no me vens 

así vindré tots els díes!...

 

TERESA La finca estará tancá... 


BATISTE Pero com se que la porta 

per desgrasia no es molt fórta

podré obrirla en una má. 

(Algo cariñós y amansantse.) 

Sí, la obriré, flor bledana, 

y no haurá quí ho impedixca 

mentres qu'en la casa vixca 

una rosa valensiana. 

La rósa eres tú, Teresa, 

la reina de les fadrines... 

¡No m'asusten les espines 

de una rosa tan ensesa!... 

Desde chiquét tinc costúm... 

¡hábit que tenen les cóses! 

de venerar a les roses 

asoles per son perfúm... 

Es el teu embriagador, 

d'un aroma tan extrañ 

que tan pronte díu “engañ” 

com díu: "veritat d'amor” 

May en la vida parlí 

com estíc ara parlante 

y crec qu'estíc demostrante 

algo qu'es impropi en mí. 

¡Rebaixarme yo a una dóna! 

¡Yo que un gran ódi els profese! 

Pero en mig de tot... confese 

que ¡me pareixes tan bona! 

Eres mala en el parlar 

pero tens de cór adins 

la esensia dels serafins 

que cautiven al mirar... 

¿Me vendrás la casa o no? 

¿Podrás el favor negarme 

cuant vinc así a rebaixarme? 

¡Dónam la contestasió! 


TERESA ¡No puc en este moment! 

Torna a la nit... 


BATISTE ¡La esperansa 

señala temps de bonansa! 

Pensa qu'estíc impasient... 

Pósa el preu més elevat... 

¡Cuant més demanes, millor! 

Tinc dinés y ... ¡tinc amor! 

Demanes, pague y saldát... 

(Fa mutis per el foro.)

 

TERESA (Achenollantse als peus de la Verche.) 

¡Verche y Mare Subirana! 

No sé que senc en lo pit 

qu'el men cór, ans amortít, 

el teu consól me demana. 

¿Sera qu'el vullc?... ¡No pot ser! 

¡Amparam, Verche divina! 

¡Primer mil voltes fadrina 

que ser la seua muller! 

(Alsantse.) ¡Ea, l'ensomit pasá 

y hiá que donarse conte 

de qu'eixes coses de pronte 

deixen a una embobá!... 

(Fa mutis per la primera porta de l'esquerra.) 

_____



CHUANET, per el foro, en una guitarra en les mans. 


CHUANET Bueno, mon pare está en Babia. 

Mentres que me veu plorant 

yo estíc rientme per dins 

y ¡amolle cá carcallá! 

Qu' Amparito hem vól a mí 

es la pura veritat 

y que Teresa no hem vól 

no hiá qui ho puga ductar... (dubtar, dubte; dudar) 

¡Animo pues y al avío! 

Esta nit de ronda vaig 

y así porte la guitarra 

pera lluirme tocánt... 

______



IX AMPARITO, per la esquerra, primer terme. 


AMPARITO ¿Que fás así Chuanét? 


CHUANET Que te volía enseñar 

pera ferte serenata 

la guitarra qu'he comprat... 


AMPARITO ¡Que guitarra mes bonica! 


CHUANET ¡Catorse pesetes val 

en cordes y tot!... ¡Figurat! 

¡L'envecha que me tindrán 

els demés fadrins del póble 

cuant me la vechen tocar! 

Esta guitarra es chitana... 

¡Si veres tú lo que sap!... 

Venint anaba tocantla, 

aixina, com qui n'ho fá, 

y les cordes me parlaben 

d'un amor loco y extrañ... 

- ¡La vols! - me dia el bordó 

en lo sonít apagat... 

- ¡Te vol! - contestaba el quinto 

en un timbre més humá. 

- ¡Pa tú será! - diu la cuarta 

com a churament sagrát. 

- ¡Pa tú asóles! - la tersera 

añadix entusiasmá 

y la segón enseguida 

diu en notes de cristal: 

- ¡Sempre teua! ¡Sempre teua! 

y com amorós remát 

salta la prima gochosa 

y en sa veu anchelical

repetíx tornantse loca: 

- ¡Pa tú! ¡Pera tú será! 

