Mostrando las entradas para la consulta camba ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta camba ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

viernes, 23 de octubre de 2026

Daude de Pradas, li auzel cassador. (Fragment) Cora e consi trag' om auzel de ni.

Daude de Pradas, li auzel cassador.

Deudes, Daude, Prades, Pradas


Cora e consi trag' om auzel de ni.

Oimais deu hom dire consi
e coras lo trag' om de ni:
aprop nou jorns que seran nat;
car adoncs son alques fermat
et an de forsa lor cap pres
que las planetas hi an mes.
Lo matinet ab la frescor,
can son deju e ses calor,
ab mas nudas los deu hom penre,
tot suau e gen, car son tenre,
e deu gardar ben autressi
que ill paire no sion prop d'aqui;
car tals n'i a, son tan esquiu
que pois no tornon a cel niu.
Li falco gran batailla rendon
a cels que lor auzelos prendon.
En rams foillatz fassa portar
cascuns per si, ab gent anar,
e porte ls hom en un pauc desc,
e desobre sion li ram fresc,
e per dedins sion folrat
ab pels de lebre o de cat
o d'autra calque pel moleta,
qu'en l'anar no ls nafre vergueta.
Cant a maizo es hom tornatz,
de gent pauzar sia membratz:
frevol son, no s podon sufrir,
maizo lor cove a bastir...
que hom apella per so ferma.
E tot per so que meills hi cresca
meta i hom jonc e foilla fresca.

Esculpir – Esmerillo

 
Consi deu hom tener l'auzel can l'a gitat de gabia et ensenhar d'esser privat.

Aissella noit com l'aura pres,
pos que li get li seran mes,
gran pesa lo deu hom tener.
Mas pois lo deu hom far sezer
en tal perga que s'an crotlan;
car adoncas non a talan
de moure; ans cuida cazer,
et esforsa s de meills tener.
Abans de jorn deu hom levar
per son auzel a regardar,
e tenga l'om tro al mati
abans qu'en la perga torn si.
Et entretan c'om lo tenra,
la man senestra crotlara
e l man destra mene ill denan
per so que s'an adomesjan; (pera que se vaigue domesticán)
ab un bastonet bel e pla
adop las penas, s'ops li a. (las penas : les plomes o plumes)
Pois que s'ira aprivadan,
hom li mostre la carn denan.
E s'el hi vol lo pe estendre,
hom non lo i deu per re defendre,
mas laisse la ill, e mange la
a son plazer sobre la ma.
E qui vol aver son auzel,
gart si be que ja no l'apel
ni l'escrit ni l fassa venir,
entro que l'auze ben gequir
tot sol, tant l'ai' aprivadat.
Car molt l'aura tost adobat.
Pois er privatz e faitz maniers,
mas ges ... can l'a mestiers.
Que ges, per coita d'auzelar,
no l fassa trop per temps volar.
Car aital us coma penra
de premier, aital lo tenra.
Per so fail gardar del malvetz;
mas tota la premeira vetz
que nuill auzel penra per se,
laisse lo ill, e per nuilla re
no venga ves lui trop corren,
mas tot suau e belamen
s'an apropchan e senes brui;
car si trop bruen cor ves lui,
malvezar l'a d'esser ratier.
Aissi deu far lo jorn premier:
a son talan deu manjar pro,
c'aissi l'a hom privat e bo.
Tot aquel jorn e l'endema
non penra plus; mas can venra
dreit al ters jorn, seguramen
pot auzelar a son talen,
e pois tot jorn si com volra,
aitan com sas ben estara.

Cant auzels a febre.

Si vostr' auzel febre destrenh,
ges d'esser malautes no s fenh,
ans es malautes per daveras; (sino que está dolén de veres, verdat)
et auiatz las ensenhas veras
per que o conoisseretz leu:
lo cap te bas et er fort greu
que un pauc no l'aia enflat;
sa pluma li trembla e ill bat,
e si noca si te tot dreg,
ben fai parer que aia freg.
E los oills te claus per dormir,
so que pren, non pot degerir;
az oras gieta so que manja, (gite : vomite; gitá : tirá, vomitá)
qu'en la gorga res no s'estanca.
Un jorn manja coitozamen,
autre non vol manjar nien;
un jorn tot a sa gorga te
que non espenh neguna re.
Magres si te et afamatz
e tot jorn estai esmagatz.
Can vostr' auzel veiretz aital,
sapchaz que febres li fai mal.
Per febre lo sol hom sancnar:
mas hom qui be non o sap far
no s'en deu per re entremetre,
que ades li poiria metre
en nervill flecme o en vena,
que ill seria poissas grans pena.
Pero qui sancnar l'en volia,
la camba dreita l liaria (la cama dreta li lligaríe)
ben estreg ab una correia; (ben estret en una correcha)
e ben cove fort clar hi veia,
car las venas son tant sotils
coma seria uns prims fils.
Per mei de la camba d'avan
a una veneta plus gran
que las autras venas non so
c'adoncas paron de viro;
per mal de febre trenca s ill,
c'aissi gueris d'aquel perill.
Desotz el pe un' autra n'a
que per batige s trencara.
E dereires sobre l talo
n'a un' autra, que ill fai gran pro
cant hom per gota sanc l'en trai.
Pero contra febre us dirai,
per so que sancnar no l vos cailla, (pera que sangrál no tos calgue)
metzina que non aura failla.
Del suc de l'arsemiza ill datz,
et aqui la carn li moillatz.
Autra l'en faretz eissamen
que trobaretz bona e valen.
D'un' erba que a nom lentilla,
qu'en aiga nais per meravilla
et estai per tot l'an verdeta
et es pauca e redondeta,
polvera'n faitz, e mange ne (pols ne feu, y que ne minjo)
vostr' auzels, e garis lo be.
E qui l banha en aquel bro (y qui lo bañe en aquell caldo)
on grua cueis, es li fort bo. (aon grulla se cou, li es mol bo)
Cant auzels a mal de rof.

Car uns mals sol un autr' adure,
can non es qui premier en cure.
Apres febres solon aver
auzel grans mals per noncaler.
Rof e tesga son li peior,
car per rof sofron tal dolor
el cap, que l cap e l'oill lor enflon
tan fort c'apenas pois dezenflon,
e soven fora de la testa
lor geta ls oills fors de la testa.
La raitz del rafe penretz,
tres petitas ne triaretz,
e d'estafizagra tres gras,
de pebre dos entiers e sas,
e de girofle tres clavels,
de ginebre que sia bels
tot lo pezan de dos deniers,
de serbe trenta gras entiers.
Aisso tot ensemps trusaretz,
et en aprop vos hi metretz
aitan de sain d'una troia (tan de sagí de una gorrina : truja)
que de porsel fo plena e voia;
de tot l'als si posca defendre.
Cant l'aures fait en l'ola fendre,
en aquel sain buillira (en aquell sagí bullirá)
tot ensemps, e tant cozera (tot jun, y tan courá)
ab un pauc d'aiga solamen
que s'i metra premeiramen,
que las raitz amenuziscon
e que totas envaneziscon.
Cant er coit, ans que sia freg,
colatz o per un drap estreg,
et en aprop conseill que s meta
en una boissa bella e neta.
Lo premier jorn ne donaretz
aitan can levar ne poiretz
ab la poncheta d'un coutel
sus en la carn a vostr' auzel.
E l'endema doas pinholetas,
que sion doas favas grossetas,
l'en donaretz, e pois quec jorn
donatz l'en tres, tro que sas torn.
___

Segon so c'avia promes,
mos romas del tot complitz es.
Pero, si negun n'i avia
mais ne saubes e meills dizia,
ja no s pense que m'enoges
ni mal d'enveia l'en portes.
Mas tals n'i a que s fan parlier
e no volon aver mestier
mas de maldire e de blasmar
so que no sabon esmendar,
ni non entendon neis que s'es.
E so ave de nesies,
qui blasma so que non enten.
E qui faill per tal nosabensa
ges non es quitis de faillensa;
car nuills hom no fai maior pecca
de cel que per nonsaber pecca; 
e l proverbis consent hi be
que ditz aissi: "Fer qui non ve."
Car cecs e pecs an tal maneira
que negus non garda on feira;
que cel qu'es cecs no ve defor
e cel qu'es pecs no ve de cor;
et a n'i pro d'aitals cecs pecs
paire e fill de vilania,
auripelat de parlaria,
c'ades van metjan e megen
e cuion esser maldizen,
e ges no i podon avenir
c'adreitamen sapchont maldir. 
E lor maldigz non es neis mals,
qu'en dreit posca esser digz tals,
car en maldig a obs sabers,
sia l maldigz o fals o vers,
car mals digz, ses bendig, no ferma,
per si mezeis desvai e merma,
e maldigz ditz adreitamen
vens bendig dig nesiamen.
Maldig ben dig non tenc a mal,
car maldigz bendig soven val,
e per maldig, cant es cortes,
s'esmera e s meillura bes.
Maldig ben dig deu hom prezar,
car a ben auza contrastar.
Ja de bendig non er pariers
maldigz, si non es prezentiers,
e prezentiers non sera ja
si queacom bendig no i a,
e cel no i dira ja ben re
que non enten autrui ni se.
Ben es doncas meins que non res
avols maldigz que mal digz es.
Per so no m fan nuilla paor
vezat, badoc maldizedor:
fat maldizen giet a mon dan
et a gen corteza m coman.

miércoles, 18 de octubre de 2023

XVI, Al dous nou termini blanc (Bertrand de Born)

XVI.

Tomás Bosque, Ascuma; Al dous nou termini blanc


Al dous nou termini blanc

Del pascor vei la elesta

Don lo nous temps s' escontenta,

Quan la sazos es plus genta

E plus covinens e val mais,

Et hom deuria esser plus guais,

E meiller sabor mi a jais.


Per que m peza quar m' estanc

Qu' ieu ades no vey la festa,

Q' us sols jorns mi sembla trenta

Per una promessa genta

Don mi sors temors et esglais,

E no vuelh sia mieus Doais

Ses la sospeysso de Cambrais.


Pustell' en son huelh o cranc

Qui jamais l' en amonesta,

Que ja malvestatz dolenta

No 'l valra mession genta

Ni sojorns ni estar ad ais,

Tan cum guerr' e trebaill e fais:

So sapcha 'l seinher de Roais.


Guerra ses fuec et ses sanc

De rei o de gran podesta,

Q' us coms laidis ni desmenta,

Non es ges paraula genta,

Qu' el pueys si sojorn ni s' engrays,

E membre li qu' om li retrais

Qu' anc en escut lansa non frais.