Y com no engañen les córdes 

pues no poden engañar 

he tret una consecuensia: 

que tú pera mí serás.

____ 



TERESA ix per la primera porta de l'esquerra y queda mirant el grupo que formen 

AMPARITO y CHUANET 


AMPARITO ¡Ay, si ton pare te ouira! 

CHUANET Ho sé, me trencaba el cap, 

pero sinse cap ni res 

te tinc que voler igual. 

¿Y tú a mí?... ¡Vamos, contesta! 

¡No sigues tan apocá! 

Si Teresa mos guipara 

anaba a morir rabiant... 

¡Digues que me vols, Amparo! 

AMPARITO ¡Chec, esta nit ho sabrás! 

Si al vindre de serenata 

en cá me encontres alsá 

y obric la finestra... proba 

de que te vullc... 

CHUANET ¡No está mal! 

AMPARITO Contestam: ¿y qué faríes

si la trovares tancá?  

TERESA ¡Se menchaba la guitarra! 

¡Qué preguntes que li fás! 

AMPARITO (Asustá.) ¡Mos ha vist! ¡Quina vergoña!

CHUANET (Apart.) ¡Recatso, mos ha pillat! 

(A TERESA.) Teresa... yo... 

TERESA ¿Qué t'asusta? 

En franquea es pot parlar... 

Tú vols a Amparo, n'ho negues... 

CHUANET ¡Clar que la vullc! ¡Clar está! 

TERESA Y a mí m'odies... ¿no es de veres? 

CHUANET ¡Teresa, tant com odiar!... 

Lo que pasa es que mon pare... 

¡Pa qué dirliu!... ¡Vosté ho sap! 

TERESA Yo apadrine vostra boda... 

AMPARITO ¡D' así que' s pugám casar!...  

CHUANET Si yo m'empeñe, enseguida. 

¿Vols vóreu? 

TERESA ¡Te falta sanc! 

¡Ya vories cuant tardaba 

si yo estiguera en ton cás! 

Les coses cuant més se pensen 

més tarden...

CHUANET Opine igual... 

esta nit trenque el silensi, 

s'entera tot el poblát 

de que vullc a Ampariteta 

y apenes m'alse demá 

li ho manifeste a mon pare 

y als dos minunts (minuts)... ¡Soterrát! 

TERESA ¡Anchelét, llástima dones! 

¡Mira y está tremolant! 

CHUANET ¡Yo no tremole, Teresa!

Qui soc yo ya se sabrá 

Pa qu' Amparo siga meua 

no hiá sacrifisi gran. 

¡Pregunteu a esta guitarra 

qu' ella li contestará 

TERESA ¡Aixina parlen els homens! 

CHUANET Ara en permís seu men vaig. 

En casa del Secretari 

als meus amic (amics) tinc sitats 

pera posarse d' acuerdo.

¡Porte un sambori més gran!  

TERESA ¡La chuventut es terrible! 

CHUANET ¡Esta nit tots a cantar! 

Miren la copla primera

que del meu pit ixirá: 

“Al qu'em róbe la fortuna 

perdó li tinc que donar, 

al que me róbe la novia 

el mate sinse pietat.” 

TERESA ¡Vacha una copla valenta! 

AMPARITO ¡Reconill, mira que sap! 

CHUANET ¡Perque llixc en eixe llibre 

que tens en los ulls, carám! 

¡Quietes les dos! ¡Pas a un hóme!

¡Saluden com els soldats! 

¡El meu pendó es la guitarra! 

Hasta después... ¡Marchen! ¡Mar! 

(Fa mutis per el foro.) 

TERESA ¡Estarás molt satisfeta! 

AMPARITO Cregam... ¡estíc molt pagá! 

¡Volér y ser correspósta 

es una felisitat! 

TERESA Bueno... ¡a preparar la taula! 

(cridant.) ¡PERANSA! 