Et anc no 'l vi bras ni flanc,

Trencat, ni camba ni testa

Ferit de playa dolenta,

Ni en gran ost ni en genta

No 'l vim a Roam ni en assais,

E ja entro que el s' eslais

Lo reys on pretz non es verais.


Reys frances ie us tenc per franc,

Pus a tort vos fai hom questa,

Ni de Gisort no s presenta

Patz ni fis que us sia genta,

Qu' ab lui es la guerr' e la pais;

E jovens, que guerra non pais,

Esdeve leu flacx e savais.


Ges d' En Oc e No no m planc,

Qu' ieu sai ben qu' en lui no resta

La guerra ni no s' alenta;

Qu' anc patz ni fis no 'lh fon genta,

Ni hom plus voluntiers non trais,

Ni non fes cochas ni assais

Ab pauc de gent ni ab gran fais.


Lo reys Felips ama la pais

Plus qu' el bons hom de Carentrais.


En Oc e No vol guerra mais

Que no fai negus dels Alguais.


Bertrand de Born.

sábado, 29 de agosto de 2026

Velocitat, Velox, Veltre, Veltro, Vena, Veneta, Venal

Velocitat, s. f., lat. velocitatem, vélocité, promptitude.
Cos la fissura... am velocitat. Trad. d'Albucasis, fol. 14.
(chap. Cus la fissura... en velossidat.) 
Couds la fissure... avec promptitude.
CAT. Velocitat. ESP. Velocidad. PORT. Velocidade. IT. Velocità, velocitate, velocitade. (chap. Velossidat, velossidats.)

Lo Camí, XIV. Lupa, gat, Pesteta, pestetes

2. Velox, adj., lat. velox, véloce, vif, prompt, vite.
Pols es velox. Eluc. de las propr., fol. 21.
Pouls est vite.
CAT. Velos. ESP. PORT. Veloz. IT. Veloce. (chap. Velós com Puigdemont, velosos, velosa, veloses; rápit, rapits, rápida, rápides.)

Puigdemont, Waterloo, Napoleón, pañales

Veltre, Veltro, s. m., germ. welter, limier.
Celtici canes maxima pedum velocitate pollentes Celticorum lingua vertragi. 
*Abrian. de Venat., cap. II (u 11).

Veltre, Veltro, s. m., germ. welter, limier.


Si veltrem leporalem probatum aliquis occiderit.
Lex Alamanorum, art. 82, §. 4.
Duas caniculas,... quas gallica lingua veltres nuncupant.
Monach. Sangall., lib. I, cap. 22.
Trai veltre o lebrier en sa cadena.
Cum veltros en cadena qu' es amorsatz.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 2 et 27.
Traîne limier ou lévrier à sa chaîne.
Comme limier en chaîne qui est agacé.
ANC. Fr. Deus viautres encheanez
Avoit lez la voie amenez.
Roman du Renart, t. 1, p. 71.
Et viautres qui prenent sanglier.
Roman de Partonopex de Blois, not. des Mss., t. IX, p. 14.
L'ancien français a eu le verbe viautrer, et l'adjectif vautreux, vautrieur:
Eussent trouvé vautriant par icelle forest les dessus nommez..… De chacier et viautrer de nuit aux sangliers.
Lett. de rém. de 1390. Carpentier, t. III, col. 1122. 
Gens vautreux qui rauboient la garenne.
Lett. de rém. de 1387. Carpentier, t. III, col. 1122.
IT. Veltro. (ESP. Sabueso. Chap. Sabueso o sabuesso, sabuesos o sabuessos, classe de gos cassadó.)

Vena, s. f., lat. vena, veine.
Venas, so... vias del sanc. Eluc. de las propr., fol. 63.
(chap. Venes, són... víes de la sang o sanc.)
Veines, ce sont... voies du sang.
Dels nervis e de las venas. Liv. de Sydrac, fol. 77.
(chap. Dels ñirvis y de les venes. Cuan escric ñirvi, ñirvis fico dels nervis als catalanistes.)
Des nerfs et des veines.
Loc. Ben t' a Dieus espirat per qualque vena.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 113.
Bien t'a Dieu inspiré par quelque veine.
- Couche, disposition de la terre.
La terra e sas venas es aissy coma 1 homs. Liv. de Sydrac, fol. 47.
La terre en ses veines est ainsi comme un homme.
- Raies de diverses couleurs dans le bois, la pierre, etc.
Absitus, es peira de negra color entremesclada de roias venas.
(chap. Absitus, es pedra de negra coló entremesclada de roiges venes o vetes.)
Trad. du Lapidaire de Marbode.
Absite, c'est pierre de couleur noire entremêlée de veines rouges.
- En parlant de l'eau.
Non trobaras aigua ni vena de remueyll. V. de S. Honorat.
(chap. No trobarás aigua ni veta de humitat : remull.)
Tu ne trouveras eau ni veine d'humidité.
CAT. ESP. Vena. PORT. Vea, veia. IT. Vena. (chap. Vena, venes; veta d'aigua, vetes d'or a la mina María Dolores de Beseit. Vore la entrada de les bragues del Primark.)

cuan te vech eixí de la ducha en les bragues de Batman del Primark

2. Veneta, s. f. dim., petite veine.
Per mieg de la camba davan
A una veneta plus gran
Que las autras venas no so.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Par milieu de la jambe devant il a une petite veine plus grande que les autres veines ne sont.
(chap. Veneta, venetes, com les que té Ignacio Sorolla Vidal a la sigala o les que li van petá a Manuel Riu Fillat al servell, per naixó está tan perjudicat.)

Manel Riu Fillat, no passarás fret si escomenses la "lluita" armada.

3. Venal, adj., veineux.
Mos mals
Que de plorar rendon mos huels venals.
Cadenet: Ab leyal.
Mes maux qui de pleurer rendent mes yeux veineux.
ESP. Venal. (chap. Venós, ulls venosos, sigala venosa com la de Vidal (Natxo Sorolla no), venoses.)

Venós, ulls venosos, sigala venosa com la de Vidal (Natxo Sorolla no), venoses.

sábado, 28 de septiembre de 2024

Pluma - Podagric


Pluma, s. f., lat. pluma, plume.

Sa pluma li trembla e ill bat...,

Ben fai parer que aia freg.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Sa plume lui tremble et lui bat..., il fait bien paraître qu'il ait froid.

S' avian col de ferr o d' acier,

No 'ls valria una pluma de pau.

P. Vidal: Drogoman.

S'ils avaient cou de fer ou d'acier, il ne leur vaudrait une plume de paon.

La pluma am la qual hom escriu. Leys d'amors, fol. 137.

(chap. La pluma en la que (hom) se escriu.)

La plume avec laquelle on écrit.

Loc. Pluma e pluma faretz pelar.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Plume à plume vous ferez plumer.

CAT. Ploma. ESP. PORT. Pluma. IT. Piuma. (chap. ploma o pluma, plomes o plumes; la ploma de un muixó antigamén se díe pena, y encara se diu penat en rumano : que té plomes, com lo rat penat : murciélago.)

2. Plumar, v., plumer.

Al primier lans perd' ieu mon esparvier,...

... E qu' ie 'l veya plumar.

Bertrand de Born: Ieu m'escondisc.

Qu'au premier jet je perde mon épervier,... et que je le voie plumer.

El tost li plumara los costatz.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Tôt il lui plumera les côtés. 

Part. pas. Aquest capos fon plumatz per Juzieus.

(chap. Este capó va sé desplomat o desplumat per los judíos.)

Épître de Matfre Ermengaud à sa soeur.

Ce chapon fut plumé par les Juifs.

ANC. CAT. Plumar. CAT. MOD. Plomar. (chap. Desplomá o desplumá; plomá o plumá es traure ploma o pluma un muixó.)

Lo corv. Edgar Allan Poe. Traducsió de Ramón Guimerá Lorente, Moncho

3. Plumeta, s. f. dim., petite plume.

L' en banhatz soven la plumeta.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Vous lui en baignez souvent la petite plume.

CAT. Plometa. (chap. Plometa o plumeta, plometes o plumetes.)

4. Plumozitat, s. f., plumosité, plumage, abondance de plumes.

Aigla... ha tropa nervozitat et plumozitat. Eluc. de las propr., fol. 140.

L'aigle... a beaucoup de nervosité et de plumosité.

(chap. Plumache, plumaches; plomache, plomaches; plumosidat, plumosidats : abundansia de plomes o plumes.)

5. Plumassol, s. m., coussin, oreiller de plumes, coussinet.

Sarrar la plagua am plumassols et am liamentz.

Trad. d'Albucasis, fol. 13.

Serrer la plaie avec coussinets et avec ligatures.

6. Plumos, adj., plumeux, garni de plumes.

Esparver ab camba plumosa.

(chap. Esparvé en garra (cama) plumosa.)

Deudes de Prades, Auz. cass.

Épervier avec jambe plumeuse.

ANC. FR. Cherchant le mol d' un plumeux aureiller.

Œuvres de Ronsard, t. II, p. 1198.

ESP. Plumoso. (chap. plumós, plumosos, plumosa, plumoses.)

7. Deplumar, v., plumer, ôter, arracher les plumes.

Can l'aura preza, giquetz lo 

Estar desobre et esperar 

Molt longamen, e deplumar.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Quand il l'aura prise, que vous le laissez rester dessus et attendre moult longuement, et plumer.

ANC. CAT. Desplomar. ESP. PORT. Desplumar. IT. Spiumare.

(chap. Desplumá o desplomá: desplumo, desplumes, desplume, desplumem o desplumam, despluméu o desplumáu, desplumen; desplumat, desplumats, desplumada, desplumades; desplomat, desplomats, desplomada, desplomades; desplomá tamé vol di caure a plom, desplomás: yo me desplomo, desplomes, desplome, desplomem o desplomam, desploméu o desplomáu, desplomen; desplomat, desplomats, desplomada, desplomades.)


Plus, Pus, adv., lat. plus, plus, davantage. 

Usatges es d' ome, qu' es amoros, 

Quan plus non pot, se deleyt en parlar.

Gui d'Uisel: Ges de.

C'est usage d'homme, qui est amoureux, quand davantage il ne peut, il se délecte à parler.

No m' enten pus qu' un Aleman.

Pistoleta: Ancmais nulhs.

Elle ne m'entend pas plus qu'un Allemand.

- Devant un adjectif il indique le comparatif.

Flor de roser, quan nais, 

Non es plus fresca.

Raimond de Miraval: Bel m' es.

Fleur de rosier, quand elle naît, n'est pas plus fraîche.

Pus olens, pus plazens, pus clara

Flors etz qu' el mon para.