SÓ PERANSA (Desde dins) ¿Que mana? ¡Vaig! 

TERESA Achuda tú, qu'el RETOR 

ara mateixa así está. 

¡Les festes! ¡Cuant de jaleo 

y cuant de dolor de cap! 

El ser una clavariesa 

es un lío dels més grans. 

____


La SO PERANSA, per la primera dreta. 


SÓ PERANSA Ya está fet el chocolate. 

¿Ara que vól? 

TERESA Lo del cas: 

que pares taula. 

SÓ PERANSA Enseguida. 

D' así dos minuts pará... 

Escolte: ¿el siñor retór 

no mos fará fil trencát...? 

Después de tanta faena 

aixó faltaba... 

TERESA Es igual; 

el gasto del chocolate 

no es ningún gasto elevát. 

SÓ PERANSA Pero la faena si... 

TERESA ¡Cuánt vos mata el treballar! 

¡Poseu la taula enseguida! 

SÓ PERANSA Lo que mane... ¡aném allá! 

AMPARITO y la SÓ PERANSA paren la taula al mig de l'esena, entránt e ixínt per la primera pórta de la dreta pera traure tot el servisi. Mentres dura ésta faena, diu TERESA el siguient monólec. 


TERESA Este matí em despertaba 

cuant tocaben les campanes 

que pareixíen en ganes

del vól que les impulsaba; 

de goig y de fé ploraba 

en lo regás del meu llit 

y el seu tóc en lo meu pit 

se notaba tan apresa 

com diéntme: ¡Clavariesa 

ya tens el teu goig cumplít! 

---

De un repent, eixa alegría 

se sepultaba en lo cór 

y dels ulls naixía el plór 

per la pena que sentía. 

Ganes d'alsarme tenía 

e ixír al hórta ploránt, 

pero una veu arrogant 

me chillaba fórt: - ¡Teresa, (fique Tesesa) 

mira qu'eres clavariesa 

y tens que viure gochant! 

----

Asóles en el meu llit, 

miránt les tontes visións 

que veníen a millóns 

en les sombres de la nit 

volguí avisar en un crit 

pera demanar cónsól 

y vaig vore ixir el sol 

qu' en la seua llum ensesa 

me fea vore a Teresa 

chunt al hóme que la vól. 

----


SÓ PERANSA ¡Ya está la taula pará! 

Desde Adán hasta la fecha 

no s'ha vist dóna com yo 

pa fer les cóses apresa. 


AMPARITO ¡Mentres hiaxca qui t' achude!.. 


SÓ PERANSA ¿Qué tú qu' has fet, bachillera? (lo apóstrofe es una coma)


____



EL RETOR Y CAMPANETA, per el foro. 


RETOR ¡Ave María Purísima! 

¿Que tal vá la clavariesa? 

CAMPANETA ¡Salút y bón chocolate! 


TERESA Buenos días, CAMPANETA, 

TERESA, Ia SÓ PERANSA y AMPARITO besen la má al retór. 


RETOR ¡El señor vos fasa santes! 


SÓ PERANSA Grasies, y vosté qu' ho vecha. 


CAMPANETA. (Apart per AMPARITO) 

¡Cada vegá está més guapa! 

¡Vá camí de ferramenta!. 


TERESA (Fentlos sentar a la taula.) 

Primer a desdichunarse... 


RETOR Vamos, si vosté s' asenta 

y mos acompaña...

 

TERESA Es clar... 

(A la SÓ PERANSA.) 

Ya pót servirmos... ¡Apresa! 


CAMPANETA ¡Que no córrega!... Estes coses 

en tranquilitát y etsétera... 

(S'asenten els tres a la taula y AMPARITO y la SÓ PERANSA fan de camareres.) 

(Al RETOR, per AMPARITO.) 

¿S'ha fiját, siñor retor, 

lo que val la camarera? 


EL RETOR Yo no em fije en eixes cóses... 

¡Es un escolá més pelma! 


TERESA ¡Si que li agraen les chiques, 


CAMPANETA No totes, que la qu'es llecha 

pá mí que li agarre el tifus 

o el cólera... 


RETOR ¡Campaneta! 

Bueno les festes d'enguañ 

resultaran de primera. 

Tinc avís que ve l'obispo

exprofés desde Valensia,

y el Capitá Cheneral

si es qu'el seu que fer el deixa. 


TERESA ¡Tót s'ho mereix la Patrona! 


RETOR El programa de la festa 

es en conchunt, un alarde 

de bón gust. 


CAMPANETA (Cremantse a la primera sucá.) 

¡Redéll, com crema!

 

RETOR Prosesó com may s' ha vist, 

misa gran a tota orquesta, 

bous, castells y serenates, 

verbenes en la glorieta, 

traques, batalla de flors, 

y concursos de bellesa. 

Aixó es sóls pa la chent chove... 


CAMPANETA ¿Amparito se presenta? 


AMPARITO Sería fer el ridicul 

¿Presentarme yo tan llecha...? 


CAMPANETA ¡Ma quin atra! Si tu vas 

te l'emportes... 


RETOR ¡Campaneta! 

Ara, lo que sóls fá falta 

y lo que més interesa 

es saber qui es el clavari... 

Vosté sap qu'el temps apremia 

y tinc que donar el nóm 

a la Comisió de festa 

ans que se fasa de nit... 


TERESA El donará... 


CAMPANETA ¡Que se sapia! 

TERESA Tinc en cá que consultaro... 


RETOR ¡Mire que la cósa es serial 


TERESA A mig día se sabrá... 


RETOR Vindré a sabero, Teresa, 

es l' únic ya que falta 

y crec que no es un problema 

de difisil solusió 

pera una dóna tan llesta... 


CAMPANETA A propósit. Crec un deure 

el agrair a Teresa 

el regal que m'ha enviát... 

¡Una sotana soberbia! 

¡Masa sotana pa mí! 

¡De raso tota! ¡Qué prenda! 


TERESA ¡Segóns es el escolá 

te que ser la vestimenta! 

¿T'han fet atres regaléts...? 


CAMPANETA ¡Moltisims! La siñá mestra 

un roquét qu'es un primor, 

unes sabates la mecha, (la mechesa; la médico)

la filla del boticari 

cuatre calsetins de seda, 

un bonét la del alcalde 

y ara m'han dit que se pensa 

entre totes les esclaves 

que hián en la Bóna Prensa 

y las Hijas de María 

ferme un terno de chaqueta. 

(Tót asó ho diu sinse parar de menchar.) 

¡Desichos de les pobretes!

¡Son obsequiaores, cregam! 

Algunes hián de cuidao... 

Instigaes per la envecha 

en la Hermandad del Rosari 

m'han fet anar de pateta. 


TERESA ¡No tenen perdó de Deu! 


AMPARITO Com a totes les bromecha 

no li tenen el respete

que se li deu. 


RETOR (a Amparito) Vosté pensa 

igual que yo. Es un payaso

que per lo vist no escarmenta, 

y aixó es algo incompatible 

en les cóses de l' iglesia. 


CAMPANETA ¡Calle, m' han fet entre dos!. 


TERESA ¿Entredós y encara es queixa...? 


CAMPANETA Vullc dir qu' entre dos m' han fet 

una pasá molt mal feta. 

Li han fet creure a la Pelona 

que yo estíc mig mort per ella 

y ve darrere de mí 

lo mateixet que una fiera. 

¡Ya veu si la broma es cara! 

Una tía tan rellecha 

y que no fará els sincuanta 

seguintme d' eixa manera! 


RETOR ¡Ni son todos los qu' están 

ni te trellát Campaneta! 

(Alsantse. A TERESA.) 

Dins d' un rato tornarém. 

Repetixc que m' interesa 

saber el nóm del clavari 

qu'en son dret vosté nomena. 


TERESA Promét la contestasió... 


RETOR Y moltes grasies, Teresa, 

per l' obsequi. 


TERESA ¡Vosté mana! 


CAMPANETA Tot estaba de primera; 

Vosté te unes mans divines... 