G. Riquier: Aissi con es.

Plus odorante, plus agréable, plus brillante fleur vous êtes qui au monde paraisse.

- Précédé de l' article, il indiquait le superlatif.

Vos es el pus noble cavayer crestia que sia alh mon. Philomena. 

Vous êtes le plus noble cavalier chrétien qui soit au monde.

Que 'l genser es del mon e 'l pus corteza. 

Bertrand de Born: Pus li baron. 

Vu qu'elle est la plus gentille du monde et la plus courtoise. 

Loc. En son des tans plus gaia.

La Comtesse de Die: Fin joi. 

J'en suis dix (fois) autant plus gaie. 

On plus chan, plus m' en sove.

Folquet de Marseille: En chantan. 

Où plus je chante, plus il m'en souvient. 

On plus mi fai languir, plus la reblan. 

Pistoleta: Ancmais nulhs. 

Où plus elle me fait languir, plus je la flatte. 

ANC. FR. Tant plus ils s' advancent, ils oyent de mieux en mieux le retentissement de ce bruit. Hist. maccaronique, t. II, p. 200.

Prov. On hom plus aut es pueiatz, 

Mais pot en bas chazer.

B. Zorgi: On hom. 

Où plus l'homme est haut élevé, plus il peut en bas tomber. 

Adv. comp. Doncs ell, ses plus, se deu numnar qui es.

V. et Vert., fol. 40.

Donc lui, sans plus, il doit se nommer qui il est.

Aquel escapet e non plus.

P. Cardinal: Una cieutat.

Celui-là échappa et non davantage. 

Subst. Prometes mi vostr' amor.

Del plus no us prec, ni no s cove. 

Arnaud de Marueil: Dona genser. 

Promettez-moi votre amour, du plus je ne vous prie, ni il ne convient pas.

Al plus que pot m' enansa.

B. de Ventadour: Tuit selh. 

Au plus qu'elle peut elle m'avance.

- Plus grand nombre, majeure partie.

En aisso truep voluntos

Lo pus de las poestatz.

G. Riquier: Cristias vey.

En ceci je trouve disposé le plus grand nombre des puissances.

ANC. FR. Aucuns en eschapèrent et les plus se perdirent.

Comines, t. I, p. 30.

Toutefois, le plus du temps, ilz campoient séparément.

Amyot. Trad. de Plutarque, Vie de Pompée. 

Loc. Li baro,

Li plus de conduich e de do.

Marcabrus: Emperaire. 

Les barons, les plus de munificence et de générosité.

Conj. comp. Venc l' uns vais l' autre al pus tost que pot. Philomena.

L'un vint vers l'autre au plus tôt qu'il put.

CAT. Plus. ANC. ESP. Plus, chus. ANC. PORT. Chus. ANC. IT. Plu. IT. MOD. Più. (chap. Mes; plus.)

2. Sobreplus, s. m., surplus, reste.

N' a pres alcuna quantitat,

E 'l sobreplus lur a layssat. V. de S. Honorat.

Il en a pris aucune quantité, et le surplus leur a laissé.

Tan de plazers li faria

Qu' el sobreplus conqueria.

T. de G. Faidit et de Hugues de La Bachelerie: N Uc.

Tant de plaisirs je lui ferais que le surplus je conquerrais.

IT. Sovrappiù. (chap. Lo restán o lo resto, lo que sobre, les sobres.)

3. Plusor, adj. pl., plusieurs, la plupart.

Ilh en colon plusors. La nobla Leycson (leyczon). 

Ils en honorent plusieurs.

Subst. Mal li faran tut li plusor

Qu' el veyran jovenet, meschi. 

Le Comte de Poitiers: Pus de chantar. 

Mal lui feront tous les plusieurs (la plupart de ceux) qui le verront jeunet, chétif.

Tenran m' en li plusor

Per cornut e per soffren.

B. de Ventadour: Acossellatz mi.

M'en tiendront la plupart pour cornu et pour endurant.

ANC. FR. Nafré furent forment è lassé li plusor. Roman de Rou, v. 1718. De plusors choses que je vei. Deuxième trad. du Chastoiement, conte 3. 

ANC. IT. Ed aora in plusor parte. Brunetto Latini, Tes., p. 8. 

La qual plusor fiate è partita. Guittone d'Arezzo, lett. 8.

(chap. La mayoría, la part mes gran.)

4. Plural, s. m., lat. pluralis, pluriel.

Lo plural conoysh hom can es pronunciat pluralmen, so es cant parla de motas causas. Leys d'amors, fol. 53.

On connaît le pluriel quand il est prononcé pluriellement, c'est-à-dire quand il parle de nombreuses choses.

CAT. ESP. PORT. Plural. IT. Plurale.

5. Pluralitat, s. f., lat. pluralitatem, pluralité.

En lui non cay pluralitatz. Brev, d'amor, fol. 7.

En lui n'échoit pas pluralité. 

Am pluralitat et singularitat. Gramm. provençale. 

Avec pluralité et singularité. 

CAT. Pluralitat. ESP. Pluralidad. PORT. Pluralidade. IT. Pluralità, pluralitate, pluralitade. (chap. Pluralidat, pluralidats.)

6. Pluralmen, Pluralmens, adv., pluriellement, au pluriel. 

Tres noms e tres personas puesc dire pluralmens.

Pierre de Corbiac: El nom de.

Trois noms et trois personnes je puis dire au pluriel.