SÓ PERANSA Qui les té soc yo, só pelma! 


CAMPANETA ¿Perqué, señora Peransa? 


SÓ PERANSA Perque yo soc la cuinera... 


CAMPANETA Perdone, que n' ho sabía... 


RETOR Hasta después, clavariesa. 


CAMPANETA 

(Fent mutis y mirant a Amparo.) 

¡Te uns ulls que me tornen loco! 

¡En cuant me mira, me crema!... 

Qu' a gust me socarraría 

en lo foc d' eixa morena. 

¡Nostre Siñor qu'hem perdone! 

¡Ay, amor, (Tropesant en la pórta del foro.) 


TERESA ¡Ay! 

¡Que tropesa! 

Fan mutis per el foro El RETOR y CAMPANETA.. 


AMPARITO ¡Esta que li en falten sinc! 


SÓ PERANSA ¡A mi me dona una febra! 

¡No he vist tipo mes inútil!



TERESA Arregléu la taula apresa 

y espavileuse, que yá 

es hora de fer faena... 


SÓ PERANSA Hast' ara ham estát ballant... 


TERESA ¡No vullc ferli cas, aguela! 


SÓ PERANSA De bón humor, dos minuts,

sis hóres de rabia ensesa, 

cuatre més de chillar molt, 

tres que se la endú pateta 

y lo restant de reñir 

en el primer qu' es presenta. 

Tres culleraes al día 

y el meche de cabesera 

que no torne per así (.) 

hasta después de la festa... 

Durant este últim parlament y acompaná de Amparito lleva tot el servisi de la taula. 

¡Anemsem, dius, Amparito! 

¡No t' entretingues!... ¡Apresa! 

Carácter de la meu ama.,. 

¡Tot lo mon a fer faena! 

(La SÓ PERANSA y AMPARITO fan mutis per la primera dreta.) 


TERESA ¡Se burlen del meu caracter! 

¡Eixa burla me molesta! 

¡Pero, Señor! ¿Soc yo mala? 

¡Es trist que n'ho reconega! 

Yo volguera reprimirme 

y ser un atra volguera... 

El cór no está en el caracter 

ni es el chenit la parella 

dels sentiments... ¿Soc yo bona? 

(A la Verche.) 

¡Contestam tú, Mare meua! 

(Después de una pausa)

Yo crec que m' ha dit que sí... 

¡Aixina estic satisfeta! 

(Fa mutis per la primera esquerra.) 

_____


TONI y CARPANTA, per la segón esquerra 


TONI (Apuntant en un paper). 

Trenta dos sacs de forment, 

vint y cuatre y huít... 


CARPANTA ¡Cabáls! 


TONI De fesóls cuaranta tres... 

Y catorse de escandall... 

Quinse de garrofes... 


CARPANTA ¡Ché.

que ten menches dos! 


TONI ¡Ya está! 

Yo no me menche garrofes..., 


CARPANTA Quinse y dos que tínc yo baix.... 


TONI ¡Habero dit, borinót


CARPANTA ¿Pa qué fas contes, carám? 

Sinse saber yo de números 

no m' equivoque d' un sac. 

¿En cá queda més faena...? 

TONI Hasta l' hóra de dinar 

pegarém un netechó 

a l' andana y a l' esprá 

sen anirem a la finca 

del Molí de San Pascual 

pera remoure la terra 

y vore ele (els) hórts com están 


CARPANTA ¡Masa faena pá huí! 


TONI Pues dispón tú que se fá... 


CARPANTA No anar al trót y més calma... 

trau tabaco y a fumar... 


TONI (Donantli tabaco.)

¿Qué tú no en tens, gorromino


CARPANTA Yo no 'n compre casi may...

Com l' estanc está en lo póble 

y yo vixc en l' arrabal... 

(Per lo sigarro.) 

¡Primét, pá que no murmures!... 


TONI ¡Vacha una viga, chermá

En pócs sigarros aixina 

¡adiós caixeta!... 


CARPANTA (Donantli el sigarro) Tín, yás 

eixe l' he fet pera tú... 

¡Tens més ganes de parlar! 

(Fense el seu sigarro mes grós encara.) 

Ara el meu, sinse avarisia... 

Requític, com mórt de fam... 

(Enseñantlil.) ¿Qué te pareix? 


TONI ¡Un petardo! 


CARPANTA ¡Trau mistos que va a esclatar! 


TONI ¿Tampóc tens mistos, Carpanta? 


CARPANTA ¡Mira, me s'han acabat!... 

Coinsidensies y cóses 

d'este mon. 

(Ensenént.) ¡Ajajajajá! 

¡Qué ve (be) se fuma de gorra! 

Cuant el fum en espirals

ix del sigarro y s'esponcha 

buscant el techo ¿no saps 

qu' es lo que díu? 


TONI No, señor. 


CARPANTA ¡Que sigues primo molts añs 

y que la teua petaca

siga de negres y blancs! 

_____


BATISTE per la pórta del foro 


TONI (Per BATISTE.) 


¡Atra vegá el só Batiste! 

¡Ché, Carpanta, cap a dalt! 

¡Toca, a netechar l' andana! 



CARPANTA ¡El désimo no estorbar! 

Dos visites tan seguides 

son d'algún significat... 

(Fan mutis per la segón esquerra.) 


BATISTE (Vestit en el millor trache; de chaqueta y en pretensións de donar el colp.)

Desde qu'avans men aní 

qu' el cap el tinc trastornát 

y pareix qu'haixca trovát 

la incógnita del destí. 

Ara torne convensút 

de qu'he de guañar l' empresa...

¡No es tan temible Teresa 

com sempre m'ha paregút! 

Son chenit es comprensiu 

y cuant se posa altanera 

es una plucha llauchera... 

¡Algo con (com) plucha d'estiu! 

Abordarém la cuestió 

anant sempre per les bones 

qu' es com se guañen les dones... 

¡Pa persona lista, yo! 

___


TERESA, per la primera esquerra. 


TERESA Molt pronte has tornát, Batiste 


BATISTE Es qu' esperant no vivía... 


TERESA ¿Vas de soterrar? 


BATISTE ¡Qué guasa! 

Vaig á cosa molt distinta... 

TERESA De casament á estes hores

crec que no... 


BATISTE Vaig de visita 

a casa la clavariesa

del meu poble; una fadrina 

que te uns ulls que tornen loco 

a tot aquell que la mira. 

¿La coneixes? ¡Es molt guapa! 

Yo crec qu'es la mes bonica 

qu'ha naixcut en la Ribera. 

¡Es tota una pelailla! 


TERESA Si es tal com tu la dibuixes

¡ya estará pagá la chica! 


BATISTE Ara, que no' s podem vore... 

Ella es arrogant, altiva... 

Yo soc també un orgullós 

y no s'enteném aixina


TERESA Li anirás en pretensions... 


BATISTE Vullc que me venga una f inca 

que te lindant en dos meues 

y ella no vol... ¡Qué manía! 

El cas es que yo la pague 

a preu d'or per conseguirla


TERESA ¡Tens interés en comprarla!... 



BATISTE Ne tinc més de día en día, 

Ca vegá que me la nega 

mes ganes tinc de fer fira. 

tinc qu' alsar un almasén 

ahón áixa casa radica 

aprofitant les que tinc 

formant la mateixa línea. 

No haurá pera la taroncha 

ni en Carcaixent ni en Alcira 

almasén com el que pense 

construir yo... ¡creuteu, chica! 

Les taronches qu'en el abre 

son pérles d'un roig qu'enchisa 

al entrar en el palasio 

qu' al comersiant els dedica 

desicharán ser l' alfombra 

de una reina llevantina, 

y la reina será l' ama 

d'una mansió tan bonica. 

Treball y amor será el lema 

qu' al almasén presidixca, 

dels horts vindran els perfums 

del asahar, y la cuadrilla 

cuant entre els carros de fruta 

cantará gochosa aixina: 

"Les taronches y les dones 

son chermanes en la vida: 

p'aguantar les que son agres 

y tú eres agra chiquilla". 