Cant es pronunciat pluralmen. Leys d'amors, fol. 53.

Quand il est prononcé pluriellement.

IT. (ESP.) Pluralmente. (chap. Pluralmen : en plural.)


Pluvia, Ploia, Plueia, Pluia, s. f., lat. pluvia, pluie.

Ayguas e pluvias

Sobrecaupiron fort las vallz e las gaudinas. V. de S. Honorat.

Eaux et pluies couvrirent fort les vallées et les bocages.

Sofron fam e set e ploia e ven.

Bertrand de Born: Gent part. 

Souffrent faim et soif et pluie et vent.

Fig. Plueia de fuoc ardent e de solpre pudent sobre las V ciutatz.

V. et Vert., fol. 19. 

Pluie de feu ardent et de soufre puant sur les cinq cités. 

Prov. Apres la plueia, fara bel.

(chap. Después de ploure, fará bo (bon tems u orache.))

Amanieu des Escas: Dona per.

Après la pluie, il fera beau.

De gran ven, pauca plueia. Leys d'amors, fol. 138.

De grand vent, petite pluie.

Un troubadour a dit en faisant l' éloge de sa dame.

Dona, la genser creatura

Que anc formes el mon natura..., 

Solelhs de mars, umbra d' estieu, 

Roza de may, pluia d' abrieu.

Arnaud de Marueil: Dona genser. 

Dame, la plus belle créature que formât oncques au monde nature..., soleil de mars, ombre d'été, rose de mai, pluie d'avril.

CAT. Pluja. ANC. ESP. Pluvia. ESP. MOD. Lluvia. PORT. Chuva. IT. Piova, pioggia. (chap. ploguda, plogudes; aigua; v. ploure; plou, ha plogut, plourá, plouríe, ploguere.)

2. Ploure, Pluoure, v., lat. pluere, pleuvoir, faire pleuvoir, tomber. 

Anc pus menut aiga nou plou 

Cum els passon.

Gavaudan le Vieux: Senhors. 

Oncques plus menu l'eau ne pleut comme ils passent.

Fon se de ploure gequit.

P. Cardinal: Una cieutat. 

Il eut cessé de pleuvoir.

Si cum lo reis celestials

Pluou sus los bos e sus los mals.

Brev. d'amor, fol. 71.

Ainsi comme le roi céleste fait pleuvoir sur les bons et sur les méchants.

Si plovia tot un an 

Tan d'aiga con a en la mar.

Roman de Jaufre, fol. 120. 

S'il pleuvait tout un an autant d'eau comme il y en a dans la mer.

Al movemen dels signes e de las planetas, plou assatz, o plou pauc, o plou non re. Liv. de Sydrac, fol. 42. 

Au mouvement des signes et des planètes, il pleut beaucoup, ou il pleut peu, ou il ne pleut non rien (pas du tout).

Fig. par ext. Al prim comens del ivernaill, 

Can ploven del bosc li glan dur. 

Marcabrus: Al prim.

Au premier commencement de l'hiver, quand tombent du bois les glands durs.

Ce passage imite le vers de Virgile, Georg. IV: 

Nec de concussa tantum pluit ilice glandis. 

Delille a conservé la figure:

Ainsi pleuvent les glands. 

Gran signe en vi antan, un dia, 

Que ploc terra e sanc verayamen. 

Pons de la Garde: D'un sirventes. 

Grand signe j'en vis l'an dernier, un jour, vu qu'il plut terre et sang vraiment.

Cel que nos ploc manna per amor. Leys d'amors, fol. 35.

Celui qui nous fit pleuvoir manne par amour.

- Abattu, renversé, précipité.

Part. pas. C' aquel teu esperit, que tu as receuput, 

Sia d'aquels del cel que sai foron plogut.

Izarn: Diguas me tu. 

Que ce tien esprit, que tu as reçu, soit de ceux du ciel qui ici furent précipités. 

CAT. Plóurer. ESP. Llover. PORT. Chover. IT. Piovere. (chap. Ploure.)

3. Ploios, Pluioxs, adj., lat. pluviosus, pluvieux.

Temps ploios.

La calor dissolvent la nivol ploioza.

Eluc. de las propr., fol. 116 et 136.

Temps pluvieux.

La chaleur dissolvant la nuée pluvieuse.

Autompne pluioxs. Calendrier en provençal. 

Automne pluvieux.

CAT. Plujos. ESP. Pluvioso, lluvioso. PORT. Chuvoso. IT. Piovoso.

(chap. pluviós, pluviosos, pluviosa, pluvioses; plovinós, plovinosos, plovinosa, plovinoses.)

4. Pluvial, adj., lat. pluvialis, pluvial.

Ayga pluvial.

De pluvial irrigacio.

Eluc. de las propr., fol. 74 et 129.

Eau pluviale.

D' irrigation pluviale. 

CAT. ESP. PORT. (chap.) Pluvial.

5. Pluvier, s. m., lat. pluvialis avis, pluvier.

Pluvier vieu de pur aire del cel. Naturas d'alcus auzels.

Le pluvier vit de pur air du ciel.

IT. Piviere.

Pluvier, s. m., lat. pluvialis avis

Pobol, Poble, s. m., lat. populus, peuple.

Hom murtrier ni raubaire 

Non platz tant a Dieu lo paire,

Ni tan non ama son frut 

Com fai del pobol menut.

P. Cardinal: Razos es. 

Homme meurtrier et voleur ne plaît pas tant à Dieu le père, ni autant il n' aime pas son fruit comme il fait (celui) du menu peuple.

Per que pobles e Dieus 

L' amon.

Amanieu des Escas: En aquel mes. 

Par quoi peuple et Dieu l' aiment. 

Prov. Cui lauza pobles, so lauza Dominus. 

Pons de Capdueil: De totz chaitius. 

A qui le peuple loue, le Seigneur loue cela.

- Foule, multitude.

On, cad an, grand pobols s' ajosta. Roman de Jaufre, fol. 2.

Où, chaque année, grande multitude se réunit.

CAT. Poble. ESP. Pueblo. PORT. Povo. IT. Popolo. (chap. Poble, pobles.)

2. Poblacio, Poblacion, s. f., population, peuplade.

A la qual poblacion vienco homis. Titre de 1080.

(chap. A la cual poblassió venen homens.)

A laquelle peuplade viennent hommes.

Per las autras portas venc la poblacios. Guillaume de Tudela.

Par les autres portes vint la population.

CAT. Població. ESP. Población. PORT. Povoação. IT. Popolazione.

(chap. Poblassió, poblassions.)

3. Poblal, adj., public, manifeste.

Vos avetz alcun ofici poblal, so es poestatz d' alcun loc.

Aquel hom que es jutgatz de poblal crim.

Trad. du Code de Justinien, fol. 8 et 28. 

Vous avez aucun office public, c'est-à-dire juridiction d'aucun lieu.

Cet homme qui est condamné pour crime manifeste.

(chap. Públic, publics, pública, públiques; manifest, manifests, manifesta, manifestes.)

4. Poblar, v., peupler, s'établir.

Al dit loc, d' aqui avant, vendran poblar. 

Tit. de 1241. DOAT, t. VI, fol. 150. 

Audit lieu, de là en avant, ils viendront s'établir.

Ieu no pretz una carobla 

Terra que d' avol gient se pobla.

T. de Folquet et de Porcier: Porcier.

Je ne prise une carouble terre qui de méchante gent se peuple.

Part. pas. Gent... de la qual... Europa... fo poblada.

Eluc. de las propr., fol. 171.

Gent... de laquelle... l'Europe... fut peuplée.

CAT. ESP. Poblar. PORT. Povoar. IT. Popolare. 

(chap. Poblá: poblo, pobles, poble, poblem o poblam, pobléu o pobláu, poblen; poblat, poblats, poblada, poblades.)

5. Pobladament, adv., publiquement.

Aquestas doas causas non deu hom despitar pobladament.

Trad. du Code de Justinien, fol. 1.

Ces deux choses on ne doit pas dédaigner publiquement.

(chap. Públicamen.)

6. Public, adj., lat. publicus, public, vulgaire.

Avetz autra poestat publica. Trad. du Code de Justinien, fol. 8.

Vous avez autre autorité publique. 

Substantiv. Lo publics deu, jorn e ser, 

Lauzar Dieu.

G. Riquier: Hancmays per.

Le public doit, jour et soir, louer Dieu.

Aiso fan los peccadors publics. Abr. de l'A. et du N.-T, fol. 43. 

Ceci font les pécheurs vulgaires.

Adv. comp. Orar en secret,

Non en public.

Brev. d'amor, fol. 97.

(chap. Resá (orá) en secret, no en públic o públicamen.)

Prier en secret, non en public.

ANC. CAT. Poblic. CAT. MOD. Public. ESP. PORT. Publico. IT. Publico, pubblico.

7. Publical, adj., public. 

Se fai per publical persona. Trad. du Code de Justinien, fol. 13.

Se fait par publique personne.

8. Publico, s. m., trésor public, fisc.

Deu hom vendre la causa d'aquel ome que non paga lo tribut del publico e lo ces del publico. Trad. du Code de Justinien, fol. 40.

(chap. Se deu vendre la cosa d' aquell home que no pague lo tribut del fisco y lo sensal del fisco.) 

On doit vendre la chose de cet homme qui ne paie pas le tribut du fisc et le cens du fisc.

9. Publican, s. m., publicain, hérétique.

Tenon per publican 

Selh qui s defen.

P. Cardinal: Un decret. 

Tiennent pour publicain celui qui se défend.

En l' essemple del publica e del phariseu. Trad. de Bède, fol. 16.

(chap. Al ejemple del hereje y del farisseo o farisseu.)

En l'exemple du publicain et du pharisien.

CAT. Publicá. ESP. (hereje) PORT. Publicano. IT. Pubblicano.

(chap. Hereje, herejes.)

10. Publication, s. f., lat. publicationem, publication, confiscation.

Si denan la publication. Statut de Montpellier, de 1204.

(chap. Si dabán la publicassió.)

Si devant la publication.

CAT. Publicació. ESP. Publicación. PORT. Publicação. IT. Publicazione, pubblicazione. (chap. publicassió, publicassions.)

11. Poblicar, Publiar, v., lat. publicare, publier, promulguer, divulguer. 

No volias pobliar los secrez de t' abstinencia. Trad. de Bède, fol. 40.

Ne veuilles publier les secrets de ton abstinence. 

Non lo deu ges secret tener, 

Ans lo deu voler publicar.

Brev. d'amor, fol. 137. 

Ne le doit point tenir secret, au contraire il doit vouloir le publier.