TERESA ¡Aixó son cansóns, Batiste! 


BATISTE Cansóns, sí, qu'el vent envía 

pera que tú me contestes 

á esta pregunta enseguida; 

Per última volta digues: 

¿Me vens ó no vens la finca? 

_______



L'ALCALDE, CHUANET, El RETOR y CAMPANETA per el foro; La SÓ PERANSA y AMPARITO per la primera de la dreta, TONI y CARPANTA per la segón de la esquerra. 


RETOR La contestasió es urchent... 

CAMPANETA (Apart.) ¡Ave María Purísima! 

¡Chunts Batiste y Tereseta! 

¡Se maten els dos! 

L'ALCALDE ¡Cristina! 

Si yo sé qu'está ell así 

no vínc... ¡Me dona una tirria! 

BATISTE S'han quedát tots fets de pedra! 

RETOR Aquell que de pedra siga 

s'haurá quedát, que yo no... 

L'ALCALDE ¡Aixó está ben dit, reguitsa! 

CAMPANETA El señor retor cuant parla 

convéns a tots enseguida... 

RETOR Vením a vore de nou 

qui es la persona elechida 

pera clavari... 

L'ALCALDE ¡Mon fill! 

CHUANET ¡Carabasa en perspectiva! 

L'ALCALDE ¡Tú serás, pese a qui pese! 

TERESA ¿Tinc que ser yo la qu' ho diga? 

RETOR Es el dret de clavariesa, 

ho saps de sobra... 

L'ALCALDE ¡Per vida! 

(A CHUANET) ¡Si no te nomena a tú 

abuse de l'alcaldía 

y suspénc enguañ les festes!...  

TERESA Traga un paperet y escriga... 

RETOR (a CAMPANETA) Prepara la llapisera...

CAMPANETA ¡Espectasió chamay vista! 

L'ALCALDE (Apuntant) Chuano Peres y Gomes. 

TERESA ¡Soc yo asóles la que dicta! 

¡Es el dret de clavariesa! 

(Apuntant.) Batiste Chiner Garsía. 

BATISTE ¿Yo clavari? 

L'ALCALDE ¡No hián festes! 

BATISTE ¿Qué no hián festes? ¡Ché, rigas! 

Sent yo clavari n'haurán

per damúnt de l'alcaldía. 

SÓ PERANSA ¡Asó se veía vindre! 

TONI ¡Refóll, si pareix mentira! 

CARPANTA Este mon es un fandango... 

CHUANET Apart. ¡Pit al aigua y valentía!

Señor pare... 

L' ALCALDE ¿Qué vóls tú?

CHUANET Apart. Estíc que no tinc saliva! 

Resólt. Que yo me case en Amparo!.... 

L'ALCALDE ¡Te pegue la gran palisa!

¡Aixo es burlarse de mí!

¡Tú casarte en una chica

que no te rés!... 

CHUANET ¿Com qué no?

¡Te de tot! 

RETOR Parlar m' obliga

la situasió present

y vaig a fero enseguida:

Chuanét es pera Amparo, 

el amor els unifica

y no deu voste oposarse 

perqu'es el amor qui els guía. 

(A TERESA y BATISTE.) 

Y referent a vostés 

ya l' argument s' adivina: 

sent com son els dos clavaris 

no te ya interés la finca... 

Les dos hasiendes son una... 

¿Es aixina o no es aixina?

BATISTE ¡Aixina es!

L'ALCALDE Apart. ¡Quin descaro! 

CHUANET A Amparito. ¡Vine así!

AMPARITO ¡Ton pare hem mira! 

CHUANET Es que te ganes de dirte: 

¡Vine así a mons brasos, filla!" 

RETOR Li ho dirá... 

L'ALCALDE ¡Si no mirara! 

Abrasánt a AMPARITO. 

¡S'ha derrumbát l'alcaldía! 

CAMPANETA ¡Quin cuadro pera un museo! 