Part. pas. Lo testamen deu esser publicat en aquesta guisa.

Trad. du Code de Justinien, fol. 62. 

Le testament doit être publié en cette façon. 

Es per tot lo mon poblicada. Philomena.

(chap. (ella) está per tot lo món publicada.)

Elle est par tout le monde publiée.

- Confisqué.

Sian penat, e lur ben sian publicat.

Cout. d'Alais. Arch. du Roy., K, 704.

Qu'ils soient punis, et que leurs biens soient confisqués.

CAT. ESP. PORT. Publicar. IT. Pubblicare. (chap. Publicá: publico, publiques, publique, publiquem o publicam, publiquéu o publicáu, publiquen; publicat, publicats, publicada, publicades.)

12. Publicamen, adv., publiquement.

Publicamen prezicar. Brev. d'amor, fol. 49.

Prêcher publiquement.

CAT. Publicament. ESP. (públicamente) PORT. Publicamente.

IT. Publicamente, pubblicamente. (chap. Públicamen.)

13. Popular, s. m., lat. popularis, populaire, peuple, gent du peuple.

De la part dels nobles... e del popular.

Per composicio facha entre nobles e populars.

For de Montcuc. Ord. des R. de Fr., 1463, t. XVI, p. 125 et 133.

De la part des nobles... et du populaire.

Par composition faite entre nobles et gens du peuple.

CAT. ESP. PORT. Popular. IT. Popolare. (chap. Populá, populás.)

14. Populos, adj., lat. populosus, populeux.

La terra en bon estat... et populosa, o poblada.

Priv. conc. par les Rois d'Angleterre, p. 13.

La terre en bon état... et populeuse, ou peuplée. 

Major, plus poderoza et populoza. Eluc. de las propr., fol. 171.

Plus grande, plus puissante et populeuse.

CAT. Populos. ESP. PORT. Populoso. IT. Popoloso. 

(chap. Populós o poblat, populosos o poblats, populosa o poblada, populoses o poblades.)

15. Apoblament, s. m., colonisation, établissement. 

Puois venc en Engleterra, per far apoblamentz.

Pierre de Corbiac: El nom de.

Puis vint en Angleterre, pour faire établissements.

(chap. Poblamén, poblamens : poblassió, poblassions; colonisassió, colonisassions; establimén, establimens de gen.)

16. Apobolar, v., peupler, coloniser, établir, fonder.

Fes apobolar III ciutatz en Espanha.

Trames II cavaliers que apobolessan 1 gran ciutat.

(chap. Va enviá dos caballés (pera) que poblaren una gran siudat.)

Hist. de la Bible en prov., fol. 47.

Fit établir trois cités en Espagne.

Envoya deux chevaliers qui fondassent une grande cité.

Los quals premieramentz apoboleron los dichz montz.

(chap. Los cuals primeramen van poblá les dites montañes.)

Lett. de Preste Jean à Frédéric, p, 14.

Lesquels premièrement peuplèrent lesdites montagnes.

(chap. Poblá.)

17. Depopular, v., lat. depopulare, dépeupler, dévaster.

Si alcus depopularia camps, vinhas o blat davant maturitat.

For de Montcuc. Ord. des R. de Fr., 1463, t. XVI, p. 133. 

Si aucun dévasterait champs, vignes ou blé avant maturité.

Part. pas. Que lo pays de Lengadoch sia fort depopulat.

Tit. de 1424. Hist. de Languedoc, t. IV, pr., col. 421.

Que le pays de Languedoc soit fort dépeuplé.

CAT. ESP. Despoblar. PORT. Despovoar. IT. Dipopolare.

(chap. Despoblá: despoblo, despobles, despoble, despoblem o despoblam, despobléu o despobláu, despoblen; despoblat, despoblats, despoblada, despoblades.)

18. Depopulaire, s. m., dévastateur.

Depopulaires de cams sia punitz. 

Tit. du XIIIe siècle. DOAT, t. CXVII, fol. 43.

Que le dévastateur de champs soit puni. 

ESP. Depopulador. IT. Dispopolatore. 

(chap. Despobladó, despobladós, despobladora, despobladores; devastadó, devastadós, devastadora, devastadores.)

Podagra, s. f., lat. podagra, podagre, goutte.

Podagra, es gota de pes. Eluc. de las propr., fol. 96. 

(chap. Podagra, es gota dels peus.)

Podagre, c'est goutte de pieds.

Si vostr' auzel podagra pren.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Si votre oiseau prend la goutte.

Podagra don ja non garis.

Giraud de Borneil: Ops m'agra.

Goutte dont jamais il ne guérit.

ANC. CAT. Podagra. CAT. MOD. Poagra. ESP. PORT. IT. Podagra.

(chap. Podagra : gota; enfermedat típica dels reys, pot sé que la patixgue o patixque Juaquinico Monclús, presidén de los ignorans de la Ascuma de Calaseit, la assossiassió catalanista del Matarraña disfrassada de cultural.)

2. Podagric, adj., podagre, goutteux.

Les castrats no so podagrix. 

Ni son podagricas. Eluc. de las propr., fol. 96.

Les castrats ne sont pas goutteux.

Ni (ne) sont goutteuses.

(N. E. Ya u saps, Juaquinico Monclús, si patixes de gota, que te capon, que estás com un capó antes de Nadal. Chap. podágric, podagrics, podágrica, podágriques : gotós, gotosos, gotosa, gotoses.)