RETOR ¡El Señor qu'els beneixca! 


TERESA Al públic. 

El chenit no val pa rés 

y de riure tínc ya gana. 

Una cósa vullc no més: 

que m'aplaudixquen vostés... 

Ho vól una valensiana. 


TELÓ



REPARTO 

PERSONACHES  ACTORS


TERESA  SRA. MILLET 

30 añs cumplits y sinse casarse, perque no li ha donát la gana, les coses clares. No te ningún parent y ella asóles se goberna la casa y l'hasienda. Te la més gran fortuna del póble, tant es aixina que de mal nóm li han posát LA RICA. No té por a ningú, a tots planta cara y sap més que un notari. El seu carácter es mescla d'adust y cariñós, els dos extrems. Tan pronte pareix qu'acarisie com pareix que mosegue. 


AMPARITO  SRA. DELAS 

18 primaveres y més bonica que un cromo. Algo presiá y algo presumida, pero... 

¡molt valensiana! Més que criá de Teresa paréix una espesie de secretaria particular. 


LA SÓ PERANSA  SRA. FERRER 

60 añs. Es criá també de Teresa y cuinera al matéix temps, per lo que se creu en dret de ficarse en tots els guisaos. Es marmolona com ningún atra y dotora com la més dotora de les dotores. 


BATISTE  SR. BROSETA 

40 añs e incasable. Después de la fortuna de Teresa, seguix la seua en lo póble. 

Es dominant y orgullós, pero no antipátic. 


CHUANET  SR. ANDREU 

25 añs. Vergoñós y tímit. Com a fill del alcalde es disputat per les chicones del póble, pero ell no 'n dispara una. 


L'ALCALDE  SR. MARTI 

60 añs. Docte, vanitós y dominaor de la voluntát dels atres. Se té per hóme de talent y es mes burro que ni fet d'encárrec. 


EL RETOR SR. TABERNER 

65 añs. Capellá de misa y olla... Per la seua bondat es volgút de tots els seus feligresos. 

TONI SR. HARO 

40 añs. Chornaler de Teresa. Induit per sertes lectures se te per sindicaliste pero es un manso borrego cuant veu els sigróns en perill 


CAMPANETA  SR. FABRA 


20 añs. Escolá y mes pillo que bonico. Desde las Hijas de María a les del Pá de Sant Antoni no hiá chicona que se li resistixca. 


CARPANTA SR. CABRERA 

35 añs. Chunt en Tóni treballa les terres de Teresa. Es poc afisionat a la faena pero... ¡treballa! 

_____


L'acsió en un póble de la Ribera. - Epoca present. - Dreta y esquerra les del actor. 



OBRAS DE ESTA EDITORIAL 


LA CUADRILLA DEL GATICO NEGRO 


Un tomo en rústica, 3 pts. En pasta, 4'50 


Es la ultima producción de Aznar Pellicer de la que toda la prensa ha hablado 

encomiásticamente. 

Novela de costumbres baturras, copia exacta de la realidad. Se felicitará V. de 

haberla adquirido. 


- BIBLIOTECA STELLA -


Se compone de tomitos de bolsillo. a 1 Pta. tomo 


Van publicados: 


1.° Tardes de provincia (Poesías) por J. Lacomba 


2.° Aventura de viaje (Novela) por J. Aznar Pellicer 


3.° El Buey mudo “ por “ “ “ 


4.° Sendas de Luz (Poesías) por M. Bertolín Peña 


5.° El Safraner - Emigrantes (Novelas) por J. Aznar Pellicer 


GALERIA DE OBRES VALENCIANES - Cada ejemplar, 30 cts. 


ARTE VALENCIANO 


FOLCHI: SU OBRA :-: Por Juan Lacomba 

Un voluminoso tomo profusamente ilustrado 

En rústica, SEIS ptas. 

PRÓXIMAMENTE 

Los envenenadores de Londres. Cuaderno 20 cts. 

EN PRENSA 

EL MILLOR CASTIC DE ENRIQUE BELTRAN